CONVERGENCIA Y TRANSVERSALIDAD EN HUMANIDADES

Facultat de filosofia i LletresFacultad de Filosofía y Letras

UNIVERSITAT D’ALACANTUNIVERSIDAD DE ALICANTE

Facultat de filosofia i LletresFacultad de Filosofía y Letras

UNIVERSITAT D’ALACANTUNIVERSIDAD DE ALICANTE

ERNESTO CUTILLAS ORGILÉS(Coordinador)

CO

NVE

RG

ENC

IA Y

TR

AN

SVER

SALI

DA

D E

N H

UM

AN

IDA

DES

ERNE

STO

CUTI

LLAS

ORG

ILÉSISBN 978-84-948233-2-9

9 7 8 8 4 9 4 8 2 3 3 2 9

CONVERGENCIA Y TRANSVERSALIDAD EN HUMANIDADES

Actas de las VII Jornadas de Investigación de la Facultad de Filosofía y Letras

de la Universidad de Alicante

(Alicante, 6 y 7 de abril de 2017)

Coordinador:Ernesto Cutillas Orgilés

COMITÉ CIENTÍFICO

Alberto Lorrio Alvarado Gabriel García AtienzarAmelia Crespo Peral Gregorio Canales Martínez

Ángeles Sirvent Ramos Javier Jover MaestrreAntonia Montes Fernández Jesús Moratalla Jávega

Antonio Martínez Puche John D. SandersonArmando Alberola Roma Jorge Olcina CantosAscensión Padilla Blanco José Carlos Rovira Soler

Beatriz Aracil Varón José María Ferri CollBelén Alvarado Ortega José Ramón Valero EscandellBrauli Montoya Abat Juan Antonio Barrio BarrioCarmen Puche López Juan David Sempere Souvanavonng

Carolina Domenech Belda Juan Francisco Mesa SanzCayetano Mas Galvañ Llúcia Martín PascualChelo Vargas Sierra Lorraine L. KerslakeDavid Bernabé Gil María del Mar Galindo Merino

Elisa Barrajón López Miguel Ángel Lozano OrtegaEmilio La Parra López Natalia Timoshenko

Enric Balaguer Pascual Pablo Giménez FontErnesto Cutillas Orgilés Pamela StollEva Lapiedra Gutiérrez Pedro Mogorrón Huerta

Eva Valero Juan Rafael Zurita AldeguerFrancisco Franco Sánchez Ruth María Lavale OrtizFrancisco Sevillano Calero Sonia Gutiérrez LloretFrancisco Torres Alfosea Vicent Raimon Baldaquí Escandell

© De los textos: sus autores© De esta edición: Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Alicante

Edición a cargo de COMPOBELL, S.L. Murcia

ISBN: 978-84-948233-2-9Depósito Legal: MU 254-2018

Maquetación e impresión: COMPOBELL, S.L. MurciaImpreso en España - Printed in Spain.

Exención de responsabilidad: la responsabilidad sobre los trabajos aquí publicados recae en exclusiva sobre los autores/as de cada uno de ellos.

No está permitida la reproducción total o parcial de esta obra, ni su tratamiento informático, ni la transmisión de ninguna forma o por ningún medio, ya sea electrónico, mecánico, por fotocopia u otros medios, sin el permiso previo y por escrito de los titulares del Copyright.

7

ÍNDICE

PRESENTACIÓN ...................................................................................................................................... 11

LA DIMENSIÓN SOCIAL EN LA POESÍA MEXICANA DESDE VICENTE QUIRARTE .................................... 13Ignacio Ballester Pardo

“LO QUE YO DIGO Y ESCRIBO, ES DE SOLA MI PLUMA Y FLACA DILIGENCIA”: LA PRIMERA IMAGEN DE AMÉRICA EN GONZALO FERNÁNDEZ DE OVIEDO ................................................................................... 19Alberto Santacruz Antón

LOS RECURSOS DE LA POESÍA HISTÓRICA: DIOS TRAJO LA SOMBRA DE JORGE ENRIQUE ADOUM ..... 25Miguel Ángel Gómez Soriano

LA CENSURA DEL RÉGIMEN ROSISTA EN LA ESCRITURA DE JUAN BAUTISTA ALBERDI, FIGARILLO .... 31Rosa Moreno Alcaraz

EL GIR ESPACIAL EN ELS ESTUDIS LITERARIS CATALANS: UNA APLICACIÓ A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS ............................................................................................................................................... 37Irene Mira Navarro

LOS PERSONAJES DE LA ODISEA COMO FUENTE DE INSPIRACIÓN PARA EL SALVAJE DE GARCÍA LLORCA ................................................................................................................................................... 43Daniel Ortiz García

WEEPER, EL DOBLE DE JOSÉ MARTÍNEZ RUIZ, AZORÍN, EN LA FEDERACIÓN, DE ALICANTE: PERIODISMO INÉDITO ................................................................................................................................................... 49Juanjo Payá

