EN PER TOT ARREU - Ajuntament de Palamós · en Zoilo Costart implantará, amb tots eis avenços,...

BENZINA DñLMñU (Patentada)

Nova essencia per a treure les taques de tota classe

de . grasses, cera, etc.., sobre teixits de liana, seda, cotò ¡

altres, com trajos, tapicos, barrets, tapet de billar, vellut, co-

tilles, ornaments religiosos i en especial, per a netejar Quants sense deixar ombres ni olor desagradable.

PREU: Una pesseta I' ampolla

E N P E R T O T A R R E U

DI'S p ]

11

Discs paper cle Lija per a a fabricacio de s taps de suro.

10 M E D 4 L L E S EN VARIES EXPOSiCiONS. '13

i Debray S. en HAKOHLOJS'A -- Carrer Dos de Mai«- 2.)4

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

C A C A O J O N Q La xacolata, cridada a desaparèixer, subs-

tituida pel Cacao Jong, el primer de Holanda. Millor que la xacolata més cara, costant

menys que la xacolata més barata. Absolutament 3ur. Propi per a sans i malalts. Preparat i mòlt 3er un procediment especial no igualat per cap altra casa. Però exigeixi 's la Marca Jong amb el segell dels importadors exclusius a Es-panya.

SEBASTIA TAULER y Cia. Demani*s a les

TENDES de QLJEVIURES, HOTELS, CAFÈS i XACOLATERÍES.

1

I 111 n

li yj r

j ì < 3 D E >

CARLES LLACH

Passeìg Castelar P/ÍLAMOS Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

A N Y 1 PALAMÓS, JANER DE 1914 NÚM. 1

S U M A R I :

DEU VOS GUARD. - CRONICA LOCAL. AUTUMNAL: Josep FÍgÜ — M o v i M E N r SURO-TAPER: Miqael Vingat. — CAMPEROLA:

Ll BarcelóiBou.—'LA. MANCOMUNITAT: Martí Roger.—a EN

PEP VENIL 'RA: Vicens Piera, — L A TRISTA REV IFALLA :

Miguel Roger i CRO^A.—ARTISTA DE COR: Pere Boliart i Fi-DE L 'ESTRANGER: M. de WFL/ZA.—INTERMINABLE AU-

SENCIA: Joan Bta. Camós.—LLIBKES.—MUSICALS. — SPORT:

FOOT-BALL. BADALONA F. C. , PALAMÓS F. C.: R.—PUBLICA-

CIONS REBUDES.—M0VIMENT DEL FORT.

Dea vos guard:

Si temps enrera, quan encar la nostra vila no tenía comunícadó ferroviaria, al-

guns entusiastes palamosins íeren sortir el Semanario de Palamós qui contribuí amb

ses campanyes a que fos un fet el Tramvía a vapor que uneix la nostra comarca amb

la via general a Fìa.^sà; si més enclavant va sortir La Sardana; si a les darreríes de

la centuria passada uns quants joves arboraren La Senyera contribuint en gran ma-

nera a la cataianització deis nostres paisans, i en qual periodic se dona compte deis

primers treballs per a la construcció del nostre port; si servem grat record d'aquelles

publicacions; res més justificat que Taparició d'aquesta revista, avui que la nostra

estimada vila té, baix tots els aspectes, molta més importancia que la que tenía en el

segle passat.

La creixen9a material de Palamós, la potenta vida econòmica de que disfruta,

exigeix per a conservar Tequlilbri social, que intel iectualment i moralment hi hagi

creixenga en les manifestacions de vida No n'hi ha prou amb els esforQOS aíllats: cal

juntar-los, i això ès lo que se proposa la nostra revista.

Animats d'aquests propòsits, volem sembrar, ensems i mólt especialment, una fe-

conda llevor de cultura i d'intel lectualitat, escampant arreu una grana literaria sana

i pura qui floreixi en totes les intel ligencies i fructifiqui en tots els cors.

Tenim l ' i r iusió de que aixís contribuirem a la formació d'un ambient qui favorei-

xi les manifestacions literaries, fent que MARINADA faci fructificar els gèrmens que

puguin trobar-se amagats en l 'ànima d'alguns joves, donant una característica a la vi-


MARINADA

da espiritual, de la mateixa manera que el vent suau qui porta a la terra els aires sa-nitosos de la mar, influeix en ia v e g e t a d o favoreixent la vida de determinades plan-tes i donant a elles i a Therba un carácter i un sabor especiáis.

No ' s cregui, per això, que volem fer una revista esclusivament literaria; sino que, al parlar com parlem, volem fer sob-essortir l 'idea mare que ens guia, fent que ella apa-reixi en totes i cada una de les planes de là mateixa: en la crònica locai i en els articles d 'amena literatura; en la secció de sports i en els comentaris de l s f e t s d 'actuali tat; en les poesíes i en els treballs de carácter social; en la ressenya deis aconteixements mu-sicals i artístics i en l 'exposició de les millores més convenients a la vila i a la comarca.

I ara que ja sabeu els nostres propòsits, permeteu que envíem una coral saluta-ci ó a la premsa en general , i especial men t, al Boletín de la Cámara de Comercio, In-dustria y Navegación de Palamós, ais estimats companys de la comarca i a tots els periòdics Catalans.

Crònica ¡ocal

Venturosamènt, podem començar les cròniques de nostra Vila en època en que les grans fàbriques treballen a to te s t rop . La «Corchera Internacional» ha col ' locat, re-centment, uns 200 obrers i acompleix, cada jorn, en sa grandiosa fábrica noves millo-res. La casa Montaner, prossegueix el seu carni brillant.

Obligats estem els palamosins a visitar, de temps en temps, aqueixos cen-tres industrials on formiguegen milers de persones, per a veure i apreciar les manifes-tacions de llur soperba creixença. La casa Tauler sosté, amb gallardía, el seu poder i avença bellament. Sorgeix i s 'enlaira, amb rapidesa d 'onada, la fábrica d 'en Miquel Palet i C.®. I, mantenint l 'iniciativa d'industrials independents i actius Iluitadors, figu-ren eis Gilbert, Vilar, Miró, Danís, Xicoira. Juera , Rocas, Ribera, Cruz, Ferrer, eis quais segueixen Túnica via industrial que la tradició ens ha llegada, això es , 1 'in-dustria tapera . Poe temps ha, eis Pagés germans fundaren una fábrica de serri de suro.

Prompte, será obert un nou carni en nostra vida industriai. El distingit enginyer en Zoilo Costart implantará, amb tots eis avenços, una fábrica de mosaic.

Mirant el nostre port, disfruten! de veres al ovirar-hi el moviment encantador, el tràfec imparable, conseqüencia natural de la tasca meritoria de les cases armadores Ribera i Matas i del giro extraordinari de les fàbriques amunt dites.

