ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous...

24
ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous MANUSCRITS DE SERRA I POSTIUS Amb aquest hreu treball penso avancar els estudis ja realitzats sobre la matéria i, a més a més, dur a terme una revisió histórico- literaria de la tasca filológica del botiguer-poeta-historiador Pere Serra i Postius (Barcelona 1671-Barcelona 1748). El meu intent será el de completar amb nous detalls els dos estudis omnímodes que l'arxiver i historiador Josep Maria Madurell havia redactat en dues ocasions: Pedro Serra y Postius (1956) 1 i Más sobre Pedro Serra y Postius (1973). 2 A tall d'apéndix, hom ofereix transcrip- cions, modernitzades només quant a determinada puntuació míni- ma i a l'accentuació, de tres manuscrits, fins ara inédits, del mateix Pere Serra. Són: 1) una relació jocosa de Carnestoltes, en llengua castellana; 2) un «Discurs jocós», en catalá; 3) i un romano ex- tens, en catalá, d'un tal Silvano ( = Pere Serra) a un amic, Mireno. Les obretes en prosa són autógrafs, i el romano, bé que anónim, inclou trets interns que destaquen clarament un autor barceloní. També hom hl ofereix un inventara de tots (?) els seus discursos académics que es troben actualment a l'Arxiu de la Reial Académia de Bones Lletres de Barcelona. Les fonts documentals a qué tingué accés Maduren eren: l'Ar- xiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu Históric de la Ciutat de Barce- «Analecta Sacra Tarraconensia», XXIX (1956), págs. 345-400. «Analecta Sacra Tarraconensia», XLVI (1973), págs. 387-421.

Transcript of ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous...

Page 1: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS

Nous MANUSCRITS DE SERRA I POSTIUS

Amb aquest hreu treball penso avancar els estudis ja realitzatssobre la matéria i, a més a més, dur a terme una revisió histórico-literaria de la tasca filológica del botiguer-poeta-historiador PereSerra i Postius (Barcelona 1671-Barcelona 1748). El meu intentserá el de completar amb nous detalls els dos estudis omnímodesque l'arxiver i historiador Josep Maria Madurell havia redactat endues ocasions: Pedro Serra y Postius (1956) 1 i Más sobre PedroSerra y Postius (1973).2 A tall d'apéndix, hom ofereix transcrip-cions, modernitzades només quant a determinada puntuació míni-ma i a l'accentuació, de tres manuscrits, fins ara inédits, del mateixPere Serra. Són: 1) una relació jocosa de Carnestoltes, en llenguacastellana; 2) un «Discurs jocós», en catalá; 3) i un romano ex-tens, en catalá, d'un tal Silvano ( = Pere Serra) a un amic, Mireno.Les obretes en prosa són autógrafs, i el romano, bé que anónim,inclou trets interns que destaquen clarament un autor barceloní.També hom hl ofereix un inventara de tots (?) els seus discursosacadémics que es troben actualment a l'Arxiu de la Reial Académiade Bones Lletres de Barcelona.

Les fonts documentals a qué tingué accés Maduren eren: l'Ar-xiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu Históric de la Ciutat de Barce-

«Analecta Sacra Tarraconensia», XXIX (1956), págs. 345-400.«Analecta Sacra Tarraconensia», XLVI (1973), págs. 387-421.

Page 2: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

268 K. BROWN

lona ( = Casa de l'Ardiaca), 1'Arxiu Históric de Protocols de Bar-celona ( = Arxiu notarial), la Biblioteca Pública i Universitaria deBarcelona i la Biblioteca Nacional de Catalunya. En realitat, homs'adona que tenia al seu abast només una part dels nombrosos có-dexs preparats pel comerciant en sedes del segle xviu. Fora, i finsi tot dins, d'aquest «territori» casolá, existeixen manuscrits addi-cionals que acusen la lletra inconfusible de Pere Serra. Són: el ms.D. 47, de la Biblioteca Pública de Boston (EUA), intitulat Lo Par-nás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclouversos dels tres poetes catalans del barroc més célebres: VicentGarcia, l'anomenat Rector de Vallfogona; Francesc Fontanella iJoan Bonaventura de Gualbes, conegut ptl pseudónim d'«El Rec-tor de Bellesguard»; 3 el ms. 3.899, de la Biblioteca Nacional deMadrid, canÇoner trilingüe (en catalá, castellá i portugués) estre-tament relacionat amb el ms. A-88 (AHCB). Tots dos códexs sem-blen procedir d'una mateixa tasca de copista/preparador. Eltret distintiu del manuscrit madrileny és que inclou poemes encatalá anónims que daten de mitjan segle xvit. Aquesta dada éscrucial pel que fa a la historiografia literária, ja que Pere Serrareprodueix una gran part de la producció poética del barroc cataláen els seus fulls; el ms. M/83 de la Biblioteca de la Casa de Culturade Ripoll, Collecció Lambert Mata, conegut per Maduren nomésa través dels informes d'un amic, qui li feren creure —errónia-ment— que era només un altre tipus de diccionari d'autors cata-lans, semblant al ms. 13.604 (BNM), també obra de Pere Serra(1973, pág. 392); tanmateix és un diccionari, ans sembla ser laprimera (?) enciclopédia catalana, peró redactada en castellá, i dedata 1707 (? vegeu infra); el ms, 1.576-13-II (BNC), fols. lr.-12v,és un fragment de les décimes, «Sinó és que vols ser pastora», deVicent Garcia; el ms. 1.358 (BNC), fols. 238r-245r, uns Consejosque da un amigo a otro, que no sabe o no puede obligar la Dama(el códex porta el conegut títol de Recreo i Jardí del Parnás); elsmss. 1.999 i 2.000 (BNC), el primer dels quals és un esborrany se-

3. Consulteu el meu treball (en collaboració amb ALBERT ROSSICH),D. Joan Bonaventura de Gualbes (1643-1714). Obres (en premsa).

Page 3: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

ENCARA MÉS SOBRE SERRA I POSTIUS 269

gurament d'un deis folis que després s'inclouen al ms. 13.604(BNM), amb lleugeres variacions; el segon és un poemari impor-tant amb décimes satíriques en catalá que gairebé totes deuen serde Bonaventura de Gualbes, i tot i que és anónim, acusa la má dePere Serra, i tres deis seus poemes es troben entre la producciópoética de Gualbes del manuscrit de Boston; el ms. A-88 (AHCB),especialment els folis 111r-131r, on hi ha obres poétiques presen-tades per a la «Dozena Semi-Academia, día 8 de setiembre, 1699»(aquesta nota final és important perqué assenyala l'existéncia d'unamena d'académia literária amb anterioritat al 1700, quan comentaun apogeu d'activitat académica —deis Desconfiats— a la ciutatcomtal); el ms. 181 (AHCB), fols. 314r-320, on es troba el romanoAmich, Amich, Amich Mireno, que es reprodueíx infra; i uns tren-ta cartipassos, d'una extensió mitjana de dos a quatre folis, que estroben a les caixes de zinc a la Biblioteca/Arxiu de la Reial Aca-démia de Bones Lletres de Barcelona; són relacions o disquisicions,en la seva totalitat, d'académia; hom inclou un índex de llurs res-pectius títols a l'Apéndix d'aquest treball.

