Cal vèncer la di� cultat d’aprendre la nostra història per tal de no caminar mai més amb una bena als ulls » Fèlix Cucurull

NÚMERO 170

DEL 16 DE FEBRER A L’1 DE MARÇ

2010

L’AS DE BASTOS

Superar les províncies» Un dels objectius del catalanisme polític ha estat, de sempre, superar la divisió provincial. Tot el contrari del model vigent fi ns ara i que altres no han volgut canviar. Les vegueries no són un caprici d’última hora, com intenten fer creure alguns. Aquest és el resultat d’anys de treball. En un país com el nostre, l’estratègia nacional també passa per una organització territorial pròpia. Catalunya encara amaga grans potencials. I les vegueries responen a les necessitats d’un país que vol ser més com-petitiu i aprofi tar tot el potencial del territori on tothom, visqui on visqui, tingui les mateixes possibilitats de desenvolupament i benestar.

ENTREVISTA » 8-9ACTUALITAT » 4

Montserrat Guibernau: «El catalanisme ha de treballar més uniti amb sentit d’estat»

78 municipis, 22 amb alcaldies d’Esquerra,en la segona onada de consultes el 28 de febrer

ACTUALITAT » 5

Compte enrere a diputacions i províncies

Jordi AusàsConseller de Governació i Administracions Públiques

La Llei que organitza Catalunya en vegueries s’obre camí amb el rebuig de CiU i PP

gent d’esquerraSaoka Kingolo

2 | ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010

sol·licituds d’a� liacióDurant els passats mesos de desembre i gener es van rebrea la Secretaria d’Organització i Finances nacional 37 sol·licituds d’afi liació. En total, el 2009 es va tancar amb 373 noves afi liacions.

POL PAGÈSQuan vas arribar als Països Catalans?Vaig arribar el 1988. Venia de Portugal i el meu objectiu era arribar a França, però a Catalunya em vaig arruïnar i vaig haver de quedar-m’hi per treballar i estalviar per poder continuar el viatge, però passat un temps em va agradar i vaig decidir quedar-m’hi. No vaig escollir viure a Catalunya, la vaig descobrir. Abans de complir-se l’any ja vaig aprendre el català. Quan vas decidir participar en política?Al meu país havia participat d’una manera molt superfi cial a la universitat. Vaig crear una associació de joves per regenerar la classe política a partir dels joves.Un cop a Catalunya vaig crear durant el primer any dues associacions de l’àmbit de la immigració, al segon any vaig contribuir en la creació de la Federació d’Associacions d’Immigrants de l’Estat i vaig ser també cofundador de SOS Racisme. Després vaig anar acostant-me a Esquerra fi ns que el 2002 en un acte amb la militància em van demanar que com a immigrant pronunciés unes paraules. Aquell discurs va agradar molt i de mica en mica em vaig anar invo-lucrant més fi ns que el 2004 em vaig fer militant d’Esquerra i d’aleshores ençà.

Per què vols la independència?Moltes persones immigrades estem lluitant per un alliberament efectiu dels nostres paï-sos. Deixo la lluita al Congo però veig que el país que adopto també té una lluita.

Les consultes sobre la independència permeten que totes les persones censades de més de 16 anys hi puguin votar, també els immigrants. Quina valoració en fas?Molt positiu perquè això és la democràcia. Perquè la democràcia efectiva avui dia no s’aplica, el demos (l’univers efectiu) no s’està respectant perquè s’exclou de votar un 15-20% de la població real.

Kinshasa, RD del Congo, 1961.

Diplomat superior en Ciències i Tècniques

d’Assegurança. Tècnic de la Secretaria per

a la Immigració. Militant d’Esquerra-BCN.

Sarrià-Sant Gervasi des de 2004.

la imatgeLa llengua de 10 milions d’europeus

GEN

ERA

LITA

T D

E C

ATA

LUN

YA

La llengua catalana ha estat la protagonista a París de la fi ra Expolangues. A la foto, Josep-Lluís Carod-Rovira

i Albert Moragues, conseller de presidència del Govern Balear, amb el mapa del domini lingüístic de fons.

anunciEsquerra i l’Associació de Publicacions Periòdiques En Català d’Abast Nacional (APPEC) han signat un conveni de col·laboració en virtut del qual els militants i simpatitzants d’Esquerra podran gaudir de la subs-cripció gratuïta a la versió digital de tres publicacions durant un any.Més informació a la pàgina 10

Llei de consultes, del cinema i ara... de vegueries. L’agenda del govern en aquest tram fi nal de legis-latura està marcada pels projectes dels quals ERC ha fet bandera. Formaven part del pacte entre els socis del segon tripartit i enllacen amb l’esperit transformador que els independentistes pretenen impulsar des de l’executiu. Que es puguin fer consultes, que els catalans vegin pel·lícules en la seva llengua i que l’administració supramunicipal sigui més propera, racional i efi cient són bons propòsits. L’aposta no ha estat fàcil per a Esquerra, perquè aconseguir que els socialistes acceptin consultes que sonen a referèndum independentis-ta, quotes d’imposició del català a la gran pantalla i vegueries que eliminen les poderoses diputacions provincials era inimaginable fa set o quatre anys. Arrossegar el PSC cap a posicionaments tan clars

de l’eix nacional i, al mateix temps, evitar que el desacomplexament sobiranista a CDC trenqui un cert consens és el triple salt mortal. Amb aquestes lleis que s’haurien d’aprovar abans d’eleccions (de la llei electoral ja ni en parlo, per no fer volar coloms), es faran passes endavant. Mai sufi cients per a un independentista, però no-tables per a forces catalanistes o nacionalistes. El país que tenim és aquest, i ja sigui per aritmètica parlamentària, tacticisme partidista o la comple-xitat de la Catalunya d’avui qualsevol gran acord requereix renúncies i generositat per part de tot-hom. Com a mínim, de les forces que competeixen per la centralitat política o aspiren a fer de motor d’un país que poc té a veure amb el de fa trenta anys. S’imaginaven consultes, cinema en català i vegueries una o dues dècades enrere? La contradicció de tot plegat és que ERC pot

acabar no rendibilitzant la seva acció de govern. No només això, sinó penalitzada per una part del seu electorat, confús pels missatges que li arriben sobre la sentència de mort de la fórmula tripartit. En canvi, el PSC intentarà capitalitzar l’obra feta en la fi gura del president Montilla, els ecosocialis-tes s’ho juguen tot a la carta d’un nou pacte d’es-querres, i CiU rep amb recel tres lleis que poden ser ben vistes pel seu electorat. xxx

Saül Gordillo4 de febrer de 2010 AVUI

retalls de premsaSprint � nal

solvència contrastada

ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010 | 3

esquerraNacional 170 redaccio@esquerra.org

«Per acontentar Esquerra Republicana, Montilla ha obert la confrontació política i territorial»DOLORS MONSERRAT, portaveu del Partit Popular

«El PSC ha vuelto a pasar por las horcas caudinas de ERC al dividir

Catalunya en siete veguerías»PEDRO J. RAMÍREZ, director del diari El Mundo

«Mientras el TC continúa sin emitir sentencia, el tripartito catalán aprovecha para seguir desarrollando artículos del Estatut. Es el caso de las veguerías,

una nueva organización territorial de Cataluña que acaba con las provincias, aprobada ayer y de la que Montilla dijo que da respuesta a ‘una reivindicación

histórica del catalanismo’. El PSC ha vuelto a pasar por las horcas caudinas de ERC, que venía exigiendo la aprobación de una ley que divide Cataluña en siete

veguerías, lo que conlleva la desaparición de las Diputaciones».

«Pel grup del Partit Popular de Catalunya l’aprovació del projecte de llei és una ‘nova cortina de fum que no soluciona problemes reals, sinó que en crea de nous’. ‘Per acontentar Esquerra Republicana de Catalunya, el president José Montilla ha obert la confrontació política i territorial’, ha manifestat la portaveu popular Dolors Montserrat, qui creu que ‘amb les presses’, el Govern ‘està generant problemes territorials entre comarques i capitalitats de vegueries’».

3 DE FEBRER DE 2010 3 DE FEBRER DE 2010

Editor Ignasi Llorente Director Sergi Sol Redactor en cap Pol Pagès Redactors Cristian Agudo, Arnau Albert, Laura Baquedano, Oriol Duran, Laura Guevara, Àngel Ramos i Mireia Subirana Disseny Glòria Comellas Correcció lingüística Xavier Sanz

Il·lustracions Jordi Ferrer Documentació Natàlia Lara Tancament Santi Bracons Redacció Esquerra–Secretaria d’Imatge i Comunicació. Calàbria, 166 08015 Barcelona. Telèfon 93 453 60 05 Fax 93 323 71 22 redaccio@esquerra.org Subscripcions

Mònica Andújar. Telèfon 93 453 60 05 subscripcions@esquerra.org Edita Fundació Josep Irla Dipòsit Legal B–3690–1998 ISSN 2013-1550 Impressió Imprintsa Disseny Original Jordi Vinyets

Catalunya necessita una organització territorialpròpia, vinculada al catalanisme polític,i que superi la divisió provincial.JORDI AUSÀS, conseller de Governació i Administracions Públiques, als Matins de TV3, 3 de febrer de 2010

4 | actualitat | ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010

CONSULTES SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

78 municipis protagonitzaran la segona onada

POL PAGÈSMalgrat el silenci mediàtic que hi ha a la majoria dels mitjans de comunicació generalistes del país, el 28 de febrer del 2010 serà un gran dia pel procés d’allibe-rament nacional d’aquest país. 78 munici-pis faran consultes sobre la independèn-cia de la nació catalana i això permetrà que més de 300.000 persones censades de més de 16 anys puguin votar a favor, en contra o en blanc a una pregunta clara i directa sobre el futur del país: «Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?».

