TRIBUNA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS MARÇ | ABRIL | 2013

FISCAL

06 Renda 2012Anàlisi de les novetats i canvis més destacats de la declaració

PROFESSIÓ

14 Noves provesEl termini per presentar les sol·licituds finalitza el 8 de maig de 2013

SOCIAL

17 Festa professionalEl 18 de maig tindrà lloc al DHUB la trobada dels gestors catalans

ENTREVISTA

Muriel CasalsPresidenta d’Òmnium Cultural

EDITORIAL

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAGemma Martí

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCarme ElenaConcha FortezaMaria MiserachsBruno PardoMarina RocabrunaAurora RodésJosep TeixidorFrancisco TorresGabriel Villanueva

COL·LABORADORSNeus Bergua

FOTOGRAFIESManuel CanettiPhotoAltoBit Comunicación

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DEP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a EL GESTOR ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

Col·legi de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

18

SUMARI

2 EDITORIAL

La tècnica legislativa, una altra

víctima de la crisi

3 ENTREVISTA Muriel Casals,

presidenta d’Òmnium Cultural

6 OPINIÓ La renda de 2012,

Concha Forteza

8 INFORMACIÓ La necessitat

d’adoptar mesures

complementàries per a l’etapa de

la jubilació

10 OPINIÓ Influència del canvi

climàtic en el sector turístic,

Elvira Carles

12 DELEGACIONS Activitats de

la Delegació de Girona i de Lleida

13 GESTORIES A CATALUNYA

Assessoria i Gestoria Negre, SLP,

i Casals Reig

14 ACTIVITATS COL·LEGIALS

20 ACTIVITATS CULTURALS

3

6

10

16

19

La tècnica legislativa, una altra víctima de la crisiQuan hagin passat uns anys i puguem mirar enrere amb serenitat, se-gurament percebrem de manera nítida l’ampli ventall de canvis de tot tipus que la crisi està provocant. No és només una crisi econòmica, ens trobem també davant una seriosa convulsió de valors socials i polítics que sacsegen una societat empobrida i decebuda.

En un pla més tècnic, els operadors jurídics hem constatat amb inquie-tud l’actual forma de legislar. Ja sabem que algunes decisions s’han de prendre amb urgència i que la situació actual ha eliminat l’assossec que hauria de precedir a l’adopció de mesures rellevants. Però la veritat és que hem arribat a nivells que ningú no podia imaginar i que redunden en un seriós trencament de la seguretat jurídica i evidencien una man-ca de rigor en la tècnica legislativa molt preocupant.

Vint-i-vuit decrets lleis es van dictar en el primer any de govern del Partit Popular, és a dir, una mitjana superior a la quinzena. El decret llei, cal recordar-ho, només procedeix en casos d’extraordinària i urgent necessitat. Aquest requisit que imposa la Constitució no pot relativit-zar tant com per justificar l’ús abusiu i sorprenent d’aquest instrument legislatiu. A això cal sumar que la successió d’un govern socialista per un altre de popular ha fet que moltes de les mesures que els primers van adoptar fossin derogades o modificades (ex: llibertat d’amortitza-ció). Potser hi hagi raons suficients, però no podem ignorar que estem immersos en la major de les incerteses.

Les coses no estan millor a Catalunya. Com a mostra recordem que tot i ser Govern interí es va aprovar per decret llei el nou impost sobre els dipòsits bancaris, que després seria suspès pel Tribunal Constitucional. O que un altre decret llei, a quatre dies d’acabar l’any, va incrementar la tributació per l’impost sobre el patrimoni per a l’any que acabava.

Així no podem anar ni funcionar bé. Ciutadans, empresaris, professio-nals, tenen dret a una estabilitat i claredat en les regles del joc que avui brillen per la seva absència.

FE D’ERRADES

En el número passat de la revista es va invertir, per error, en el gràfic el nombre d’aptes i no aptes de les darrreres proves per accedir al títol de gestor administratiu. Van superar la convocatòria 75 de les 87 persones presentades, la qual cosa representa el 86%.

Gràficament la informació correcta és la següent:

75

12

Total Presentats a les proves: 87 AspirantsTotal AptesTotal No Aptes

Resultats proves convocatòria 2012 per accedir al títol de gestor

elg

esto

r

32

Com definiria Òmnium Cultural?

Tal com el nostre nom indica, som una entitat cultural. Hi ha perso-nes que ens defineixen com una “ONG de la cultura” i és una visió certa. A vegades també ens definim com una entitat “cívica i patri-òtica”. Treballem des de la societat civil per impulsar una millora de les nostres condicions pel que fa a la llengua i la cultura.

Òmnium té un triple lema: llengua, cultura i país. Com defensa cadascun d’aquests termes?

El Col·legi de Gestors Administratius és soci d’Òmnium Cultural des de 1989

ENTREVISTA

Muriel CasalsPresidenta d’Òmnium Cultural

Avui si volem viure plenament com a catalans el més raonable és ser independentista. Amb Espanya hem de ser bons veïns”

Actuem com un aglutinador de la voluntat popular i volem fer pressió sobre els responsables polítics. No som un contrapoder

“

ENTR

EVIS

TA

Fent de professora a la Universitat he après que la relació amb persones joves és molt estimulant

Si volem tenir un estat és perquè sabem que disposar dels instruments polítics fa possible posar en marxa mecanismes de redistribució de la renda que assegurin la justícia i la cohesió social

Pel que fa a la llengua és ben clar: quan Òmnium va ser creat el 1961 es va dedicar a fer classes de català. Amb èmfasi especial en el reciclatge de mestres que volguessin estar a punt per quan arri-bés la democràcia i fos possible ensenyar en català. Avui dediquem una atenció especial a facilitar la incorporació de l’ús del català entre la població immigrada.

Per la cultura som presents en activitats culturals entre les quals cal assenyalar el “Premi d’Honor de les Lletres Catalanes”, que cada any dóna un guardó a una persona que és un referent per la seva producció i la seva trajectòria cívica; o la “Nit de Santa Llúcia” on s’atorguen importants premis literaris. En el funcionament quo-tidià hi ha activitats culturals a les 28 seus territorials: concursos literaris, presentació de llibres, debats, etc.

Sota l’epígraf país hi trobem moltes coses i ben diverses. Vam ser actius en el procés de consultes sobre la independència iniciat a Arenys de Munt l’abril del 2009 i culminat l’abril del 2010 a Barce-lona. Voluntaris d’Òmnium van treballar al costat dels d’altres enti-tats. Ara mateix ens hem posat al servei del procés de construcció de l’estat propi.

Dels tres, considera que algun està ‘amenaçat’, en perill?

En realitat quan s’actua no es veuen tant els perills com la força i la voluntat dels qui treballem per un futur millor. El perill seria que els adversaris aconseguissin cansar-nos, però allò positiu del treball col·lectiu és que no ens cansem mai alhora.

De què fan més, de contrapoder polític o de grup de pressió?

Actuem com un aglutinador de la voluntat popular i volem fer pres-sió sobre els responsables polítics. No som un contrapoder.

Vostè ha afirmat en alguna ocasió que quan era jove ser in-dependentista era la utopia, i avui la utopia és l’encaix amb Espanya. Quina és la posició d’Òmnium?

És cert! Avui si volem viure plenament com a catalans el més rao-nable és ser independentista. Amb Espanya hem de ser bons veïns.

Creu que veurà la independència?

Sí. Ho crec i ho espero amb molta il·lusió, prudència i voluntat de treball.

La crisi accelera el procés?

