ENERGIA SOLAR: ( Celia Ramírez, Cristina Poyatos i Paula Diaz)

L'energia solar consisteix en aprofitar l'energia elèctrica de la llum radiant emesa pel Sol i convertir-la en corrent elèctric. Es genera mitjançant la fusió nuclear; els nuclis d'àyoms d'hidrogen s'uneixen entre si per formar nuclis d'heli i durant aquest procès es dona un desprendiment d'energia.

ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA:

L'energia solar fotovoltaica és la forma d'obtenir energia solar a través de dispositius semiconductors que en rebre radiació solar s'exciten, provoquen salts electrònics i una petita diferència de potencial tipus díode en els seus extrems.

L'acoblament en sèrie de diversos d'aquests díodes òptics permet l'obtenció de voltatges majors en configuracions molt senzilles, i aptes per a petits dispositius electrònics. A major escala, el corrent elèctric continu que proporcionen les plaques fotovoltaiques es pot transformar en corrent altern i injectar en xarxa, operació que és poc rendible econòmicament i que precisa encara de subvencions per a la seva viabilitat. En entorns aïllats, on es requereix poca corrent elèctrica i l'accés a la xarxa està penalitzat econòmicament per la distància, com refugis de muntanya, estacions meteorològiques o de comunicacions, s'empren les plaques fotovoltaiques com alternativa econòmicament variable.

ENERGIA TERMOSOLAR:

L'energia termosolar o energia solar tèrmica és la utilització de la radiació solar per a l'escalfament a baixa temeratura d'aigua (o eventualment altres fluids), destinada a l'ús com aigua calenta sanitària o calefacció. Addicionalment, pot emprar-se per a alimentar una màquina de refrigeració per absorció, que empra calor en lloc d'electricitat per condicionar l'aire.

Una instal·lació d'energia solar tèrmica consta d'un conjunt de plaques, generalment fixes en els seus tres eixos, per les quals discorren uns tubs que s'exposen d'aquesta forma a la radiació solar. Les característiques constructives responen a la minimització de les pèrdues d'energia una vegada escalfat el fluid que transcorre pels tubs, pel que es troben aïllaments a la conducció (buidor o uns altres) i a la radiació de baixa temperatura. El circuit es completa amb un sistema de circulació natural o forçada, un o diversos magatzems per a desacoblar el consum a la producció i generar inércia termica en el sistema, i els mecanismes de control i conducció necessaris. En ocasions el sistema està hibridat amb una caldera de combustible fòssil o d'escalfament elèctric per a suplementar l'acció del sol.

A més del seu ús com aigua calenta sanitària, calefacció i refrigeració (mitjançant màquina d'absorció), l'ús de plaques solars tèrmiques ha proliferat per a l'escalfament de piscines exteriors residencials, en països on la legislació impedeix l'ús d'energies d'altre tipus per aquesta fi.

ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA

Avantatges ambientals

- L'energia solar fotovoltaica té l'avantatge respecte altres tipus d'energies convencionals, que per a l'obtenció d'energia elèctrica no fa falta recòrrer a cap tipus de combustió, per la qual cosa no s'emeten a l'atmosfera gasos contaminants relacionats a fenòmens com la pluja àcida o l'efecte hivernacle.

- L'aprofitament de l'energia solar fotovoltaica es produeix pràcticament en la seva totalitat, en l'àmbit local, fent innecessària la creació d'infrastructures de transport energètic, evitant així, el conseqüent impacte que generaria la seva realització en forma de pistes, cables o pals.

- El conjunt dels aspectes medioambientals relacionats amb les aplicacions de l'energia solar fotovoltaica és extraordinàriament positiu, tenint en general, efectes beneficiosos de cara a l'entorn, tant per la comparació amb d'altres alternatives d'aprovisionament energètic, com directament pels beneficis generats en les pròpies aplicacions.

Inconvenients Ambientals

- Necessitat d'indústries extractives per l'obtenció de matèries primeres utilitzades per la fabricació dels mòduls. En aquest cas, els impactes són molt limitats, ja que les cèl·lules fotovoltaiques estan constituïdes per silici, que és juntament amb l'oxigen, el material més abundant de l'escorça terrestre, no sent necessari explotar jaciments localitzats de forma intensiva.

- El procés industrial al que se sotmet el silici fins a l'obtenció de cel·lules fotovoltaiques és una activitat, que com d'altres activitats industrials, poden generar un cert impacte a l'entorn, que ha de ser limitat i corregit, al igual que qualsevol altra activitat.

- Durant el canvi de bateries en instal·lacions aïllades de la xarxa, s'ha de ser especialment cuidadós amb la retirada de les mateixes, ja que contenen elements que poden resultar molt perjudicials per l'entorn, sent aconsellable portar-les a establiments dedicats al seu tractament.

ENERGIA SOLAR TÈRMICA

Avantatges

El principal avantatge de l’energia solar tèrmica es basa en la seva capacitat per cobrir part de les necessitats energètiques d’un edifici sense utilitzar recursos naturals esgotables, com són els combustibles fòssils. A més, la seva utilització contribueix a evitar el procés d’escalfament de la Terra, produït com a conseqüència directa de l’efecte hivernacle, fenomen accentuat en els últims anys degut a la gran quantitat d’emissions de CO2 a l’atmosfera a partir de la combustió de fonts energètiques convencionals.

Inconvenients

La utilització de l’energia solar produeix un impacte mínim i reversible sobre l’entorn immediat i desapareix quan ho fa la pròpia instal·lació. El major impacte és el visual, tot i que es pot reduir i fins i tot anul·lar si el projecte arquitectònic contempla des del seu principi la inclusió d’una instal·lació d’aquestes característiques, aconseguint elements més integrats que, fins i tot, substitueixin els propis elements constructius.

Utilització a Espanya:

LA MAJOR PLANTA D'ENERGIA FOTOVOLTAICA ESTÀ A PORTUGAL!

Sovint ens adonem que sabem molt poc del nostre país veí. Això ha fet que ens creiem a poc a poc una consciència d'ignorància culpable.

