TRIBUNA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS MAIG | JUNY | 2014

ENTREVISTA

Josep Maria PelegríConseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

ACTIVITATS

06 Lleida acull la festa professional

COMUNICACIÓ

08 Presència dels gestors administratius als mitjans Bona acollida de la roda de premsa sobre la renda 2013

El conseller Pelegrí rep la Medalla al Mèrit a la Professió

FORMACIÓ

12 Nova edició del màster en Gestió AdministrativaEl màster s’imparteix en col·laboració amb la UAO CEU i la UB

SUMARI2 EDITORIAL Un màster per accedir

a la professió

3 ENTREVISTA Josep Maria Pelegrí. Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

6 FESTA PROFESSIONAL LLeida va ser la seu de la trobada d’enguany

8 RODA DE PREMSA Trobada amb els mitjans per parlar de la renda

10 SILVIA CANO Opinió

12 MÀSTER Entrevistes a les responsables del màster en Gestió Administrativa

14 DELEGACIONS Activitats de la Delegació de Girona i de Lleida

15 GESTORIES A CATALUNYA GESTORIA GABSER Gabinet de Serveis i Corredoria d’Assegurances

16 RESULTATS CONGRÈS GRANADA

17 ACTUALITAT COL·LEGIAL · Conveni Ojeda · Jornada ACCID i BIZ

18 ACTUALITAT COL·LEGIAL · White Party GA 2014 · Apps amb sensibilitat social

19 BON GOURMET

20 SERVEIS

21 CULTURA I CONVENIS

3

6

8

16

17

Formació i experiència, claus per a l’ocupabilitat

PER GENTILESA DEL SEU GESTOR ADMINISTRATIU

L’ocupabilitat, entesa com l’habilitat per obtenir o preservar una feina, no és sempre fàcil. Les xifres indiquen que a major formació, menys atur, però també cal tenir present que avui les empreses demanen persones amb una àmplia formació acadèmica i habilitats emocionals, i a la vegada que comptin amb una certa experiència laboral.

El màster en Gestió Administrativa, que es porta a terme en col·laboració tant amb la Universitat Abat Oliba CEU com amb la Univer·sitat de Barcelona –i que en els propers anys s’impartirà també a les universitats de Lleida, Girona i d’altres de la resta de l’Estat–, ofereix a l’alumnat aquesta formació teòrica i pràctica que permet els nous gestors adquirir els coneixements necessaris per desenvolupar la professió, i alhora –gràcies a la part pràctica– tenir una experiència laboral en gestories d’arreu de Catalunya.

Tal com expliquen les dues responsables dels màsters universitaris, Elisabeth Ferran per part de la UAO CEU, i Montserrat Casanellas de la UB, en una entrevista que se’ls fa en aquest número, el màster proporciona a l’alumnat una formació integral per a l’exercici de la professió de gestor administratiu. Això implica que proporciona els coneixements teòrics i pràctics requerits per poder desenvolupar la professió des del dia següent a la titulació.

La combinació de les classes teòriques i pràctiques per abordar les diferents matèries permet al professorat implicat utilitzar la seva experiència professional en la docència impartida i aquest és un dels punts claus de l’èxit d’aquest màster que compta amb el reconeixement de l’Espai Europeu d’Educació Superior i que dóna accés a un doctorat.

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAGemma Martí

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCarme ElenaConcha FortezaMaria MiserachsBruno PardoMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresGabriel Villanueva

COL·LABORADORSNeus Bergua

FOTOGRAFIESManuel CanettiPhotoAltoBit Comunicación

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DEP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a EL GESTOR ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

Col·legi de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

EDITORIAL

elg

esto

r

32

Com definiria la situació que viu el món rural català?

Estem en moments de canvis on el món rural té un paper creixent, amb alguns aspectes esperançadors, sense obviar les dificultats que els canvis comporten. En primer lloc, cal destacar el rol anticíclic que està tenint l’agricultura davant de la crisi econòmica; hi ha hagut uns anys on les bones noticies d’ocupació, producció, exportació, procedi·en de l’agroalimentació.

En segon lloc, les tensions creixents en àmbits alimentaris i energè·tics globals estan revaloritzant l’activitat agrícola. Alhora, les noves tecnologies de comunicació han trencat totes les barreres i els valors residencials, que indubtablement ofereix l’entorn rural, guanyen força per atraure activitats connectades via digital. En resum, avui tenim un sector agrari modern i capaç de donar respostes competitives en els mercats globals i una ruralitat atractiva per a una activitat diversificada i respectuosa amb els seus valors mediambientals i paisatgístics.

Cap on considera que ha d’evolucionar?

Estem davant d’un món globalitzat cada vegada més obert i d’una societat que exigeix productes d’alta qualitat. I el món rural ha de donar respostes a aquestes dues realitats amb més professionalització, més organització, més tecnologia. Com totes les professions amb un

“Des del Govern apostem clarament per la implantació de la finestreta única”

ENTREVISTA

Josep Maria PelegríConseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Destacar el treball dels col·legis professionals, que ajuden els seus col·legiats a estar al dia i a adaptar-se a aquest entorn canviant, que han multiplicat els serveis que ofereixen, han acompanyat i assessorat a les administracions públiques, i acompanyen als seus col·lectius en la seva evolució personal i professional ”

En els models de col·laboració públic-privat tots hi sortim guanyant”

“

ENTR

EVIS

TA

reciclatge constant per a adaptar·se a les noves demandes dels con·sumidors i a les noves tecnologies, i davant d’un escenari de creixent demanda mundial d’aliments.

A Catalunya tenim molt bons productors, amb productes d’alta qualitat i una potent indústria agroalimentària, i si fem les coses ben fetes i remem tots conjuntament tenim un bon futur.

Quins canvis ha experimentat el sector en els darrers anys?

Contràriament al que es pot pensar, és un dels sectors mes dinàmics de la nostra economia. Pensi que l’entrada a la UE va significar un canvi radical de la manera de fer i el sector va respondre positivament. I a partir d’aquell moment les reformes comunitàries han estat constants i la resposta ha estat sempre positiva. És cert que el grau d’adaptació no ha estat similar en tots els sectors i processos, per exemple en el camp de la concentració de l’oferta o dels canals de comercialització m’agradaria que s’hagués avançat més.

Com ha afectat la crisi a les pimes i autònoms que es dediquen a aquest sector?

Les pimes i els autònoms s’han vist obligats a adaptar·se a la nova realitat molt més competitiva. A través del Programa de Desenvolupa·ment Rural veiem com es van creant noves unitats de negoci arreu del territori i com ràpidament busquen una especialització que les situï en un nínxol de mercat propi; unes dedicades cap a productes de proximi·tat, aprofitant la via oberta pel Decret de venda de proximitat publicat recentment, o bé intentant accedir a mercats mes enllà de les nostres fronteres. Aquí val a destacar la tendència creixent d’incorporació de joves en aquestes noves activitats.

Com valora l’acord de col·laboració signat entre el Departament i el Col·legi de Gestors Administratius, primera corporació de dret públic constituïda com a entitat col·laboradora del sistema DUN?

Molt positivament. Creiem que és un model en què cal anar avançant. No tot ho ha de fer l’Administració. L’objectiu és que el ciutadà tingui el millor servei possible i per això cal anar de la mà d’aquells professionals que són especialistes en cada matèria, i l’Administració en tot cas vetlla perquè el servei es doni correctament. És un model de col·laboració públic·privat en què tots hi sortim guanyant.

Quins avantatges comporta per a la petita i mitjana empresa i els autònoms?

Al meu parer dos de principals: un, poder gaudir dels serveis d’uns excel·lents professionals, i dos, que, com és el cas del col·lectiu de gestors administratius, estan arreu del territori, i el pagès o ramader pot accedir·hi fàcilment i escollir lliurement aquell que li mereixi més confiança

El segon dels convenis de col·laboració fa referència al fet que els professionals col·legiats en el COGAC puguin facilitar als titulars de maquinària agrícola –als quals representen- el compliment de l’obligació de la inscripció d’aquesta maquinària i la resta de tràmits en el Registre Oficial de Maquinària Agrícola (ROMA) mitjançant la utilització de les noves tecnologies. Què comporta aquest conveni?

Aquest conveni permetrà que els gestors tinguin accés telemàtic a l’aplicació informàtica del ROMA, mitjançant l’aplicació pròpia del COGAC, així com la col·laboració entre el Departament i el COGAC per assolir una tramitació simplificada, amb eficàcia i seguretat.

Amb l’acord entre el Departament i el Col·legi perquè aquest sigui entitat col·laboradora del sistema DUN s’ofereix un millor servei al ciutadà. És un model de col·laboració públic-privat en què tots sortim guanyant ”

“El present i el futur del gestor passen per aquesta línia d’esforç a agilitar, simplificar i optimitzar la relació dels ciutadans amb l’Administració, amb el consegüent estalvi econòmic i els guanys en eficiència”

5

elg

esto

r

ENTR

EVIS

TA

4

Com beneficia els propietaris de maquinària agrícola?