Si els nostres ulls cerquen edificis publics de bella es tampa, trobem, amb joia, la Casa de la Vila, magnifie present del fill predilecta en Josep Mauri Vilar; el casal de «L'Equitativa» la societat de consums més poderosa de l 'encontrada, noble orgull dels obrers qui la fondaren i la sostenen; el gran teatre «Carmen», construit pel fer-vent amador de son pöble n 'Isaac Matas; el cinematògraf «Ideal», edificai recentment, propietat dels Bardera.

Eis filàntrops han coopérât amb amor a la reforma de l 'Hospital, i a la creació de la Caixa d 'Estalvis , obres impulsades pel bon patrici en Josep Tauler .

Cal esmentar amb molt d 'honor l 'obra realitzada per l ' in tel l igent fabricant en R. Tauler, en IM lluminosa platja de la Fosca . El conjunt de xalets confortables allí bastits, constitueix poderosa atracció de forasters .

I si ¡ arlem de les obres profitoses que efectúa l 'Ajuntament, dignament presidit pel meritissim batlle^n'Emili Pagés , qui no respirará d e p u r a satisfaccio? Es satis-


M A R I N A D A

îactor i el p o g u e r publ icar q u e s o n es r r ie rçades u n e s 3 5 . 0 0 0 p e s s e í e s en el ram d ' e n -s e n y a n ç a . D in t r e p o c t e m p s la vila nos t ra p o s s e i r á una x a r x a de c l o a q u e s q u e e n v e j a -ràn les c i u t a t s m é s a v e n ç a d e s .

El g r a n ar t i s ta en S a n t i a g o Rus iñol deia un j'orn, en un br ind i s , q u e q u a n h a v í a d e m a n a t e l c o n c u r s d e p e r s o n e s pode ros t í s per a inst i tuir o b r e s d e cu l tu ra , igual r e s -p o s t a s e m p r e li fou d o n a d a : c p n m e r h e m d e f e r c l o a q u e s » .

D o n e s , a m a b l e s conve ins , nosa l t r e s ja les t en im les c l oaques . D e v e r t en im , a ra , d ' embe l l i r la nos t r a v ida . P e r so r t , no hem d ' a m o n e s t a r ni r e c o m a n a r e n . tal sent i t , p e r q u é , com t o f e s d ' e s c u m a , ha brol la t un ap lec d e be l les in ic ia t ives , p r o v a i p r o m e -t ença d ' u n a be l l a v ida p e r a Palam'ós .

La soc ie t a t foo tba l i i s t a , cons t i tu ida a m b e n t u s i a s m e popu la r , e m p r e n g u é una n iarxa a scens iona l , so t s la d i recció del dis t ingi t s p o r t m a n en G a s p a r M a t a s . A v u i , p r e g o n e m j o i o s o s i rial lers , q u e e l s n o s t r e s j u g a d o r s son ja els c a m p i o n s d e la p rov inc ia de G i r o n a

A m b t a n f e r m a v o l u n t a t com e ls a t lè t ics j u g a d o r s de p i lo ta , e ls a f i c iona t s a l 'Ar t D r a m à t i c f o r m a r e n l ' A g r u p a c i ó a n o m e n a d a «Foc nou». D e tan t en t an t , ells o f e r e i x e n al pöb l e el f ru i t de l!ur t r e b a l l , J el pöb l e c o r r e s p ò n a f a b l e m e n t i s^ t i s fe t , i e l s p r o d i g a l loances ben m e r e s c u d e s .

En t o t s els pob l e s , la m ú s i c a t é d é v o t s . C a t a l u n y a s e d i s t inge ix en rendi r cul te a la mús ica va l iosa i subl im. C o m f lor ida p r i m a v e r a l , ne ixen a r r e u o r f e o n s i o r q u e s t r e s . A P a l a m ó s hi han t r e s cob les , d e les quais T a n o m e n a d a «Principal» e m p r è n c a d a es t iu un romiato;e d ' a r t . Hi ha, a d e m é s , un qua r tô t de p i ano , viol i , v io la i v io loncel , com-p o s t dels exqu i s i t s a m a d o r s de la mús ica , en J o s e p i n ' A l e x a n d r e Mi ró , n ' E d u a r d C . i ' t e l l ó i en Lluís C a m ó s . E n s admi ra el bon e sp l e t d e c o m p o s i t o r s pa l amos in s e n t r e e i s quais m e n c i o n a r e m en C a s a n o v a s ( P e i x e r u ) , Mol ins , M o n t a n e r (Dicki ) , T a u l e r i e i s ja c i ta t s C a m ó s i C a s t e l l o . S e g o n s indicis, va l i o sos e l e m e n t s musica ls , a m b l a p ro tecc ió de l ' A j u n t a m e n t , p r e p a r e n l ' i n s t au rac ió d ' u n a A c a j e m i a d e mús ica . D e m o l t s a h y s e n ç à , - h e m ap laud i t el t rebal l del chor «El P r o g r é s » , qui r e n o v a , a r a , s e s f o r t e s e n e r g i e s a l ' impu l s d ' e n Mol ins , el s eu d i rec tor in te l ' l igen t . C o n g r e g a n t d a m i s e i e s i in fan t s per a p o s s e i r una secc ió nodr ida d e v e u s b l a n q u e s , s ' e s o r g a n i t z a t un O r f e o dir igi t pe r n o s t r e s Companys en Miquel R o g e r , en R a m ó n C a s a s i en Mar t i M o n t a n e r . L a minor ía dels c a n t a i r e s , no dominan t el so l f e ig , s ' è s l l ençada a m b fe r r ia v o l u n t a t a l ' e s tud i mus ica l .Be l l i s s im è s con templa r com aque ixa minor ía d ' h o m e s s a p a t s , qui e s -f io ren la q u a r e n t e n a , a m o s t r a a f a n y i g u s t per l ' e s tud i .

S e m b l a n t m e n t a e l la , f r i s sa un estol j o v e n í v o l , qui ha e m p r è s l ' e s tud i de l ' e s p e -r a n t o i ha o b e r t un c lub d ' e s p e r a n t i s t e s .