Però si ens posem a investigar una mica sobre la situació d'inversió i desenvolupament de l'energia solar en aquest país, ens toparem amb alguns articles que ens donaran una dada molt important. Perquè sembla ser que la planta d'energia fotovoltaica mes gran del món està en aquesta país.

Concretament està en la localitat d'Amareleja (Moura), i té una potència de 46 Megawatios (Mw) produint a més 93 milions de quilowatts/hora -electricitat que correspon al consum de més de 30.000 llars portugueses-. Actualment, evita l'emissió de 89.383 tones anuals de CO2 en centrals de carbó.

Casualment, l'empresa inversió principal en aquest central, va ser duta a terme per l'empresa espanyola Acciona.

A continuació us deixo una foto amb una vista aèria d'aquesta planta, que suposa el major punt a favor d'aquest país per l'energia solar.

L’ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA DURANT ELS ÚLTIMS ANYS

•El mercat de l'energia solar fotovoltaica es troba en fase de creixement i la tendència mundial és d'augmentar les aplicacions, tal com es mostra al gràfic, on es detecta que als propers anys hi haurà una forta tendència a la implantació d'instal·lacions fotovoltàiques connectades a la xarxa elèctrica, tant en centrals fotovoltaiques de gran potència com en instal·lacions de petita potència integrades als edificis.

Els països europeus capdavanters en utilitzar l'energia solar són Alemanya, Itàlia, Suïssa, França, Holanda i Espanya, amb la potència instal·lada més gran. En la Figura seguent, es veu la distribució de la potència de captació instal·lada en els països de la Unió Europea (Suïssa no surt en tercer lloc perquè no forma part de la Unió Europea).

A Espanya, l'energia fotovoltaica es va començar a desenvolupar a principis dels anys vuitanta, però no hi va haver un augment significatiu d'instal·lacions durant aquesta dècada. A partir de l'any 1991, la potència fotovoltaica a Espanya va creixer considerablement, i cal remarcar que a la fi de l'any 1999 era de 9,4 MWp.

ENERGIA MAREOMOTRIU (Laia G, Alba R)QUÈ ÉS?L’energia mareomotriu és l’energia renovable que resulta d’aprofitar la força de les marees. Les marees són els diferents nivells d’altura que pot assolir el mar durant el dia per l’atracció de la Lluna. La pujada de les aigües es denomina flux mentre que el descens es coneix com reflux.

El lloc indicat per instal·lar una central mareomotriu és un estuari, una badia o una riera on l'aigua hi penetri.

S'aprofita la diferència d'altures interposant parts mòbils al moviment natural d'ascens i descens de les aigües juntament amb mecanismes de canalització i dipòsits, per obtenir moviment en un eix.

COM FUNCIONA? Quan la marea puja, les

comportes dels dics s'obren i l'aigua entra a l'embassament.

Una vegada l'aigua arriba al seu màxim nivell, les comportes es tanquen.

Durant la baixamar el nivell del costat contrari de l'embassament (nivell del mar) descendeix.

Quan la diferència entre el nivell del mar i de l'embassament arriba a la seva màxima amplitud s'obren les comportes de les turbines perquè l'aigua passi a través d'elles cap al mar.

La força de l'aigua mou l'hèlix de la turbina i aquesta en girar acciona un generador que té acoblat, que és el que produeix l'electricitat.

Un altre mètode per obtenir energia mareomotriu és per mitjà de les ones. Aprofitant la seva força podem fer girar turbines eòliques situades a la superfície.

L’aprofitament de les ones és eficaç, tot i que fan falta materials suficientment lleugers i resistents, i això comporta una gran inversió.

AVANTATGES I INCONVENIENTS

Avantatges: - Energia renovable- Neta- Silenciosa- Baix cost de la matèria prima- Disponible en qualsevol època i clima de l’any

Inconvenients: - La relació amb la quantitat d’energia que es pot obtenir amb els

mitjans actuals i el cost econòmic i ambiental per a instal·lar els dispositius per al seu procés han impedit una gran proliferació d’aquest tipus d’energia.

- Localització puntual: el lloc indicat per a posar una central mareomotriu és un estuari.

- Alteració de la vida marina a causa dels dics.- Les infraestructures es poden malmetre fàcilment (tempestes i

temporals i per la salinitat de l’aigua, que malmet les parts metàl·liques).

- Impacte visual sobre el paisatge costaner.- Els punts de màxima generació d’energia són a la nit, quan menys

energia es requereix. - La producció d’energia és diferent cada dia, en proporció a les

marees.

A ON?La primera central que es va construir fou la de Rance, a França, que va funcionar durant 20 anys molt satisfactoriament. Posteriorment se’n creà una altra al mar de Barentz, Rússia que transmetia electricitat a tota la zarza nacional.A Espanya encara no s’utilitza, però s’estan desenvolupant a Cantàbria i al País Basc projectes de centrals pilot que utilitzaran la força de les onades a Santoña i a Mutriku.

ARTICLESNueva Instalación de Energía Mareomotriz21 de Enero de 2011.

Aprovechar la fuerza de las mareas para generar electricidad ha sido un sueño acariciado durante mucho tiempo. Ahora se está comenzando a poner en práctica con algunos proyectos pioneros en varias partes del mundo. Una instalación de demostración pensada para el estrecho de Puget será el primer proyecto de energía mareomotriz en la costa Oeste de Estados Unidos, y el primer conjunto de turbinas mareomotrices a gran escala que aportará energía proveniente de las mareas a una red de suministro eléctrico.

Un equipo de investigadores de la Universidad de Washington está diseñando estrategias para emplazar turbinas mareomotrices en los puntos más adecuados y medir sus efectos medioambientales.El profesor de ingeniería mecánica Brian Polagye y sus colegas trabajan actualmente en un programa de observaciones medioambientales tendente a detectar en el estrecho de Puget posibles efectos nocivos de dos turbinas mareomotrices de 9 metros de diámetro.

Una cuestión que preocupa al equipo de Polagye es cómo el ruido subacuático generado por las turbinas podría afectar a los mamíferos marinos que usan las señales auditivas para navegar y comunicarse entre sí. Es escasa en todo el mundo la información sobre los efectos medioambientales de este tipo de turbinas.