La crisi ha posat en evidència que la injusta relació fiscal que te-

La crisi ha posat en evidència que la injusta relació fiscal que tenim amb Espanya posa en perill l’Estat del Benestar. Per això una majoria de ciutadans de Catalunya volen que la Generalitat sigui un govern que tingui la mateixa sobirania que la que tenen els altres estats europeus

5

elg

esto

r

ENTR

EVIS

TA

4

La feina del gestor administratiu és molt important. Esteu a prop dels ciutadans, vosaltres feu la connexió entre el marc institucional i la vida quotidiana. Coneixeu les lleis, sabeu com actuen les restriccions econòmiques i podeu explicar el que és possible i el que no es pot aconseguir; o que demana un període de temps més llarg que el que desitja el client

nim amb Espanya posa en perill l’Estat del Benestar. Per això una majoria de ciutadans de Catalunya volen que la Generalitat sigui un govern que tingui la mateixa sobirania que la que tenen els altres estats europeus.

Com és el país que vol i per al qual treballa Òmnium?

Si volem tenir un estat és perquè sabem que disposar dels instru-ments polítics fa possible posar en marxa mecanismes de redistri-bució de la renda que assegurin la justícia i la cohesió social. També volem ser un dels estats amb més qualitat democràtica d’Europa; un país molt obert no només al comerç, sinó també a la cultura internacional. Amb un gran respecte per la llengua i la cultura caste-llanes que són un patrimoni que aporten molts catalans.

De quines de les activitats impulsades per l’entitat se sent més orgullosa?

D’aquelles que tenen el seu origen en diferents llocs del nostre país i que s’han convertit en activitats nacionals: les marxes de torxes del 10 de setembre, les paradetes del dia de Sant Jordi. Activitats culturals com va ser el cicle per commemorar el centenari de Joan Sales fet a Girona o també el programa “A viva veu” on vells i nous catalans intercanvies lectures de poemes, iniciat a Badalona...

Què els queda pendent per fer a curt termini?

Aconseguir la participació dels nostres socis; si som molts que ens mobilitzem podem fer arribar la nostra veu i podem escoltar molta gent que encara no sap que tenim l’oportunitat de bastir el nostre futur.

I a llarg termini?

Posar el nostre granet de sorra per aconseguir que Catalunya sigui un país exemplar: culte, civilitzat, just, generós, obert al món. On valgui la pena viure i on ningú se senti menystingut.

Què destacaria del paper d’Òmnium al llarg dels més de 50 anys de trajectòria?

La capacitat de generar confiança. La feina pacient i constant. És emocionant sentir el reconeixement de persones molt diverses que agraeixen el que Òmnium ha fet durant aquests 51 anys.

Considera que hi ha una manera femenina de manar?

Hi ha una manera poc autoritària de manar; per sort la practiquen homes i dones. Per a mi ha estat molt agradable haver aconseguit una bona relació amb els companys i les companyes. Treballem en un clima molt amical.

Què li ha aportat la docència i la seva tasca a la Universitat Autònoma de Barcelona?

La docència educa el professor. He après que no és pot tenir sem-pre raó i que sovint els altres en saben més que jo. Sobretot, he après que la relació amb persones joves és molt estimulant.

Vostè és economista. Com valora la professió de gestor admi-nistratiu?

És una feina molt important. Esteu a prop dels ciutadans, vosaltres feu la connexió entre el marc institucional i la vida quotidiana. Conei-xeu les lleis, sabeu com actuen les restriccions econòmiques i po-deu explicar el que és possible i el que no es pot aconseguir; o que demana un període de temps més llarg que el que desitja el client.

La declaració de la renda de l’exercici 2012 ve afectada per importants reformes que en la seva majoria van ser aprovades pel Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic.

De totes aquestes, l’elevació de la quota íntegra estatal per als exercicis 2012 i 2013 és la que afectarà en major mesura la totalitat dels contribuents. S’eleven de manera progressiva els tipus aplicables a cada tram de l’escala de gravamen, i s’arriba al 30,5% en l’últim tram de l’escala estatal, cosa que suposa a Catalunya assolir una tributació del 56%, en sumar el 25,5% corresponent al mateix tram de l’escala autonòmica.

OPINIÓ

CONCHA FORTEZA

Membre de la Comissió Econòmica, Financera i Tributària i de la de Comunicació del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya

La renda de 2012

0 12,00% 12,75% 12% 24,75%

17.707,20 14% 16% 14% 30%

33.007,20 18,50% 21,50% 18,50% 40%

53.407,20 21,50% 25,50% 21,50% 47%

120.000,20 22,50% 27,50% 23,50% 51%

175.000,20 23,50% 29,50% 25,50% 55%

300.000,20 23,50% 30,50% 25,50% 56%

BASE Tipus Tipus Tipus TOTALLIQUIDABLE estatal 2011 estatal 2012 Catalunya

L’elevació de la quota íntegra estatal per als exercicis 2012 i 2013 afectarà en major mesura tots els contribuents. S’eleven de manera progressiva els tipus aplicables a cada tram de l’escala de gravamen, i s’arriba al 30,5% en l’últim tram de l’escala estatal, cosa que suposa a Catalunya assolir una tributació del 56%

8

OP

INIÓ

També es manté la deducció per obres de millora en qualsevol habitatge de propietat a les obres que s’hagin realitzat entre el 7/05/2011 i el 31/12/2012.

No obstant això, es manté el límit de 24.107 € a la base imposable per poder aplicar la deducció del 10,05% de les quantitats satisfetes en l’exercici, pel lloguer de l’habitatge habitual, amb una base màxima de deducció de 9.040 € anuals per a una base imposable de 17.707,20 €, i que va disminuint a mesura que la base s’acosta al límit dels 24.107 €.

Per als contribuents que exerceixin activitats econòmiques, es prorroguen els incentius fiscals per fomentar la utilització de les noves tecnologies, i es poden deduir les despeses ocasionades, com a despesa de formació per a l’empresari i sense que els imports empleats es consideren renda en espècie per al treballador.

També es prorroga per a aquest exercici la reducció del 20% del rendiment net de l’activitat per a aquells empresaris que, determinant el rendiment pel mètode d’estimació directa (normal o simplificada) o estimació objectiva, hagin mantingut o creat nous llocs de treball, prenent sempre com a referència la mitjana de plantilla de l’exercici 2008, i sempre que la seva xifra de negocis sigui inferior a 5.000.000 d’euros i que la plantilla sigui inferior a 25 empleats.

D’altra banda, també l’impost sobre el patrimoni experimenta un increment en rebaixar el mínim exempt i augmentar els tipus de l’escala. A Catalunya, el Reial Decret Llei 7/2012, el modifica i el fixa en 500.000 euros. Manté els vuit trams existents en l’escala estatal, però aprova un increment en els tipus a aplicar, que van del 0,21% al 2,75%.

Una novetat d’aquesta campanya, pel que fa a la gestió, és la bestreta del termini per presentar les declaracions, exclusivament si es fa per Internet, que s’avança al 24 d’abril. De forma presencial, el termini comença el 6 de maig i finalitza l’1 de juliol. Recordem però, que per domiciliar en compte el pagament, el termini finalitza el 26 de juny.

Com podem constatar, són moltes les lleis i decrets que en els seus articles i disposicions addicionals i transitòries modifiquen per a cada exercici les condicions a tenir en compte per a la liquidació de l’impost, per això és aconsellable acudir al seu professional de confiança per aplicar correctament la normativa i aprofitar aquells incentius que ens permetin pagar el just en cada cas.

elg

esto

r

76

També la tributació de l’estalvi pateix un increment, en establir la norma tres trams als quals s’apliquen tipus que van del 21% per als primers 6.000 euros al 27% a partir de 24.000 euros.

Aquesta mesura ha significat un esforç més per a la ja castigada butxaca dels ciutadans que, a més de les retallades i dificultats econòmiques del moment, han vist incrementada de forma considerable la seva quota d’impost i reduïda la seva renda disponible, en haver-se incrementat també la taula de retencions sobre rendiments del treball, així com les retencions sobre el capital mobiliari i sobre activitats professionals.