Madurell fou el primer investigador modern que valora l'ex-tensa tasca filológica de l'oblidat Pere Serra. En un deis ja es-mentats estudis, li deia «comerciante honrado, escritor culto, aca-démico celoso, bibliófilo apasionado, e infatigable investigador dearchivos y de bibliotecas». 4 Madurell té plena raó en les seves apre-ciacions, peró no arriba —segons el meu parer— a desxifrar la«missió» professional que l'historiador-copista, i de vegades poeta,del segle xvin havia ideat per a ell ja des de molt jove. Ara bé,seria injust titilar d'inconclús l'anomenat arxiver: va fer un esforlmáxim amb les dades que tenia a l'abast.

NOVES PRECISIONS SOBRE SERRA I POSTIUS I EL BARROC

Les conclusions a qué penso arribar amb el present estudi sónles següents:

4. Art. cit. (1973), pág. 387 i (1956), pág. 345.

Page 4: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

270 K. BROWN

1) Que Pere Serra no es dedicava exclusivament a copiar i aredactar manuscrits de qualitat literária mediocre. Tampoc no tin-dria gaire sentit que una persona dediqués més de cinquanta anysde vida productiva frustrant-se així, en una tasca que, al capdavall,tindria poca ressonáncia filológica. A la Gran Enciclopédia Ca-talana (vol. XIII, 1979, pág. 517, la. col.), es llegeix: «Serrai Postius, Pere./Erudit. Botiguer de teles d'ofici. [Les seves obresestan] mancades d'esperit crític pe yó plenes de notícies pintores-ques, anécdotes illustratives, llegendes locals, expressions populars,que les converteixen en una font important d'história». Pere Serraés conegut principalment com a especialista en la história montser-ratina i de nombrosos tractats hagiográfics i académics: és a dir,d'obres supérflues. Ramon D. Perés, en la seva acurada edició(1929, págs. 3 i 23) de Lo Perqué de Barcelona, obra de Pere Serraoblidada fins aleshores, escrivia que el botiguer poeta no preparavares més que curiosos «batibulls».

No obstant aixó, en els folis finals del manuscrit 13.604(BNM), intitulat Biblioteca Catalana, espécie de diccionari d'autorscatalans, obra seva i redactada en castellá, Pere Serra escriu sobreell mateix amb les apreciacions següents:

«...Porque, siempre a sido de mayor aprecio, y estimación, paracon los Científicos, y versados a la Historia, investigar lo antiguo, queepilogar lo moderno; y la ratón, de esta ratón es: Porque lo último,con aplicación se puede adquirir, mas lo primero, requiere muy par-ticular fortuna, para llegarlo o encontrar. ¿Y qué diremos, Señor,de el thesoro inestimable de los manuscritos, apoyados con muy cali-ficadas pruebas? Esto, al sentir de varones eminentes, no tiene pre-cio, ni comparación... Yo quedo ufano de a yer servido a entrambos,con lo que avía trasudado muchos años; con lo que avía alcancadoa peso de oro; y con lo que pensava dar al público, en mi nombre.Agosto 30, de 1737».

Si hom es pot refiar d'aquesta declaració del 1737, quan PereSerra ja comptava seixanta-sis anys —sens dubte, no és una edatper fer broma—, ell mateix es considerava un consumat exhuma-dor de manuscrits valuosos, una mica crític/prologuista literari elfort del qual era l'explicatio textual, a més a més d'un autor que

Page 5: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

ENCARA MÉS SOBRE SERRA I POSTIUS 271

tenia la intenció de portar a la impremta la seva vasta erudició.Que, llevat deis manuscrits que consten en el mateix tes-

tament de Pere Serra i de la llista de cbdexs addicionals seus queaporta Madurell —en total uns cinquanta-quatre títols, tot ple-gat—,5 n'hi ha molts més, i diversos fragments copiats per ell o dela seva autoria. Aquest punt l'hem estudiat abans.

Que ja es poden desmentir certs detalls que es vénen re-petint en la historiografia oficial: que Pere Serra sigui un clerguemallorquí,' que sigui l'autor de Los desprecios en quien ama,' i quela seva casa hagués estat «destrossada per les bombes i focs d'ar-tilleria» el 1714, amb la conseqüent destrucció de gran part de laseva biblioteca particular.' Fora de la informació subministrada perJoaquim Maria Bover, a la Biblioteca de escritores baleares (1868),9que Pere Serra «Fué religioso mercedario del convento de Pal-ma...», en cap document no es pot constatar la seva abséncia deBarcelona, i els discursos académics que prepara per a l'Académiade Barcelona, que actualment es troben a l'Arxiu de la Reial Aca-démia de Bones Lletres, arriben gairebé fins a la data de la sevamort. Juan Pérez de Montalbán, contemporani de Lope, és l'autorde Los desprecios...; i, Pere Serra, únicament l'«Ingenio Barcelo-nés» que redacta una «Loa» per a l'obra en una de les seves repre-sentacions del final del segle xvii.'' I si, en efecte, les bombes van

Art. cit. (1956), pág. 377 i ss. De vegades l'entrada diu només «al-tre tomo [sic] en quart manuscrit», i art. cit. (1973), pág. 391: hi ha «algu-nos inacabados y en consecuencia con muchas hojas en blanco». El n.° 7, un«Catálogo [sic] dels nobles y cavallers que's firmaren en les Corts de Barce-lona del any 1702», encara no consta en cap arxiu barceloní, que jo sápiga.Ni hom ha pogut localitzar el ms. A (AHCB), «sense catalogar»: «Diari deles coses més notables que an passat en lo temps que el senyor rey FelipQuint (que Déu guard), a estat en Catalunya, anys 1701 y 1702».

MADURELL (1956), pág. 351, que treu informacions de Joaquim Ma-ria Bover, el qual depenia de Torres Amat.

MADURELL, art. cit. (1973), pág. 414.'bid., pág. 47. Segons informacions subministrades per Cecili Pa-

dró Llussá.JOA QUIM MARTA BOVER, Biblioteca de escritores baleares, II (Ciutat

de Mallorca 1868; Barcelona/Sueca, Curial, 1976), pág. 387, n.° 1197.CAYETANO ALBERTO DE LA BARRERA Y LEIRADO, Catálogo bibliográ-

fico y biográfico del teatro antiguo español. (Madrid 1860; ed. facsímil Gre-

Page 6: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

272 R. BROWN

caure damunt la casa de Pere Serra el 1714, no tot es destruí: els«nous» manuscrits que s'han trobat contradiuen aquesta explicaciómassa fácil.

