Els Tòpics Literaris

7/23/2019 Els Tpics Literaris

1/22

ELS TPICS LITERARIS

1. ELS TPICS LITERARIS

Un tpic literari s una idea o un procediment estilstic que, de tant repetir-se, sha convertit en una frmula

tipificada usada de manera recurrent pels escriptors. La major part dels tpics procedeixen de la literatura

clssica, i per aix sovint sidentifiquen am! una expressi llatina.

"l#uns dels tpics ms freq$ents en la tradici literria occidental sn% lexhortaci a #audir del present &carpe

diem'( el pas implaca!le del temps &tempus fu#it'( la vida comparada am! un riu &vita flumen'( lelo#i de la vida

en contacte am! la natura &!eatus ille'( ledat dor &aurea aetas')

*i ha tpics que sintetit+en lesperit de tota una poca. er exemple, lamor ents com un pacte &foedus

amoris', que reflecteix la relaci de vassallat#e feudal, s molt present en la literatura medieval, mentre que els

renaixentistes enalteixen el valor de la vida present i terrenal a travs del tpic del carpe diem.

ls tpics consa#rats per la tradici constitueixen un conjunt for/a tancat, ja que es refereixen a q$estions

!siques de lexistncia humana, com ara el pas del temps, la mort o lamor.

1.1. LA VIDA I EL PAS DEL TEMPS

La literatura ha expressat, al llar# de la histria, les m0ltiples concepcions de la vida humana i sovint ho ha fet a

travs de tpics molt recurrents. La major part daquests tpics transmet una visi de lexistncia dominada per

la sensaci de precarietat que produeix el pas del temps i la perspectiva de la mort.

Metfores de la vida

La metfora permet expressar de manera plstica i concisa una determinada idea de la vida( s freq$ent

comparar-la am! un trajecte o am! una ficci.

VITA FLUMEN !la vida "o# $% ri$& '$e

fl$ei( "o%sta%t#e%t i '$e #e%a fi%s al

#ar '$e re)rese%ta la #ort.

1orren les nostres nimes com dos rius paral2lels.

3em el mateix cam sota els mateixos cels.

4...5 i escolto la teva ai#ua, tremolosa i ami#a,

de la font a la mar 6la nostra ptria anti#a-.

7rius 8orres

Pgina1


2/22

"questa metfora ja lenunci el #rec

*erclit &9:: a1-:;< a1', que va dir que tot

flueix i compar el flux de lexistncia am! u.

*+M+ VIAT+R !l,-o#e $% "a#i%a%t& la

vida vista "o# $% viat/e $% )ele/ri%at/e

'$e a)orta saviesa i e()eri0%"ia.

=uan surts per fer el viat#e cap a >taca,

*as de pre#ar que el cam si#ui llar#,

le daventures, ple de coneixences.

er no forcis #ens la travessia.

?s preferi!le que duri molts an@s

A que ja si#uis vell quan fonde#is lilla,

Bic de tot el que haurs #uan@at fent el cam.

CDEF8"E8AEGDF C"H"3AF

La idea del viat#e com a procs

daprenentat#e ja s present a lDdissea. ?s

un tpic freq$ent en la literatura medieval% la

vida com a cam de purificaci

VITA T*EATRUM !la vida "o# a teatre&

"o# a re)rese%ta"i del )a)er '$e e%s

to"a.

1om una o!ra de teatre, aix s la vida( el que

importa no s la duraci, sin com de ! sha

representat.FIE1"

?s una metfora molt anti#a% caracterstica

del pensament !arroc

VITA S+MNIUM 2REVE !la vida 3s $%

4re$ so#%i& $%a il5l$si ef6#era.

l real, doncs, qu sJ uix que a ple sol

Hai# per canals o!scurs( i entre la #ent,

n vast desert, perdut. l fadr mol

Fens #ra ni !oll, i la passa indolent.

D!erts, els ulls sn !uits( i on va, qu vol,

Ei el cuits sap. A oposem cor i mentK

Pgina2


3/22

.H. 3DAM

7otiu recurrent en la literatura !arroca irecuperat pels surrealistes.

La 4revetat de la vida

l carcter efmer de la vida i la caducitat dels valors humans sn temes presents a totes les literatures,

presents i passades, i hi ha nom!rosos tpics que els expressen.

TEMPUS FU7IT Nl temps fui#O &fu#acitat

de la vida', V+LAT AETAS Nl temps volaOirremeia!lement% tot s passat#er, destinat a

la destrucci.