LA SUBVERSIÓN DEL LENGUAJE BÍBLICO EN CARMEN CONDE: HACIA EL SENTIDO FUNDACIONAL DE UNA IDENTIDAD ...................................................................................................................................... 55Anna Cacciola

LA QÜESTIÓ DEL GÈNERE EN LA NOVEL·LA CAVALLERESCA BREU PIERRES DE PROVENÇA: UN CAVALLER SENSE CAVALL? .................................................................................................................... 61Vicent Pastor i Briones

ConvergenCia y transversalidad en humanidades8

EL USO DE WEBQUEST COMO RECURSO DIDÁCTICO. ANÁLISIS DE UNA EXPERIENCIA EN LA CLASE DE LITERATURA ...................................................................................................................................... 69Luis Antonio Monzó Jiménez

SOGO SURVEY, UNA HERRAMIENTA ONLINE DE RECOGIDA DE DATOS ADECUADA PARA EL TRABAJO DE CAMPO .............................................................................................................................................. 77María Abad Colom

LA COMPETENCIA HUMORÍSTICA EN EL AULA DE E/L2 ......................................................................... 83Esther Linares Bernabéu

LA ADQUISICIÓN DE UNIDADES FRASEOLÓGICAS EN NIÑOS CON SÍNDROME DE ASPERGER DESDE LA PERSPECTIVA DE GÉNERO ............................................................................................................... 91Alicia Merino González

ANÁLISIS DEL DISCURSO LEGISLATIVO EDUCATIVO DESDE UNA PERSPECTIVA QUEER ...................... 97José Javier Moreno Sánchez

EL MACHISMO Y LA HETERONORMATIVIDAD EN LA TRADUCCIÓN AL ESPAÑOL DE LA LITERATURA INFANTIL Y JUVENIL (LIJ) ...................................................................................................................... 103Antonio Lérida Muñoz

CAMBIOS SOCIALES Y CREACIÓN DE NUEVA TERMINOLOGÍA EN CUESTIONES DE GÉNERO Y EL COLECTIVO LGTB DESPUÉS DE LAS PRIMAVERAS ÁRABES, ESPECIALMENTE EN TÚNEZ ................... 109Rosa Estomba Giménez

ANÁLISIS BIBLIOMÉTRICO Y WEBMÉTRICO DE LOS ESTUDIOS DE TRADUCCIÓN AUDIOVISUAL .......... 115Francisco Pérez-Escudero

COMUNICACIONES SOCIALES EN EL CONTEXTO MÉDICO-SANITARIO MULTICULTURAL. CONFLICTOS Y SOLUCIONES ....................................................................................................................................... 123Elena Pérez Estevan

LA ECOLINGÜÍSTICA: PLANIFICACIÓN LINGÜÍSTICA EN UCRANIA ........................................................ 129Olga Bloshchinska

LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS EN LA ENSEÑANZA DEL ESPAÑOL COMO LENGUA EXTRANJERA ........... 135Francesco Volpicelli

LA TRADUCTION DE LA POESIE POPULAIRE MAGHREBINE MELHOUN ................................................ 141Guemache Wassila

ACERCA DEL SESEO CARTAGENERO ...................................................................................................... 147Francisco Ramírez Munuera

ESTUDIO DE LAS CERÁMICAS HISPANO-MORISCAS EN LOS TERRITORIOS DE LA REPÚBLICA DE VENECIA: LAS REGIONES DE VÉNETO Y FRIULI-VENECIA JULIA (ITALIA) ............................................. 155Valentina Famari

ESPACIOS DE COTIDIANIDAD DE UNA MUJER CONVERSA EN LA VALENCIA DE FINES DE LA EDAD MEDIA ..................................................................................................................................................... 163María Alejandra Angelino Pardo

VII Jornadas de InVestIgacIón de la Facultad de FIlosoFía y letras de la unIVersIdad de alIcante 9

DE RECREOS, ESPARCIMIENTOS Y JUEGOS TRADICIONALES: ESTUDIO COMPARATIVO ENTRE EL OCIO INFANTIL Y ADULTO A TRAVÉS DE LA PINTURA SETECENTISTA .................................................. 169Rafael Corona Verdú

UNA APROXIMACIÓN A LAS MUJERES VIAJERAS EN LA MODERNIDAD ............................................... 177María Teresa Ávila Martínez

EL CATOLICISMO FRANCÉS EN EL SIGLO XIX. LA RUPTURA CON LA REVOLUCIÓN Y EL FLORECIMIENTO DE ANTIGUAS ÓRDENES Y NUEVAS CONGREGACIONES FEMENINAS ................................................... 183Alexis Alfonso Izquierdo Morales

CONTRIBUCIONES DE LA MICROMORFOLOGÍA DE LÁMINA DELGADA AL ESTUDIO DE RESTOS CONSTRUCTIVOS DE TIERRA DE LA PREHISTORIA RECIENTE DEL LEVANTE DE LA PENÍNSULA IBÉRICA ............................................................................................................................................ 189María Pastor Quiles