Los resultados de este proyecto piloto ayudarán a decidir si este enfoque de instalación de turbinas mareomotrices tiene potencial para seguir adelante a escala comercial, o si se detendrá en la fase de pruebas.

Hasta ahora, los datos apoyan la noción de que el sitio escogido para emplazar estas turbinas mareomotrices es el adecuado, desde el punto de vista de la ingeniería, para una instalación energética de esta naturaleza. Una vez que las turbinas estén en el agua, probablemente para el 2013, los investigadores estudiarán sus efectos medioambientales.

Proyecto de energía mareomotriz en InglaterraAún por aprobar, su instalación requeriría casi siete millones de euros de inversión, que serían proporcionados por el estado británico. Su potencia alcancaría 20 MW.El llamado "Wave Hub" consistiría en una interconexión de cuatro centrales de energía mareomotriz que utilizan la fuerza de las olas para producir la electricidad necesaria para abastecer unas 7.500 viviendas.

(Imágenes por ordenador del proyecto mareomotriz. A la izquierda, el interconector sobre el lecho marino. La imagen derecha muestra las cuatro

centrales tal y como se ven desde la superficie del mar)

Los ingenieros participantes en el proyecto han decidido crear un sistema con un interconector (hub) situado sobre el lecho marino, al que puedan 'enchufarse' diferentes mini-centrales mareomotrices, en un esquema modular,

“El Reino Unido como isla dispone de unos valiosos recursos en forma de energía marina y estamos siendo líderes mundiales en el desarrollo de infraestructuras para aprovechar la fuerza del mar”, indicó el viceministro británico de Energía, Malcolm Wicks, al anunciar la inversión.

Desde el mismo proyecto Wave Hub se asegura que el Reino Unido posee uno de los mayores potenciales de energía mareomotriz debido a su condición de isla, con lo cual podrían llegar a generar hasta una sexta parte del consumo total de electricidad de todo el país.

La SWRDA (Agencia de desarrollo regional del suroeste británico) ha decidido aprovechar la potencialidad martítima de su zona para intentar llevar adelante este proyecto, aunque también tienen en cartera proyectos mareomotrices basados en la energía de las mareas y otros basados en la biomasa forestal.

ENERGIA EÒLICA (Laura Castro, Elena Rodríguez)En què consisteix?:L’ energia eòlica és l'energia obtinguda del vent, és a dir, l'energia cinètica generada per efecte dels corrents d'aire, i que és transformada en altres formes útils per a les activitats humanes.Cóm es genera?:L'energia del vent és utilitzada mitjançant l'ús de màquines eòliques (o aeromotors) capaços de transformar l'energia eòlica en energia mecànica de rotació utilitzable, ja sigui per accionar directament les màquines operatives, com per a la producció d'energia elèctrica. En aquest últim cas, el sistema de conversió, és conegut com aerogenerador, que és el que s'utilitza en l'actualitat. En aquests, l'energia eòlica mou una hèlix i mitjançant un sistema mecànic es fa girar el rotor d'un generador, normalment un alternador, que produeix energia elèctrica. Perquè la seva instal·lació resulti rendible, solen agrupar-se en concentracions denominades parcs eòlics.Avantatges:• És un tipus d'energia renovable.• És una energia neta ja que no produeix emissions atmosfèriques ni residus contaminants.• No requereix una combustió que produeixi diòxid de carboni (CO2), de manera que no

contribueix a l'increment de l'efecte hivernacle ni al canvi climàtic.• Crea un elevat nombre de llocs de treball a les plantes d'acoblament i les zones d'instal·lació.• La seva instal·lació és ràpida, entre 4 mesos i 9 mesos.• La seva utilització combinada amb altres tipus d'energia, habitualment la solar, permet

l'autoalimentació d'habitatges, acabant així amb la necessitat de connectar-se a xarxes de subministrament.

• La situació actual permet cobrir la demanda d'energia a Espanya un 30% a causa de la múltiple situació dels parcs eòlics sobre el territori, compensant la baixa producció d'uns per manca de vent amb l'alta producció a les zones de vent.

Inconvenients:Aspectes tècnics

• Per evacuar l'electricitat produïda per cada parc eòlic és necessari construir unes línies d'alta tensió que siguin capaços de conduir el màxim d'electricitat que sigui capaç de produir la instal·lació.

• Cal suplir les baixades de tensió eòliques "instantàniament" (augmentant la producció de les centrals tèrmiques).

• Tècnicament, un dels majors inconvenients dels aerogeneradors és l'anomenat buit de tensió. Davant un d'aquests fenòmens, les proteccions dels aerogeneradors es desconnecten de la xarxa per evitar ser danyats i, per tant, provoquen noves pertorbacions a la xarxa, en aquest cas, de falta de subministrament.

• A més de l'evident necessitat d'una velocitat mínima en el vent per poder moure les aspes, hi ha també una limitació superior: si el vent augmenta el just per sobrepassar les especificacions de l'aerogenerador, és obligatori desconnectar aquest circuit de la xarxa o canviar la inclinació de les aspes. La conseqüència immediata és un descens evident de la producció elèctrica.

Aspectes mediambientals

• Alteracions al medi físic, degudes a l'ocupació del territori i a l'erosió del terreny ocasionat pel moviment de terres necessari, tant pels accessos com per a la fonamentació de les torres i les edificacions annexes.

• Alteracions al medi biòtic (flora i fauna). Quant a la flora, s'ha d'establir la recuperació de les àrees amb vegetació afectada. Pel que fa a la fauna, els estudis realitzats sobre mortalitat d'aus (per col·lisió o electrocució) estableixen que la influència de les instal·lacions eòliques és molt petita front a la produïda per altres causes.

• Alteracions al medi humà (visuals i acústiques).

