entrevista andres
-
Upload
alba-fernandez -
Category
Documents
-
view
215 -
download
2
description
Transcript of entrevista andres
Entrevista 1 ( la meva avia)
Aquesta és una entrevista feta a Carmen Rosañeny Cardona una dona de seixanta set anys que
ha viscut a la postguerra i li anem a fer unes preguntes per a saber quins canvis van haver
respecte de la seva època fins ara.
-Hola, ens permet fer-li unes preguntes per favor?
-Si, diga’m.
-Com es guanyava la vida la teva família quan tú tenies sis anys?
-La meva família eren traperos.
-Que vol dir això?
-Que treballaven venguent i arreglant roba i draps, viatjant per pobles amb carros.
-A quina edat deixares els estudis?
-Als nou anys.
-Va ser per necessitat?
-Si, vaig deixar de estudiar per a ficar-me a treballar.
-A quina edat començares a treballar?
-Vaig començar a treballar als nou anys.
-En que treballaves?
- Treballava en “amo” netejant i arreglant la seva casa.Treballava de vegades fins tot el dia.
-Quin era el salari que rebries?
-Uns quintze duros al mes, treballant tots els dies 10 hores.
-Fins a quina hora et deixaven eixir?
-Jo no eixia mai, sempre estava treballant o ajudant en les coses de casa. El maxim que feia era
estar amb les meves amigues a ma casa verenant.
-A quina edat era el normal casar-se?
-Als vint-i-u o vint-i-dos anys, jo em vaig casar als vint-i-tres.
-Quants germans tens?
-Tinc nou germans.
-Quans fills has tingut?
-Dos, un fill i una filla.
-Quants t’haguera agradat tindre?
-M’haguera agradat tindre cinc o sis.
-Creus que ha millorat o empitjorat la societat desde que tenies vint anys fins ara?
-Per a mi ha millorat, perque ara podem parlar més i podem expressar-se més lliurement.
Encara que falta molt per millorar.
-Moltes gracies per l’entrevista.
-De res, adeu.
-Adeu.
Entrevista 2 ( la meva mare)
Aquesta és una entrevista feta a Consuelo Aznar Miquel una dona de quaranta anys que ha
viscut desde els anys seixanta i li anem a fer unes preguntes per a saber quins canvis van haver
respecte de la seva època fins ara.
-Hola, ens permet fer-li unes preguntes per favor?
-Si,clar. Diga’m.
-Com es guanyava la vida la teva família quan tú tenies sis anys?
-El meu pare tenia un restaurant i la meva mare s’encarregava de les coses de casa.
-A quina edat deixares els estudis?
-Als dèset anys.
-Va ser per necessitat?
-No, volia treballar.
-A quina edat començares a treballar?
-Vaig començar als vint anys.
-En que treballaves?
-Vaig fer els estudis de perruquera i em vaig fer autonoma treballant a la meva perruqueria.
-Quin era el salari que rebries?
-Uns dos-mil euros.
-Fins a quina hora et deixaven eixir?
-Quan era cap de setmana fins a les dotze, i quan no ho era fins a les nou.
-A quina edat era el normal casar-se?
-Als vint-i-tres anys més o menys. Jo em vaig casar als vint-i-dos.
-Quants germans tens?
-Una germana.
-Quans fills has tingut?
-Dos fills.
-Quants t’agradaria tindre?
-M’haguera agradat tindre uno més, una filla.
-Creus que ha millorat o empitjorat la societat desde que tenies 20 anys fins ara?
-Crec que ha empitjorat un poc perque ara hi ha molt més paro i més gent que no arriva a
finals de mes.
-Moltes gracies per l’entrevista.
-De res.
-Adeu.
-Adeu.