Que l'odissea, és a dir, dispersió i transmissió de les sevescópies i obres originals, segueix una trajectória geográfica interna-cional, i pren el rumb de l'antiquari en bones condicions físiques.Al meu estudi dedicat al ms. D. 47, de la Biblioteca Pública deBoston, he pogut tragar amb prou certesa la sort que va tenir elcódex en el mercat de subhastes internacional."

Que Pere Serra no només explicava al públic lector reduitels enigmes tant polítics com literaria que sovintegen a les obrespoétiques que ell servava de l'oblit —vegeu-ne, per exemple, les«notes» finals i marginals que inclou per explicar allusions i refe-réncies que ens resulten fosques a les poesies de Gualbes. Un exem-ple precís es troba al poema que designem amb el núm. XCIa, ambla tornada de «Ballem tots pel bon canó», seguit de les cobles quecomencen, «Señoron, novon ropon». La veu poética d'un tal D.Pedro canta:

Y prego yo, Don Carol,per la petita canora*,que si per un canó ploratindrá prest tot bon consoldesota del seu llansol, [sic]de bava de caragolde un aprenent de rupó.**

Pere Serra aclareix les dues frases senyalades —«petita canora»i «aprenent de rupó»— així: sa filia i la tenia promesa ab un lill de

dos, 1969), Índice de títulos, secció La , págs. 541, s.v. Des: «Comedia Fa-mosa Los desprecios en quien ama, de "Montalván". Se ha impreso comode Lope». Al ms A-88 (AHCB), fol. 131r, es troba un full adjunt en qué esllegeix, «Loa para la Comedia: Los desprecios en quien ama. Compuesta anuestro intento 1697 — De un ingenio Barcelonés». La lletra és de PereSerra.

11. Un caneoner de poesies catalanes del segle XVII inédit i oblidat: elms D. 47 de la Boston Public Library, dins Actes del Quart Colloqui d'Estu-dis Catalans a Nord-América (Montserrat 1985), págs. 183-218.

Page 7: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

ENCARA MÉS SOBRE SERRA I POSTIUS 273

jutge [sic]. Ara bé, aquestes clarificacions ajuden a desxifrar el sen-tit político-burlesc deis versos. S'entén que 'aviat el jutge estarámolt content perqué la seva filia es casará amb un altre idiota, apre-nent jurídic, el qual la satisfará sexualment, bé que amb el seumembre petitet, sota els llencols'. Grácies a Pere Serra, el literali el metafórric s'entenen.

També es dedicava a desemmascarar les moltes «mascares»—en malnoms, epítets familiars, etc.— que portaven diverses per-sonalitats célebres de la seva época. En els ms. D.47 (BPL), 3.899(BNM) i A-88 (AHCB), ens indica en l'aparell crític o en clarifica-cions marginals que Vicent Garcia podia ser simultániament el Rec-tor de Vall/ogona o Filisart; que «lo Palabrillas» era Gerónimo Sal-vador; que Francesc Fontanella signava Gilet, el Príncep Locoman-do , l'Emperador Saurenyo, Fontana, la Prinsessa Belinda o simple-ment una monja anónima; que el poeta Gualbes era sinónim delRector de Bellesguard, així com un balcón o un perro, etc.; i queell mateix, Pere Serra, podria signar igualment Silvano, el Sr. Pe-dro i Pere Rares (apócrif autor de Lo perqué), fácil anagrama delseu cognom.' Afegim que quan Pere Serra posava la rúbrica «Esde Pedro Serra» al costat de poesies deis mss. 3.899 (BNM) i A-88(AHCB), potser pensava a rivalitzar la de «Es de Lope».

6) Que Pere Serra era un filóleg capdavanter, destre a pre-parar canconers unitaris bilingües (catalá/castellá, com el D.47BPL o el 2.000 BNC) i fins i tot trilingües (mss. 3.899 BNM i A-88AHCB). A més a més, i de gran ressonáncia per a nosaltres, fouel compilador de la primera enciclopédia catalana. Aquesta últimaasserció mereix més atenció: El 1969, Jordi Carbonell escrivia ales pagines introductóries del primer volum de la Gran Enciclopé-dia Catalana que la tasca de preparar aquella obra magna ultrapas-saya «les possibilitats normals d'una editorial i d'un equip limitat».Lamentava també «la manca de tradició i de precedents catalans»,ja que no coneixia el ms. M/83 de la Casa de Cultura de Ripoll,de la Collecció Lambert Mata, códex que encara s'escapa al meticu-lós Pedro Cátedra en el seu Los manuscritos castellanos de la Bi-

12. Comentat per MADURELL (1956), pág. 353.

Page 8: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

274 K. BROWN

blioteca Lambert Mata (Ripoll), «El Crotalón» (1984), págs. 877-85. Es un manuscrit sense títol, malgrat que al llom es llegeix atinta: Serra i Postius. Consta de 670 págs., 641 de les quals sónnumerades, peró moltes resten inútils. Forma un conjunt de papersde dues mides diferents. A la seva pág. VI, preliminar, es llegeix ladata «any 1707». Ara bé, el text comenta amb A i arriba fins ala Z, i les seves gairebé sis-centes pagines d'informacions atenyena tot el que té a veure amb Catalunya: en altres paraules, és unaenciclopédia, redactada en castellá en una época pre-enciclopedis-ta. Vegem-ne algunes entrades:

«Amer o Amerio. Antiguo y nobilissimo linage en Cataluña, desien-de, y tuvo en ella origen y principio desde los antiquíssimos Rey [sic]Godos el Rey Americo, El Padre Ramon, en su Hist. General de laMerced T, I. n.° C. 20» (pág. 2).

«Pan, necessario nudrimento para la conservasion de la vida Hu-mana. Los Catalanes fueron los primeros, despues de los de Africa,que lo husaron, y de él se alimentaron. Veasse Isis. Sustentauanse an-tes las gentes de yerbas, frutas, y leche, como escriven Medina Cap.3. y Beuter lib. 2. C. 8. Y otros» (pág. 412).

«Ximenes (Don fray Simon) Natural de mi madre Barcelona. Va-ron sumamente esclarecido en virtud, y letras, fue el primer Obispoque tuvo la Real y Militar Orden de Nuestra Señora de la Merced,para cuya sobarana dicnidad [sic] le llamaron (influiendolos la po-derosa instancia del Rey de Aragon Don Jayme el Conquistador, queconosia, y apreciava las relevantes prendas del Barcelones Ximenes)el cabildo de la Iglesia de Albarrazin, y Segorve (año 1238) entonsesunidas; El General de aquella Orden, el M. F. Marcos Salmeron,en sus Recuerdos Historicos, y politicos, siglo primero Rec. 15. 3.Hazen mencion de Nuestro Obispo Ximenes, segun dicho autor, elAbad Carrillo, Zurita, los Obispos Miedes, y Balaguer» (pág. 619).