Noves normes

Al juny i juliol suprimeixen la compensació fiscal per deducció en adquisició d’habitatge habitual adquirit abans del 20 de gener de 2006 i la compensació per percepció de determinats rendiments del capital mobiliari amb períodes de generació superior a dos anys.

La Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2012 actualitza, un any més, el valor d’adquisició per a les transmissions de béns immobles no afectes a activitats econòmiques.

Poques novetats trobem pel que fa a deduccions o beneficis per mitigar l’increment de l’impost, ja que més aviat es limita a prorrogar alguns dels existents en l’exercici 2011.

D’una banda se suprimeix el límit de 24.107 € en la base imposable per poder aplicar la deducció per adquisició de l’habitatge habitual que s’havia aprovat per al 2011, i que ja el mateix Reial decret es va encarregar d’eliminar amb efecte de l’1 de gener, per la qual cosa ja es va recuperar -per al mateix exercici 2011- la regulació anterior, i qualsevol contribuent podia aplicar la deducció, sempre sobre un import màxim de 9.040 € anuals per a l’adquisició o la rehabilitació de l’habitatge o 12.080 € per a obres d’adequació de l’habitatge per raó de discapacitat.

0 6.000 21% 19%

6.000 18.000 25% 21%

24.000 en endavant 27% 21%

BASE RESTA TIPUS 2012 TIPUS 2011 LIQUIDABLE BL FINS AFINS A

Per als contribuents que exerceixin activitats econòmiques, es prorroguen els incentius fiscals per fomentar la utilització de les noves tecnologies, i es poden deduir les despeses ocasionades, com a despesa de formació per a l’empresari i sense que els imports empleats es consideren renda en espècie per al treballador

PENSIÓ MITJANA

En el règim general, la pensió mitjana de jubilació, al desembre de 2012, es va situar en 955,41 euros, un 3,5% més respecte al mateix període de l’any passat. Pel que fa a la prestació mitjana del Sistema, que comprèn les diferents classes de pensió (jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat i a favor de familiars), va arribar als 836,27 euros al mes, la qual cosa suposa un augment interanual del 3,1%. En el cas dels treballadors autònoms, la pensió pública mitjana mensual destinada a jubilació va ser de 649,50 euros i la prestació mitjana del Sistema es va fixar en els 586,87 euros al mes segons dades estadístiques de la Seguretat Social. El gràfic compara la pen-sió mitjana del Sistema pel col·lectiu d’atuònoms respecte el règim general per Comunitats Autònomes (CCAA).

INFORMACIÓ

La necessitat d’adoptar mesures complementàries per a l’etapa de la jubilació

A Catalunya, la situació és molt similar a la mitjana d’Espanya. La pensió mitjana de jubilació va ascendir a 970 euros i la retribució mit-jana que recull totes les cobertures es van situar en 864,32 euros mensuals. La província de Barcelona va obtenir una pensió mitjana de jubilació de 1.005,69 euros, però a la resta de províncies es va situar per sota del promig (847,21 € a Girona, 809,31 € a Lleida i 901,73

€ a Tarragona). En la línia de la resta d’Espanya, la pensió mitjana a Catalunya per al Règim Especial de Treballadors Autònoms va ser de 598,03 euros. La província de Barcelona va arribar als 621 euros, però la pensió mitjana del col·lectiu d’autònoms va oscil·lar entorn dels 560 euros mensuals per a la resta de províncies (563,14 € a Girona, 559,14 € a Lleida i 562,43 € a Tarragona).

PENSIÓ PÚBLICA MITJANA PER CCAA EN EL RÈGIM GENERAL VERSUS AUTÒNOMS (Desembre 2012)

ANDALUSIA

ARAGÓ

ASTÚRIE

S

I. BALE

ARS

I. CANÀRIE

S

CANTÀBRIA

CASTELL

A I LL

EÓ

CASTELL

A LA M

ANXA

CATALU

NYA

COM. V

ALENCIA

NA

EXTREM

ADURA

GALÍCIA

MADRID

MÚRCIA

NAVARRA

PAÍS

BASC

LA R

IOJA

CEUTA

MELI

LLA

836,27 E

586,87 E

Pensió mitjana autònoms

Pensió mitjana Règim General

elg

esto

r

9

INFO

RM

ACI

Ó

8

En relació amb el nombre de pensions contributives registrades al desembre, aquestes van ser d’un total de 8.999.045, que represen-ten un increment interanual de l’1,5%. Més de la meitat d’aques-tes prestacions són per jubilació, 5.391.504; mentre que 2.331.726 corresponen a viduïtat; 943.021 a incapacitat permanent; 294.827 a orfandat, i 37.967 a favor de familiars. El nombre de pensions regis-trades a Catalunya va ser 1.618.002 persones, 1,7 punts percentuals d’increment interanual, i aquestes representen el 18% del total de pensions d’Espanya.

DESPESA MITJANA PER PERSONA

La despesa mitjana anual per persona durant l’any 2011 va ascendir a 11.137 euros segons l’última dada publicada de l’Enquesta de Pres-

DESPESA MITJANA PER PERSONA I PER COMUNITAT AUTÒNOMA DE RESIDÈNCIA

5.000 E 7.000 E 9.000 E 11.000 E 13.000 E 15.000 E

PAÍS BASC

MADRID

NAVARRA

CATALUNYA

CANTÀBRIA

ASTÚRIES

I. BALEARS

LA RIOJA

TOTAL

ARAGÓ

CASTELLA I LLEÓ

GALÍCIA

C. VALENCIANA

CEUTA

ANDALUSIA

CASTELLA LA MANXA

MÚRCIA

EXTREMADURA

I. CANÀRIES

MELILLA

13.774

13.412

13.043

12.149

11.591

11.387

11.369

11.341

11.137

11.130

10.782

10.759

10.140

10.005

9.854

9.683

9.566

9.206

9.066

9.027

803,

07 E

PENSIÓ PÚBLICA MITJANA DEL SISTEMA EN EL RÈGIM GENERAL VERSUS AUTÒNOMS EN LES PROVÍNCIES DE CATALUNYA (Desembre 2012)

Barcelona Girona Lleida Tarragona

864,32 E

598,03 E 621,

01 E

896,

44 E

563,

14 E 75

3,56

E

559,

14 E 72

2,78

E

562,

43 E

Pensió mitjana autònoms

Pensió mitjana Règim General

supostos Familiars 2011 de l’INE. Aquest consum anual equival a una despesa mitjana mensual de 928,08 euros al mes.

Els grups de despesa als quals més es destina són, en primer lloc l’habitatge i els subministraments de la llar amb un 31,3%, en segon lloc els consums en alimentació i begudes amb un 14,4% i en tercer lloc, la partida de transports que va significar un 12%. Pel que fa a la distribució de la despesa per al col·lectiu de jubilats, es van incre-mentar la partida de l’habitatge i els subministraments a la llar en un 6% i la partida d’aliments i begudes en un 2,3 punts percentuals; per contra, la partida de transport es va reduir en 3,6 punts percentuals.

La despesa mitjana per persona dels catalans l’any 2011 va ser un 9% més alta que la mitjana a Espanya, així que la despesa mitjana anual a Catalunya va arribar als 12.149 euros anuals, que equival a una despesa mitjana mensual de 1.012,42 euros.