EL CONCEPTO DE TARDOANTIGÜEDAD. REVISIÓN HISTORIOGRÁFICA Y PROBLEMAS METODOLÓGICOS .... 197Rubén Santana Onrubia

LA PROBLEMÁTICA DE LO TEXTIL EN EL REGISTRO ARQUEOLÓGICO: ASPECTOS TEÓRICOS Y METODOLÓGICOS ................................................................................................................................... 203Ricardo E. Basso Rial

REFLEXIÓN EN TORNO AL BINOMIO RELIGIÓN-PRODUCCIÓN EN EL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL (SIGLOS VI-III A.C.) ................................................................................................................................. 211Pascual Perdiguero Asensi

APROXIMACIÓN AL POBLAMIENTO, RECURSOS Y VÍAS DE COMUNICACIÓN DEL TERRITORIO DE LOS OPPIDA DE LA PEÑA (PEÑAS DE SAN PEDRO) Y SALTIGI (CHINCHILLA) EN LA ÉPOCA IBÉRICA ........... 219Laura Castillo Vizcaíno

FÍBULAS CON RESORTES SINGULARES EN EL ÁREA VETONA............................................................... 227Pablo Camacho Rodríguez

DEFINICIÓN Y CLASIFICACIÓN DE LAS VIAE. PROPUESTAS Y MODELOS EN BASE A LA JURISDICCIÓN, LA ARQUEOLOGÍA Y LA HISTORIOGRAFÍA ............................................................................................. 235Antonio Sánchez Verdú

ALGUNAS CONSIDERACIONES SOBRE LOS VÍNCULOS POLÍTICOS DE SEPTIMIO SEVERO .................... 243Ethan Calero Ortuño

LA “SEPARACIÓ DE CAMINS” ENTRE JUEUS I CRISTIANS: ESTAT DE LA QÜESTIÓ ................................ 249Carles Lillo Botella

EL TRIUNFO DE LA HISTORIOGRAFÍA LIBERAL MODERADA EN LA MITAD DEL SIGLO XIX .................... 255Adam Abbou Francés

DEPORTE Y POLÍTICA DURANTE LA II REPÚBLICA Y EL PRIMER FRANQUISMO (1931-1961) ............... 261Gabriel Plazas Gómez

LA INSTAURACIÓN DEL FRANQUISMO EN ALICANTE (1939-1959) ........................................................ 267Carlos Martos Ferrer

ConvergenCia y transversalidad en humanidades10

LA INCIDENCIA DEL DESARROLLISMO ECONÓMICO EN ESPAÑA .......................................................... 275Juan Carlos Pisabarros Herrezuelo

VIOLENCIA POLÍTICA Y OPINIÓN PÚBLICA EN LA TRANSICIÓN: EL CASO DE LA «MATANZA DE ATOCHA» ................................................................................................................................................ 281Juan Carlos Guilló Ruiz

HISTORIA DE LAS RELACIONES ENTRE JAPÓN Y CHINA ACERCA DEL CONFLICTO DE LAS ISLAS SENKAKU/DIAOYU .................................................................................................................................. 287Luis Miguel Lalinde González

SEQUÍAS, INUNDACIONES Y OTRAS AMENAZAS DE LA NATURALEZA. LOS RECURSOS ESPIRITUALES EN ORIHUELA DURANTE LA SEGUNDA MITAD DEL SIGLO XVIII ............................................................. 295Claudio Cremades Prieto

CRONOLOGÍA Y EXPANSIÓN DE LAS PLAGAS DE LANGOSTA EN LA PENÍNSULA IBÉRICA DURANTE LA EDAD MODERNA ................................................................................................................................ 303Jesús Mª Muñoz-Pertierra

LA TRASCENDENCIA DE LA DESALINIZACIÓN COMO RECURSO ESTRATÉGICO EN LA PROVINCIA DE ALICANTE ............................................................................................................................................... 313Ana Arahuetes Hidalgo

SISTEMAS DE SUMINISTRO SUPRAMUNICIPALES Y GOBERNANZA URBANA DEL AGUA EN EL LITORAL DE ALICANTE. HETEROGENEIDAD DE FUENTES Y ACTORES ................................................... 321Rubén Alejandro Villar Navascués

PROCESOS GEOMORFOLÓGICOS Y CONSECUENCIAS EN LA CUENCA DEL BARRANCO DE PEPIOR TRAS LA AVENIDA DEL 20 DE OCTUBRE DE 1982 .................................................................................. 329Pablo Del Río Ródriguez

INCENDIOS FORESTALES Y SOCIEDAD EN UN ENTORNO CAMBIANTE .................................................. 337Jaime Andrés Senabre Pastor

INVESTIGAR SOBRE UNA CORDA FLUIXA .............................................................................................. 343Sergi Ferreres Codorniu

DESARROLLO LOCAL PARTICIPATIVO E INTEGRADO. PROPUESTAS CIUDADANAS DE REVITALIZACIÓN URBANA EN BARRIOS DEGRADADOS: NUEVA FRATERNIDAD (ELDA) Y SAN FRANCISCO (VILLENA) ... 351Daniel Sanchiz Castaño

