Els regnes cristians hispànics

Click here to load reader

  • date post

    09-Aug-2015
  • Category

    Education

  • view

    13
  • download

    3

Embed Size (px)

Transcript of Els regnes cristians hispànics

  1. 1. Els regnes cristians hispnics IES PORT DALCDIA Curs 2011-2012 Prof. ngela Melis
  2. 2. INTRODUCCI CONCEPTUAL Reconquesta: procs histric iniciat el 722 (Batalla de Covadonga) per mitj del qual els regnes cristians de la Pennsula Ibrica varen conquerir progressivament lAl- ndalus, i es pot donar per finalitzat el 1492 amb la conquesta del regne nassarita de Granada.
  3. 3. EVOLUCI DELS SEGLES Fins el s. X iniciativa i lhegemonia poltiques a la Pennsula correspongueren als musulmans. A partir s. X fins a final del s. XV la supremacia fou dels regnes cristians. Aquests regnes mantingueren unes complexes relacions entre si mateixos i amb els musulmans, caracteritzades per lalternana de pactes i enfrontaments. Evoluci poltica territoris cristians clara tendncia cap a la unificaci dels diversos regnes. Des del s. XIII, la situaci poltica va estar dominada per dues grans entitats: Corona de Castella Corona dArag
  4. 4. RECERCA DELS CONCEPTES: Mudixar Mossrab Mulad Escola de Traductors de Toledo
  5. 5. LA PENNSULA IBRICA: TROBADA DE CULTURES
  6. 6. TRES CULTURES Regnes Cristians convivncia de cultures + pobles + religions diferents perodes de pau i perodes denfrontament: Cristians Musulmans Jueus
  7. 7. TRES CULTURES Moltes obres filosfiques i cientfiques dautors grecs i llatins arriben a Europa a travs dAl- ndalus perqu havien estat tradudes a lrab.
  8. 8. TRES CULTURES Inters dels pasos europeus per conixer les obres dautors grecollatins creaci descoles de traductors a lEspanya cristiana: Escoles punt de trobada cultural entre rabs, jueus (coneixedors de lrab i del llat) i cristians treballaven en un ambient de tolerncia. Traducci de textos: Literaris Medicina Matemtiques Astronomia Escola ms destacada Escola de Traductors de Toledo.
  9. 9. TRES CULTURES CRISTIANS: Eren el grup dominant.
  10. 10. TRES CULTURES JUEUS: Ciutats Al-ndalus hi vivien minories jueves. Quan els reis cristians varen ocupar els territoris andalusins, els membres de les comunitats judaiques es varen quedar a les ciutats conquerides i es convertiren en metges, prestadors, consellers, cientfics i traductors al servei dels nous monarques cristians. Comunitats jueves vivien en barris separats jueries o calls: Sinagoga, centre doraci i culte. Jueus pagaven impostos especials a la tresoreria reial i tenien autonomia administrativa i judicial.
  11. 11. TRES CULTURES MUDJARS: Sn els musulmans que habitaven als territoris governats per reis cristians. Nombre de mudjars molt elevat durant tota lEdat per no tenien lleis ni autoritats prpies que en regulassin la permanncia ni les condicions de vida. Situaci mudjars a partir del s. XIII va empitjorar varen emigrar al Regne nassarita de Granada. Durant lEdat Moderna varen ser obligats a convertir-se al cristianisme i varen ser anomenat moriscos.
  12. 12. ART MUDIXAR
  13. 13. ART MUDIXAR Fenomen artstic de pervivncia de lart hispanomusulm a la Espanya cristiana. Art mudixar estil artstic que se desenvolupa en els regnes cristians de la Pennsula, per que incorpora influncies, elements o materials destil hispanomusulm.
  14. 14. ART MUDIXAR s un fenomen exclusivament hispnic que t lloc entre els segles XII i XVI, com a mixtificaci de les corrents artstiques cristianes (romniques, gtiques i renaixentistes) i musulmanes de lpoca. Decoraci t un deute gran amb lart musulm.
  15. 15. ART MUDIXAR Art mudixar consta de: Elements estructurals especfics torres- campanar repeteixen els esquemes dels minarets musulmans. Elements constructius i decoratius: s dels materials pobres ma, guix i cermica Utilitzaci darcs dinspiraci islmica: arc de ferradura Utilitzaci de les cobertes de fusta Tendncia a lhorror vacuii
  16. 16. ART MUDIXAR Exemples: Santa Maria la Blanca (Toledo) Catedral de Terol Torre de San Martn (Terol)
  17. 17. ESGLSIA DE SANTA MARIA LA BLANCA (TOLEDO)
  18. 18. CATEDRAL DE TEROL
  19. 19. TORRE DE SAN MARTN (TEROL)
  20. 20. ART MOSSRAB
  21. 21. ART MOSSRAB Esglsies cristianes construdes a lpoca del s. IX a XI en el territori dAl-Andalus art mossrab s un art cristi, per enriquit amb nombrosos elements de influncia musulmana.
  22. 22. ART MOSSRAB Caracterstiques constructives: Planta: forma de creu (smbol cristi). Accs a linterior: porta lateral no hi ha faana principal. s de larc de ferradura de tipus califal. Sobrietat decorativa exterior. s de la columna com a suport i capitells corintis.
  23. 23. ART MOSSRAB Exemples: Esglsia de San Miguel de la Escalada Esglsia de Melque (Toledo)
  24. 24. ESGLSIA DE SAN MIGUEL DE LA ESCALADA
  25. 25. ESGLSIA DE MELQUE (TOLEDO)
