NÚMERO 2645

1,30 EUROS

DIMARTS 20 DE MARÇ DEL 2018

Open Arms busca com continuar amb els rescats

JOAN B. CULLA

26

historiador

La involució autoritària de l’Estat el sotmet a un

degoteig d’amonestacions que l’independentisme

hauria de saber explotar

48

sociòleg

El veritable obstacle per a la majoria republicana

no és la voluntat lliure dels catalans sinó les condicions

que imposa l’Estat

SALVADOR CARDÚS

27

directora de l’ICS

Diversos estudis internacionals demostren

la correlació entre lideratge femení i millors resultats

empresarials

CANDELA CALLE

P 10-12

L’ONG cancel·la l’expedició, defensa la legalitat del salvament

i buscarà un nou vaixell

La UE es desentén de la requisa i deixa la decisió final en mans

de les autoritats italianes

CRISI HUMANITÀRIA

Barcelona i Esplugues, a un

cop de pedal

P 16

El carril bici uneix les ciutats amb dos anys de retard

AMB

El Zoo retirarà un centenar

d’espècies

P 15

Prioritzarà els animals en perill d’extinció i els autòctons

P 06

Suïssa respon a Espanya oficialment, via Interpol, que no hi ha base per detenir Puigdemont

REIVINDICANT LA FEINA SOLIDÀRIA La tripulació de l’Open Arms ahir a bord del vaixell retingut a Pozzallo (Sicília) abans de donar per acabada la missió. XAVIER BERTRAL

Oscar Camps, fundador de l’entitat: “Estan en joc els drets de tots els ciutadans europeus”

societat 16 DIMARTS, 20 DE MARÇ DEL 2018 ara

“El carril obre una porta important; la gent el trobarà petit”l’element de comunicació. Diem que els parcs també són corredors verds”, explica. A més, són els autors de la recuperació mediambiental dels marges del riu Llobregat. Pel que fa al nou carril bici, Batlle des-taca la complexitat del lloc: “El car-ril és com passar un fil, però l’obra és complicada pel que fa a la infraes-tructura: el mateix camí té un pont i un túnel perquè de moment no es vol suprimir la infraestructura. El pròxim pas seria modificar-la. Tot i així, a la gent li semblarà molt sen-zill passar-hi”. Els pulmons verds metropolitans Per a Batlle, una obra com aquesta té uns efectes globals: “La connecti-vitat afecta la vida en totes les seves facetes”. “No només s’han de fer co-ses al centre –afegeix–. A la metrò-poli de Barcelona hi ha un 52% d’es-pai lliure i molta gent del centre di-ria que no hi ha espai verd. Sí que n’hi ha, com a Collserola i el Llobre-gat, però amb aquest tipus d’obres el ciutadà percep que estan molt més

Els arquitectes Albert Gil, Enric Batlle, Joan Roig i Iván Sánchez. HÉCTOR MEDIAVILLA /

BATLLE I ROIG

europees. “El paisatge i el medi am-bient han anat adquirint un paper més estructural –explica Batlle–. En obres com el Pla Espacial i el Parc Central de Sant Cugat, i la ur-banització de la riera de Sant Mi-quel i el Parc de la Marina a Vilade-cans ja dèiem que el verd ha de ser estructural i no pas un comple-ment”, insisteix.

Batlle i Roig és un dels grans des-patxos del país: hi treballen actual-ment unes 90 persones i hi han incor-porat dos nous socis, Iván Sánchez i Albert Gil. En la mateixa línia del nou carril bici, han guanyat el concurs de les Vies Blaves, impulsat per la Dipu-tació i la Generalitat, a les conques dels rius Llobregat, Cardener i Anoia. També tenen damunt la taula la transformació de la B-23 des de la Di-agonal fins al Llobregat, un projecte en què col·laboren els ajuntaments de Barcelona, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobre-gat. “És més ambiciós perquè preveu modificar la infraestructura, i això és més car”, conclou Batlle.e

“Hi ha petites obres que t’obren a un gran territori i que fan que els ciuta-dans percebin el món d’una manera diferent”, diu l’arquitecte Enric Batlle sobre el nou carril bici que uneix Barcelona i Esplugues. “És una nova porta molt important i preveig que tindrà molt d’èxit i que la gent el trobarà petit. El carril bi-ci de la Diagonal està molt transitat i ara la gent descobrirà que no no-més connecta amb el Baix Llobregat sinó també amb Collserola, i que és la via que uneix Barcelona i la carre-tera de les Aigües amb menys pen-dent”, subratlla.

