És fàcil -Orientacions per al professorat

8/3/2019 s fcil -Orientacions per al professorat

1/12


2/12

_._ ,._._ .. ,, . . . . . . . . . . .

SUMARI

ESTRUCTURA DELS QUADERNS: 2CONTINGUT DELS .QUADERNS: 3

ALUMNES A QUI VA DIRIGIT AQUEST MATERIAL. 4

UTILITZACIO DELS QUADERNS. 4

ORIENTACIONS GENERALS A TENIR EN COMPTE RESPECTE ALS ALUMNESESTRANGERS D'INCORPORACIO TARDANA. 5

1.- Introduccio2.- Que fer i com fer-ho.3.- Com son aquests alumnes i que necessiten.4.- Una educaclc clvica intercultural

566

10

I NOTA IMPORTANT:"Es facil" es una col-tecclo de quaderns d'autoaprenentatge tutoritzat, elaborat pelPrograma d'Educacio Cornpensatoria de les Comarques Gironines, que esta en fased'expertmentaclo, Per aquesta rao, es prega als mestres iprofessors que utilitzin aquestsmaterials, que facin arribar a aquest Programa tots els comentaris, suggeriments, crfti-ques, propostes de rnodmcacto, etc. que creguin adients a partir de la seva experlencla.Aquesta fase d'experimentacio ide disseny ens ha obligat a fer servir provisionalmentmaterials de diversa procedencla al mateix temps que n'adaptavem 0 en confeglem denou quan era necessari. Hem de citar, de manera especial, entre els textos utilitzats elssegOents, tot ique la llista es incompleta per falta de rererendes:MWEIsistema Sanitari, font de Salut.Quadern sobre el sistema sanitari pelsimmigrants estrangers n. 1. Edicions de laDiputaci6 de Barcelona. BADIA, D.; COMEllAS, S.; CRIACH; A. etAl. (1986) Llibretes autocorrectives devocabulari. Eumo Editorial. CANONGE, M. COlOM, A. Ortografia Ederuilla. Cavall Fort. Revista juvenil.

UENAS, G.(1993) Llengua Catalana ctaeMitja. Ed. Cruilla. Oxford Children's Picture Dictionary Dkxio-nari Oxford en Imatges.Oxford UniversityPress. P lCANYOL. Quaderns del Mussol/ La rataSavia. Reporter Doc. Bayard. Ed. WRIGHT, A. Picture Dictionary for YoungLearners Collins Ed.


3/12

Estructura dels quaderns:

EI conjunt de materials "Es facil" consta, ames d'aquest quadernd'orientacions als professors, de dotze quaderns de treball per als alum-nes, dels quais dos s6n de repas i d'avaJuaci6, un al final dela serie iI'altre despres de les cinc primeres unitats.Aconsellem seguir I'ordre numeric ja que, sovint, hi ha exercicis de repasde temes treballats en unitats anteriors. Tot ique el professor es benlliure d'utilitzar tot el conjunt d'exercicis proposats, 0 be de seleccionar elsque Ii convinguin, els quaderns estan pensats com una unitat en la queuns exerclcls complementen els altres.L'orqanltzaclo dels continguts de cada quadern, que acostumen a tenirvlnt-l-dnc pagines, no es exactament la mateixa, tot i que hi ha unesseccions que acostumen a repetlr-se:

Una portada on hi consta el nurnero del quadern i un espai on ferconstar les dades de I'alumne i la data d'inici del quadern, Una primera paqlna on s'exposen els aprenentatges nous i elsque es repassen en aquell quadern concreto Un full amb estructures baslques de conversa. Fulls de vocabulari amb acompanyament d'imatges, agrupats

tematicament, Exercicis sobre aspectes gramaticals i d'ortografia. Treball sobre impresos, textos i materials grafics i escrits de lavida quotidiana (guia telefontca, horaris, factures, diaris, etc ... ) Textos sobre normes baslques d'higiene i alimentaci6. Entreteniments. Fulls d'avaluaci6 id'exercicis complementaris. Vocabulari sobre el lexlc treballat a cada unitat, que els alumnesestrangers poden utilitzar cornpletant-lo com a diccionari en laseva lIengua.

En el primer quadem de repas es fa una sintesl dels quaderns 1 al 5. AIsegon es repassen del 6 al 10. A tots dos es proposa a )'alumne un full de presentedo on s'expllca a I'alumne I'objectiu ila manera detreballar el quadern uns exerclds d'eutoavaluacro que Ii permetin tenir una visio de sintesidels aspectes trebalJats als quaderns que es repassen uns exercicis de repas que permeten comprovar els aprenentatges

realitzats 2


4/12

un full per a que el professor-tutor faci l'avaluaoo corresponent iindiqui, si ho creu convenient, els exercicis d'ampllaclo 0 de repas quecalgui.