VALORIZACIÓN DE LA ANTIGUA INDUSTRIA MINERA DEL AZUFRE Y SUS MÚLTIPLES DIMENSIONES PATRIMONIALES ..................................................................................................................................... 359Cristina Romera Tébar

LA MIGRACIÓN Y MOVILIDAD TRANSNACIONAL ESPAÑOLA AL NORTE DE ARGELIA COMO PARTE DE LA NUEVA DIRECCIÓN NORTE-SUR. UNA HERRAMIENTA PARA MANTENER LA POSICIÓN Y EL ESTATUS SOCIAL ................................................................................................................................... 367María Jesús Cabezón Fernández

CONVERSANDO CON MUJERES MARROQUÍES EN SU ESPACIO PÚBLICO Y PRIVADO: ENTREVISTAS DEL RIF AL SÁHARA ............................................................................................................................... 373Inmaculada Garro Sánchez

61

LA QÜESTIÓ DEL GÈNERE EN LA NOVEL·LA CAVALLERESCA BREU PIERRES DE PROVENÇA: UN CAVALLER SENSE CAVALL?

Vicent PASTOR i BRIONESDoctorat en Filologia Catalana

RESUMLa novel·la Pierres de Provença ha experimentat una odissea en múltiples sentits que l’han convertida en un

objecte d’estudi força interessant, perquè acumula moltes incògnites sobre las seua gènesi que fins ara no s’han escatit convenientment (autoria, datació, fonts, gènere, etc.). Quant a la classificació genèrica de l’obra, els estudis s’han mogut entre l’adscripció cavalleresca sensu stricto i l’etiqueta sentimental o la bizantina, sense oblidar la relació amb l’hagiografia. Finalment, tenim una doble via alternativa a les anteriors: aquells que prefereixen parlar de novel·la híbrida amb distinta participació dels ingredients suara esmentats i els que s’adhereixen al concepte de gènere editorial. Aquesta comunicació pretén resumir l’estat de la qüestió sobre el gènere d’aquesta obra, però sense perdre de vista que es tracta d’un text novel·lesc curt, escrit en francés al segle XV, i que no sempre s’han tingut en compte aquestes dades fonamentals a l’hora d’emmarcar-lo dins un gènere concret.

Paraules clau:  Pierres de Provença; gènere; gènere editorial; narrativa cavalleresca breu; literatura catalana

THE QUESTION OF GENDER IN THE SHORT CHIVALRIC NOVEL PIERRES DE PROVENCE: A KNIGHT WITHOUT A HORSE?

ABSTRACTThe novel Pierres de Provence has experienced an odyssey in many ways that have made it a very interesting

subject to study, because the accumulated many questions about its genesis have not been until now properly dealt with (authorship, dating, sources, gender, etc.). As for the generic classification of the work, studies have moved between the labels of knightly sensu stricto and those of byzantine or sentimental, not to mention the relationship with hagiography. Finally, we have a two-way alternative to the above: those who prefer to speak of hybrid novel participating of the different ingredients mentioned above and those adhering to the concept of editorial gender. This paper aims to summarize the state of the art on the genre of this work, but highlighting that it’s a fictional short text, written in French in the fifteenth century, and these aspects have not always been considered at the time of placing it in a particular genre.

Keywords: Pierres de Provença; gender; editorial gender; short chivalric narrative; Catalan literature

1. INTRODUCCIÓPierres de Provença, de la qual estic fent l’edició i estudi, a partir del text que es va imprimir a Barcelona

l’any 1650, és una novel·la poc i mal estudiada, que planteja nombrosos interrogants. Un dels interrogants

ConvergenCia y transversalidad en humanidades62

és el gènere de la novel·la, de la qual s’ha dit que és: a) cavalleresca; b) barreja de cavalleresca i bizantina; c) cavalleresca i sentimental, d) més sentimental que cavalleresca, etc. Caldrà, doncs, revisar els trets que defineixen cada gènere, per tal de poder emetre una opinió més fonamentada.

2. QUÈ S’HA DIT SOBRE EL GÈNERE DE LA NOVEL·LA?S’han fet aproximacions a la novel·la des dels gèneres sentimental, bizantí, hagiogràfic i cavalleresc, i

a més s’ha col·locat el Pierres de Provença en la prestatgeria de “gènere editorial”.

2.1. Novel·la sentimental o idíl·licaEs tracta d’un gènere amb arrels càssiques, conformat per una vintena d’obres –eminentment

franceses– i aparegudes entre els segles XI i XV en dues etapes diferenciades per la moralització de les obres més tardanes. El que es mostra és el procés de transformació de l’amistat infantil en un passió amorosa que no corromp la candidesa de l’adolescència.

