entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de...

20
entre tots BUTLLETÍ TRIMESTRAL | OCTUBRE - DESEMBRE | 2015 | 56 EDITORIAL Codi risc suïcidi (CRS) Reorganización Área Sociosanitaria Hospital Sagrat Cor. Martorell Vint-i-cinc anys a Sagrat Cor Adolescencia. Un sinuoso trayecto El programa TMG arriba al CSMIJ Anoia XVI monogràfic teorico-pràctic en salut mental Bodas de plata sacerdotales de Mosén Esteve Fernández Presentación del “Protocolo municipal para el abordaje integral de la violencia machista” en Martorell

Transcript of entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de...

Page 1: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

entre totsBUTLLETÍ TRIMESTRAL | OCTUBRE - DESEMBRE | 2015 |

56EDITORIAL Codi risc suïcidi (CRS)

Reorganización Área Sociosanitaria Hospital Sagrat Cor. Martorell

Vint-i-cinc anys a Sagrat Cor

Adolescencia. Un sinuoso trayecto

El programa TMG arriba al CSMIJ Anoia

XVI monogràfic teorico-pràctic en salut mental

Bodas de plata sacerdotales de Mosén Esteve Fernández

Presentación del “Protocolo municipal para el abordaje integral de la violencia machista” en Martorell

Page 2: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

sum

ari

en

tre

tots 56

2

Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | Canvis funcionals en còrtex prefrontal medial en el TDAH de l’adult | Presentación del “Protocolo municipal para el abordaje integral de la violencia machista” en Martorell | Vint-i-cinc anys a Sagrat Cor | El programa TMG arriba al CSMIJ Anoia | Presentación del libro “La incomunicación virtual” | Bodas de plata sacerdotales de Mosén Esteve Fernández | Reorganización Área Sociosanitaria Hospital Sagrat Cor. Martorell | Seminari de Tractament Psicoterapèutic pel Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) | Inauguració de la 18ena edició del Màster en Psicogeriatria | Grup d’inserció comunitària: treball conjunt entre usuaris i professionals | Jornada del CEA. Fundació Congrés Català de Salut Mental | Adolescencia. Un sinuoso trayecto | Navidad, una ventana abierta al Misterio | Dia Mundial de la Salut Mental 2015. Dignitat en salut mental | XVI Monogràfic teorico-pràctic en Salut Mental. La complexitat del Dolor Crònic: La dimensió humana del dolor | ACTIVIDADESde docencia impartida | Biblioteca | Agenda

Page 3: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

CRÈDITSentre tots

HOSPITAL SAGRAT CORAv. Comte Llobregat, 11708760 MartorellTel. 93 775 22 00Fax 93 775 19 [email protected]

CONSELL DE REDACCIÓRosa AlmiñanaJosé A. LarrazGloria LópezJosé Mª PeñaXavier ReigJosep Tristany

SECRETÀRIAMª Isabel Rivera

HAN COL.LABORATAntoni AmenósJoan BeumalaFernando BoatasNeida FernándezMireia GonzálezLiliana IbáñezNúria JaurrietaJosé A. LarrazPau MartínezRoberto NarvaizJosefina OsesJosé Mª PeñaXavier ReigNúria RosellManel SánchezFIDMAGComissió Docència

FOTOGRAFIAJanet Jordana

DISSENY GRÀFIC3bestudi

IMPRESSIÓUnigràfic

DIPÒSIT LEGALB-20575-2002

La redacció d’EntreTots no es responsabilitza de les opinions expressades en els articles publicats.

editorial3

DR. JOSÉ A. LARRAZ

• Seguiment proactiu i intensiu especialitzat de la persona i la família:

a. Concertació de visita amb l’especialista de psiquiatria abans de 10 dies (72 hores si és un menor de 18 anys), després d’una alta (hospitalària o d’urgències).

b. Seguiment telefònic del 061 CatSalut respon als 30 dies per confirmar que segueix l’atenció als serveis de salut mental.

c. Seguiment proactiu presencial i telefònic dels serveis de salut mental, almenys durant els 12 mesos següents a la temptativa suïcida per evitar la desvinculació.

• Millora la comunicació i la coordinació entre els dispositius, amb el suport de les TIC (Registre Sanitari, missatgeria entre dispositius impli-cats) i la HC3.

• Millora la informació disponible (registre de casos), l’avaluació de resultats i la possibi-litat de benchmarking entre proveïdors.

A l’Hospital Sagrat Cor, la implan-tació del CRS, s’ha realitzat en dues fases. El passat mes d’octubre, es va iniciar la implantació en el Sector de l’Anoia i del Berguedà, amb la implicació del Servei d’Urgències i la Unitat d’Hospitalització d’Aguts del nostre Hospital, del CSMIJ d’Igualada i del CSMA de Berga.

Per al proper dia 11 de gener, està prevista la implantació en els tres sectors restants de referència del nostre centre (Baix Llobregat Nord, Centre i Alt Penedès).

En tots els casos, prèviament a la seva implan-tació s’ha realitzat la formació dels nostres professionals en la implementació del registre de la temptativa en l’aplicatiu del Departament de Salut; també s’han consensuat circuits d’atenció entre tots els serveis i recursos assistencials de cada territori. •

Codi risc suïcidi (CRS)

E l suïcidi, entès com la conducta “voluntària” per la qual la persona pot perjudicar-se

molt greument, fins a acabar amb la seva vida, pot considerar-se com un problema de salut, i per tant, susceptible d’elaborar una estratègia per part dels serveis nacio-nals de salut mental, per prevenir-la (Plan nacional de prevención del suicidio-2014).

Espanya presenta una baixa taxa de morta-litat (8,31 per 100.000 habitants) respecte als països d’Europa Occidental (11,85 per 100.000 habitants), sent la taxa de Catalunya, encara inferior (7,20 per 100.000 habitants), segons dades de 2013. Obstant això, a causa de que afecta especialment a gent jove, a que s’associa freqüentment amb trastorns mentals (depressió major especialment), i a que es disposa d’evidències en països del nostre entorn de que les polítiques de prevenció són efectives; és pel que a Cata-lunya es posa en marxa aquesta estratègia de prevenció denominada Codi Risc Suïcidi (CRS), a partir d’experiències pilot territorials a Sabadell i Dreta de l’Eixample.

El CRS suposa posar el funcio-nament un conjunt d’actuacions assistencials protocol·litzades, dirigides a les persones en les que es detecta un risc important de suïcidi, que pot comportar:

• Risc imminent o a curt termini de compromís vital.

• Una greu discapacitat física i/o psíquica.

• Una afectació important de la qualitat de vida.

A més implica a tots els serveis i recursos sanitaris del territori (SEM, ABS, Hospital General i Salut Mental).

Els objectius generals del CRS són:

• Disminuir la mortalitat per suïcidi.

• Augmentar la supervivència de la població atesa per conducta suïcida.

• Prevenir la repetició de temptatives de suïcidi en els pacients d’alt risc.

Què aporta el CRS?

• Millorar la detecció precoç del risc en qualsevol punt d’atenció. En aquesta primera fase del CRS, després de la detecció precoç, ve l’atenció a la persona amb una tempta-tiva suïcida, que comportarà el registre i l’activació si procedeix del CRS, per part d’un psiquiatre de la xarxa de salut mental (urgències/aguts).

Page 4: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

entre tots

4

IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores

S e trata de unas jornadas de carácter multidisciplinar, en las que se debaten

los avances en el campo de las polí-ticas asistenciales tendentes a promover la retirada de contenciones físicas en pacientes ancianos, principalmente en el ámbito residencial.

Esta iniciativa cuenta ya con más de diez años de vida en los que diferentes enti-dades o asociaciones en nuestro país, intentan dignificar el trato que reciben los ancianos en entornos residenciales, erradicando el uso de contenciones físicas y promoviendo buenas prácticas en el manejo asistencial de las diferentes situa-ciones en las que comúnmente suelen indicarse las sujeciones. Diferentes

TEXTO: DR. MANEL SÁNCHEZ

campañas de información y formación en este campo, así como de acreditación de centros libres de sujeciones, forman parte de la actividad de estas asocia-ciones. La Jornada contó con la presencia del coordinador de este movimiento en la ciudad italiana de Trieste, declarada por sus autoridades municipales como Ciudad Libre de Contenciones, quien disertó sobre el proceso seguido en ese municipio hasta llegar a esta condición.