Contingut dels quaderns:Quadern Quaderntema nurn.r tema num.s

ta Sa lu da r i p re sen ta r- se 1 Dema na r i d O lla r a dre ce s i In dic ac io ns 6r! 2 7~ Id en tificar a algg D em an ar d ona r l'h ora i in form ar~ seC D em anar pe r alg u 3 D em anar alguna cosa i e l seu preu , 8uC U Disrulpar~se 3 Demanar i dir que es vol QUant icom, 8"aU Presentar a algu 3 Exp ressar p refe rencies j dona r op in ions, 9::IJ.. Identificar a algU ~ parentlu 4 D em anar I d ir que o_(ju l h i ha i 51algu 9Uw 4 10em anar I dir I'e dat E is JJ I UlIUIIIS febles,

Les parts de l cos 1-2-3 L 'h ab ita tg e i e l m ob ilia rl 6L a sal.t,.1es nSaII ies ie5ooit3lts:, 1-2-3 6illo c o ne sta n Ies cases. _ Les re lac ions de parentiu, 3-4 EI carrer ifa ciutat. 7,8...!! Can s e n Ies pEJ9:X1eS i e s roses, 3-4 Verbs iaccions. 7,9,s.QB E I v e stu ari i e ls c omp lemen ts . 4-5 L 'a lim enta ci6 i a nar a cornp ra r 8,9

~ L'habitatge 5 P ara r ta ula i e ls a lim en ts . 8,9,Els esports 10R eb uts , fa ctu re s i x ecs 10

Numeracio 1-2 Con co rda n ;a e n g ene re i n om bre 6,7d Alfabet 1-2 E ls te mp s v erb als . 7. E ls p ro noms p er so na ls 3 Adjectius id ete rm in an ts . 7,8. . ,~taE Ve rb s : p re sen t d 'in dic at iu 3 EI preterit imperfet 10I!C J A rt ic le s i in de fi ni ts . 4-5 E ls p ro noms fe ble s, 10

De~tiusi~~s 4-5------ "~ ~-Vocals 1.. "R " final m uda 6

Majuscules 1-2 Plurals -5, -es, -os, -ns 8,9ta Mascul i j femeni 3 9i: "H I ha", "h i h av ia ", "h i h atra".I! "R " i "RRY 4 9,10f ja - ges / gJ -ces I ca ~ q ue sL'apOstrof 4-5 c-s-ss-z 100S in gu la r I p ill al , 5 e-i;o~u 10"Q" 5 3


5/12

Alumnes a qui va dirigit aquest material.En principi, aquests materials varen ser pensats per facilitar la consoli-declo dels coneixements de lIengua catalana als alumnes estrangersd'tncorporacro tardana que ja disposaven d'uns coneixements basics perhaver participat en tallers de conversa, suports espedftcs, etc.Pero~tambe han demostrat.la seva utilitat en alumnes autoctons quetenien molta dificultat per a seguir el curriculum ordinari.

Utilitzaci6 dels quaderns.Es poden utilitzar en:

Credits comuns de lIengua catalana. Credits variables de reforc; del catala. Material de suport per UACs, educado especial, itineraris

individualitzats d'adaptado per a alumnes estrangers, etc.En tots els casos, conve que al comenc;ament de cada quadern (imillor decada sessro de treball) el professor/a-tutor/a dediqui un temps a orientara I'alumne en el treball de cada quadern if si es possible, de cada sesslode treball. Igualment al final de la sesslo hauria de donar un cop d'ullvaloratiu a la feina realitzada.Les estructures de conversa que es presenten a cada quadern, estanpensades per a fer exerdcls orals en els que participin els alumnes amb lasupervtsto del professor/a-tutor/a.Sovint, al final de cada pagina 0 d'un grup de paqlnes, s'lndlca a l'alumneque proposi al professor la correcclo dels exercicis realitzats. Es importantsubratllar la necessitat d'una tutoritzacio constant d'aquests quaderns,per a que sigui possible I'autoaprenentatge.Cal preveure que I'alumne necessttara determinades eines, especialmentdiccionaris, que haurien d'estar sempre a I'abast de I'alumne quantreballa. 4