I, per úl t im, se son reuni t s aquel l s qui, f ins a r a , v iv i en en la sol i tut de la llar, no t en in t a l t res Companys que la f an tas ia i la p loma , els s o m n i a d o r s , e ls p o e t e s , e l s qui, c o m p t a n t - s e , un jorn , com per a t za r , s e d i g u e r e n , to t s o r p r e s o s , que e ren col la , i ani-m a i s d e r e p e n t de la ma te ixa i l ' l u s ió—per rare.-a, i n c o n f e s s a d a — p r o p o s a r e n a j u n t a r -s e i c o l l a b o r a r , en intim c o m p a n a t g e , j)er una obra qui d o n g u é s honor i f e s t a al pö-b le d e llur a m o r . Anib la faci l i ta t p a s m o s a del qui t r e p i t j a un cami f r e s s a t , han du t a t e r m e el do lç p r o j e c t e , 1 a m b l ' any nou - q u e de v e n t u r a slgui per a to t s e l s n o s t r e s l l e g i d o r s — è s v i n g u d a l 'apacible 'MARINADA. D e s i t g e m v i v a m e n t que ella entri a t o t e s les liars p a l a m o s i n e s , de ixan t -h i , a p l e r e t , ei c o n s o l a d o r r e f r i g e r i , aquel la f r e sco r revi-f a d o r a , qui a p l a c a la suor bul len ta de i s s e g a d o r s i e i s e n c o r a t j a a r e p e n d r e la labor p e n o s a .


M A R I N A D A

Inventaríais tots e!s valors qui enriqueixen nostra vila, ens proposem ressenyar,

desde el nombre següent, tots els fets ques 'h i esdevindràn. Deu vulgui que siguin de

joia i de prosperitat!

/kutumnal I m p r e s s i ó

Era un bell espectacle! Era hermós!...

En la tebior d'una tarde tardorenca, rebent la suau halenada d'una brisa morenta

i l'escali dolç i plaent dels raigs de sòl filtrant-se entre pesantes bromes, dos iníants

ageguts en el camp, sobre la morenor rogenca de les terroçes de ben frese remogu-

des, s'agitaven alegrois, amarant-se de llum i amarant ells a son torn amb llurs rialles

fresques, d'alegria l'espai.

Corn altres fruits que la terra bagués donat pròdigament en l'estació de les plenituts

abundosas, els dos caparrons rosats d'aquells infants, lluien amb lluïssors de joia 1 es

gronxaven els rulls d'or com els pàmpols dels ceps. Hermosa fruita a fè, que se movía

i jugava, i agitant unes diminutes manetes en Taire, i rient i cantant esbogerradament

—abandonada en el camp—concentrava i espargía al ensems, tot lo que hi havía de

vida i de bellesa i d'alegria en aquella tarde de tardor tranquila, apacible i reposada;

de la sossegada tranquilitat i apacible lassitut, que dona la maternitat.

Que bell! Que hermós! Tot era quiet; cap fressa inoportuna trencava la calma

régnant. La terra, alià bruna, aquí rogenca, mostrava el ratllat regular, empremta del

treball de l'home que Tarada venía de deixar-hi; ça i enllà, alguna clapada verdosa al-

ternant amb altres virolades o moradenques de la vinya de pàmpols que's marceixen i

cauen: mes Iluny encara, el veïnat de cases coirades i negroses voltat de petites hor-

tes, amb Heugers fumerols sortint de les xemeneies i amb llurs tarongers, els fruits

dels quais comencen a daurar-se: després, les montanyes esfumant-se blavoses entre

boires.

Tot en calma! Tot menys aquells dos infants revolcant-se a son albir en el camp

amb frisaments de vida que comença, que esperaven ei retorn del pare bondades, que

mentres la mà en la esteva, conduía la mula llaurant pausadament, confiava a la natu-

ralesa amorosa els seus fillets.

Tot era en calma i en Tespai tan sols s'hi cíen: la cridoria dels petits infantons

i el xisclet ofegat d'algun? alosa que, pot ser envejosa, fugia camps enllà.

JOSEF F IGA

J\fíoviment suro-taper. Devem agraiment pie i consideració decidida ais benemèrits patriéis i bons com-

panys nostres, que en el segón Congrès de Geografía Colonial-Mercantil organitzat

a la ciutat de Barcelona del 10 al lo del mès de novembre darrer per T Associació de

Geografía Comercial, coadjuvaren a les tasques i deliberacions del Congrès en profit

dels interes-os suro-tapers.

La ponencia i resentada pel nostre distingit amie, Tinfadigable i valent campió

de la nostia causa, en Josep Antoni Borallo i les conclusions que s'en derivaren i

que foren ndoptades per el Congrès son d'Innegable importancia per a la nostra in-

dustria i ens plau i aconhoría constatar l'armonia i Tunió que senten necessaries totes


M A R I N A D A 5

les entitats i corporacions suro-taperes, per a, ja que no portar-hi goridor remei, miti-

gar ai menys en Io possible, la velia i perllongada crisi que pateix la nostra malhau-

rada industria.

* *

Ha reprès sos intéressants treballs la Junta directiva de rUnió de Propietaris Su-

rers Catalams, la quai se reuní a darrers de novembre passat per a pendre importants

acords conduents a remeiar la situació no menys treballosa en la quai se troben els

propietaris surers, Llurs suredes, cada jorn més xuciades, produeixen poc suro i

d'una quaiitat progressivament més inferior, que els priva d'obtenir-ne preus accep-

tables i ventatjosos; malhauradament, llurs planys son justificats, més, per nosaltres

no ho ès menys la creença que tenim de que no podem disposar de cap medi per a

esmenar 1'aniquilado natural dels boscos, veils i cansats de produir i, per lo tant, im-

potents per a posseir les condiclons i qualitats solament propies de la jovenesa plena

de força i de vital itat.

•h *

Del nostre record no eren poques les fàbriques de taps que se veien amb treballs

per a. poder desfer-se dels retails i palies que resultaven com desperdicis de Ilur fabrl-

cació tapera, i ès tant important com meravellosa l'evolució que la nostra industria ha

sofert per aquest cantó. Avui dia tot-hom, petits fabricants i grans comerciants, tots

compten amb el profit del producte dels retails; els preus que s'en obtenen, malgrat

lesfreqüents oscil-lacionsquesofreixen, devenen paulatinament més crescuts i el

ram dels retails pren cada dia una importancia de més consideració. No n'hi ha prou

amb la trentena de mils tonelades que s'en esporten, cal aumentar-Ies amb quantitats

respectables de suro pelegrí i triturât: les cases compradores del país no en tenen

prou en reunir llurs adquisicions en una sola poblado; també estableixen més d'una

casa premsadora; no solament les cases de 1' estranger venen a aquí a fer llurs com-

pres^ més posen représentants i compradors en els llocs de producció, per a millor do-

minar el mercat i aixís no 'n tenen prou encara, car també venen aquí a fondar

cases compradores i sucursals premsadores.

MIQUEL VINGUT.

Camperola

Al cirerer les merles—hi baixen a pleret

d'una volada ràpida—travessen el goret,

i, com si res, s'endinzen—entre l'espès fullam

del cirerer que s 'a lça-tot verd al mig del camp.