Els propietaris de la maquinària agrícola que està catalogada com a vehicles agrícoles els han d’inscriure al ROMA prèviament a la seva matriculació a la DGT. Ara el COGAC ja té conveni amb la DGT per a la matriculació telemàtica de vehicles. Aleshores, el titular de vehicle agrícola podrà sol·licitar al gestor la realització de les dues tramitacions telemàtiques i, d’aquesta manera, es beneficiarà de no haver de dupli·car documents a presentar en les diferents administracions.

El Col·legi treballa per la telematització de tots els tràmits possi-bles en benefici del ciutadà. En quins altres veu viable un acord de col·laboració amb el COGAC?

Igual que el COGAC, l’administració ha de treballar per oferir a la ciutadania la possibilitat de realitzar tràmits per mitjans electrònics, ja que són l’eina fonamental per relacionar·se en ple segle XXI. El canal telemàtic suposa un avanç important per agilitar, simplificar i millorar l’Administració i aporta beneficis tan importants com ara l’estalvi eco·nòmic, la millora de l’accessibilitat i de l’eficiència, i redueix els terminis de resolució. L’aposta del Departament per a la implantació de la trami·tació telemàtica en tants àmbits com sigui possible és molt forta, per la qual cosa de ben segur trobarem d’altres vies de col·laboració amb el COGAC com hem fet amb la DUN o amb el ROMA, ja que la seva provada experiència i professionalitat són garants d’èxit.

El futur passa per la finestreta única?

Des del Govern apostem clarament per la implantació de la finestreta única. Un clar exemple és el projecte Finestreta Única Empresarial (FUE), el qual pretén convertir·se en el punt de referència de les em·preses per realitzar tots els tràmits i serveis amb l’Administració. La finestreta única, entesa com a oficina que presta un servei integral als administrats i resol les seves sol·licituds de forma àgil i ràpida, ha de ser el model d’administració propera als ciutadans que s’ha de continuar fomentant.

I el futur del gestor administratiu, cap on considera que s’ha d’encaminar?

La professió de gestor administratiu compta amb una llarga tradició his·tòrica i arrelament social a àmbit de ciutadans i ciutadanes particulars, de petita i mitja empresa, de l’Administració, i en general, amb el ple reconeixement de l’Administració pública; és sens dubte avui una pro·fessió de primer ordre, o d’ordre superior, atesa la complexitat de les obligacions administratives i fiscals dels ciutadans i del reconeixement dels seus drets enfront de l’Administració.

Així mateix, atesa la seva implantació en pràcticament la totalitat de les ciutats de més de 10.000 habitants i fins i tot menors, permet apropar amb enorme efectivitat l’Administració als ciutadans.

Per tot plegat i tenint en compte el complex context administratiu, fiscal, documental en què es troba immersa la societat del segle XXI, el present i el futur passen per aquesta línia d’esforç a agilitar, simplificar i optimitzar la relació dels ciutadans amb l’Administració, amb el con·següent estalvi econòmic i els guanys en eficiència, línia en la qual tots hem de continuar avançant i aprofundint, que resulta tant estratègica ara com ho serà en el futur.

Així, en l’esmentat context de present i de futur, la figura del gestor hi té un paper cabdal, i vull destacar que a més el té també en tractar·se d’un professional altament qualificat, amb formació continuada, i que, com a representant habitual, vetlla per la seguretat jurídica i econòmica de les persones físiques i jurídiques, defensant els seus interessos; i sent un interlocutor i col·laborador de l’administració amb coneixement avançat de la Societat d’Informació.

Fa uns dies, durant la celebració de la Festa Professional que va tenir lloc a Lleida, va rebre la Medalla al Mèrit a la Professió. Què representa per a vostè aquesta distinció?

Com ja vaig dir aleshores, aquesta distinció m’honora i la faig extensiva a tot els gestors administratius del DAAM, grans professionals de l’assessorament i la gestió. Els nostres gestors administratius són un recurs primordial per aconseguir els nostres objectius com a Departa·ment i per acostar·nos al nostre públic, els ciutadans. Són la nostra cara visible, la del dia a dia, la que ens ajuda a resoldre els conflictes, la que es troba amb els ciutadans i els seus problemes, són els qui vetllen per la seguretat jurídica i econòmica de les persones físiques i jurídiques, són el veritable motor del Departament, i a tots ells els vull dir gràcies, i demano que ens acompanyin a continuar fent de la nostra Administració (del DAAM, de la Generalitat) una administració del segle XXI.

I en aquest punt, també vull afegir, com vaig assenyalar a la Festa Professional del vostre col·lectiu, que el meu objectiu passa perquè els nostres gestors puguin desenvolupar eficientment les seves funcions i responsabilitats. De tothom és sabuda la importància d’una bona administració, de saber comunicar el que pretenem aconseguir en la legislatura, que ells també ens traslladin quines són tant les seves necessitats com les demandes del nostre públic, així com la importància de la interacció i de la relació bidireccional, entre ells i els polítics, entre ells i el sector, és el triangle de l’Administració: perso·nal –polítics· ciutadans. I vull reiterar també la importància d’oferir·los eines i instruments i de tenir un personal amb una elevada capacitat d’adaptació, de flexibilitat i de saber combinar els interessos socials amb els interessos del Departament. Cal comprendre que les organit·zacions canvien contínuament, que no són estàtiques, i que afronten diferents reptes. Per tant, tots aquells que la integren, també han de moure’s i ajustar·se per afrontar aquests canvis d’una manera exitosa, i tots plegats continuar apostant, entre altres línies estratègiques, per la simplificació de la relació Administració·administrats, com ja fa i implementa cada cop més el Departament, i precisament aquesta és una de les nostres fermes prioritats.

A més, no vull cloure la meva resposta sense destacar el treball dels col·legis professionals, que ajuden els seus col·legiats a estar al dia i a adaptar·se a aquest entorn canviant, que han multiplicat els serveis que ofereixen, han acompanyat i assessorat les administracions públi·ques, i acompanyen els seus col·lectius en la seva evolució personal i professional.

Compta amb un gestor administratiu? Com valora la seva tasca?

Per descomptat que utilitzo els seus serveis quan en tinc necessitat.

La figura del gestor té un paper cabdal en tractar-se d’un professional altament qualificat, amb formació continuada, i que, com a representant habitual, vetlla per la seguretat jurídica i econòmica de les persones físiques i jurídiques, defensant els seus interessos ”

FESTA

Els gestors administratius celebren la seva festa professional a LleidaDurant l’acte es va reconèixer la tasca dels gestors que celebren 25 i 50 anys de professió i es va atorgar la Medalla al Mèrit a la Professió al conseller Josep M. Pelegrí i al gestor Josep Teixidor

Lleida va acollir l’edició d’enguany de la Festa Professional dels Gestors Administratius, organitzada pel Col·legi de Gestors Admi·nistratius de Catalunya.

La jornada va començar amb una missa a l’església parroquial del poble de Raimat –d’estil modernista, de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver i consagrada el 1922– que va comptar amb l’actuació d’un grup de gospel.

A continuació, els més de tres·cents assistents, es van desplaçar fins a les caves Raimat on van tenir lloc els parlaments.

Durant la seva intervenció, el president del Col·legi, del Consell i del Consejo, Alfonso Lluzar, va destacar diferents projectes en els quals està immers el Col·legi de Catalunya, com són l’app dels gestors, “que ens dóna una imatge de xarxa”, i el conveni previst de signar amb la Fundació ONCE, “convertint·nos en un professional de pro·ximitat per a les persones amb discapacitat”. El president també va explicar el projecte NETPRO “impulsat per la Unió Europea, que ha confiat en els gestors per a la seva aplicació a l’Estat espanyol”, o altres projectes com el DIGA, els d’apoderaments, entre altres. Alhora, Lluzar va remarcar la necessitat de poder comptar amb la col·legiació obligatòria “per poder avançar en tots els projectes, i tenir prou pes per poder col·laborar amb l’Administració”.

Seguidament es va fer el lliurament de guardons a tots els gestors que celebren vint·i·cinc i cinquanta anys de vida corporativa, i els nous gestors, a qui es van lliurar els títols de gestor administratiu ex·pedits pel Consell de Col·legis de Gestors Administratius i el Depar·tament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. “A tots vosaltres, a les noves generacions, us demano que us integreu al Col·legi i ens feu partícips de les vostres aportacions”, va remarcar el president.

FEST

A

El gestor lleidatà Pau Garcia va ser l’encar·regat de fer de mestre de cerimònia, i va donar la paraula a Venanci Blanch, president delegat del Col·legi a Lleida, qui va agrair al conseller Josep M. Pelegrí la seva presència. Blanch també va destacar l’esforç i el treball de la Universitat de Lleida perquè a curt ter·mini sigui possible implantar els estudis de màster en Gestió Administrativa a la capital del Segrià.

El president delegat del Col·legi a Lleida va remarcar que “la professió està plena de rep·tes, i el Col·legi ha d’estar atent per donar a conèixer al col·legiat les darreres novetats”, alhora va animar els seus companys de pro·fessió “que participin en les activitats del Col·legi i a les comissions”.

