Els virus

Característiques dels virus Són partícules microscòpiques molt senzilles constituïdes per un àcid

nucleic (genoma víric) i una càpsula proteica (càpsida), i de vegades per una coberta membranosa.

Els virus no arriben a tenir estructura cel·lular, per això quan es troben fora de les cèl·lules que parasiten (fase extracel·lular) són totalment inertes. Els virus en fase extracel·lular s’anomenen partícules víriques o virions.

Els virus en la fase intracel·lular són capaços de destruir el genoma de la cèl·lula hoste i després dirigir la síntesi de noves cobertes víriques utilitzant la maquinària (enzims) de la cèl·lula hoste. Per tant per poder reproduir-se els virus han d’entrar a l’interior d’una cèl·lula, són paràsits obligats de les cèl·lules

Els virus són més petits que les cèl·lules, ja que no acostumen a superar els 2500A

Els virus es classifiquen segons parasitin a bacteris, a plantes o a animals, també segons si tenen ADN o ARN, la forma de la càpsula proteica o si tenen o no de coberta membranosa.

Estructura dels virus Genoma víric. Es compon

d’una o vàries molècules de DNA o RNA, però mai de les dues alhora. L’àcid nucleic dels virus pot ser de cadena oberta o circular, i la cadena pot ser monocatenària o bicatenària.

Capsida. És la coberta proteica que envolta el genoma víric. El conjunt del genoma víric i la càpsida s’anomena nucleocàpsida, La càpsida està formada per proteïnes globulars anomenades capsòmers.

Tipus de càpsida Càpsida

icosaèdreica Càpsida

helicoïdal Càpsida

complexa

La coberta membranosa La coberta

membranosa. És una coberta que tenen alguns virus com el de la ràbia, l’hepatitis, la grip, la verola i la sida.

Viroides i prions Un viroide és una petita molècula de RNA que només

té uns pocs centenars de nucleòtids, de forma circular i monocatenària que no està protegida per cap tipus de coberta i que infecta cèl·lules vegetals.

Els prions són proteïnes amb la mateixa o gairebé la mateixa seqüència d’aminoàcids que una proteïna normal, però que tenen una estructura espacial diferent, i que són capaces d’induir que les proteïnes normals de les cèl·lules adoptin la forma de prió.

La síndrome de Creutzfeld-Jakob és la malaltia humana més coneguda causada per un prió

Fases del cicle dels virus

Fixació Penetració Replicació del genoma víric i síntesi de

capsòmers Acoblament de nosu virus Lisi o alliberament

Fases del cicle víric Fase de fixació o

adsorció Fase de

penetració Fase d’eclipsi Fase

d’acoblament Fase le lisi o

alliberament

Cicle lisogènic Alguns virus no destrueixen la

cèl·lula hoste i el seu genoma passa a incorporar-se al DNA de la cèl·lula hoste. Aquests virus s’anomenen virus atenuats o pròfags i la cèl·lula receptora, cèl·lula lisogènica.

El DNA del pròfag pot viure en forma latent durant diverses generacions de la cèl·lula hoste, fins que un estímul determinat indueixi la separació del DNA del pròfag del DNA de la cèl·lula hoste;

Comparació cicle lític i cicle lisogènic

Estructura del VIH (1) El virus de la SIDA és

extremadament petit (120nm), de forma esfèrica i es compon d’un nucli intern o càpsida que està constituït per la proteïna P24. A l’interior de la càpsida hi ha el material genètic del virus constituït per dos fils de RNA que es troben lligats a l’enzim transcriptasa inversa.

Estructura del VIH (2) Al seu torn la càpsida es troba

envoltada per una coberta esfèrica formada per una capa proteica contínua interna P17, i per una bicapa lipídica externa com la que formen les membranes de les cèl·lules eucariotes, a les quals s’associen diferents proteïnes que s’incrusten entre les molècules lipídiques (proteïnes GP41) o que es projecten cap a fora (proteïnes GP120).

El virus de la SIDA és un retrovirus. Transcriu el seu genoma de RNA a ADN com a primer pas de la infecció cel·lular. Aquesta transcripció inversa la duu a terme l’enzim transcriptasa inversa.

Cicle lític del bacteriòfag T4 El bacteriòfag T4 és un

dels virus amb càpsida complexa, és a dir, és compon d’un cap i d’una cua que té una placa basal i fibres de fixació. El DNA és bicatenari i està molt empaquetat en el capa. Aquest cicle es denomina cicle lític perquè condueix a la destrucció lisi de la cèl·lula hoste.

Cicle del VIH