Otros profesionales de nuestro país también expusieron diferentes experiencias en este sentido, especialmente desde grandes corporaciones con importante número de residencias en España como Sanitas o Amma, así como otras experiencias en

el uso de estrategias no farmacológica para reducir las conductas de agitación en ancianos, como la aportada desde el Hospital Sagrat Cor en relación al uso de la estimulación multisensorial en pacientes con demencia. También se abundó en las implicaciones legales de los procesos de contención y los inminentes cambios legislativos en este sentido.

A la jornada asistieron más de 200 personas que participaron en un debate muy vivo tras las ponencias, poniendo de relieve el gran interés, no exento de debate, que este tema genera en la actualidad en el ámbito asistencial del paciente geriátrico. •

Fotografia: M. Sánchez

S ignificativament, entorn al 50% dels afectats el trastorn persisteix en l’edat

adulta. No obstant, són pocs els estudis de neuroimatge funcional en adults amb TDAH i els resultats són més inconsis-tents que en els estudis en població infantojuvenil.

Investigadors de FIDMAG Germanes Hospitalàries i dels serveis de psiquia-tria de l’Hospital de Sant Rafael i de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron han publicat a la revista “Journal of Attention Disorders” un estudi sobre els canvis cerebrals funcionals en adults amb TDAH. Paral·lelament també es van examinar

Canvis funcionals en còrtex prefrontal medial en el TDAH de l’adultEl Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodes-envolupament que afecta aproximadament al 5% de la població de nens i adolescents.

en quina mesura els canvis observats podrien ser modulats per l’exposició prèvia al tractament amb metilfenidat. Es va estudiar una mostra àmplia d’adults amb diagnòstic de TDAH del subtipus Combinat i un grup aparellat de voluntaris sans, obtenint imatges del cervell durant la realització d’una tasca de memòria de treball.

Els resultats varen mostrar que els partici-pants amb TDAH presenten una deficient deactivació del còrtex prefrontal medial durant la tasca de memòria de treball, en comparació al grup control. Per altra banda, no es van trobar diferències entre

el grup de pacients que havien rebut tractament a llarg termini amb metilfe-nidat i els que no l’havien rebut.

Aquesta disfunció en la deactivació del còrtex prefrontal medial, node anterior principal de la “xarxa neuronal per defecte” (Default Mode Network) dels pacients amb TDAH podria explicar el pitjor rendi-ment dels pacients durant l’execució de les tasques cognitives. El fet de que el tractament previ amb metilfenidat no impliqui canvis en l’activitat cerebral podria recolzar la seguretat d’aquest tractament, que no produiria efectes perjudicials a nivell de funció neural a llarg termini. •

TEXT: FIDMAG

El pasado día 20 de noviembre, en la sede del IMSERSO, en Madrid, tuvo lugar la 4ª Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores.

Page 5: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

entre tots

5

Presentación del “Protocolo municipal para el abordaje integral de la violencia machista” en Martorell

S e trata de una iniciativa que busca formalizar esas líneas de interven-

ción básicas ante este lamentable hecho y que aglutine a todos los que de una forma u otra pueden y deben colaborar.

En realidad, el trabajo en red y multi-disciplinar se inició en 2002 y se han llevado a cabo revisiones y actualiza-ciones hasta culminar con este Protocolo actual que recoge la línea de intervención pormenorizada en casos de violencia de género.

En el abordaje de la violencia machista están implicados un conjunto de agentes sociales y profesionales, con tareas dife-rentes pero complementarias y que con el Protocolo estarán coordinadas.

Dentro de los actos de conmemoración del Día Internacional contra la Violencia contra las Mujeres (25 de noviembre), el pasado viernes 20 de noviembre tuvo lugar en la Casa de la Vila de Martorell y con la presencia del alcalde Sr. Xavier Fonollosa, la presentación oficial del “Protocolo para el abordaje integral de la violencia machista” que recoge el conjunto de medidas y mecanismos de apoyo, coordinación y cooperación entre las diferentes instituciones y los diferentes profesionales del territorio para facilitar una respuesta coordinada contra la violencia machista.

TEXTO: DR. FERNANDO BOATAS

Los agentes implicados son: cuerpos de seguridad (policía local y mossos), Servicios Sociales (Servei d’Atenció a la Dona y Serveis Socials del Ayunta-miento, y Servicios sanitarios (Hospital Sant Joan de Déu, Cruz Roja, ABS, ASSIR y CSMA de Martorell). Además se han incorporado el Departamento de Enseñanza y el Juzgado nº 5 de Martorell.

Este equipo tan numeroso e interdiscipli-nario se constituyó en forma de Comisión Técnica y ha trabajado desde hace meses en la elaboración de este Protocolo en el que se detallan las intervenciones en los cuatro pilares básicos en los que debe intervenirse para erradicar la violencia machista: prevención, detección, aten-ción y recuperación.

Desde el CSMA de Martorell hemos colaborado en este Protocolo, tanto en las reuniones como en la elaboración de las propuestas de intervención que nos implican, ya que el abordaje en aspectos de salud mental es un aspecto signifi-cativo en todo el proceso de abordaje de mujeres maltratadas. La psicóloga clínica, Sra. Lola Cubero ha sido la persona que ha formado parte desde su constitución de esta Comisión Técnica de seguimiento del Protocolo.

Por citar unos números, en el año 2014 se atendieron en este ámbito 49 mujeres que respondían a casos de violencia de género. •

DÍA IN

TERNACI

ONAL

CONTRA LA VIOLEN

CIA D

E GÉNERO

25N

Fotografia: F. Boatas

Page 6: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

entre tots

6

Vint-i-cinc anys a Sagrat CorAquest any han estat vàries les persones que han celebrat el seu 25è Aniversari com a treballadors de Germanes Hospitalàries, Hospital Sagrat Cor de Martorell.

D es de la redacció hem decidit tornar a fer un article sobre aquest fet,

rescatant la varietat i diversitat de les experiències individuals. Més quan aquest any les persones pertanyen a diferents llocs de treball, tant de recursos interns com externs, amb la riquesa de mirades que això comporta.

Qualsevol relat històric, personal, fami-liar, institucional o social s’enriqueix per l’aportació de les persones que recull i modifica el sentit de les narra-tives. Podríem haver entrevistat a les persones i transcriure-les, però per evitar la feixuguesa d’aquest fet hem decidit construir una història global basada en aquestes micro-històries transversals.

Les persones que s’han prestat a ser entrevistades són, per ordre alfabètic: el Sr Joan Beumala Solé, psicòleg clínic del CSMIJ d’Igualada; la Sra. M. Ángeles González Conchillo, auxiliar de clínica de l’Àrea de Rehabilitació en Salut Mental; el Sr. Pere Julià Torres, oficial de manteni-ment; la Sra. Rosario Martín Medina, auxiliar de clínica de la Unitat de Patologia Dual; i el Dr. Manel Sánchez Pérez, psiquiatre, coordinador de l’Àrea Sociosanitària.

Què creus que aporta la teva tasca en una Institució com la nostra?

Realment ha resultat prou interessant veure les coincidències de les persones entrevistades. Es valora que els diferents llocs de treball fan una aportació a l’hora de facilitar-se la tasca mútuament per tal de millorar el benestar de les persones ateses, tant des de l’atenció fins al confort de les instal·lacions.

La tasca, s’assenyala, ha de ser realitzada amb interès i entusiasme ja que parteix del compromís amb l’altre: el pacient, les famílies, els diversos entorns educatius, socials, laborals... l’equip i la institució. I d’aquesta manera poder alleugerir el seu patiment, ajudar a produir canvis, orientar i assessorar des de diversos sabers compartits i alhora continuar amb l’esperit de la tasca iniciada pel Dr. Rego, tot millorant el posicionament de Sagrat Cor en l’àmbit de la salut mental i la gent gran. Des dels diferents llocs de treball es pot fer una aportació per tal de faci-litar la tasca dels equips i el benestar dels pacients

Fa 25 anys que ets a Sagrat Cor, què creus que t’ha aportat a nivell professional i personal el treball a la Institució?