Segles XI-XIII Segles XIV-XV

Apollonius de TyrAmadas et YdonieAucassin et NicoletteFloire et BlancheflorGuillaume de PalerneNarcissus et DanéPirame et TisbéCléomadès et ClarmondineL’escoufleJehan et BlondeGaleran de BretagneFloris et Lyriopé

Cleriadus et MéliadiceEledus et SereneFloridan et ElvideLe livre de Flourimont et de HelaineParis et VienneMessire Charles de HongriePierres de Provence et la Belle MaguelonnePonthus et Sidoyne

Podem dir que Pierres i Magalona són amants idíl·lics? La novel·la s’hi ajusta en alguns trets bàsics, com ara el matrimoni desigual aparent (Pierres és un cavaller anònim i ella una princesa), l’estrangeria dels protagonistes, el motiu de la falsa o suposada mort (es pensa que Pierres s’ha ofegat al mar), els obstacles que separen els amants, el matrimoni que culmina totes les aventures i malvestats, renova dinasties, eixampla els dominis, etc.

El que no s’ajusta al gènere és que els protagonistes no s’han criat junts com a germans fins a esdevindre amants, sinó que el jove cavaller va a cercar la dama de la qual ha sentit parlar (amor de lonh). El procés de l’enamorament és quasi instantani i el vot de castedat –fet per ambdós– es trenca provocant totes les desgràcies posteriors. També trobem ací un matrimoni secret previ al matrimoni canònic final, que no és característic d’aquest gènere. A diferència de nombroses obres idíl·liques, en el Pierres no trobem personatges còmplices, jóvens com els protagonistes, que els faciliten els seus encontres i els ajuden a superar dificultats. Per acabar de marcar diferències, l’amor dels amants idíl·lics de la primera fornada és contat per autors que denuncien una societat injusta que vol castigar els enamorats perquè no entén que es tracta d’un amor natural que vol ésser santificat i, a més, és socialment beneficiós per a ambdues parts. En canvi, l’autor del Pierres i Magalona sí que defensa un càstig per trencar les convencions socials, infringir el vot de castedat i les lleis divines i només una merescuda penitència via pelegrinatge els permetrà reintegrar-se al si de la societat.

VII Jornadas de InVestIgacIón de la Facultad de FIlosoFía y letras de la unIVersIdad de alIcante 63

2.2. Novel·la bizantina o d’aventuresArrelada en la tradició clàssica dels segles III i IV, obres com les Etiòpiques d’Heliodor, van influir en

nombroses obres del XV i XVI. La interconnexió amb la novel·la idí·lica sembla evident, però es fa difícil saber quina podria haver estat la font o fonts que va tindre en compte l’autor del Pierres.

Alguns trets de la novel·la bizantina presents a l’obra són:

• Tres eixos fonamentals (amor, aventures, religió)• Final feliç: pau, premi, en compensació als treballs passats• Exotisme• El mar ocupa un lloc important (naufragis, pirates)• Rerefons moral, elements religiosos• Versemblança• El protagonista és, en bona part, una dona, i a més el relat va dirigit a una auditori femení• Parella (jove, bella) – que es conserva casta i fidel – davant tot tipus de proves• El viatge sol abastar un recorregut geogràfic ample.• Esquema argumental previsible que segueix la pauta encontre-separació-cerca-reencontre. • Els personatges oculten la seua personalitat.

Excloent un pessic de trets que no s’acaben d’avenir, la novel·la encaixa prou bé en aquest gènere, a partir del capítol XX, episodi frontissa dins la trama, quan desapareix la cort i la cavalleria i comencen les peripècies de cada protagonista per separat, narrades de forma semi-paral·lela durant dotze capítols fins al reencontre al capítol XXXII. De manera que la trajectòria individual dels dos enamorats serà la següent:

• Pierres: XXI, XXII, XXIX-XXX• Magalona: XXIII-XXVIII, XXXI

Per què se separen i per què es retroben? Se separen perquè un ocell rapinyaire – enviat per Déu? – furta un sendal que Magalona duia penjat al coll, amb els anells que Pierres li havia anat regalant com a penyores d’amor; Pierres el perseguirà per a recuperar-los, però sense èxit. Trencades totes les normes, una llarga separació –durant la qual purgaran els pecats– els prepararà com a veritables cristians per a reintentar la seua relació dins els termes convencionals, socials i religiosos. Només llavors podran estar junts, de nou.

2.3. Novel·la cavallerescaPierres de Provença apareix a les terres del domini lingüístic junt amb una vintena més de títols –entre

ells el París i Viana i el Partinobles– dins una llarga tradició de gust per la lectura de cavalleries. Hereves d’un llarg corrent de textos cavallerescs, les aventures de Pierres i Magalona han patit

vicissituds taxonòmiques vàries d’ençà el segle XIX. Cal explicar on no està i on sí que pot estar i per què, tot això després de considerar dins quin tipus de gènere hi trobarà una cabuda més adient. El consens sobre quina és la classificació genèrica de l’obra és inexistent i oscil·la entre qui rebutgen admetre-la com a llibre de cavalleries, els qui només hi veuen una relació més aviat estètica que de fons i els qui la declaren obertament cavalleresca.