3u#en volant les hores,

A en #lo!us cristal2linsLa pols que cau desperta

" la que est dormint.

3rancesc 3ontanella

Hir#ili lexpress a les Per#iques &


4/22

lexistncia humana.

CARPE DIEM !a)rofita el #o#e%t&

i%vita"i a /a$dir del )rese%t l,9%i" valor

se/$r e% la i%"ertesa i f$/a"itat de la

vida.

Geixat !esar i si et quedava en@or

Sesa de nou, que la vida s comptada.

oan Falvat-apasseit

l motiu apareix a lDda A, TT, T d*oraci &9

a.1. -; d.1.', i ha estat reprs a totes les

poques, so!retot a ledat mitjana, el

Benaixement i el Sarroc

C+LLI7EVIR7+ R+SASOa#afa les roses,

noiaO( s una variant del tpic anterior, en

qu la rosa sim!olit+a la !ellesa transitria

de la vida humana.

*eus aqu un ram que ads la meva m

Us ha triat de les flors espellides.

Fi no ha#uessin estat avui collides,

n terra les haureu vist dem.

"ix us si#ui un avs cert i exemplar(

1ar les vostres !elleses, !o i florides,

n molt poc temps cauran totes marcides

A, com les flors, de so!te han de finar.

ierre Bonsard

Lexpressi pertan@ a lo!ra Bosae &Q,:V',

del poeta llat "usoni &


5/22

carcter il2lusori de la vida humana, en qu

tota am!ici s vana i noms comporta

an#oixa i sofriment.

8ocant a m, desada, lampolleta

Ge cianur per si mur#s dusar-lo,

Gavant la!surditat de lunivers

D ! de lhome, in0til pre#untaire

Gins lordre ima#inat pel demi$r#."turada la san#, ja no caldria

8ancar i o!rir cap altre cop la porta

1orcada ni tampoc encendre foc,

=ue lestofat de la vida t mal #ust,

Ei fer-me el llit, ni res.

oan Hin@oli

l tpic prov de lclesiasts i tin#u #ran

predicament entre els autors medievals.8ransmet la visi cristiana de la vida, entesa

com una Nvall de ll#rimesO, per

transcendeix lm!it reli#is.

MAL DU SI;CLE !#al del se/le

#ale%"o%ia& estat de tristesa, de tedi,

davant la falta de sentit de lexistncia

humana.

=uan el cel !aix, feixuc, pesa com una tapa,

Fo!re el cor que #eme#a turmentat pels

ne#uits,

A quan lhorit+ que el cercle enter en#rapans vessa un dia ne#re molt ms trist que

les nits.

1harles Saudelaire NFpleenO Les flors del

mal

l mal du sicle s un motiu romntic, i el

terme spleen fou popularit+at pel poeta

francs 1harles Saudelaire &T;QT-T;X'. lsromans, per, ja parlaven del taedium vitae.

La vida ideal

Pgina5


6/22

La valoraci ne#ativa del present comporta una idealit+aci nostl#ica del passat perdut o laspiraci dassolir

un futur millor.

AUREA AETAS Nledat dorO, una poca

mtica en qu la vida era plenament feli/.

Fom teixidors que sar#im les ro!es dun vell

ordre.Eo hi ha res ms i, en el costum, imitem

Les arts i els lli!res dels antics mestres.

er ho sa!em% avui no hi ha nin#0

1ompara!le a raxteles, "risttil o

"rqumedes.

3rancesc arcerisas

"quest motiu apareix per primer cop a ls

tre!alls i els dies del poeta #rec *esode

&se#le HAAA a.1.'. Ledat dor correspon al

re#nat de Faturn, previ al dels dus

olmpics.

EL PARAD


7/22

lli!re de la S!lia, el Pnesi, per la

desi#naci del tpic s de#uda al ttol de

lo!ra l arads perdut, del poeta an#ls

ohn 7ilton &TW;-TX:'.

U%a UT+PIA =NED-LLD1, LLD1

AL2LD1"LA8Y"SL' s la concepci duna

societat ideal, dun mn ima#inari que fra

desitja!le assolir al#un dia.

Beconeix que no sn vanes quimeres les

coses que hem dit so!re la polis i el seu

#overn, sin que, tot i que difcils, es poden

realit+ar, encara que noms 4...5 quan hi ha#i

a la polis un o diversos #overnants que, com

a verita!les filsofs, 4...5 tin#uin en la ms

#ran consideraci el cam recte i la justcia.

lat. La rep0!lica.

