8/14/2019 Entrevista Jaume Balaguer

1/1

Newsuic s una publicaci gratuta editada per la Direcci de Comunicaci de la Universitat Internacional de Catalunya. Les tasques de com-paginaci, fotografia, redacci i coordinaci editorial sn dutes a terme per estudiants, assessorats per un consell editorial compost per profes-sors, membres del personal dadministraci i serveis de la Universitat i alumnes becaris. Shi afegeixen collaboracions de professors o dal tresprofessionals, fixes o b espordiques. El Consell Editorial, que no comparteix necessriament les opinions expressades pels seus redactors ocollaboradors, convida els professors, alumnes i exalumnes de la Universitat a collaborar al Newsuic i a expressar les seves opinions sobre elscontinguts i la manera de tractar-los. El Consell Editorial es reserva el dret de publicar aquelles collaboracions o anuncis que no es correspon-guin amb la lnia editorial o els principis esttics que regeixen aquesta publicaci.

PUBLICITAT,OPINIONSICOLLABORACIONS:newsuic@uic.es Direcci de Comunicaci. Immaculada, 22 E-08017 BARCELONA

La passi xinesa

Segons els orientals, el groc reflexa la terra.El vermell contagia alegria i porta bona sort.

Vermell i groc, groc i vermell, sn els colorsde la gran potncia emergent; de la Xina.

Van ser els tints imperials, han estat els es-tendards comunistes i sn avui els tons delcapitalisme.

Per a nosaltres, els occidentals, el ver-mell encarna la passi. Entre daltres, la pas-si xinesa. Passi silenciosa i vibrant queprolifera actualment. La Xina ens esbravai espanta. Quan la senten esmentar, algunsdesorbiten els ulls imaginant beneficis. Al-tres, fan una ganyota resignada que anunciadecadncies locals. La majoria ms hbilcalla i actua. Discretament, intenta posar unpeu a limperi. Es tracta dun desembarca-ment silencis.

La nostra universitat tamb sha vistconquistada per la passi xinesa. El Dr. Cer-

vs va posar aviat la mirada a lorient. Va se-

guir les passes de Marco Polo. No va tornar,per, amb seda, sin amb dotzenes destudi-ants. Els veiem rondant pel campus, com-pactes i desubicats. Descollocats per culpanostra, estudiants occidentals, que mostremuna ostentosa falta dhospitalitat. Tant costasaludar-los i descobrir el nou mn que ensporten? El rector, Dr. Argem, tamb ha vi-atjat recentment a les ndies Orientals. Haparticipat en una fira internacional deduca-ci, celebrada a Pequn (Beijing, per als msin).

La passi xinesa no s nova. Fa uns de-cennis, lavantguarda intellectual europeaes va sumar entusiasta al maoisme. Avui snels empresaris i els poltics els que miren aOrient. Els intellectuals revolucionaris dan-tuvi i els empresaris globals davui compar-teixen una certa sensaci de vertigen i un

defecte evident en la mirada. La Xina els fas-cina. Saben que en la seva amplitud, el vellImperi del Mig s inabastable. I aix s unasort. s impossible veure la Xina sencera, iper aix acostumen a veure noms el que elsinteressa.

A mi tamb mha sobrevingut, de sobte,la passi xinesa. Per una carambola inespe-rada he pogut assistir a uns congressos dhis-tria a Xangai i a Pequn. Ordenant les no-tes preses, retrobo una frase reiterada peroccidentals i orientals: s el moment que laXina sobri a Occident i que Occident sobria la Xina. He de reconixer que les metr-polis grogues mhan impactat. Els carrers dePequn, sobretot, exhalen novetat. En el dar-rer lustre, shan aixecat multitud de gratacelsi proliferen els centres comercials. I s queels xinesos tenen una nova passi: el shop-

ping. Fa poc que lhan descoberta, i la fruei-xen llaminers. Es tracta, potser, de la pulsims universal. Altres passions, com la lliber-tat, hauran desperar. Per desprs de veureel pas i parlar amb algunes persones, mheconvenut que arribar. Ms aviat que tard.

Fernando Snchez s doctorand dHumanitats

En Jaume Balaguer (39) sun home que fa por no ell,lgicament, sin en el sentit quecrea por: a les seves pellculessap com fer-sho venir per talque els espectadors almenysestiguin intranquils a la butaca.Quan va ser a la UIC perinaugurar el plat, anunci quelltima pellcula que havia fetamb en Paco Plaza [REC]sestrenaria al novembre. I aixva ser; amb gran succs, percert, i una mica de la m dElOrfanato. Al bar un bon lloc

per no inquietar-se vam estarparlant del seu cinema, i delcinema en general i del que,per ell, s suspens. Hitchcockho explicava parlant dunabomba collocada en una taulade restaurant: lespectador hosabia, per no el personatge;el temps passava i la bombaseguia sense explotarSuspens: sho va estarpensant, i mho va dir, per alfinal.

El que est passantara a Xina canviarla histria mundial

Jaume Figajfiga@cir.uic.es

La ColumnaCapde taula

Jaume BalaguerDirector de cinema

Tu no has passat pors?