Noves coincidències, amb diferents matisos: satisfacció professional pel que suposa d’aprendre cada dia en l’àrea d’interès i formació de cadascú. Integració d’aquest saber en la pràctica quotidiana per tal de desenvolupar un projecte engrescador en les tres grans àrees de la tasca institucional: assistència, docència i d’investigació. Això, juntament amb el valor del treball en equip dóna

lloc a descobrir-se satisfet amb allò que es fa professionalment, sobrepassant aquest punt i podent dur-ho als nivells personals. El madurar, l’aprendre dels errors, créixer professionalment també té el seu paral·lelisme amb el creixement personal. Es coincideix amb el fet que trencar mites sobre la malaltia mental i respectar la diferència, així com compartir neguits i interessos, ajudar i ser ajudat pels companys duu a l’agraïment, a l’encontre entre persones amb qui es viu al dia a dia fins a crear llaços de companyonia i amistat.

Creus que els valors hospitalaris han estat una motivació per mantenir-te aquests anys a la institució? Per què?

Els entrevistats han fet menció directe a l’hospitalitat, que comporta un tracte concret a pacients i familiars i a un mateix com a persona. Al fet de donar un lloc de persona a l’altre, reconeixent-li la seva complexitat, sigui pacient, per integrar-los a la vida social i quotidiana, sigui company, permetent-li cobrir els seus objectius professionals.

Amb 25 anys deus haver viscut molts canvis en l’atenció a les persones Quina valoració en faries? Com has viscut aquests canvis?

A nivell social s’han produït canvis impor-tants tant en els seus ideals: una societat del més: més activitat, més rendiment, més rapidesa que duu al menys: menys reflexió. Canvis importants a nivells demo-gràfics i de polítiques assistencials en l’àmbit de la gent gran. Canvi en el perfil dels recursos i en el concepte d’atenció, com el fet que l’hospital ja no és un lloc de vida, sinó de pas.

TEXT: SR. XAVIER REIG | SR. JOSEP TRISTANY

Sr. Joan Beumala Sra. M. Ángeles González Sr. Pere Julià Sra. Rosario Martín

Page 7: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

TEXT: SR. XAVIER REIG | SR. JOSEP TRISTANY

entre tots

7

Aquests canvis han dut des d’una millora en l’atenció i el confort, s’assenyala l’obertura del servei de fisioteràpia a una millora en la individualització dels processos. Malgrat tot, continua havent-hi zones fosques i de dificultats, com pot ser la recerca de respostes ràpides que pot dur a la hipermedicalització dels processos sense temps per a la reflexió. Per altra banda, encara cal consolidar aquests canvis.

A nivell social, quina valoració faries de l’atenció en salut mental i sociosanitària?

Es valora, malgrat el camí que encara queda per recórrer, que la creació de recursos externs han fet molt per tal de millorar l’autoestima i l’autonomia dels pacients i el canvi de la mirada social sobre l’estigma associat a la malaltia mental. Cal, però, continuar amb la sensibilització de la societat.

Dins d’aquest camí per recórrer no manquen les dificultats que suposen l’atenció a la complexitat i la parti-cularitat en una societat que té unes expectatives de resposta immediata que sovint no es pot cobrir.

Salut mental i gent gran dos àmbits de la societat que requereixen de suport i de protecció, amb la certesa que la salut és un dret dels ciutadans i que l’administració intenta donar resposta a unes demandes que augmenten progressivament, millorant l’atenció a la cronicitat, aspecte que en ambdós àmbits Sagrat Cor n’és un referent en el seu sector. •

L ’any 2002 el Consell Assessor sobre Assistència Psiquiàtrica i Salut Mental

de Catalunya va definir el concepte de Trastorn Mental Greu a la infància i l’adolescència: “El TMG inclouria un conjunt de patologies mentals que tenen, o bé poden tenir, una repercussió impor-tant en la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Poden veure compro-mesa la seva evolució ja que, atesa la seva gravetat afecten greument la vida familiar, escolar, laboral i social produint una inadaptació important”.

L’objectiu principal d’aquest programa és atendre correctament la població infantil i juvenil que presenta aquest trastorn. Són els professionals dels equips de salut mental infantil i juvenil els que decidiran la inclusió dels casos que han de rebre una atenció específica.

L’any 2005 es constitueix el CSMIJ Anoia com a una unitat productiva, dins de la Regió Sanitària Cata-lunya Central. A partir d’aquest moment es va anar dotant al servei de diferents programes assisten-cials: el Programa d’Atenció als Trastorns de Conducta Alimentària, el Programa de Suport a les Resi-dències de la DGAI, el Programa Salut i Escola. Pel que respecta al Programa TMG, el Departa-ment va demanar al centre un dels objectius del programa, que era l’elaboració d’un registre de pacients que patien aquest tras-torn, però no va dotar al CSMIJ dels recursos per poder donar una atenció específica a aquesta població.

Des de la taula territorial d’infància i adoles-cència de l’Anoia es va impulsar un grup de treball per valorar quin abordatge del TMG es donava als infants i adolescents de la comarca amb afectacions importants i alhora amb problemàtica conductual que requerien una atenció integrada a nivell terapèutic/educatiu. Els resultats van ser presentats al juliol de 2014 en un document que descrivia com, en els

El programa TMG arriba al CSMIJ Anoia

Després d’un llarg camí, el Departament de Salut ha concertat amb la nostra Institució l’aplicació del Programa del Trastorn Mental Greu al CSMIJ Anoia.

últims anys, a la comarca de l’Anoia hi havia hagut un augment considerable de casos complexes que corresponien a TMG i també a trastorns de conducta amb auto i hetero agressivitat. Això va ser el punt de partida de la concessió del programa.

Molts dels infants i adolescents que pateixen aquest tipus de patologies presenten una elevada fragilitat subjec-tiva que els fa tenir mancances impor-tants per poder afrontar les demandes quotidianes a nivell escolar i social. Tanmateix les famílies també neces-siten d’una orientació per poder contenir, entendre i acompanyar al seu fill. En el document es ressaltava que “una atenció inadequada o insuficient a nivell clínic d’aquests trastorns podia empi-tjorar i cronificar la patologia”. En el document s’explicitava que una de les conclusions era que, a la comarca de l’Anoia li mancaven recursos per donar una adequada assistència a aquests pacients i a les seves famílies.

Després de deu anys de la constitució del CSMIJ Anoia, a l’octubre d’aquest any, el Departament de Salut ha fet possible el Programa TMG pel CSMIJ Anoia, equiparant amb els altres dos CSMIJs de l’àrea infanto juvenil de l’Hospital Sagrat Cor, que ja tenien el programa des de fa forces anys. La referent del programa TMG és la infer-mera de l’equip, que s’encarregarà per una banda del registre i de l’altra de donar viabilitat al procés terapèutic i a la coordinació amb la xarxa assistencial.

Així doncs com deia Baltasar Gracian “la verdad siempre llega la última y tarde, cojeando con el tiempo”. •

TEXT: SR. JOAN BEUMALA | SRA. NEIDA FERNÁNDEZFotografies: J. Jordana

Sra. Rosario Martín Dr. Manel Sánchez

Page 8: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

SINOPSIS

Presentación del libro “La incomunicación virtual”

Me complace informarles de la reciente publicación del libro La incomunicación virtual (Xoroi Ediciones, Barce-lona, 2015), del que soy autor, y en el que planteo una reflexión sobre el alcance y los efectos del fenómeno social de la comunicación virtual.

He depositado un ejemplar en la biblioteca del hospital. ¡Espero que os guste!

TEXT: SR. PAU MARTÍNEZ

“Si queremos resumir en

una imagen los efectos que

adquiere el fenómeno social de

la comunicación virtual, visua-

licemos un vagón de metro

de una gran ciudad, repleto

de pasajeros viajando juntos

en silencio y sin decirse nada,

con las cabezas agachadas

y mirando sin pestañear las

pantallas de sus respectivos

teléfonos móviles. Ante esta

radiografía cotidiana alguien

podrá objetar: «¡Mucho antes

de que la comunicación virtual

se convirtiera en un fenómeno

social, los pasajeros de un

vagón de metro tampoco se

hablaban!». Es cierto, puesto

que el proceso de la indivi-

dualización afecta a las socie-

dades postindustriales desde

hace varias décadas. Pero el

fenómeno social de la comu-

nicación virtual ha conseguido

que los viajeros de un vagón

de metro ¡ya ni siquiera se

miren!”