La següent persona a prendre la paraula va ser Sara Mestres, tinent d’alcalde de l’Ajun·tament de Lleida, qui va agrair el treball fet pel Col·legi de Gestors, destacant: “Què fa·ríem sense els gestors, que són els que ens

ho porten tot!”. A continuació va intervenir Miquel Padilla, vicepresident primer de la Diputació de Lleida, tot destacant la tasca que fa el gestor i les garanties que ofereix al ciutadà. “Gràcies per tot el que feu, perquè la societat sigui molt menys complexa del que és”. Alhora, va mostrar el compromís de la Diputació de Lleida per lluitar contra la legislació que va en contra dels col·legis pro·fessionals.

Medalla al Mèrit a la Professió

Seguidament es va fer el lliurament de la Me·dalla al Mèrit a la Professió, que aquest any es va atorgar a Josep Maria Pelegrí, conseller d’Agricultura, Pesca, Ramaderia, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, i a Josep Teixidor Casamitjana, gestor admi·nistratiu amb una llarga trajectòria i que ha col·laborat al llarg de la seva vida professio·nal en diferents Comissions del Col·legi, a la Junta de Govern, i a la Junta de la Delegació de Girona.

El primer a parlar va ser el gestor Josep Tei·xidor, qui va apuntar que: “Rebre la medalla porta inclòs un reconeixement a la meva tas·ca com a gestor i a altres, i m’ha permès fer un repàs a la meva trajectòria professional, plena de ‘donar i rebre’, i durant la qual he trobat molt bones amistats”.

Seguidament va prendre de nou la paraula el president del Col·legi, qui va explicar que els gestors “ens hem convertit en els professi·onals de referència en el món agrari i rural”, tot afegint: “Ens vam posar en contacte amb la Conselleria i ens vam trobar amb un de·

partament obert, amb ganes de col·laborar i sense por a aplicar les noves tecnologies. I aquesta força del departament ve del conse·ller Pelegrí”.

Després de rebre la Medalla al Mèrit a la Pro·fessió, el conseller es va dirigir als assistents per explicar els avantatges que han represen·tat els convenis signats amb el Col·legi de Gestors Administratius, “el que ha permès la supressió d’un milió i mig de documents, tot fomentant la tramitació telemàtica”. Abans de finalitzar la seva intervenció, Pellicer va felicitar els gestors administratius “per la fei·na feta dia a dia, de forma anònima, i que fan que tot sigui més fàcil”.

La cloenda va ser a càrrec de Santiago Ba·llester, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya, qui va remarcar la feina feta pels professionals, “en aquest acte d’unitat”. Ballester també va expressar la necessitat de defensar el ser·vei que fan els col·legis en la defensa dels interessos del ciutadà, “i lluitem per evitar la nova llei de col·legis professionals, però si cal ens haurem d’adaptar a una nova situació”.

A continuació, els assistents –del món de la gestoria, però també de la política, l’econo·mia, l’empresa i d’altres àmbits– van passar a la sala on es va servir el dinar.

Una jornada festiva marcada pel bon ambient i la companyia.

elg

esto

r

76

Els mitjans de comunicació donen a co-nèixer les novetats en la Declaració de la Renda de 2013 i les crítiques realitza-des per part dels gestors administratius, alhora que expliquen les aportacions de l’informe Propostes per disminuir la litigi-ositat fiscal a Espanya a la vista del dret comparat, impulsat pel Col·legi de Gestors

Les novetats de la Renda de 2013 i les se·ves conseqüències pràctiques, i les propos·tes del Col·legi de Gestors Administratius per reduir la litigiositat fiscal a l’Estat espanyol, temes centrals de la roda de premsa organit·zada pel Col·legi de Gestors Administratius.

L’acte, que va tenir lloc dimecres 6 de maig a la seu col·legial, va comptar amb la presència de Televisió de Catalunya (TV3) –que va di·fondre la informació al seu Telenotícies–; les agències EFE, Europa Press i l’Agència Cata·lana de Notícies, –que van donar a conèixer

car que el manual de la renda d’aquest any té 956 pàgines “amb lletra menuda, cosa que demostra la seva complexitat”, va remarcar.

Al llarg de la seva intervenció, el Dr. Altayó va desgranar diferents punts vinculats amb la renda de 2013, “als quals cal parar atenció”, com són el manteniment dels gravàmens complementaris en l’IRPF, la modificació de la qualificació dels guanys patrimonials, la dificultat d’aplicar les reduccions dels rendi·ments en activitats empresarials iniciades el 2013, o la reducció dels guanys patrimonials en la venda de determinats immobles.

El Dr. Altayó va criticar que la majoria dels nous beneficis fiscals de la Renda 2013 be·neficiaran pocs ciutadans, perquè comporten uns requisits molt concrets, i va fer referèn·cia a la reducció per rendiments en activitats empresarials iniciades el 2013 –que no s’apli·ca si l’empresari havia tingut una altra activi·tat econòmica anterior, o si és un autònom que tributa per mòduls, entre d’altres limita·cions–. També va recordar que els qui cobrin un premi de Loteria superior a 2.500 euros no necessiten fer·ho constar en la declaració de la Renda perquè ja hauran tributat un 20% del premi en cobrar·ho.

A continuació, Carme Dalmau, ponent de la Comissió de Comunicació del Col·legi de Gestors, va explicar què comporta l’elimina·ció de la deducció per inversió en l’habitatge habitual, i va alertar que si un ciutadà té una hipoteca pel seu habitatge habitual anterior a l’1 de gener del 2013, “ha de fer la decla·ració de la Renda 2013 tot i que no tingui ingressos, ja que del contrari perdrà el seu dret de deducció per sempre, cosa que ja li ha ocorregut a ciutadans que van decidir no presentar la Renda del 2012 perquè no es·taven obligats pels seus baixos ingressos”.

Carme Dalmau també va exposar les limita·cions existents per beneficiar·se de la deduc·

la informació a través de la xarxa–; i el diari El Periódico de Catalunya –que va informar als seus lectors amb un article en la versió on line i en paper del periodista econòmic Agus·tí Sala–. A la vegada, periodistes de les emis·sores Cadena Ser, la Cope i Ràdio Nacional també es van desplaçar a la seu del Col·legi de Gestors per cobrir l’esdeveniment.

L’obertura de la roda de premsa va ser a càr·rec del president del Col·legi i del Consejo General de Gestores Administrativos de Es·paña, Alfonso Lluzar, qui va donar la benvin·guda als assistents per, a continuació, cedir la paraula al Dr. Jordi Altayó, ponent de la Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària del Col·legi de Gestors Adminis·tratius.

El Dr. Altayó va començar la seva intervenció reclamant la reforma de la gestió tributària i la necessitat de simplificar l’IRPF, per fer·lo més senzill per al contribuent, i va exemplifi·

Rodade premsa

RENDA 2013

RO

DA

DE

PREM

SA

ció per inversió en empreses de nova creació, de l’exempció total de l’atur cobrat de manera capitalitzada i de la reducció sobre rendi·ments irregulars.

Reducció dels litigis fiscals

Una vegada finalitzada la part referent a la Renda 2013, el Dr. Luis Manuel Alonso, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Univer·sitat de Barcelona i membre de la Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària del Col·legi de Gestors, va exposar com reduir els litigis a l’Estat espanyol arran de l’informe Propostes per disminu-ir la litigiositat fiscal a Espanya a la vista del dret comparat, impulsat pel Col·legi.

L’estudi destaca que el 2012 es van presentar 223.000 reclamaci·ons economicoadministratives contra decisions d’Hisenda. Aquesta quantitat suposa un increment de 100.000 des que va esclatar la crisi el 2008 i una alça acumulada del 80%. A més s’ha de tenir en compte que en segona instància les resolucions són favorables al contribuent en una mitjana del 20% dels casos i als tribunals, al vol·tant del 30%. Aquest nivell de plets “pràcticament únic” en l’àmbit internacional es deu, va agregar, al fet que el sistema se centra en l’autoliquidació per part del contribuent i a una interpretació pròpia per part de l’Administració. Les autoliquidacions estan implantades en la majoria de països, però es compaginen amb mecanismes d’ar·bitratge, mediació o transaccionals previs a recórrer als tribunals, va afirmar el Dr. Alonso durant la seva intervenció. Alhora va posar l’exemple d’Itàlia, on la mediació és obligatòria des del setembre de l’any passat.

Davant aquesta realitat els gestors administratius consideren ne·cessaris espais de relació amb el contribuent abans d’arribar als tri·bunals, buscant solucions més eficients i justes. “És inquietant un nivell de victòries tan elevat a favor del contribuent”, va afirmar el Dr. Alonso, qui va afegir que actualment l’import liquidat per l’Adminis·tració però encara no cobrat –en gran part per estar recorregut pels contribuents– és de 25.000 milions d’euros.

“El sistema actual no és eficaç ni just, no funciona i és procliu a la conflictivitat” perquè es basa en sancions sense espais de negocia·

ció, va resumir el ponent, “i s’ha constatat que no serveix de res aug·mentar impostos si després no funciona el sistema de recaptació”.

