EN EL60EANIVERSARI DEL'AE TALAIA

Antoni Ordovas

La perspectiva que dóna el temps en

lexistencia duna entitat excursionista

sumant anirns esparsos i próxirns

alhora, ha motivat durant sis décadas.o més, el seu aconseguiment. Un deix

per laqulló de lassociacicnisrne que

aquest poble duu en el pósit cultural,

empenyent la societat a més amplitud,

N'hi ha tant, de voluntariat ignorat a

lentor n nostre .. ,1

L'aniversari ha estat possible qracie s

als socis i sacies que hi foren i als

pre sents. De les engrunes del poc de

cadascú i el molt de cada poc de tants

afanys haguts, dun decenni al següent,

movent la llaurada de la practica de

lexcursionisrne en la llibertat del marc

de les muntanyes, dels espais naturals.

Unes manifestacions que captiven,

que calia corieixer i qaudir-ne Un

trajecte de respectable antiguitat. Si

és poguessin reflectir en imatges els

normals o singulars episodis viscuts,

ara ací ara enlla, en un retrospectiu

llarqmetratqe De primer, en blanc

i negre, les escenes dunes sessions

setmanals de Junta a la secretaria del

primer local de l'Agrupació, al carrer

Sant Pau, 27, baixos .. , Una habitació

petita que donava cabuda als deu o

dotze membres duna Junta novella,

al voltant duna taula lduna doriaciól..

Un espai redutdíssirn on el fum dune s

cigarretes "dldeals" i dalquna pipa

enterbolien la visió i atemptaven el

re sprr, mentre es feia lintercanvi

de propostes, discussions, farem,

sha dorqanitzar. com, qui ha tara,

repliques, discrepancies, repeticions i

aprovaclons ..

Com a soci dale shores, hom intenta

plasmar situacions sense enumeració

de dades que són ben guardades a

l'arxiu de l'entitat, pero sí algun tirany

de conjuntures fixades en la memoria,

dincidents i hábits que alguns bé

shan superat a molt millar, No daltres

'millares' per atreure multituds,

transformant la contrada en un pare

ternatic.. '

38 I Agrupació Excursionista TALAIA ' Juliol2016 . N, 306

En aquella epoca, shavia organitzatalgun viatge en autocar a Valencia,per les 'Falles', o a Saragossa, perles festes del Pilar, Llavors, pocagent 'normal' viatjava fent turisrne LaTalaia deuria ser gairebé la pionera apromoure unes sortides sense penani gloria, de les quals un nombre desocis i simpatitzants, alguns de certaedat, feien elogi positiu. En arribar, deregrés, a Vilanova i la Geltrú, lautccarfeia un parell de tombs per la ramblaPrincipal lllavors del Caudillo] lluintdarrere el vehicle una pancarta de robaamb el nom de lentitat. Les finestres espodien obrir i al punt podia escoltar-sealguna cantadissa amb més potenciaque entonació i pronunciant el nom del'Aqrupació.

En principi, la participació a lesexcursions a peu era descassaconcurrencia. Quan es tractava demuntar un campament, si era a propde la nostra vila, sanimava la gent afer aquella nova activitat. A poc a poc,l'habitud danar a la muntanya per lanostra rodalia sana afermant i shiincorpora tot seguit el contingut de lesdiverses modalitats que la muntanyaofereix segons les deterencies decadascú, Lassistencia a les marxes,l'acampada, lescalada [de poca velada],l'esquí destar per casa, lespeleolcqialimitada i en cotes discretes pel nostremassís de Garraf... Aquestes pro postessón inseparables dins de lexcursionisrnemodern o muntanyisme, concepte sobreel qual durant anys i panys sha polemitzaten sacietat.

Vivim en un país singular on l'excursionismecontlura i annexionava a promoure cursetsen estala, a propagar la sardana. Unsprincipis culturals que havien estatreleqats. Durant la llarga postguerraespanyola, la constitució dun clubde mena excursionista suposava unaplegament de persones, de joves, i aixó

era inversemblant per als mandatarisde lepoca parque ja nhi havia una, dejoventut "oficial", En tot cas, era tolerat iamb un esment inquisicjor destar sempreobservat. Només feia falta un pretextrebuscat per donar per acabat el club, Entornar la 'pau, hi hagué una escombradatotal dentitats dale catalanista ..

rLa darrera formació duna entitatdaquest carácter dabans de la _G,C, fouel 1934, a la capital catalana,Sis anysdesprés dacabat e~ c.onflicte, el 1945, ala ciutat Comtal es constituiria la prim~raentitat d'aquest baqatqe. Fins el 1956

es formarien set entitats noves, cincdelles centrades en ciutats de comarca,la darrera de les quals fou a Vilanovai la Geltrú, amb l'AE Talaia, l'onze desetembre de 1955, federada el febrer de1956 i acceptada pel Govern Civil de laProvíncia el juny del mate ix any.