“Hasta finales del siglo XIX la

proximidad física entre dos

personas era condición necesaria

para poder hablar. Si alguien

explicaba haber conversado

con otra persona se sobre-

entendía que ambas habían

coincidido físicamente, del

mismo modo que damos por

hecho que para contemplar

una exposición de pintura es

necesario que en el museo

haya luz. Pero la invención

del teléfono brindó la posi-

bilidad de conversar sin la

presencia física de los inter-

locutores, y los avances cien-

tíficos y técnicos han conse-

guido que la comunicación

virtual se haya convertido en

nuestros días en un autén-

tico fenómeno social. Por este

motivo es necesario pregun-

tarse: conversar a través del

espacio virtual, ¿es también

una forma de encuentro inter-

personal y social? Para que

dos o más personas puedan

encontrarse, ¿es suficiente

que hablen y conversen virtual-

mente, o también es necesaria

su presencia física? ¿Parti-

cipar en una comunidad virtual

socializa del mismo modo que

una comunidad real?”

entre tots

8

SINOPSIS

Page 9: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

entre tots

9

M osén Esteve nació en Manresa el 28/12/1950 y se ordenó sacerdote

el 30/09/1990 en la Parroquia de Santa Engracia de Montcada i Reixac.

Mosén Esteve está vinculado como capellán a nuestro hospital desde el mes de febrero de 1995.

Son, por tanto, 20 años que de forma ininterrumpida ha formado parte de nuestra comunidad hospitalaria atendiendo las necesidades espirituales y religiosas de la comunidad de Hermanas Hospitala-rias y de todos los pacientes y trabaja-dores del hospital. Su labor a lo largo de estos veinte años ha sido y es enco-miable y por esta razón, con motivo de

Bodas de plata sacerdotales de Mosén Esteve FernándezEl día 20 de noviembre tuvo lugar un acto institucional de reconocimiento al capellán del hospital Mosén Esteve Fernández, con motivo de la celebración del XXV aniversario de su ordenación sacerdotal.

TEXTO: SR. JOSÉ Mª PEÑA

esta efeméride, la dirección del Hospital sentía la obligación de realizar un acto de reconocimiento.

El Servicio de Atención Espiritual y Reli-giosa del Centro (SAER) se encargó de preparar la celebración eucarística que contó con la inestimable colaboración de la Coraleta de Masquefa dirigida por el Maestro Mata.

Mosén Esteve recibió diferentes obse-quios y felicitaciones del propio SAER y pacientes del hospital.

Al finalizar el acto el gerente del Hospital, Sr. José Mª Peña, dirigió unas palabras en las que destacó la importancia que para un hospital católico perteneciente a

una congregación religiosa tiene la figura del capellán y resaltó la aportación que realiza Mosén Esteve diariamente, su sintonía con la dirección y su implica-ción y apoyo en diferentes proyectos institucionales.

Como signo de gratitud y reconocimiento, el Sr. José Mª Peña y la Vicesuperiora del Hospital, Sor Lucia Arteaga, hicieron entrega a Mosén Esteve de un cuadro realizado por Angelina Vilella.

Finalizó el acto con unas emotivas pala-bras de Mosén Esteve y un aplauso de todos los presentes. •

Fotografía: J. Jordana

Page 10: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

entre tots

10

Reorganización Área SociosanitariaHospital Sagrat Cor. Martorell

El Pla de Salut de Catalunya 2011-2015 ha supuesto una total reorganización del modelo catalán, coincidiendo con los importantes ajustes económicos que el sistema ha sufrido, y que hacían inviable desde su sostenibilidad la dinámica de gasto de los últimos años.

U no de los pilares básicos de esta reorganización del modelo es la

atención a la cronicidad. Se consi-dera que aproximadamente un 5% de las personas atendidas en la red sanitaria, son patologías crónicas, generalmente personas de edad avanzada; y que este grupo consume el 50% de los recursos del sistema. En el modelo catalán se ha acuñado los términos de PCC (pacient crònic complex) y MACA (malaltia crónica avançada), considerando que este grupo de personas debe de recibir dentro del sistema una atención específica y con una orientación diferente de los servicios sanitarios y sociosanitarios, para que estos resulten más eficientes.

Este nuevo modelo de atención a la cronicidad, dirigido a dar atención específica a este grupo de personas (PCC y MACA), descansa en 3 puntos fundamentales:

• Modelo de atención en base terri-torial, en cada territorio se han de orga-nizar los servicios sanitarios y sociosani-tarios, para dar respuesta a este grupo de población.

• Gestión de casos recayendo en los ABS de cada territorio.

• Integración/complementariedad de todos los servicios sanitarios y sociosa-nitarios del territorio, orientados hacia esta población.

Todo ello ha supuesto una nueva orga-nización territorial de los servicios sani-tarios y sociosanitarios, en la atención a la cronicidad y para la atención sanitaria al resto de población general, basada fundamentalmente en:

1. Integración y complementariedad de todos los niveles asistenciales del territorio (atención primaria-hospital de agudos-sociosanitario-salud mental y drogodependencias). El objetivo es responder a las necesidades asisten-ciales de la población (especialmente de los PCC y MACA) con los recursos disponibles en el territorio, a través si es necesario del establecimiento de alianzas estratégicas entre los diferentes provee-dores de servicios.

Por parte de la administración sanitaria (CatSalut), se asegura dicho objetivo, con el establecimiento de objetivos transver-sales, que implican a todos, con la pena-lización al conjunto si algún proveedor no cumple.

2. Una nueva organización territorial de los servicios sanitarios y socio-sanitarios, con otras atribuciones y funciones, para dar respuesta a lo reco-gido y planificado en el Pla de Salut por la Administración sanitaria de Cataluña:

a. La atención primaria (ABS), como puerta de entrada del sistema, serán el centro en done pivota todo el sistema. Encargados de promoción, prevención y detección precoz de todas las pato-logías. Además en el nuevo modelo de Atención a la cronicidad, son los encar-gados de registrar los casos de PCC y MACA, y ser los gestores de casos para poder prestar una atención especí-fica a este colectivo y ser más eficientes en términos de mejoría de salud de las personas y en cuanto a la utilización de los recursos existentes.

b. Hospital de agudos, en principio es el recurso más especializado y caro del sistema.

El objetivo es que quede reservado para situaciones agudas (médicas y quirúr-gicas), reduciendo progresivamente su media estancia, y para ello incidir en los ingresos de PCC y MACA, que son en los que se prolonga innecesariamente los ingresos.

Igualmente el hospital de agudos ha de reducir la frecuentación en urgen-cias, por procesos que no requieran la tecnificación del hospital.

En estos dos objetivos entran las nuevas funciones de los centros sociosanitarios, así como de la atención primaria (ABS).

c. Atención sociosanitaria.

En el actual contexto a nivel territorial los centros de Hospitalización Sociosa-nitaria han de dar respuesta ágil, tanto al hospital de agudos como la atención primaria, en este nuevo escenario a nivel territorial:

• Atención post-aguda: Estaríamos hablando del ingreso en régimen de media estancia sociosanitaria, de aque-llos pacientes provenientes del Hospital tras un proceso agudo (fractura de fémur, cirugía ortopédica de cadera o rodilla, AVC, ICC, MPOC, etc.), que requiere una rehabilitación funcional intensiva previa a la vuelta al domicilio.

Se nos pide una respuesta ágil, para no colapsar el hospital; y sin solución de continuidad, ha de pasar directamente del Hospital de Agudos a hospitalización sociosanitaria. La estancia media no ha de superar a 30 días.

• Curas paliativas: Pacientes en un proceso terminal (oncológico y no onco-lógico), para control de síntomas o para intervención de final de vida.

El paciente proviene o de Atención primaria o PADES y también de hospital de agudos en cuyo caso la respuesta ha de ser muy rápida (a veces programación en 24 horas).

• Atención Sub-aguda: Son pacientes que provienen de atención primaria direc-tamente.

Son PCC o MACA, que ante una incipiente descompensación de su/sus procesos patológicos, se realiza una hospitaliza-ción en sociosanitario, con la finalidad de evitar su alto índice de frecuentación en urgencias de hospital o las hospitaliza-ciones prolongadas en el mismo; dentro de los nuevos objetivos marcados en el Pla de Salut.

La estancia media se sitúa en 12 días.