6/12

___,~~_~~~~"~,,___ ....~~.,,,,,,,,;:..,~~,.~ _~~O_",,""_

Orientacions generals a tenir en compte respecte als alumnesestrangers d'incorporaci6 tardana.1.- I n t r oducc loLa presencia als nostres IES d'alumnes estrangers, d'lncorporaclo tardana,procedents de paisos icultures distants, ha tingut en els darrers anys unproces d'increment constant a partir de la requlado de les reagrupacionsfamiliars. Aquest fet imposa nous reptes a la tasca educativa delsprofessors, pel que fa al tractarnent de la diversitat en I'ensenyamentsecundari obligatori; no oblidem que aquests alumnes han slqutreconeguts com alumnes amb necessitats educatives especials. Aquestsnous reptes s'afegeixen als molts imolt complexos problemes que s'hanpresentat tarnbe en aquests darrers anys, perla manera com s'ha dut aterme l'aphcacto de la reforma, i rnes en concret, l'ampllaclo de I'esco-larttat obllqatorta fins als setze anvs,Sense cap dubte, el rnes important d'aquests reptes es procurar que cadanoi icada nola aconsegueixi el maxim desenvolupament de les sevespossibilitats per tal d'esdevenir un dutada que assoleixi el maxim nivell desoctalltzado id'igualtat d'oportunitats que sigui possible. No cal dir queaconseguir aquesta sodalltzaclo iaquesta igualtat d'oportunitats es rnesdificif eneara quan els alumnes pertanyen a grups arnb rise de marq t n ac t o ,que pateixen exclusions socials 0 discriminacions culturals. Pero totsestarem d'acord tarnbe en que son els afumnes que rnes ho necessiten,els que rnes han derneretxer la nostra atenclo iels recursos publics,siguin autoctons 0 naseuts en un altre pais, siguin naeionals 0 estrangers,tinguin la religio que tinguin i parlin la lIengua que parlin. En aquestaigualtat de drets educatius, ifins itot en la necessitat d'una certadlscrtmlnado positiva, la legislacio vigent i la normativa del Departamentd'Ensenyament es, afortunadament, contundent, i no delxa 1I0ca dubtes,encara que es cert que sovint no es disposa dels mitjans materials ihumans necessaris per a fer-he possible.

5


7/12

------~- ---

2.- Que fer icom fer-ho.Potser no es aquesta l'ocaslo de replantejar una altra vegada quins son elsobjectius fonamentals de I'ESQ. Pero si cal retlexionar sobre comorganitzar les tasques d'ensenyament-aprenentatge espedfiques per alsalumnes estrangers, abans de decidir com ho hem de fer, sembla que enshauriem de posar d'acord sobre el que hem de fer, quins han de ser elscontinguts conceptuals, procedlmentals i actitudinals que hem d'impartir auns afumnes amb unes caracteristiques tant particulars que fan que, elsque poden seguir el curriculum ordinari, siguin, sovint, la excepclo i no lanorma.Si fern una relectura de la nostra ordenado curricular no ens quedarangaires dubtes al respecte, ja que 5 1 els objectius basics d'aquesta etapaconsoliden els aprenentatges instrumentals de l'educaci6 prtmsrie {,',}aprofundeixen /es erees fonamentals d'acordamb I'edat i la capacitat. ..,tarnbe ens diuen que s'estebletxen les bases i es dona rortentecio per a laincorporaci6 a la vida activa ; professional, de forma que tots e/salumnes puguin assumir els seus deures i exercir els seus dretscom a ciutadans. Ihem volgut subratllar aquestes darreres frases,objectius basics entre els basics pensant en els alumnes immigrats, ja quemassa sovlnt, excessivament pressionats els professors d'ESO per unshipotetics nivells minims per accedir a Batxilierat, entenen que lesadaptacions curriculars necessaries per als alumnes que no poden seguirel ritme, han de ser principalment adaptacions dels continguts conceptualsnecessaris per accedir a aquells estudis, oblidant-se dels continguts__rocedimentals iactitudinals necessaris per a aquesta tncorporaclo a lavida activa com a ciutadans.