El catedràtic de la Universitat de Barcelona també va incidir que l’economia submergida a Espanya continua suposant entre el 20 i el 25% del total malgrat les mesures impulsades pel Govern com l’am·nistia fiscal del 2012, fet que suposa deixar d’ingressar uns 70.000 milions d’euros en impostos cada any (equivalent a sumar la recap·tació de l’IVA i Societats), si bé va apuntar que també hi ha contribu·ents que no tenen mala fe a l’hora de complir les seves obligacions tributàries, sinó que s’equivoquen per l’actual “normativa complexa i interpretació particular”.

Els gestors als mitjans de comunicació

Durant les darreres setmanes, la presència de representants dels gestors administra·tius als mitjans de comunicació ha estat notable.

El president del Col·legi, Alfonso Lluzar, va ser entrevistat pel portal del diari La Van·guardia –LaVanguardia.com– on va explicar la professió i les tasques que desenvolupa, així com també va informar de canvis en la Declaració de la Renda de 2013.

Dies més tard, el 3 de juny, la gestora Concha Forteza, va intervenir en el mateix portal per respondre les consultes dels ciu·tadans sobre la Declaració de la Renda a través d’un xat en directe. Van ser moltes les preguntes rebudes al llarg d’una hora i mitja, temps durant el qual l’experta en assessoria fiscal va respondre en directe al voltant de 20 consultes sobre diferents qüestions rebudes tant a través de correu

electrònic com per Twitter amb l’etiqueta # dudasrenta2013.

Pel que fa a premsa escrita, a final de maig el diari Expansión va publicar l’article “El modelo de relaciones entre Hacienda y los administrados ni es justo ni es eficaz: hay que cambiarlo”, que es fonamenta en l’in·forme presentat pel Col·legi fa uns mesos, on es plantegen una sèrie de reformes, moltes d’aquestes portades a terme amb èxit en altres països, que poden millorar les tenses relacions entre l’Administració tributària i els contribuents.

Uns dies abans, el 26 de maig el monogrà·fic especial de La Vanguardia, Empresas y Emprendedores, va publicar l’article “Más flexibilidad, mayor empleabilidad”, signat pel gestor administratiu Francesc Romeu Olivella que versa sobre la situació actual del mercat laboral.

A més, el Dr. Jordi Altayó, ponent de la Co·missió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària del Col·legi, en les darreres set·manes ha col·laborat en diferents mitjans radiofònics per parlar sobre les novetats de la declaració de la renda d’enguany.estors

Els gestors a El Segre

A l’especial del diari El Segre correspo·nent al període abril · juny, es va publicar un article sobre els gestors administratius amb dues entrevies, una al president del Col·legi de Catalunya, Alfonso Lluzar, i l’al·tra al president de la Delegació de Lleida, Venanci Blanch, que reflexionen sobre la professió i el seu futur. D’altra banda, tam·bé es donava informació de la Festa Pro·fessional dels Gestors Administratius, que va tenir lloc el 24 de maig a Raimat (Lleida). El Segre també se’n va fer ressò el 25 de maig, amb una notícia referent a l’acte dels gestors administratius.

elg

esto

r

98

El tractament de la prescripció en l’àmbit tributari sovint no resulta una qüestió pacífica i menys encara davant dels fets imposables me·ritats en relació amb la transmissió gratuïta de béns i drets, sigui per successió o sigui per donació o negocis jurídics similars.

A continuació analitzem alguns dels efectes de la prescripció en l’apli·cació de l’ISD.

1. Addició de béns a l’herència per part de l’hereu: afecta la inter-rupció de la prescripció als legitimaris?

En el supòsit que l’hereu presenti i autoliquidi una escriptura públi·ca per la que addicioni béns a l’herència, es planteja el dubte de si aquesta actuació unilateral constitueix una interrupció del termini de prescripció del dret de l’administració a liquidar l’impost sobre succes·sions i donacions als legitimaris.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a la seva Sentència 481/2007, de 3 de maig1, ha manifestat que no existeix concurrència de dos o més titulars en el fet imposable, sinó fets imposables dife·rents per a cada un dels hereus o causahavents, així com l’absència de solidaritat entre aquests respecte de les quotes que els correspon·guin individualment, sent cada hereu o causahavent subjecte passiu pel valor dels béns i drets que adquireix2.

En la mateixa línia es manifesta el Tribunal Suprem a la seva Sentèn·cia de 17 de març de 20103, fonament jurídic 3r:

“Por ello, y no mediando ninguna otra relación, no podemos dar va-lor interruptivo de la prescripción a un requerimiento de infor-mación que, aún realizado a uno de los herederos, en este caso el recurrente, afectaba a otros diferentes y, por tanto, también a hechos imponibles distintos, debiendo señalarse en este punto que el artículo 66.1.a) de la Ley General Tributaria de 1963 exige que la acción administrativa de efecto interruptivo se produzca con conoci-miento del sujeto pasivo, sino que esté dirigida al “reconocimiento,

1 Veg. Fonament jurídic 4t, en el sentit que en l’àmbit de l’ISD no existeix concurrència de dos o més titulars en el fet imposable, ja que aquest no és l’herència, sinó l’adquisició individualitzada per cada adquirent de l’herència en la part que li correspon, de manera que s’han de presentar tantes liquidacions como hereus adquirents existeixin i per les proporcions hereditàries que pertoquin a cada un d’ells.2 Veg. Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella·Lleó, de 7 de febrer de 2001, que exposa els mateixos arguments.3 El Fonament jurídic 3r reprodueix els pronunciaments continguts en una altra Sentència del Tribunal Suprem de data 4 de març de 2010.

regulación, inspección, aseguramiento, comprobación, liquidación y recaudación del impuesto devengado por cada hecho imponible.”

Idèntica conclusió és l’exposada per la Consulta de la Direcció General de Tributs i Joc número 264E/12, 7 de novembre de 2012.

2. Documents públics atorgats davant fedatari estranger.

L’article 25.2 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’impost sobre successions i donacions disposa que

“En el supuesto de escrituras autorizadas por funcionarios extranje-ros, el plazo de prescripción se computará desde la fecha de su pre-sentación ante cualquier Administración española, salvo que un Trata-do, Convenio o Acuerdo Internacional, suscrito por España, fije otra fecha para el inicio de dicho plazo”.

a) Atorgament d’escriptura d’addició d’inventari davant notari an-dorrà en relació amb béns situats a Andorra.

La Consulta de la Direcció General de Tributs i Joc número 105E/13, de 19 de desembre de 2013, presenta un cas que tradicionalment ha estat objecte de controvèrsia respecte a la determinació de l’abast i l’aplicació del contingut de l’article 25.2 de la Llei 29/1987. En aquest cas, es pretenia atorgar una escriptura d’addició d’inventari davant un notari andorrà en relació amb béns situats a Andorra, un cop havien transcorregut més de cinc anys des de la mort del causant i la pre·sentació per part de l’hereva i els legitimaris de les autoliquidacions corresponents.

De l’anàlisi conjunta del contingut dels articles 24.1 i 25.2 de la Llei 29/1987 i dels articles 66 i 67 de la Llei 58/2003, la Consulta manifesta que:

“... tenint en compte que el fet imposable es va produir l’any 2005 (no s’especifica la data), i llevat que hi hagi hagut actes interruptors de la prescripció (qüestió sobre la qual no es pot pronunciar aquest centre

OPINIÓ

Impost sobre successions i donacions: aspectes conflictiusSILVIA CANO ARTESEROS

Doctora en dret. Inspectora tributària de la Generalitat de Catalunya. Gerent de l’organisme de gestió Tributària de la Diputació de Barcelona.

8

elg

esto

r

116

OPI

NIÓ

10

4 Veg. Fonament Jurídic 5è de la Resolució del TEAC, de 13 de desembre de 2012, de la Sala Quarta, Vocalia Novena, Recurs 00·04494·2011.5 Veg. Resolucions del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya (TEARC), de 19 de gener de 2006.6 Veg. Consulta Vinculant V1665·11, de 27 de juny de 2011.7 Veg. Consulta Vinculant V1573·11, de 17 de juny, relativa a l’excés d’adjudicació en una partició hereditària amb compensació en efectiu “No obstante lo anterior, al no quedar dicho exceso de adjudicación sujeto a la modalidad de Transmisiones Patrimoniales Onerosas, debe tributar la documentación de la adjudicación del inmueble por la modalidad de Actos Jurídicos Documentados del mismo impuesto, tanto por su cuota fija como por la gradual.” 8 La Consulta número 240E/13, de 19 de desembre de 2013, de la Direcció General de Tributs i Joc recull l’argumentació de les Consultes Vinculants V1573·11, de 17 de juny i V1931·07, de 14 de setembre.

directiu), el dret a exigir l’impost per part de l’Administració tribu-tària es podria considerar prescrit.”

Respecte a la interpretació que correspon efectuar de l’article 25.2 de la Llei 29/1987, s’ha de dir que es refereix a les donacions i qualsevol altre acte gratuït entre vius, no resultant aplicable a les adquisicions per causa de mort, tal i com ha establert el Tribunal Econòmic Admi·nistratiu Central (TEAC), en la seva resolució de 13 de desembre de 20124:

“A tales efectos conviene precisar que, a diferencia de los actos inter vivos -tanto onerosos como gratuitos- en los que la obligación tribu-taria surge al otorgarse el negocio jurídico que integra el hecho impo-nible, en el ámbito del impuesto sobre adquisiciones mortis causa el hecho imponible y los plazos de prescripción se originan por el mero hecho del fallecimiento sin que el otorgamiento de la escritu-ra de protocolización de herencia afecte ni al devengo del impuesto ni interrumpa (salvo que éste fuera presentado por el particular a la Administración) la prescripción del impuesto.