Ante estos nuevos requerimientos a la atención sociosanitaria, en el momento actual no estamos dando una respuesta adecuada a las necesidades planteadas en el territorio, con lo cual, para garan-tizar la viabilidad de futuro de nuestra Área Sociosanitaria i a instancias del CatSalut, se decidió una reorganización 2 niveles:

1. Estructural

- Hemos visto que la estructura actual condiciona de forma importante la gestión

TEXTO: DR. JOSÉ A. LARRAZ

Page 11: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

Seminari de Tractament Psicoterapèutic pel Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC)

E ls docents que van impartir el semi-nari van ser els psicòlegs; Sònia

Serrano Vivancos (CSMA Martorell), Roger Ballescà Ruiz (CSMIJ Martorell) i Nuria Jaurrieta Guarner (CSMA de Sant Feliu de Llobregat). Els alumnes assistents van ser 22 professionals del nostre hospital, psiquiatres i psicòlegs, de les diferents àrees i unitats.

El primer dia del seminari es va parlar del trastorn en sí, i els models a treballar: el cogni-tivo-conductual i la teràpia estratègica breu. L’última part es va practicar mitjançant un vídeo d’un dels qüestionaris més utilitzats per avaluar el trastorn.

El següent dia es van abordar les tècniques específiques des de les dues orientacions pel maneig del TOC, comentat amb casos de la pràctica diària.

Finalment, l’últim dia es va convidar a dues psicòlo-gues de l’Hospital Universi-tari de Bellvitge, Sra. Nadine Riesco i Sra. Isabel Sánchez les quals ens van parlar de la seva experiència amb un grup d’acumuladors i del tractament intensiu d’ingrés hospitalari amb exposició de Prevenció

TEXT: SRA. NÚRIA JAURRIETA

de Resposta. En la segona part del dia es va treballar un cas d’un pacient a través d’un vídeo i les opcions tera-pèutiques a abordar amb la participació del grup.

En l’última part es va fer un petit exercici pràctic en forma de role-playing, perquè cada assistent es pogués “posar a la pell” d’una persona que pateix la malaltia. Després es va compartir l’experiència amb la resta del grup.

El resultat del seminari, va ser molt satisfactori tant pels docents com pels alumnes, on va ser un bon moment per compartir casos i experiències de la nostra pràc-tica clínica. •

entre tots

11

de las camas, para dar la respuesta ágil y rápida que se nos solicita.

- Necesidad de disponer de habita-ciones individuales suficientes, para la atención a curas paliativas o situa-ciones terminales.

- Necesidad de poder separar estruc-turalmente a pacientes sociosanita-rios geriátricos (CV, CP y Subagudos), de las demencias con trastornos de conducta y pacientes psicogeriátricos, que en el momento actual resulta difícil, y condiciona la viabilidad de futuro del Área en el ámbito sanitario-geriátrico.

2. Asistencial

Una vez realizada la reorganización estructural procederemos a una reor-ganización del personal asistencial en relación a la especialización de los profesionales y las cargas de trabajo de cada unidad asistencial.

A nivel práctico supone:

1. Disponer de un Área Sociosani-taria Geriátrica, con unas estructuras adecuadas y que nos permitan dar respuesta a los requerimientos actuales de nuestro territorio (edificio UPD).

2. Integrar la patología dual dentro de toda el Área de Psiquiatría General, manteniendo su especialización y condiciones diferenciadas.

3. Seguir manteniendo nuestra espe-cialización en psicogeriatría, en varios espacios con una tipología de pacientes similares.

Somos conscientes de que dicha reor-ganización ha provocado no pocos malestares e incomprensiones por parte de algunos profesionales del Centro, al considerar que han perdido algunas condiciones que anteriormente dispo-nían. Valga dicho artículo para volver a explicar los motivos de dicha decisión, por la cual la Dirección del Hospital ha procurado que todos puedan prestar sus servicios en las mejores condiciones posibles, pero es su responsabilidad sobre todo velar por la viabilidad futura del centro. •

Durant el mes de novembre es va dur a terme el Seminari de Tractament Psicoterapèutic pel Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC).

Page 12: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

Inauguració de la 18ena edició del Màster en Psicogeriatria

El passat 23 d’octubre va tenir lloc a la seu de Caixa Fòrum l’acte inaugural de la 18ena edició del Màster i la Diplomatura de Postgrau en Psicogeriatria que l’Hospital Sagrat Cor organitza conjuntament amb el Departament de Psiquiatria de la UAB.

TEXT: DR. MANEL SÁNCHEZ

E n aquesta ocasió va contar amb la presència del Professor

Germán E. Berrios, catedràtic emèrit d’Epistemología Psiquiàtrica de La universitat de Cambridge, al Regne Unit. La seva lliçó inaugural va tractar sobre l’historia conceptual i l’epistemologia de la Demència, ambdós aspectes tractats amb el rigor i la profunditat que caracteritzen les seves presentacions.

Prèviament es van entregar els diplomes als alumnes que van finalitzar l’edició anterior i es va fer entrega dels premis als millors treballs de final de Màster. La nova edició acull alumnes de Catalunya i d’altres vinguts de diferents comuni-tats autònomes (Madrid, Castella-Lleó, Galicia, València, País Basc, Castella-La Manxa, Navarra) i d’altres països llati-noamericans (Veneçuela, Mèxic, Argen-

tina, Colòmbia, República Dominicana, Perú, Uruguai i Costa Rica) i d’altres països europeus (Polònia).

L’acte va finalitzar amb un cocktail on alumnes i professors van poder debatir en un acte acadèmic que ja ha esdevingut tradicional i alhora entranyable. •

12

entre tots

Fotografies: J. Jordana

Page 13: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

Grup d’inserció comunitària: treball conjunt entre usuaris i professionalsTEXT: SRA. MIREIA GONZÁLEZ

En la mesa de las experiencias, las inter-venciones abogaron por la eliminación del ingreso involuntario de la legisla-ción vigente; así como en torno a cómo preservar los derechos de las personas al ingreso psiquiátrico, muchas veces conculcados (contenciones mecánicas, medicación forzosa, etc.). Propuestas de mejorar la comunicación y la acogida de las personas ya desde urgencias. Propuestas de igualar el ingreso psiquiá-trico al ingreso en hospital general por otras causas, y permitir acompañantes.

Se hizo énfasis por parte de familiares y pacientes, que los mayores déficits en el ingreso psiquiátrico de forma siste-mática, sea en el hospital que sea, es la falta de información. Al paciente de su patología (qué le pasa) y la medicación

C on la documentación de la jornada se hizo entrega del documento

elaborado por el CEA de la Fundación: “Reflexiones y recomendaciones sobre ética y buenas prácticas en el ingreso psiquiátrico”.

La jornada giró en torno a que el ingreso psiquiátrico todavía mantiene en el imaginario colectivo, el concepto de confinamiento de la “locura” como control social; y que la “locura” condena a la persona a “un no lugar”. Se expuso cómo muchas veces el delirio va ligado al sentido común, y la necesidad de crear un sentido a la expe-riencia psicótica.

Jornada del CEA Fundació Congrés Català de Salut Mental

El pasado día 13 de noviembre de 2015 en Cosmocaixa de Barcelona, la Fundació Congrés Català de Salut Mental organizó la jornada alrededor del Ingreso psiquiátrico, haciendo énfasis en los derechos de las personas y las buenas prácticas alrededor de una situación como mínimo delicada que supone el ingreso psiquiátrico, especialmente, si se trata de un ingreso involuntario.

TEXTO: DR. JOSÉ A. LARRAZ

que se le prescribe; y a los familiares, sobre el ingreso, la evolución durante el mismo y las indicaciones finales al alta.

En la clausura, se abogó por poten-ciar la psiquiatría comunitaria, como elemento fundamental para evitar el ingreso psiquiátrico, la necesidad de abolir el ingreso involuntario y la necesidad de capacitar a las personas para que puedan dar su opinión y ser responsables de su proceso. •

els interessos, les capacitats, les pors, les noves tecnologies, coneixement de recursos, l’elaboració d’un pla d’inserció comunitària.

Aquestes sessions en la seva gran majoria són portades per les usuàries de forma autònoma on molts cops el professional no està present i quan hi està és col·loca en el mateix nivell d’intervenció que elles.

A quest grup va sorgir per la trobada de dos desitjos: el dels usuaris i el

dels professionals. Des del servei ja feia temps que es tenia la idea al cap. Aquest estiu dues usuàries del servei van plan-tejar la possibilitat de fer un grup on elles poguessin explicar la seva experiència d’inserció comunitària per tal que altres persones se’n beneficiessin.

