ÍNDEX ÍNDICE

6 PRESENTACIÓ PRESENTACIÓN

13 ESTUDIS MONOGRÀFICS ESTUDIOS MONOGRÁFICOS

14 Scripta Manent, a tall d'introducció. Tot recordant la historiografia. Scripta Manent, a modo de introducción. Recordando la historiografía. Marc MAYER

26 Un recorregut per l'exposició Scripta Manent. Un recorrido por la exposición Scripta Manent.

Isabel RODÁ

52 Et Paleohispanica Scripta Manent: L'epigrafia com a model de les epigrafies paleohispàniques Et Paleohispanica Scripta Manent: La epigrafía como modelo de las epigrafías paleohispánicas. Javier VELAZA

66 La relació entre la poesía llatina i els Carmina Latina Epigraphica: Quina, Com, On?

La relación entre la poesía latina y los Carmina Latina Epigraphica: ¿Qué, Cómo, Dónde? Joan GÓMEZ PALLARÈS

18 El Senatconsult de Gneu Pisó pare.

El Senadoconsulto de Gneo Pisón padre. Antonio CABALLOS

110 POST TENEBRAS, LUX. Origen i constitució de la col·lecció epigràfica del Museud'Arqueologia de Catalunya.

POSTTENEBRAS, LUX. Origen y constitución de la colección epigráfica del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Jordi ROVIRA

128 Les colleccions epigràfiques del Museu d'Història de la Ciutat.

Las colecciones epigráficas del Museu d'Història de la Ciutat. Antoni NICOLAU. Isabel RODÀ

146 Notes sobre la formació dels fons d'epigrafia romana del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona al segle XIX

Notas sobre la formación del fondo de epigrafía romana del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona en el s. XIX Jaume MASSÓ

158 CATÁLEG CATÁLOGO

330 BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFÍA

5

Còpia / Copia A: Veure la transcripció a l’estudi d’A. Caballos al començament del catàleg. Ver la transcripción en estudio de A. Caballos al inicio del catálogo. Còpia / Copia B: Veure la transcripció a l’estudi d’A. Caballos al començament del catàleg. Ver la transcripción en estudio de A. Caballos al inicio del catálogo. Còpia / Copia C: ….]NG[….. ….]MILIAE F[…. ….]N PISO[…. ….]SON[…. Còpia / Copia D: ….]LPVRNI[…. ….]LERETVR[…. ….]RAM.[…. Còpia / Copia E: …]Q[.]ISV[… …]SET·ID·Q[… …]SIT[… Còpia / Copia F: .…]EI[… .…]ERATIO[…. ….]ACERE·VT[….

Senadoconsulto de Gneo Pisón padre Museo Arqueológico de Sevilla, n. inv. copia A: MAS., ROD 9579 B:MAS., ROD 9478; C: MAS., RE 1990,139; D: MAS., RE 1990,140; E:MAS., RE 1990,134; E: MAS., RE 1990,135. Origen: Copia A: posiblemente de "Los Baldíos" (El Saucejo, Sevilla), ciu-dad romana de Irni, estipendiaria en el momento de la publicación del S.C. yluego municipio flavio; B: probablemente del yacimiento del "Nido del Grajo", junto al pueblo de ElTejar, próximo a Benamejí (Córdoba), identificado con Gemellae; C, D, E y F: mercado de antigüedades. Posiblemente de algún yacimiento dela provincia de Sevilla. Bronce ternario. Copia A: 46/43,3 x 118/118,7 x 0,47/0,48 cm; B; incompleta. Cuatro fragmentos. (6,6 x 10,5), (60,7 x 41-25) y (60,7 x 52,5 x 145) (60,5 x 25,2 -11) Se trataría, por tanto, de una tabla de 60,7 x 90,8 x 0,2-0,4 cm en su estado original. Los trazos son profundos yrealizados con un buril grueso en la columna primera, en la segunda aparentemente el punzón utilizado ha sido más fino; C: fragm. (3,2 x 3,5 x 0,4 cm) grabado con punzón de punta redondeada, trazos con sección en U; D: fragm. (3,1 x 3,3 x 0,4 cm) grabado con punzón de punta aguda, trazos profundos y de sección en V; E: fragm. (2,7 x 2,1 x 0,5 cm) grabado con punzón puntiagudo, sección en V. F: fragm, (2,7 x 2,4 x 0,3 cm) grabado con un punzón muy fino. La subscriptio del documento original fue firmada por el emperador Tiberio el lo de diciembre del año 20 d.C, Las copias en bronce de la Bética fueron publicadas a instancias de Numerio Víbio Sereno, gober-nador de la provincia, bien en 20-21, bien en 21-22 d.C.

