CIVES 2

La monarquia autoritària: els Reis Catòlics

5. L’Humanisme i el Renaixement a Espanya

4. L’organització econòmica i social

3. L’articulació de la nova monarquia

1. L’Europa del segle XV

2. La monarquia dels Reis Catòlics

08

6. L’escultura i la pintura renaixentistes a Espanya

CIVES 2

Introducció

• Al segle XV, es va iniciar una recuperació econòmica que va permetre un augment de la població.

• Els intercanvis comercials varen afavorir el desenvolupament de la producció artesana i la circulació de la moneda. Tot això va anar configurant el capitalisme comercial.

• Els monarques es varen beneficiar de l’ascens econòmic de la burgesia i es varen imposar sobre la noblesa. La monarquia feudal va donar pas a l’autoritària.

• A la Península Ibèrica, els Reis Catòlics varen crear l’Estat modern als regnes hispànics.

08

CIVES 2

1. L’Europa del segle XV

1.1. El creixement demogràfic i econòmic

1.2. L’ascens de la burgesia

1.3. L’enfortiment de la monarquia

08

CIVES 2

1.1. El creixement demogràfic i econòmic

• La desaparició de les grans epidèmies del segle XIV i la recuperació dels camps i els conreus varen permetre un creixement continuat de la població.

• Una demanda més gran va impulsar l’augment de la producció agrícola.

• Paral·lelament, les rutes marítimes varen tornar a reprendre la seva activitat.

• El desenvolupament del comerç va comportar un augment de la producció artesana i el creixement de les ciutats, que eren centres comercials o ports importants.

08

CIVES 2

1.2. L’ascens de la burgesia

• La conseqüència del creixement del comerç i de les activitats manufactureres va ser l’acumulació de grans beneficis a mans de la burgesia.

• El poder econòmic de la burgesia es basava en la possessió de capital, que invertia en activitats productives.

• D’aquesta manera es va iniciar el capitalisme comercial.

08

CIVES 2

1.3. L’enfortiment de la monarquia

• La monarquia medieval tenia el poder limitat pel de la noblesa i el dels burgesos de les ciutats.

• Durant el segle XV, a diversos països europeus, els reis es varen proposar imposar la seva autoritat sobre tots els súbdits.

• Es va consolidar un nou model d’organització del poder: la monarquia autoritària.

08

CIVES 2

2. La monarquia dels Reis Catòlics

2.1. La unió de Castella i Aragó

2.2. L’expansió territorial

• L’expansió territorial de la monarquia (mapa)

2.3. La política exterior

08

CIVES 2

2.1. La unió de Castella i Aragó

• El 1469 es varen unir en matrimoni el príncep Ferran d’Aragó i la princesa Isabel, germana d’Enric IV, rei de Castella.

• Ferran es va convertir el 1479 en rei de la Corona d’Aragó. Aquell any, Isabel es va imposar com a reina de Castella.

• La unió dels territoris castellà i aragonès no va comportar la seva unificació en un únic regne, sinó que va ser només una unió dinàstica.

• En les seves relacions amb els altres Estats, els Reis Catòlics varen actuar sempre conjuntament en nom dels seus dos regnes.

08

CIVES 2

2.2. L’expansió territorial

• Els Reis Catòlics varen voler unir la resta dels territoris peninsulars sota la seva corona i per això varen dur a terme una política d’expansió territorial:

• Varen conquerir el regne nassarita de Granada, últim reducte musulmà a la Península.

• El regne de Navarra va ser envaït per un exèrcit castellà. El 1515 va quedar incorporat a Castella però va conservar les lleis i les institucions.

• Els Reis Catòlics varen desenvolupar una política d’enllaços matrimonials amb Portugal.

08

CIVES 2

L’expansió territorial de la monarquia08

CIVES 2

2.3. La política exterior

• Els Reis Catòlics també varen desenvolupar un paper important en la política europea i varen orientar la seva política internacional en dues direccions:

• La primera va ser la conquesta del regne de Nàpols. Així es pretenia frenar les ambicions expansionistes franceses. També es varen ocupar places del nord d’Àfrica per frenar els barbarescos.

• La segona s’orientava cap a l’Atlàntic i va establir les bases del futur imperi castellà. L’expansió atlàntica es va iniciar amb la consolidació de la seva sobirania sobre les illes Canàries.

08

CIVES 2

3. L’articulació de la nova monarquia

3.1. La consolidació del poder reial

3.2. La monarquia autoritària a Castella

3.3. La uniformitat religiosa

08

CIVES 2

3.1. La consolidació del poder reial

• El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la imposició del nou model de monarquia autoritària, sobretot a Castella.

• Ferran i Isabel es varen proposar imposar als seus estats l’autoritat del rei per damunt de qualsevol altre poder.

• A la Corona d’Aragó, les institucions medievals varen seguir vigents, però es va instituir la figura del virrei, representant del monarca a cada territori de la Corona.

• A Castella la monarquia va aconseguir, realment, imposar el seu poder i dur a terme una reforma profunda de les institucions.

08

CIVES 2

3.2. La monarquia autoritària a Castella

• Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi havia una situació d’anarquia i desordre.

• Per posar fi a aquesta situació, es va crear la Santa Hermandad (1476), un cos armat encarregat de perseguir malfactors i criminals.