A partir de llavors ens vam asseure junts i vam definir el programa de l’activitat. En ell es contemplen diferents aspectes per a la inserció comunitària: les relacions,

El passat mes d’octubre s’inicià al Centre de Dia de Sant Feliu de Llobregat el grup d’inserció comunitària.

Què està afavorint aquesta manera de fer? Els participants escolten a un igual, un igual que ha passat per una expe-riència semblant i que ha aconseguit sobreposar-se i poder fer una inserció comunitària normalitzada. Això li dóna un plus de valor.

Per als professionals és un repte el fet de deixar d’estar a l’altra banda de la taula per fer un treball en conjunt amb els usuaris per a la recuperació de la persona amb malaltia mental. És fer un canvi en el model d’intervenció. •

entre tots

13

Page 14: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

Adolescencia Un sinuoso trayecto

C on la implementación del Código de Riesgo Suicida, desde el área Infanto

Juvenil nos planteamos reflexionar sobre la clínica de la adolescencia. Tratar de valorar algunas características de esta etapa en la cual existen conductas de riesgo.

Si bien el porcentaje de suicidios consu-mados es mínimo, sí nos enfrentamos en nuestra práctica con adolescentes que plantean ideas de suicidio y en algunos casos intentos de suicidio.

¿Cuáles son las motivaciones para que aparezca esta clínica? Las concepciones sobre adolescencia han oscilado entre el subrayado de angus-tias y duelos y una idealización como tiempo pleno de vida, consecuencia de la confusión entre adolecer que es padecer y adolescer (palabra que no figura en el Diccionario de la Real Academia Espa-ñola pero sí tiene su etimología en el latín adolescere) que es crecer.

Pero crecer y padecer no son lo mismo. Sin embargo en esta etapa los adoles-centes deben desasirse de la autoridad parental siendo esta una de las opera-ciones más necesarias pero también más dolorosas.

El sentirse vivo en la adolescencia parece implicar nuevas relaciones con todo el entorno y también con la muerte. El adoles-cente adopta la posición de segundo

TEXTO: DRA. MARÍA LILIANA IBÁÑEZ

deambulador (la primera fue en su niñez) realizando exploraciones con cierto grado de peligro. Estas exploraciones buscan sobrepasar la medida de lo que era estar vivo hasta entonces. La omnipotencia y la negación que tiene este tiempo de vida deben leerse como indicadores de esa nueva conciencia. Es el primer período de la vida en que se puede “jugar” con la muerte (eligen deportes de riesgo, beben en exceso).

La muerte es un motivo literario imagina-tivo no menos que el amor. Los adoles-centes hablan y escriben acerca de la muerte, juegan con la fantasía del propio suicidio.

En todo esto hay una apropiación de la vida, de una vida que ya no es la de un “ser de los padres”. En sus discursos podemos escu-char “mi vida es más mi vida”.

La exploración de los límites de la exis-tencia entraña ciertos comportamientos destructivos y autodestructivos.

Es una suerte para los adolescentes que la vida disponga de los estados de “no vida” para que puedan recurrir a ellos cuando no la soportan. En ocasiones tienen un requerimiento de dormir y si es posible en horas de mayor actividad general. Es común que un profesor encuentre en su clase que un alumno se ha dormido. Hay períodos en la adolescencia en que se aguanta poco tiempo el sentirse vivo y

los chicos /as tienen una apariencia de zombis. Les cuesta estar integrados en tareas, el acordarse de lo que le han enseñado.

En otras ocasiones el adolescente recurre al “acto” como un modelo de singularizar esta experiencia e instalar una marca en el cuerpo o en la ley que vehiculice su propio decir.

El adolescente se presenta como un transgresor para recuperar su singularidad. En su acto se dirige a un otro social repre-sentado por las instituciones o por el medio familiar, al que le impone que le brinde una respuesta que la mayoría de las veces no llega.

Todas estas reflexiones sobre este período de la vida nos llevan a pensar en la importancia de escuchar al adoles-cente no sólo en el ámbito terapéutico. El adolescente debe ser escuchado desde su familia, desde las institu-ciones escolares y sociales. Debemos pensar que se expresan no sólo a través de su discurso sino también a través de su cuerpo (en ocasiones autocastigado con cortes, con tras-tornos de la alimentación) o de su conducta (actos delictivos).

Brindémosle ese espacio de escucha y reflexión pensándolo como preventivo a sus conductas de riesgo. •

entre tots

14

El intentar buscar un aforismo, un poema para describir esta etapa de la vida que es la adolescencia resultó una tarea difícil. Todos los escritos remitían al amor, correspondido o no, a la angustia, al desencanto. Finalmente elegí estas estrofas del escritor uruguayo Mario Benedetti. Ellas connotan a la adolescencia como ese despertar, ese descubrir un mundo diferente.

Extracto del poema “No te rindas” de Mario Benedetti

Abrir las puertasQuitar los cerrojosAbandonar las murallas que te protegieronVivir la vida y aceptar el reto

Desplegar las alasE intentar de nuevo

...

Page 15: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

L os humanos tenemos el peligro de celebrar sin significados, de esta

manera las celebraciones pasan por nosotros pero nosotros no pasamos por ellas y así pierden su capacidad de aportar renovación y vida. Toda cele-bración, todo tiempo litúrgico apunta al único objetivo: la vida.

Celebrar la Navidad en el contexto de nuestro hospital es una opor-tunidad de afianzar el convenci-miento de que en lo real, en lo encarnado, en nuestras vivencias cotidianas tenemos la posibilidad de descubrir la luz del misterio, una puerta que está abierta porque Dios así lo ha querido inaugurar. El Dios hecho hombre da signifi-cado profundo a cualquier realidad humana por pequeña e insignifi-cante que parezca. El que era el Misterio no conocido se ha querido dar a conocer en lo pequeño, lo sencillo, lo habitual, lo cotidiano.El Dios con nosotros es semilla, realidad profunda escondida en cada sentimiento, cada acto, cada gesto por cotidiano que aparentemente sea.

Por ello el tiempo de navidad celebrado en nuestro hospital es una oportunidad de recordarnos una vez más que en nuestra radiografía humana, en nuestra realidad asistencial hay más misterio y signifi-cado contenido que el que aparente-mente somos capaces de descubrir a primera vista.

La navidad nos da la óptica, la mirada aguda para que allí donde vemos cotidia-nidad, rutina, ser capaces de descubrir

Navidad, una ventana abierta al MisterioTEXTO: SR. ROBERTO NARVAIZ

Los ámbitos más festivos como el Festival de la navidad con usua-rios y familiares que nos permiten expresar y celebrar desde la fiesta, la fiesta más profunda que acontece en nuestro corazón, la capacidad de desearnos en tono festivo que vivamos días llenos de los valores que nos alimentan: Paz, Solidaridad, Amor. El encuentro institucional de la Navidad que nos permite hacer fiesta y celebrar aquello que destacamos como significa-tivo: proyectos de rehabilitación desde la música en el mundo de la salud mental como la Orquesta de la Bona Sort que nos hizo evidente la apuesta por la rehabilitación más allá de nuestras difi-cultades. La visita de los Reyes Magos que nos recuerdan que lo importante no es el regalo sino las manos que nos lo entregan.

Cada celebración litúrgica tan cargada de significado en estos días nos permite saborear la Palabra que se hace tan cercana que la intuimos también en nues-tras propias vidas. Jesús niño, la gran palabra que contextualiza las pequeñas palabras del cada día.

Todo ello no sería posible sin las personas, sin cada uno de nosotros que vivencia, pone ilusión y empeño. Gracias a todos porque sin cada uno de vosotros esta navidad no hubiese sido posible. Seguro, que sin darnos cuenta, en el silencio de nuestro corazón esta navidad 2015 ha dejado su huella, su poso, nos ha calado y nos ha hecho descubrir que el misterio que nos habita es un misterio que nos da vida. SOMOS NAVIDAD. •

significado que apunta a nuestro sentido global como personas.

Por todo ello, cada actividad plan-teada en este tiempo de navidad en nuestro hospital, cada cele-bración, cada encuentro festivo, tendría que ser una oportunidad de subrayar, de auto convencernos que el significado, el valor, la expe-riencia es lo que realmente nos da sentido y alimenta nuestro ser más profundo. Podemos vivir sin muchas cosas pero no sin signi-ficado profundo, sin sentido.