En literatura castellana, d’ençà Daniel Eisenberg (1982), se sol parlar de libros de caballerías com aquells llibres escrits en castellà, que retraten la vida fictícia d’un cavaller errant, amb una llarga extensió textual, a partir de l’Amadís de Gaula (1508), excloent, doncs, les traduccions i les novel·les curtes, com ara el Pierres. De manera menys taxativa, hi ha autors que han optat per parlar simplement d’una ambientació

ConvergenCia y transversalidad en humanidades64

cavalleresca en la novel·la (Roques 1926, Babbi 2003). Finalment tenim altres autors que l’han inclosa dins ‘esfera cavallerersca, com ara Gayangos (1857) que la incloïa dins las “historias y novelas caballerescas”, Menéndez Pelayo (1905), que la definia coma a “novela erótico-caballeresca” o, més recentment, Ruiz Calonja (1954) que la tractava dins l’epígraf de les traduccions cavalleresques, etc.

Ara per ara, en la literatura castellana –perquè la catalana ja hem vist que és un erm en aquest sentit– Víctor Infantes i Nieves Baranda van fixar les línies bàsiques d’un gènere que anomenaven narrativa caballeresca breve, conformat per vint títols, que s’agrupaven en funció d’uns trets literaris, però sobretot d’uns trets marcats pels editors, fins a l’extrem que estaríem parlant d’un gènere editorial, alié a qüestions estrictament literàries:

• Brevetat i format: normalment huit plecs (64 pàgines) en 4º• Escàs material gràfic, senzillesa tipogràfica• Predomini absolut de l'anòmia, derivada d'originals també anònims.• Origen medieval (europeu o espanyol)• Traduccions o revisions de romans medievals preparats específicament per a la impremta• Predomini de la voluntat de narrar per damunt de qualsevol altra cosa, tot i que la majoria tenen

una finalitat moralitzadora• Estructura narrativa lineal i senzilla, amb abundància de motius folklòrics• Vocabulari simplificat i estructures lingüístiques repetitives• Heroi cavaller codificat segons els models literaris i conceptuals ja existents

En el cas del Pierres, tenim una obra anònima, de 63 pàgines (en 4t i en 8u), de senzillesa tipogràfica –tot i que en la primera edició coneguda hi ha nombrosos gravats, és l´única–, traducció d’un text francés medieval, protagonitzada per un cavaller prou estàndard, d’estructura narrativa senzilla, etc.

Ambdós autors van delimitar el següent corpus d’obres que conformarien aquest gènere cavalleresc breu:

1. Historia del rey Canamor y del infante Turián su hijo2. Historia del Carlomagno y los Doce Pares de Francia3. Historia de Clamades y Clarmonda4. Crónica popular del Cid5. Historia de la Donzella Theodor6. Crónica del conde Fernán González7. Historia de Enrique Fí de Oliva8. Historia de los dos enamorados Flores y Blancaflor9. Crónica del rey Guillermo

10. Historia de la linda Magalona y Pierres de Provenza

11. Historia de Oliveros de Castilla y Artús de Algarve

12. Historia de París y Viana13. Libro del caballero Partinuplés14. Libro del infante don Pedro de Portugal15. Historia de la Ponzella de Francia16. Roberto el Diablo17. Historia de la reina Sebilla18. Libro de los Siete Sabios de Roma19. Crónica de Tablante de Ricamonte y Jofré20. Historia del noble Vespasiano

El corpus inicialment format per vint títols ha patit només lleugeres modificacions. El darrer recull bibliogràfic sobre el gènere enllestit per K.X. Luna Mariscal (2015) excloïa Don Pedro de Portugal i el Libro de los Siete Sabios i incloïa Historia del abad don Juan de Montemayor. Una altra cosa és l’evolució al llarg dels segles d’aquest grup tan heterogeni de textos, perquè els editors no s’arriscaven a imprimir obres que no funcionaren i apostaven a cavall guanyador. Després d’un primer moment d’ajustament (1490-1530) el repertori es delimita i una sèrie d’obres no s’hi inclouen en la seua transmissió definitiva (París y Viana, Vespasiano). A principis del XVII Canamor, Fi de Oliva i Reina Sebilla desapareixen definitivament. Per eixa raó el grup minva fins a quedar-se en la meitat al segle XVIII, però augmenta el nombre d’edicions, que es concentren en menys títols, entre els quals destaquen Partinobles, Carlomagno, Don Pedro de Portugal i el Pierres, tal com podem observar en la taula següent (Taula 1):

VII Jornadas de InVestIgacIón de la Facultad de FIlosoFía y letras de la unIVersIdad de alIcante 65

Taula 1: Evolució editorial dels títols més populars del corpus

TÍTOL SEGLE XVI SEGLE XVII SEGLE XVIII SEGLE XIX SEGLE XX

CARLOMAGNO (24) 3 6 8 7

PARTINOBLES (27) 1 3 13 5 4

PEDRO DE PORTUGAL (12) 1 5 3 3

PIERRES DE PROVENÇA (11) 5 4 2

2.4. Novel·la hagiogràficaAlguns autors han vist relació amb textos hagiogràfics com la Vida de sant Aleix i les Vitae Patrum.