Conclusión de todo lo anterior es que la regla contenida en el ar-tículo 25.2 de la Ley del impuesto -introducida por la Ley 53/2002 a la par en el Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones y en el Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados- va dirigida primordialmente a actos inter vivos (sean éstos onerosos como una compraventa, o gratuitos como una donación...”

b) Donacions atorgades davant notari andorrà en relació amb béns situats a Catalunya.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha pronunciat en di·verses ocasions respecte al moment en què un document notarial atorgat a l’estranger causa efectes davant l’Administració competent. I en aquest sentit es troben les sentències de la Sala del Contenciós Administratiu, secció 1a. número 1084/2009, de 4 de novembre i nú·mero 1137/2009, de 16 de novembre, les quals, en el seu fonament jurídic cinquè coincideixen a afirmar que:

“Cierto es que en el momento de dictarse las liquidaciones no estaba en vigor el apartado 2 del articulo 25 de la Ley 29/87 (...)

(...) Sin embargo, entendemos que tal precepto no es innovativo, sino aclaratorio, viniendo a recoger lo que ya regía con la anteri-or redacción del precepto que remitía a los arts. 64 y siguientes de la Ley General Tributaria, interpretado conforme al principio de la “actio nata”.

Transcorreguts més de cinc anys des de la data de l’atorgament dels documents notarials, els interessats van procedir a la presentació de les autoliquidacions davant l’Administració tributària catalana. Les autoliquidacions s’havien presentat amb la qualificació per part dels subjectes passius de documents prescrits. L’òrgan competent va girar les liquidacions complementàries corresponents que van ser impugnades davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya i posteriorment declarades conforme a Dret per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya5.

3. Renúncia a l’herència prescrita.

L’article 28.3 de la Llei 29/1987 preveu que la repudiació o renúncia feta després de prescrit l’impost corresponent a l’herència o el llegat es considerarà a efectes fiscals com una donació.

La Dirección General de Tributos ja es va pronunciar a la seva Consul·ta número 741/2003, de 4 de juny6

“En el caso de renuncia pura, simple y gratuita de un heredero a las respectivas herencias de sus padres, los beneficiarios de dichas renuncias deben tributar por la adquisición de la parte renunciada. Ahora bien, las renuncias efectuadas después de prescrito el impu-esto se reputan a efectos fiscales como donación y tributan en el Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones por dicho concepto. A este respecto, la renuncia pura, simple y gratuita efectuada por el he-redero renunciante no constituye dos hechos imponibles sepa-rados, sino una única donación a favor de los beneficiarios de la renuncia.”

En el mateix sentit es troba la Consulta de la Direcció General de Tributs i Joc número 182E/12, de 10 de juliol.

4. Dissolució de comunitat hereditària. Adjudicació a un dels he-reus d’un bé immoble integrant de l’herència amb compensació econòmica.

Un dels principis bàsics establerts per la Llei 29/1987 és el de l’estric·ta igualtat en les particions i adjudicacions que els interessats efectu·ïn de la massa hereditària d’acord amb les normes reguladores de la successió. El conflicte apareix quan es produeix un excés d’adjudica·ció a favor d’un dels causahavents.

La Direcció General de Tributs7 i Jocs es va manifestar a la seva Con·sulta número 186/13, de 18 de juliol de 2013, en la que davant de la presentació de les autoliquidacions d’una herència prescrita, es procedia a qüestionar quina era la tributació en relació amb l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats res·pecte a l’adjudicació a un dels hereus del bé immoble de la massa hereditària amb compensació econòmica als altres. Seguint la línia ja marcada per la Dirección General de Tributos la Consulta 186/13 determina que:

“(...) en el cas que un dels hereus s’adjudiqui en l’escriptura d’ac-ceptació d’herència més del que li correspon per títol successori, i sempre que es tracti d’un bé indivisible i es compensi l’excés en metàl·lic, no es produirà la subjecció a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses. Ara bé, res impedeix que es produeixi la corresponent subjecció a la modalitat d’actes jurídics documen-tats, el qual es merita des del moment d’atorgament de l’escrip-tura d’adjudicació...”

Si l’adjudicació del bé a un dels comuners s’efectua en l’escriptura d’acceptació de l’herència, no es produirà la subjecció a la modalitat d’actes jurídics documentats, per la incompatibilitat ja comentada, postura aquesta defensada per la Dirección General de Tributos a la seva Consulta Vinculant V1931·07, de 14 de setembre8:

“(...) la disolución del mismo en la que se adjudica a un condómino la propiedad total, abonando en dinero el exceso de adjudicación, no es-tará sujeto a transmisiones patrimoniales onerosas. Al realizarse la adjudicación en la escritura de partición y adjudicación de heren-cia la operación no tributará por actos jurídicos documentados, al ser incompatible con el Impuesto sobre Sucesiones y Donaci-ones tal y como establece el artículo 31.2 del texto refundido del ITP y AJD. (...)”

Quina valoració fa del màster en Gestió Administrativa?

Enguany és la cinquena edició d’aquest màster, només aquesta dada ja deixa palesa la seva bona salut. Des del seu inici, han augmentat en un percentatge considerable el nombre d’alumnes matriculats.

Què considera que té de singular respecte a d’altres màsters?

L’accés directe a la professió de gestor administratiu i un seguiment molt personalitzat dels estudiants. Alhora, els alumnes tenen una sortida professional sòlida i reconeguda, i es poden inserir de ple en el mercat laboral quan acaben, un cop s’han col·legiat oficialment com a gestors administratius.

Què considera que aporta a l’alumnat?

D’una banda, una preparació en tot el ventall d’especialitats de la professió de gestor administratiu: teòrica, pràctica, integral i harmònica. Alhora compta amb l’excel·lència professional, ja que disposa d’una graella docent integrada per un conjunt de professors universitaris, professionals amb experiència ·magistrats, notaris, advocats, inspectors de treball, d’hisenda, gestors administratius col·legiats, etc.·, tots ells bons coneixedors de les matèries i dels coneixements que s’han d’assolir per ser un bon gestor administratiu. En tercer lloc, la possibilitat d’elaborar una Tesi Doctoral, ja que la sortida professional del màster també possibilita als alumnes que ho

Un curs més, el Consell de Col·legis de Gestors Administratius de Catalunya i l’Institut Superior de Gestió Administrativa de Catalunya (ISGAC) ofereixen el màster en Gestió Administrativa en col·laboració amb, per una banda, la Universitat Abat Oliba CEU, i per l’altra, la Universitat de Barcelona. Actualment està en procés per aconseguir l’acreditació perquè es pugui impartir a la Universitat de Lleida, i més endavant, a la de Girona i a gairebé una vintena de la resta de l’Estat.

El Màster Universitari en Gestió Administrativa és un títol adaptat a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i verificat favorablement per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), i està reconegut pel Consell de Col·legis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya com a via d’accés a la professió. El Màster ha estat configurat també com una iniciació a la investigació, i permet l’accés a un doctorat.

Les persones responsables, a la UAO CEU, Elisabeth Ferran, i a la UB, Montserrat Casanellas, ens en parlem.

desitgin assolir un doctorat, i alhora la participació primerenca dels alumnes del Màster en activitats de formació oferides pel COGAC als seus col·legiats. Aquest primer contacte és molt enriquidor per als alumnes.

Com valora la tasca que porta a terme el professorat?

Molt satisfactòria. El professorat d’aquest màster és bon coneixedor de les necessitats específiques de la professió de gestor. Per això, procura desenvolupar els coneixements teòrics i pràctics que requereix i s’esmerça en aquest sentit a treballar·los amb l’alumnat amb l’objectiu que estiguin preparats, al màxim nivell, per al seu futur professional.

A qui i per què recomanaria realitzar el màster en Gestió Administrativa?

El màster dóna sortida a una professió que et permet guanyar·te la vida i que alhora és molt humana. La recomanaria a qualsevol persona que tingui interès a ajudar a altres persones a intentar resoldre els seus problemes o, si més no, alleugerir el neguit que tot sovint hom sent davant les exigències d’una administració cada cop més complexa. El ciutadà trobarà una atenció professional, seriosa i personal perquè el gestor administratiu té també, en l’exercici de la seva professió, una gran responsabilitat social tot i que, massa vegades, poc reconeguda.

Quin és el grau d’inserció laboral de les persones que el cursen?

Força bona, de l’edició passada ja s’han col·legiat el 50% dels alumnes.

Hi ha algun canvi o novetat en l’edició del curs 2014-15?

De ben segur que n’hi hauran, més petits, més grans, com cada any. Durant tot el curs recollim enquestes, suggeriments, d’alumnes, professors, etc. i qualsevol dada que ens ajudi a concretar aquelles coses que cal modificar, mantenir, potenciar, etc. A partir d’aquesta valoració prenem mesures per mantenir i potenciar la seva excel·lència.