La societat ideal que descriv lat a La

rep0!lica inspir moltes utopies posteriors.

l terme utopia, per, el cre el pensador

an#ls 8homas 7ore &T:XX-T9


8/22

sinteti+a la idea de lequili!ri clssic,

recuperada pels renaixentistes

PRIMUM VIVERE DEINDE

P*IL+S+P*ARE Nprimer viure, desprs

filosofarO% la vida material va per davant de

lactivitat intel2lectual.

"ra la #ent ocupa el lloc dels versos

A no shi val a fer jocs de paraules

er apa#ar la fam o la incertesa.

7iquel 7art i ol

La citaci satri!ueix al filsof an#ls

8homas *o!!es &T9;;-TXV', per el tpic

ja ve expressat en dites com N"!ans s

lo!li#aci que la devociO

>. LA M+RT

1ada poca ha enfocat el tema de la mort se#ons les creences dominants. Gest cert de la vida humana, la mort

pot omplir-la o privar-la de sentit.

C+TIDIE M+RIMUR Nmorim cada diaO una

mica, la mort com a dest ineludi!le.

La vida sencera de lhome no s altra cosa

que un cam cap a la mort.

Fneca.

Lexpressi, que enunci el pensador llat

Fneca a pstoles Q:, QW, transmet una

visi pessimista de lexistncia,

Pgina8


9/22

caracterstica del !arroc i lexistencialisme.

HA8" UE18U7 F8 La vida s un instant, un moment fuga

MEMENT+ M+RI Nrecorda que has demorirO( la certesa de la mort esdev una

reflexi alli/onadora.

Eo em raca, Fen@or, la vida,erqu lespero millor%

Dn s per estimular-me

La memria de la mortJ

Eo em dol laplauso, les #lries,

La pompa ni lesplendor(

erqu en fum esta vil flama

" 0ltimament se resol.

3rancesc. H. Parcia

La citaci pertan@ a les Ftires del poeta llat

ersi &


10/22

La 2ELLA M+RTdel qui mor en el camp de

!atalla o per una causa justa% la mort com a

dest heroic.

ls roman/os popualrs sovint es fan ress

de morts heroiques.

Eo em maten per ser traZdor

Ei tampoc per ser cap lladre,

Fin perqu he vol#ut dir=ue visqus tota ma ptria.

Boman/ de Sac de Boda

?s un motiu !sic a la Alada i lpica en

#eneral. La #lria que comporta la mort

heroica ator#a una mena dimmortalitat, com

expressa el lema Ploria non moritur

+MNIA M+RS AE?UAT !la mort tot ho fa

i#ualO( el poder i#ualador de la mort, que no

fa distincions socials, de sexe, de ra/a o

dedat.

*eus-los aqu% el csar conqueridor de

terres,

l lictor am! el feix que el di#nifica,

l cnsol to#at, el soldat sorrut, lesclau

afric.

8ots dormen per i#ual

Fota aquest son distant i imprevisi!le

"m! qu la#ulla del temps ens traspassa.

3rancesc arcerisas

Lexpressi es tro!a a l rapte de rosrpina

de lautor #rec 1laudi &


11/22

mho permeteren, accepteu la meva nima i

alli!ereu-me daquestes an#oixes. *e

aca!at de viure i he acomplert el cam que

mhavia tra/at la 3ortuna% i ara, #ran, !aixar

la meva om!ra sota terra.Hir#ili. neida.

Hir#ili va introduir aquest motiu a lneida,

en qu Gido es lleva la vida desprs que

neas la!andona. Les desventures del jove

[erther, de Poethe &TX:V-T;


12/22

"quest tpic ve dantic% a la mitolo#ia #reco-

romana, 1upido provocava la ferida de

lamor am! les seves fletxes. l motiu,

recuperat desprs pels tro!adors i els

stilnovisti, encara t vi#ncia avui.

FUR+R AM+RIS&la !o#eria de lamorO( la

passi amorosa vista com una malaltia

mental que o!nu!ila lenteniment, i tam!

com una malaltia fsica que tras!alsa el cos i

lnima.