SENSIBILITAT AMB LES PENSIONS

L’Estudi sobre la actitud dels espanyols amb la jubilació i la reforma de les pensions, realitzat per Villafañe & Asociados l’any 2011 per a Mapfre, mostra com un 93% dels ciutadans catalans creu que l’ac-tual situació econòmica posa en perill el futur de les pensions. L’Es-tudi reflecteix que només el 23,7% dels catalans enquestats afirmen conèixer la pensió pública que els quedarà per a la jubilació. A més, l’Estudi mostra que el 50,5% dels enquestats consideren que en els propers anys les pensions es reduiran com a conseqüència de l’augment de l’atur i l’envelliment de la població i la baixa natalitat, i que tan sols un 29,5% creu que el futur de les pensions està garan-tit. Finalment l’estudi destaca, que el 82% dels enquestats catalans opinen que és rellevant prendre mesures complementàries a les pensions públiques per garantir una bona jubilació i el 42,1% afirma haver adoptat mesures per complementar la pensió pública amb al-tres plans complementaris.

CONCLUSIÓ

Les dades reflecteixen clarament una necessitat vital de planificar els estalvis per a l’etapa de jubilació, atès que la pensió pública actual per jubilació no cobreix la despesa mitjana per persona de 928,08 € / mes. No obstant això, la situació expectant del col·lectiu de treballa-dors autònoms és més alarmant, ja que la pensió pública destinada a la cobertura de la jubilació se situa en 649,50 €/ mes, import men-sual que dista significativament del pressupost de despesa mitjana per persona.

En conclusió, és recomanable que cada persona analitzi la seva situ-ació actual de despesa, que valori les possibilitats d’estalvi mensual tenint en compte possibles contingències de futur i la inflació, amb la finalitat de planificar un estalvi coherent per a la seva etapa de jubilació i la dels seus familiars.

La Mutualitat de Gestors Administratius coneixedora de la situació actual de les pensions i de les tendències del sector assegurador, ha dissenyat un nou producte d’estalvi per la jubilació denominat Pla Complementari Mutuaga, que cobreix les contingències de jubilació i defunció. El Pla Complementari Mutuaga ofereix a tot el col·lectiu de Gestors Administratius, inclòs treballadors i familiars dels mateixos, estalviar de forma complementaria, còmoda i sistemàtica per l’etapa de la jubilació amb quotes mensuals des de 50 € al mes, en un sis-tema de capitalització individual i personalitzat. Informa’t a Mutuaga o a la delegació del teu Col·legi.

www.mutuaga.com

OPINIÓ

ELVIRA CARLESDirectora Fundació Empresa i Clima

Influència del canvi climàtic en el sector turístic

La Fundació Empresa i Clima (FEC) ha avaluat els efectes del canvi climàtic a l’Euroregió Pirineus Mediterrània per millorar la competitivitat i l’eficiència del sector turístic. Aquest projecte, cofinançat per l’Euroregió i desenvolupat per la direcció tècnica i científica del Grup de Climatologia de la Universitat de Barce-lona, reafirma que el canvi climàtic és una realitat amb un alt consens científic i la manifestació més visible del canvi climà-tic és l’escalfament global. Amb molt alta probabilitat, una part substancial de l’escalfament observat és d’origen antròpic i la principal causa de l’escalfament global és l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, principalment CO2, fruit de la combustió de combustibles fòssils.

Des de la dècada dels anys 70 del segle XX la temperatura mostra un clar augment. L’evolució de la temperatura mitjana anual global a tots els observatoris de l’Euroregió ens mostra uns augments paral·lels. Conèixer la influència de les variables meteorològiques i la percepció d’aquest problema per part dels empresaris, així com la pròpia satisfacció del client, permetrà minimitzar els efectes del canvi climàtic i orientar adequadament els negocis cap a formes de turisme més sostenible.

El canvi climàtic és una realitat amb un alt consens científic i la manifestació més visible del canvi climàtic és l’escalfament global

elg

esto

r

1110

OP

INIÓ

S’han analitzat un total de 6.481.024 dades meteorològiques de 37 observatoris, agrupats en 28 punts d’observació. S’ha creat un banc de dades perceptuals obtingudes de les enquestes als empresaris del sector turístic de l’Euroregió (hotels i altres allotjaments, estaci-ons d’esquí, clubs de golf, etc.) i, dels turistes que han visitat l’Euro-regió, entre el març i el desembre de 2012. S’han realitzat un total de 357 enquestes a 192 localitats (64% empresaris i un 36% turistes).

Com a resum de les projeccions climàtiques generals per a l’Euro-regió podem dir que la temperatura continuarà augmentant, la in-solació no experimentarà variacions significatives, la precipitació no presentarà grans variacions fins al 2020, però probablement serà inferior al 2050. Pot disminuir lleugerament la velocitat mitjana del vent, i, la disminució dels recursos hídrics serà acusada al 2050.

La temperatura modificarà el calendari d’activitats turístiques a l’Euro-regió, l’inici de l’estiu s’avança i l’estiu s’allarga, però al centre de l’es-tiu, entre 0 i 1.000 metres es perd confort climàtic per excés de calor i per les episòdiques ‘onades de calor’. A la primavera i tardor aug-menta el nombre de dies amb temperatura agradable per al passeig a l’aire lliure. I, en general, disminueix la freqüència de les gelades.

En general a tota l’Euroregió

La insolació o nombre d’hores de Sol no experimentarà al llarg de la primera meitat del segle XXI variacions que puguin afectar les activi-tats turístiques. En tot cas, les hores de sol podrien augmentar en al-gunes àrees a l’estiu, com ara el Pirineu, el sud de Catalunya i Eivissa.

La sensació de dies de pluja a l’estiu serà igual o inferior a l’actual: la precipitació estival, tant en quantitat com en freqüència, tendirà a disminuir en les pròximes dècades. Al sud de Mallorca i a Eivissa l’aparició d’un dia plujós a l’estiu serà un succés molt poc probable (< 5%) en les pròximes dècades.

El recurs neu tendeix a ser cada vegada més escàs: la disminució dels períodes d’innivació, respecte als del segle XX, serà clarament visible el 2020, tot i que encara hi haurà bons hiverns per als amants dels esports de la neu. Al 2050 les estacions d’esquí seran difícil-ment viables a l’Euroregió. En resum, en les pròximes dècades, el recurs neu no està garantit en les estacions d’esquí per al seu nor-mal funcionament.

No es preveu que augmenti l’ocurrència de dies desagradables per causa del vent: la velocitat mitjana del vent tendirà a disminuir lleu-gerament al llarg de la primera meitat del segle XXI.

L’augment del nivell del mar, molt difícil d’estimar i de generalitzar, probablement afectarà les platges i costes baixes de Catalunya i les Illes Balears de forma significativa el 2050 (elevació d’entre 10 i 25

cm respecte al nivell actual). Com a conseqüència es preveu erosió amb la pèrdua de sorra, intrusió salina en els aqüífers costaners i danys en les infraestructures portuàries i litorals.

La disponibilitat d’aigua, especialment a l’estiu, és un risc al que s’enfronta l’Euroregió a les zones de Catalunya i les Illes Balears, com a conseqüència de l’augment de la temperatura, que incremen-ta l’evaporació, i de la possible disminució de la precipitació. La des-salinització, la interconnexió de conques, la reutilització de l’aigua, etc., haurien d’alleujar el problema.

Com a resum de les enquestes als empresaris del sector turístic en relació amb el clima podem constatar que el canvi climàtic pre-ocupa un 74,6 % dels enquestats i més de la meitat (51,8 %) creu que el canvi climàtic afectarà el seu negoci. El 29,8 % creu que disminuiran els seus ingressos i un 21 % que li augmentaran els riscos climàtics. Un 24,5 % dels empresaris afirma que ja ha pres mesures d’adaptació al canvi climàtic diversificant serveis, modifi-cant el calendari de temporada i bonificant els clients. Un 70 % dels empresaris afirma que ja ha pres mesures de mitigació en el seu negoci, el control del consum d’aigua i l’estalvi energètic són les principals mesures adoptades. El grau de satisfacció és bastant alt o molt alt per a un 67 %.