La significació que des dels seus orígenstingué l'excursionisme és constatat pelfons estudiós, reivindicatiu. Significa laidealització en la fidelitat vers un territoria partir de l' exercici físic del caminar on encada passa es feia -fem- una descoberta.

El maig de 1956 es va muntar una"exposició" de postals de rnuntanya.Quatre targetes de no res, Un proposit perrealcar i atreure públic a lestatqe delcarrer Sant Pau, recentment inaugural.Per anunciar el fet, shavia penjat unapancarta de roba, de dos pams darnple,a banda i banda del carrer, i de seguidaens la varen fer retirar,

En la vidriera lateral de l'entrada. a lapart superior, hi mancava un vidre i perallí el carter tirava la correspondencia,

En la primavera del 1958, es va rebreuna publicitat sobre la traqica mort delprohom Manuel Carrasca i Formiguerapel fet que aquells dies se squeiael vinte aniversari del seu ominósafusellament lcorn la de molts altresl

Era una paperassa destrany discursque suggeria que es divulgués el íet. A

tota vista era un parany per entabanaruns novells associats en un "delicte

subversiu"I

Un cas semblant va succerr a unscompanys de Vilafranca del Penedes

el juny de 1950, Aquells joves havien

aconseguit uns permisos per reobrir elCentre Excursionista Vilafranquí, fundat

el 1922 i tancat el 1939,

A punt dun nou cornenc [un grupet

de la gent de la preTalaia hi erenconvidatsl. "alqú" va denunciar aquells

socis, ferms, com autors de la penjada

duna senyera en un cim penedesenc,

un acte considerat prohibitiu i suficient

per tancar el Centre en plena celebraciói que perdura fins a la "tr ansició".

La gent de la Talaia era lluny dequalsevol área financera. Persones de

quefers fabrils, empleats, artesans,

professors que un dia els atreu lainclinació vers l'aire lliure en harmonia

amb la naturalesa. Un camp perablanir-se dels deures del dia a dia.Un parentesi estimulant de llibertats.

Un mot que, a tombs, es distorsiona

interpretant aplicacions dadversa

fatalitat vers laltri.

p a la bretxa de Roland després de visitar la gruta de Casteret. Any 1957, Foto: Josep Blanes

N, 306 ' Juliol2016 ' Agrupació Excursionista TALAIA 139

Un ofici dexcursionista quan es tenenuns dies per disposar, amb la llibertat detriar una contrada, la llibertat de seguirper un sender senyalitzat o a lalbirdun corriol desconegut que cloura alfinal de la caminada, continuant, potser,lenderná. És un privilegio I més encaraSI es comparteix el camí amb altrescompanys. Uns amics que, a muntanya,poden tenir una connotació perdurableen el decurs del anys. I en aquell tempshi havia pressa a posicionar-nos en unarnbit tan especial, el tracte amb altragent de motxilla ..

El 1957 es va fer una sortida de vacancesa la vall dOrdesa. La "primera excursió"amb una arrencada de 14 o 15 socis isacies de lAqrupació. A la vall, "pareNacional", encara es podia acamparen una rotllana prop de lantiqa casaOlivan.

Tendes de Barcelona, Saragossa I

daltres localitats eren al redós. Tendesque no duien "terra". Aleshores, comquasi tothom, amb el piolet feiemun reguerot al voltant del sopluig enprevenció dun ruixat, per evitar queentrés aigua a linterior. En recordar-ho, set remou la consciencia dhavercalcigat aquell prat verdíssim, practicaque per sort aviat es deixa de fer. Undels dies es puja al vell refugi de Góriz, a2.120 metres daltura. Fent la ruta, caliagrimpar per les 'clavilles de Soaso. untram encinglerat, assegurats a més amés per una corda. Com que a la zona del

Re.fv'Si de Goriz (v~t\.) 2,)20101-,'.\1".