3.- Com s6n aquests alumnes ique necessiten.La rae fonamental per la qual no poden seguir el curriculum ordinari moltsdels alumnes estrangers 0 membres de rntnorles culturals, es el seu baix 6


8/12

nivell en el que podr le rn anomenar aprenentatges instrumentalsbasics, es a dir: no teneh un nivell minim de competence IingOistica encatala icastella que els permeti comprendre iexpressar-se oralment iperescrit amb la fluidesa necessaria per a seguir estudis de secundana, i enocaslons, per deficiencies 0 per altres prloritats en els estudis en el paisd'origen, ni han consolidat altres aspectes conceptuals i procedimentalsbasics en el nostre sistema educatiu, com per exemple els del dtlculi lamesura.Quan ja porten uns mesos entre nosaltres, tenim tendenda a atribuir-Iosuna capacitat de cornprenslo dels nostres missatges orals molt superior ala que en realitat tenen. Diuen que ens entenen -es diu que endeterminades cultures no es de bona educado dir que no entens a unsuperior, perque es podria entendre que es una manera de dir que nos'explica be- peri> sovint ens entenen malament, han apres a interpretarel sentit de les nostres paraules pel context i la situaci6, per la nostraexpresslo d'alegria 0 d'enulq, pel lIenguatge no verbal. .. A mes ames,probablement hagin arribat a un nivell de competencla comunicatiu delIlenguatge quotidla, la qual cosa no implica el coneixement deillenguatgetecate especific de cada materia. Pero com que deduim que ja ensentenen, esperem d'ells un nivell de cornprenslo d'expJicacions a I'aulaabsolutament desproporcionat ales seves possibilitats reals, i el fracasconsequent I'atribuim inexorablement a la seva falta de motivaci6 idesinteres.A rnes, en bastants casos la problernattca va mes enlla del domini de lesnostres llenques: per les caracteristiques de la seva escclarttzado anteriorno disposen d'aprenentatges que en el nostre context hem de considerarbasics tant per incorporar-se al sistema educatiu, com, sobre tot, pertreballar j conviure, sense grans dificultats ni limitacions, com a ciutadans,fins itot en els aspectes rnes elementals de la vida quotidiana. EI nivelld'assoliment d'hablts escolars i de treball intel-lectual estan molt en funci6dels anys que els nostres alumnes han estat escolarttzats al pais d'origen.Ien ocasions els aprenentatges que aquests alumnes han realitzat, han 7


9/12

sigut principalment memoristics. Recordem, a rnes a mes, que sovint,provenen de palsos on I/ensenyament basic 0 no es obligatori, 0 nornes hoes en teoria. En determinades estructures familiars s'imposa que els nensajudin en l'econornla domestlca i abandonen I'escola als 8-9 anys, 0 berepeteixin molts cursos a causa del frequent absentisme escolar. Aixoexplica la inseguretat en el domini de continguts procedimentals, habitsescolars i de treball basics, etc. presents fins i tot i a vegades en algunsdels alumnes autoctons amb dificultats d'aprenentatge. A molts d'aquellsalumnes no els han ensenyat mai a "aprendre a aprendre" i,paradoxalment, nosaltres esperem, molt sovlnt, que resolguin els seusdeficits amb quaderns d'eutoeprenentetqe, quan molts, per exemple, nopoden servlr-se d'un diccionari, 0 no coneixen I'ordre alfabetlc, 0 no hantingut mai a les mans material de consulta (un atlas, un mapa del seupais, una enddopedla ... ), 0 no saben fer un elemental mapa conceptual,consultar un index, fer un resum, fer una qraella, un quadre de dobleentrada ...Totes aquestes dificultats reforcen, en ocasions, les [a preexistentsexpectatives negatives del professorat respecte a aquests alumnes.Peralxo es fa del tot indispensable cornencar per avaluar, ja els primers diesdel seu inqres al centre, el nivell de competencies real en aquestsaprenentatges instrumentals besics, ianar repetint perlodlcamentaquestes avaluacions per comprovar els progressos reals de cada alumne,ipoder reorientar adequadament el treball de la fase sequent.D'acord que molts nois inoles autoctons presenten tarnbe dificultats enaquests aprenentatges instrumentals basics, perc s6n dificultats, quasisernpre, d'una altra indole, iper aquesta rao no els podrem posar sempretots al mateix sac. Cal reconetxer que aquests nois i noies autoctonspateixen disfuncions que, en general, no acostumen a coincidir amb lesdels alumnes lrnmlqrats, per la qual cosa requertran sovint un tractament .especific j diferenciat si volern ser fidels a aquella norma baslca d'atenclo ala diversitat als centres que diu: cal adaptar afs alumnes els rnetodes, elsprocediments d'ensenyament-aprenentatqe, en defrnitiva, rescola: enfloc 8