Respecte a les enquestes als turistes en relació amb el clima, el 75,2 % dels turistes tenen en compte que l’entorn natural i el clima són els principals motius per escollir una destinació, i és la tempe-ratura (69 %) l’element climàtic decisiu. Els elements meteorolò-gics que més molesten als turistes són: la temperatura molt alta, la pluja de dia i el vent fort. A un 79,8% dels enquestats li preocupa el canvi climàtic. En el cas que el canvi climàtic empitjorés les condi-cions de la regió, un 58,9% estaria disposat a canviar de destinació, mentre que un 40,3% no ho faria. A un 93% no li molesten les mesures que prenen els establiments turístics per a la mitigació del canvi climàtic.

Finalment podem constatar una seguretat de l’oferta de sol i platja, un perllongament temporal de l’oferta turística, amb una acusada disminució del confort climàtic al centre de l’estiu, un predomini del temps calmat, una escassetat de dies plujosos a l’estiu, i sobretot, la frescor a les nits d’estiu a les àrees de muntanya.

Les recomanacions són una adequació del calendari turístic al nou calendari climàtic, l’adaptació i la diversificació de l’oferta d’acti-vitats a un clima més càlid que l’actual, la millora en la prepara-ció davant un major risc d’incendis a les àrees de muntanya, la reconversió de les estacions d’esquí en estacions de muntanya, i sobretot dur a terme accions d’eficiència i estalvi d’aigua, eficiència i estalvi energètic, la inclusió d’energies renovables i la millora de la sostenibilitat de les instal·lacions.

DELEGACIONSDELEGACIÓ DE GIRONA

DELEGACIÓ DE LLEIDA

I Torneig de Pàdel a Lleida

Jornada sobre retribucions dels administradors

7 MARÇ

El dia 7 de març passat va tenir lloc a la Delegació de Girona la jornada de temàtica fiscal sobre retri-bucions dels administradors. El ponent, Dr. Luis Alonso González, catedràtic de Dret Financer i Tri-butari de la Universitat de Barcelona, va presentar l’informe sobre la problemàtica fiscal que presen-

9 MARÇ

El dissabte 9 de març, el col·lectiu de Gestors Ad-ministratius de la Delegació de Lleida va realitzar el I Torneig de Pàdel a les instal·lacions del Pàdel Indoor de Lleida.

Aquesta diada familiar va tenir una gran accepta-ció per part de tots els assistents i participants. La competició que es va efectuar va ser de tipus ame-

Sessió informativa AEAT

A la seu col·legial va tenir lloc una sessió informati-va de l’AEAT impartida per la Sra. Meritxell Calvet, cap de la dependència de la Gestió tributària de Lleida, i el Sr. David Bonet, delegat de l’AEAT, refe-rent a les novetats de la campanya d’informatives 2012-2013. També es va tractar sobre el servei de presentació telemàtica, el model 720 i el nou rè-gim sancionador per falta de presentació per via telemàtica. La sessió es va realitzar juntament amb el Col·legi de Graduats Socials i va ser presidida i moderada pel president delegat a Lleida, Sr. Ve-nanci Blanch.

7 FEBRER

ricana. Les inscripcions van ser individuals i tots van jugar contra tots.

Els campions de la Jornada van ser la parella mix-ta formada per Juanma Morales Lendinez i Mari-na Balcells Hernández, de la Gestoria Cervera SL i Gesticonta, respectivament.

I com a finalistes, en segon lloc, la parella masculi-na formada per Àngel Sánchez Giménez de la Ges-toria Angel Sánchez Andrés SL, i Joan París Olomí, gestor administratiu de Gesticonta.

En finalitzar el lliurament de trofeus, que va comp-tar amb la presència del president delegat Venanci Blanch, es va fer un sorteig de regals entre tots els participants.

Jornada Protecció de dades

En aquesta jornada es va realitzar un taller de Pro-tecció de Dades impartit per Grup Qualia, especi-alistes en protecció de dades i comerç electrònic, on es va tractar la normativa vigent sobre la LOPD i la responsabilitat que comporta el seu tractament. A la tarda, mitjançant videoconferència va tenir lloc una jornada deontològica de matrícules i transfe-rències telemàtiques.

13 MARÇ

Taller de protecció de dades

El Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya i el Grup Qualia van organitzar un taller pràctic on es va tractar la normativa vigent sobre la Llei Orgànica de Protecció de Dades i la responsabilitat que com-porta el seu tractament. Aquest taller es va realitzar a Girona el dia 20 de març passat i hi van assistir una trentena de persones.

20 MARÇ

ten les retribucions dels administradors mercantils, elaborat pels professors del Departament de Dret Tributari de la Universitat de Barcelona, i també va tractar les principals novetats fiscals per a l’any 2013. Aquest acte va estar moderat pel president-delegat de Girona, Sr. Joan Roig i Gubert.

GESTORIES

Perquè la teva experiència interessa a tothom i tots tenim alguna cosa a dir, participa en aquest fòrum del gestor explicant-nos la teva coneixença de la professió. Posa’t en contacte amb el Col·legi al telèfon 93 317 06 86 o bé al correu electrònic colcatalunya@gestors.cat

L’EXPERIÈNCIA DELS GESTORS

elg

esto

r

131812

Assessoria i Gestoria Negre, SLP té al capdavant Marta Negre Tramunt, gestora col·legiada número 1.690. La gestoria es troba situada a la plaça de l’Ajuntament, 3, 1r, 08830 Sant Boi de Llobregat (Barcelona). Els seus telèfons de contacte són el 93 640 09 82 i 93 640 00 71, el fax el 93 630 00 25, el correu electrònic: marta@assessorianegre.com i la pàgina web: www.assessorianegre.com.

ASSESSORIA I GESTORIA NEGRE, SLP

Assessoria i Gestió Negre va obrir les seves portes a Sant Boi de Llobregat l’any 1942 de la mà de Rosa Claramunt Torné. En aquella època, a banda de l’ac-tivitat de gestoria que oferia serveis tals com matri-culacions de bicicletes i carros, també s’hi exercien les activitats d’Autoescola i Agència de Viatges.L’any 1988 i després que Rosa Claramunt es jubi-lés, el negoci passà a dirigir-se pels seus descen-

dents, Xavier Rosal Gómez (advocat) i Marta Negre Tramunt (administradora de finques, llicenciada en Dret i agent d’assegurances).Des dels seus inicis com a gestoria pionera a Sant Boi de Llobregat, l’assessoria ha anat evolucionant i creixent per adaptar-se a les necessitats dels nos-tres clients (tant nacionals com internacionals) ofe-rint, principalment, els seus serveis en els àmbits

de l’administració de finques, agència d’asseguran-ces, el dret laboral, de la seguretat social i el fiscal. Després de 71 anys al servei dels seus clients i tot i els canvis que aquesta assessoria ha anat vi-vint al llarg de la seva trajectòria, el que es manté intacte com el primer dia són la vocació de servei i el tracte personal i professional que dispensen als seus clients.

Irma Casals Reig, gestora col·legiada número 1.999 està al capdavant de la gestoria Casals Reig. Aquesta està situada al passeig del Firal, 1 baixos, 08570 Torelló. Telèfon: 93 859 07 69; fax: 938592097; correu electrònic: info@gestoriacasals.com i pàgina web: www.casalsreig.com.