El país demostra amb aquestes consul-tes organitzades per gent i entitats que la independència és una qüestió d’especial interès per a la ciutadania. I si no, ¿com és que després del 28 febrer un total de 243 municipis ja hauran convocat a les urnes i gairebé 200 municipis més en preveuen organitzar a les properes onades previstes pel 25 d’abril i el 20 de juny?

El país avança cap als postulats que Esquerra fa molt temps que predica i practica. Un bon exemple d’això és el rol proactiu en la celebració de les consul-tes que adopten els alcaldes d’Esquerra. Endavant!

Entre els 78 municipis que organitzen la consulta 22 són alcaldies d’Esquerra

POL PAGÈSLa Llei de successions i donacions era un greuge que patíem fi ns ara els catalans i catalanes. Era una llei que posava al ma-teix nivell de pressió fi scal les herències familiars i les grans fortunes. Tothom al mateix sac. I, lògicament, no és el mateix heretar una gran fortuna que soluciona més d’una vida, que no pas heretar el pis

que els avis van pagar en quaranta anys a base de treball, estalvi i esforç.

Un impost injustAquest impost era una injustícia i Esquer-ra en va liderar la seva supressió parcial arrossegant els socis de govern, que inici-alment n’eren reticents. És especialment important recalcar que l’Impost de Suc-

Després del 13

de desembre

hi ha tres onades

més previstes:

el 28 de febrer,

el 25 d’abril

i el 20 de juny.

LLEI DE SUCCESSIONS I DONACIONS

Només pagaran les rendes més altes Anna Simó

va dirigir-se als

mitjans després

d’haver-se aprovat

la Llei.

AC

N /

PATR

ÍCIA

MAT

EOS

cessions i Donacions no s’ha de suprimir a tothom. És una injustícia que es gravin les rendes mitjanes per heretar allò que els seus ascendents van aconseguir amb esforç i que ja van pagar els impostos cor-responents quan tocava. En canvi, que el 6% més ric de la població continuï pagant és normal, just i necessari. Les rendes altes han de contribuir a fi nançar les polítiques públiques de l’Administració per garantir la redistribució de la riquesa, que alhora és una manera de garantir la cohesió social. I és aquí on CiU i el PP s’oposen frontalment a la reforma de la Llei. Els és igual si el 94% de les persones que fi ns ara el pagaven el deixin de pagar. Defensen els interessos del 6% més ric i aquests continuaran pagant. Per això, la reforma de la Llei no els satisfà.

Posar la Llei al diaAquest impost era regressiu i injust per a moltes famílies. Esquerra ha fet cirurgia i ho ha corregit.

CiU i el PP s’oposen a la Llei perquè defensen el 6% més ric, que continuarà pagant

LA GUILLOTINA

Amb les consultes

» El ple de l’Ajuntament d’Alella va donar suport aquesta tardor a la cele-bració de la consulta sobre la inde-pendència al nostre poble per àmplia majoria. Des d’aleshores un grup de voluntaris han estat treballant per dur a terme aquesta consulta el proper 28 de febrer. Des de l’Ajuntament els hem facilitat tot el material i els espais que han necessitat fi ns a data d’avui per preparar i difondre aquest esdeveni-ment. El dia de la consulta el col·legi electoral serà Can Lleonart, casa de cultura i porta d’entrada a Alella, i l’Ajuntament romandrà obert perquè tothom qui vulgui pugui demanar el certifi cat d’empadronament per justifi -car el seu dret a vot. Estem segurs que serà tot un èxit.

Andreu FranciscoAlcalde d’Alella

AC

N /

XAV

IER

ALS

INET

REDACCIÓCatalunya s’organitzarà en vegueries que substituiran províncies i diputacions. El Govern de la Generalitat, amb l’impuls de la Conselleria de Governació que presi-deix Jordi Ausàs, ha donat llum verd a una antiga reivindicació del catalanisme polític que després de trenta anys con-tinuava pendent, fruit de l’immobilisme de CiU i dels recels manifestos del PSC que tenia en la Diputació de Barcelona el bastió a protegir.

El mapa de vegueries de Catalunya tindrà una doble condició: el Govern de la Generalitat s’organitzarà territorialment en «demarcacions veguerials», i la coo-peració local s’organitzarà en «consells de vegueries». Els consells de vegueries substituiran les actuals diputacions provincials. La voluntat de la llei és reco-nèixer i potenciar les realitats existents

territorialment a Catalunya i, al mateix temps, apropar el Govern i els serveis a la ciutadania. Per fer efectiva la doble con-dició de la vegueria, es crearà la Comissió de Coordinació Territorial, òrgan que ar-ticularà les relacions interadministratives i de coordinació de polítiques públiques entre els ens locals i els serveis territori-als de la Generalitat.

Set vegueries com a mínimLa Llei de Vegueries especifi ca la creació de set regions, en faes successives, que podrien ampliar-se a instància de dos terços dels municipis que representin dos terços de la població. Aquesta és un pre-visió que el PSC es resistia tenaçment a acceptar i que deixa la porta oberta a una futura modifi cació legislativa, a instància de qualsevol grup polític, que permetria crear la Vegueria del Penedès.

EL GOVERN APROVA LA LLEI DE VEGUERIES, UNA REIVINDICACIÓ HISTÒRICA DEL CATALANISME POLITIC

Les vegueries substituiran les províncies

El nombre de vegueries es podrà ampliar si ho demana el territori

ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010 | actualitat | 5

L’APUNT

Vegueries: una llei de país

» S’acosta l’hora de fer balanç del compliment dels compromisos electorals dels partits. Quan encara falten uns quants mesos per acabar la legislatura Esquerra pot lluir feina feta amb un cistell ple de resultats tan importants com la Llei de serveis socials, la Llei d’educació, el Pacte Nacional per a la Immigració, la Llei de comerç, la creació de l’Ofi cina Antifrau, la Llei de cinema, la Llei de consultes populars, el reforç de la representació de Catalunya arreu del món i, molt especialment, la Llei de vegueries aprovada pel Govern fa pocs dies. La Llei de vegueries és una llei estructural, de país, que ens permetrà defi nitivament deixar enrere la divisió administrativa espanyola, una reivindicació que sempre havia es-tat a l’horitzó polític d’Esquerra. Les diputacions es convertiran en consells de vegueria, de tal manera que se sim-plifi caran les capes administratives (a més de suprimir les diputacions també es replantegen els consells comar-cals) i amb això aconseguim reduir la despesa, simplifi car l’administració i apropar-la als ciutadans.

No deixem que les reivindicacions territorials —molt legítimes— diluei-xin les virtuts d’aquesta llei. És cert que cal resoldre encara alguns dubtes importants com ara les capitalitats i la possibilitat d’ampliar el mapa a 8 vegueries. Tot i que la llei aprovada ara pel Govern no inclou la Vegueria Penedès sí que inclou la possibilitat de crear-la, i ha estat així per expressa voluntat d’Esquerra.

El model de creació de les vegueries, la propera legislatura, no es farà de cop, serà per passos: 4+1+2+1.

La llei no incloula Vegueria Penedès però sí que inclou la possibilitat de crear-laa les penes, puyalades

Manuel Puyal

Marina LlansanaVicesecretària general d’Acció Sectorial iProgrames d’Esquerra

6 | actualitat | ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010

LLEI DEL CINEMA

Resposta popular al tancament patronal

CRISTIAN AGUDOLa millor resposta al tancament patronal de les sales de cinema en protesta contra la Llei del cinema és la gran assistència de públic que van registrar les sales que van romandre obertes i que no van secundar la protesta.

El primer de febrer, 571 pantalles de les 791 que hi ha a Catalunya (un 72%) no van projectar cine-ma. El tancament patronal va ser promogut pel Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya, que no vol acceptar que el 50% de les pel·lícules hagin de ser doblades o subtitulades en català, argumentant que no hi ha demanda. Fent un ràpid repàs, però, a les cartelleres

veiem que el que no hi ha realment és oferta. Les pel·lícules en la nostra llengua se situen per sota del 3% del nombre total de fi lms emesos a Catalunya. La Llei del cinema, impulsada des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, pretén acabar amb aquesta situa-ció anòmala —entre molts d’altres objectius, entre els quals destaquen potenciar el cinema de casa nostra i promoure les projeccions de pel-lícules en versió original.

Una llei necessàriaLa Llei va passar el tràmit al Parla-ment de les esmenes a la totalitat presentades pel PP i Ciutadans gràcies als vots en contra dels dipu-

tats dels partits del Govern i CiU (a qui diferents sectors li han picat la cresta per la seva rebequeria inicial contra la llei).

L’objectiu de la Llei del cinema no és altre que aconseguir que la llengua catalana estigui tan nor-malitzada en aquest àmbit com per exemple ho està en les ràdios, i a partir d’aquí segur que més gent anirà al cinema perquè podran veure les pel·lícules també en la seva llengua, un fet que molts estudis demostren amb xifres. La Llei del cinema és un nou pas endavant que suposa passar d’un irrisori 3% fi ns arribar a la paritat, fet que ens in-dica que avancem en la construcció nacional dels Països Catalans.

Gest de suport a la Llei del cinema acudint a la projecció d’un fi lm en català.