Utilització a Espanya:El 31 de desembre de 2007, Espanya tenia instal·lada una capacitat d'energia eòlica de 13.467 MW (16%), essent així el segon país del món en quant a producció, juntament amb els Estats Units, i només darrere d'Alemanya. En el 2010 es preveien superar els 20.000 MW. L'energia eòlica a Espanya va assolir el 27 de març de 2008 un nou màxim de producció d'energia diària amb 209.480 MWh, la qual cosa va representar el 24% de la demanda d'energia elèctrica peninsular d'aquell dia. Un dia abans, el 26 de març, es va registrar un nou rècord en la producció eòlica horària, amb 9.850 MWh entre les 17:00 i les 18:00 hores. L'anterior rècord datava del 4 de març del mateix any: 10.032 MW a les 15:53 hores. Aquesta és una potència superior a la produïda per les sis centrals nuclears d'Espanya, que totalitzen 8 reactors i generen juntes 7.742,32 MW. Des de fa uns quants anys, a Espanya és major la capacitat teòrica de produir energia eòlica que nuclear . La comunitat autònoma que més potència eòlica instal·lada aporta és Castella i Lleó amb 3.824 MW, seguida de Castella-La Manxa amb 3.524 MW. La comunitat que més megawatts aporta per quilòmetre quadrat és Galícia, que se situa tercera amb 3137 MW. Catalunya és vuitena en el rànquing amb 834 MW. És previst per als propers anys un desenvolupament de l'energia eòlica marina a Espanya. Els Ministeris d'Indústria, Comerç i Turisme i el de Medi Ambient ja estan treballant en la regulació, i importants empreses del sector han manifestat el seu interès en invertir.

Articles relacionats: Article 1.

La energía eólica logra cubrir el 40% del total de la demanda

El temporal y la reducción de consumo en vacaciones permiten al sector de las renovables seguir batiendo récords

La generación eólica alcanzó a las 18.00 horas del pasado sábado 22 de marzo un nuevo récord de cobertura de la demanda, al dar respuesta al 40,8% del consumo mediante 9.862 megavatios (MW) en funcionamiento, según ha anunciado hoy la Asociación Empresarial Eólica (AEE).El temporal de viento en la Península durante la Semana Santa propició que, al coincidir con días festivos de menor consumo, la producción eólica haya alcanzado durante este periodo niveles máximos de cobertura, ha explicado la patronal eólica.De hecho, el viento y el descenso en el consumo ha permitido que durante el último fin de semana el porcentaje de cobertura de la demanda por parte de la eólica oscile entre el 20% y el 35%.Entre el viernes 21 de marzo y el domingo 23, la cobertura promedio de esta misma demanda ha sido del 28%, lo que para la AEE supone un hito en la diversificación del abastecimiento eléctrico en España y un escenario difícil de repetir en otros países del entorno, salvo Dinamarca y Portugal.El pasado sábado, la generación de energía eólica en toda la Península ascendió a 188.031 megavatios hora (MWh), por debajo del umbral de 200.000 MWh, superado este mes, según Red Eléctrica de España (REE).Por otro lado, la aplicación por parte de REE de un sistema operativo centralizada permite llegar en la actualidad a elevados valores de cobertura por parte de la eólica.El máximo histórico de producción eólica se alcanzó el pasado 4 de marzo con 10.032 MW, a las 15.53 horas, lo que representó el 28% de la demanda eléctrica peninsular de ese momento. También se registró ese día el máximo de producción eólica horaria, con 9.803 MWh entre las 15h00 y las 16h00.

Article 2.

España se convierte en el primer productor eólico de Europa al superar por primera vez a Alemania

Con menos potencia instalada, España generó más electricidad con viento que Alemania en 2010, lo que muestra el buen funcionamiento del sistema.

La generación de electricidad con energía eólica en 2010 alcanzó en España los 42.976 GWh*, lo que supone que, por primera vez en su historia, superó a Alemania -36.500 GWh- como el primer productor europeo de energía eólica, según los datos del Barómetro Eurobserv’ER, el observatorio de energías renovables de la Comisión Europea. La cobertura de la demanda con eólica en España fue del 16,4% el pasado año, frente al 6,2% de Alemania.

No obstante, Alemania mantiene el primer puesto de Europa en potencia instalada, con un total de 27.214,7 MW eólicos a 31 de diciembre de 2010. España ocupa el segundo lugar, con 20.676 MW. Esto demuestra el buen funcionamiento del sistema español, al haber logrado producir más electricidad procedente de la eólica con menos aerogeneradores. En ambos países, el ritmo de crecimiento del sector eólico se ralentizó el pasado año: Alemania instaló 1.551 MW y España, 1.516 MW.

España vivió en 2010 un año con elevados índices de viento, al contrario que Alemania. Además, España tiene unos costes de generación menores porque sus parques funcionan más horas, cuenta con aerogeneradores más modernos que Alemania (nuestro mercado eólico comenzó a desarrollarse más tarde) y tiene un mejor sistema de integración en red gracias al trabajo conjunto llevado a cabo entre Red Eléctrica de España (REE) y el sector eólico. Todo ello redunda en la eficacia del modelo español.

Al igual que España, Alemania cuenta con un sistema de incentivos a la energía eólica basado en primas medioambientales, considerado por la Comisión Europea como el más eficiente de Europa en términos económicos. Los nuevos parques alemanes percibieron el año pasado 92 euros por MWh, frente a los 77 euros de media que recibieron los españoles. España es, junto con Portugal, el país de la Unión Europea con unas primas eólicas más bajas.

Dada la probada eficacia del sistema, el sector eólico español considera que la nueva regulación que dicte el Gobierno debe basarse en el sistema actual. Para que la energía eólica continúe su desarrollo y España pueda cumplir los objetivos europeos de cara a 2020, es necesario que el Gobierno establezca ya el nuevo marco regulatorio que sustituya al Real Decreto 661/2007, que vence a finales de 2012. La instalación de parques eólicos exige largos periodos de maduración (de seis a ocho años), por lo que las empresas necesitan conocer ya las condiciones en que se podrá desarrollar el sector a partir de 2013.

ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICANoelia Bellido, Paula Remis, Irene Ruiz, Marta Tortajada

L'arquitectura bioclimàtica consisteix en el disseny d'edificis que tinguin en compte l'entorn, optimitzant la utilització dels recursos naturals (sol, vegetació, vent, etc.) per tal d'estalviar energia i fer més saludables els edificis als seus usuaris Normalment, l'arquitectura bioclimàtica suposa un sobrecost constructiu, però que es compensa per l'estalvi en el consum dels sistemes artificials de condicionament ambiental.