Cal veure la destresa - que mostren quan son dins

triant entre les fulles—els vertaders rubins

de les cireres dolces,—penjant com arracadas,

que esperen tremoloses—les boques aîamades.

La merla confiada—no ha vist al caçadô

que està al agualt per ella—a dintre el barracó

de rames, prop la soca;~esclata un espetec

i eau a terra, morta,—amb la cirera al bec.

A dintre '1 bosc d'alzines~amb llastimós piu-piu


M A R I N A D A

esperen la becada—els petits dintre'l niu;

a cada aucell que passa--per sobre'l niu volant

quatre boques se li obren—almoina pidolant,

mé?, com la mare morta—esperarán dcbades,

de fani i set, al ú l t im ,—han de morir tancacies!

La ]Vlarsaomunitat LL. B A R C E L Ó I B O U

MARINADA, vingiida a Hum per a conreuar la literatura catalana complint aixís un

ideai artistic i pntriótic a la vegada, no pot passar per alt el fet importantissim de la,

publicació del Real Decret autoritzant les mancomunitats de les provincies,

Aquells qui sols donen valor a la lletra de les disposicions que regulen les rela-

cions juridiques, creuràn tal volta, que no representa aquest Real Decret cap con-

questa positiva de les aspiracions autonomiques catalanes, tan encarnades en l'espe-

rit patri que tots els partits politics les fan figurar amb major o menor aniplitut en

Ilurs programes: perqué reaiment, no sols eis catalanistes, republicans i tradicionalis-

tes, sino també els qui sols parlen de descentralització administrativa, desitgen per

ais organismes locals més atribucions que les que fixen les actuals liéis provincial i

municipal, ú íiques que les mancomunitats ¡)oden te.iir segons el Real Decret .

Però el fet de que, íantost publicada la nova disposició, les quatre diputacions

provincials catalanes, unànimament ha^i.i acordat a[)rofitar l 'autorització, mancomu-

nant-se per a constituir una entiíat que represenii en l'esfera administrativa tota la

terra catalana, demostra Timportancia extraordinaria que en la vida social pot tenir la

disposició gubernamental .

El que vul.i^ui fer-se càrrec de lo que es un poblé que cuidi de les liéis, té qua-

si la seguritat d'equivocar-se.

Les liéis son passives: generaiment limiten Tactivitat; algunes vegades l'estimu-

len, altres la regulen privant que prengui determinades direccions: pero son impotents

per a crear-la; i fins a voltes ni força tenen per a fer-la canviar de direcció.

Per a ixó , quan Tactivitat social ès int insa , i té un objectiu définit, amb un míni-

mum de llegislació pot arribar a lo que se |:)roposa.

Pe! non Real Decret, totes les prov.ncies de la monarquía poden mancomu-

narse unes amb altres: la disposició ès general a tota Espanya. Poden per lo tant

emparant-se amb ella, reconstituir-se en l'esfera administrativa les antigües regions.

La realitat ens dirà, i no-la Ilei, les que tencn eis vineles socials prou forts per a mani-

festar-se a I'exterior.

Podrán també les mancomunitats corstituides demanar de legado de funcions

privatives avui de Testat: les que s'hagin demostrat dignes de tenir-les, no hi ha dub-

te, de que les t indràn.

Perqué s 'ha tingut constancia i patriotisme, perqué hi ha hagut unitat de mires,

s 'ha conseguit aquesta victoria parcial.

Si 's té fé i constancia, si "Is représentants elegits pel sufragi son dignes de ser-

ne: si el país veu i palpa les ventatges de llur actuació, se conseguirán les victories

succesives.

Ca l teiiir sempre present, que la llibertat i l 'autonomia no son un bé en elles nia-

teixes: depèn del bon ús que s'en faci. .MAKTÍ R O G E R .


MARINADA

en Pep Ventura

restaurador de la sardana.

¿On la vares apendre per cantar-la a bell crit amb la tenora aquella melodía forta i tendre que en Ies teves sardanes riu i plora?

La terra empordanesa tant severa, tant solemne i callada,

va mostrar-te son ànima sencera parlan-te al cor amb veus d'enamorada.

Va dir-te la tranquila poesía del mar immens, dels horitzons sens fites; va infondre't la inefable melangía del toc de /' oració quan mor el dia adormint ses planuries infinites;

va dictar-te 1' estrofa entreteixida de raigs de sol i halens de tramontana, ritme de l'ancestral, noble i hardida

ànima emporitana.

I aquella ànima forta i melangiosa amb ton esprit humil compenetrant-se, jcom renasqué sensible, vigorosa, en el novell esclat de nostra dannai

Renasqué en tes cannons la nota justa d'aquelia veu de ra(?a ja oblidada; la tipica canQó dol^a i adusta sota un mutisme secular colgada, ressorgía ton conjur transfigurada.

Renasqué i'esperit. Un ritme noble

marcà la Ilei de vida empordanesa, i prompte tingué cant i dan^a el poblé, cuite d'amor, i un instrument que hi resa.

La tenora! Cigala gegantina

que fa cantar la ardenta soleiada


MARINADA

del franc amor que triomfalment domina

a la plaça onl hi dança la gentada!

¡Oh, l'aspror estrident de la tenora,

dintre '1 blau lluminós, com s'hi suavltza!

i, al fer-se tard, son plany, com s'hi armonitza

amb l'encís dolç i pénétrant de labora!

Vibrant-hi tes cançons, notes florides

que amb crit ardént, emocionat, cantava,

semblaven veus de raça condormides

al bell fons del terrer qu'es desvetllava.

Re hi fa la rustiquesa

de la teva arfnonià primitiva:

fou tant viva la norma de bellesa,

que allá on la Ilei escrita no hi arriba

fou per tu el sentiment Ilei molt més viva!

¿On la vares apeñdre,

per cantar-la a bell crit amb la tenora,

aquella melodía forta i tendre

que en Ies teves sardanes riu i plora?

v i c E N S PIERA, pbre.

La trista revi falla

Si el treball minvava en el taller, no, per go, havía de sofrir ni desficiar-se el fe-

rrer, en Pere Saló. A despit deis conve'íns, a malgrat de crisis, aquell home alt i for-

Qut, de faccions grosses però belles, de llarga i ampia barba, no deixaxa ni un sól

jorn de comparèixer en el café del poblé. Tenía el somriure deis plutòcrates i la pau

dolga del qui viu a races de malvestats. La seva muller era una riquesa. Avespada,

intel-ligenta, condiciosa, installa una botiga de queviures Tensendemà del matrimoni,

i, treballant il'lusionada, aconsegui, amb poc temps, un èxit verament afalagador.