7) Que, grácies a Pere Serra en el seu intent de recuperarla poesía catalana del barroc, per fi es pot idear una cronologiamolt més exacta de la productivitat poética a Catalunya durant elssegles Una possible cronologia, amb més precisió quela que ofereixen Antoni Comas, Histbria de la literatura catalana,

Page 9: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

ENCARA MÉS SOBRE SERRA I POSTIUS 275

IV, i Rubió i Balaguer, en els seus famosos assaigs sobre la Deca-déncia, 13 seria:

segle xvii

Poesies de Vicent Garcia circulen en forma manus-crita. D'altres del seu cercle i escola poetitzen. Hi haforra activitat académica —com a prova, el ms. 9de 1'Ateneu Barcelonés. Moltes d'aquestes poesieses troben a poemaris unitaris i facticis, avui diaconservats a la BNC, BRABLB, i a un manuscrit dela Biblioteca Pública de la Ciutat de Mallorca.

1700

El mss. 3.899 (BNM) i A-88 (AHCB) corresponena aquesta data, aproximadament. Pere Serra els co-pia. Les poesies anónimes en catalá seran d'algunpoeta famós.

1703

Es publiquen per primera vegada les Obras de Vi-cent Garcia. El tom fi és merament una selectio delcorpus poetarum complet.

1708 ca.

S'acaba d'arranjar un petit códex de les obres d'An-toni Peguera i Aimeric (1680-1707), poeta d'acadé-mia i destacat austriacista. És el ms. 22.010 de laBNM."

1720 ca.

Francesc Romaguera prepara un «tomo no pequeñode varias poesías catalanas», que avui desconeixem.

1720

Francesc Tegell acaba, en només vuit dies, el seuPoema Anafóric, ms. HC: NS4/75 de la HispanicSociety of America, New York."

1720 ca. Agustí Eura escriu poesies.1740

Tegell redacta la seva Relació de la mort de Cli-ment XII i de l'elecció de Benet XIV.

1736-47

Pere Serra aplega quaderns que havia copiat a laseva joventut per preparar Lo Parnás Catalá, anto-

A Historia general de las literaturas hispánicas, IV i V (Barcelona,Edit. Barna, 1956 i 1958).

N'he preparat una edició, recentment lliurada al «Boletín de laReal Academia de Buenas Letras de Barcelona».

15. N'he preparat una edició, en premsa a la collecció «Textos i Estudisde Cultura Catalana».

Page 10: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

276 K. BROWN

logia unitaria de les obres de Vicent Garcia, Fran-cesc Fontanella i Joan Bonaventura de Gualbes, elstres grans noms de la poesia catalana del barroc. Ésel ms. D.47, BPL. És curiós que a l'inventari de lesobres impreses que constaven a la biblioteca par-ticular de Pere Serra es troben l'Harmonía del Par-

naso, El Parnaso Español, el Laurel de Apolo i La

Arcadia: és a dir, les obres deis tres grans nomsdel parnás espanyol, Góngora (1627), Quevedo(1631) i Lope, respectivament.'

ULTIMES OBSERVACIONS

Entre els fulls preliminars a Prodigios y finezas de los santos

ángeles de Pere Serra, «un afeccionat» havia escrit un poema d'e-logi a l'autor del treball hagiográfic:

Qual abeja artificiosaLabra el Panal

Pues alcanlas con acierto,Registrando lo eruditoDel Archivo, y Manu-escrito,Dar nueva vida, a lo muerto.

Efectivament, Pere Serra, comerciant de teles, donava vida novaa allá oblidat i «mort». No era un autor de primera o segona ca-tegoria, i a nombrosos llocs dins les seves obres demanava perdóal lector per les seves divagacions i errors:

Silvano —No sab, que: mes valga'm Déu!Musa meya, per aont vas?Prens lo camí de Pedralbesper anar a Sanmenat!

(Ms. 181 AHCB, pág. 315)

16. MADURELL (1956), págs. 383-393: n." 207 (pág. 393); ms. A-88(AHCB) fol. 18r; n.° 172 (pág. 391) i n.° 245 (pág. 394), així respectivament.Lo Parnás Cathalá és el n.° 30 (pág. 383).

Page 11: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

ENCARA MÉS SOBRE SERRA I POSTIUS 277

Y pues en piedades únicasos aclama el Dios tiránico,mirad que ya me enquillotro,tened lástima a mis trastos.

(Ms. A-88 AHCB, fol. 111r)

J. Estera i Nadal (post 1836), el propietari del códex A-88(AHCB), anota a l'interior del Ilom del manuscrit: «En la encua-dernación se ha seguido el mismo orden que tenía el legajo q[u] evino a parar a mis manos». Tenim molta sort que tants treballsmanuscrita de Pere Serra vinguessin a parar a les nostres mans.Espero haver clarificat algunes ombres que han enfosquit la im-portáncia d'aquest historiador, filóleg, poeta, copista i académicbarceloní. Malgrat aixó, hauran estat poques; en resten moltesmés per esclarir.

KENNETH BROWN

APNDIX

Pel que fa als tres documents inédits que es reprodueixen a continua-ció, se'ls hi ha afegit únicament un mínim de puntuació actual per facilitar lalectura del text. S'aparta el diáleg perqué es destaqui com a tal. L'accentgreu «'» s'ha suprimit, per la nullitat del seu valor accentual. L'accent aguti la diéresi s'han collocat segons la normativa actual. De tant en tant s'hi haafegit una coma. Tret d'aquests pocs retocs tan insignificants, els textos espresenten gairebé en llur estat original.

La decisió de seleccionar aquests tres textos inédits s'ha basat en llur va-lor creatiu. He preferit deixar per a una altra ocasió els restants discursosacadémics, tan eixuts. Son a les caixes de zinc de l'Arxiu de la Reial Acadé-mia de Bones Lletres de Barcelona. També he preparat un inventara d'a-questa collecció.