• Les corts varen mantenir el seu caràcter consultiu. Es varen crear un sistema de consells, formats per juristes escollits i pagats pel rei.

• També es va crear un exèrcit professional i permanent.

• Es va crear l’Audiència Reial i es va instituir la Comptadoria Reial d’Hisenda.

08

CIVES 2

3.3. La uniformitat religiosa

• La uniformitat religiosa es va convertir també en un objectiu de la nova monarquia dels Reis Catòlics.

• Es va instar els jueus a convertir-se, i els que no ho varen fer foren perseguits i expulsats d’Espanya el 1492.

• Després de la conquesta de Granada, es va garantir als musulmans el manteniment de la seva religió i dels seus costums.

• Però a partir de 1499, el cardenal Cisneros va posar fi a la tolerància i va impulsar els bateigs obligatoris, fet que va donar lloc a l’aparició dels moriscos (musulmans batejats).

• Per controlar el manteniment de l’ortodòxia catòlica i vigilar els conversos, els Reis Catòlics varen instituir una altra vegada el Tribunal de la Inquisició (1478).

08

CIVES 2

4. L’organització econòmica i social

4.1. Castella: una economia ramadera

4.2. La lenta recuperació de la Corona d’Aragó

4.3. Els grups socials

08

CIVES 2

4.1. Castella: una economia ramadera

• Durant el regnat dels Reis Catòlics, l’economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia, fonamentalment ovina.

• La llana castellana va continuar sent el producte d’exportació principal.

• La monarquia va protegir els interessos ramaders, per la qual cosa es varen promulgar lleis que protegien la poderosa Mesta, l’organització que aplegava els ramaders castellans.

• L’economia castellana va rebre l’impuls més gran a partir de la colonització d’Amèrica.

08

CIVES 2

4.2. La lenta recuperació de la Corona d’Aragó

• La crisi de la Baixa Edat Mitjana va delmar la població de la Corona d’Aragó i va debilitar la seva economia.

• Per pal·liar la crisi, el rei Ferran va propiciar una sèrie de mesures per revitalitzar l’economia dels seus regnes.

• Va voler posar fi a la conflictivitat dels pagesos a Catalunya, decretant la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que va abolir alguns drets feudals al camp.

• A Catalunya es varen promulgar lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures.

• A Aragó va continuar el predomini de l’agricultura i es va reforçar el règim senyorial.

08

CIVES 2

4.3. Els grups socials

• La noblesa i el clero constituïen les classes privilegiades i posseïen la major part de la terra i dels ramats.

• La noblesa va augmentar el poder econòmic gràcies a la institució de la primogenitura, que prohibia la venda del patrimoni familiar i obligava a deixar-lo en herència al primogènit.

• La majoria de la població la integraven pagesos sense terres.

• A les ciutats es va desenvolupar una burgesia dedicada a activitats comercials i artesanals.

08

CIVES 2

5. L’Humanisme i el Renaixement a Espanya

5.1. L’Humanisme espanyol

5.2. Els estils arquitectònics

08

CIVES 2

5.1. L’Humanisme espanyol

• L’arribada de la impremta a Espanya va tenir lloc a finals del segle XV.

• L’esperit humanista va estar representat a Espanya per figures com el gramàtic Antonio de Nebrija, que va renovar els mètodes d’ensenyament de les llengües clàssiques.

08

CIVES 2

5.2. Els estils arquitectònics

• L’arquitectura del Renaixement espanyol, que es va iniciar a principis del segle XVI, es va desenvolupar en tres fases:

• Estil plateresc. Es basava en la introducció de nous elements decoratius en edificis gòtics.

• Estil classicista. Va introduir els models arquitectònics clàssics, com columnes, llindes i frontons.

• Estil herrerià. Es caracteritzava per l’absència decorativa, les línies rectes i els volums cúbics, que donen lloc a una arquitectura nua, sòbria i geomètrica.

08

CIVES 2

6. L’escultura i la pintura renaixentistes a Espanya

6.1. Una escultura espiritualista

6.2. La pintura

6.3. El Greco

08

CIVES 2

6.1. Una escultura espiritualista

• Els escultors espanyols varen destacar per la intensitat amb què van plasmar els sentiments religiosos, buscant la representació de l’espiritualitat més que no pas la bellesa.

• Els escultors van treballar sobretot els retaules, els monuments funeraris i les imatges religioses.

08

CIVES 2

6.2. La pintura

• La pintura espanyola estava profundament orientada cap a la religiositat, i els temes profans i mitològics resultaven escassos.

• El primer pintor castellà que va mostrar influències renaixentistes italianes va ser Pedro Berruguete (segle XV).

• Al segle XVI varen sorgir pintors com Luis de Morales i Alonso Sánchez Coello, influïts per l’italià Rafael.

08

CIVES 2

6.3. El Greco

• El gran geni de la pintura renaixentista a Espanya va ser Domínikos Theotokópoulos, anomenat El Greco.

• A la seva obra va mostrar unes figures tortuosament allargades i d’aparença fantasmagòrica.

• El seu estil era dramàtic i buscava l’expressió de sentiments, que s’evidenciava en la utilització de colors freds i en la complexitat de les composicions.

08