Creixien eis guanys i l'ambició noble. La mestressa disfrutava venent; ses paraules

eren mèi pels compradors. Sovint, el marit s'hi encantava, enlluernat de la rica i dol-

ga verbagalia, i, amb aire candorós profería:

—I que'n sabs noia! Amb el teu raig de paraules me farfes comprar tot lo que

volguessis. Fins vendríes gat per liebre.

A la naixenga del primer fili, adveniment qui ompli la llar humil de noves clare-

tats, en Pere mólt tranquil, ja descomptà, com a conseqüencia, la reducció del negoci

de sa muller; més tot resultà al revés de lo que ell creía. Sense i'adjutori de ningü,

la mestressa gomboldà Tinfant, regi la llar, i, amb més braó que mai, treballà el nego-

ci. De tot se deseixia. El marit va mirar-la i admirar-la, talment com si fos una joia.

Reconeixent-li grans dots comerciáis, se deixava guiar en el seu negoci, i fins obeía

cega i fredament quan sonava, altiva i reganyosa, la veu varonil de la mestressa.


r

: JOCS

F L O R A L S 1 9 1 4


JOCS FLORALS PALAMOS Sis poetes i prosaóors óe fa Blengaa Catalana i a fots els conFeaaóors 6e la música, la Feoisfa

MARINADA i P ORFEÓ AUCELLADA conüióen a coñcórrer ais ^ógs Morals que celeBraFán el óia 24 óe

^any, ajustant-se a íes conóieions óel següent

T E E^

Premi ordinari: Flor Natural, premi d'honor i cortesía, será adjudicada a la mi-

llor poesía de tema ¡liare. U autor premiai, seguirli bella i tradicional con-suetut, n'haurà de fer present a la dama de sa elecció, la qual, procla-mada Reina de la Festa, entregará els demés pre mis ais autors Uqrejats.

Premis extraordinaris I. Cent pessetes a la millar composició en prosa.

II. Cent pessetes a la millor sardana, instrumentada per a cobla i amb reducció per a piano.

III. Cent pessetes a la millor composició musical escrita a chor de veus mixtes sense acompanyament.

IV. Cent pessetes a la millor col leccio de cannons amb acom-panyament de piano.

Condicions: Totes les composicions han d'esser inédites i escrites en catalá. El Jurat concedirà els premis., accésits i mene ions honorifiques que

judiqui merescuts, i respectará el dret d'optar solament a premi amb la condicio ex pressa de que aixi consti clara me ni en la composició.

Les entitats organitzadores se reserven el dret de publicar les obres premiades en la revista MARINADA.

Els treballs deuran esser remesos al Secretari del Jurat en Miquel Roger i Crosa per tot el dia ÌO de Maig vinent, juntament amb plec clos que contingui el nom de l'autor i dugui escrit damunt el titol i lema de la composició

JURAT LITERñRI: Mossèn Jaume Collell, Mestre en Gay Saber,

President; Francesch Matheu, Mestre en Gay Saber; Joaquim Ruyra i Cms; Frederic Rahola; Josep Garner, Mestre en Gay Saber; Miquel Vingut i Coris.

JURAT MUSICAL: Enric Morera; Josep Sancho Marracó; Juli Gaire-

ta. - Secretari General, Miquel Roger i Crosa. Palamós, / de Janer de ¡9í4.

Per la Revista MARINADA, Martí Roger. Per l 'Orfeó AUCELLADA, Pere Boliart


^LA eUTENBEfifi ^ ! ! PALAMDS ! ; ^


MARINADA 9

—Vise ben tranquil!, exclamava aquell homenag al espiaiar-se amb parents o amies. Ella sab quan vencen les meues Metres, ella sab a qui hem de fiar, ella treuría diners de sota terra.

Nasqueren altres infants. Tornà a t é m e r el ferrer per la sòrt del negoci 1, altra volta, se vegé enganyat i admirat per la valentia i empenta de sa estimada esposa . Per xo, a despit dels conveins i a malgrat de crisis, en Pere Saló no deixà, ni un jorn, d'acudir al cafè, tenint sempre als llavis un somris de satisfaccio i una pipa grossa i llarga.

Componien la familia del ferrer un noi i tres noies, de les quais noies una era la sembianza perfeta de sa mare. Junyits al treball desde {'infantesa i sots la férula temi-ble de la mestressa, tots ells compilen els devers extrictament, per lo que en la casa Ilur no fou mal contorbada la santa pau.

El ferrer festejava sos filis tant com podía i lo propi i amb mólt de plaer feia la mare, més aquesta sovint, sovint, etzivava sa yeu d'imperi, feréstega com un tro. No calía que se 'n corretgís, car tota la familia es tava acostumada a oir son mormoleig re-ganyós i acatava sos designis amb la cega confianza de que, aixís vivint, la vida els fora sempre venturosa i profítosa.

La filia gran, anomenada Sofía, acceptá per espòs el jove elegit per sa mare, de lo qual tot-hom haguè joia mólt gran, car en l 'apacible llar va espandir-se un orat-ge de nova alegría.

MiQUEL ROGER I C R O S A (Seguirà)

Artista de cor L'ar t de Melpòmene celebrant, devota, llença son rostre d'un perfii helènic brillants guspires d 'una flama intensa

que'l cor li abrasa . Foc d 'entusiasme dins sos ulls fulgura, gest de deesa son parlar adorna, veu cristallina, moviments i passos

formen un ritme. Boi cimbrejant-se, quan la passió esclata dins ses paraules l'ideai hi cova, els ulls li fugen perseguint l 'idea

•de l 'art que canta. Llavors, desfent-se de son èsser [)ropi, pren de Melpòmene l 'esperit i e s llença en mans jiel geni, i ell perque be canti

son cor encela. Tant I 'entusiasme la corprèn i exalta, tant de Melpòmene sent la força afrosa, que un jorn cantant-nos d 'una dama grega

la passió tràgica.


10 MARINADA

llengant a l'aire sos cabells llarguíssims, son eos blincant-se com serpent ferida, i amb sa mà destra voleiant la teia

en danpa folla, son eos exànim, al compás del ritme que al cor formaven la venjan^a dol^a amb el goig hòrrid de sa mare morta

va caure a terra. Foli d'entusiasme la demana el pöble quan el prosceni tapa la cortina; veus incessantes voien aciamar-Ia

i... ella... jau... morta. Quan reb e! pöble nova tant punyenta, Ies mans que suara a desdi apiaudíen resten parades; i tant sols se senten

cors que sangloten. Devota i trista multitut immensa prop del cadavre de la gran artista desfila i omple de flors i corones

son cos exànim. PERE BOLIART I HIGUERA

(1) Inspirada e i l'estrena i'Elektra per la gran actriu Margarida Xirgu

De P Estranger

Les e lecc ions I ta l ianas i el Non expedit.