I. CARTIPASSOS DE DISCURSOS ACADEMICS PREPARATS PER PERE SERRA

1. Armad II/Prestatge I/Caixes Zinc.Primer lligall, n.° 12: «Admirables prodigios de algunos pedalos de la

Page 12: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

278 K. BROWN

Santa Cruz que venera Barcelona».Primer lligall, n.° 13: «Gloriosas ventajas que el Ex — Señor Marquésde Risborg, que visitaron, y yazen, en el Real Monasterio de Mont-serrate».Lligall II, n.° 1: «Admirables prodigios de los Santos Reyes Magos,después de difuntos».ídem, n.° 2: «Discurs jocós. Explicará ab estil jocós en catalá, en quéconsisteix la verdadera felicitat...». [Text transcrit a l'apéndix.]Tercer lligall, n.° 1: «Dissertación historica, de el como, y guando en-traron los Godos a dominar Cataluña».ídem, n.° 3: «Esplicanse quales Catalanes singularmente florecieron enletras, y armas en tiempo de los godos».ídem, n.° 17: «Prosíguense, las victorias de Ramon Borrel, Conde deBarcelona; y se advierte la equivocación de algunos, de respeto de don-de fue sepultado. 6 julio, 1733».ídem, n.° 18: «Señalanse, que partes de Cataluña quedaron essentas, dela Inundacion de los Moros. Assumpto dado día primero de Deziembrede 1730. Para el día 2 de Enero del año 1731».ídem, n.° 19: «Que Monesterios de Monges hu yo en Cataluña, y enque parte de ella, antes de la entrada de los moros».ídem, n.° 20: «El guando y como defendieron los catalanes el templode San Juan de Letran. Dia primero de julio 1731».ídem, n.° 21: «Extencion, o circunferencia, que tuvo la ciudad de Tarra-gona, en su mayor auge; y de que numero de vezinos se componia.Dia primero de octubre, de 1731».Ídem, n.° 22: «Breve recuerdo del estado en que se hallava Cataluñaen el noveno siglo, y de los caualleros que se señalaron en ella en he-chos de armas. 5 de agosto, del 1732».Ídem, n.° 23: «Breve recuerdo, de los Catalanes, que florecieron enarmas, en el octavo siglo. Sinco de junyo 1732».Ídem, n.° 24: «Breve recuerdo, de lo mas memorable, sucedió en he-chos de armas en Cataluña, en el décimo siglo. 1.° de deziembre, 1732».ídem, n.° 25: «De los Prodigios de naturaleza en Cataluña. 3 abril de1730».ídem, n.' 27: «Breves recuerdos, de los Armengoles Condes de Urgel.1730 - 1.° de mayo».Ídem, n.° 28: «Breve resumen de los antiguos abadiados de Cataluña:tiempo de sus fundaciones, y sus primeros abades. 3 de julio, para1.° de agosto 1730».

Page 13: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

ENCARA MÉS SOBRE SERRA I POSTIUS 279

ídem, n.° 31: «Breve recuerdo, de la Condesa de Barcelona Doña Al-moadís. 1.° de junyo, para el dia 3 de julio 1730».ídem, n.° 44: «De guando, y como los cartagineses entraron a dominarCataluña».ídem, n.° 45: «Explicanse los términos de Cataluña numerada, en pue-blos, casas y personas: expresando los lugares, que de presente se anextinguido, o minorado. 1.° [diciem]bre 1729».«Nómbranse (cumpliendo con la segunda parte del assumpto de la Aca-demia antesedente) algunas de las muchas poblaciones, que se an ex-tinguido, y minorado en las guerras del presente siglo en Cataluña».Lligall III, n.° 50: «Refiérese la valerosa muerte de Armengol. 1733».Quart lligall, n.° 1: «Breve recuerdo, de los catalanes que an ido haJerusalen para venerar los lugares de la Pasción del Señor. 4 de abrilde 1735».Idem, n.o 2: «Papel, de Pedro Serra y Postius» [sobre les históries ques'han escrit de Catalunya], «4 deziembre, 1737».Quart lligall, n.° 3: «Prodigios que sucedieron en el mundo en el naci-miento de Christo, y en particular en España, y con singularidad enCataluña».ídem, n.° 5: [Una réplica a la publicació d'un libre intitulat Rueda dela fortuna. 30 maig 1740].Idem, n.° 17: «Breve extracto de lo que refiere en la Chronica el DoctorPujades perteneciente a Cataluña en el Octavo siglo, junio 1747». Apén-dix i Addició.«Academia del mes de Enere 1748 Cap. III. De como los Christianosde Lérida y Zaragoza retiraron sus Cathedras a Ribagorla a etc. Y seda noticia de Armencario Conde de RibagorÇa. año 725». Apéndix.«Cap. IV. De como los Moros ganaron a Urgell por muerte del ObispoDotilla. Aligen Rey los de Asturias y Sobarbe, y los nuestros no tienenPríncipe señalado en particular; mas pelean baxo diferentes capitanes».ídem, n.° 45: «Breves recuerdos de F. Raymundo Albert, y de DonBerenguer de Anglasola, Cardenales. 1." de mayo 1730».Lligall 15: [És una miscellánia sense endreÇar]. «Quantas vezes estuvoen Barna Carlos V y lo que hizo en ella». Acad. per a 1'1 d'abril 1731.*

* Noteu que segons la lectura deis fols. 94r-95v, de la Biblioteca Cata-lana (ms. 13.604 BNM), els següents mss. encara no s'han localitzat: «Prué-base, que el Conde de Barcelona Wifredo primero, mató un grande, y fieroDragón», «De virtud heroyca En las quatro partes del Mundo», «De dondeprocedió y guando el quebranto de las peñas de Monserrate», i «DissertaciónHistórica "De el guando, y porqué se llamó esta tierra Cataluña"».

Page 14: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

2 80

K. BROWN

II. Ms. 1.999, BC, fols. 11r-17r

(fol. 11r) Relación, / De los lances, y casos raros,Que an sucedido, en tiempo / DeCarnestolendas, en / El Clos deBarcelona. / Discurso breve jocoso./ De / Pedro Serra y Postius. / Leydo,Día primero de Marlo / Vezino a los deCarnasto / = lendas, del año / 1734.

(fols. 11v-12v, en blanc)

(fol. 13r)

Relación, De los lances, y casos raros que an sucedido en tiempo deCarnastolendas en el Clos de Barcelona, Discurso breve jocoso.

Para trabajar mi assumpto, me levanté un lunes muy de mañana, con-fiado en el refrán que disse: Al que madruga, Dios le ayuda. Mas, viendoque no sabía empeor, me acordé de el otro: Dios consiente, mas no siempre.Y aunque mohíno por mi poca suerte, un tanto me consolé al acordarme:Que mas puede Dios ayudar, que velar, ni matrugar [sic]. Mayormente sa-biendo que guando Dios quiere, a qualquier tiempo llueve: Y que de horaen hora, Dios mejora. Y assí dexé mi afán para otro día, confiado en quemás días ay que longanizas. Y sabiendo también, que logra el Hombre, demuchas una. Otro día, me acordé ayer leído: quien no acierta de día, quelo prueve de noche. Llegada ésta, enpeÇé a discorrir para empeÇar, por noerrar: porque el pequeño hierro al principio, se haze grande al fin. Y quienanda al revés, anda el camino dos vezes. Sabiendo también, que lo bien em-peÇado, está medio hecho. Al fin, tomé la pluma: Ya queriendo escrivir losqüentecillos que a mí me avían passado en el Clos; ya los que sabía demis Amigas; ya que otros (13v) más, sin saber determinarme como el otrodía. ¡Ha! (exclamé), ¡si yo pudiesse ver las máscaras de mi assumpto queson ya en la otra vida! Estando assí luchando, me venció el sueño, yjuntando la fantacía aquellas especias, y estos deseos, empe0 a soñar que miÁngel Custodio (cuya protección invocava siempre en aquellos lances) seme aparecía disiéndome: «Aquí vengo para llevarte a ver lo que desseas:Ea, ¿adónde quieres ir? ¿al Infierno, o al Purgatorio?» —«Al Purgatorio»,le respondí. —«Pues, vamos». Y tomándome de la mano, en un instante noshallamos en un espacioso, y quadrado seguán, o plaÇuela con muros. Ad-miré la estancia, y reparé encima de un grande, y bien labrado Portal. una