ESQ

UER

RA

GEN

ERA

LITA

T D

E C

ATA

LUN

YA

TINDRÀ UNA VIGÈNCIA DE 2010 A 2020

Cap al nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya REDACCIÓAquest any s’acaba la vigència del Pla Nacional de Joventut de Catalu-nya 2000-2010, l’eina que ha defi nit i coordinat les polítiques de joventut arreu del país els darrers deu anys. Per això, des de fa un any la Secre-taria de Joventut ha iniciat el procés per avaluar el Pla vigent i aprovar un nou full de ruta de les polítiques de joventut fi ns al 2020 que doni una resposta integral a les neces-sitats i demandes de les persones joves a tot el territori.

Amb la voluntat de detectar els èxits, els aspectes a millorar i els aprenentatges a incorporar al nou Pla, es va encarregar una avaluació completa del Pla vigent a l’Institut

Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (IVALUA) i es va posar en marxa el Sistema d’Indicadors sobre la Joventut, que permet conèixer l’evolució de la realitat juvenil cata-lana des de l’any 2000.

Un ampli procés participatiuAlhora, s’ha dut a terme un ampli procés de consulta en el qual han participat un total de 10.000 joves; en més de 120 tallers territorials i a través de la campanya ‘on line’ Volem decidir.cat. Aquest procés fi nalitzarà amb la Trobada de Joves del proper 27 de febrer a Manre-sa, on es presentaran els resultats obtinguts i s’iniciarà la redacció defi nitiva del nou Pla. Eugeni Villalbí, secretari de Joventut, durant la presentació del Pla Nacional.

El Govern no es farà enrere i arribaràfi ns al fi nal per garantir el 50% del cinemaen català

Martí GasullCoordinador de la Plataforma per la Llengua

LA GUILLOTINA

No demanem la lluna

» La Llei del cinema serà un fet transcendental perquè marca-rà un abans i un després en la normalització lingüística. Malgrat que la llei representa un canvi lògic després de més de 30 anys de democràcia, el Gremi d’Empre-saris de Cinema de Catalunya ha mostrat una oposició injustifi ca-ble, guiada per la por a innovar, i que a més gira l’esquena als seus clients: el públic català. Aquesta actitud és incomprensible quan el cinema en català té una demanda potencial al darrere, com diversos estudis han confi rmat. I el que demanem no és altra cosa que el que ja tenen les llengües amb un nombre de parlants similar a la resta d’Europa i a Nord-amèrica. És per tot plegat que demanem fermesa als nostres parlamenta-ris, de la mateixa manera com el Govern n’ha tingut.

ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010 | actualitat | 7

L’OPINIÓ PÚBLICA AVALA LA POSICIÓ DELS REPUBLICANS

Eleccions i estabilitat institucional a les Illes

MARIA FERRER«Només Esquerra ho va enten-dre». Frases així es van repetint a la premsa dels darrers dies en referència al moment en què Esquerra va deixar el govern i demanà eleccions anticipades després que es van prendre mesures cautelars contra els dos expresidents d’UM. Joan Lladó, fent-ne ara valoració, recordà que «vist els fets era altament probable que les actuacions de corrupció s’haguessin pogut

cometre també en l’actual legislatura; no podíem confi ar en aquesta UM». Així ha quedat demostrat, ja que el 5 de febrer el president Antich destituïa els càrrecs d’UM.

Eleccions a la vistaEn aquests moments el Govern queda sense suports a un any i tres mesos de les eleccions. D’entrada, un govern no recolzat per una majoria no gaudeix de les garanties democràtiques mí-nimes. A més, continua la deses-tabilització al Parlament, al Con-sell de Mallorca i a l’Ajuntament de Palma. També cal remarcar que al Parlament hi ha catorze lleis, entre elles la del Sòl, que no s’aprovaran per manca de su-ports: a més si el Govern guanya cap votació haurà de ser amb el vots d’imputats. Al Govern

Esquerra vol avançar les eleccions per acabar amb la crisi institucional a les Illes

URBANISME CONTRA LA GENT

El Cabanyal no es doblega a les ànsies urbanístiques del PP

L’APUNT

La punta de llança» La lluita dels veïns del Cabanyal s’ha con-vertit en la punta de llança, no només d’un moviment per al canvi, sinó també de l’evidèn-cia que a València hi ha dos models enfrontats. Interessos privats versus interessos públics, improvisació versus planifi cació, minoria versus majoria, despersonalització versus identitat. Ja fa temps que des d’Esquerra demanem un canvi de model de gestió dels afers públics de la ciutat, on la rehabilitació, la potenciació del transport públic, els serveis socials i la identitat han de ser els pilars de la nova ciutat. La darrera manifestació al Caba-nyal contra la dictadura de Barberà, que aplegà a milers de valencians, ens fa pensar que, per fi la ciutadania pren consciència de les barbari-tats urbanístiques a què ens té acostumats el consistori. El Cabanyal és, ara per ara, la punta de llança d’un procés que no té aturada. L’aigua fresca retorna a València.

Esquerra va participar

a la manifestació amb una pancarta

amb el lema «Sí al Cabanyal».

ESQ

UER

RA

POL PAGÈSL’Ajuntament de València, governat pel PP, va iniciar el 1998 una croada per enderrocar el barri marítim del Cabanyal amb l’excusa de rehabilitar-lo i donar una sortida al mar a la ciutat a través d’una gran avinguda. L’extens currículum que té aquesta formació en especulació urbanística provoca que les raons reals no siguin la rehabilitació d’aquest històric barri marítim —que força falta que li fa—, sinó la possibilitat que determinades constructo-

res tinguin una operació molt llaminera en plena ciutat de València.

En aquest sentit, el pols ju-dicial entre el govern espanyol (PSOE) i l’Ajuntament (PP) per paralitzar l’enderrocament sembla que l’acabarà guanyant el govern del cap i casal, que vol assegurar-se un dels projectes prioritaris de Rita Barberà i que deixaran una llarga petja a la capital del País Valencià. Però malgrat l’oposició veïnal, el PP no sembla immutar-se davant la voluntat popular.

Gran manifestacióEl diumenge 31 de gener més de 30.000 persones convocades per la Plataforma Salvem el Cabanyal i l’Associació de Veïns del Cabanyal-Canyamelar es van manifestar per reclamar una rehabilitació del barri sense destruir cap casa. Esquerra també va participar-hi amb pan-carta pròpia, on s’hi podia llegir el lema «Sí al Cabanyal», un barri mariner de fortes arrels històriques i culturals que cons-titueix una important riquesa patrimonial per a la ciutat.

Josep HerasPortaveu d’Esquerra-València

Maria Antònia Munar anant al jutjat a declarar.

AC

N /

MA

RTI

NA

RA

MIS

hi continuen imputats per un presumpte delicte de corrupció, un alt càrrec de la Conselle-ria d’Educació del PSOE i, al capdavant del Consell d’Eivissa, Xicu Tarrés també del PSOE.En paral·lel, el PP està fent un procés de renovació i celebra el seu congrés el 6 de març. A mesura que avanci el deterio-rament institucional i tancades les ferides internes, augmenta el seu potencial de cara a les eleccions autonòmiques.

Per tot això, Esquerra segueix pensant que calen eleccions anticipades per retornar l’estabi-litat a les institucions i regenerar la vida política. Només així es podrien evitar casos com que la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, doblement im-putada i responsable del que és ara UM, segueixi sent la segona

autoritat a les Illes.

idea del bé es pot arribar a consen-sos mitjançant el diàleg i deixant els prejudicis de banda.

El cosmopolitisme s’ha d’imposar arreu del món o ha de sortir per si mateix de tots els pobles?No s’ha d’imposar res a ningú. El cosmopolitisme té un gran proble-ma: els països en vies de desenvolu-pament consideren que és una nova estratègia d’Occident per domi-nar-los mitjançant una ideologia que defi neixi el desenvolupament. Per altra banda, dins les societats occidentals les diferències socials són importants i en època de crisi econòmica encara s’accentuen més. Això comporta que hi hagi tot un sector de la població que considera el cosmopolitisme cosa dels altres. No tothom té la possibilitat de co-nèixer idiomes, cultures diverses o viatjar. Per aquesta gent el cosmo-politisme és una manera de justifi -car un estil de vida de les elits, un estil de vida que no és majoritari, i caldria dir que perquè no és majori-tari és possible.

Què s’entén per cultura global?La cultura global i la cultura cosmo-polita no són el mateix. La cultura

global està formada per tot una sèrie d’elements que són coneguts arreu del món i les persones d’orígens di-versos fi ns i tot se n’apropien. Inclou elements com poden ser els texans, la pizza o un determinat jugador de futbol… Ara bé, cosmopolita vol dir estar formats per elements que es-devenen comuns, però elements que respecten la igualtat i llibertat de les persones independentment de quin sigui el seu origen. Hi ha cultures més cosmopolites que altres?Totes les cultures tenen elements que respecten la igualtat i la lliber-tat, però tenen elements que no. Si volem avançar cap a una cultura cos-mopolita no es tracta d’eliminar-ne d’altres, es tracta de ser conseqüents per transformar aquells elements de

les nostres pròpies cultures que no respecten la igualtat i la llibertat. Per exemple, em refereixo a pràctiques que discriminen les dones, la gent gran, els nens, els diferents i, fi ns i tot, els animals.

La clau és en l’educació?L’educació és molt important però hi ha punts en els quals s’ha de legislar. De la mateixa manera que a les nostres societats està prohibit torturar o agredir.

És compatible el nacionalisme de-mocràtic amb el cosmopolitisme?Evidentment. Visc al Regne Unit des de fa més de 15 anys i allà he vist una evolució en aquesta temàtica. A partir del 1997 comencen a canviar les coses amb la victòria de Blair. El nou primer ministre planteja la «devolution» com un dels seus principis programàtics per dotar d’autonomia Escòcia i Gal·les —que l’estat reconeix com a nacions, així com a Anglaterra— i un any després impulsa els acords de pau a l’Ulster. El Regne Unit és ideològicament cosmopolita?No hi ha cap estat ni cap nació que s’hagi defi nit com a cosmopolita. Si

el catalanisme s’hi posiciona, serem els primers. Aquesta idea és nova i pot representar un impuls molt gran per a la nació en l’era global.

