L’epilèpsia

Enric Salvador

Què és?

L'epilèpsia és una síndrome cerebral crònica de causes diverses.

És caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals.

Les crisis poden ser convulsives o no convulsives.

Què és una crisi epilèptica?En l’instant que les neurones pateixen un error funcional té lloc una crisi epilèptica.

Quan la persona amb la patologia pateix una crisi es en el moment és quan podem veure els signes de la seva malaltia.

Una crisi pot comportar pèrdua de conèixement, en el cas de les més complexes o alteració dels sentits i memòria en les més simples.

Classificació Epilèpsia generalitzada: es l’epilèpsia que afecta a

tot el cervell. El gran mal: tipus d’epilèpsia generalitzada que prèviament a la

crisi (5-10 minuts de durada), presenta molèsties al nivell de l’estòmac. Els atacs comporten pèrdua de la consciència,convulsions dels mùsculs i sovint incontinència urinària i fecal.

El petit mal o absència: tipus de crisi ( de 10 a 30 segons) generalitzada amb breu pèrdua de consciència, moviment d’ulls i flecciditat muscular.

Epilèpsia localitzada o focal: quan només n’afecta una part

Convulsions

Sovintment confonem una convulsió amb una epilèpsia, no sempre és així, una persona pot tindre una convulsió sense ser epilèptic, i pot ser epilèptic sense tindre convulsions. Però habitualment en solen tenir.

Diagnòstic

El diagnòstic de la malaltia es fa en l'àmbit hospitalari especialitzat mitjançant l'anamnesi o exploració, l'entrevista clínica i l'electroencefalograma. L'exploració neurològica, les determinacions analítiques, la tomografia computada) i la ressonància magnètica nuclear ajuden a diagnosticar l'epilèpsia secundària.

Tractament

El tractament de l'epilèpsia es fa, fonamentalment, amb fàrmacs i de manera ambulatòria. Existeix un ampli arsenal de medicaments antiepilèptics que cal utilitzar adequadament segons el tipus d'epilèpsia i el pacient. El tractament pot ser retirat si no es produeixen crisis en un període de tres a cinc anys.

Entre un 10 i un 20% dels pacients no responen al tractament i en aquests cal revalorar el diagnòstic i estudiar la possibilitat de tractament quirúrgic.