S, s clar; jo he passat les porsde qualsevol altra persona. Iles passo: quan un es pensaque ho t tot controlat per desobte se nadona que les cosesno sn com semblaven: a totsens agrada tenir un cert con-trol sobre el que ens envolta.

El cinema de terror scom un manera desbar-gir-se de tot aixS, pot ser; per no per aixhe fet fins ara aquest tipusde cinema. El meu cas ha es-tat tot una qesti datzar: emva agradar la novellaLos sinnombre; vaig aconseguir centmilions de pessetes alesho-

res, 1999, una pellcula bara-ta era del doble; i vaig acabarfent-ne una que em va fer sal-tar a la palestra internacionali ja est...

I ja est, s; per:Darkness, Frgiles, ara

[REC]...; daquesta nhe

vist el triler, i no t pin-ta de ser precisament unconte de princesesPer ja et dic: no s un tipusde cinema determinat el quemagrada, sin histries con-cretes. s la histria el quemha de captivar. Si magra-da, lintento filmar. De fet vaigtreballar tamb amb en PacoPlaza, a OT, el documental,que per mi va ser com un di-vertiment: com jugar amb unsclics que cantaven.

Per qu el terror sovintest lligat a histries ambnens?s una cosa intrnseca de la

prpia narrativa de la por:nens vctimes, desemparats...Caputxeta, Polzet, Rnxolsdor,Els tres ossets... Els nensformen part de la iconografiauniversal del terror. En algu-nes de les meves histries noen totes hi ha nens involu-

crats, per sn fets que tenen

a veure amb els grans. Defet, sn pellcules per grans.Com per voler-los tornar a lapor que tenien quan eren pe-tits. Fets que vas rescatant dela teva prpia histria, sensenecessitat que siguin autobi-ogrfics; igual com el que facomdia, que tira dels acuditsque li han explicat, de situaci-ons cmiques...

I qu s per tu, el cine-ma?Passi; per mi el cinema spassi, s. I faig cinema per lanecessitat que tinc densenyarquelcom als altres; aix, crec,s fonamental a lhora de co-

menar: cal tenir coses a ex-plicar.

Tagradaria fer-ho a Ho-llywood?Si em presenten una bona his-tria... He tingut ofertes, perno mhan agradat els guions.

I el cine daqu tamb val la

pena. Poc a poc va sortint delclix de cinema espanyol,per passar a ser cinema de ter-ror, de comdia, daventures...Com qualsevol pellcula ame-ricana! No noms un gnereespanyol que ho englobi tot.

Ok. Tornem al que havemdeixat. El suspens. Hitch-cock: un restaurant, unespersones, i una bomba.Balaguer, qu en diu...?El teu jefe mha encarre-gat aquesta entrevista: ha fetmuntar tota aquesta parafer-nlia del plat, i mha convi-dat aqu... per analitzar el teucomportament durant lentre-

vista... tenim micros, estemfent el parip, i posant-te aprova...

?... i lespectador el que et lle-gir ho sap. Tu no. Qu serel segent?

[REC]Imaginat que ets un o una perio-dista, acabada de sortir del forn.Fas unes prctiques. Potser no snles primeres, per s tens la illusi

de la primera vegada: un progra-ma de nit que es dedica a filmarprofessionals que treballen mentreels altres dormen. Una nit et tocaels bombers i esperes que passiquelcom increble: un gran incendi,un... el que vulguis. All et diuenque mai passa res, que la rutina

dels bombers s, aix: rutina. Alcap tens molt present els que vanpoder estar filmant els bombersde Nova York, l11 de setembre de2001, que per casualitat van sertestimonis del primer avi quees va estavellar contra les Twin

Towers. I mentre recordes tot aix:una trucada. Una dona ha sentit uncrit esgarrifs al pis de la vena. Elsbombers hi van. I tu, amb el teu c-mera, ests emocionat/da... la res-ta, a aquestes alades molts ja lhanvista. La periodista es queda tan-cada a ledifici, amb poca gent i...

unes persones contaminades ambun virus que els ha convertit en unaespcie dezombies... I un cmera,que no deixa de filmar.

[REC], s aix: una pellcularara, i de por; portada amb moltbona m. Balaguer i Plaza fan un

tndem perfecte creant una his-tria en forma de fals documen-tal, fet que aporta ms proximitati versemblana: s una pellcula,tothom ho sap; per, i si fos ve-ritat? Ledifici s real, el punt devista del cmera constant, s tambreal, i els crits... fins i tot la bogeria

en la que es veuen envoltats elsprotagonistes... Per filmar-la, finsi tot els actors no sabien ben bqu passaria all dalt: els directorsvolien que els ensurts fossin msreals. Recorda una mica a The Blairwich project(1999) i de vegades els

crits i la histria general es fa unamica pesada, potser per exagerada.Per fa por. I aix, sembla que avuiagrada. Noms fa falta veure lxitque ha tingutEl Orfanato, i quea Hollywood ja nestan preparantun remake: Quarantined(2008);cuarentena.

Faig cinema per la necessitat que

tinc densenyar quelcom als altres

Fernando Snchezfersancos@cir.uic.es