CASALS REIG

Casals Reig va néixer l’any 1955 a Torelló com a assessoria laboral de la mà d’Andreu Casals i Nuri, graduat social. Enguany commemora el seu 50è aniversari com a gestoria administrativa, ja que va ser l’any 1963 quan Andreu Casals i Nuri esdevin-gué gestor administratiu.En aquests 50 anys s’ha consolidat com a despatx professional, i ha ocupat vint persones especialit-zades i formades per oferir un servei òptim a àmbit professional i humà.Actualment el despatx compta amb la segona ge-neració de col·legiats, i agafant el relleu al capda-

vant de tot l’equip de professionals hi figuren Irma Casals Reig, economista i gestora administrativa des de l’any 1999, i Efrem Casals Reig, economista i administrador de finques.Gràcies al gran equip de persones que treballen amb l’objectiu de donar el millor servei, a l’aposta de formació continuada i a la inversió en innovació tecnològica permanent, l’empresa ha tingut i té la capacitat d’oferir un assessorament integral.Els serveis oferts per una gestoria administrati-va han canviat i evolucionat molt al llarg de tots aquests anys, passant bàsicament de “gestionar”

a “assessorar” en tots els àmbits, i actualment és un servei indispensable per a qualsevol particular o empresa que vulgui complir amb tota la complexa i canviant normativa, i per optimitzar la tributació davant l’administració. Andreu Casals remarca: “Ara farà deu anys que ens vam traslladar al nou local, i gràcies a aquest nou espai hem pogut oferir una millor atenció a tots els nostres clients”, i afegeix: “el millor de la professió és les mostres de confiança i reconeixe-ment dels clients, i que moltes vegades transcen-deixen més enllà del servei professional”.

ACT

IVIT

ATS

COL·

LEG

IALS

Nova convocatòria de les proves per accedir al títol de gestor

PROVES GESTOR

El 8 d’abril va sortir publicat al DOCG núm. 6350 la

resolució per la qual la Generalitat de Catalunya, a

través del Departament de Justícia, convoca una

nova edició –la cinquena que té lloc a Catalunya- de

les proves per obtenir el títol de gestor administra-

tiu. La data límit per inscriure’s a les proves és el

dia 8 de maig de 2013.

Es tracta de la cinquena vegada que els futurs

gestors catalans podran realitzar aquestes proves

a Catalunya, sense necessitat de desplaçar-se a

Madrid. La primera edició va tenir lloc l’any 2008.

Fins aleshores, els gestors administratius s’havien

de desplaçar a la capital de l’Estat per examinar-se.

Requisits

Per poder presentar-se a aquesta convocatòria

cal que els aspirants siguin llicenciats en Dret,

CONVENIS

La UB impartirà el màster de Gestoria Administrativa, impulsat pel Consell de Col·legis de Gestors

El Consell de Col·legis de Gestors signa un conveni amb la Universitat de Barcelona perquè el curs 2013-2014 la Facultat de Dret imparteixi els estudis de Màster Universitari de Gestoria Administrativa

El Consell de Col·legis de Gestors Administratius

de Catalunya va signar el 23 d’abril passat un con-

veni de col·laboració amb la Universitat de Barcelo-

na, perquè el Consell participi en els procediments

de consulta externs per a l’elaboració i el desenvo-

lupament del pla d’estudis del Màster Universitari

de Gestoria Administrativa, que la Facultat de Dret

impartirà el proper curs.

A l’acte de signatura del conveni, hi va assistir per

part de la Facultat de Dret de la Universitat de Bar-

celona el Dr. Enoch Albertí, degà de la Facultat; el

Dr. Max Turull, vicedegà d’Ordenació Acadèmica; el

Sr. Domènec Sibina, secretari; la Dra. Montserrat

Casanellas, professora de Dret Financer i Tributari

i coordinadora del màster; la Sra. Berta Roca, del

Servei de Millora i Innovació Docent; i la Sra. Marina

Solé, directora de l’Escola de Postgraus.

Per part del Consell General de Col·legis de Gestors

Administratius de Catalunya, a la signatura van ser

presents el Sr. Alfonso Lluzar, president de l’enti-

tat; el Sr. Marc Giménez, comptador; la Sra. Marina

Rocabruna, gerent; i la Sra. Núria Marín, assessora

jurídica del Consell.

El màster universitari en Gestoria Administrativa és

un títol adaptat a l’Espai Europeu d’Educació Supe-

rior. Proporciona una formació oficial de postgrau

que prepara per a l’exercici professional de gestor

administratiu, sense qüestionar la convocatòria pú-

blica de les proves d’accés a la professió, i adaptant

els continguts a les funcions legalment previstes.

Té com a objectiu proporcionar una formació inte-

gral de caràcter professional, orientada a especialit-

zar graduats en l’àmbit de les ciències socials com

a gestors administratius. Aquest màster pretén for-

mar professionals habilitats per intervenir, promou-

re, sol·licitar i dur a terme tots els tràmits, les ges-

tions i les actuacions que no requereixen l‘aplicació

tècnica jurídica reservada a l’advocacia, en interès

de persones físiques i jurídiques, i també respecte

a entitats sense personalitat jurídica davant qualse-

vol òrgan de les administracions públiques.

Ciències Polítiques i Sociologia, Ciències Econò-

miques i Empresarials, i Administració i Direcció

d’Empreses o estiguin graduats en algun dels tí-

tols universitaris corresponents al sistema univer-

sitari espanyol vigent, inscrit en el registre de títols

universitaris acreditats del Consell de Col·legis

de Gestors Administratius de Catalunya. Aquests

títols es poden consultar a: http://gestors.cat/as-

sets/web/uploads/consell/DOC3_CAT.pdf

El temari de les proves ha estat elaborat pel Con-

sell de Col·legis de Gestors Administratius de Ca-

talunya. Principalment, els temes a tractar estan

relacionats amb Dret Constitucional, Comunitari,

Civil i Penal. A la vegada, hi haurà una part de Dret

Administratiu, Laboral, Fiscal i Estatutari.

elg

esto

r

15

ACT

IVIT

ATS

COL·

LEG

IALS

14

Una nova plataforma publicitària per a ús dels gestors

NOVETATS

En aquests temps complicats per a tots, el Col·legi

s’esforça per incentivar i aportar noves idees que

beneficiïn els seus col·legiats i que repercuteixin

en les seves accions comercials i de negoci.

Amb aquesta constant actitud innovadora s’ha cre-

at la nova plataforma de comunicació que facilitarà

a tots els gestors la utilització de les campanyes de

comunicació que realitza el Col·legi, com per exem-

ple la renda, serveis dels gestors, vehicles, postals

de Nadal, etc. i d’aquesta manera les podran rebre

també els clients dels gestors i gestories.

La plataforma és molt fàcil d’utilitzar i en pocs mi-

nuts es pot realitzar un enviament sense cap cost

afegit. Amb aquesta eina, els gestors podran enviar

les campanyes de comunicació personalitzades a

les seves bases de dades.

La plataforma està pensada perquè el gestor pugui

escollir les campanyes que vol comunicar als seus

clients d’una manera senzilla.

Podrà personalitzar el text ràpidament i àgilment

per tal d’orientar el missatge d’una forma persona-

litzada en cada enviament.

Abans de cada enviament, el gestor pot fer una

vista prèvia de la comunicació a enviar per garantir

que el seu client rebi exactament el missatge que

es vol transmetre.

Per donar suport a la imatge de la gestoria, es pot

introduir al peu de cada comunicació el logotip de la

gestoria, així com les seves dades, adreça, telèfon...

D’aquesta manera, des del Col·legi s’afavoreix els

col·legiats, ja que poden fer extensives les campa-

nyes publicitàries als seus clients, i d’aquesta forma

s’estableix una relació continuada entre ambdós.