Quins són els reptes més impor-tants que hi ha per desplegar el catalanisme cosmopolita?En primer lloc, la necessitat d’unió del catalanisme. Considero que això ens fa febles i ens frena per avançar en el reconeixement de Catalunya. S’ha de fer un esforç i posar la ciu-tadania per davant. Ho veiem cada dia a nivell de l’Estat espanyol i no entenem que nosaltres no haguem de fer el mateix. En qüestions d’es-tat sempre ho fan. En el cas català hi ha d’haver uns mínims. No tenim estat i a vegades actuem que sembla que en tinguem. En això, l’exemple del 30 de setembre de 2005 és molt bo. Hi ha d’haver més sentit d’estat i si el tinguéssim pactaríem més per aconseguir els objectius que ens benefi cien a tots. No tenim estat, per tant, abans de discrepar hem de pactar i col·laborar.L’altre gran repte del país és la immigració, atès que és un 15% de la població. A Europa, cap estat hi arriba i ells tenen poder i recursos per gestionar-ho. Nosaltres no.

MONTSERRAT GUIBERNAU

Vilanova i la Geltrú, 1960

Llicenciada en Filosofi a per la UB, màs-ter i doctora en Teoria Social i Política per la Universitat de Cambridge amb la tesi Nacionalisme a les nacions sense estat: el cas de Catalunya. Ha estat investigadora a la University of Warwick, professora a l’Open University i des de 2005 és catedràtica de Ciència Política del Queen Mary College de la University of London.Guanyadora del Premi d’Assaig Breu Eines 2009 amb l’obra El catalanisme cosmopolita.És una gran afi cionada a la fotografi a, sempre que pot s’escapa a passejar per la muntanya i juga dos cops per setma-na a esquaix.

ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010 | entrevista | 9

«Les corrides de toros són una pràctica totalment anticosmopolita»

PO

L PA

GÈS

«El catalanisme ha de treballar més unit, ha d’actuar amb sentit d’Estat»

Montserrat GuibernauCatedràtica de Ciència Política al Queen Mary University of London

POL PAGÈSQuè és el catalanisme cosmopolita?En aquesta obra volia expressar la compa-tibilitat entre el catalanisme democràtic i els ideals d’igualtat i llibertat per a totes les persones, que són els principis bàsics del cosmopolitisme. L’objectiu és treure d’una vegada l’estigma que castiga qualsevol naci-onalisme pel fet de ser-ho sense analitzar-ne el contingut.

Quina mena d’estigma?Conceptes com patriotisme, entès com la defensa dels valors d’un estat, té connota-cions positives però el nacionalisme les té negatives. Massa sovint se’l vincula al nacio-nalisme no democràtic lligat a la violència i a la xenofòbia, ignorant que moltes nacions sense estat defensen un tipus de nacionalis-me democràtic, com Catalunya, Escòcia o el Quebec, i això el fa prou signifi catiu com per dedicar-li atenció.

Ha existit mai un nacionalisme català no democràtic?El nacionalisme català ha estat des dels seus inicis democràtic. Ha anat evolucionant d’acord amb els fets històrics que s’han anat succeint i el seu origen està basat en el pac-te, a diferència d’altres nacionalismes, com per exemple l’espanyol, basat en essències i conquestes. El catalanisme és plenament compatible amb el cosmopolitisme.

Les nacions amb estat són també nacio-nalistes?No els hi cal defi nir-se com a tals perquè ja ho són implícitament. Un estat nació actua sense la necessitat de refermar-se constant-ment. Per a ells, els nacionalistes sempre són els altres. En el cas de l’Estat espanyol els nacionalistes són els catalans, els bascos, els gallecs, mai els castellans.

Com es teoritza el cosmopolitisme? On trobem el seu origen?L’origen és a l’escola grega dels estoics. Des-prés, aquest moviment cosmopolita torna a ressorgir amb Immanuel Kant a l’època de la Il·lustració. En la seva obra Pau perpètua planteja la necessitat que qualsevol persona humana sigui capaç de situar-se en un àmbit on pugui ser neutral i mitjançant el diàleg pugui arribar a acords amb altres persones en temes que puguin ser controvertits. Kant pensa que amb el sentit comú o amb una

8 | entrevista | ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010

«El catalanisme es basa en el pacte i sempre ha defensat la llibertat i la igualtat. És una bona opció de futur»

» SEMBLANCES DEL MODEL CATALÀ AMB EL QUEBEC I ESCÒCIA

2

3

Els casos de nacions sense estat més semblants al cas català són el Quebec i Escòcia. En tots tres casos el país es defi neix com a nació i el nacionalisme modern sorgeix al voltant dels anys 60 del segle XX. En tots tres casos es tracta de nacionalismes democràtics que han fet servir mitjans pacífi cs per defensar les seves idees i hi ha un factor identitari destacat. Tant a Escòcia, al Quebec com a Catalunya, l’església (presbiteriana en el primer cas, i catòlica en els altres dos) ha jugat un paper important en el man-teniment de la cultura en els moments que estava proscrita o menystinguda.

» DIFERÈNCIES DEL MODEL CATALÀAMB EL QUEBEC I ESCÒCIA

Tot i les semblances d’aquestes tres nacions sense estat que han iniciat la cursa cap a la sobirania plena, hi ha una gran diferència entre elles: la situació econòmica. Mentre el Quebec i Escòciasón receptors nets de les prestacions i serveis que ofereix el seu estat, en el cas català som tot el contrari, és a dir contribuents nets a les arques de l’Estat espanyol. Patim un dèfi cit fi scal que ni Escòcia ni el Quebec pateixen. A més a més, una altra gran diferència és que mentre el Canadà i el Regne Unit tenen una gran trajectòria democràtica, Espa-nya no la té.

1 » PREMI D’ASSAIG BREU EINES 2009

idea del bé es pot arribar a consen-sos mitjançant el diàleg i deixant els prejudicis de banda.

El cosmopolitisme s’ha d’imposar arreu del món o ha de sortir per si mateix de tots els pobles?No s’ha d’imposar res a ningú. El cosmopolitisme té un gran proble-ma: els països en vies de desenvolu-pament consideren que és una nova estratègia d’Occident per domi-nar-los mitjançant una ideologia que defi neixi el desenvolupament. Per altra banda, dins les societats occidentals les diferències socials són importants i en època de crisi econòmica encara s’accentuen més. Això comporta que hi hagi tot un sector de la població que considera el cosmopolitisme cosa dels altres. No tothom té la possibilitat de co-nèixer idiomes, cultures diverses o viatjar. Per aquesta gent el cosmo-politisme és una manera de justifi -car un estil de vida de les elits, un estil de vida que no és majoritari, i caldria dir que perquè no és majori-tari és possible.

Què s’entén per cultura global?La cultura global i la cultura cosmo-polita no són el mateix. La cultura

global està formada per tot una sèrie d’elements que són coneguts arreu del món i les persones d’orígens di-versos fi ns i tot se n’apropien. Inclou elements com poden ser els texans, la pizza o un determinat jugador de futbol… Ara bé, cosmopolita vol dir estar formats per elements que es-devenen comuns, però elements que respecten la igualtat i llibertat de les persones independentment de quin sigui el seu origen. Hi ha cultures més cosmopolites que altres?Totes les cultures tenen elements que respecten la igualtat i la lliber-tat, però tenen elements que no. Si volem avançar cap a una cultura cos-mopolita no es tracta d’eliminar-ne d’altres, es tracta de ser conseqüents per transformar aquells elements de

les nostres pròpies cultures que no respecten la igualtat i la llibertat. Per exemple, em refereixo a pràctiques que discriminen les dones, la gent gran, els nens, els diferents i, fi ns i tot, els animals.

La clau és en l’educació?L’educació és molt important però hi ha punts en els quals s’ha de legislar. De la mateixa manera que a les nostres societats està prohibit torturar o agredir.

És compatible el nacionalisme de-mocràtic amb el cosmopolitisme?Evidentment. Visc al Regne Unit des de fa més de 15 anys i allà he vist una evolució en aquesta temàtica. A partir del 1997 comencen a canviar les coses amb la victòria de Blair. El nou primer ministre planteja la «devolution» com un dels seus principis programàtics per dotar d’autonomia Escòcia i Gal·les —que l’estat reconeix com a nacions, així com a Anglaterra— i un any després impulsa els acords de pau a l’Ulster. El Regne Unit és ideològicament cosmopolita?No hi ha cap estat ni cap nació que s’hagi defi nit com a cosmopolita. Si

el catalanisme s’hi posiciona, serem els primers. Aquesta idea és nova i pot representar un impuls molt gran per a la nació en l’era global.

Quins són els reptes més impor-tants que hi ha per desplegar el catalanisme cosmopolita?En primer lloc, la necessitat d’unió del catalanisme. Considero que això ens fa febles i ens frena per avançar en el reconeixement de Catalunya. S’ha de fer un esforç i posar la ciu-tadania per davant. Ho veiem cada dia a nivell de l’Estat espanyol i no entenem que nosaltres no haguem de fer el mateix. En qüestions d’es-tat sempre ho fan. En el cas català hi ha d’haver uns mínims. No tenim estat i a vegades actuem que sembla que en tinguem. En això, l’exemple del 30 de setembre de 2005 és molt bo. Hi ha d’haver més sentit d’estat i si el tinguéssim pactaríem més per aconseguir els objectius que ens benefi cien a tots. No tenim estat, per tant, abans de discrepar hem de pactar i col·laborar.L’altre gran repte del país és la immigració, atès que és un 15% de la població. A Europa, cap estat hi arriba i ells tenen poder i recursos per gestionar-ho. Nosaltres no.