La pietat amara el text amb nombroses al·lusions a Déu, nostre senyor Jesucrist, la verge Maria, sant Pere, iglésia sobretot quan els personatges es troben en un mal pas. El pecat comés en fugir de la cort i trencar la cortesia i les normes morals transforma un cavaller en esclau i un malalt i una princesa en pelegrina i hospitalera. La llarga penitència d’ambdós que durarà més de tres anys i el reencontre està farcit de simbolisme religiós.

La història pretenia passar com una explicació llegendària de la fundació de la catedral de Magalona, com llegim en el darrer paràgraf de la novel·la: Y per amor de açò que tinch dit se anomena aquesta història la història de la gentil Magalona, perquè ella fonch la primera fundadora de aquella santa iglésia y hospital.

3. MÉS AVIAT UN SPORTSMAN QUE UN CAVALLER: PIERRES DE PROVENÇA O EL CAVALLER SENSE ESPASA NI CAVALL

 

   

de la cort i trencar la cortesia i les normes morals transforma un cavaller en esclau i un malalt i una princesa en pelegrina i hospitalera. La llarga penitència d’ambdós que durarà més de tres anys i el reencontre està farcit de simbolisme religiós. La història pretenia passar com una explicació llegendària de la fundació de la catedral de Magalona, com llegim en el darrer paràgraf de la novel·la: Y per amor de açò que tinch dit se anomena aquesta història la història de la gentil Magalona, perquè ella fonch la primera fundadora de aquella santa iglésia y hospital.

3. MÉS AVIAT UN SPORTSMAN QUE UN CAVALLER: PIERRES DE PROVENÇA O EL CAVALLER SENSE ESPASA NI CAVALL.

En aquesta tercera i darrera part, voldria analitzar en què s’ajusta Pierres al prototip de cavaller literari medieval i en quins aspectes se n’allunya més. És a dir, els herois de la narrativa cavalleresca breu presenten diferències respecte de la tradició medieval més clàssica, però s’hi atenen en molts aspectes. Lucila Lobato (2008) ha estat la investigadora que més ha estudiat en els darrers anys aquest tipus de narracions, que ella anomena historias caballerescas breves. La primera observació que fa al respecte dels cavallers que poblen aquests relats és que alguns dels trets definitoris del cavaller més prototípicament medieval no han abastat una definició més completa a causa de la curta extensió dels textos. Si resseguim, breument, cadascun dels trets assenyalats, podem dir que: 1. CAVALLER, EIX CENTRAL DE L’ACCIÓ: el cavaller –Pierres– deixa de ser l’eix central d’una

narració que només té les aventures necessàries, que ella no buscarà; l’única aventura és Magalona.

2. NOBLESA: És fill del comte de Provença i nebot del rei de França 3. EDUCACIÓ CORTESANA I MILITAR: No es diu res però sembla evident que és flor de

cavalleria i té unes maneres exquisides a la cort. Pel que fa al codi cavalleresc de protegir els dèbils i ser honest en tot moment, res de res: cap persona li demana ajuda i ell menteix en diverses ocasions al llarg de la història.

4. BELLESA FÍSICA: “era molt gentil, y molt ben aproporcionat de tots los seus membres,[...], per la qual cosa tots deyen que nostre senyor Déu havie posat en ell les sues virtuts”.

5. QUALITATS BÈL·LIQUES: ardidesa, força, lleugeresa, bon ús de la llança (i de l’espasa?)> de cara al catafal de les dames i de les autoritats, Pierres és un sportsman que mostra posseir

Jean  Trepperel,  París  1492 Jean Trepperel, París 1492

En aquesta tercera i darrera part, voldria analitzar en què s’ajusta Pierres al prototip de cavaller literari medieval i en quins aspectes se n’allunya més. És a dir, els herois de la narrativa cavalleresca breu presenten diferències respecte de la tradició medieval més clàssica, però s’hi atenen en molts aspectes.

ConvergenCia y transversalidad en humanidades66

Lucila Lobato (2008) ha estat la investigadora que més ha estudiat en els darrers anys aquest tipus de narracions, que ella anomena historias caballerescas breves. La primera observació que fa al respecte dels cavallers que poblen aquests relats és que alguns dels trets definitoris del cavaller més prototípicament medieval no han abastat una definició més completa a causa de la curta extensió dels textos.

Si resseguim, breument, cadascun dels trets assenyalats, podem dir que:

1. CAVALLER, EIX CENTRAL DE L’ACCIÓ: el cavaller –Pierres– deixa de ser l’eix central d’una narració que només té les aventures necessàries, que ella no buscarà; l’única aventura és Magalona.

2. NOBLESA: És fill del comte de Provença i nebot del rei de França3. EDUCACIÓ CORTESANA I MILITAR: No es diu res però sembla evident que és flor de cavalleria i té

unes maneres exquisides a la cort. Pel que fa al codi cavalleresc de protegir els dèbils i ser honest en tot moment, res de res: cap persona li demana ajuda i ell menteix en diverses ocasions al llarg de la història.