La posterior inserció laboral dels alumnes és alta”

Màster en Gestió Administrativa, una porta al futur

Entrevista a Elisabeth Ferran, directora del màster en Gestió Administrativa de la UAO CEU

“Un màster, és com la vida, no és estàtic, sempre hi haurà coses que caldrà redreçar per ser millors!”

FORMACIÓ

FOR

MAC

IÓ

Com valora el màster en Gestoria Administrativa?

El camí seguit per posar en marxa aquest nou màster va ser llarg i reflexiu, ja que calia pensar amb deteniment quin era el pla d’estudis que més s’ajustava a les necessitats que requereix la pràctica professional del gestor administratiu. Per aquesta tasca vam comptar amb l’important recolzament de professionals de l’àmbit universitari i del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya. El treball conjunt d’ambdós equips va permetre confeccionar un màster que ha aportat als alumnes els coneixements teòrics i pràctics necessaris que requereix qualsevol professional que vulgui iniciar·se en el camí de la gestoria administrativa.

Una vegada finalitzada la primera edició del màster la valoració és molt satisfactòria. Els alumnes han mostrat un gran interès en les matèries explicades i, malgrat la diversitat de titulacions de les que procedien, s’ha establert una dinàmica de grup que ha contribuït a enriquir les sessions presencials. Pel que fa al professorat, la seva tasca ha estat destacable, ja que hi ha hagut una estreta col·laboració entre els professionals en exercici i els professors procedents de l’àmbit universitari a fi i efecte de plantejar cadascuna de les assignatures des d’una doble vessant, teòrica i pràctica, que permetés a l’alumnat tenir una formació integral òptima per a l’exercici professional de gestor administratiu. Aquesta tasca ha estat complementada amb la col·laboració de diverses gestories que han acollit als alumnes per poder dur a terme les seves pràctiques externes, facilitant el coneixement directe de la pràctica professional.

Què considera que té de singular respecte a d’altres màsters?

Com a trets diferencials d’aquest nou màster en destacaria tres. El seu caràcter eminentment professionalitzador, que queda reflectit en la pròpia metodologia utilitzada ja que la docència parteix del mètode del cas. El fet que el màster incorpora en el pla d’estudis la formació de l’alumnat en les noves tecnologies de la informació aplicades a la professió del gestor administratiu, aspecte que resulta d’un interès

destacable atesa l’àmplia extensió d’aquestes pràctiques i la seva obligatòria aplicació a les actuals relacions de l’Administració amb ciutadans i empreses.

Finalment, el reconeixement d’aquest Màster pel Consell de Col·legis de Gestors Administratius de Catalunya per procedir, d’ofici, a la seva declaració d’equivalència en els processos convocats a Catalunya per a l’obtenció del títol de gestor administratiu. Això implica que els alumnes que tinguin el títol del Màster de Gestoria Administrativa de la Universitat de Barcelona podran accedir directament a la professió de gestor administratiu, sense haver de fer les proves públiques convocades amb aquesta finalitat.

A qui i per què recomanaria realitzar aquest màster?

El màster de Gestoria Administrativa de la Universitat de Barcelona s’adreça, amb caràcter preferent, a persones graduades o diplomades en l’àmbit de les Ciències Socials i, principalment, a Graduats en Dret, Ciències Polítiques, Gestió i Administració Pública i Relacions Laborals. Així mateix, el Màster pot resultar atractiu per a persones graduades en Ciències Econòmiques i Sociològiques, i diplomats en Ciències Empresarials ja que, segons mostren les estadístiques, entre aquest col·lectiu hi ha un creixent interès en l’exercici de l’activitat professional de gestor administratiu.

En aquest context, el màster pretén preparar els estudiants perquè siguin competents per actuar davant l’Administració pública en qualitat de representants, donant suport i assessorament els ciutadans o les empreses per poder realitzar amb èxit els tràmits burocràtics corresponents. Per tant, el màster és una formació de postgrau que pot resultar de gran interès per a tots aquells graduats que tinguin vulguin conèixer les matèries i tècniques pròpies de la professió de gestor administratiu.

Quin és el grau d’inserció laboral de les persones que el cursen?

Tot i que encara no disposem de dades concretes, n’hi ha dues que voldria destacar. En primer lloc, aproximadament un 40% dels alumnes que han realitzat l’assignatura de pràctiques externes ha prorrogat el conveni de col·laboració signat entre la UB i la gestoria en la que han realitzat les pràctiques. Així mateix, alguna de les gestories col·laboradores han demanat la possibilitat de comptar amb algun altre alumne per signar convenis de col·laboració puntuals a fi i efecte de poder disposar d’ajuda en moments concrets que la pràctica professional requereix.

En segon lloc, la formació i pràctica adquirides al màster ha portat a alguns alumnes a plantejar·se la possibilitat d’establir·se pel seu compte o en col·laboració amb algun despatx professional. Aquesta vessant emprenedora crec que ha estat fomentada pel format que hem donat al treball de final de màster on s’ha obert la possibilitat de realitzar un projecte transversal aplicat a la pràctica professional on l’alumne pot plantejar la creació d’una empresa, l’assessorament a una problemàtica concreta o bé la pròpia creació d’una gestoria.

Hi ha algun canvi o novetat en l’edició del curs 2014-15?

Quan les coses funcionen crec que no és necessari plantejar cap canvi substancial. Tot i això, volem reforçar el tema de la mediació, tant en l’àmbit laboral com familiar. Al nostre entendre, la mediació és una tècnica en creixent desenvolupament i en el marc de la qual els gestors poden tenir un paper cabdal. Volem incorporar una major presència en l’estudi d’aquesta tècnica de resolució de conflictes en el marc d’algunes assignatures, incrementant el nombre d’hores impartides per professionals dels àmbits corresponents i facilitant l’estudi de casos concrets en els que els alumnes hagin de desenvolupar habilitats i destreses pròpies d’aquestes tècniques.

Una de les novetats és la incorporació de tècniques de resolució de conflictes”

Entrevista a Montserrat Casanellas, responsable del màster de Gestoria Administrativa de la Universitat de Barcelona

elg

esto

r

1312

Jornada Renda 2013 El dia 5 de maig va tenir lloc la jornada formativa sobre la Renda, amb una gran afluència d’assistents interes·sats en les novetats per a aquesta campanya que ens ocupa en aquests moments.

El ponent, Sr. Juan Robleda Cabezas, cap d’Informació de l’Agència Tributària a Girona, va fer una clara expo·sició de les noves directrius per a la realització de les declaracions de la Renda de l’any 2013 i va respondre els dubtes i les qüestions que van sorgir durant la seva exposició.

DELEGACIONSDELEGACIÓ DE GIRONA BAGES - BERGUEDÀ

DELEGACIÓ DE LLEIDA

Enquadrament a la seguretat social dels administradorsJuntament amb els Graduats Socials, va tenir lloc, al Cercle d’Economia de Lleida, una jornada informa·tiva, promoguda per la MC MUTUAL, anomenada Enquadrament a la seguretat social dels administra·dors. La ponència va ser a càrrec d’Antonio Benavi·des, inspector de Treball de la Seguretat Social, el qual va donar una visió pràctica de la problemàtica específica atesa la varietat de supòsits existents i la complexitat que motiva la confluència de les normes de la SS amb la normativa tributària, per la possible compatibilitat, en alguns supòsits, amb la pensió de jubilació.

Tramitacions del règim general d’estrangeria Videoconferència per parlar de les últimes novetats a les tramitacions del règim general d’estrangeria i del règim comunitari a càrrec d’Ignacio Terán, cap de Secció de l’Oficina d’Estrangers de Barcelona i mo·derada per Marc Giménez, ponent de la Comissió de Formació. Durant la jornada es va fer una anàlisi pràctica de les novetats que s’han introduït durant aquest any als requisits i procediments de docu·mentació a Espanya de ciutadans estrangers en els diferents règims jurídics d’estrangeria.

Pal·liar la conflictivitat tributària Va tenir lloc a la sala d’Actes de l’AEAT, una sessió informativa referent als actes amb acord com a mitjà per pal·liar la conflictivitat tributària, amb companyia de diferents col·legis professionals. La sessió va ser impartida per Jaume Segalà, inspector en cap re·gional de Catalunya i Anna Mola, inspectora cap a Lleida. La introducció i moderació va ser a càrrec del delegat a Lleida, David Bonet.

Novetats IRPF i impost de patrimoniJornada sobre Novetats IRPF i impost de patrimo·ni exercici 2013, presidida i moderada per Venanci Blanch, president delegat del Col·legi de Gestors, i impartida per Antonio Pueyo, cap adjunt de la De·pendència de la Gestió Tributària a Lleida i José Ma·nuel Lavin, cap del Servei de la Gestió Tributària a Lleida. Es va fer un repàs i una anàlisi de la normativa i els criteris interpretatius tant de l’IRPF com del l’im·post de patrimoni, fent una menció més detallada al cèntim sanitari.