MONTSERRAT GUIBERNAU

Vilanova i la Geltrú, 1960

Llicenciada en Filosofi a per la UB, màs-ter i doctora en Teoria Social i Política per la Universitat de Cambridge amb la tesi Nacionalisme a les nacions sense estat: el cas de Catalunya. Ha estat investigadora a la University of Warwick, professora a l’Open University i des de 2005 és catedràtica de Ciència Política del Queen Mary College de la University of London.Guanyadora del Premi d’Assaig Breu Eines 2009 amb l’obra El catalanisme cosmopolita.És una gran afi cionada a la fotografi a, sempre que pot s’escapa a passejar per la muntanya i juga dos cops per setma-na a esquaix.

ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010 | entrevista | 9

«Les corrides de toros són una pràctica totalment anticosmopolita»

PO

L PA

GÈS

«El catalanisme ha de treballar més unit, ha d’actuar amb sentit d’Estat»

Montserrat GuibernauCatedràtica de Ciència Política al Queen Mary University of London

POL PAGÈSQuè és el catalanisme cosmopolita?En aquesta obra volia expressar la compa-tibilitat entre el catalanisme democràtic i els ideals d’igualtat i llibertat per a totes les persones, que són els principis bàsics del cosmopolitisme. L’objectiu és treure d’una vegada l’estigma que castiga qualsevol naci-onalisme pel fet de ser-ho sense analitzar-ne el contingut.

Quina mena d’estigma?Conceptes com patriotisme, entès com la defensa dels valors d’un estat, té connota-cions positives però el nacionalisme les té negatives. Massa sovint se’l vincula al nacio-nalisme no democràtic lligat a la violència i a la xenofòbia, ignorant que moltes nacions sense estat defensen un tipus de nacionalis-me democràtic, com Catalunya, Escòcia o el Quebec, i això el fa prou signifi catiu com per dedicar-li atenció.

Ha existit mai un nacionalisme català no democràtic?El nacionalisme català ha estat des dels seus inicis democràtic. Ha anat evolucionant d’acord amb els fets històrics que s’han anat succeint i el seu origen està basat en el pac-te, a diferència d’altres nacionalismes, com per exemple l’espanyol, basat en essències i conquestes. El catalanisme és plenament compatible amb el cosmopolitisme.

Les nacions amb estat són també nacio-nalistes?No els hi cal defi nir-se com a tals perquè ja ho són implícitament. Un estat nació actua sense la necessitat de refermar-se constant-ment. Per a ells, els nacionalistes sempre són els altres. En el cas de l’Estat espanyol els nacionalistes són els catalans, els bascos, els gallecs, mai els castellans.

Com es teoritza el cosmopolitisme? On trobem el seu origen?L’origen és a l’escola grega dels estoics. Des-prés, aquest moviment cosmopolita torna a ressorgir amb Immanuel Kant a l’època de la Il·lustració. En la seva obra Pau perpètua planteja la necessitat que qualsevol persona humana sigui capaç de situar-se en un àmbit on pugui ser neutral i mitjançant el diàleg pugui arribar a acords amb altres persones en temes que puguin ser controvertits. Kant pensa que amb el sentit comú o amb una

8 | entrevista | ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010

«El catalanisme es basa en el pacte i sempre ha defensat la llibertat i la igualtat. És una bona opció de futur»

» SEMBLANCES DEL MODEL CATALÀ AMB EL QUEBEC I ESCÒCIA

2

3

Els casos de nacions sense estat més semblants al cas català són el Quebec i Escòcia. En tots tres casos el país es defi neix com a nació i el nacionalisme modern sorgeix al voltant dels anys 60 del segle XX. En tots tres casos es tracta de nacionalismes democràtics que han fet servir mitjans pacífi cs per defensar les seves idees i hi ha un factor identitari destacat. Tant a Escòcia, al Quebec com a Catalunya, l’església (presbiteriana en el primer cas, i catòlica en els altres dos) ha jugat un paper important en el man-teniment de la cultura en els moments que estava proscrita o menystinguda.

» DIFERÈNCIES DEL MODEL CATALÀAMB EL QUEBEC I ESCÒCIA

Tot i les semblances d’aquestes tres nacions sense estat que han iniciat la cursa cap a la sobirania plena, hi ha una gran diferència entre elles: la situació econòmica. Mentre el Quebec i Escòciasón receptors nets de les prestacions i serveis que ofereix el seu estat, en el cas català som tot el contrari, és a dir contribuents nets a les arques de l’Estat espanyol. Patim un dèfi cit fi scal que ni Escòcia ni el Quebec pateixen. A més a més, una altra gran diferència és que mentre el Canadà i el Regne Unit tenen una gran trajectòria democràtica, Espa-nya no la té.

1 » PREMI D’ASSAIG BREU EINES 2009

10 | actualitat | ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010

estabilitat. El col·lectiu jove és molt vulnerable i, lògicament, en plena crisi econòmica encara ho és més. Són els i les joves qui pateixen l’atur amb més força i els qui tenen una protecció social ben escassa, en paraules de Ridao «dues condicions per ser caldo de cultiu per coartar la llibertat econòmica dels joves i el seu dret a l’emancipació». És en base a aquest context que Esquerra

proposa la creació d’una nova fi gura contractual que faciliti l’aterratge juvenil al mercat laboral de manera normal, no forçosa ni accidentada, que deixi enrere el contracte de formació perquè és obsolet i per-què només representa el 0,7% dels contractes.

Un nou tipus de contracteEsquerra és partidària del contracte de transició laboral jove, que hauria de ser de llarga durada, amb la con-versió a indefi nit bonifi cada, fl exibi-litat a la sortida, cotització reduïda amb bonifi cació directa, protecció social ordinària equivalent a la resta de treballadors, obligacions formati-ves i un seguiment professionalitzat dels joves.

Esquerra considera que no es pot fer cap canvi en el patró econòmic sense reformar el mercat laboral, on la formació és el repte principal.

AMB LES PUBLICACIONS EN CATALÀ

Conveni de col·laboració amb l’APPEC

REDACCIÓEsquerra ha signat un conveni de col·laboració amb l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català d’Abast Nacional (APPEC) amb l’objectiu de consolidar un espai comunicacional català i difondre la cultura catalana entre els militants i simpatitzants d’Esquerra.

El portaveu de l’Executiva Nacio-nal d’Esquerra, Ignasi Llorente, i el vicepresident de l’APPEC, Frederic Callís, han formalitzat aquest acord entre les dues entitats, del qual se’n podrà benefi ciar la militància independentista, ja que en virtut d’aquest conveni l’APPEC posa a disposició dels militants i simpatit-zants d’Esquerra la possibilitat de subscriure’s gratuïtament durant un any a un total de tres publicaci-ons del seu quiosc digital, en què s’hi poden trobar 35 capçaleres com L’Avenç, Cupatges, Serra d’Or,

ESQ

UER

RA

Enderrock, Bonart, Tretzevents o ONGC, entre moltes d’altres.

La lectura digitalLa militància i els simpatitzants

podran gaudir d’aquesta oferta cli-cant damunt d’un enllaç existent al web d’Esquerra que els redirigirà a la pàgina web de l’APPEC específi ca per a aquest acord. La subscripció digital a les revistes es fa a través del programa Zinio, que ofereix

És necessari un nou contracte laboral que permeti als joves entrar al mercat laboral

TROBADA AMB CCOO I UGT EN EL MARC DE LA REFORMA DEL MERCAT LABORAL

Proposta de contracte d’ocupació juvenil

Ignasi Llorente i Frederic Callís van signar el conveni a la Seu Nacional.

POL PAGÈSLa crisi econòmica no afecta tots els col·lectius per igual. El jovent, que ja patia greus problemes de temporalitat i precarietat en temps de bonança econòmica, veu ara com dobla la taxa d’atur del total de treballadors i té grans difi cultats per incorporar-se al mercat laboral. Per tant, és per aquesta i per altres raons que Esquerra proposa un contracte

d’ocupació juvenil en el marc de la reforma del mercat laboral.

Trobada amb agents socialsEn una trobada que Joan Ridao, Maria Àngels Cabasés i Joan Tardà van mantenir a la Seu Nacional amb representants de CCOO i la UGT, el secretari general dels republicans va proposar reformular la contra-ctació juvenil per blindar la seva

Ridao, Cabasés i Tardà

van exposar les propostes

d’Esquerra a CCOO i UGT.

ESQ

UER

RA

Els militants i simpatitzants podran subscriure’s gratuïtament durant un any a tres publicacions digitals

una lectura més còmode i àgil. Amb aquesta iniciativa es pretén acostar les publicacions en català a la gent d’Esquerra i donar l’oportunitat de consumir cultura catalana al mateix temps que es fa un pas endavant més en la consolidació d’aquest espai comunicacional català. Gràcies a aquesta iniciativa la militància i els simpatitzants tindran una bona oportunitat per conèixer les publica-cions de l’APPEC.

Què és l’APPECL’Associació de Publicacions Periò-diques en Català d’Abast Nacional (APPEC) va néixer el 1983 i actual-ment aplega 142 revistes de perio-dicitats diverses i temàtiques molt variades que sumades editen més de 700.000 exemplars mensuals, amb una audiència mitjana de 2,5 milions de lectors. Entre aquestes capçaleres trobem, amb una peri-odicitat que va des del setmanari fi ns al semestral, tipologies de tota mena: informació general, esports, cultura, història, música, decoració, salut, pensament polític, religió, premsa infantil i juvenil, motor, muntanya i un llarg etcètera. De la mateixa manera.