No podemos vivir sin experiencias de calidad que nos construyen, que nos dicen que es posible y real una vivencia más profunda más allá de la pura super-ficialidad. Vivir es dar un significado a lo que vivimos, descubrir que bajo el manto de la superficialidad se encuentra el calor del misterio.

Dios con nosotros nos plantea y nos invita a vivir desde este paradigma, desde esta visión: todo está profundamente habi-tado por la ternura, el amor y el misterio. SOMOS amor, ternura y misterio. Existe un hilo fino, un rio de fondo al que hemos de llegar para descubrir en ello el signi-ficado de nuestra existencia.

En este contexto es donde hemos de enmarcar cada una de las actividades que desde el Servicio de atención espiritual y religiosa se ofrecen en el tiempo de la Navidad: El concurso de belenes y deco-ración navideña que nos permite preparar con ilusión, decorar nuestro entorno habi-tual, entrar con nuestros propios mate-riales en reproducir el misterio de belén.

entre tots

15

Siempre me pregunto qué significa vivir la Navidad en nuestro contexto personal y en nuestra dinámica asis-tencial. Que aporta de novedad, de renovación en nues-tros itinerarios personales y asistenciales.

Page 16: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

Dia Mundial de la Salut Mental 2015. Dignitat en salut mental

I , primordialment, des dels Centres de Dia, es busca donar visibilitat a

aquest col·lectiu per mitjà de diversos actes en els diferents territoris, on la creativitat ha estat més present que mai. Així, els carrers del centre històric de Berga es van omplir de globus blaus, amb el lema “Donem la cara per la Salut Mental”. A més, als nens que passaven per la seva parada se’ls rega-lava un llibre infantil (més de 400 llibres repartits), però a més l’aposta per la participació ciutadana amb un mural i un recital de poesia i teatre, sense oblidar la realització d’un mural on hi participà qui va voler del públic present (sobre tot quitxalla); un recital de poesia i teatre al carrer, així com la lectura d’un manifest en presència de personalitats diferents entitats i de l’Ajuntament.

Diverses exposicions: a Vilafranca del Penedès, Emocions i sentiments en l’art i la literatura, composta per obres i relats d’usuaris del centre; a Sant Feliu, El Sant Feliu de la nostra vida, junta-ment amb el CSMA i el Club Social, una exposició fotogràfica de persones amb

TEXT: SR. ANTONI AMENÓS | SR. XAVIER REIG | SRA. NÚRIA ROSELL

i sense diagnòstic en llocs emblemàtics de la ciutat on cada model dóna una frase relacionada amb l’espai fotogra-fiat, cosa que va comportar una inte-rrelació dels models, així com amb el fotògraf, una persona amb diagnòstic. Sengles exposicions es van fer en llocs de gran visibilitat comunitària: la primera a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, i la segona al Centre Cívic les Tovalloles de Sant Feliu de Llobregat.

I en la mateixa línia de creativitat es van aprofitar les dates perquè Isabel Sánchez, mare d’un usuari i presidenta-fundadora d’AFASM Baix Llobregat Nord presentés el seu llibre “El sueño de la esperanza”.

No podia mancar més participació ciuta-dana... i salut: caminades populars a Berga, en col·laboració amb el Programa Moute de l’ADB, els caminadors d’Avià i els caminadors de la Llar d’Avis, o a Vilafranca del Pendès que juntament amb l’associació “En veu alta” (Lectures en Veu Alta) es va dur a terme la “Passejada Cultural entre vinyes” amb l’escenificació de relats.

16

entre tots

Ni les xerrades: a Vilafranca amb la Creu Roja el projecte “Salut mental parlem-ne”, amb una part d’experiència personal de ponents. O a Martorell, juntament amb el Club Social i el CSMA el cine fòrum amb el documental “Balls Robats”.

Com veiem la creativitat es va enfocant a obrir noves vies de col·laboració no només entre diferents actors de l’àmbit de la salut mental, sinó amb d’altres associacions implantades en el teixit comunitari com s’ha anat veient.

I, en un gran pas pel que suposa de canvi de cultura i de reconeixement de les capacitats, ja no ens quedem en la mostra de les activitats que poden fer les persones ateses acompanyades pels professionals, sinó que elles mateixes esdevenen col·laboradores dels profes-sionals. Així part d’aquest article ha estat escrit per un usuari del CD de Berga, o en l’exposició de Sant Feliu hi van participar en l’organització i planificació persones usuàries del CD del territori. Res més digne com passar de ser acompanyats a ser col·laboradors. •

No hauria de ser només el lema d’un dia sinó una frase sobre la qual construir la relació entre les diverses persones que formen part d’una societat.

Passejada Cultural entre vinyes

Cine fòrum “Balls Robats” Donem la cara per la Salut Mental Salut mental. Parlem-ne!

Page 17: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

entre tots

17

L a Organización Mundial de la Salud (OMS) había señalado con motivo del

Día Mundial del Dolor (17 de octubre), la necesidad urgente de encontrar un mejor alivio para el sufrimiento físico de enfermedades que causan dolor crónico, habida cuenta su importante repercusión. Según estadísticas recientes, el dolor crónico está presente en más del 50% de las consultas de atención primaria. Una de cada cinco personas padecen dolor crónico de moderado a grave, y una de cada tres no puede mantener una buena calidad de vida debido a las dolencias.

“El dolor crónico es uno de los problemas de salud más subes-timados en el mundo de hoy, pese a que tiene consecuencias muy serias en la calidad de vida de quienes lo padecen, ya que supone una carga importante en los sistemas de salud del mundo occidental”, según palabras del Dr. Harald Breivik, fundador de la Asociación Internacional contra el Dolor (IASP). La OMS ha querido llamar la atención para que el dolor crónico sea conside-rado como una enfermedad y ha indi-cado que su alivio se catalogue como un derecho humano. De hecho, su insis-tencia ha permitido catalogar al dolor como el quinto signo vital, colocándolo en el mismo nivel de los otros cuatro signos vitales, la temperatura corporal, la presión arterial, la frecuencia cardíaca y respiratoria.

En nuestra Jornada Monográfica nos centramos en el aspecto humano del dolor, en la experiencia subjetiva del sufri-miento físico que inevitablemente llevará a un padecimiento psíquico, emocional, moral… en definitiva humano.

XVI Monogràfic teorico-pràctic en Salut MentalLa complexitat del Dolor Crònic: La dimensió humana del dolorEl XVI Monográfico en Salud Mental organizado por el CSMA de Martorell y celebrado el pasado 27 de noviembre, trataba este año sobre el Dolor Crónico, centrándose en la dimensión humana del dolor.

TEXT: DR. FERNANDO BOATAS

Con ese argumentario, la Jornada Monográfica se dispuso de la forma tradicional, con una parte teórica que definió las líneas del tema y una parte práctica para el trabajo en pequeños grupos.

En la parte teórica, se realizó una Mesa Redonda conducida por la Dra. Esther French del CSMA de Martorell y con la presencia de Dr. Miquel Casals Merchan, de la Clinica del Dolor del Hospital Universitari de Bellvitge y con el Dr. Diego Díaz Cárdenas, de la Unitat d’Onco-hemato-paliatius del Consorci Garraf. Hospital-Residència Sant Camil. Junto a ellos, la Sra. Patricia Cano, psicóloga clínica del CSMA de Marto-rell que presentó su ponencia sobre la experiencia del CSMA con los Grupos de Dolor Crónico que ella misma conduce.

En la parte práctica se trabajó en grupos taller conducidos por la Sra. Sònia Serrano, el Dr. Carlos Saavedra y la Sra. Cristina Granell, todos del CSMA de Martorell y cuyas conclusiones se presentaron al final de la jornada. La nutrida presencia de inscritos animó la jornada que, una vez más, tuvo una significativa referencia en varios medios de comunicación.

Los miembros de la organización quisié-ramos resaltar las palabras del Dr. José Antonio Larraz, director médico del Hospital Sagrat Cor, en la inauguración de la Jornada recordando a la Sra. Mª Paz Cué, miembro habitual de la orga-nización y participante siempre en estas jornadas y que este año no ha podido participar por motivos de salud. Vaya también desde estas líneas un sentido recordatorio de ánimo hacia ella. •

Page 18: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

entre tots

18

ACTIVIDADESde docencia impartida

Referencias de las actividades externas de docencia impartida por profesionales de Sagrat Cor. Se reseñan las que tiene constancia la Comisión de Docencia. Si se desea ampliación de la infor-mación, puede contactarse con los autores o con Secretaría Docente.