4. BELLESA FÍSICA: “era molt gentil, y molt ben aproporcionat de tots los seus membres,[...], per la qual cosa tots deyen que nostre senyor Déu havie posat en ell les sues virtuts”.

5. QUALITATS BÈL·LIQUES: ardidesa, força, lleugeresa, bon ús de la llança (i de l’espasa?)> de cara al catafal de les dames i de les autoritats, Pierres és un sportsman que mostra posseir gran força i un bon ús de la llança; fora de la cort no fa cap cavalleria, perd el cavall, no fa servir mai una espasa i la darrera arma que llança és una pedra per intentar matar un pardal.

6. FAMA: campió local a Provença, recorre a l’anonimat per tal de participar en la champions dels cavallers a la cort napolitana i recobrar una nova fama a ulls de Magalona partint de zero.

7. VASSALLATGE: cap; es presenta al rei Magaló de Nàpols com un cavaller errant freelance, però rememorant el rapte d’Helena de Troia, li pispa la filla al rei.

8. RELIGIOSITAT: es menciona Déu noranta vegades, quasi cinquanta a sant Pere (nom i claus), una dotzena a la verge Maria... En la segona part del relat es passen el temps resant i demanant perdó a Déu; Magalona esdevé monja hospitalera.

9. RELACIÓ CAVALLER I DAMA: al principi del relat, un cavaller veterà li diu a Pierres que sense dama un cavaller no està complet. La guanya i la perd força fàcilment i ràpida: no parlen fins al cap VI, no es “toquen” fins al XIII, se separen al XX i es retroben al XXXIII.

4. CONCLUSIONS• No podem dir que siga una novel·la de gènere únic, cosa que ja era habitual a l’època. La barreja de

gèneres és una bona mostra d’intertexualitat. • Pierres és un cavaller, quasi canònic, sí, però no el protagonista absolut del relat. No oblidem

que el títol original en francés és Le livre de Maguelonne. Pierres no va a l’aventura, les aventures l’encalcen a ell; no pretén millorar la seua posició social i només té en ment aconseguir la dama, element sense el qual no podria ésser anomenat cavaller amb majúscules; les seus virtuts morals són qüestionables (menteix i fa xantatge emocional als seus pares, a Magalona, al soldà, etc.); fora de l’àmbit lúdic de les justes només és cavaller nominalment i tot açò abans d’arribar al bosc, després ni cavall ni llança ni espasa... pedres i desgràcies.

• Els components bizantí, sentimental i hagiogràfic tenen, al meu entendre, molta més força que l’element cavalleresc, més aviat ambiental, i relacionen aquesta novel·la breu del segle XV amb tot un seguit de tradicions literàries que beuen de fonts clàssiques i orientals. Aquestes conclusions, provisionals ara per ara, hauran de ser ratificades per futures investigacions.

BIBLIOGRAFIABABBI, A.M. (ed.) (2003): Pierre de Provence et la Belle Maguelonne. Soveria Mannelli: Rubbettino.

VII Jornadas de InVestIgacIón de la Facultad de FIlosoFía y letras de la unIVersIdad de alIcante 67

BIBLIOTECA DEL CORPUS DIGITAL: http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/biblioteca/histories/index.php?tipus=historiesEISENBERG, D. (2006): Romances of Chivalry in the Spanish Golden Age. Newark, Delaware: Juan de la

Cuesta-Hispanic Monographs.INFANTES, V. (1989): “La prosa de ficción renacentista: entre los géneros literarios y el género editorial”,

Journal of Hispanic Philology, 13-2, 115-124.— (1991), “La narración caballeresca breve”. A LACARRA (ed.): Evolución narrativa e ideológica de la

literatura caballeresca. Universidad del País Vasco: Servicio Editorial, 165-181.LOBATO, L. (2009): “Acercamiento al género caballeresco breve del siglo XVI: características persistentes

del personaje protagonista”, destiempos.com, 23, 379-402.LUNA, K. (2015): “Bibliografía de las historias caballerescas breves (1995-2015)”, Tirant, 18, 317-360.MIQUEL I PLANAS, R. (ed.) (1908): Pierres de Provença. Barcelona: Fidel Giró.ROSSICH, A. (2010): “La narrativa catalana entre el Tirant i L’orfeneta de Menargues”. A MIRALLES (ed.):

Del cinccents al setcents. Tres-cents anys de literatura catalana. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 160-161ROUDAUT, F. (ed.) (2009): Pierre de Provence et la belle Maguelonne. París. Éditions Classiques Garnier.RUIZ, J. (1954): Història de la literatura catalana. Barcelona: Teide. VALSALOBRE, P.; ROSSICH, A. (2007): Llengua i cultura catalanes (segles XVII-XVIII). Barcelona: UOC.VINCENSINI, J.; GALDERISI, C. (eds.) (2009): Le Récit idyllique. Aux sources du roman moderne. París:Classiques Garnier.