/I"-g- H'51

refugi no hi ha bosc, arrepleqarern unsbranquillons de matolls i en férem unsfeixets que portárern penjats damunt lamotxilla. Duguérem llenya per podercuinar allá dalt. Cap al tard, arribaren

al refugi un grupet de francesos i al'hora de cuinar van treure uns fogonetsde 'camping qaz, uns atuells de poc

pes, eficients, que als nostres voralsnomés es podien obtenir de contraban,a Andorra. I aquells sacs 'duvet delseu equip feien patxoca. A la nit, endisposar-nos a jeure sobre el rústicprestatge del vetust refugi, en compararla nostra impedimenta amb la delscol legues ocasionals de llitera, davantla dissernblanca, ho dernostrarern ambuna riallada incontenible. Llavors, aaquells muntanyencs, els férem saberla nostra sincera demostració dautc-íúrner-sen del trae tercermundistaque arrosseqavern .. Fran¡;:a feia pocsanys que havia assolit el primer 8.000,i els seus ciutadans disposaven dunesllibertats ben afermades. Seguint elrastell dintericions i fets sentra alsanys 60, amb la Talaia ja involucradaeditant un butlletí social per tal de tenirmés aproximació amb la seva gent. I undia, 'des de dalt, vénen notificacions,

obligacions, tribulacions i censura. Amblai sempre a topar. Llavors, per evitarconfrontacions, cal fer-se el beneitper confondre el censor dun torn tanrigorós i llarg.

Pels anys 70, un nou jovent va adquirint

;formació, experiencia en la practicade lescalada, de l'alpinisme daltura ..Lescalada requereix técnica, aplom,

, resisttncia. i prudencia. LÁngel Vedo,el 'patriarpa, com' amistosamentlanornenen, els companys de cordada,pot representar una elit que hanformat el GEAM IGrup dEscalada i Alta

JMuntanyal Talment com el GET [GrupEspeleolagic Talaial, l'espeleologia, elfascinant món subterrani, amb l'AntoniFerrer lTonet] en la part científica ..I també, en els anys de la 'transició.

en garbellar terra per treure a la llummés troballes del poblat ibsrorornad'Adarró ..

Uns durs cornencos daprenentatqe fent

esquí de muntanya amb rudimentari

estilo Els contactes amb els grans cims

pirinencs. La descoberta dels Alps, el

Mont Blanc, el Cerví ..

A partir dels anys 80 apareix el

senderisme, un efectiu vinqut de la

frontera enlla, que entra amb forca

per fer moure les cames a una nodrida

participació que, de la rna duna

programació, va seguint els senders de

Gran Recorregut. Amunt i avall, doest

a llevant, abastant el que contenen les

diverses comarques catalanes i més, on

sempre queden indrets per meravellar-

sen. Malgrat el que canta Lluís Llachen una bonica cancó "el meu país és tan

petit", mai s'acaba de coneixer ben bé del

tot. LAgustí Poch i els companys dequip

~'".......--:-----------..-'~/ís-

Refugi vell de Góriz. Dibuix: Antoni Ordovas

40 IAgrupació Excursionista TALAIA . Juliol2016 . N, 306

són els 'culpables' de tants "dossiers"que descriuen el camí per no perdres.Una aconseguida activitat de rellevantdurada dins de les que realitza l'entitat.

Qui no coneix la historia de les"histories" en fer ladquisició del localsocial? Oesprés de 40 anys danar delloguer i estar sempre amb l'ánsiadun contracte en caducitat. el 1995.el Patronat daquest casalici [antigamansió dels Ballester. un hisendat delSegle de les Llums. o casa Colomal vaposar en venda l'edifici. Llavors la Talaia.que ja feia vint anys que hi tenia el seuestatge social. a lloguer. convoca unaAssemblea Extraordinaria on els socisdonaren laprovació de comprar unabona part de lirnrnoble. És un repteencertat. dirnponderable valor per a unaentitat daquest carácter, el disposardun espai. vital per sobreviure en el seuquefer. Unes trobades. un lloc dactes,per guardar el material de muntanya,mobiliari i documentació, l'arxiu de totesles activitats i la biblioteca, que amb elsanys ha augmentat el seu contingut.