Page 15: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

ENCARA MÉS SOBRE SERRA I POSTIUS 281

escripción que decía: CÁRCEL DE LAS MÁSCARAS DE BARCELONA.—«Aquí hallarás lo que buscas», dixo el custodio. Entramos, y siendo elceno ancho, y larguíssimo, casi estava lleno. Empecé a admirarme al repa-rar del modo en que los vi. Porque unos estauan arrodillados, otros en pie;éstos con los bracos cruzados, aquéllos levantados al ayre; unos mirando ala tierra, otros al Cielo; y todos, en sumo silencio. Pero aun me admirémás, y más, al ver tanta diversidad de trages; porque todos estauan conel que se avían disfrecado; teniendo muchos en las manos, otros en el pe-cho, en la cabega, y en otras partes del cuerpo las cosas que auían sidocausa de su perdición. (14r). El primero que conosí, fue, un Joven Sastrede los encantes. «Maestro Juan» (éste era su nombre), le dixe, «¿qué delitosos an llevado a esta cárcel?» —«Yo se lo diré, Señor Pedro (conocióme al ins-tante). Alquilé un vestido de hombre para una Señora; como era ropa mía,conocíla en el Clos. Empecé a alabar su hermosura, y como no me teníapor sastre, dio crédito a mis mentiras: fauorecióme; quedamos en que otrodía nos veríamos, y antes de llegar éste, morí.» —«Aun fue buena suertevuestra (le dixe) morir antes de esse día.» A pocos passos encontré un Ami-go, que auía sido compañero mío en el Clos del Duque de Medina Sidonia.—«Doctor Francisco (le dixe, admirado), ¿aquí estás?» —«Sí, Pedro, y ha másde quarenta años, que lloro, y gimo los delitos contra Dios que Máscara, yPoeta cometí. De los versos que Don N. dio a una mascarilla en el Clos, losquales a ruegos suyo [sic] auía yo compuestos, se siguieron grandes peca-dos: ellos cometieron las culpas, y yo pago aquí la pena.» Era su Purgatorioleer un cartapacio de versos; leídos, los rompía en mil pedacos; luego selos tragava; y en breve le salían los pedagos por las narizes, ojos, y orejas;y cayendo en sus manos, se formava entero el cartapacio. Bolvía el pobre-cillo (14v) a leer, a tragar, y a lo demás dicho. Viendo yo tan lastimoso es-pectáculo, quedé lastimado, y, sin tener ánimo para hablarle más, passé ade-lante.

Encontré una mascarilla ricamente compuesta, que con ojos llorosos mi-raya un ramo de flores que tenía en las manos. Como no lo conosí, no meatreví ha hablarle: Pregunté a mi Ángel la causa de la pena de aquellaDama, y me dixo: «As de saber, que ha essa Señora, passeándose por elClos con su marido al lado, le dio una máscara, que iva dando flores,y ramos, esse que vez [sic]. Tomóle con agrado. De ella le tomó el maridopara verle, a cuyo tiempo, dixo el fingido jardinero a la Dama, a la oreja:"Advierte, Filis, que esse ramo tiene Alma". Al llegar a casa, desizo la se-ñora el ramo, y encontró un papel. De esse principio se siguió su presipi[s]io,y aora passa aquí con su ramo el Purgatorio.» —«Fiero áspid (dixe yo)

Page 16: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

282 K. BROWN

escondido estava entre las flores.» A poco andar topé con otra Mascarilla, quecon rabiosos ademanes ojava con las manos, y mordía con los dientes unarica cinta. Bolvíme a mi Angel, diciendo: «¿Qué puede ser esto?» —«EssaSeñora (me respondió) hablando con su marido, se burlava de sus vezinas,blazonando ser ella muy honrada, (15r) como lo era. El necio, llegadas Car-nestolendas, quiso provarla, para cuyo dislate se salió de un Amigo. Fue laSeñora con Amigas suyas en coche al Clos, Llegaron disfralados los dos:Empe0 el Amigo a enamorarla, y como era de sutil ingenio, y muy elo-qüente, en breve la aficionó. Dixo ella, «¿Cómo no hable el conpañero?»—«No puede, que es mudo.» El qual hazía varias acciones, y ademanes conla cabeca, bracos, y cuerpo. Bajaron las Damas del coche para ver los bayles:andava el Amigo al lado de la ya casi no Lucrecia; y tanto rogó, pidiendoun favor, que alcan0 una cinta, que hecha lazo Ilevava en el pecho, yluego fingió con sus Amigas, que la avía perdido. El otro día, por lamañana, al querer salir de casa el marido, llamó a su muger, diciendo: «¡Ma-riquita (assí la llamava), ponme esta cinta en el espedín [sic], que es fauorde una Dama muy honrada, que aun hablador, y aun mudo, hizo anoche enel Clos. Al oír ella esto, ver la cinta, y que se quitava el espedín, cayó alsuelo desmayada. Bolvió, con remedios, en sí; más de rabia, y pesar, antesde un mes murió! Y aora aquí con la misma cinta passa Purgatorio.» —Nodeuía de saber esse marido (dixe yo) que al vidrio y a la muger, quien losprevé los ve romper.

En esto vi subir una Alma al Cielo, (15v) más resplandeciente que milsoles, cuya belleza embelecado mirava, guando me dixo el Ángel: «A essamáscara, otra máscara la saca del Purgatorio.» —«¿Cómo puede ser esto?»(le repliqué) —«¿Cómo? De esta manera. Tenía aquélla un hijo en elMundo de amables partes, y dulce conversación, sin carezer de la gracia dehazer versos, por cuyas apreciables gracias, tuvo introducción con una noblemascarilla en el Clos. Túvola después en su casa; y un día, más por hazeralarde de su ingenio, que por estar enamorado, hizo que llegassen a susmanos unas coblas suyas, de cuyo hechiso quedó prendada del Poeta. De-clarósele varias vezes; él la iva entreteniendo dando tiempo, al tiempo; por-que jamás tuvo intención mala. Creció en ella la passión, y en él los discursospara salir de tan enmarañado lance. Ofrecía todos los vencimientos de sí mis-mo, para la Alma de su Padre. Y esta noche a hecho uno tan heroico, quea sido eficás para sacarle del Purgatorio.» —«¡Ha, buen hijo! (dixe yo)! pocosse hallarían en el Mundo como tú.» Respondió mi Ángel: «Sí, muy pocos>.Mirando, y admirando estava aquellas pobrecitas, guando cayó delante demí una máscara con trage de licenciado; arrojada de la Divina Justicia a

Page 17: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

ENCARA MÉS SOBRE SERRA I POSTIUS 283

esta cárcel; quien llevava pendiente del cuello unas cuentas, o Rosarios.Viéndola assí, díxe, «Esta máscara (16r) sin duda tenía Alma devota.» —«Sí(respondió mi Ángel), mas era de un grande picaronaso: Porque iva por elClos mirando, y escuchando, y al encontrar lances, procurar a conocer laspersonas; y el otro día publicava por la Ciudad las fragilidades humanas,nombrando los sugetos: Y a no ser la devoción tenía del Santo Rosario,se abría condenado.» A lo que respondí, «En él se verificó el refrán: No

ay puta, ni lad[r]ón, que no tenga su devoción».

