7/28/2019 Entrevista al Dr. Jordi Cervs, rector fundador de la UIC

1/1

J. F. VAELLO

Lany 1952, acompanyat finslaeroport pel seu gran amicdestudis Jordi Pujol, vost vamarxar rumb a Alemanya. Elque potser no simaginava sque tornaria, gaireb 50 anysdesprs, per ser rector funda-cional duna nova universitat,precisament a la ciutat que el

va veure nixer...No mho havia plantejat mai, tornara Espanya; per, posats a fer, Bar-celona em semblava el ms adient.

Com va anar?Tot va comenar amb una trucada.Ja portava uns anys lINEDE, on escursaven estudis de Dret i ADE. LaLlei duniversitats privades obria lesportes a qu nhi poguessin haver denoves i es va aprofitar. De tot aixme nassabento lany 1996, quan emtruquen a Alemanya per dir-me siestava disposat a venir a Barcelona.Jo era aleshores catedrtic de Neu-ropatologia i vicepresident de laUniversitat Lliure de Berln i, la

veritat sigui dita, em trobava molt

equipat i satisfet.Ara b, tamb trobava que aix,

posar-ho al servei duna nova uni-

versitat, era per a mi quelcom moltinteressant. Aix que vaig acceptari aquell any vaig ser presentat enel Crculo Ecuestre com a rector dela Universitat Lliure de Catalunya,com shavia de dir.

s aleshores quan comencenles dificultats?S. Semblava que tot anava molt bi que es podria comenar el curs 96-

97 o, almenys, el gener del 97, perno va ser aix. Els problemes van ve-nir primer pel nom: no sacceptava.

Alguns deien que lliure era propide la Universitat de Brusselles, dal-tres que per qu hi havia dhaver unauniversitat amb aquest nom, quantotes ho sn, de lliures... Amb tantsanys a la Lliure de Berln, no enteniaque fessin tant denrenou. Laltregran obstacle va ser Medicina.

Aix, el temps anava corrent.Cap all a labril es va aprovar la Uni -

versitat de Vic. Van passar els mesosi finalment el Parlament ens va reco-nixer, grcies a la insistncia denRamon Guardans, el 25 de setembredaquell any i, el 2 doctubre, va ser

oficialment publicat al DOGC.Tenem el temps just, per va

ser possible: vam iniciar un primer

curs amb set-cents estudiants. Co-menar aix ens va ajudar molt. Nin-g no sho creia.

I ara, deu anys desprs, camde lesperada Medicina.S. Tenir Medicina representa unsalt qualitatiu en la presentaci de laUniversitat. Tamb ens hi ha ajudatel fet que abans no es necessitaventants metges com ara. Hagussim

pogut tenir medicina abans, quansens va proposar tenir-ho junta-ment amb una universitat europea,per no va sortir. I amb aquests deuanys hem anat creixent tamb ambdaltres titulacions que han donatnous impulsos a la UIC i aix ensesperona a treballar cada dia mi-llor. Dono molta importncia, perexemple, a les Humanitats: com queel nostre tarann s lhumanismecristi, des del primer moment es va

veure que ens feia falta una facultatque hi dons cos...

Qu ms queda, ara?Ui! Cal treballar molt, encara. Pelque sigui, estem al capdavant de lesuniversitats catalanes en augment

dalumnes, per hem de veure comseguir treballant: no ens podemadormir sobre els llorers. Jo sempre

Jordi Cervs Rector Fundacional de la UIC

Diu el Dr. Jordi Cervs (el 9 de gener enfar 78), que quan un catedrtic es jubi-la, es queda desemparat. Com aquells dosque es troben pel carrer: Jo no s qu fer;la meva dona minsulta, em diu que sc ungandul... Ah, jo no!: al mat em dedico ala borsa, i a la tarda, investigo. Ah s? Icom tho fas? Molt senzill: al mat faig laborsa de la compra i a la tarda investigoon he oblidat les ulleres.... Aix, a ell no lipassa. Jo sc un senyor que sempre por-ta el futur a la motxilla, em diu. Quatreanys vicepresident de la Universitat Lliu-re de Berln, don va ser tamb catedrticde lInstitut de Neuropatologia; vuit dedeg; sis vegades doctor honoris causa:Barcelona, Madrid, Tokushima (Jap),Saransk (Rssia)... i ara, rector emrit dela UIC; acaba de passar el relleu de direc-tor de Relacions Internacionals, i segueix

en el mn universitari com a membre delAQU, del CESAM: fins al 2011 t mogu-da... Passat, present i futur.

Malgrat tot, vamcomenar el primercurs amb set-centsestudiants. Ningno sho creia

Sempre he dit queporto el futur a la

motxilla: agafar elque hem aconseguit,i endavant

Va ser un encertel canvi de nom,perqu la dimensiinternacionals el futur

Tot plegat vacomenar ambuna trucada

he dit que sc un senyor que portael futur a la motxilla: agafar tot elque hem aconseguit..., a lesquena...i endavant. Magradaria arribar a un20% dalumnes internacionals; ensfalta un campus ms gran i acollidor.

Ampli, amb ms residncies...

I ahir: qu somniava... qu havist... ?Que qu somniava? Vols que et digui

la veritat? Res: sc molt realista, jo...S que pensava en les dificultats quetindrem: problemes que acaben so-lucionant-se, per sempre nacabensortint daltres. Jo veia una tasca arealitzar que mentusiasmava molti somniava en un desenvolupamentgeners de la universitat com shademostrat... i amb la seva dimensiinternacional: la ciutat de Barcelonaens hi ajuda molt... De fet, va serun encert el canvi de nom dltimahora: la dimensi internacional s elfutur.

Per, sesperava tot lassolit?Doncs no tho puc dir, perqu no squ mesperava. s clar que estariamolt b dir alguna cosa com: s

meravells el que hem fet.... B...,s que vaig somniar una cosa: ambmolta feina; i crec que lhem feta...

NEWSUIC ESPECIAL 10e ANIVERSARI 13