fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.482

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

4 de desembre de 2016 Diumenge II d’Advent

LecturesDiumenge II d’Advent

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

La més bella

A vegades, en les meves visites a la Catedral de Tarragona, m’aturo

davant l’altar de la Immaculada Concepció, advocació que celebrarem en els propers dies. És una capella barroca de finals del segle XVII en què van participar els millors artistes del moment: els escultors, els qui van treballar la fusta policromada, els qui van tallar el marbre, els pintors murals, els qui van fer els vitralls, la reixa…

Si per a honrar la Mare de Déu cadascú va aportar el millor que sabia, quelcom semblant penso que va succeir perquè Déu concedís a aquella jove de Natzaret totes les gràcies possibles. En la seva omnipotència, com no voler adornar la Mare amb les majors perfeccions? El missatge de l’arcàngel ho confirma: «Plena de gràcia…»

En efecte, els teòlegs que han aprofundit en la Immaculada Concepció coincideixen que el principal motiu que Maria fos concebuda sense ni tan sols la taca del pecat original va ser per raó de la seva maternitat divina.

El poble es va avançar als teòlegs. El sentiment popular va ser, des dels primers segles, que la Verge va ser immaculada, si bé la definició dogmàtica no va arribar fins al dia 8 de

desembre de 1854, quan el papa Pius IX, envoltat de 54 arquebisbes, 92 bisbes, 43 cardenals i una multitud de poble fidel, definia el gran privilegi de la Mare de Déu amb aquestes paraules:

«La doctrina que ensenya que la benaurada Verge Maria va ser preservada immune de tota taca de pecat original en el primer instant de la seva Concepció per gràcia i privilegi singulars de Déu omnipotent en atenció als mèrits de Jesucrist, salvador del gènere humà, és revelada per Déu, i per això l’han de creure fermament i constantment tots els fidels.»

A Maria se l’ha anomenat la nova Eva. En les actes del martiri de sant Andreu apòstol, es llegeixen aquestes paraules

que el Sant va dirigir al procònsol: «I ja que de terra va ser format el primer home, qui per la prevaricació de l’arbre vell va portar al món la mort, va ser necessari que, d’una verge Immaculada naixés home perfecte el Fill de Déu, perquè restituís la vida eterna que per Adam van perdre els homes.

Resulta lògic que l’art hagi exaltat la Verge com la criatura més bella que pugui ser portada a l’existència. Murillo va pintar una vintena de quadres de Maria Immaculada, i els qui no som artistes la representem en la nostra imaginació com la dona perfecta, la Mare de Déu i mare nostra. A ella ens encomanem.‘

El sentiment popular va ser, des dels primers segles, que la Verge va ser immaculada

Lectura del llibre d’Isaïes (11, 1-10)

Aquell dia, la soca de Jesè tallada traurà un rebrot, naixerà un plançó de les seves arrels. L’Esperit del Senyor hi reposarà: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de valentia, esperit de coneixement i de reverència del Senyor, i tindrà les delícies a reverenciar el Senyor. No judicarà per les aparences ni decidirà pel que senti dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb raó a favor dels pobres del país. Un reny de la seva boca abatrà el violent, una alenada dels seus llavis matarà l’injust. S’armarà de justícia la cintura, se cenyirà de lleialtat. El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit, pasturaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà; es faran amigues l’óssa i la vaca, les seves cries jauran plegades i el lleó menjarà farratge com els bous; les criatures jugaran sobre el cau de l’escurçó, els nens ficaran la mà dins l’amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la meva muntanya sagrada, perquè el coneixement del Senyor haurà omplert el país com l’aigua que cobreix la conca del mar. Aquell dia, els estrangers vindran a consultar el rebrot de Jesè que s’alçarà dret com a bandera dels pobles, i el lloc on residirà serà ple de glòria.

Salm responsorial [71,1-2.7-8.12-13.17 (R.: 7)]

Déu meu, doneu al rei el vostre dret,doneu al príncep la vostra rectitud.Que governi amb justícia el vostre poble,que sigui recte amb els humils.