En estos lances, y casos raros estáuamos, guando me tomó de la manomi Ángel, diciendo: «Vamos a ver el Clos. Vamos». Y passando por unacalle muy ancha, en breve nos hallamos en una Placa pintiparada como lade Palacio, cerrada con muros de madera, y con tantos calderones ardiendo,que hazían día, la obscura noche en que estáuamos. Descrivir los bayles, ydamas, quadrillas con orden, y sin él, máscaras de gala, buen gusto, y variasideas, no es para mí pluma: sólo dirá, que a la Harmonía [sic] de tantosonoro instrumento, confución de vozes, gritos, silvo, y algazara, era en lugarllano, otra inconpreensible [sic] Babel, o confusa Babilonia. Dixóme el Án-gel: «Aunque los vez [sic] al parecer alegres, sepas que todos, todos passancruelíssimas penas. Dexémoslos, y entremos en Palacio, y verás cómo estáadornado a las mil maravillas; y gustarás mucho de ver la afabilidad, ybizarría con que el Marqués de Castañaga, recibe las mascarillas, y hablacarriñosa [sic], y discretamente con ellas.» (16v) —«No (respondí), noquiero entrar en Palacio.» «—Pues, ¿por qué?» —«Yo me entiendo, yDios me entiende. Demos una buelta por el Clos.»

Ha poco andar, vi un mascarote, que iva muy turbadamente corriendo,mirando por una y otra parte, arrojando profundos suspiros, y a ratos, vozen grito decía: «¿Marieta?, ¿Marieta?, ¿Marieta?» Admirado, pregunté ami Ángel: «¿Qué tiene esta Alma?» —«Yo te lo diré (respondió). Estehombre fue con su muger al Clos: ella vellaca, no quiso baylar: él burrico,dexándola, se metió en el bayle: él quedó baylando; y ella se fue con unmascarote a sus pitos flautos.» —«¡Jesús! ¡Jesús! Ángel mío, bolvamos alMundo, que no quiero ver más.» —«Pues ¿no quieres ir al Infierno?»—«Esso, no (respondí), al infierno por ningún modo.» —«¿Qué temes?Seguro vas conmigo.» —«No temo sino ver hallá, peor que acá.» —«Y talpeo[r] (dixo el Custodio) a pares verías muy trágicos lances; funestos, ydesestrados [sic] fines.» —«No quiero ver, ni saber más, que arto tengopara cumplir con mi assumpto; porque me mandan ser breve. ¡Ea, bolvamosal mundo! ¡Bolvamos! » Y en esto desparté [sic]; y luego bolví a mi temade los Refranes, diciendo aquel tan vulgar como sentencioso: Soñava el

Page 18: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

284 K. BROWN

ciego que vehía, y soñava lo que queríe [sic]. ¡Válgame Dios! ¡Cómo lo hede hazer, pobresito de mí!, que no ay plago que no llegue y el de entregarmi (17r) papel al severo Juez está muy cerca. Para mí, sin duda, se hizola volgaridad catalana, que dice: Al desgraciat, lo pa se li floreix al forn. Alfin, viéndome en tan apretado lance, delibaré [sic] (qui's vega no mira quinaigua beu) dar por desempeño del encargo, todo mi sueño, por más quetema que el Crítico, con Don Pedro Calderón de la Barca, me diría: «Quetoda la Vida es sueño, / y los sueños son.»

Pedro Serra y Postius

III. LLIGALL II, n.° 2, Bibl. de la Reial Académia de Bones Lletres deBarcelona

Discurs Jocós

Explicará ab estil jocós en catalá, en qué consisteix la verdadera felicitat,allegant las opinions de filbsofs gentils, y cathólichs; confirmant sas opi-nions ab refranys cathalans.

Avent comprés, que para una Académia de Filosofía Moral, tenia mosConcadémichs assunto, y que a mi me avian dexat al carrer, com lo banchdel Basté; o per posta perduda, o com altres diuen: per palanca pudrida mepuja la mosca al nas: de tal manera que estava fet un arceni: estava pertirar lo barret al foch: estava per llengar la casa per la finestra: Discurria fetun Burinot: Quant me acudí: Qui sol se'aconcella, sol se penadeix: Prenguíla ploma, y participí lo quem passadava, a mon car Amich Don Diego deTorres; Y ell me respongué puntual, y entre altres coses me diu: sacará Vmde sus libros algunas centencias de Filósofos antiguos, algo concernientes alos assuntos de sus Amigos; ponga entre ellos algunos Refranes, que mu-chos ay de Filosofía Moral: imite de mis papeles la girigonza, y haga de todoun embultorio; que aunque esté sin ton, ni son, ni que Vm. lo entiende, niquien lo oiga menos; llevará un papel de todos los diablos. Determiní seguirson dictamen (que un bon concell, no és pagat ab cireras de Arbos) encaraque fos dar una al mall, altre a la inclusa, que menos mal será, que estarmecom un Ferrer sense carbó: Y luego sens més discórrer, posí fil a la agulla.

Preguntaran al Gran Diógenes, quina era la cosa, que feya al Héroe feliz?(seguirem aquest assumpto) y la resposta fou: estar content ab lo que té.Y verdaderament ell era lo feliz, y dichós: Perqué Nosaltres diem: No

Page 19: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

ENCARA MÉS SOBRE SERRA I POSTIUS 285

demanis a qui té, sinó a qui sabs quet vol bé. Qui bé te vol, aqueix té somia.

Qui va en cotxo, ni va a cavall, ni a peu.San Benat deya: Aquell és ditxós, que sab escapar deis perills de pecar.

Nosaltres diem: Lo prudent veu los perills: lo temerós, los fingex: Lo just,los tem: Lo honrós, los desprecia: Lo nécio, los troba: Lo temerari, los serca:lo atent los fuig: y lo desgraciat, los encontra.