L’APPEC és un referent pel que fa a la construcció nacional del país en matèria de publicacions periòdi-ques en català, amb més de 25 anys de feina fent de paraigua d’edicions variades i diverses que aporten força i prestigi a la cultura catalana i que contribueixen a la normalització lingüística del país des d’aquest àmbit concret i necessari amb què tota llengua i cultura ha de comptar, i més si no té un Estat propi darrere.

ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010 | municipal | 11

NOVA LLEI D’EQUIPAMENTS COMERCIALS

Ciutats compactes, comerç competitiu

EXPERIÈNCIES MUNICIPALS » MANLLEU

El Pla de Gestió de la Diversitat de Manlleu

L’APUNT

Esquerra, per un comerç de proximitat

» L’aprovació de la nova Llei d’equipaments comercials ha esdevingut una oportunitat per blindar el model de comerç de proximitat a les nostres ciutats. El més destacable és, sens dubte, que els establiments comercials només es podran ubicar dins de la trama urbana consolidada. Així, queda enrere el model on les grans superfícies es podien ubicar fora de les ciutats, creant zones comercials deslligades, generant greus problemes de mobilitat i deser-titzant els centres urbans. Esquerra fa anys que treballa pel comerç de proximitat, aquell que dóna vida als pobles i ciutats, que genera xarxa ciutadana, seguretat i confi ança. És el nostre granet de sorra per garan-tir la supervivència del model comercial català.

Arés TubauTercera tinenta d’alcaldia de Rubí i regidora de Comerç

DAVID BOSCHDes del 2003 l’Ajuntament de Manlleu disposa del Pla de Gestió de la Diversitat (PGDM). Aquest document constitueix el marc general d’anàlisi i la metodologia per a la concreció d’accions transversals per al tractament del fenomen de la di-versitat a Manlleu, i fi xa la polí-tica municipal per al tractament de la immigració. El PGDM, per tant, va més enllà de ser un pla per a la integració dels immigrants. La seva fi nalitat és establir estratègies i actuacions per gestionar la realitat social de Manlleu, no només en funció de la presència de població immi-grada, sinó atenent els múltiples factors que fan que la nostra sigui una societat diversa. Al tractar-se d’un pla transversal, el seu funcionament és responsa-bilitat de totes les àrees i serveis de l’Ajuntament i no només d’un servei específi c.

En l’àmbit més teòric, el Pla estableix un model de ciutat democràtica, socialment cohesionada, oberta, amb identitat, diversa, segura, educadora, soste-nible i mediadora. També perfi la un model de convi-vència que es correspon amb el model d’in-tegració de democràcia intercul-tural que adopta els principis democrà-

tics i el reconeixement de l’estat de dret com a punts innegocia-bles del procés d’incorporació o integració social i de gestió de la convivència i que, a més, potencia les actituds d’accepta-ció i de respecte a les diferèn-cies, i incorpora els canvis i els nous hàbits amb una actitud de respecte a totes les cultures.

És important assenyalar que el Pla estableix que totes les persones que viuen a Manlleu

són veïnes del poble, amb els mateixos drets i les mateixes obligacions, que el tracte que s’ha de dispensar a les persones nouvingudes ha de ser equitatiu i normalitza-dor, i que construir la

convivència en el model de ciutat que volem és tasca de tots els ciutadans.

És una eina amarada dels principis d’integralitat i cohesió social.

Una de les raons principals

de la Llei és mantenir

els comerços dins la trama

urbana dels pobles i ciutats.

AC

N /

CA

RO

LIN

A C

UB

OTA

BERNAT VALLSAmb l’aprovació de la nova Llei d’equipaments comercials s’ha consolidat el factor de localitza-ció com a element determinant per mesurar la idoneïtat de les implantacions comercials als nostres municipis. Però més enllà dels nous aspectes d’or-denació en els quals es basarà a partir d’ara l’activitat comercial, la transposició de la Directiva signifi carà un pas endavant en la millora de les relacions entre l’administració i les empre-ses del sector, implicant una

profunda tasca de simplifi cació administrativa que contribuirà a afavorir, i no a penalitzar com fi ns ara, el desenvolupament de l’activitat empresarial. D’Europa ens ha vingut un canvi conceptu-al important en la intervenció de l’administració en determinades activitats econòmiques.

Una administració àgilEn defi nitiva, amb la transpo-sició de la Directiva s’ha volgut impulsar una administració àgil i moderna, que afavoreixi el dinamisme i la competitivitat de les empreses comercials, i que al mateix temps garanteixi un model de desenvolupament sostenible dels usos comercials. Un model que es basa en viles i ciutats compactes urbanística-ment, amb una gran capacitat d’afavorir la cohesió social i on el comerç actua com el seu motor social i econòmic.

La Llei simplifi ca els tràmits administratius

El pla depèn de totes les àrees de l’Ajuntament

L’APUNT

Poca fressai molta endreça» La immigració s’ha de treballar cada dia i a cada instant per endreçar tots els aspectes que comporta aquest fet, per endreçar al pot de les deixalles la demagògia i les pors, per anar a un debat seriós amb resultats positius i millorar la nostra cohesió social. Poca fressa que no vol dir no parlar-ne, sinó tot el contrari, parlar-ne molt als llocs adients on puguem obtenir aquests resultats positius per millorar la nostra cohesió social. Com és que sempre es fa fressa quan vénen eleccions? Com és que sempre es fa fressa per destacar iniciatives no exitoses i en canvi el bon treball que estem fent als nostres pobles i ciutats no es mereix ni un borrall en cap diari o en cap televisió? Com diu la cançó, no és això companys, no és això. Siguem seriosos i continu-em la bona feina que estem fent.

Pere PratAlcalde de Manlleu

12 | catalunya decideix | ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010

PUIGCERCÓS 2010: ELS COMPROMISOS D’ESQUERRA. BLOC 2

El debat de les esquerres: polítiques socials

1

Avui a Catalunya hi viuen per-sones de 176 països, que parlen 253 llengües i representem el 18% de la població. Durant els darrers 10 anys n’han arribat més d’un milió, la majoria per quedar-s’hi.

Això ens genera uns impor-tants reptes que hem d’abordar si volem garantir la justícia i la cohesió social que sempre hem defensat. Per això, hem impul-sat un Pacte Nacional per a la Immigració que permeti con-trolar els fl uxos migratoris, eviti la competència en els serveis públics i garanteixi l’existència d’una cultura pública comuna en una societat diversa.

Amb l’horitzó d’assolir els drets civils i polítics per a tota la ciutadania, ara el repte és in-tegrar les persones immigrants en el coneixement del país, la llengua, la cultura i l’accés digne al treball. I desplegar la Llei d’acollida és la millor manera de fer-ho possible.

DAVID MINOVES és secretari

de Moviments Socials i Immigració

42 3

L’aplicació del mètode peda-gògic que acompanya l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior comporta una major dedicació horària per part de l’estudiant. Aquest fet, si no va acompanyat d’una política potent de beques pot suposar un mur insalvable per a tots els estudiants que necessiten compaginar estudis i treball per poder fi nançar-se els estudis.

És important no només un augment signifi catiu de les be-ques, que garanteixi la igualtat d’oportunitats per accedir a la formació, sinó també seguir re-clamant el traspàs de la política de beques.

L’Estat ha incomplert totes les sentències que l’obligaven a fer-ho, i això fa que no es comp-ti el cost de la vida a Catalunya a l’hora d’adjudicar-les, casti-gant la comunitat estudiantil catalana. Una dada: som el 16% d’estudiants de l’Estat, rebem el 9,5% de les beques.

GERARD COCA és portaveu

nacional de les JERC

La crisi, els efectes col·laterals que ha provocat en les famílies del país, fan necessari un re-plantejament del dret a l’ha-bitatge, i especialment, de les garanties que com a país hem de donar-hi.

Per altra banda, el col·lectiu dels joves, amb difi cultats importants per emancipar-se des del punt de vista laboral i, per tant, econòmic, pateix de forma especialment greu els problemes d’accés a l’habitatge. La proposta doncs, en la línia de garantir un accés a l’habitatge en condicions, afronta aquest caràcter d’obligació dels poders públics de garantir-lo, i es tracta d’obligar bancs i caixes a posar-lo a disposició de famílies i joves, sempre que estigui buit. A més de no poder acumular ex-cedent d’un bé que aporta tant a la cohesió i integració en el país, no seria raonable que després dels ajustos que han rebut, no fossin solidaris.

JOSEP GINESTA és secretari

de Política Social

Un dels trets bàsics de les polítiques socials actuals és la defensa de l’autonomia de les persones ateses i la llibertat que aquestes i els seus familiars tenen per decidir quines presta-cions o serveis volen rebre. Es tracta d’atendre des de la pro-ximitat i ser capaços de donar respostes més efi caces.

Està demostrat que l’assis-tència domiciliària millora el benestar de les persones.

Una part important dels recursos públics ha de servir per seguir desplegant les prestaci-ons de la Llei de la dependència. Una llei que el Govern espanyol segueix incomplint en el seu fi nançament l’any 2009 perquè només aporta 1€ per cada 2,5€ que invertim des de Catalunya. Molt lluny del 50% que l’Estat hauria d’aportar segons marca la Llei. Les polítiques socials han d’anar-se adaptant a la realitat de la societat que volen servir.

