ELS TEIXITS CELLULARSU.D. 1. LORGANITZACI DEL COS HUM. 3r ESO

- QU SN ELS TEIXITS?- COM SN ELS TEIXITS?- LA MATRIU EXTRACELLULAR- TIPUS DE TEIXITS* T. EPITELIAL- DE REVESTIMENT- GLANDULAR*T. CONJUNTIU*T. MUSCULAR*T. NERVISU.D. 1 LORGANITZACI DEL COS HUM

3. ELS TEIXITS

Aquestes cllules tamb tenen un origen embrionari com:QU SN ELS TEIXITS?En biologia, lagrupaci de cllules que tenen la mateixa forma i estan especialitzades en la mateixa funci sanomena teixit. Els teixits es formen a partir de les cllules mares embrionries, que han patit un procs de diferenciaci cellular (les cllules sespecialitzen en una determinada funci).La branca de la biologia que t com a objecte destudi els teixits cellulars sanomena histologia.

Els teixits estan formats per les cllules i la matriu extracellular produda per elles.La matriu extracellular (tamb se lanomena lquid intersticial) s una subtncia de naturalesa aquosa que es disposa en lespai intercellular. COM SN ELS TEIXITS?La composici i quantitat de matriu extracellular varia en funci del tipus de teixit. La matriu extracellular s gaireb inexistent en alguns teixits, mentre que en altres s abundant i cont estructures i molcules importants des del punt de vista estructural i funcional.

La matriu extracellular s un producte de secreci de les cllules que s'acumula ms enll de la membrana plasmtica. Es troba entre les clules de quasi tots els teixits animals (excepte el teixit epitelial) i actua com a nexe d'uni, omplint els espais intercellulars, i donant consistncia als teixits i rgans. LESPAI ENTRE CLLULES: LA MATRIU EXTRACELLULAR

TIPUS DE TEIXIT CELLULARExisteixen quatre tipus de teixits bsics:

TEIXIT EPITELIALs un teixit format per cllules molt juntes entre si, sense espai entre elles i amb escassa matriu extracellular. T com a funci recobrir i protegir les superfcies externes i internes de les cavitats i rgans del cos i segregar substncies qumiques. Se'n distingeix:- el teixit epitelial de revestiment, amb funci protectora , -i el teixit glandular, amb funci secretora.

TEIXIT EPITELIAL DE REVESTIMENTFUNCIONS:T funcions de protecci (com la pell), filtraci (epiteli renal) o absorci (epiteli de lintest).LOCALITZACI:- a la pell (recobreix la superfcie del cos) - a les mucoses (recobreixen conductes o cavitats de linterior del cos).Una part del teixit es troba en contacte amb l'aire o amb els lquids interns; l'altra, unida al teixit conjuntiu, que ser l'encarregat de nodrir l'epiteli (que no est vascularitzat). Entre ambds teixits hi ha una fina capa anomenada membrana basal.

TEIXIT EPITELIAL GLANDULAREst format per cllules que elaboren substncies en gran quantitat destinades per a l'exportaci. Els productes secretats sn molt diversos: enzims (suor, saliva...), hormones, mucus, llet, greix, etc. De vegades es troben allades, per normalment s'agrupen en unes estructures pluricellulars anomenades glndules.Segons el medi al qual aboquen el seu contingut es classifiquen en :- glndules exocrines: aboquen el seu contingut a lexterior (com ara la suor), o dins el tub digestiu (saliva)- glndules endocrines: aboquen el seu contingut a la sang. Els seus productes sn hormones.

TEIXIT EPITELIAL ... AL MICROSCOPI

TEIXIT CONJUNTIULOCALITZACI: s el teixit ms abundant i ms amplament distribut de lorganisme. Es distingeixen diversos tipus de teixits conjuntius que es localitzen per tot el cos.FUNCIONS:- s un suport mecnic: resistncia i elasticitat. - Protegeix davant les infeccions i alla els rgans interns. - T un paper important en la nutrici daltres teixits. - Emmagatzema energia. ESTRUCTURA DEL T. CONECTIUEstan formats per cllules poc o molt especialitzades, depenent del tipus de teixit conectiu i amb una abundant matriu extracellular, que cont fibres proteniques (colagen i fibres elstiques). La majoria d'ells estan molt vascularitzats.