L'aldarull i les polémiques mogudes a causa de la participado dels catòlics a les darreres eleccions italianes per a diputats a corts durarán temps i formaran època en rhistoria de la política italiana El pacte secret, més divulgat, que el president de rUnió Católica Electoral, el comte Gentiloni, feu amb lliberals i démocrates p e r a ajudar-los amb els vois dels catòlics a assolir una majoría constitucional, la franca confessió que d'aquest pacte feu lo comte posant-se aixis en desacord amb el Vaticà, segons V Osservatore Romano i la publicad ó en el diari masó, l ' I d e a Democràtica de la llista dels qui firmaren el pacte Gentiloni ha causat una viva impressió en tota l'Italia i ha produit un seguit de desmentiments perqué ara ningú voi haver-lo firmai.

Empero, com que la veritat sempre sura, la mora! d' aquesta historia es que els catòlics disposen d'una força innegable, fins ara desconeguda i que el dia que vul-guin, donarán un que sentir a les forçes lliberals i democràtiques. Per aixó bastará que el non expedit siguí suprimit completament, aixís com en les passades eleccions


MARINADA 11

*ho fou en part. El Papa Lieo 13 já en dispensa els catóücs en determinades. eleccions administratives, aixecant parcialment la prohibició dictada per la Penitenciaria en 1872 i 1874 de que els diputats i senadors catòlics assistissin al Parlanient, refermant aixis la més severa que es dicta en temps de Pio 9è, prohibint als catòlics e! pendre part en les Unites électorals politiques. Ja en 1857 el celebre Dom Margotto amb una intransigencia i una aspror solament comparables amb la gran influencia que tin-gué en l'evolució del catolicisme a Italia, publica en V Armonia la fòrmula ni ele^its ni electors, que durant molts anys fou la norma dels catòlics Italians. En fi, llur par-ticipació en les darreres eleccions, prova que llur concurs ha sigut molt profitable als candidats menys obertament contraris als interessos religiosos i qued'avui endavnnt per a anar a les urnes caldrá compt-ir amb i'fio-t del comte de Gentiloni.

61 25® aniwersári de l ' Institut Pasteur.

Din'ant ma darrera estada a Paris me fou donat Palt honor i l'immensa join d'as-sistir a la celebració del 25." aniversari de l'Institut Pasteur, que presidí el President de la República acompanyat del President del Conseil de Ministres i de les més iMustres personalitats de la política, de les ciencies i de les arts.

No oblidaré mai Temoció de tot mon èsser al visitar els laboratoris i les demés dependencies de l'Institut i la tomba d'En Pasteur i al oir Teloqüent parlament d'En Poinciiié, després d'haver escoltat el d'En Roux, director actual de l'Institut, qui relata la carrera d'En Pasteur i la fondació de l'Institut, als generosos fondadors i be-nefactors del quai remercia calurosament.

El President de la República recordà l'inauguració de l'Institut, pel malaguanyat Sadi Carnot, devant l'il-lustre mestre envoltat de sos deixeples i de les persones més notables de tots els rams del saber huma. Amb emocionant paraula seguí pas a pas robra magna del savi mestre, els eminents serveis que sos estudis i sos desco-briments han fet a la ciencia i a l'humanitat; encoratjà ais continuadors deis beneflcis que porta l'obra del geni d'En Pasteur i oferí el testimoni de Kadmiració i de l'agraï-ment de la República Francesa als creadors i desenrotiladors d'una tasca tan magni fica de ciencia i de fraternitat.

.VI. DE VIANA.


12 MARINADA

Interminable ausencia

Bé prou que ho vegí

quan el bergantí

va fer-se a la vela!

Les ones solcant

s'anava allunyant

deixant llarga estela.

De mon finestró,

fins a l'horitzó

seguí 'I amb la vista;

partía el vaixell,

i anava envers ell

mon ànima trista.

S'enduia el meu bé

que ès ei mariné

que el meu cor anyora:

res més n' he sabut,

ni el barco ha vingut

i un any fa qu'ès fora.

Qui espera amb afany,

que llarg troba un any!

Sembla una existencia:

ja sé que ès sofrî,

pobreta de mi

que ploro sa ausencia.

Pel cap del carrer,

quan veig al carter

mom cor com batega!

Res... passa de liarg...

llavors qu'ès amarg

el plor que m'en-nuega!

Sa mare envelleix

depressa, i sofreix

pensant-hi a tot-hora.

Per dar-me conort

amb mi fa el cor fort:

darrera meu plora.

Un pressentiment

me causa torment:

jo no sé que creure,

puig el cor me diu


Llìbres (i)

M A R I N A D A 13

que ni mort ni viu

I 'he de torná veure.

Peí veinat arreu

corra sota-veu

nova inesperada...

no sé que hi ha hagut

d'un barco perdut

i de gent negada!

JOAN BTA. C A M Ó S .

Cròniques empordaneses, d^en Bonaventura Sabater amb carta-

pròlec d'en Frederic Rahola.

Ane que no cerqui el parer de la crítica l'autor d'aquest llibre, ens plau moltissim

el parlar-ne públicament, car volem aprofitar la bona ocasió de presentar ais nostres

conveïns la figura de i'empordanès genui, d'aquell qui guanya amistats fondes i fran-

ques, arreu on se presenti, amb igual facilitat amb que's teixeix un somni. En Ventu-

ra Sabater ès Thome més conegut de TEmpordà. En iluites poh'tiques s' ès compro-

vada plenament la popularitat de que disfruta. Dins el negoci la seva persona resulta

niólt vistosa. Gran sorpresa causà als politics, ais agricultor«, ais comerciants que

llur amie els oferís la qualitat d'escriptor. La sorpresa fou matisada promptement amb

els reflexes de la joia, al apreciar la traça del literat, i, senyaladament, per veure-hi

un nou cantor de les belleses de l 'Empordà.

Creiem que desde Blanes fins a cap de Creus no hi ha cala ni penyal que no tin-

gui el seu cantor. El mestre de la prosa en Joaquim Ruyra i Oms, el célébrât poeta en

Ferràn Agul ló i Vidal, el savi economista i bon artista en Frederic Rahola i mólts d'al-

tres escriptors han exaltat les belleses àtiques de nostra costa.

En Ventura Sabater ha volgut també ajuntar sa veu d'amor amb Tapiec d'artis-

tes. Ell descriu repetidament les belles platges d'Aiguablava i de Fornells, i la vila de

Bagur i les costums deis habitants. Es lo que més ens plau de la seva obra.