CARME CAPDEVILA és consellera

d’Acció Social i Ciutadania

REDACCIÓLa campanya «Puigcercós 2010. Catalunya Decideix» posa a la llum pública els vint-i-un compromisos que han de marcar l’agenda de la propera legislatura al Parlament de

Catalunya. Aquests compromisos estan agrupats en quatre blocs i cada enquestat pot votar un màxim d’una proposta per bloc. A cada número d’Esquerra Nacional es van exposant els diferents blocs

amb una breu explicació de cada compromís per diferents quadres del partit i dirigents del Govern. Els compromisos que estableixin els electors serviran per condicionar la propera legislatura. En aquest cas,

repassem el debat de les esquerres basat en les polítiques socials, on hi trobem l’accés a l’habitatge, l’aco-llida de la immigració, la igualtat d’accés a l’educació i els recursos per aplicar la Llei de dependència.

Augment de beques escolars i universitàries per a garantir la igualtat

d’accés a l’educació.

Condicionar bancs i caixesperquè posin a disposició

habitatge buit per a

famílies i joves.

Garantirels recursos necessaris per aplicar la Llei de dependènciaprioritzant l’assistència

domiciliària especialment

per a la gent gran

i els discapacitats.

Garantir l’acollida de la immigració basada en el coneixement del país, la llengua, la cultura i l’accés digne al treball.

ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010 | dossier | 13

Pel que fa a com encarar el fet immigratori, espanyols, tant la dreta com l’esquerra, i catalans ho veiem diferent. Cert que, com que les lleis del funcionament de l’economia capitalista constitueixen les parets mestres de totes les societats del primer món, les diferències són exclusivament de caràcter polític, però hi són.

Contràriament al nacionalisme espanyol, el catalanisme polític ha articulat un discurs potent per associar immigració i progrés social i nacional, però també és cert que ha romàs permanentment una certa percepció del risc que suposa per a la desnacionalització i el retrocés de la llengua.

Oportunitat o problema, doncs? El fet és que el catalanisme polític sempre s’ha vist obligat a col·locar el fet immigratori al capdamunt d’allò que només es pot metabolit-zar a través de l’acció. A Espanya, en canvi, si més no fi ns al dia d’avui i mentre no se’ls aguditzin confl ictes somorts de caràcter cultural/religi-ós, etc., mai no han tingut cap ne-cessitat d’interioritzar el fenomen, tot limitant-se a gestionar-lo i prou.

D’aquí ve el discurs profund de la

EL CATALANISME POLÍTIC HA ARTICULAT UN DISCURS POTENT PER ASSOCIAR IMMIGRACIÓ I PROGRÉS SOCIAL I NACIONAL

Nouvinguts avui, patriotes demàsi hi ha nació republicana

Catalunya terra de pas i cruïlla de cultures (Vicens Vives), d’aquí ve la voluntat de fer convergir catala-nisme i integració (des de Francesc Layret a Jordi Pujol passant per Paco Candel). D’aquí ve la conver-gència entre independentisme i patriotisme social tan ben encunya-da per Carod-Rovira.

La sorpresa socialistaTinc present la sorpresa amb què

els diputats socialistes van rebre l’any 2004 la primera intervenció del primer Grup parlamentari republicà d’ençà la República. Con-cretament, una interpel·lació sobre immigració per tal de reclamar una modifi cació de la Llei d’estrange-ria del PP, exigir competències en matèria d’immigració i reclamar recursos per acollir els nouvinguts. L’esquerra espanyola esperava dels republicans que ens estrenéssim amb reivindicacions de les que ano-menen «nacionalistas», ignorants de

l’adn de la catalanitat (el que som) i del catalanisme (el que volem ser).

Aleshores ens en vam sortir només a mitges. El PSOE no es va atrevir a tocar la llei d’Aznar, però els vam arrencar la creació d’un Fons Econòmic per dotar les CA (recursos repartits en proporció al nombre d’immigrants empadro-nats), que s’ha mantingut fi ns avui. Altrament, vam donar ple suport a la regularització de 800.000 persones nouvingudes que treba-llaven sense cotitzar i, fi nalment, hem tingut una actuació decidida en el debat de la Llei d’estrangeria aprovada fa uns mesos per guanyar drets per a les persones immigrades i fer respectar l’Estatut.

Però des de l’esquerra espanyola s’ha retret al republicanisme estar segrestats per la cultura de la con-testació. Com és —se’ns deia— que, si heu fet millorar la Llei d’estrange-ria presentada pel ministre Corbac-ho, no heu votat sí al text? Per què convertiu les vostres demandes en favor del sufragi en imprescindibles? Per quina raó feu cavall de batalla de la modifi cació del Codi Civil es-panyol perquè un nouvingut no hagi d’esperar deu anys per sol·licitar la nacionalitat espanyola? Arran de què toca a vosaltres de posar com a condició per legitimar la llei haver de negar l’ampliació fi ns a 60 dies de les persones irregulars en els centres d’internament, si la Directi-va europea ho permet?

LA NACIÓ DE LA IGUALTAT

» Ignoro com seria la legislació d’immigració catalana si fóssim un Estat sobirà, però com que vivim encotillats per la Cons-titució espanyola, no val que se’ns exigeixi que actuem com si fóssim una comunitat sobirana. Per a la catalanitat, per raons històriques, els reptes són distints i més costeruts. De fet, per sortir-nos-en nacionalment (d’aquí la transcendental aporta-ció d’Esquerra en la confi guració del Pacte Nacional, la Llei d’aco-llida i el blindatge legislatiu de la immersió lingüística via LEC) només ens tenim a nosaltres mateixos, és a dir als qui ja som ciutadans de ple dret, als qui viuen amb nosaltres però encara no els tenen reconeguts i als qui encara no han arribat. Per cons-truir la nació del segle XXI, la de la igualtat radical en els drets, cal no tenir por al vertigen que en algun moment pugui generar la llavor dels Anglada, no fer cap pas enrere convençuts que l’as-sumpció sense complexos de les incerteses d’avui són la garantia de l’èxit de demà. Fer-ho possible li correspon al republicanisme, per la trajectòria i perquè té prou discurs de modernitat per ser el calçador per a la consciència po-lítica i nacional dels nouvinguts.

JOAN TARDÀ és diputat al Congrés

AC

N /

XAV

IER

VA

LLB

ON

A

Des de l’esquerra espanyola es retreu al republicanismeestar segrestats per la culturade la contestació

14 | dossier | ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010

ELS AJUNTAMENTS I LES POLÍTIQUES D’ACOLLIDA A LA NOVA IMMIGRACIÓ

El món local fa els deures del govern espanyol

Habitatges de Can Garcia, a Manlleu. Un exemple

de barri on hi viu un percentatge molt alt d’immigrants

i on és important que els ajuntaments hi facin

polítiques d’inclusió i cohesió. AC

N /

MA

RC

RIE

RA

Les competències en Immigració pertanyen a l’Estat però són els ajuntaments els que han de fer-hi front per garantir la cohesió

Salvi GüellAlcalde de Castelló d’Empúries

LA GUILLOTINA

Pla local d’acollida de Castelló d’Empúries

» A Castelló d’Empúries hi conviuen avui veïns de 73 països, una convivència evident entre llengües, cultes religiosos i tradicions i valors culturals diferents. El percentatge d’immi-gració és del 50,79%, essent la quantitat de població d’origen estranger de països de la UE similar al de la resta de continents. Davant d’això, hem hagut d’establir polítiques a favor de la convivència i la cohesió socials. Hem dis-senyat el Pla Local d’Acollida fonamentat en la idea que l’arribada d’aquests nous ciutadans és un dels moments clau, tant per a les persones que vénen com per a la població que els acull. Facilita la informació i el coneixement sobre el municipi i el país, promou més cohesió, més participació i més respecte amb la diversitat cultural i social. L’objectiu és clar: volem que puguin desenvolupar-se autònomament al més ràpidament possible en la societat que els rep.

POL PAGÈSA casa nostra no podem entendre el procés d’incorporació de més d’un milió de persones nouvingudes en els darrers 20 anys sense el gran paper que han tingut els ajuntaments. Un cop més, aquests han demostrat ser l’administra-ció que toca més de peus a terra a l’hora de fer polítiques públiques, la que coneix perfectament la situació social i la més assenyada i equànime a l’hora de prendre’n decisions en conseqüència. Si aquest país té avui garantida la cohesió social és per la gran tasca dels nostres alcaldes i regidors, que ho han aconseguit a base d’esforç i de soluci-ons molt sovint imaginatives (i amb la bona tasca de la Generalitat de Catalunya) que han permès corregir parcialment l’abandó en aquesta matèria tan important que pateixen les administracions catalanes per part del govern espanyol.

Alfons MontserratAlcalde d’Alcanar

LA GUILLOTINA

Caminant cap a la interculturalitat

» Actualment els ciutadans d’origen estranger representen el 28% de la població canareva, i procedeixen majoritàriament de l’Europa de l’Est i del Marroc.L’Ajuntament d’Alcanar, conscient que l’acció transformadora exercida pel fenomen migrato-ri sobre el municipi incideix en tots els àmbits de la vida en societat, porta a terme dife-rents tipus d’accions destinades a millorar la convivència, entre les quals es troba la Mostra Intercultural, un espai de trobada i convivència amb el qual es pretén fomentar la interrelació i l’apropament envers les diferents cultures que conviuen al municipi, i de la qual ja se n’està preparant la tercera edició. L’organització d’aquesta Mostra és possible gràcies a la col-laboració d’algunes entitats del municipi i de ciutadans i ciutadanes de diferents nacionali-tats.