TIPUS DE TEIXIT CONJUNTIU1. Teixit conjuntiu embrionari.2. Teixit conjuntiu propi:Segons si les fibres estan entrellaades de manera laxa o densa, s a dir, poc abundant o molt abundant, es distingeix: 3. Teixit conjuntiu especialitzat: Constitueix el teixit adips, el teixit cartilagins, el teixit ossi i el teixit hematopotic (la sang).- El teixit conjuntiu lax o poc dens, que es troba en zones on la mobilitat s avantatjosa, com el teixit elstic i el reticular. - El teixit conjuntiu dens, que es troba en capes inferiors de la pell, tendons i lligaments.

TEIXIT CONJUNTIU ... AL MICROSCOPITEIXIT ADIPSTEIXIT CARTILAGINSTEIXIT OSSICLLULES DE LA SANG

+ TEIXIT CONJUNTIUTEIXIT CONJUNTIU LAX es veuen les fibres elstiquesTEIXIT CONJUNTIU DENS TEIXIT CONJUNTIU RETICULAR

TEIXIT MUSCULAREl teixit muscular est constitut per cllules molt especialitzades, les fibres musculars o micits, que presenten la propietat de contraure's: s'escurcen en rebre un estmul nervis i es relaxen (tornen a la seua posici anterior) en cessar l'estmul. La capacitat de contraure's s deguda a l'existncia , en el seu citoplasma, d'una srie de protenes contrctils: l'actina i la miosina.LOCALITZACI:El teixt muscular constitueix els msculs, responsables juntament amb lesquelet del moviment del cos. Tamb constituiex les parets dels rgans i visceres.

Segons les caracterstiques de la contracci i la morfologia cellular, es possible distingir tres tipus de teixit muscular:TIPUS DE TEIXIT MUSCULARLLIS : cllules fusiformes amb un nucli central. Contracci lenta i involuntria. Paret dalguns rgans i visceresESTRIAT: cllules molt llargues, cilndriques, amb nombrosos nuclis. Contracci rpida i voluntria. Forma els msculs que s'insereixen als ossos i que mouen l'esquelet. CARDAC: Cllules estriades mononuclars (nuclis en posici central), ramificades i unides entre elles formant una malla. Contracci rpida i involuntria. Constitueix la massa muscular del cor.

TEIXIT MUSCULAR ... AL MICROSCOPIESTRIATLLISCARDACESTRIAT

TEIXIT NERVISForma el sistema nervis que coordina tots els organs i aparells que formen el cos. La funci del sistema nervis s, tamb, la de rebre i donar la resposta escaient als estmuls procedents de l'exterior o de l'interior del propi organisme. El teixit nervis est contituit per dos tipus de cllules: Les neurones. La neurona s la unitat funcional i estructural del sistema nervis. Sn cllules especialitzades en la transmissi de l'impuls nervis. Cllules glials Es troben localitzades entre les neurones i sencarreguen de protegir i nodrir-les . Est formada per una srie de cllules d'aspecte estrellat , disperses pel sistema nervis i amb funci de sosteniment i nutrici de les neurones.

TEIXIT NERVIS ... AL MICROSCOPI

Presentaci diapositives histologia humanaIMATGEShttp://escuela.med.puc.cl/paginas/cursos/segundo/histologia/histologiaweb/indiceGeneral.htmlhttp://webs.uvigo.es/mmegias/inicio.htmlhttp://www.virtual.unal.edu.co/unvPortal/index.dohttp://recursos.cnice.mec.es/biosfera/http://www.infermeravirtual.com/ca-es/home.html