El despatx d’Enric Batlle i Joan Roig, reconegut amb l’última Meda-lla del Consell Superior dels Col·le-gis d’Arquitectes d’Espanya, té una llarga trajectòria en obres que afa-voreixen, com diu Batlle, “la con-nectivitat social i ecològica”. “Els parcs que hem fet ja tenien implícit

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

a prop”. L’arquitecte cita el model capdavanter de Copenhaguen pel que fa a l’habitabilitat i la sostenibi-litat, que va rebre una menció espe-cial en l’última edició del Premi Eu-ropeu de l’Espai Públic Urbà, orga-nitzat pel CCCB amb la col·labora-ció de mitja dotzena d’institucions

Barcelona i Esplugues,

a un cop de pedal

en què es combina l’espai per a bici-cletes amb l’espai per a vianants. Per evitar conflictes, el terra per als vehicles és llis i de color òxid fosc, mentre que l’espai per a les perso-nes és rugós i de color òxid clar. El conjunt del disseny s’ha pensat per-què el carril s’integri amb l’entorn i s’ha acompanyat d’un treball de paisatgisme i de zones de descans, amb aparcaments i bancs, per fer-lo més amable.

La construcció d’aquesta via ci-clable ha costat 1,7 milions d’euros, que han cofinançat els ajuntaments de Barcelona i Esplugues, amb un milió i 433.333 euros, respectiva-ment, així com l’Àrea Metropolita-na de Barcelona (AMB), que ha aportat 300.000 euros per a les obres i 174.340 euros per a la redac-ció del projecte i els costos tècnics.

Una reivindicació històrica “Estem posant una petita pedra per solucionar i superar el tall que hi ha-via entre el Baix Llobregat i Barce-lona”, va assegurar el vicepresident de mobilitat i transport de l’AMB, Antoni Poveda. En aquest sentit va explicar que fins ara era “molt difí-cil” anar de la comarca llobregatina a la capital en bicicleta o a peu. “A la part sud tenim tota la Zona Fran-ca, el port, la ronda Litoral, la Gran

Via... I a la zona que connecta Esplu-gues, Sant Just, Cornellà i Sant Fe-liu també era molt complicat per-què tenim la B-23 i la ronda de Dalt, que tallen el pas”, va detallar.

Aquesta falta de connexions se-gures per arribar a Barcelona en bi-cicleta han sigut un escull a l’hora de fomentar aquest mitjà de transport, que exerceix un rol primordial en l’estratègia metropolitana per redu-ir la contaminació de l’aire. La regi-dora de Mobilitat de Barcelona, Mercedes Vidal, va dir que confia que el nou carril es tradueixi en un nou impuls per a aquest vehicle, so-

Alguns ciclistes circulant pel nou carril bici que des d’ahir uneix Barcelona amb Esplugues de Llobregat. ACN

bretot per als models elèctrics, pen-sats per a desplaçaments més llargs que els que es fan dins de la capital catalana.

L’objectiu final és connectar els 36 municipis metropolitans amb vies ciclables pràctiques i segures. És el que s’ha batejat com a Bicivia, una xarxa que estarà vertebrada en nou grans eixos pedalables que combinaran una via bàsica amb una altra de secundària. Quatre d’aquests eixos seran verticals i res-seguiran el curs fluvial dels rius Llobregat i Besòs, i els altres cinc seran horitzontals.e

El carril bici que uneix aquestes dues ciutats obre dos anys després del previst

MOBILITAT

L’àrea metropolitana de Barcelona ha fet un pas més per convertir la bi-cicleta en la seva aliada en la lluita contra la contaminació de l’aire. Des d’ahir, 890 metres de carril bi-ci uneixen la capital catalana amb Esplugues de Llobregat. Aquesta és una connexió que s’ha fet esperar: la inauguració arriba amb més de dos anys de retard respecte a les prime-res previsions, que fixaven l’estrena per a finals del 2015. L’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz, va més en-llà i assegura que fa cinc dècades que al municipi esperen una solució per poder anar fins a la ciutat veïna a peu o pedalant.

Diverses qüestions tècniques, ai-xí com la falta d’agilitat en la coor-dinació entre les administracions implicades en l’obra, han sigut les responsables de la lentitud en l’ini-ci i execució de les obres. Final-ment, però, el projecte del despatx Batlle i Roig és una realitat. El re-corregut comença al Parc Cervan-tes de Barcelona, a l’extrem sud de la Diagonal, i acaba a l’avinguda dels Països Catalans d’Esplugues. L’am-plada de la via és variable, però la major part del camí fa 4,5 metres,

ESPLUGUES DE LLOBREGATMARTA VERGOÑÓS