Senatconsult de Gneu Pisó pare Museo Arqueológico de Sevilla, nº. inv. còpia Α: MAS., ROD 9579; Β: MAS., ROD 8479; C: MAS., RE 1990,139; D: MAS.,RE 1990,140; E: MAS., RE 1990,134; F: MAS., RE 1990,135. Origen: Còpia Α: possiblement de "Los Baldíos" (Ε1 Saucejo, Sevilla), ciutat romana de Irni, estipendiària en el moment de lapublicació del S.C. i més tard municipi flavi; Β: probablement del jaciment de ("Nido del Grajo", a prop del poble de El Tejar, pròxim a Benamejí (Córdoba), identificat amb Gemellae; C, D, Ε i F: mercat d'antiquariat. Possiblement d'algún municipi de la provincia de Sevilla. Bronze ternari Còpia Α: 46/43,3 x 118/118,7 x 0,47/0,48 cm; Β: incompleta. Quatre fragments. (6,6 x 10,5), (60,7 x 41-25), (60,7 x 52.5 x 14,5) (60,5 x 25,2 -11), Es tractaría, per tant, d'una taula de 60,7 x 90,8 x 0,2-0,4 cm en el seu estat original. Els traços són profunds i realitzats amb un burí gros a la primera columna; α la segona aparentment es νa emprar un punxó més fi;C: fragm. ( 3,2 x 3,5 x 0,4 cm) gravat amb un punxó de punta arrodonida, traços amb secció en U; D: fragm. ( 3,1 x 3,3 x 0,4 cm) gravat amb un punxó de puntaaguda, traços profunds i de secció en V; Ε: fragm. (2,7 x 2,1 x 0,5 cm) gravat amb punxó punxegut, secció en V; F: fragm. (2,7 x 2,4 x 0,3 cm) gravat amb un punxá molt fi. La subscriptio del document original fou firmada per l'emperador Tiberi el 10 de desembre de l'any 20 dC. Las cópies en bronze de la Bètica foren publicades a instáncies de Numeri Vibi Serè, governador de la provincia, bé el 20-21 bé el 21-22 dC.

305

Cf. traducción de la restitución propuesta para el documento original en estudio de A. Caballos en este mismo catálogo.

Cf. la traducció de la restitució proposada per al document original en l'estudi d'A. Caballos en aquest mateix catáleg.