Felicitem a T autor per son treball sincer i de constancia i per la com-

plexitat d'aptituts que'l fan esser home representatiu. Que aqueixa vida intensa i re-

presentativa ès en detriment de la de literat? Ningú pot dubtar-ne. La tasca d'espur-

gar Castellanismes exigeix una perfidia d'espedalista. Per a netejar de gram la vinya,

cal esser-hi sense treva.

Son dignes de la més fervent admiració els catalans qui, com en Ventura Saba-

ter, multipliquen les energies i les aptituts en bé de llur patria.

Bona pensada ha tingut l'eminent prologuista en Frederic Ruhola en retreure la

vida de la casa Forgas, com a exemple de laboriositat catalana.

Desitjosos de que els nostres llegidors puguin conèixer una bella mostra de Ies

Cròniques Empordaneses, amb l'anuencia de l'autor, publicarem en el nombre se-

güent el bonic qüadro dà costums titolat «Qu i 'm dona venda?».

(!)• En aquesta secció se donará compte de tots els Ilibres remeses a la Redacció.


14 M A R I N A D A

Musicals

Es ja un fet la constitució definitiva dei nou Orfeo AUCELLADA, baix la direcció

del nostre company en Miquel Roger i Crosa.

En son període de formació ha donat ja proves de lo mólt que pot esperar-se per

al foment de la cultura musicai de nostre pöble.

Ei dia de la Purissima, amb motiu de fa festa que dedica a sa excelsa Patrona,

l'associació de les Filies de María, se presenta per primera vegada al public cantant

les tres seccions l'inspìrada Missa Pontificalis del celebre Perosi.

El public quedà gratament sorprès al sentir eis hermosos kyries cantats amb una

justesa i afinació notables, que se conservaren en els demés passatges de In célebre

Missa; i es manifestaren grans desitjos de poder fruir novament Ies belleses contin-

gudes en l 'obra de Perosi, desitjos que poderen satisfer-se amb satisfaccio de tot-hom

la diada de Nadal.

Unim la nostra felicitació a Ies moltes que ha rebut el naixent Orfeo, i Kencorat-

gem, encara que no ho necessita, a que treballi de ferm, a fi de que els entuslastes.de

la musica, tinguem ocasió de satisfer eis nostres anheis.

Entre les obres que se proposa estudiar, podem mencionar la tan celebrada del

mestre Nicolau La mort de VEscolà.

La capella de música formada per alguns elements de l 'Orfeo, ha près part en el

solemne Octavari al Infant Jesús celebrai en la nostra Esglesia Parroquial, cantant

hermosos Pare Nostres i escullides composicions de carácter verament religiós i po-

pular, adecuat a la festa. Se Iluiren els solistes, Suñer, Matamala , Perez i Prats.

* ì^ H

Tenim noticia de que el Chor L o PROGRÉS està estudiant I'hermosa i inspirada

composició del"mestre Vives, Uemigrant.

*

L'aconteixement musical més notable lie Catalunya ès, sens dubte, l'estrena ai

teatre del Liceu, de Parcival, l 'obra més extraordinaria del gran Wagner . Tenim no-

ticies, que ens agradaría no fossin certes, de que la representació no será prou valiosa.

Sabem que alguns palamosins acudirán a l'estrena.

En Ies passades festes de Nadal, tinguérem ocasió de sentir el q i intet de «l'Aca-

demia Musical Qironina,» el qual donà uns quants [concerts en el saló del Casino

del «Puerto» i a la nit executa el programa de balls. Unim eis riostres aplaudimènts

ais qui sentiren els apreciables músics durant el Concert.

Avu i la cobla de Torroella de Montgrí , tocará al Casino «La Unión» .

Seguint la costum deis demés anys, a la tarde hi haurá concert i al vespre ball: to-

cant-se sardanes al mig dia i a la tarde.

ís Agrair/m que s'ens comuniquin totes les noves referents a orquestres i cobles, a

fi de donar ne compte en aquesta secció.


MAR INADA 15

SPORT Foot-balL - Badalona - Palamós.

El sol anunci de la vinguda del F. C . Badalona per a liuitar contra el nostre club,

els dies de Nadal, havía despertat extraordinaria animado entre els entusiastes del

foot-ball, car l'equip visitant, venía precedit d'una fama ben merescuda pels brillants

résultats que obtingué a Barcelona contra el Sabadeil S. C. , l 'Avenç F. C . , l'Interna-

cional i altres, essent, per lo tant, descomptada la seva victoria sqbre el Palamós F. C.

Malgrat haver anunciat que els partits no se sospendríen per mal temps, la tra-

montana, que bufava com poques vegades, feu impossible la celebracio del primer

partit, amb el disgust dels qui amb tant desig I'esperavem. Després de résignais, els

més optimistes esperaven que el vent calmaría, però la seva furia ens feia creure que

duraría alguns dies. Per sòrt, no fou aixís. El segón día de Nadal se presentá esplèn-

did, amb tota la magnificencia d'un dia de primavera.

* *

El camp presentava un bonic aspecte. En el públic s'hi comptaven cap a un miler

de persones, avides de presenciar la lluita, entre les que se destacaven les notes de

colors d'elegants senyoretes. La bonança del temps completava la bellesa de la festa,

A tres quarts de tres, ei referee, senyor Q . Matas, donà la senyal de començar

el jòc. Els equips estaven aiineats com segueixen: F. C . Badalona: Alsina,—Borras,

Viñas (F . )-Ga íe l l , Viñas (J), Postigo,—Kayser, Arimón, Izaguirre, Hermens, Villa.

F C . Palamós; Ribas,—Manzano, Martinench,—Rovira, Arla, Puntas,—Miró. Ca-

nals, Salvador, Ferreol, Humbert.

Suri el Palamós F. C . amb veritable empenta portant la pilota a goal kik. Els

badalonins aviat ens demostren llur potencia, car en pocs moments, tiren alguns cor-

ners contra el Palamós, però sense résultat, i fan algunas arranca.le^ que do.ien feina

ais defenses i porter qui defensen bravament. Els davanters del Palamós fan també

algunas incursions pel camp contrari posant en jòc la defensa badalonina. La marxa

del partit comença a esparançar-nos de que la victoria, que per endavant s'adjudicava

als badalonins, se feia un xic dubtosa, i més, quan en Canals, d'un schoot magnifie,

entrà el primer goal. Aixís acabaren els primers tres quarts.

