Els vertebrats de la Formaciأ³ Argiles de Morella (Aptiأ  ... Els jaciments de vertebrats es...

download Els vertebrats de la Formaciأ³ Argiles de Morella (Aptiأ  ... Els jaciments de vertebrats es localitzen,

of 14

  • date post

    02-Aug-2020
  • Category

    Documents

  • view

    0
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Els vertebrats de la Formaciأ³ Argiles de Morella (Aptiأ  ... Els jaciments de vertebrats es...

  • NEMUS Vol. 2 2012

    15

    Morella i la comarca dels Ports són molt coneguts dins de la paleontologia de vertebrats, sobretot pels jaciments re- lacionats amb restes directes de dinosaures, que han estat motiu d’atenció per part de nombrosos especialistes des del segle XIX. La resta de vertebrats que van compartir habitat amb el dinosaures, potser perquè els materials fòssils no eren molt abundants, no van tenir generalment la mateixa atenció. Els jaciments de vertebrats es localitzen, quasi sempre, als diversos afloraments dels nivells de la Formació Argiles de Morella, que fins la seva denominació formal (Canerot et al., 1982), sempre havia estat coneguda de manera infor- mal com les Capes Roges de Morella (Santafé et al., 1982a).

    Aquesta formació té una edat inclosa dins de l’Aptià inferi- or del Cretaci Inferior, sent un dràstic episodi sedimentari regressiu (Salas et al., 2003). Encara que la major part dels jaciments de vertebrats si- guin de la formació citada, també s’han pogut localitzar altres restes en altres edats. Així podem citar el jaciment paleoicnològic de Vallivana (Morella) inclòs en la Forma- ció els Magraners amb una edat situada entre el Valanginià inferior i l’Hauterivià superior, i encara que no són restes directes, sí que corresponen a icnites de dinosaures teròpo- des i per tant a l’activitat vital de vertebrats (Moratalla et al., 2003). En nivells de calcàries lacustres, que es podrien in- cloure en el Membre Mas de Querol de la Formació Artoles

    1 Unidad de Paleontología. Departamento de Biología. Facultad de Ciencias. Universidad Autónoma de Madrid. Cantoblanco, 28049 Madrid. jm.gasullal@gmail.com 2 Grupo de Biología Evolutiva. Departamento de Física Matemática y de Fluidos. Facultad de Ciencias. UNED. c/ Senda del Rey, 9. 28040 Madrid. fortega@ccia.uned.es 3 Departamento de Paleontología, Facultad de Ciencias Geológicas, Universidad Complutense de Madrid. C/ Jose Antonio Novais, 2, 28040 Madrid.

    La Formació Argiles de Morella és una de les formacions del Cretaci Inferior peninsular que més registre fòssil de vertebrats està aportant. La seva condició de medis deposicionals, generalment continentals, però també de vegades transicionals amb influències mareals, fa que les restes de la fauna de vertebrats que s’ha localitzat als diversos nivells d’aquesta Formació, siguin principalment d’origen terrestre però també d’origen marí. Així entre la fauna terrestre destaquen per damunt de tot les restes de diversos grups de dinosaures mentre que, de la fauna marina, podríem destacar sobretot materials fòssils que pertanyen al grup dels plesiosaures. No obstant la varietat faunística recuperada és més ampla, amb peixos, amfibis, tortugues, escamosos, cocodrils i pterosaures. Tots junts generen un conjunt de vertebrats que representen una gran part dels tàxons que s’han descrit fins ara en la biota terrestre de l’Aptià inferior, no sols de la Península Ibèrica, sinó de la resta del continent europeu. Mots clau: Formació Argiles de Morella, Aptià inferior, vertebrats

    The vertebrates from Argiles de Morella Formation (Early aptian, Early Cretaceous) One of the most relevant Iberian Lower Cretaceous Formations is the Argiles de Morella Formation. Most of the vertebrate fauna recorded from the distinct beds of this Formation are related with continental environments, but some remains are close related with marine environments. Among the continental fauna highlights the remains of a great variety of dinosaurian groups, whereas plesiosaurian are the most common among marine fauna. Nevertheless, a great variety of other vertebrates such as fishes, amphib- ians, turtles, lizards, crocodiles and pterosaurs have been recorded in beds of this Formation too. This assemblage of vertebrate remains represents one of the most complete records of early Aptian terrestrial biota from Europe. Key words: Argiles de Morella Formation, early Aptian, vertebrates

    Els vertebrats de la Formació Argiles de Morella (Aptià inferior, Cretaci Inferior)

    José Miguel Gasulla1, Francisco Ortega2, José Luis Sanz1, Fernando Escaso2, Pilar Yagüe2 y Adán Pérez-García3

  • 16

    funcionament més ben planificat. Però també s’ha degut a l’ac- tivació de la mineria relacionada en materials per a la fabrica- ció de taulells i el control paleontològic que s’ha pogut realitzar sobre les tasques extractives. Tot aquest treball d’investigació revela, per una banda la importància del registre fòssil però també mostra la problemàtica de compaginar factors cientí- fics, patrimonials, econòmics o culturals que afecten al propi recurs i que pareix que es retroalimenten entre ells.