ACT

IVIT

ATS

COL·

LEG

IALS

X Curs Mutuaga

FORMACIÓ

El 8 de març passat la Mutualidad de Gestores Administrativos va realitzar el X Curs de Formació MUTUAGA. L’objectiu del curs es va centrar a ex-plicar els canvis normatius que s’han produït amb l’entrada en vigor, l’1 de gener de 2013, de la Re-forma de les Pensions realitzada el 2011 per l’ante-rior Govern, el procés d’adaptació de la Mutualidad al Pla de Capitalització Individual, la situació actual de la Mutualidad, els objectius generals fixats, el Pla Estratègic 2010-2014 i la importància del rol que tenen els Col·legis de Gestors Administratius

com a canal de comunicació sobre els avantatges que ofereix la Mutualidad.

Amb aquest objectiu, el curs es va estructurar en quatre blocs de continguts. El primer bloc “Gua-nya el teu futur”, explicat per la Sra. Pilar Sánchez, actuaria externa de MUTUAGA, la qual va exposar els canvis que estan patint els sistemes públics de pensions tant a àmbit nacional com internacional. En el segon bloc, “Situació actual de MUTUAGA”, es va radiografiar la situació actual de la Mutua-

lidad de Gestores Administrativos en tots els apartats d’interès. En el tercer bloc, “Productes i Serveis 2013 de MUTUAGA”, es van definir els dos plans de previsió social que ofereix la Mutu-alidad des de l’any 2013. El primer anomenat Pla Bàsic MUTUAGA (PBM), alternatiu, i que cobreix totes les contingències públiques i permet exer-cir la professió de gestor administratiu, i el segon anomenat Pla Complementari MUTUAGA (PCM). En el quart bloc es van exposar les eines de comu-nicació disponibles.

FORMACIÓ

Taller de protecció de dades

El COGAC va organitzar, el 21 de març passat, una

jornada per tractar la protecció de dades. La sessió

va comptar amb la participació de Grup Qualia i de

l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que es

van encarregar d’analitzar com afecta la protecció

de dades en el desenvolupament de les funcions

del gestor administratiu.

Durant l’acte es van tractar la normativa vigent

sobre la LOPD i la responsabilitat que comporta el

tractament de dades personals.

La formació, que es va desenvolupar de forma par-

ticipativa i molt pràctica, es va dirigir als col·legiats

i treballadors dels despatxos professionals perquè

poguessin conèixer les obligacions en aquest àmbit

quan assessoren els seus clients.

elg

esto

r

17

ACT

IVIT

ATS

COL·

LEG

IALS

16

La Fundación ONCE i els gestors renoven el seu compromís

CONVENISEls gestors administratius i la Fundación ONCE van

renovar el seu compromís per a la inserció laboral

de persones amb discapacitat en l’àmbit de les ges-

tories administratives. L’acord, que es renova per

dos anys, estableix el desenvolupament de progra-

mes de formació, així com el d’actuacions que ga-

ranteixin la igualtat de condicions de les persones

amb discapacitat.

L’acte va comptar amb la presència del president

del Consejo General de Colegios de Gestores Ad-

ministrativos de España, Ángel Pons Ariño, i del

director general de la Fundación ONCE, José Luis

Martínez Donoso. Per part del Col·legi de Catalu-

nya, hi va assistir la ponent de la Comissió de Jo-

ves, Sònia Villar.

CONVENIS

El Col·legi signa de nou elsseus acords de col·laboracióamb Sage i Egarsat

La primera setmana d’abril, el Col·legi de Ges-

tors Administratius va renovar el conveni de col-

laboració amb Sage, líder en programari de gestió

i serveis per a l’empresa i el despatx professional,

i el que també té amb la Societat de Prevenció

d’Egarsat.

A l’acte de signatura del conveni amb Sage, hi va

assistir el director general de la Divisió de Despat-

xos Professionals de Sage, Sr. Josep Maria Raven-

tós; i el responsable de Canal i Desenvolupament

de Negoci Sage Espanya Divisió Despatxos Pro-

fessionals, Sr. Ignasi Vidal. Per part del Col·legi de

Gestors Administratius de Catalunya, a la signatura

van estar presents el president de l’entitat, Sr. Al-

fonso Lluzar; el vicepresident, Sr. Antoni Pérez; i la

gerent, Sra. Marina Rocabruna.

L’objecte del conveni marc subscrit l’any 2010 és

establir un espai de col·laboració per al desenvo-

lupament d’accions conjuntes entre el Col·legi de

Gestors i Sage, d’interès per als gestors adminis-

tratius col·legiats al COGAC.

Egarsat

La signatura de l’acord de col·laboració entre el CO-

GAC i Egarsat va comptar amb la presència del Sr.

Pere Archs, director gerent de la Societat de Pre-

venció d’Egarsat; el Sr. Alfonso Lluzar, president del

COGAC; el Sr. Antoni Perez, vicepresident; i la Sra.

Marina Rocabruna, gerent del Col·legi de Gestors

Administratius de Catalunya.

Arran de la signatura d’aquest conveni, Egarsat pa-

trocinarà i col·laborarà en les activitats realitzades

pel COGAC.

Els gestors als mitjans

COMUNICACIÓ

Aquests dies els gestors administratius són notícia

als mitjans de comunicació. Amb motiu de la nova

campanya de la declaració de la renda, tant el ponent

de la Comissió Econòmica i Financera, Comptable i

Tributària del Col·legi de Gestors de Catalunya, Jordi

Altayó, com d’altres membres de la Comissió han

informat de les novetats d’enguany.

Concretament, Jordi Altayó va respondre la bateria

de consultes que havien enviat els oients del progra-

ma de Jordi Basté a RAC 1 coincidint amb l’inici de la

campanya de la renda del 2012. Alhora, les novetats

d’aquest any van centrar les explicacions de Concha

Forteza a El Matí de la cadena COPE, presentat per

Pepe Collados. En aquesta mateixa emissora, però

en el programa La Tarda, també va participar Jordi

Altayó explicant canvis en la renda de 2012.

Els GA a la televisió

Televisió Espanyola es va desplaçar fins al despatx

del president del Col·legi, Alfonso Lluzar, per tenir

informació sobre quines són les obligacions amb

hisenda dels petits artesans.

A més, el 28 de febrer, “El debat” de La 1, va trac-

tar l’actual situació dels autònoms al nostre país.

La gestora Carmen Elena Valero, membre de la

Comissió de Comunicació del Col·legi, va participar

en el vídeo introductori per donar la seva opinió so-

bre les noves reformes del govern, que preveuen

entre d’altres mesures, ajornar el pagament de

l’IVA no cobrat.

I el 16 de febrer Vicenç Ferrer, gestor administratiu

expert en successions, va parlar sobre aquest tema

a “Via Lliure”, programa de RAC1.

ACT

IVIT

ATS

COL·

LEG

IALS

elg

esto

r

1918

ACT

IVIT

ATS

COL·

LEG

IALS

TROBADA

El DHUB acollirà la festa professional dels gestors

El dissabte 18 de maig el Col·legi de Gestors ce-

lebrarà la festa dels gestors administratius al Dis-

seny Hub Barcelona (DHUB), l’espai de referència

del disseny de Barcelona i futura seu del Museu

del Disseny. Abans del dinar està prevista una vi-

sita guiada al temple de la Sagrada Família d’An-

toni Gaudí, el màxim exponent de l’arquitectura

modernista catalana i el monument més visitat de

Catalunya.

Reconeixement als gestors

Com ja és habitual durant l’acte es farà el lliura-

ment de guardons a tots els gestors que celebren

vint-i-cinc i cinquanta anys de vida corporativa.

“Aquest homenatge és especialment significatiu

en els temps que corren, ja que cada vegada és

més difícil trobar professionals tan compromesos

i que portin tants anys fent gran la seva professió.