El segón temps fou empenyadissim. Als cinc minuts de reconiençat el jòc, en Ca-

nals i en Salvador marcaren els segón i tercer goals per al Palamós. Els badalonins

hi posaren tota l'ànima. Era massa grossa la derrota per lo inesperada. No podien

conformar-se a un résultat semblant i atacaren de ferm, però eren rebutjats. Els nos-

tres jugadors se defensaven. A la fi, en una confusió davant la porta del Palamós,

en Viñas entrà I'únic goal que s'apuntà el Badalona, acabant, als pocs minuts, el par-

tit, amb la victoria del Palamós F. C . per 3 goals a 1.

En resum, un partit mólt intéressant per l'igualtat de forces dels dos equips,

pero del Badalona n'esperavem quelcom més.

Del Palamós tots trebaliaren bé i amb bona voluntat. Els badalonins tingueren

paraules d'elogi per al referee, nostre amie en Gaspar Matas, per la seva imparcia-

litat i coneixement del jòc.

Desde aqüestes railles, encoratgem als foot-ballistes del Palamós F. C. a conti-

nuar llurs victories, felicitant-los per la obtinguda darrerament, la quai els donará

més nom. i i jHip, bip, hip!!! i¡¡Hurra¡¡¡—R.


16 MARINADA

Publìcacìons rebudes.

Memoria de l'Hospital de Palamós.—De lo consignât en aquesta memoria io més

satisfactori ès i'ostenlació de l'amor amb que cooperaren eis palamosins a l'impor-

tant reforma de l'Hospital. La més sincera felicitació al Patronat i ais col-laboradors,

i, en especial, a Kactivíssim en Josep Tauler pel viu impuis que dona a l'obra i per la

propaganda activa que ve acomplint, de lo qual n'ès bona mostra la carta a la Joven-

tut, cloenda de l'opùscul.

*

NOTA: En la llista dels donants per a les obres, hi ha una equivocació d'impren-

ta. D-^ Agna López Vda. de Sandaràn hi figura com donant de 125 pessetes, devent

esser 200.

JVlovìment del port, durant ¡'any 1913.

Navegació d'altura i gran cabotatge.

NÚM.

Vapors nacionals 18

Vapors estrangers 50

Barcos de vela nacionals 4

Barcos de vela estrangers 4

ARQUEIG

11.528 ton.

76.490

140 »

482 »

CABOTATGE

TRIPULANTS

408

1.141

24

30

MERCADEKÍES

5.602 ton.

9.651 »

167 >

339 »

NÚM.

Vapors nacionals 265

Vapors estrangers 6

Barcos de vela nacionals 96

ARQUEIG

175.504 »

13.255 >

4.537 »

TRIPULANTS ' MER CADER ÍES

5.881 12.036 >

175

595 2.641 >


T

J J

^ Q

( Sin-pMmm¿

El problema de criar robusts els nens sense necesitat de dida, está totalment

resolt. Ho ha conseguit una forta companyia anglesa, trobant el medi de convertirla

llet fresca de vaca, amb tota sa nata i amb més nata afegida encara, en un pro-

ducte, de digestió tan fácil com la llet materna i d 'un poder nodritiu meravellós.

EL G L A X O ( ^ e aixi s'anomena, ès de tots els productes destinais a alimentar nans, l 'únic que

no té farines, ni sucre de canya, malta, drogues, ni, en fi, cap substancia estranya a la

llet que, més tard o més aviat, acaba per emmalaltir els nens. L'únic que evita i cura

la diarrea, el plor freqjent i l ' insomni; l 'únic (^ue's conserva indefinidament sense la

^ j i petiLa aiteració, per calor que faci.

EIs nens de pit, i els ja majors raquítics, els malalts de totes les edats, especial-

ment els de Taparen digestiu i budells i també els veils, digerirán més facilment i

sense molesties, i se nodriràn móít millor, prenent

E L G L A X O en compte de la llet de vaca o cabra, per superior que aquesta sigui.

Per les esmentades condicions

ha sigut portât per les eminencies mèdiques angleses a les cases reíais i de l'alta so-

cietat de íes nations que van al cap del progrès, on l'usen constantment i está cridat

a transformar, per complert, la manera de criar els nens a Espanya, on tants ne mo-

ren per la mala alimentació.

Demani^s en Farmacies, Drogueries ! Tendes de Queviures.

Importadors esclusius a Espanya, Portugal i Marroc,

Tauler / Comp. n A K I »


Transports i carrega S Carriialges de lloper Ordinacíó de Palaitiós a Caldas de Malave l la i vice-ve sa

Diariament aigua de Caldas a 10 cén»

tiiiis litre i a preus economics a qui la re-

comani per a banys.

JOAN OLIVER

Passeig óef Gemenfiri, 24 i 26.

p a ü a í n ó s

R A M O N CASAS

M O D E R N A T È C N I C A D E P I A N O = Teor ía — Sol fo ig — Can t —

«Esca la do q u i n t e s d o Barberea i i

m o d e r n a m e n í r e f o rmada , per

G-evaert i E . Morera

LLICPONS PARTICULARS I A DOMICILI

JOSEP C O M A S ENVELATE, CORTÍNATGES, TRÍBUS'ES

/ ADORNOS DE TOTES MENES

Arifstiques il-liiminaeions de

gas aeetilè i electriciiat.

GIRONA: carrer de la Barca, 17.

BARCELONA: > ^ Lancàster, 2.

F U S T E R Í A I E B A N I S T E R Í A

de J, L AGUSTI LA MES ANT IGA I A C R E D I T A D A

CARRER DE MUNT, 21- —

NOTA IMPORTANT: AQUESTA CASA

SE FA CARREC DE TOT EL SERVEI FL'NE-

KARI.

E S P A R T E R I A D E — ^

J O A N A Y A T S -

Venda i coMocacio d' estores i

alfombres — Gran mosfruari d' al-

fombres — Carpetes de moqueta

i de vellut — Pelfilles coco ingle-

ses i del país.

M I Q Ü E L A I M A

F E R R E T E R I A , Q U I N C A L L A ,

:: :: F I X T U R E S , OPT IC I ^ ,

i a l tres Viiris art ic les. •

C E R V A N T E S . 4 O . Tf l e f on , Gß.

TOMAS f O H t

TRANSPORTS D3 PALAMOS A GI-RONA TOTS ELS DIES.

TRANSPORTS A LA BISBAL ELS DiVENDRES

CARRUATGES DE LLOGUHR

' DIPOSIT D ' AUFALS 1 DE PALLA

G A R R E R M A J O R N u m . 1 1 . P A L A M O S

E M I L I N O V F L J . - j r . ' J *

Instai'lactons per a aigua, gas i electricitat,

Reparacions de maquinaria Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

EN PER TOT ARREU - Ajuntament de Palamós · en Zoilo Costart implantará, amb tots eis avenços,...

Documents

Transcript of EN PER TOT ARREU - Ajuntament de Palamós · en Zoilo Costart implantará, amb tots eis avenços,...