10/12

de forcar i exigir una adeptado dels alumnes a un rnetode, a unprocediment, a una manera determinada d'entendre la feina delsprofessors a I'aula.Es cert que molts d'aquests alumnes presenten problemes importants dedesmotivaci6. Cal buscar les causes d'aquesta desrnotlvado. En primer1I0c hem de cornencar per questlonar-nos seriosament si elsaprenentatges que els proposem s6n realment significatius per a ells.La psicologia de I'aprenentatge ens ha demostrat que no hi haaprenentatge possible sl I'objecte d'aprenentatge no te un sentit perI'aprenent, si no dona resposta a cap de les seves necessitats, si no esveu com una part significativa dins d'un proces mes ampli que fadlitara lareatttzaclo personal, professional 0 sociat, st no hi ha una xarxa derelacions socloafectlves que recolzin igratifiquin els esforcos que es fanper realitzar aquell aprenentatge, si no hi ha unes expectatives positivesper part de I'ensenyant sobre les possibilitats de I'aprenent, etc, etc. Calreconelxer -posem-nos al seu 1I0c!- la impossibilitat de sentlr-se motivatper assistir a un 11ocon la major part del temps I'(mica feina que et veusen cor de fer ben feta es escalfar la cadira i les dificultats que alxocomporta en mantenir una minima autoestima. Aspecte, aquest deI'autoestima, encara mes agreujat en un context com el nostre en el qual imalauradament, reconeguem-ho, marroquf es quasi smontm de marginal,fanatic, masdiste, pobre, subdesenvoJupat, no-outada ... i en ocaslons finsitot if-legal, iquasi delinquentA rnes a rnes, cal tambe tenir en compte el seu entorn familiar i social pervalorar la seva desmotivaci6. cal conelxer els models familiars que tenen.Per exemple, en el cas de molts imoltes joves marroquins i marroquines,practlcarnent totes les seves mares, no solament ignoren el catala i elcastella, sino que desconeixen tarnbe l'arab si son d'etnla amazigh(berber), parlen una forma dialectal de la lIengua tamazigh (berber) quees el rifeny (0 shelja) ino saben escriure ni lIegir en cap lIengua. Eispares, en general, coneixen I'arab (oral i escrit) iel castella (oral), algunsel frances 0 alguna altra lIengua europea segons el seu trajecte migratori, 9


11/12

pen) tenen dificultats quasi tots per entendre el catela imolts d'ells sonanalfabets en les nostres lIengOes. Sovint es la mare la que esta rnesmotivada per a que els fills estudiin; a vegades el pare te rnes pressa perque I'ajudin a portar un jornal a casa, perc aixo no vol pas dir que nopuquln jugar un paper clau en l'esforc i el comportament dels alumnes. Siel tutor aconsegueix parlar amb el pare, I'alumne a vegades canviaradicalment de comportament.

4.- Una educaclo civlca interculturalAquesta nova realitat rnes complexa del punt de vista sociocultural ambque s'han d'afrontar els IES des de I'augment d'incorporacions tardanesd'afumnes estrangers, planteja a rnes a rnes de les noyes necessitatsdescrites d'atenclo a aquests alumnes nouvinguts, altres necessitats queafecten al conjunt de la poblaclo escolaritzada. Ens referim al quehabitualment descrivim com educaci6 intercultural, en sentit ampli, 0, enaltres paraules, segons els diferents autors, educaci6 entireciste, educecioper la ciutadania, educaci6 global, ... De fet, si es a la pre-adolescenda i al'adolescEmcia quan es consoliden els processos identitaris iels sentimentsde pertinenc;a a grups icol-lectlus, els IES han d'intervenir educativamentde manera inexcusable, organitzada iexplldta, de manera que

a) els alumnes puguin assumir els seus deures i exercir els seus dretscom a ciutadans, tal com expressa la nostra ordenaclo curricular (iaquesta educado intercultural no ha de ser una preocupado nornesper als centres amb presencia d'alumnes immigrats, sino per atots, ja que es tota la societat catalana la que es troba immersa enaquest nou context social, cada vegada mes complex i segmentat,en el que tots tenim responsabilitats socials, perque tots hi esternlmpllcats),

b) els alumnes amb rise de marginacio sociocultural rebin una atendoeducativa espedfica de qualitat per a que puguin realitzar els seusprocessos de construcci6 ldentitarta (cultural, etntca, social/ etc ... ) 10


12/12

en el context d'una comunitat educativa que rebutja en les sevesactuacions i actituds, explicitament iimplicita, tota mena d'exclusioi que recolzi l'ernerqenda d'una saludable autoestima, a partir de lareflexi6 critical el dialeg entre iguals, i el respecte (compatible ambla manlfestado de la propia dlscrepanda) per les opcions delsaltres.

11

És fàcil -Orientacions per al professorat

Documents

Transcript of És fàcil -Orientacions per al professorat