R. Que el benestar floreixi als seus dies,i mesos i anys abundi la pau.

Que el benestar floreixi als seus dies,i mesos i anys abundi la pau.Que domini d’un mar a l’altre,des del Gran Riu fins a l’extrem del país. R.

Salvarà els pobres que reclamen,els desvalguts que no tenen defensor.S’apiadarà dels pobres i dels febles,els salvarà de la mort. R.

Que es perpetuï el seu nom,i duri com el sol.Que les famílies del país, per beneir-se,es valguin del seu nom;que se’n valguin tots els pobles de la terraper augurar-se la felicitat. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (15, 4-9)

Germans, tot el que diuen les Escriptures és per instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança. Que Déu, que us encoratja i us conforta, us concedeixi també d’estar d’acord en Jesucrist, perquè, ben avinguts de cor i de llavis, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor. Per això accepteu-vos els uns als altres com el Crist us ha acceptat, donant així glòria a Déu. Vull dir que Crist es posà al servei del poble jueu per mantenir la veracitat de Déu, ja que calia complir les promeses fetes als patriarques, però si els altres pobles glorifiquen Déu, és per pura bondat. Ho diu l’Escriptura: «Us lloaré entre les nacions, cantaré al vostre nom.»

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (3, 1-12)

Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.» És d’ell, que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.» Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: «Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga.»

Convertiu-vos

En el desert de Judà, Joan Baptista proclama l’arribada del Regne de Déu i crida el poble d’Israel a la conversió, al reconeixement dels propis pecats davant de Déu, a la transformació interna que dóna fruits.

Joan, profeta de Déu i precursor del Messies, es dirigeix avui a nosaltres: «Convertiu-vos», ens diu. Amb aquestes paraules, ens crida a fer un canvi radical de vida. No n’hi ha prou amb mantenir les aparences fent un signe extern de purificació dels pecats, com segons el Baptista feien fariseus i saduceus.

Joan ens esperona a viure una conversió constant del cor, a sentir-nos cridats cada dia a retornar a Déu, a mantenir-nos fidels a la voluntat de Déu, a fer que el projecte de Déu fructifiqui cada dia en els actes concrets de la nostra vida.

Preguem: Senyor, ajuda’ns a convertir-nos perquè el nostre cor pugui acollir el teu Esperit de saviesa i d’enteniment, de consell i de fortalesa, de coneixement i de justícia...

5

DESTAQUEM...

(p.2)

Mirada endins per M. de l’Esperança Amill (Secretariat Diocesà d’Animació Bíblica)

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.3)

—Francesc Roig Queralt és el nou president de Càritas Catalunya. A la secció En un minut

—Nou informe de la Fundació Ajuda a l’Església Necessitada sobre la llibertat religiosa al món

adventQuè celebrem?

«Advent» és una paraula provinent del llatí que significa «vinguda», ja que és el temps litúrgic de la

preparació de la vinguda del Senyor en el misteri de Nadal. Té el seu origen en la festa de Nadal, apareguda a Orient al segle IV, que se celebrava el 6 de gener i a Occident el 25 de desembre, coincidint amb la festa romana del «dia del sol». I entre els segles IV i VI a Hispània i les Gàl·lies va néixer l’Advent amb la intenció de ser una preparació per al Nadal, semblantment com la Quaresma envers la Pasqua. En un principi constava de sis diumenges, si bé foren reduïts als quatre actuals que coneixem. L’Advent no és solament preparar una vinguda passada de fa dos mil anys, sinó també una vinguda constant, de cada dia, tot esperant la vinguda definitiva del Senyor. L’Advent és també el temps de Maria, la Mare de Déu, que amb el seu sí generós donà al món la Llum eterna, Jesucrist. Precisament, durant l’Advent celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, el dia 8 de desembre.

Desenvolupament

L’Advent comença en la nostra litúrgia romana quatre diumenges abans de Nadal. Això fa que no tingui sempre la mateixa extensió, perquè el dia de Nadal –25 de desembre– no és un dia fix de la setmana. Per tant, l’Advent s’inicia

segons cada any en el diumenge que s’escau entre els dies 27 de novembre i 3 de desembre. Té, això sí, quatre diumenges, cada un amb una temàtica concreta: així, en el primer diumenge, el fil conductor és l’última vinguda de Jesús, al final dels temps i la crida a estar en actitud vigilant; el segon i el tercer diumenge tenim com a protagonista Joan Baptista, el precursor de Jesús, que ens anuncia la seva vinguda i ens convida a preparar-li el camí; i el quart diumenge contemplem ja la immediatesa del Nadal amb la figura de Maria, la Mare de Déu i també amb sant Josep, el seu espòs.