Tot i que sembla un concepte nou, es basa en els sistemes constructius emprats en l’arquitectura popular, ja que els habitants de cada clima han trobat una forma d’habitatge ideal per rigors del temps.

Els aspectes a tenir en compte quan es construeixen edificis amb arquitectura bioclimàtica són:- Orientació de l’edifici (per saber d’ on provenen les radiacions solars)- Clima on està situat l’habitatge- Aïllament tèrmic- Ventilació creuada (s’aconsegueix per la diferencia de temperatura i pressió entre dos estancies amb orientacions oposades)- Integració d’energies renovables

Avantatges:

Augmenta l’eficàcia energètica i redueix l’ impacte mediambiental.

Millora el benestar dels seus usuaris, ja que la potenciació de la llum

natural ajudarà a reduir el possible estrès dels ocupants d’un habitatge

Benefici per a la salut del habitants, ja que es produeixen ventilacions

naturals que redueixen els canvis de temperatura

Estalvi econòmic en les factures d’electricitat i gas

S’utilitzen materials reciclables i ecològics.

S’assoleix una major harmonia entre l’home i la naturalesa

Inconvenients:

Sobrecost i encariment de la construcció de l’habitatge.

Els usuaris no estan acostumats a viure en sistemes de renovació

controlada de l’aire i pot ser un desavantatge.

Els mitjans de comunicació no afavoreixen aquests tipus de projectes, ja

que no se’ls fa molta publicitat i no hi ha molts articles relacionats amb

aquest tema i tampoc se’ls ha fet una bona prensa.

Hi ha poques empreses dedicades a construir aquests tipus

d’habitatges.

A Espanya, el país més assolellat d'Europa, l'ús bioclimàtic en la construcció és gairebé nul·la. Enfront de països com Grècia, que lideren aquesta política, Espanya està a la cua. Excepte petits projectes, gairebé sempre individuals, resulta difícil trobar edificis bioclimàtics. Uns exemples d’aquests projectes són l’emblanquiment de les cases a Andalusia o les teulades orientades cap al sud a l’hemisferi nord per tal d’aprofitar la inclinació del sol.

L'arquitectura bioclimàtica és aquella que es dissenya tenint en compte les condicions ambientals de l'entorn sobre el qual s'assentarà l'edifici per aconseguir un nivell de benestar en el seu interior sense amb prou feines necessitat de recórrer a sistemes de climatització(cabanes ventilades a climes càlids amb molta humitat, habitatges soterrats a climes àrids amb forts canvis de temperatura, o fins i tot les sofisticades finestres amb porticons exteriors del centre i nord d'Europa).

Des de 1987 la Junta d'Andalusia impulsa un programa de construcció d'habitatges socials a partir de criteris bioclimàtics, pretén donar una resposta adequada en confort, alhora que es generen estalvis energètics de fins al 50 per 100 en un edifici a partir d'elecció de materials, orientació, volumetries adequades. Sota aquest programa s'han desenvolupat diferents actuacions d'arquitectura bioclimàtica en localitats com Xarrupis i Arboleas (Almeria), Pozoblanco (Còrdova), Osuna (Sevilla), Sant Lúcar de Barrameda (Cadis), Sant Pere d'Alcántara (Màlaga) i Cúllar (Granada).

Mar Dorado i Alba Sancho

Explicar en que consisteix i com es genera. L’energia geotèrmica és una energia renovable, aprofita la calor del subsòl per climatitzar iobtenir aigua calenta sanitària de forma ecològica. És una energia neta, renovable i molt eficient.L’energia que s’emmagatzema al subsòl és transformada en calor utilitzant les bombes decalor geotèrmiques d'alt rendiment, que permeten que l’energia s’aprofiti en sistemes de calefacció, refrigeració, producció d'aigua calenta sanitària, climatització de piscines...No es necessari emmagatzemar aquesta energia i es pot extreure les 24 hores del dia.

L’energia geotèrmica s’obté aprofitant el calor de l’interior de la Terra. El calor de l’interior de la terra procedeix de:· El gradient geotèrmic és l’increment de la temperatura amb la fondària, 1ºC per cada 33m de fondària. La temperatura del nucli és d’uns 5000ºC.· La temperatura prové de la formació de la Terra i de les reaccions nuclears.

L'explotació d'aquesta font d'energia es realitza perforant una terra porosa, un solc de 2 a 4 km, fins trobar una capa amb més de 150ºC. Després es col·loca una canonada on s’injecta aigua freda i quan arriba a la temperatura necessària és retira la superfície. Finalment, el vapor mou unes turbines i genera electricitat. La temperatura residual s’aplica en calefaccions, grans edificis, hospitals, fàbriques, habitatges... Hi ha 4 tipus de camps geotèrmics dependent de la temperatura: d'alta temperatura (s’extreu de les zones actives del planeta), de temperatures mitjanes (les petites centrals elèctriques poden explotar aquests recursos), de baixa temperatura (calefacció dels habitatges) i de molt baixa temperatura (necessitats domèstiques, urbanes o agrícoles).

Avantatges:

És una energia renovable, neta i viable en algunes zones del plantea, ja que es disposen de molts recursos geotèrmics, més que de petroli, carbó gas natural i urani.

L’aigua i els gasos dissolts es troben en un circuit tancat, això evita contaminacions.

Evita la dependència energètica de l’exterior del país i els preus es fixen en la nació o regió.

Els residus produïts són mínims i ocasionen poc impacte ambiental i acústic.

Es pot explotar les 24 hores del dia una planta geotèrmica arriba fins els 30 anys

Té un gran estalvi econòmic i energètic, ja que s’usa poca aigua perquè és troba en un circuit tancat.

Les plantes geotèrmiques requereixen poc terreny que un altre tipus de plantes i no necessita la construcció de tancs d’emmagatzematge de combustibles.

Les plantes geotèrmiques emeten menys CO2 .