=uan et miro un instant, ja no ms possi!le

Gir ni una paraula,

Fin que la llen#ua sem trava

A prest un foc su!til em recorre la pell, am!

els

Ulls no vei# res

A em ressonen les orelles,Una suor freda em !an@a, i un tremolor

m pren tota( estic ms verda que lher!a

A em sento que estic a punt

Ge morir.

F"3D

La poeta #re#a Fafo &se#les HAA-HA a.1.' ja

va descriure els smptomes de

lenamorament i, ms endavant, Dvidi &QW

a1-TXd1' escriv els Bemeis a lamor, una

#uia per curar el mal damor. 8pic freq$ent

a la literatura medieval, renaixentista,

!arroca i romntica.

FLAMMA AM+RIS o I7NIS AM+RISOla

flama, el foc de lamorO, una passi fo#osa

que crema per dintre.

"mor, sen@or de lampla monarquia

=ue pu!lica el clavell i el foc proclama

n lardor de la #alta i en la flama

Ge lexaltaci que laire cria.

Bossell-rcel

Pgina12


13/22

?s un dels motius ms recurrents de lapoesia amorosa( usat ja per Dvidi i elsele#acs llatins, encara perviu en la literaturaactual.

MILITIA AM+RIS Nla milcia de lamorO, enqu lenamorat s un soldat que ha daplicar

les arts de la #uerra per conquerir

lestimada.

Lamor s una mena de milcia( aparteu-vos,covardsK 8als estendards no shan de confiar

a homes apocats. La nit, el mal temps, llar#s

camins i cruels sofriments, tota classe de

fati#ues tenen ca!uda en aquesta caserna

plaent.

DHAGA, "rt amatria

Lexpressi prov de l"rt amatria dDvidi,una o!ra molt influent en la literatura ertica

posterior. ncara avui dia parlem duna

NconquestaO quan ens referim a linici duna

relaci amorosa

F+EDUS AM+RIS $%Npacte damorO que

vincula els amants am! un jurament de

fidelitat.

o son aquell qui en lo temps de tempesta,

=uan les ms #ents feste#en prop los focs,

pusc haver a! ells los propis jocs,Hai# so!re neu, descal/, a! nua testa,

Fervint sen@or qui jams fon vassall

Eel venc esment de fer mai homenat#e.

"usis 7arc

8pic principal de lamor corts, o finamor,

de la poesia tro!adoresca, en qu

lenamorat esdev vassall de lestimada,

midons &meus dominus, Nel meu sen@orO'

Pgina13


14/22

L,a#or ideal

Lamor conce!ut com un sentiment espiritual, que transcendeix la sensualitat, s un tema recurrent en la tradici

literria dDccident i es manifesta de diverses maneres% la idealit+aci de la dona estimada, lamor impossi!le,

lamor desprs de la mort)

D+NNA AN7ELICATA Ndona de naturalesa

an#licaO( lestimada s vista com un sser

superior, #aire! div, que exerceix una

influncia !enfica en lamant.

er /o passa Seatriu al davant nostre

Gol/a i humil, ornada de virtuts,

A els ulls no #osen es#uardar el seu rostre,

A els llavis resten de temen/a muts.

assa Seatriu de claredat vestida,

Geixant com rastre un divinal perfum.

La flaire de son pas no sha esvaZda(

A sis cent0ries no han esvaZt sa llum.

Puillem-"u#ust 8ell i Lafont

l paradi#ma de donna an#elicata s

Seatriu, lestimada del poeta itali Gante

"li#hieri &TQ9-T


15/22

era prim i afilat e no massa #ran ni poc

se#ons la llindesa de la cara, que era

dextrema !lancor de roses a! lliris

mesclada( los llavis tenia vermells com a

coral e les dents molt !lanques, menudes eespesses que parien de crestall.

oanot 7artorell, 8irant lo Slanc,

?s un tpic renaixentista, que usa recursos

presos dels poetes antics i dels stilnovisti."l#unes de les imat#es ms ha!ituals sn

els ulls clars i lluminosos, la pell !lanca com

la neu o les flors, el ca!ell dor, els llavis de

corall, les dent com perles o cristalls)

L,a#or real

"ltrament, lamor vist des de la perspectiva humana, des de la sensualitat i la quotidianitat de les relacions

amoroses, tam! ha #enerat una fecunda tradici.

La D+NA REAL humana i propera, am!

virtuts i defectes, en contrast am! el tpic de

la donna an#elicata

La meva amant t uns ulls que estan llun@

de ser un sol(

l vermell dels seus llavis ho s molt men@s

que el corall.

ls seus pits no sn !lancs com la neu, i no

em dol.