La Junta. regida pel llavors presidentSalvador Butí íarnb tres llargs mandatsl.es fa seu el compromís, juntament ambtots els socis i sacies, de tirar endavantuna empresa "colcssal" que suposavacercar les finances, hipoteques I

assumir unes despeses a través dunesderrames i uns bons a la voluntat delsmembres de l'Agrupació, durant unsquants anys.. Obres de consolidació ...Cal agrair lernpenta del president, laJunta i tota la colla de socis i sacies perlaconsequirnent dun somni llargamentdesitjat. .. Bé per localitzar i situar-te enel temps, en un lloc concreto el reviurenoms i treballs de segles enrere, unainclinació vers la contrada de que VicencCarbonell sap un munt.. I els mapesdAntoni Sagarra ... Ila toponímia de JoanVirella .. I l'ajut de M. Carme Barceló,de Blanca Forgas, de Nati Salvadó peractivar els Oivendres Culturals o bécohesionar la Revista ...

El 2005, essent president SalvadorBelchi, sescau el· 50e Aniversari del'entitat i l'Agrupació ho celebra ambimportants actes de cara als socis i versla nostra ciutat i comarca. Oesprés deretre un sentit hom~natge al mestrePompeu Fabra, a Prada de Conflent.al peu del Canigó, dallí és_portada laFlama de la Llengua fins a Vilanovai la Geltrú i visitara diver'sos indrets

de la comarca. I la Flama cami~ara apeu fins a Montserrat. Una tradició del

món de l'excursionisme que ja ve detemps en la defensa de la llengua. Ien aquell aniversari l'honor fou per laTalaia. Com a cloenda de lefemeride.sis joves talaiencs. després dunaintensa preparació, el setembre-octubreassoliren el Cho-Oyu, a t'Hirnálaia, undels vuitmil del sostre del món. Unaaventura daquest nivell difícil d'irnaqinarempesa des de Vilanova I la Geltrú, elGarraf. .. lncreible vist des daquellscomen<;:os...

Una entitat daquest format funciona,s'ha desenvolupat qracies a una collade socis i sacies amb nom i cognom,com en Manel Vida l. des de Secretaria,de temps. assessorant, tramitant,fent inscripcions, amb to darnic,assabentant el nouvingut... Quant al'ús de la informática, en Ramon Casasnés un 'savi, fent un arreplec de dadesque engoleix la 'caixa rnáqica. I aixó etfa reflexionar de quan es feien servirels 'rnaleüs' o benaurats mapes de

carenes que els GPS han bandejat a laprehistoria.

En pronunciar el nom "sardana" et veal pensament un dels entranyablespropulsors dArnics de la Sardana,Manuel Massana Constantí, que ens hadeixat de poc. ..1 aquelles grans pancartesque pintava per a la Marxa o bé per a lesCaminades Populars, amb devoció ...

Seguint amb la informática, aquestatambé ha entrat a la biblioteca amb

l'irnpuls de Marcellí Ferrer i altrescompanys. Tot un cúmul de documents,fotos, llibres, la Revista ...

Un material que es va cornencant adestriar el 1997, en acabar-se lesobres duna sala, en que collaboravenViqui Florenciano, Xavier Salleras. PilarBertran, Josep Elias ..

Una iniciativa de cabal interes ha estatla formació del Grup de Muntanyaen Família. Uns infants que, a redósdels pares, van fent unes excursionsperiódiques per contactar amb elpaisatge, la vida a laire lliure ... Aprendrea coneixer, respectar la bellesa que hiha al nostre món natural, tan malversata voltes. Una proposta que el nostrejove president, Joan Raventós, i altrescompanys i companyes van organitzantamb evident animació i feina ..

Fins ací ha estat l'espigolar de fets ianecdotari de 60 anys i més .. Un camí

que un dia ens vam proposar tirar

endavant. amb obstinació. Com el que es

cantava en els focs de camp: 'no serem

moguts com el pi ran de la ribera ...·

D'alquna manera, tenim l'instint

ancestral danar a la recerca de l'Arcadia

felic .. Un anhel agosarat ... En tot cas,

l'ésser, menant un plec emocional o un

plec de fenas per ajeures sota la llum

de les estrelles, shaurá aproximat al

besllum amb alguna de les arcadies.

Potser ...

r

e~3 d'agost dEf19~to: Josep Blanes

N. 306 . Juliol2016 . Agrupació Excursionista TALAIA 141