Cal dir, també, que l’Advent es divideix en dues parts: la primera va del primer diumenge d’Advent fins el dia 16 de desembre i la segona part va del dia 17 de desembre al dia 24 de desembre. La primera part té un to marcadament escatològic, és a dir, d’anunci del final dels temps i la nostra consegüent actitud de vigilància i la segona part té un to marcadament nadalenc, ja que contemplem els anuncis dels naixements de Jesús i de Joan Baptista. L’Advent finalitza amb l’hora nona del dia 24 de desembre, a mitja tarda.

En la vida cristiana

L’Advent, com cada temps litúrgic, té una repercussió per a la nostra vida cristiana. Podríem destacar, almenys, cinc actituds de cara al temps d’Advent: l’esperança (malgrat les dificultats), preparar el camí del Senyor (disposar els nostres cors), la joia (de saber que Déu ens salva), la pregària («Veniu, Senyor Jesús») i la paciència (treballar constantment malgrat costi). Són actituds que ens ajuden a veure que hem de fer camí per tal d’anar construint el Regne de Déu que ell ens ha promès, mentre esperem la vinguda definitiva del Salvador.

L’Advent ens ajuda a tenir una actitud d’esperança, de vetlla, de treballar cada dia preparant els camins del Senyor.

Centre de Pastoral Litúrgica

agenda

Dissabtes i dijous

—Adoració i rosari a favor de la vida. Els dissabtes, a les 18.00 h, a la capella de l’antic convent de les Oblates (Portal del Carro, 13, Tarragona) i els dijous, a les 20.15 h, a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona. Organitza Llar Natalis (Delegació diocesana de pastoral familiar).

11 de desembre

—Recés arxiprestal d’Advent a Vallbona de les Monges, a les 16.30 h. Reflexió i una estona compartida amb la comunitat del Monestir. Tot seguit, pregària amb exposició del Santíssim i rés de vespres. Organitza l’arxiprestat d’Urgell-Garrigues.

—Recés d’Advent de l’arxiprestat del Priorat. Tindrà lloc a la Parròquia de Santa Maria de Falset, a les 18.00 h. Predicarà Mn. Vicenç Ribas Canals sobre el tema «Advent i Paraula de Déu».

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42en el nostre món passa...en un minut per a saber més

Litúrgiade la setmana

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge, 4: Diumenge II d’Advent [Is 11,1-10; Salm 71, 1-2.7-8.12-13.17; Rm 15, 4-9; Mt 3, 1-12 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 5: [Is 35, 1-10; Salm 84, 9ab-10.11-12.13-14; Lc 5, 17-26] Sant Dalmau

Dimarts, 6: [Is 40, 1-11; Salm 95, 1-2.3 i 10ac.11-12.13; Mt 18, 12-14] Sant Nicolau, bisbe (ML)

Dimecres, 7: Sant Ambròs, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Is 40, 25-31; Salm 102, 1-2.3-4.8 i 10; Mt 11, 28-30]

Dijous, 8: Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria (Sol) [Gn 3, 9-15.20; Salm 97, 1.2-3ab.3c-4; Ef 1, 3-6.11-12; Lc 1, 26-38 (LE/LH pròpies)]

Divendres, 9: [Is 48, 17-19; Salm 1, 1-2.3.4 i 6; Mt 11,16-19] Sant Joan Dídac Cuauhtlatoatzin (ML)

Dissabte, 10: [Sir 48, 1-4.9-11; Salm 79, 2ac i 3b.15-16.18-19; Lc 17, 10-13] Santa Eulàlia de Mèrida, verge i màrtir (ML)

Diumenge, 11: Diumenge III d’Advent [Is 35, 1-6a.10; Salm 145, 7-8-9a.9bc-10; Jm 5,7-10; Mt 11,2-11 (LE/LH pròpies)]