    Els primers descobriments i els primers treballs d’investigació Les primeres restes de vertebrats descoberts a Mo- rella es remunten a l’agost de 1868. En aquell estiu Nicolás Ferrer i Julve, un naturalista i metge de Mi- rambel, que seria més tard catedràtic de medicina a València, descobreix una sèrie d’ossos fossilitzats, prop de Morella (Segura Barreda, 1868). Les referèn- cies geogràfiques situen la troballa molt probable- ment cap a l’actual Teuleria Milian. El desconeixe-

    ment en la determinació del material fa que busqui

    assessorament en Joan Vilanova i Piera, en aquell

    moment, catedràtic de Geologia i Paleontologia de

    amb edat del Barremià (Salas et al., 1991), també s’han po- gut localitzar materials fòssils de vertebrats corresponents a peixos i un tetràpode indeterminat (Fig. 1). La investigació dels jaciments ha funcionat a base d’impulsos puntuals. Però en els últims anys l’activitat paleontològica s’ha vist augmentada exponencialment. En part és degut a la revi- talització de l’interès científic pels jaciments de fòssils, de nou principalment de dinosaures, de la zona de Morella, amb un

    Figura 1 | A) Vista de Morella. La banda central de la imatge correspon al nivells de la Formació Arcillas de Morella en la zona de El Beltran, on es troben els jaciments més coneguts històricament. B) Mapa geològic de la zona de Morella, amb la columna estratigràfica de la Formació Arcillas de Morella al jaciment de la Cantera del Mas de la Parreta. La imatge correspon a la part central i al sostre de la citada Formació.

    Figure 1 | A) Overview of the Morella landscape. The central part of the picture corresponds to the levels of the Arcillas de Morella For- mation at the ”El Beltran” area, where are located the main classic localities with fossils. B) Geological map of the area of Morella, with the stratigraphic column of the Arcillas de Morella Formation, belonging to the fossil-site of the Mas de la Parreta Quarry. The picture corresponds to the central part and the roof of that Formation.

  • NEMUS vol. 2 2012 17

    la Universidad Central de Madrid. Vilanova identifica les restes com les d’un gran rèptil (Vilanova, 1872) i després les atribueix al dinosaure ornitòpode Iguanodon (Vilanova, 1873). També dins del seu treball investigador aconsegueix recuperar la primera gualdrapa de tortuga cretàcica a la pe- nínsula (Gasulla et al., 2009a). Després d’aquestes primeres imprecises referències, cap als anys 20 del segle XX l’investigador castellonenc Josep Royo i Gómez va ser qui va fer les primeres anàlisis estructurats sobre la fauna fòssil de Morella, que a més també significa- ven els primers estudis seriosos sobre els dinosaures espa- nyols (veure Gasulla et al., 2009a). Tots els materials fòssils recuperats per Royo van formar part de les col·∙leccions del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, com al- tres que anteriorment van ser dipositats per Vilanova. Totes les restes, un total de 1.309, estan catalogades en 84 fitxes i corresponen a jaciments de Morella i Vallibona, on desta- quen aquelles que fan referència a dinosaures, especialment a Iguanodon. Després dels treballs de Royo, de nou ens trobem, exceptu- ant alguna cita aïllada (Lapparent, 1966), un hiatus investi- gador fins la dècada de 1970. És en aquell moment, quan un aficionat local, Francisco Yeste, junt a altres col·∙laboradors, redescobreix algunes localitats fossilíferes de vertebrats. Aquestes troballes posen en avís a les autoritats locals que sol·∙liciten la col·∙laboració d’institucions científiques com l’Institut de Paleontologia de Sabadell o el Museo Nacio- nal de Ciencias Naturales de Madrid. Fruit d’aquesta col- laboració es realitzen diferents campanyes d’excavacions (Santafé, 1978; Santafé y Casanovas, 1979 i Santafé et al., 1979), també la publicació de la primera monografia so- bre dinosaures a Espanya, feta per investigadors espanyols (Santafé et al., 1982) o la notificació a nivell internacional de restes de vertebrats morellans (Sanz et al., 1983).

    La Paleontologia a finals del segle XX Una altra vegada hi ha una important paralització dels tre- balls paleontològics sobre vertebrats, essencialment dino- saures, fins les acaballes del segle XX. Encara que no hi va haver una relació directa important en treballs de camp, la realització del Museu Temps de Dinosaures a l’any 1994, va reactivar d’alguna manera l’interès pel registre fòssil de Mo- rella, provocant la reagrupació de les col·∙leccions i la seva millor preservació. A més va provocar activitats paral·∙leles al Museu, com jornades de difusió de temes paleontològics o eixides de camp per a prospectar i identificar jaciments. Tant la troballa del jaciment paleoicnològic de Vallivana en 1997, com la descripció de nous restes de dinosaures (Ruiz- Omeñaca y Santos-Cubedo, 1998) no fan sinó mantenir el caliu invest