Sortides professionals i oferta de màsters a la UdLVa tenir lloc a la facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida una jornada sobre les sortides professionals i oferta de màsters destinada a tots els alumnes procedents d’ADE i Dret. Amb una durada de tres hores aproximadament, la jornada estava di·vidida en dos blocs: un primer de presentació dels diferents màsters que ofereix la mateixa facultat, on es va incloure el màster en Gestió Administrativa (finalment no verificat per l’AQU), i un segon bloc, consistent en una taula rodona on és va fer una breu presentació per part dels ponents convidats. En aquesta part, vam poder gaudir de la col·laboració d’un dels nostres gestors col·legiats a la nostra de·marcació, Daniel Michans, de Gestoria Ronda, el qual va explicar la seva vivència des que va acabar la carrera universitària, fins al dia d’avui, donant un detall bastant positiu de la situació laboral que s’està vivint en aquests moments.

25 D’ABRIL

5 DE MAIG

28 D’ABRIL

28 DE MAIG

30 D’ABRIL 27 DE MAIG

8 DE MAIG

24 D’ABRIL

Jornada informativa sobre el Cret@ El 24 d’abril passat va tenir lloc a l’auditori de la Mútua Intercomarcal de Manresa una Jornada informativa sobre el Cret@ per a les comarques del Bages · Ber·guedà.

Aquesta va ser moderada per Carme Dalmau i Bacar·dit, vicesecretària de la Junta de Govern i representant comarcal del Bages · Berguedà del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, i els ponents de la jornada van ser Soledad López García, subdirectora provincial de Recaptació de la Direcció Provincial de Barcelona de la Tresoreria General de la Seguretat So·cial, i Ildefonso Romero Enamorado, director de l’Ad·ministració de Manresa de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Tramitacions d’estrangeriaImpartició del curs “Anàlisi pràctica del requisit de solvència econòmica en diferents tramitacions d’es·trangeria”, a càrrec d’Ignacio Terán, cap de Secció de l’Oficina d’Estrangers i moderat per Marc Giménez, ponent de la Comissió de Formació del Col·legi de Gestors. El ponent va fer incís a les sol·licituds de re·sidència per reagrupació familiar, residències excep·cionals per arrelament social, com ara la contractació per l’empresari individual (autònom o pel servei de llar familiar) o la contractació per part d’empreses (persona jurídica). Així com els mitjans econòmics a les sol·licituds del règim comunitari.

elg

esto

r

151814

per poder oferir serveis a societats mercantils. L’any 2006, Donés va obtenir el títol de gestor administra·tiu i a partir d’aquesta data es van ampliar les activitats de l’assessoria, oferint també els serveis de vehicles, com són canvis de noms i matrícules o gestions de transports.

Actualment a GABSER, hi treballen quinze persones que donen serveis en l’àmbit d’assegurances en to·tes les àrees, assessorament laboral, assessorament fiscal a persones físiques i jurídiques, comptabilitat, mercantil, auditoria comptable, tràmits de vehicles tant a trànsit com a transports. A més, compten amb una

oficina, GEST TÀRREGA SLP, situada al carrer de Sant Pere Claver 16, altell, de Tàrrega, en societat amb un advocat, on a més de prestar els mateixos serveis, també oferim serveis jurídics i concursals.

“La filosofia en tots aquests anys no ha variat, donem un servei integral de qualitat al client, cosa que reque·reix la formació contínua de l’equip humà, que és el nostre principal actiu”, destaca Joan Carles Donés.

GESTORIES

GABSER Gabinet de Serveis i Corredoria d’Assegurances

Fa uns 40 anys, els germans Josep Maria i Albert Fer·nández, graduats socials i corredors d’assegurances, van formar un despatx, GABSER, on es realitzava prin·cipalment assessoria laboral, assegurances i assesso·rament fiscal a persones físiques.

Cap a l’any 1990, va entrar a col·laborar en el despatx Joan C. Donés, llicenciat en ADE i auditor de comptes,

GABSER Gabinet de Serveis i Corredoria d’Assegurances compta amb Joan Carles Donés Menal com a gestor col·legiat número 3.020. La gestoria està situada al carrer del Príncep de Viana, 30, esc. A, pral. B. de LleidaTelèfon de contacte: 973 23 64 52 Correu electrònic: gabser@gabser.com Pàgina web: http://www.gabser.com

GES

TOR

IES

RESULTATS CONGRÉS GRANADA

El futur de la professió, a debatGranada va acollir les XVII Jornades de Represen-tants Corporatius dels gestors administratius sota el títol Paraules per créixer.

De l’1 al 4 de maig van tenir lloc a Granada les XVII Jornades de Representants Corporatius dels gestors administratius sota el títol Paraules per créixer. Durant la trobada, a la qual van assistir re·presentants del Col·legi de Catalunya liderats pel seu president, Alfonso Lluzar, es van debatre te·mes de gran interès per al col·lectiu, i es va intentar donar resposta als nombrosos canvis en normativa, gestió i tramitació.

A més, al llarg d’aquestes jornades es van realitzar diferents taules de debat en les quals van partici·par membres de la Junta de Govern del Col·legi de Catalunya.

El debat sobre Imatge i Comunicació dels Gestors Administratius va comptar amb la participació de la vicesecretària del Col·legi i ponent de la Comissió de Comunicació, Carme Dalmau, qui va posar de manifest la importància de fomentar la marca GA

amb un missatge comú i únic, juntament amb el missatge que es vol transmetre a la ciutadania.

Un altre punt que es va debatre va ser el de fo·mentar l’ús de les xarxes socials en benefici del col·lectiu, tot establint criteris conjunts per arribar als mitjans de comunicació.

Llei Serveis Professionals

En el debat sobre l’Anàlisi de l’Avantprojecte de Llei de Serveis i Col·legis Professionals, hi va intervenir el secretari del Col·legi, Juan Antonio Santos. En aquesta taula es va plantejar la necessitat de prepa·rar·se per a possibles escenaris després de la Llei, i a la vegada es va arribar a l’acord que, independent·ment quin sigui el text de la Llei, és imprescindible estudiar el futur mercat per propagar la creació de nous serveis professionals. També es va considerar necessari continuar treballant en l’establiment de nous encàrrecs de gestió, juntament amb la signa·tura d’acord i convenis de col·laboració amb tota mena d’entitats, administracions, etc., per facilitar als col·legiats l’exercici de la professió.

Un altre dels temes tractats va ser el de l’Adminis·tració electrònica i el gestor administratiu·projecte DIGA, que va comptar amb la presència del presi·dent del Col·legi i del Consejo, Alfonso Lluzar, qui va destacar la importància de l’Administració elec·trònica perquè és i ha de ser una oportunitat per als gestors.

I el quart debat va versar sobre el Projecte de Refor·ma de l’Estatut Orgànic de la Professió de Gestor Administratiu, que va comptar amb la participació del president d’honor del Col·legi de Gestors Ad·ministratius de Catalunya, Pere Saumoy. Entre les conclusions a les quals es va arribar en aquesta taula de debat destaca el fet de crear una Llei marc que serveixi de punt de partida per a l’elaboració dels Estatuts dels diferents col·legis. A la vegada, es va considerar com un objectiu de futur aconse·guir que l’accés a la professió es canalitzi a través dels estudis oficials universitaris de segon cicle de Màster Universitari en Gestió Administrativa, una titulació que caldria implantar a totes les comuni·tats autònomes.

Granada del 1 al 4 de mayo

de 2014

ACTU

ALI

TAT

COL·

LEG

IAL

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El COGAC renova l’acord de col·laboració amb Ferrer & Ojeda Asociados

III Jornada ACCID a Girona

El Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya va renovar el 21 de maig passat l’acord de col·laboració amb Ferrer & Ojeda, empresa especialitzada en la prestació de corredoria d’assegurances i mediació.

A l’acte, que va tenir lloc a la seu col·legial, hi van assistir el president del Col·legi de Gestors, Alfonso Lluzar; el secretari, Juan Antonio Santos, i la gerent de l’entitat, Marina Rocabruna, juntament amb Lluís Ferrer, conseller delegat de Ferrer & Ojeda Asociados, i Carmina Homs, directora general, que van estar acompanyats per Joaquim Llobet i Jordi Ferrer.

Arran de la signatura d’aquest conveni, Ferrer & Ojeda prestarà al COGAC i a les entitats que

El 30 de maig va tenir lloc a Girona la III Jornada ACCID, que va tenir per títol Nous reptes en la mi·llora de la informació financera i del control empre·sarial.

La Jornada, inaugurada per l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont; el director del Departament d’Empresa de la Universitat de Girona, Josep Viñas; el president de l’Agrupació de Professors de Comp·tabilitat i Control (APC), Joaquim Rabaseda, i el de l’ACCID, Oriol Amat, va tenir com a objectiu debatre els temes de més actualitat en relació amb la norma·tiva i les millors pràctiques en Comptabilitat i Control,

Els gestors al BizBarcelona per ajudar els emprenedors

Els dies 4 i 5 de juny, el recinte firal de Montjuïc va acollir una nova edició del BizBarcelona, la fira de l’emprenedoria. Aquest any, igual que la darrera edi·ció, el Col·legi va estar present al BizBarcelona de la mà de “La Intercol·legial”, de la qual el Col·legi és membre actiu.