Lectures de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge MariaDijous, 8 de desembre de 2016

—Ordenació presbiteral. L’arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, va ordenar prevere Mn. Víctor Mosquera Ramos el diumenge, dia 20 de novembre, solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món, a la Catedral de Tarragona. Nombrosos familiars, amics, companys seminaristes, preveres i fidels de les parròquies van acompanyar-lo en aquest dia tan significatiu. La missa va ser concelebrada per Mn. Joaquim Fortuny, vicari general de l’arxidiòcesi; Mn. Norbert Miracle, rector del Seminari Major Interdiocesà; Mn. Joan Antoni Cedó, rector de les Parròquies Prioral de Sant Pere Apòstol i la Puríssima Sang de Reus, d’on és vicari; entre d’altres preveres.

Mons. Jaume Pujol, en l’homilia, va encoratjar Mn. Víctor a viure amb passió el seu ministeri i a tenir una especial dedicació vers aquells que més ho necessiten com els pobres i els malalts. L’arquebisbe també va demanar una pregària indefallent per les vocacions sacerdotals.

Mn. Antoni Pérez de Mendiguren i Mn. Joan Magí, rector i prevere adscrit a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau, respectivament, van ser els encarregats d’imposar l’estola a l’ordenat i revestir-lo amb la casulla. Seguidament, els pares de Mn. Víctor van lliurar al Sr. Arquebisbe el pa sobre la patena i el vi i l’aigua en el calze per a la celebració de la missa. Abans de cloure la celebració, Mn. Víctor Mosquera va adreçar unes paraules d’agraïment establint un original símil entre la construcció del projecte de la seva vida i la d’un edifici, ja que la seva primera vocació va estar relacionada amb el món de la construcció i l’enginyeria.

—Nova casa de la Parròquia a Montblanc. El mateix diumenge dia 20 de novembre, coincidint amb la clausura de l’Any Sant de la Misericòrdia a Roma, el Sr. Arquebisbe va beneir la Plebania de Montblanc després de les reformes realitzades. En paraules de Mn. Simó Gras, rector de la Parròquia de Santa Maria de Montblanc, aquest nou espai pretén ser «la casa de la Parròquia». Històricament la Plebania ha estat l’habitacle del Plebà però des de fa dècades la major part de l’espai havia quedat en desús. La reforma ha ajudat a redefinir l’espai, condicionar-lo i modernitzar-lo i a partir d’ara acollirà activitats com la catequesi, la formació d’adults, les activitats dels diferents grups parroquials o les trobades, entre d’altres.

—Nou president de Càritas Catalunya. Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense van nomenar el dia 24 de novembre com a President de Càritas Catalunya el Sr. Francesc Roig Queralt, actualment director de Càritas Diocesana de Tarragona.Francesc Roig Queralt (La Canonja – 1955) és llicenciat en Filologia Romànica-Hispànica per la Universitat de Barcelona, membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i autor d’una àmplia bibliografia tant de poesia com d’investigació històrico-literària. Fins a la seva jubilació ha estat inspector en cap d’Ensenyament dels Serveis Territorials de Tarragona. Des del mes de març de 2010 és director de Càritas Diocesana de Tarragona, servei que exerceix com a voluntari de la institució i que compaginarà amb la nova responsabilitat.Roig pren el relleu de la Dra. Carme Borbonès Brescó, que ha exercit el càrrec de Presidenta de Càritas Catalunya des de l’octubre de 2004. Els bisbes agraeixen la seva dedicació i el servei eficaç i generós.

—Nou prior dels Pares Carmelites Descalços de Tarragona. El P. Lean Jude, de 37 anys, ha estat nomenat prior de la Comunitat dels Pares Carmelites Descalços de Tarragona. El fins ara Prior, P. Gabriel Maliakkal, ha tornat a l’Índia, a Nova Delhi, després de dos anys, per a realitzar una nova i important tasca docent i pastoral. Actualment, la Comunitat dels Pares Carmelites Descalços de Tarragona està formada pel P. Lean, el P. Benny i el P. Stephen, que s’ha incorporat al convent de Tarragona, procedent del de Badalona.