  26. 26. ART MOSSRAB: ELS BEATUS Beatus: Comentaris al llibre de lApocalipsis. El primer va ser escrit per un monjo anomenat Beato de Libana daqu ve el nom. Caracterstiques: Ingenutat i policromia Absncia de volum No hi ha sensaci despai Gran detallisme en els temes ornamentals, vegetals i animals Gran desplegament imaginatiu en la decoraci de les orles i les vestiments dels personatges
  27. 27. LA CORONA DE CASTELLA
  28. 28. FORMACI DE LA CORONA DE CASTELLA Corona Castella + Corona Lle unir i separar diverses vegades. 1230 uni definitiva en la persona de Ferran III funda corona de Castella Regne de Castella es va anar imposant com el ms poders: 1085 Alfons VI pren Toledo. Vall del Tajo cau en poder castell. Derrota musulmana a las Navas de Tolosa (1212) Ferran III i Alfons X conquereixen quasi tota Andalusia. Segle XII Castella = prdua de Portugal.
  29. 29. Govern a la Corona de Castella Corona de Castella nic estat, amb mateixos institucions i una mateixa llei. Monarquia a Castella va tenir un carcter menys feudal que a la Corona dArag i el rei possea poders ms extensos: Rei castell tenia ms poder que els altres reis peninsulars tenia uns poders ms amplis que en altres regnes hispnics tenia potestat per: Elaborar lleis Declarar la guerra Jutjar
  30. 30. Govern a la Corona de Castella Corts castellanes: model autoritari en qu el rei procurava exercir el seu poder sense limitacions: Varen ser un rgan amb funcions consultives o daprovaci dels designis reials no podien legislar. Facultat ms important capacitat daprovar o negar nous imposts sollicitats pel monarca. A poc a poc, la noblesa i el clergat varen deixar dassistir-hi, perqu estaven exempts de pagar els imposts que shi aprovaven.
  31. 31. Govern a la Corona de Castella En el segle XII, els reis de Lle (1188) convocaren el primer parlament europeu: les Corts: Reunien a la noblesa, clergat i representants de les ciutats. Les Corts aprovaven els impostos que podien cobrar la monarquia, per no aprovaven les lleis, que eren facultat del rei.
  32. 32. ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA Economia basada en: Agricultura Ramaderia Ramaderia: Ramaderia ovina depenia essencialment de la cria dovella merina llana dalta qualitat: Exportada a altres pasos. Destinada a la indstria txtil.
  33. 33. ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA Ramaderia ovina va impulsar lenriquiment dels grans propietaris de bestiar (ordres miliars, monestirs, consells i nobles) a costa dels agricultors, que van veure com es frenava el creixement de la producci agrcola, fonamentalment cerealstica. Ramats transhumants circulaven per una xarxa de camins carrerades recorrien la Pennsula de nord a sud.
  34. 34. ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA Ramaders aplegats en assemblees (mestes) per resoldre qestions de lofici: Ramaderia pertanyia majoritriament a la noblesa castellana i per defensar els seus intressos se va fundar lHonrado Consejo de la Mesta.
  35. 35. ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA 1273: rei Alfons X va reconixer lHonrado Consejo de la Mesta: Aquest organisme apleg els ramaders amb finaliTat dorganitzar la transhumncia i daconseguir les carrerades (el privilegi de pas dels ramats per les terres, en detriment dels agricultors). Durant lhivern els ramats es traslladaven cap a les pastures meridionals (Andalusia). Durant lestiu els ramats es traslladaven cap a les septentrionals (cap el nord). Li va atorgar privilegis llibertat perqu el bestiar pasturs a les terres dels pagesos. La Mesta va tenir gran poder.
  36. 36. ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA Les rutes de la llana: Llana de la Corona de Castella: Noms una petita part de la llana que es produa a Castella es quedava al regne per als teixidors de les ciutats. Una part important sexportaven a les ciutats txtils dels Pasos Baisos, sobretot a Bruges, on era filada, teixida i on tamb es confeccionava.
  37. 37. ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA Corona de Castella va mantenir una economia exterior basada en la importaci de productes manufacturats i en lexportaci de matries primeres (llana i ferro fonamentalment). Aix va dificultar el desenvolupament de les manufactures i de lartesania i alhora que obstaculitzava el naixement duna burgesia que pogus servir de contraps al puixant poder de la noblesa.
  38. 38. ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA Venda de llana i teixits elaborats fa que artesania i comer tenguin un gran desenvolupament. Comer de la llana concentrat a Burgos, i des dall es transportava als ports del mar Cantbric per enviar-la cap a Flandes per via martima. Aix va reactivar la vida comercial de la Meseta del Nord auge econmic provoca laparici de fires i mercats: Medina del Campo
  39. 39. CULTURA A LA CORONA DE CASTELLA Castella mostres important dart romnic: Sant Martin de Frmista (Palncia) San Isidoro de Lle Catedral de Santiago de Compostella prtic de la Glria (mestre Mateo). Art gtic catedrals segle XIII: Catedral de Lle Catedral de Burgos Catedral de Toledo
  40. 40. LA CORONA DAR