Només amb el seu treball i el seu saber fer, la ges-

tió administrativa ha pogut arribar on està avui”,

apunta Alfonso Lluzar, president del Col·legi de

Catalunya i vicepresident del Consejo General de

Gestores Administrativos de España.

Aquells que tot just ara comencen a fer-se un lloc

en la professió, també tindran el seu moment, ja

que durant l’acte es lliuraran els títols de gestor

administratiu expedits pel Consell i el Departament

de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i es re-

coneixerà els nous col·legiats.

Lliurament de la medalla al mèrit

A més, es farà el lliurament de la medalla al mèrit

a la professió al rector de la Universidad Abat Oliba

CEU, Dr. Carlos Pérez del Valle, per la seva implica-

ció i col·laboració en el Màster en Gestió Adminis-

trativa que impulsa l’Isgac i la UAO CEU.

CULTURA

Els museus dels nostres col·legiats

ACT

IVIT

ATS

CULT

UR

ALS

Les inquietuds dels gestors administratius van molt més enllà del que passa als seus despatxos. Dos exemples els trobem al Museu Etnogràfic Vallhonrat, a Rubí, impulsat pel gestor Pere Vallhonrat, i a El Capricho, el museu de la màgia del gestor Miquel Aneas.

Museu Etnogràfic Vallhonrat

El Museu Etnogràfic Vallhonrat de Rubí va comen-çar a mitjan del segle passat quan Miquel Vallhon-rat i Brau s’inicià en el món del col·leccionisme, inicialment amb peces de la família de primers de segle XVIII, i de seguit va rebre aportacions que li feien els clients i els rubinencs; després ell mateix anava a cercar les peces, amb la passió per recollir i classificar tot allò que tenia quelcom d’entranya-ble. De ben jove el seu fill Pere es va interessar per l’afició del seu pare i actualment és el conservador del Museu.

En els últims anys s’ha donat un impuls significa-tiu cercant la història de cada peça, completant així, col·leccions iniciades i fent-ne de noves. Actualment, disposen d’unes 8.000 peces, totes elles exposades per temàtica i per col·leccions al llarg de les sis sales de què disposa el museu. Hi ha una sala dedicada a l’artista Pons Cirac, l’Àngel del Cristall.

L’edifici es troba a la finca on havien viscut i tre-ballat fusters de la família Vallhonrat des de mitjan de segle XVIII. Des de l’exterior s’erigeix una torre d’aigua feta de maó que es pot veure des de diver-sos punts del poble.

El Museu Etnogràfic Vallhonrat és una porta al co-neixement del passat, on sovint entren peces no-ves que ens ajuden a aprendre dels nostres avant-passats. La voluntat i el camí cap al futur passa per anar prenent pes, mica en mica, a la vida cultural de Rubí, i per extensió que sigui conegut per a tota aquella gent que valora i estima les seves arrels.

Foto: Torre d’aigua.

El Capricho

El Capricho és com una caixa màgica, un espai re-plet de sorpreses situat al Paral·lel barceloní. El seu artífex, el gestor administratiu Miquel Aneas, hi té una de les millors col·leccions d’objectes de màgia del país, que van poder visitar fa un temps els seus companys de professió.

Miquel Aneas, il·lusionista aficionat, guarda un tre-sor format per quatre mil cinc-centes peces, una col·lecció privada de la qual destaquen 94 capses de màgia, de les quals 25 daten d’abans de l’any 1950, i cinc de mitjans del segle XIX. També comp-ta amb cartells antics i retrats signats, i una exten-

Foto: Exposició d’objectes de màgia.Més informació a: T. 93 588 54 99 info@museuvallhonrat.com www.museuvallhonrat.com www.elcapricho.org

sa col·lecció integrada per més de mil dues-centes baralles de cartes.

Entre altres peces, com una taula per a la cartomà-gia i tota mena d’enginys, destaca la primera edició del primer manual de màgia editat en castellà: En-gaños a ojos vista, de Pablo Minguet.

Cal destacar que, fins al 6 de gener passat, La Seca-Espai Brossa ha acollit l’espectacle Una hora amb Hausson, una performance de màgia amb el Mag Hausson i que ha comptat amb l’exposició de materials de màgia cedits per les col·leccions de El Capricho (Miquel Aenas) i de Màgicus (Carles Ferrándiz), formada per llibres, caixes de màgia i altres objectes des del segle XVIII fins als anys trenta del segle passat.

Per visitar El Capricho cal enviar un correu electrò-nic a maneas@elcapricho.org.

Foto: Porta d’entrada.

elg

esto

r

21

ACT

IVIT

ATS

CULT

UR

ALS

20

Visita cultural a Palafrugell

CULTURA

Fundació Josep Pla - Can Mario - Taller de l’es-cultor Francesc Torres Monsó

Els gestors, col·laboradors, familiars i amics van tenir l’oportunitat d’assistir a aquestes visites ex-clusives el dissabte 16 de març, a les 11.30 h, organitzades per l’associació sculpture network. La visita cultural va girar a l’entorn de l’escultor Francesc Torres Monsó (Girona,1922). El grup va visitar dues exposicions temporals: a la Fundació Josep Pla (Dues mirades a Maillol: Josep Pla i Tor-res Monsó) i a Can Mario (Anar fent i prou). Les mostres es realitzen de manera simultània per ho-menatjar l’artista que, aquest any, celebra el seu 90è aniversari. Després del dinar, ens vam dirigir a la llar i l’estudi de l’escultor, a Salt, Girona, amb xerrada informal amb l’artista.

Amb la col·laboració de:

ACT

IVIT

ATS

CULT

UR

ALS

Conveni amb Maxi Gramar

LLENGUA CATALANA

Gràcies al conveni signat amb l’empresa Maxi Gramar, SL, tots els gestors han pogut obtenir, de manera gratuïta, una llicència anual del cor-rector de català, ortogràfic i gramatical Maxigra-mar Professional 10, la millor eina per aconse-guir el nivell òptim de català als despatxos.

Maxi Gramar, SL és una empresa catalana especia-litzada en correctors ortogràfics i gramaticals. L’any 1991 van desenvolupar el primer editor gràfic amb corrector ortogràfic i gramatical de català, l’únic cor-rector que incorpora una línia de missatge indicant l’error comès, associada a una ajuda gramatical so-bre l’error detectat. Des de l’any 1991 fins a l’actua-litat han desenvolupat àmpliament el corrector fins

a arribar a les versions actuals.

Maxi Gramar, SL ha signat convenis de col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística. L’àmbit d’ús del cor-rector inclou universitats, ajuntaments, fundacions, departaments de la Generalitat de Catalunya, em-preses, entre d’altres, tot i que nosaltres hem estat únic col·lectiu que ha aconseguit la gratuïtat en la instal·lació del corrector.

El corrector ortogràfic i gramatical de català és com-patible amb Microsoft Word XP, 2003, 2007 i 2010; i Windows XP, Vista i 7. Editors: Word i Outlook.

10 raons per fer servir Maxigramar: 1. Correcció orto-gràfica i gramatical. 2. Corregir mentre s’escriu. 3. Dife-rències accentuals. 4. Diccionari personal. 5. Diccionaris temàtics. 6. Sinònims. 7. Autocorrecció. 8. Correcció automàtica. 9. Veure canvis. 10. Conjugació verbal.

Cupó descompte: COGAC3246. Aquest cupó s’ha de fer servir en el moment de la compra per aplicar el descompte.

Llicència Instal·lacions PVP Preu COGAC

Llicència 2 ordinadors 49,90 E 39,90 E anual

Llicència 2 ordinadors 99,90 E 79,90 E per temps il·limitat

Si voleu obtenir una segona llicència, Maxi Gramar us ofereix preus especials tant per a vosaltres com per als vostres col·laboradors:

www.maxigramar.com

PUBLICIDAD