...que es parla molt de diàleg, però qui realment dialoga?

Segons el diccionari, el diàleg és, en una primera accepció, una conversa entre dues persones o més. I en una segona accepció diu: Forma discursiva caracteritzada per l’intercanvi d’idees, sovint contraposades i personalitzades generalment en dos subjectes.

Si en comptes de mirar el diccionari observem el que passa en la realitat, quan es parla de diàleg de vegades ja es comença com una introducció contra l’altre, perquè se l’acusa de no voler dialogar. Però s’ha intentat?

Altres vegades, es fa servir com un instrument per a veure si s’aconsegueix que l’altre accepti el que jo vull.

Pot ser un mecanisme per a avergonyir l’altre, a qui s’acusa de no tenir cap raó...

Pot ser una manera de quedar bé davant la societat, manifestant un esperit obert i dialogant que no existeix. I hi ha molts babaus que s’ho creuen. Moltes vegades simplement es gira la cara i es mira cap a un altre costat sense escoltar res.

I així podríem anar seguint. I no diguem res de les famoses línies vermelles!

Un mal exemple de diàleg són els parlaments. Tothom ja sap què s’ha de dir i què s’ha d’aprovar. N’hi hauria prou en què hi anés un de cada partit, no?

Sabem dialogar? Saber escoltar, saber comprendre l’altre, saber acceptar les raons o la part de veritat que pugui tenir, intentar posar-se en la pell de l’altre per tal de comprendre’l des de dins del seu cor.

Per nosaltres, els creients, l’Església hauria de ser un model de diàleg, fruit d’un amor i una caritat sincera. Ho és?

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

La llibertat religiosa en el món està en retrocés. Aquesta

és una de les principals conclusions presentades per la Fundació Ajuda a l’Església Necessitada en l’Informe sobre llibertat religiosa al món de 2016. En aquest informe, de caràcter biennal traduït en 7 idiomes i presentat en 20 països, s’estudia el compliment d’aquest dret fonamental en tots els països del món i per a tots els credos.

L’informe denuncia que una de cada tres persones viu en un país sense llibertat religiosa i que en el 20% dels països es pateixen greus violacions contra aquesta llibertat. L’islam extremista és la principal amenaça a la llibertat religiosa i la principal causa de persecució al món, segons aquest estudi, que analitza el període comprès entre el mes de juny de 2014 al juny de 2016. En aquests dos últims anys, un de cada cinc països del món ha patit atacs islamistes radicals.

Discriminació i persecució

Dels 196 països analitzats, en 38 d’ells es produeixen greus violacions contra la llibertat religiosa, dels quals en 23 es pateix persecució i en 15 es pateix discriminació. En 11 dels 23 països classificats com a països de persecució la situació de la llibertat religiosa ha empitjorat en els últims anys. I en els set països on la persecució és més gran, els problemes són tan aguts que amb prou feines poden empitjorar. És el cas de l’Afganistan, l’Aràbia Saudita, Corea del Nord, l’Iraq, Nigèria, Síria i Somàlia.

Qui ataca la llibertat religiosa? Segons revela aquest Informe, en contra del que es creu els estats no són els principals violadors d’aquest dret fonamental. El radicalisme islàmic vulnera la llibertat religiosa a 24 països, els estats autoritaris en 6, i els nacionalismes i d’altres grups fonamentalistes en 8 països.

Pel que fa a la fe cristiana, es conclou que 334 milions de cristians viuen en països de persecució i 60 milions en països amb discriminació.

Veure vídeo «Trenca el silenci»

Lectura del llibre del Gènesi (3,9-15.20)

Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.» El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.» L’home donà a la seva esposa el nom d’Heva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

Salm responsorial [97,1.2-3ab.3c-4 (R.: 1a)]

Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seva dreta i el seu braç sagrathan sortit victoriosos.

R. Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,i els pobles contemplen la salvació.L’ha mogut l’amorque ell guarda fidelmenta la casa d’Israel. R.

Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor arreu de la terraesclateu en cants i en crits d’alegria. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (1,3-6.11-12)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.» I l’àngel es va retirar.