Se trata de un senadoconsulto o resolución senatorial sobre el castigo a imponer a Gneo Calpurnio Pisón a causa de su actuación en Oriente, arbitraria y contraria a los intereses de Roma. El senadoconsulto parece desechar cualquier posible participación de Pisón en la muerte de Germánico, que conocíamos por las noticias de Tácito, Anales II, 53-88 y III, 1-18. Tácito insinúa incluso la participación, como inductor, del emperador Tiberio por temor a las consecuencias políticas que pudiera conllevar el favor popular de que gozaba en Roma su sobrino Germánico. Tiberio, muy a su pesar, teniendo en cuenta la relación que le unía con Gneo Pisón, a guíen habia nombrado personalmente como agregado de Germánico en su misión en Oriente, así como la de su madre, Livia, conla esposa de éste, Plancina, se ve obligado a solicitar para éste, que entretanto, al menos oficialmente, se había suicidado, un castigo ejemplar post mortem, medida que tenía que refrendar el Senado. El senado-consulto que refleja la ideología oficial, como otras resoluciones del Senado, tenía que conocerse en las provincias, especialmente como medio de propaganda para evitar la consolidación de las sospechas sobre la intervención de Tiberio en la muerte de Germánico y recuperar la confianza de los romanos en la figura del emperador. Según las instrucciones contenidas en el propio documento, éste se habría expuesto oficialmente en Corduba, copia que no se nos ha conservado, aunque sí otras copias y fragmentos que muestran que dicho senadoconsulto se expuso abundantemente en la provincia de la Bética, probablemente a causa de las presiones del gobernador de la Bética, Numerio Vibio Sereno, que tres años después seria acusado ante el Senado por los abusos cometidos durante su cargo y condenado a la deportación. Conocemos muy pocos senadoconsultos romanos y menos aun conservados. Así pues, el Senatus consultum de Cn, Pisone Patre, junto a los Senatusconsulta de honoribus Germanici decernendis,contenidos en los fragmentos de la llamada Tabula Siarensis, encontrada también en la Bética, nos permite situarnos, como espectadores de excepciónante una muestra palpable de una parte de la historia de Roma, que conocíamos sólo por las fuentes literarias, como Tácito y Suetonio. Antonio CABALLOS RUFINO

Es tracia d’un senatconsult o resolució senatorial sobre el castig a imposar a Gneu Calpurni Pisó a causa de la seva actuació a Orient, arbitraria i contraria als interessos de Roma. El senatconsult sembla desestimar qualsevol possible participació de Pisó en la mort de Germànicque coneixiem per les notícies de Tàcit, Annals II, 53-88 i III,1-18. Tácit insinua fans i tot la participació, com inductor, de l'emperador Tiberi, pertemor a les conseqüències polítiques que pogués portar el favor popular del que gaudia a Roma el seu nebot Germànic. Tiberi, molt a pesar seu, tenint en compte les relacions que l'unien amb Gneu Pisó, a qui havia nomenat personalment com agregat de Germànic en la seva missió a Orient, així com les de la seva mare, Llívia, amb la muller d'aquest, Plancina, es veu abligat a sol-licitar per aquest, que mentrestant,almenys oficialment, s'havíia suïcidat, un càstig exemplar post mortem, mesura que tenia que refrendar el Senat. El senatconsult que reflexa la ideologia oficial, com d'altres resolucions del Senat, havia de ser conegut en les províncies, especialment com a mitjà de propaganda per evitar la consolidació de les sospites sobre la intervenció de Tiberi en la mort de Germànic i recuperar la confiança dels romans en la figura del'emperador. Segons les instruccions contingudes en el propi document, aquest s'hauria exposat oficialment a Corduba, còpia que no se'ns ha conservat, encara que sí d'altres còpies i fragments que mostren que l'esmentat senatconsult es va exposar abundantment en la província de la Bètica, probablement a causa de les pressions del governador de la Bètica, Numeri Vibi Seré, que tres anys después seria acusat davant del Senat pels abusos comesos durant el seu càrrec icondemnat a la deportació.

Coneixem molt pocs senatconsults romans i menys encara de conservats. Així, doncs, el Senatus consultum de Cn. Pisone Patre, junt amb els Senatus consulta de honoribus Germanici decernendis, continguts en els fragments de l'anomenada Tabula Siarensis, trobada també a la Bètica, ens permet situarnos, com a espectadors d'excepció, davant d'una mostra palpable d'una part de la història de Roma, que coneixiem només per les fonts literàries, com Tácit i Suetoni.

306

Antonio CABALLOS RUFINO

CABALLOS A. - ECK, W.- FERNÁNDEZ, F. (1996) • ECK, W. - CABALLOS, A. - FERNÁNDEZ, F. (1996)