Josep CosconeraAlcalde de Guissona

LA GUILLOTINA

La Guissona del segle XXI

» A data d’avui Guissona té empadronades 6.330 persones i d’aquestes, gairebé un 49% són foranes. L’augment ha estat excepcional si tenim en compte que als anys 90 la vila tenia uns 2.900 habitants. A efectes pràctics aquest augment ens ha fet trontollar una mica tot el que són serveis i instal·lacions munici-pals, quedant-se petites o necessitant-ne de noves. Quant a la convivència ciutadana, s’han endegat diversos projectes per assolir una harmonia i interrelació de la comunitat autòc-tona i la resta de les més de 40 nacionalitats diferents. L’Ajuntament ofereix al nouvingut una sèrie d’eines per facilitar la convivència com els agents d’acollida, les classes de català a la Biblioteca, servei de traducció, sessions d’acollida, tríptics informatius, a més d’altres projectes puntuals. Els tres eixos principals en què treballem són l’acollida, la igualtat i la sensibilització.

Espanya no fa els deuresTot i que les competències en matèria d’immi-gració són seves, l’Estat espanyol no ha respost davant les noves necessitats que s’han generat. En pocs anys un gran volum de ciutadans han arribat a la nostra terra per instal·lar-se, viure i treballar-hi i el govern espanyol ha estat incapaç de destinar els recursos necessaris per acollir-los perquè aquest xoc no perjudiqués ni els autòctons ni els nouvinguts. A més a més, les polítiques que ha aplicat no han sigut gens efectives i en molts casos fi ns i tot han estat contradictòries.

La importància de la cohesió socialUn país que no està cohesionat socialment difícilment es podrà construir nacionalment, per això, l’acollida de la immigració en base a uns drets i deures universals i amb la llengua i cultura catalanes com a elements comuns, és el punt de partida per construir un país que vol Estat propi.

ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010 | dossier | 15

PACTE NACIONAL PER A LA IMMIGRACIÓ

L’agenda és la integració

L’arribada d’un milió de nous cata-lans i catalanes d’origen estranger en pocs anys ha provocat uns canvis als nostres carrers, barris, pobles i ciutats amb pocs precedents a la resta d’Europa. Per la intensitat d’entrades viscuda, pel curt període de temps en què s’han produït, per l’heterogeneïtat de procedències i, alhora, per l’absència de friccions im-portants, tot i que cal reconèixer que de confl ictes també n’hem tingut. El fl ux s’ha aturat però els que han vin-gut es queden. És ara, doncs, quan hem de posar tots els esforços per garantir que el procés d’integració i adaptació es desenvolupi amb èxit.

Amb el Pacte Nacional per a la Immigració la societat catalana s’ha reconegut com una societat plural i diversa, on la immigració ha vingut per quedar-se i l’agenda en polítiques migratòries té, per tant, un punt cen-tral: la integració. Integració entesa com un procés bidireccional on la societat d’acollida ha de fer un pas per apropar-se a qui arriba i, aquest, també ha de fer un pas per adaptar-se al país que l’acull. Una integració que, com diu el Pacte, ha de donar lloc a una cultura pública comuna, entesa com l’espai compartit de comunicació, convivència, reconei-xement i participació de la nostra societat per tal que la nació catalana continuï sent el referent de tota la població que hi viu i hi treballa.

La Llei d’acollidaDurant el primer any d’aplicació de l’acord hem centrat els esforços en la concreció de la futura Llei d’aco-llida. La Llei vol ser una caixa d’ei-nes perquè les persones nouvingu-des siguin més autònomes. Serà una gran actuació de formació d’adults en llengua catalana, coneixement del mercat de treball i de la societat d’acollida. Al Pacte demanàvem noves competències per a la Gene-ralitat pel que fa a l’acreditació de la integració en dos moments claus per a qualsevol persona estrangera: l’ar-relament social i l’accés a la naciona-litat. I en la recent reforma de la Llei

d’estrangeria ho hem aconseguit. Hem iniciat un programa nacional d’alfabetització en català a més de 60 municipis d’arreu de Catalunya, perquè a la societat de la informa-ció no hi pot haver analfabetisme i perquè així es contribueix a l’èxit escolar dels seus fi lls i fi lles.

Hem aconseguit la competència, inclosa en el nou Estatut, que ens permet tramitar les autoritzacions inicials de treball i, amb la inspecció de treball, perseguir l’economia submergida. La gestió del mercat de treball és la nostra gestió de fronte-res. Hem establert de forma pionera circuits integrals d’acollida, en col·laboració amb els ens locals, per a la immigració familiar (que seran pràcticament les úniques entrades que tindrem en el propers anys).

El català: llengua comunaI mentrestant, apliquem una política lingüística entesa com a política social, d’igualtat d’oportunitats i de cohesió. Hi ha 350 entitats de persones migrades al Principat que fan cursos de català per als seus associats, impulsem els cursos de reforç i aprenentatge de català a l’estiu per als alumnes nouvinguts i a la Llei d’acollida defi nim per primer cop, en un text jurídic, el català com a llengua comuna. Ser llengua comu-na és important. Volem espais d’in-teracció entre persones de diferents cultures i això només és possible si existeix un espai comú per a aquesta interacció. I aquest és el català.

Que tothom també sigui catalàEl nostre model es basa en governar el fet migratori des de la legalitat, en relació amb el mercat de treball, evitar la competència pels serveis públics i entendre la convivència com un equilibri entre diversitat i cohesió. No demanarem a ningú que deixi de ser qui és, però sí que dema-nem a tothom que sigui, també, cata-là. Cal aprofi tar allò positiu que ens pot donar la diversitat i cal, al mateix temps, bastir una cultura pública comuna basada en els drets humans, la igualtat entre homes i dones, els drets i els deures que estableixen les lleis democràtiques i la cultura i la llengua catalanes com a llengua que compartim els que, a més, parlem 250 llengües diferents.

ORIOL AMORÓS és secretari per a la

Immigració de la Generalitat de Catalunya

Amb el Pacte Nacional la societat catalana s’ha reconegut com a plurali diversa

SABIES QUE....?

» El 1900 la població del Princi-pat de Catalunya rondava els 2 milions de persones. Les onades migratòries dels anys 20 van fer créixer la població fi ns als 3 milions, i les grans onades dels anys 60 i 70 van deixar un total de població a Catalunya de 5 milions d’habitants. Anys després, durant els anys 80, s’arribaria

als 6 milions, xifra que va originar un conegut eslògan, i les noves onades migratòries dels anys 90 i 2000 han convertit el Principat en un territori on hi viuen 7,5 milions de persones. En aproximadament un segle la població s’ha multiplicat gairebé per quatre, fet que demostra que Catalunya és una terra d’acollida.

molt les xifres d’inversió, sinó que les polítiques han estat integradores i s’han posat els recursos materials per fer-les possible. És una mostra clara del pensament d’Esquerra en relació a la immigració. Em pregun-to ¿si les competències sobre fl uxos

Sense demagògies, en aquest gràfi c queda clar què pensa el Govern espanyol dels immigrants: som un conjunt de gent arribada en un determinat moment d’auge econò-mic, amb una gran demanda de mà d’obra que, si era barata, millor.

Les competències en immigració són exclusives de l’Estat espanyol, però paradoxalment els diners per aplicar les polítiques d’inclusió i de cohesió social són majoritàriament dels catalans i la Generalitat, i els ajuntaments es fan càrrec de la gran majoria de les inversions. Des que Esquerra dirigeix les políti-ques d’immigració al Govern de la Generalitat no només han millorat

16 | infogrà� ca | ESQUERRA NACIONAL 17016 FEBRER-1 MARÇ 2010

L’ESTAT ESPANYOL NO COMPLEIX LES SEVES RESPONSABILITATS

Estat-Generalitat: fons destinats a polítiques d’immigració

«El futur dels catalans i els nouvinguts serà millor en una Catalunya lliure. Cal que creguem en el nostre projecte»

CLÀUDIA FERNÀNDEZ és presidenta

de la Comissió Sectorial d’Immigració

LES POLÍTIQUES D’IMMIGRACIÓ

«Si fóssim independents no aniríem millor?»

Xifres en milions d’euros. Font: Generalitat de Catalunya-Secretaria per a la Immigració, INE.

Montevideo, 1968

Militant d’Esquerra des de 2006, és secretària de Moviments Socials de la Federació regional de Girona, delegada territorial de Fedelatina a les comarques gironines i secretà-ria de l’Associació Nous Catalans.

El context

Les competències en polítiques d’immigració pertanyen al govern espanyol, que tal com s’ha vist en els darrers anys no ha respost a les necessitats generades per l’arribada massiva de nous im-migrants als Països Catalans. El govern espanyol no fa els deures i la seva deixadesa vers aquesta nova situació que requereix una gran resposta l’han de suplir la Generalitat i, especialment, els ajuntaments, que no tenen els recursos adequats per cobrir la despesa dels serveis que han de oferir, i d’això se’n ressentei-xen els nouvinguts i la resta de ciutadans. El gràfi c mostra clarament com els recursos de l’Estat per cobrir les seves competències són tan sols una quarta part del cost total (i sense comptar amb l’esforç que fan els nostres ajunta-ments). Però a més, s’evidencia que a partir del 2007, amb la crisi econòmica, han reduït els recursos destinats a les polítiques d’immigració.

migratoris fossin de la Generalitat, amb el que implica poder fer una millor previsió de l’arribada de nou-vinguts, amb una millor previsió de fons públics i d’on s’han de destinar, no aniríem millor? Una altra vegada torno a la mateixa conclusió, ho hem d’explicar millor i a més a més necessitem la independència.

Veient els percentatges de po-blació nouvinguda, com a militants d’Esquerra hem de tenir clar que el nostre camí cap a la independència passa perquè els nous catalans cre-guin en el nostre projecte, creguin com nosaltres que el seu futur i els dels seus fi lls serà millor en una Catalunya lliure.