Fi els seus ca!ells sn fils, ne#re ns

lescampall.

A tot i aix, pel cel, s molt ms excel2lent

=ue les que smils falsos descriuen

Pgina15


16/22

falsament.

[illiam Fha\espeare, Fonets.

ls poetes romans, com 1atul i els ele#acs,

a ms de cantar lamor envers les dones que

estimaven, tam! en van criticar els

defectes. l tpic de la dona ideal fou sovint

replicat pels autors renaixentistes i !arrocs.

LAM+R ADBLTERt dos punts de vista% el

de lamant que mant relacions am! una

dona casada, i el de la dona que !usca en

ladulteri una via per fu#ir de lavorriment i larutina del matrimoni

Eo el pren#eu, el mal marit,

=ue s ruc, que s ensopit,

oana delicadaK

Eo si#ui per vs amat,7s val aquell que tniu dama#at,

oana delicadaK

Eo je#ui am! vs al llit,

7s us hi valdr lamic,

oana delicadaK

1erver de Pirona

1atul dedic poemes a Ls!ia, so!renom dela seva amant, que era una dona casada(

aquest motiu s !sic en lamor corts, i

lheret la literatura cavalleresca. La dona

ad0ltera s un tpic recurrent en la novel2la

realista del se#le MAM.

Eta)es i fa"etes de l,a#or

La literatura recorre totes les etapes de lamor, des de lenamorament fins la ruptura o la mort de lsser estimat(

descriu els sentiments que comporta cada etapa i esta!leix les diferents maneres de conce!re les relacions

amoroses.

Pgina16


17/22

LENAM+RAMENT PER LA MIRADA els

ulls poden provocar lamor, i tam! NmatarO,

ser portadors de des#rcia i sofriment

&+CULI SICARII ulls assassinsO'.

ra un retrat de dona, per duna dona

0nica, mai no vista, una sola mirada de la

qual enamorava. A he de dir, comprometent-

hi la paraula, que el retrat era dels que

miren( una mirada fonda, que cercavalnima del contemplador i la tro!ava de

se#uida, per quedar-se-la.

er a!reujar, far la revelaci prevista per tot

lector que em se#ueixi% em vai# enamorar

de la dona pintada.

ere 1alders.

l poeta ele#ac roperci &9X a1-T9 a1' java dir que Nen lamor, els ulls ens #uienO.

Latractiu de la mirada, que sovint esdev un

reflex de lnima, s un motiu antic i apareix

a totes les poques, tant en la literatura culta

com en la popular.

PRAECEPT+R AM+RIS Nmestre damorO,

tpic en qu lamant inicia lestimada, jove i

inexperta, en les arts amatries, o lautor

posa la seva experincia al servei del lector i

li dna consells perqu apren#ui a enamorar

les dones.

Fer mestre damor

=ui no pa#aria,

"ra que en sc jo

Laprenenta em tira.

Ge dir la lli/

8ota lla safina-

a sap tant el cor

=ue no li cal #uia(

"m! un sol pet

La lli/ es sa!ia.

=ui s mestre damor

Gel #uan@ ja pot viure.

oan Falvat-apasseit

Pgina17


18/22

"quest motiu t un referent !sic en l"rt

amatria, dDvidi, un autntic manual de

seducci. Hinculada am! aquest tpic hi ha

la fi#ura de lalcavota, experta en temes

amorosos( la prota#onista de La 1elestina,de 3ernado de Bojas ns un !on exemple

+DI ET AM+Nodio i estimoO alhora(

sentiments oposats que suscita en lamant la

persona estimada.

l mal no em plau i sovint mel procuro,

stimo sense amor i no crec el que s,

Fem!la que somiZ tot el que vei# prop del

rostre,

7odio a mi mateix i per a un altre vull #ran

!,arlant callo i sento sense oir,

l s vei# com un no, el ver em sem!la fals,

A menjo sense fam, i em #rato sens picor,

A sense mans toco, i del sen@ en fai# follia.

ordi de Fant ordi

Lexpressi es tro!a al poema ;9 de 1atul,

per el poeta #rec "nacreont &se#le HA a1'

ja havia dit molt a!ans Nde nou estimo i no

estimo, deliro i no deliroO. La lluita de

contraris s un motiu freq$ent en la literatura

medieval, renaixentista i !arroca.

l +C DE L,AM+R que pot referir-se al

#audi sensual o a lamor com a lli!ertinat#e,

ots ju#ar am! el seu cos,

=ue s jove i riu, i vol

Pgina18


19/22

com a pura diversi i cerca del plaer. l joc, i no nha tin#ut prou.

ncara creus que en tu hi ha viciJ

7ostra el teu vici. Gnat

Fencer. Fi te lestimes,

Eo li ofen#uis aquesta tremolor%La curiositat del cos, que tu

3a massa temps que en dius desi#.