La participació dels gestors a la fira ha estat una bona oportunitat per al col·lectiu per donar a conèi·

xer els serveis que ofereixen als emprenedors i les solucions que poden aportar als seus clients per fer créixer els negocis o llançar nous projectes de la ma·nera més ràpida.

Un any més, BizBarcelona va demostrar que és la millor plataforma per a pimes, autònoms i emprene·dors que volen impulsar el seu negoci.

en el marc de la Direcció d’Empreses. L’encarregat de la conferència inaugural va ser José Luis Gallizo, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat, i director de la Càtedra d’Empresa Familiar de la Uni·versitat de Lleida.

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Ca·talunya va donar suport a l’organització d’aquest acte, que un any més va voler ser el punt de trobada de professionals i acadèmics del món de la comp·tabilitat i el control de les organitzacions per tal de millorar la transparència i la qualitat de la informació financera.

representa els serveis d’informació, consultoria, assessorament, mediació i assistència tècnica preparatòria i la formalització de contractes d’assegurances i reassegurances privades, així com la posterior assistència al prenedor, a l’assegurat i al beneficiari en la gestió i l’execució d’aquests contractes, en particular en cas de sinistre.

elg

esto

r

1716

White Party GA 2014

Apps amb sensibilitat social

Una forma divertida de fer networking

La Comissió de Joves va pensar que calia trobar un espai lúdic per als nous gestors i els gestors més joves, per facilitar que es poguessin conèixer i així ampliar els seus contactes professionals. “Per aquest motiu, hem volgut organitzar una activitat que ens apropés a tots”, explica la ponent de la Comissió, Sònia Villar.

La primera festa tindrà lloc el proper dia 4 de juliol amb el nom White Party GA 2014, “i volem que s’instauri anualment com una data especial per a tothom”, afe·geix la gestora, tot destacant: “Serà un moment d’es·barjo després d’uns mesos d’intens treball en la Cam·panya de la Renda. Volem que sigui divertida i fresca, per això estem pensant en algunes sorpreses que de ben segur aconseguiran crear un clima distès i alegre. No us vull donar moltes pistes, però estem convençuts que aquesta festa la recordareu!”.

La trobada, que neix amb l’objectiu de passar·s’ho bé fent networking, tindrà lloc el 4 de juliol, a les 21 hores, al Boo Lounge Club, a l’Espigó de Bac de Roda, 1, a la platja de la Nova Mar Bella, Barcelona.

La tecnologia al servei de les persones. Partint d’aques·ta premissa, diferents empreses i entitats han desen·volupat un seguit d’eines tecnològiques per facilitar el dia a dia i fomentar l’autonomia de les persones grans, amb algun tipus de discapacitat o dependents.

Gueopic: aplicació per a tauleta i mòbil creada per un pare que buscava una manera per poder·se comunicar amb el seu fill autista. L’app permet la comunicació per mitjà de fotografies, pictogrames i la veu, i està dispo·nible per a Android i iOs.

Prometteo: app per a mòbil on els viatgers sords des·cobreixen, valoren i comparteixen els espais de lleure més adaptats de la ciutat. L’app dóna informació de les principals rutes i espais d’interès cultural i turístic de Barcelona incorporant subtítols i llenguatge de sig·

nes, que ajuden tant les persones sordes com la gent gran. Els impulsors de Prometteo també han ideat un pack per a hotels pensat per a persones sordes, que incorpora un despertador que vibra i un anell magnètic, entre altres objectes.

Actes Inclusius BCN: aplicació creada per la Fundació Itinerarium. Es tracta d’una agenda que recull tots els esdeveniments que tenen lloc a la ciutat de Barcelona pensats per a persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. Alhora també ofereix una relació

de centres, entitats i organitzacions dedicats a donar visibilitat a aquest col·lectiu.

D’altres aplicacions per a mòbil que també faciliten el dia a dia als ciutadans són OnThe Bus, que ajuda a orientar·se per la ciutat indicant els trajectes més ac·cessibles amb transport públic, i Map4All de la Fun·dación Equipara, que permet conèixer en un mapa els equipaments, serveis, restaurants, centres esportius, etc., accessibles.

ACTU

ALI

TAT

COL·

LEG

IAL

ACTU

ALI

TAT

COL·

LEG

IAL

Bon GourmetPer a la sobretaula

MACARÒNIES

Deliciosos bombons amb una explosió de sabors i colors

PANCRACIO

Esferes suaus i cruixents de xocolata blanca, amb llet i negre

XAVIER MOR

Coulant de xocolata negra per elaborar a casa en 15 minuts

CAN BECH

Melmelada de cafè de Colòmbia i poma

LA TETERA AZUL

Caixa amb 24 piràmides individuals de tes i infusions

Vins

HABITAT 2012 Torres (DO CATALUNYA)

De color cirera brillant, té una força aromàtica molt sensual. En boca és profund i vellutat

RESERVA 2009 Prado Rey (DO Ribera de Duero)

Elaborat en un 95% amb raïm ull de llebre i unes pinzellades de cabernet sauvignon i merlot

LES FORQUES 2010 Mas Candí (DO Penedès)

Aposta per varietats recuperades com la sumoll

SUMARROCA VIOGNIER 2013 Sumarroca (DO Penedès)

Delicades notes de flors blanques sobre un llit de préssec de vinya. És fresc i jovial

elg

esto

r

1918

serveis

Al Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya estem compromesos amb tu!

Servei d’Atenció al Col·legiat Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

Per aquest motiu, vam crear espais que apropen als ciutadans els serveis que oferiu:

• Campanyesdemarcagenèriques:ambdifusió en mitjans massius com televisió, ràdio, premsa i online.

• Campanyesespecífiquescomara“TotsobreRodes”, “Biciregistro” o la Campanya de la Renda.

• Reforç de la presència visual de GA fent visible el nostre logotip en totes les comunicacions, com els vinils per a les gestories o la placa del gestor.

• Presència potent a les xarxes socials i al web corporatiu.

www.gestors.cat

CREIEM QUE ÉS IMPORTANT RESCATAR EL VALOR DE LA NOSTRA PROFESSIÓ FENT RESSÒ DE LES NOSTRES ACCIONS I SERVEIS.AQUEST ÉS EL NOSTRE COMPROMÍS: SER EL TEU SUPORT I L’IMPULSOR DE LA PROFESSIÓ.

AMB AQUEST NÚMERO DE REVISTA TOTS ELS GESTORS REBRÀN UN JOC DE VINILS ADHESIUS I UN FLYER DE MOSTRA DELS VOSTRES SERVEIS.

elg

esto

r

2120

CULT

UR

A

CULTURA

El Departament de Cultura del Col·legi de Gestors

Administratius va oferir el dissabte 24 de maig pas·

sat una visita cultural, organitzada per l’associació

sculpture network i per tallerBDN. Al llarg del matí

l’escultor Josep M. Camí, director i cofundador de

tallerBDN ens va explicar les activitats que es desen·

volupen en aquesta associació sense ànim de lucre

dedicada a la creació, producció i difusió de l’escul·

tura. Vam visitar els tallers d’artistes residents i la

biblioteca especialitzada en escultura. Més tard ens

vam unir a la V edició del Brindis per l’Escultura de tallerBDN, on ens van oferir una copa de cava

i vam poder gaudir de la performance de Sebastián

Sánchez Zelada · CIRCUMTEMPLUM · una experi·

ència transdisciplinar que reunia arts escèniques,

interactives, audiovisuals, plàstiques i terapèutiques.

Al migdia ens vam dirigir a Vilanova del Vallès, on el

col·leccionista i galerista Tom Maddock ens va con·

vidar a dinar i en acabar vam veure el seu jardí privat

d’escultures.

Amb la col·laboració de:

Visita a tallerBDN i al jardí d’escultures de Tom Maddock a Vilanova del Vallès

CULTURA

CULT

UR

A

Vuitena edició de La Nit dels Gestors Administratius

El zoo de vidreTeatre Goya CodorníuDIRECCIÓ: Josep Maria Pou

Un juliol més celebrarem la Nit dels Gestors Administratius, una jornada especial i diferent just abans de les vacances d’estiu.

El proper dimecres 30 de juliol, a les 20.30 hores, us convidem a veure l’obra de teatre El zoo de vidre, al teatre Goya-Codorniu. En acabar la representació, la Fundació Romea ens convida a una copa de cava i esperem que tots plegats ens podrem desitjar un bon estiu.

PREU ESPECIAL PER A GESTORS, COL·LABORADORS, FAMILIARS I AMICS: 15 €

Per poder assistir cal confirmar al mail nbergua@gestors.cat, al fax: 93 301 37 87 o trucar a la seu del Col·legi (93 317 06 86), abans del 16 de juliol.

El zoo de vidre (The Glass Menagerie) va ser el primer gran èxit teatral de Tennessee Williams, escrit el 1944 i portat al cinema en diferents ocasions, la darrera el 1987 amb Joanne Woodward en el paper d’Amanda, la mare contro·ladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord·americana dels anys trenta. Està dirigida per Josep Maria Pou, i Míriam Iscla interpreta el paper de la mare.

REPARTIMENT: Míriam Iscla, Dafnis Balduz, Meritxell Calvo, Peter Vives

Us hi esperem!