ERECTÈON  Mnèsicles  

DOCUMENTACIÓ  GENERAL  Nom:  Erectèon

Arquitecte:  Mnèsicles, segons unes fonts (segons

unes altres, Fílodes)

Cronologia: 421-406 aC

Localització: Acròpolis d’Atenes (Grècia)

Estil: grec clàssic

Materials utilitzats: marbre del Pentèlic

Sistema constructiu: arquitravat

Dimensions: edifici principal, 11,63 m (ample) x 22,76 m (llarg)

El   temple   de   l’Erectèon   ha estat considerat el màxim exponent de l’arquitectura jònica de l’Acròpolis atenesa. El seu disseny tan particular és més per motius topogràfics (el solar en què fou erigit és irregular i molt inclinat) i de respecte a llocs de culte més antics que per raons estètiques. És famós sobretot pel destacable pòr?c  de  les  Carià?des  i per l’esveltesa de les columnes.

“La  talla  ornamental  de  les  bases  i   els   capitells   de   les   columnes   i  dels  marcs  de   les  portes   i  de   les  finestres   és   d’una   delicadesa   i  bellesa   extremes;   segons   a   les  anotacions  gravades  a  l’edifici,  el  seu   cost   superà  el   de   l’escultura  estatuària.”    (HW  Janson,  historiador  de  l’art)  

ANÀLISI  FORMAL  Elements  de  suport  i  suportats  

Els murs, les columnes jòniques i les famoses cariàtides són els elements de suport de l’Erectèon. La columna  jònica, a diferència de la dòrica, té base, un fust més esvelt i els seu capitell consta d’un coixinet ondulat que acaba en volutes que s’obren cap enfora i s’enrotllen sobre el seu fust. Les   carià?des   del   pòr?c, situades a la façana sud fan la funció   de   columnes i sostenen l’arquitrau, però es diferencien de les anteriors perquè foren esculpides en forma de figures femenines. A causa del desnivell del terreny sobre el qual va ser erigit el temple de l’Erectèon, la planta d’aquest és irregular i, com a conseqüència, la distribució dels elements suportats també ho és. L’entaulament de l’edifici consta d’arquitrau, fris (la decoració del qual està animada amb relleus continus, molt allunyada de l’estil dels frisos del Partenó) i cornisa (semblant a les d’estil dòric). Damunt l’entaulament s’alçava el frontó, amb el ?mpà i els acroteris respectius.

ANÀLISI  FORMAL  Espai  exterior  i  interior  

L’Erectèon fou erigit a la vora del penya-segat que limita l’Acròpolis d’Atenes pel nord. L’edifici defuig el colossalisme i es caracteritza per la seva planta poc ortodoxa, fruit de les irregularitats topogràfiques i del fet que s’havien de respectar uns llocs de culte més antics, situats a diversos nivells. L’estança central A, orientada a llevant i que incloïa l’altar de culte a la deessa Atena, és precedida per un pòrtic hexàstil B. Aquest espai no es comunica amb els altres dos, col·locats darrere seu i dedicats l’un a Posidó i a Erecteu D, i l’altre a Cècrops, C. Al costat nord, a un nivell inferior, s’hi afegeix un pòrtic nord G amb un sostre cassetonat recolzat en sis columnes jòniques (quatre frontals i una més a cada costat). Una porta conduïa des d’aquest espai a un recinte obert on hi devia haver la llegendària olivera d’Atena. Al costat sud es troba el pòrtic presidit per la famosa tribuna de les Cariàtides, on hi ha l’escala que conduïa a la tomba de l’heroi Cècrops.

B  PòrNc  hexàsNl  A  naos  principal  d’Atena  D  Naos  de  Posidó  i  Erecteu  C  Naos  de  Cècrops  G  PòrNc  de  les  CariàNdes  E  PòrNc  nord  consagrat  a  Posidó  

A   les   Carià?des  els manquen els braços, però en el seu moment lluïen braçalets i joies de gran bellesa i s’aguantaven les vestimentes amb les mans. Els  plecs  dels  ves?ts,   els   cabells   pen?nats   amb   trenes que els queien sobre l’espatlla i molts detalls plens de sensualitat demostren que les figures femenines de les cariàtides van ser esculpides amb gran naturalisme.

ANÀLISI  FORMAL  Es?l  

L’Erectèon és considerat un dels temples més complexos i refinats de l’arquitectura religiosa grega. Si se’l compara amb el Partenó, la primera cosa que sorprèn són les seves comparativament reduïdes dimensions i el seu caràcter poc   unitari, en contraposició a la unitat, tan pròpia de l’arquitectura grega. L’es?l   jònic   de   l’Erectèon   mostra una evolució remarcable respecte al de l’època del Nike Àptera: les columnes són més primes, els entaulaments i els frontons s’alleugereixen i l’ornamentació plàstica es refina fins al punt que van utilitzar of en la decoració de les motllures. El fris amb relleus és de poc més de mig metre d’alçada; no té gaire interès estètic encara que, en certa manera, anticipa la tècnica del mosaic.

INTERPRETACIÓ  Con?ngut  i  significació   El   temple   de   l’Erectèon   fou dedicat a

diversos déus (Atena i Posidó) i   herois  (Erecteu- primer rei d’Atenes, de qui pren el nom de l’edifici-, i Cècrops –llegendari primer rei de l’Àtica- i la seva filla Pàndrosos –considerada la inventora del teixit-). Segons  la  llegenda, Zeus va prometre l’Àtica a aquell déu que li aconseguís el major bé. La disputa entre Posidó i Atena fou aferrissada: el primer va clavar el seu trident sobre una roca i féu brollar una font d’aigua salada (Posidó és el déu dels mars i les aigües); mentre que Atena plantà una olivera al seu costat. El tribunal dels déus declarà Atena vencedora i el nom de la polis, “Atenes”, va ser adoptat en honor seu. L’olivera originàriament, devia estar situada en el recinte exterior dedicat a Pàndrosos. El  nom  del  pòr?c  de les Cariàtides prové de les dones de Cària (ciutat aliada dels perses que combaté contra els grecs a les Guerres Mèdiques), que varen ser esclavitzades pels grecs, fets que rememoraven representant-les com a suport de l’entaulament de l'Erectèon.

INTERPRETACIÓ  Funció  

L’Erectèon fou edificat amb la intenció  de  donar  un   lloc  a la pràctica de vells  cultes  que, després de la construcció del Partenó, havien quedat sense santuari. A l’edat mitjana va tenir la consideració d’església. Els turcs, quan van envair Atenes al segle XV, en van utilitzar les parets per construir una   residència  par?cular. Durant la revolució grega del 1827 va ser destruït el pòrtic nord i només tres de les sis cariàtides van quedar a l’emplaçament original. L’any 1852 un terratrèmol enderrocà parcialment l’edifici, que finalment fou reconstruït sota la direcció de l’Escola Francesa d’Atenes.

Extret de : LLACAY, Toni. Visualart. Edicions Vicenç Vives, 2009!