Plínio, me apar, se acerca més al blanch, que tots, dient, que deis mor-

tals, ningú és felís.Sobre aquest tan sabi, com requintat assumto, ma batxilleria, també hi

vol tenir tovalló. A ella Ii apar, que és Dome feliz, és que arriba a posehirquatra cosas: La primera, estar en Grácia de Déu: la Tenir salut: La 3.asaber de alguna ciéncia, colca cosa: La 4. a Tenir pessetas. Peró si ab bonallum se mira, la primera sola, fa al Héroe feliz, y ditxós.

Fins aquí tenia escrit, y conclós mon paperot, quant me entregaran loAssumto, y al veurelo li diguí: Ets vingut a fayna feta. Ets vingut a Missas

ditas. No daria lo que tinch treballat, per un Hort de cols. AM he de llegir,y no altre cosa. Y en cas, que algun crítich mestagant totxas censúria; perquéno té seguit. No men posaré cap pedra al fetxe. De la viña vinch, set seps,

sinch re jims, y bona anada. Com te va climant? Ya plorant, ya rient. Grandesditxa! Un furat en una mitja. Puix tot ho sabeu vos, hi jo no res; digau-me lo que he somiat anit? Puix llaurá lo Rosí, posa la cella al Bou. Puix esacaba la Missa, partim las offertas.

Pere Serra y Postius

Ms. 181, AHCB, págs. 314-320

Amich, Amich, Amich

Mireno

(pág. 314) Segons la fisonomiay lo modo de parlarab ta carta, o ab tos versosque rebo en aquest insta[n]t.'

1. Cf. la següent cobla, provinent del ms. D. 47, de la Biblioteca Públicade Boston, 3.a part. Fs el nostre poema IIb:

Page 20: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

286 K. BROWN

Ay, Mireno! jo't contemplo

(5)dins del profundo de un mar:Ha! Ha! si jo pogués dar-tepera traurer-te'n la ml.No sabs, que el guardar la robaés la gala del nadar?

(10)No sabs, que'n diem «abisma»tot lo que és profunditat?No sabs, que fent cabusonsan passat casos fatals?No sabs, que en el mar y ha rocas

(15)

que't podan xafar lo cap?(315) No sabs, que: mes, valga'm Déu!

Musa meya, per aont vas?Prens lo camí de Pedralbasper anar a Sanmanat?

(20)Mes, no importa, la marradasuau dresera será,que no és llarch, no, lo camí,quant no és curta la Amistat.Ara respondré a ta carta, (25)y aniré continuantdesprés, lo que en el castellaquells días me passá.Me dius, que té rovelladala espasa ta Musa, ¡ay tal!

(30)

Si ella estigués sens rovell,no faria pollas, ni gall.Me dius, que jo só un d monipervers. Déu te fácia un sant!

Segons la fisonomia,assert y estil de parlar,juraria que esta és obradel Rector de Bellesguart.

Tant la Iletra com l'expressivitat són indiscutiblement de la má dePere Serra. Consulteu el meu article Un canÇoner de poesies catalanes dels. XVII desconegut i inédit: el Ms. D. 47 de la Biblioteca Pública de Boston,dins les Actes del Quart Colloqui de la North American Catalan Society(Montserrat 1985), págs. 183-217.

Page 21: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

ENCARA MÉS SOBRE SERRA I POSTIUS

287

Axí'm mana mon Déu páguia

(35)als que'm fan mareé semblant.Que't vaja a vlurer, me dius,quant me consta que tu sabs,que ni tinch rodas, ni peus,com lo peraliticat. (40)Quisá est fora més remeyque los caldos medicats?quiÇa si'n volias créurercurarias, sens quiÇá?Y tornant a mon viatje

(45)que't prometí de acabar,te diré tot lo que fou,menos lo que dech calló.Com eram en las tres festasdel Colomet del Jordá, (50)essent sis o set en burlaenrahonant, y menjant.(Ja sabs que'l sabi Diógenesdigué en un banquet gegantque'l millor plat de un convit

(55)

era de llenguas lo plat.)La servana, que és discreta,com altra Reyna sabbá,ab enargia, com seva,va passar a preguntar. (60)No'm dirían, perqué fentfestas del Esperit Sant,festas moltas més al Fill,al Pare no li'n fem cap.Lo que en aQb es respongué, (65)jo no t'o sabré esplicar;que'n diga Sant Agustípuig parlam de Trinitat.Un plat se tragué un cert dia,y apenas se va acentar, (70)quant me digueren, digerescom se anomenava el tal.

Page 22: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

2 88 K. BROWN

Verdaderament quedífet una estatua de cals,y lo mateix auria fet

(75)lo millor coch, y Abad.Al dar-me per convensut,digué lo Provincial:«eix plat se diu Armen gol,o aurias tu endevinat?» (80)Un valent de Sabadell,que un dia es quedá a dinarme presenta la batallade Pavia (venia armat).Luego pensí ab tu, Mireno, (85)per lo assumpto te avia datdel tortosinas Aldana:no's varam estoquejar.Allí es parlá de Venésia,de Itália, Fransa, y abres parts, (90)perqué y teníam un fraraque am tu y avia estat.Peró en lo que més gustaren,y ocasiona més debat,fou en la Coya Simaña: (95)no sé si'n estas al cas.Está aquella situ cerca,de dos horas més enlláde Sanmanat, y se'n contancosas, que no las creurás. (100)Estavam parlant-ne un dia,quant lo batlle va arribar,y preguntant-li jo de elladigué dos mil disbarats.Entre abres, que allí afirmavan, (105)que dintra la coya estauna señora encantada,y cosas de aquest compás.Lo que jo gosaré créurerque'i ha cosas que mirar, (110)que l'aygua, y naturaleza

Page 23: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels

ENCARA Má SOBRE SERRA I POSTIUS

289

ab lo temps, an fabricat.De esta coya fan menciónostre Onofre Manescal,y Feliu; peró Pujades (115)

ne fa relació bastant.'Allí tractarem de anar-i;mes tinch esperimentatque lo que per allí es veuno és anar-i, lo tractar. (120)

(320) Deixo de dar-te notíciasdel demés que'm va passar,perqué no tinch temps, a temps!a temps! quant no'm faltarás?Lo que jo't prego, Mireno, (125)de cor, y juntas las mans,que mírias per ta salut,puig tu sol, te pots curar.Si'm respons, te respondré,y cregas, no'm faltaran

(130)rahons, perqué tinch la pluma,y lo tel, tot ben tallat.3

Aquesta acabo en vegíliadel meu patró, que las clausté del cel, aont al ser hora, (135)vulla Déu, que nos vejam.

Teu, teu, teu,

Silvano

Textos de consulta de l'historiador autodidacte.Les eines del «botiguer poeta».

Page 24: ENCARA MÉS SOBRE PERE SERRA I POSTIUS Nous …aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_267_290.pdfnás Catalá, el qual resulta ser un poemari unitari on hom inclou versos dels