Inconvenients: En alguns jaciments, a vegades s’emet àcid sulfhídric que en grans

quantitats no és detecta i és letal. No és estrictament renovable, ja que el magma es pot acabar o refredar i

generar terratrèmols a la zona. Al principi té un elevat cost No es pot transportar. Contaminació d’aigües properes amb substàncies com l’arsènic, l’amoníac... Només està disponible en determinats indrets. Deteriorament del paisatge per contaminació tèrmica. L’aigua i les sals dissoltes s’han de tractar desprès del seu ús, ja que si no

es fa contamina l’atmosfera

Utilització a Espanya (si no es fa servir a Espanya, buscar on s’utilitza arreu del món, condicions necessàries). El usos de l’energia geotèrmica són: generar electricitat, aprofitar el calor

directe, calefaccions i ACS i refrigeració per absorció.

Articles relacionats amb l’energia geotèrmica (mínim 2).

Geotérmica: Electricidad y calefacción del subsuelo ALEX FERNÁNDEZ MUERZA. Data de publicació: 22 de desembre de 2006

http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/ 2006/12/22/158388.php

España no aprovecha todo el potencial de esta energía limpia, aunque se han anunciado diversos proyectos

En la actualidad, el desarrollo de la energía geotérmica, producida a partir del calor del interior de la Tierra, ha dado lugar a varios tipos de centrales, para un mejor aprovechamiento de las diferentes temperaturas y presiones de las reservas subterráneas, géiseres o grietas. En cualquier caso, la idea básica consiste en perforar bajo tierra, y canalizar el agua y el vapor, que se encuentran a elevada temperatura y presión. Al pasar por una turbina conectada a un generador, se produce finalmente energía.

El potencial geotérmico español es de 600 kilotoneladas equivalentes de petróleo (Ktep) anuales, según una estimación del Instituto Geominero de España que algunos expertos consideran muy conservadora. Para el 2010 se pretende llegar a las 150 Ktep, en principio para calefacción, agua caliente sanitaria e invernaderos, y no se prevé la construcción de centrales geotérmicas, aunque se han desarrollado algunos proyectos en algunas zonas como Lérida, Orense, o en la cuenca del Manzanares, en Madrid. Asimismo, Almería dispone de numerosas zonas propicias para instalar plantas geotérmicas, aunque sólo se aprovecha en forma de agua termal para balnearios.

En La Palma se han hecho estudios para instalar una planta que podría cubrir el 15% de la demanda eléctrica de la isla

Las Islas Canarias cuentan también con enormes posibilidades, especialmente en un lugar con una fuerte dependencia energética exterior. En La Palma se han hecho estudios para instalar una planta que podría cubrir el 15% de la demanda eléctrica de la isla. Sin embargo, su coste, estimado entre 16 y 19 millones de euros, es una de las principales causas de su freno.

Asimismo, según unos recientes cálculos del Instituto Tecnológico y de Energías Renovables (ITER), organismo dependiente del Cabildo, el Teide libera una energía térmica equivalente a 100 megavatios (MW) por día, un fuerte potencial de energía limpia propia para Tenerife que podría aprovecharse, según este instituto.

Por su parte, el grupo empresarial público Hunosa anunciaba recientemente su interés por aprovechar este tipo de energía en varias de sus explotaciones, entre ellas Fondón, Barredo, Samuño y Candín.

Climatización geotérmica La "geotermia solar" aprovecha el calor almacenado en el suelo procedente del Sol. En España, a una profundidad superior a 5 metros, la temperatura del suelo es de unos 15°, que sube 2° si se excava 10 metros más. Las "bombas de calor geotérmicas" (GHP en sus siglas inglesas) aprovechan este calor para calentar una vivienda en invierno, refrigerarla en verano y suministrar agua caliente sanitaria.

En 1950, Estados Unidos patentaba este sistema, que se viene utilizando desde entonces en este y en otros países como Japón, Suiza, Alemania o Suecia de manera extensa. En España ya hay instaladas GHPs en todo tipo de viviendas, oficinas, granjas o naves

industriales. Según la Agencia de Protección Medioambiental de Estados Unidos, son la más eficiente de las tecnologías de calefacción y enfriamiento.

Aunque son más caros que los sistemas convencionales, la inversión en una GHP se amortiza en un periodo de dos a cinco años, gracias a su gran ahorro de energía, según los expertos, que destacan asimismo el poco mantenimiento y su larga vida útil. Asimismo, se evita el riesgo de legionelosis de las torres de refrigeración, desaparece el ruido de ventiladores y el impacto ambiental de elementos en la fachada.

Por otra parte, gracias a los "sistemas de calefacción de distritos geotérmicos", el agua caliente del subsuelo es conducida por tuberías a los edificios de una zona o incluso una ciudad. En el Oeste de Estados Unidos más de 200 comunidades utilizan este sistema, así como en otros países, como Rusia, China, Francia, Suecia, Hungría, Rumanía o Japón. La ciudad islandesa de Reykjavik cuenta con el sistema más grande del mundo.

Además, las aguas termales, extraídas directamente del subsuelo, se utilizan, en algunos casos desde hace siglos, para usos terapéuticos, para cultivos en periodos fríos, para reducir el tiempo de crecimiento de pescados, crustáceos, etc., o para varios usos industriales como la pasteurización de la leche. Asimismo, en 2001, la empresa Douglas Firestone demostraba que el agua geotermal se puede usar económicamente para producir agua desalinizada.

Geotermia crea verano en el invierno, por Lowana Veal http://ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=92693

Islandia se las arregla para producir tomates, páprika y pepinos todo el año, aprovechando localmente la energía geotérmica, aunque la temporada de cultivo es corta.

El país comenzó a usar esta forma de producir energía a fines del siglo XIX. El objetivo entonces era calentar el suelo para cultivar verduras al aire libre. Continuó haciéndolo a pequeña escala a principios del siglo XX, pero para calefaccionar piscinas, invernaderos y edificios. Sin embargo, fue con la crisis petrolera de los años 70 que los islandeses comenzaron a desarrollar seriamente sus recursos geotérmicos, en procura de autosuficiencia energética. Ahora hay seis centrales geotérmicas en el país. Tres de ellas --la diminuta de Bjarnaflag y las más grandes de Nesjavellir y Svartsengi-- suministran agua caliente para calefaccionamiento en sus distritos, así como electricidad.