Pa!riel 3errater.

Laspecte l0dic de lerotisme s present a la

literatura de totes les poques, des del

1ntic dels cntics de la S!lia. 8am! el

lli!ert s una fi#ura literria recurrent(1asanova, Gon oan, Halmont en sn

exemples famosos.

. LA NATURA

La natura, com a tema literari, reflecteix la concepci que ha tin#ut del mn cada poca i cada autor. ot ser vist

com un lloc acollidor, dotat duna !ellesa harmnica que posa de manifest un ordre div( o, al contrari, com un

indret hostil, que provoca desassossec i don lsser hum s fora#itat.

L+CUS AM+ENUS Nlloc a#rada!leO.

aisat#e !ell i harmonis, en qu mai no

falten un prat i una font o un rierol, i on !ufa

una !risa refrescant que difon el perfum de

les flors.

1ant lo #entil fo en lo #ran !oscat#e e viu les

ri!eres e les fonts e los prats e que en los

ar!res foren aucells de diverses linat#es qui

cantaven molt dou/ament, e sots los ar!res

hi havia ca!irols, cervos, #atseles, le!res,

conills e moltes daltres !sties qui eren molt

Pgina19


20/22

plasents a veer, e que los ar!res eren molt

carre#ats de flors e de fruits de diverses

maneres don eixia molt plasent odor, se volc

consolar e ale#rar en /o que veia e oia e

odorava.B"7DE LLULL

l poeta #rec 8ecrit &


21/22

que provoquen els ne#ocis i les #uerres. Un jard perfumat, am! tan@s de !ona arrel,

A fruita i vi excel2lent calma no #aires

criatures,

A, en reps entran@a!le, una muller fidel.

Eo tenir deutes, ni amor, ni procs, nitopades,

Ei em!olics familiars en partir-se els diners,

Ei confiar en promeses de #ent

encim!ellada,

1onduir els propsits se#ons un just model.

Hiure am! simplicitat i sense am!ici,

Eo afectar-se descr0pols en la devoci,

Gomar les passions salvant-ne el desvari,

1onservar lesperit lliure i lintel2lecte fort,

1ultivar les flors noves i, al vesore, dir el

Bosari.

3eli/ aquell que espera tan dol/ament la

mort.

1BAF8D* L"E8AE

Lexpressi o!re lepode Q, T d*oraci, i

esdevin#u un dels tpics ms caracterstics

de la literatura renaixentista.

l 2+N SALVAT7E motiu en qu lsser

hum es considera !o per naturalesa(

aquesta !ondat es corromp quan a!andona

el contacte am! la natura i passa a formar

part de la civilit+aci.

*em anat unes quantes ve#ades, el meu

se#on i jo, a passejar per linterior de lilla.

m sentia transportat al jard de ldn(

recorrem una plana de #espa, plena de

!ells ar!res fruiters i creuada per rierols que

mantenen una frescor deliciosa) Un po!le

nom!rs #audeix all dels tresors que la

Eatura hi a!oca en a!undncia. 8ro!vem

#rups dhomes i dones asse#uts a lom!ra

Pgina21


22/22

dels ver#ers( tots ens saludaven

amistosament( pertot arreu viem re#nar

lhospitalitat, reps, dol/a ale#ria i totes les

aparences de la joia.

Louis-"ntoine de Sou#ainville.

l de!at so!re si lhome s !o o dolent per

naturalesa ja liniciaren els humanistes, per

#uan@ importncia durant la Al2lustraci,

quan els desco!riments #eo#rfics

possi!ilitaren el contacte am! cultures

ind#enes allun@ades de la civilit+aci. La

creaci del motiu satri!ueix al pensadorfrancs ean-acques Bousseau &TXTQ-

TXX;'

Pgina22

Els Tòpics Literaris

Documents

Transcript of Els Tòpics Literaris