Ponencias:

Ponencia: Las dimensiones del dolorPatricia CanoXVI Monogràfic en Salut Mental “La Complexitat del Dolor Crònic”Noviembre 15. Martorell

Ponente: Snoezelen en personas con demencia avanzadaManel SánchezJornada sobre uso de Sujeciones en Centros ResidencialesNoviembre 15. Madrid

Ponente: Sociedad, violencia y salud mentalJosé Antonio LarrazDía Internacional contra la violencia machistaNoviembre 15. Vilafranca del Penedes

Ponente: Xarxa de Salut mental Infantil i Juvenil de l’AnoiaJoan BeumalaXerrades de tardor dedicades a l’adolescènciaNoviembre 15. Barcelona

Presentación Caso ClínicoSeminario Campo Freudiano 2015-2016Mª Cruz Fernandez-MayoralasDiciembre 15. Barcelona

Ponente: Dolor crónico y FibromialgiaJosep OrtizXerrades a Can PascualDiciembre 15. Esparreguera

Ponente: Comunicación en discapacidad intelectualJosé Antonio LarrazConferencias Fundación Mas Alborna

Diciembre 15. Vilafranca del Pene-desConductora de TallerXVI Monogràfic en Salut Mental “La Complexitat del Dolor Crònic”Carlos SaavedraNoviembre 15. Martorell

Conducció de taller:

Conductora de TallerXVI Monogràfic en Salut Mental “La Complexitat del Dolor Crònic”Cristina GranellNoviembre 15. Martorell

Presentación Docente: Utilització via subcutàniaYaiza TrajanoEl Pacient Crònic …, què el fa complex? 4a EdicióOctubre 15. Martorell

Docente Taller: “Conceptualització de casos i super-visió des del model cognitiu-conductual”Jose Luis Trujillo Taller “Conceptualització de casos i supervisió des del model cognitiu-conductual” Octubre 15. Martorell

Docente Curso: “Salud Mental en la Tercera Edad”Jose Luis TrujilloCurso: “Salud Mental en la Tercera Edad”Octubre 15. Madrid

Poster: El paciente experto en Salud MentalXavier ReigV Jornada del Pla de Salut de CatalunyaNoviembre 15. Barcelona

Moderadora de Mesa: Prótesis y ortesis en GeriatríaMontserrat PerellóCongreso Sociedad Española de Médicos de ResidenciasNoviembre 15. Zamora

InauguraciónXVI Monogràfic en Salut Mental “La Complexitat del Dolor Crònic”José Antonio LarrazNoviembre 15. Martorell

Comité Organizador y Conductora de TallerXVI Monogràfic en Salut Mental “La Complexitat del Dolor Crònic”Sonia SerranoNoviembre 15. Martorell

Comité Organizador y Moderadora de MesaEsther FrenchXVI Monogràfic en Salut Mental “La Complexitat del Dolor Crònic”Noviembre 15. Martorell

Page 19: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

entre tots

19Libros nuevos cuarto trimestre del 2015

Rutter’s child and adolescent psychitry 6ª ed.AA.VV 2015

Psicopatología del adolescente 2ª ed.Daniel Marcell/ Alain B. 2005

Legislación en Salud Mental (Protección de derechos y dignidad)Congreso CSM 2008

Un corazón sin Fronteras “S.Benito Menni” Hermanas Hospitalarias 2014

Modelo Asistencial y Educativo (1)Comisión HE 2014

Manual del ATS.PsiquiátricoPaul Bernard 1977

Manual de la enfermera Tomo I,3ª edic.A.Sitges creus 1976

Historia de los síntomas de los trastornos mentalesGermán E.Berrios 2013

DSM-5 Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales 5ª ed.AA.VV. 2014

La renovación de asistencia psiquiátrica en España. Benito MenniRodrigo González-Pinto 2015

La intervención público-privado en sanidad (06)AA.VV Fundación V. Grifols 2015

Ética de la comunicación corporativa e instituc. en salud 34AA.VV. Fundación V. Grifols 2014

Treinta años de técnicas de reproducción asistida 35AA.VV Fundación V. Grifols 2015

BibliotecaDimecres, 13 gener 2016 Sessió clínica: Unitat de Patologia Dual. Aula docent, Hospital Sagrat Cor. D’11.30 a 13.00 hores.

Dimecres, 20 gener 2016 Sessió clínica: Centres de Dia. Aula docent, Hospital Sagrat Cor. D’11.30 a 13.00 hores.

Divendres, 22 gener 2016 IV Jornada Tabac i Salut Mental. Organitza: Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Dimecres, 27 gener 2016 Formació continuada postgraduada: Terapèutica en trastorn bipolar. Dra. Carolina Caicedo. Aula docent, Hospital Sagrat Cor. D’11.30 a 13.00 hores.

Dimecres, 3 febrer 2016 Formació continuada en atenció sociosanitària: Tècniques d’intervenció de fisioteràpia en el pacient geriàtric. Sr. Juan Antonio Guzmán. Responsable Servei de Fisioteràpia. Hospital Sagrat Cor. Martorell. Aula docent, Hospital Sagrat Cor. D’11.30 a 13.00 hores.

Dimecres, 10 febrer 2016 Sessió clínica: Àrea Infantil i Juvenil. Aula docent, Hospital Sagrat Cor. D’11.30 a 13.00 hores.

Dimecres, 17 febrer 2016 Conferència: Noves addiccions comportamentals. Dra. Susana Jiménez. Psicòloga clínica. Responsable Unitat de Joc Patològic. Hospital Universitari de Bellvitge. Aula docent, Hospital Sagrat Cor. D’11.30 a 13.00 hores.

Dimarts, 23 febrer 2016 Seminari de Bioètica. Aula docent, Hospital Sagrat Cor. De 9.00 a 14.00 hores.

Dimecres, 24 febrer 2016 Formació continuada postgraduada: Teràpia focalitzada en l’emoció aplicada a la pràctica clínica. Sra. Neus Papiol. Aula docent, Hospital Sagrat Cor. D’11.30 a 13.00 hores.

AGENDADimecres, 2 març 2016 Formació continuada en atenció sociosanitària: Actituds del personal sanitari davant la mort en el pacient terminal. Dra. Marta Vidal. UFISS mixta. Hospital Sant Joan de Déu. Martorell. Aula docent, Hospital Sagrat Cor. D’11.30 a 13.00 hores.

Dimecres, 9 març 2016 Sessió clínica: Centre de Salut Mental d’Adults de Vilafranca del Penedès. Aula docent, Hospital Sagrat Cor. D’11.30 a 13.00 hores.

Dimecres, 16 març 2016 Conferència: Implicacions legals dels informes pericials en psiquiatria. Dr. Álvaro Muro. Psiquiatre. Coordinador Brians 1 i 2. Aula docent, Hospital Sagrat Cor. D’11.30 a 13.00 hores.

17 i 18 març 2016 V Jornada de la Revista “Informaciones Psiquiátricas” Valladolid.

Dimecres, 23 març 2016 Sessió clínica: Hospitals de Dia en Salut Mental. Aula docent, Hospital Sagrat Cor. D’11.30 a 13.00 hores.

Dimecres, 30 març 2016 Formació continuada postgraduada: Entrenament en habilitats socials i potenciació de l’autoestima en adolescents des d’infermeria de salut mental. Sra. Alba Illana Aula docent, Hospital Sagrat Cor. D’11.30 a 13.00 hores.

8, 15, 22 i 29 abril 2016 III Curs bàsic de metodologia de la investigació en infermeria. Adreçat a infermers, treballadors socials, terapeutes, educadors i altres professionals interessats. Sala de Docència. Oficines Provincials. Hospital San Rafael. Barcelona.Més informació: www.fidmag.com/cursbasicinvestigacio

15, 16 i 17 abril 2016 VIII Curs Teòric-Pràctic de Teràpia Electroconvulsiva. Adreçat a psiquiatres i infermers. Benito Menni, CASM. Sant Boi de Llobregat. Més informació: www.cursotec.es

Page 20: entre tots 56 - Germanes Hospitalàries · Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores | ... erradicando el uso de contenciones físicas y

Av. Comte Llobregat, 11708760 MartorellTel. 93 775 22 00Fax 93 775 19 [email protected]