Las plantas de Reykjanes, Krafla y Hellisheidi se usan únicamente para producir electricidad. Todas estas centrales se ubican en zonas geotérmicas de altas temperaturas, donde el agua surge como vapor a 200 grados, pero está tan llena de minerales y gases que no puede usarse directamente con fines de calefaccionamiento. En cambio, se la usa para calentar agua fría que entonces pueda servir para calentar espacios. Sin embargo, el agua de las áreas de alta temperatura es ideal para producir electricidad.

Las áreas geotérmicas de bajas temperaturas producen vapor a una temperatura que no

excede los 150 grados. Esto puede usarse directamente para calefaccionamiento distrital. Una de esas áreas se encuentra en Mosfellsdalur, en las afueras de Reykjavik, y se aprovecha en espacios del área capitalina.

Pero la energía geotérmica también se utiliza a menor escala. La Laguna Azul, que usa aguas residuales de la adyacente planta geotérmica de Svartsengi para calentar sus aguas ricas en minerales, es una de las principales atracciones turísticas de Islandia, que también se usa para tratar a quienes padecen psoriasis. Hace pocos años que funciona una planta similar en el norte del país, la cual usa agua de un pozo de la estación geotérmica de Bjarnarflag.

Muchas comunidades agrícolas han desarrollado sus propios pequeños sistemas geotérmicos para uso local, aunque en algunos casos individuos o empresas privadas han aprovechado el calor geotérmico directamente de la tierra. Una de ellas es la de Fludir, una pequeña aldea agrícola en el sur de Islandia, ubicada en una zona geotérmica de baja temperatura. "La instalación fue iniciada en 1964 por un grupo de agricultores que querían calefaccionar sus invernaderos. Hoy, alrededor de la mitad del agua caliente que se vende va a invernaderos", dijo a IPS Hannibal Kjartansson, de Hitaveita Fluda, la planta de calefaccionamiento distrital local. Hitaveita Fluda tiene un pozo experimental a partir del cual espera generar electricidad, así como agua caliente, pero el proyecto todavía está en etapa experimental. Las empresas más grandes de Fludir, como Fludasveppir, de procesamiento de hongos, y la procesadora de pescado Fludafiskur, así como los invernaderos Jorfi y Melar, obtienen calor directamente de Hitaveita Fluda. Pero algunos cultivadores han desarrollado sus propios sistemas, a veces en colaboración con un vecino. Fludasveppir usa calor geotérmico como parte de su proceso de producción de hongos.

"La masa de raíces frescas se coloca en cubículos semanalmente y, después de seis semanas, cuando todos los hongos fueron recogidos, los cubículos son esterilizados con agua caliente a 80 grados. Los hongos son cultivados en espacios que replican las estaciones, así la temperatura puede ubicarse entre 16 y 25 grados, aunque la norma es 18 grados", explicó Georg Ottósson, de la firma.

La empresa procesadora de pescado Fludafiskur exporta pescado seco y cabezas de pescado a Nigeria, y usa agua caliente para calefaccionar el aire que se utiliza en el proceso de desecamiento del producto. "El aire se calienta a 20 grados y luego es soplado sobre los pescados, que son ubicados sobre estantes en cubículos especiales. El proceso insume entre cuatro y siete días, dependiendo del tamaño de los pescados", dijo Margrét Gunnarsdóttir, de la empresa. El productor lácteo Sigurdur Sigurjónsson tiene su propio pozo, que opera en conjunto con dos establecimientos lácteos vecinos. "En ese momento (1984), la casa y los establos de vacas y caballos eran calentados con electricidad, dado que Hitaveita Fluda no conectaba a personas que vivían a tanta distancia como nosotros. Como sabíamos que había agua presente, decidimos utilizarla", respondió al preguntársele por qué realizó esa perforación. A 60 kilómetros de allí, en el departamento de horticultura de la Universidad Agrícola de Islandia, en la sudoccidental localidad de Hveragerdi, se cultivan bananos y otros productos tropicales en un invernadero experimental calefaccionado con energía geotérmica. "Tenemos nuestro propio sistema de calefaccionamiento, que usamos para edificios

escolares, duchas e invernaderos", dijo Gudridur Helgadóttir, directora del Departamento de Capacitación Vocacional y Educación Continua. Gudni Thorvaldsson también trabaja en la Universidad Agrícola, aunque en una ubicación diferente. Acaba de iniciar un proyecto principalmente financiado por Reykjavik Energy sobre el uso de agua caliente para calefaccionar canchas de golf y de fútbol. "La idea es prolongar el tiempo en que éstas se pueden usar, al calentar el suelo en la segunda mitad del invierno e inicios de la primavera. Como el sistema de calefaccionamiento es muy caro, es importante hacer un intento en un predio pequeño antes de embarcarse en proyectos más grandes. Este experimento es diseñado para averiguar cuándo es seguro comenzar a calentar el suelo" y hasta qué punto se debe hacer eso, sostuvo. La mitad del intento será con el césped utilizado en las canchas de fútbol, y la otra mitad con el empleado en las de golf.

Islandia, una nación que utiliza la energía geotérmica

http://www.ecologismo.com/2008/07/08/islandia-una-nacion-que-utiliza-la-energia-geotermica/

Varios son los países en el mundo que cuentan con condiciones favorables para el aprovechamiento de la energía geotérmica.

Pero Islandia es un ejemplo en este sentido, ya que utiliza ampliamente este tipo de energía, debido a que es una isla formada principalmente por materiales volcánicos y con 102.000 km2.

Se encuentra además situada entre los 64° de latitud norte y el Círculo Polar Ártico, lo que define un clima de intenso frío. Aquí han sabido utilizar de diferente manera la energía derivada de la actividad volcánica.

Es así que han desarrollado cultivos en invernaderos, importantes sistemas de calefacción en viviendas.

También la energía geotérmica se aprovecha en otros países como en Italia, Nueva Zelandia, Estados Unidos, México y Japón.

Por último, este tipo de energía es muy poco contaminante, salvo raras excepciones.

Àlex del Amo, Adrián Vega i Fernando Vílchez

MOTOR HÍBRIDDEFINICIÓ

Un vehicle híbrid es un vehicle de propulsió alternativa que combina un motor mogut per energia elèctrica provinent de bateries i un motor de combustió interna.

AVANTATGES I DESVANTATGES

Els grans avantatges del híbrids es que permetien aprofitar un 30% de la energia que generen, en canvi, un vehicle convencional de gasolina tan solo utilitza un 19%.Aquesta major eficiència s’aconsegueix mediant les bateries, que emmagatzemen energia cosa que en els sistemes convencionals de propulsió es perd.

El sistemes híbrids permetien recollir i reutilitzar aquesta energia transformant-la en energia elèctrica gràcies als anomenats frens regeneratius.

Tots els vehicles utilitzen bateries cargades per una font externa, ocasionant problemes d’autonomia i de funcionament sense recargarlas. A més, l’automòbil pesa més i el preu és més elevat.

SISTEMES HÍBRIDSEl sistema paral·lel, el sistema combinat i el sistema en sèrie.

En el sistema paral·lel, el motor tèrmic es la principal font d’energia i el motor elèctric actua aportant mes potencia al sistema. El motor elèctric ofereixen el seu potencial en la sortida i en la acceleració, quan el motor tèrmic consumeix més.

En el sistema combinat, mes complex, el motor elèctric funciona en solitari a menys velocitat, mentres que a mes velocitat, el motor tèrmic i el elèctric treballen a la vegada.Combina les funcions de propulsió del vehicle i d’alimentació del generador, que prové d’energia del motor elèctric.

En el sistema en sèrie, el vehicle s’impulsa nomes amb el motor elèctric, que obté la energia de un generador alimentant per el motor tèrmic.El Opel Ampera s’espera que arribi a la seva producció en sèrie en 2011.

LA POTÈNCIA

Els automòbils normalment tenen motors de combustió interna que ronden entre els 60 i 180 CV de potencia màxima. Aquesta potencia es requereix en situacions particulars, com en les acceleracions a fons, pujades de gran pendents amb gran carga del vehicle i a gran velocitat. Un vehicle mitja convencional, sí s’utilitza majoritàriament en ciutats o en recorreguts llargs i estacionaris a velocitat moderadano, no necessitarà més de 20 cavalls.

El fet de desenvolupar una potencia molt inferior a la que el motor pot donar provoca un desaprofitament per dos motius, per una part, es produeixen en gastos de fabricació del motor superiors als que requereix realment, i per l’altre, el rendiment d’un motor que pot donar 100 cavalls quant nomes dona 20 molt inferior al d’un altre motor de menor potència màxima funcionant a plena potència i donant aquests mateixos cavalls.

En conclusió,el motor ha de ser idoni per el seu us al que es destina.

Els motors híbrids constitueixen un estalvi energètic notable, així com augmentar la qualitat de vida. Un motor tèrmic necessita incrementar les seves revolucions per augmentar el seu par, el motor elèctric en canvi té un par (força del motor) constant, és a dir, produeix la mateixa acceleració al començar la marxa que amb el vehicle en moviment.

Articles

Fagor Ederlan y Lotus equipan a Jaguar con su motor híbrido

La cooperativa vasca Fagor Ederlan y la ingeniería británica Lotus equiparán a uno de los modelos de la marca Jaguar con su nuevo motor, denominado Lotus Range Extender, desarrollado para vehículos híbridos que pueden ser alimentados tanto por baterías eléctricas como por los combustibles tradicionales.

El equipo de Fagor Ederlan y Lotus integra un motor de combustión y un generador eléctrico, una combinación que permite recargar las baterías del vehículo sin detener su marcha (los prototipos que solo circulan gracias a las baterías tienen que parar para repostar energía, en algunos casos durante horas). De este modo, el automóvil gana en autonomía (otras unidades tienen que recargarse cada 130 kilómetros).

El nuevo motor de Fagor Ederlan y Lotus se ha incorporado a uno de los modelos de la marca Jaguar al amparo del proyecto Limo Green. En este avance tecnológico también participa Fagor Automation, una cooperativa que como Fagor Ederlan está integrada en Mondragón Corporación.

Según los promotores del Lotus Range Extender, el motor permitirá la reducción del tamaño de las baterías, lo que propiciará un menor peso del vehículo. Fagor Ederlan gestiona una quincena de plantas con 3.500 trabajadores. La producción del nuevo motor se ubicará en sus instalaciones de Euskadi.

Motorpasión Futuro: nace nuestra publicación de movilidad alternativa y futura

Gracias a la incorporación del Lexus CT 200h a la división Premium de Toyota, las ventas de híbridos se les han “disparado” en marzo. Se vendieron 249 unidades del CT 200h, de un total de 354 coches, lógicamente todos los CT son híbridos. Sumado a los otros modelos, significa que 9 de cada 10 Lexus que se venden en nuestro país son híbridos.

En la gama CT, GS y RX no se pueden elegir versiones convencionales, pero en la gama LS sí (aunque solo han vendido uno). Los números se “estropean” por el Lexus IS, con una versión gasolina y una diesel, además del Lexus IS F. Si no fuese por este “incordio”, las ventas de híbridos rozarían el 100% de su mix.

En relación a la gama total, es la marca que más coches híbridos tiene en su catálogo, cuatro modelos en seis gamas. Antes se podía elegir híbrido o gasolina en las gamas RX, GS y LS, pero los RX 300 y GS 300 fueron eliminados del catálogo, a pesar de ser mucho más baratos en PVP que sus hermanos “h”. El LS 460 aún se mantiene.

Esta tendencia seguirá a lo largo del año lo más seguro, ya que el CT 200h es el modelo de acceso a la marca y no se vende en versiones convencionales. Ya solo falta el IS híbrido para cerrar el círculo, modelo que no está confirmado oficialmente, pero tampoco desmentido.