Els regnes cristians hispànics

Els regnes cristians hispànics

IES PORT D’ALCÚDIA

Curs 2011-2012

Prof. Àngela Melis

INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL

• Reconquesta: procés històric iniciat el 722 (Batalla de Covadonga) per mitjà del qual els regnes cristians de la Península Ibèrica varen conquerir progressivament l’Al-Ándalus, i es pot donar per finalitzat el 1492 amb la conquesta del regne nassarita de Granada.

EVOLUCIÓ DELS SEGLES

• Fins el s. X iniciativa i l’hegemonia polítiques a la Península correspongueren als musulmans.

• A partir s. X fins a final del s. XV la supremacia fou dels regnes cristians. – Aquests regnes mantingueren unes complexes relacions

entre si mateixos i amb els musulmans, caracteritzades per l’alternança de pactes i enfrontaments.

• Evolució política territoris cristians clara tendència cap a la unificació dels diversos regnes. – Des del s. XIII, la situació política va estar dominada per

dues grans entitats: • Corona de Castella • Corona d’Aragó

RECERCA DELS CONCEPTES:

•Mudéixar

•Mossàrab

•Muladí

•Escola de Traductors de Toledo

LA PENÍNSULA IBÈRICA: TROBADA DE CULTURES

TRES CULTURES

• Regnes Cristians convivència de cultures + pobles + religions diferents períodes de pau i períodes d’enfrontament:

– Cristians

– Musulmans

– Jueus

TRES CULTURES

• Moltes obres filosòfiques i científiques d’autors grecs i llatins arriben a Europa a través d’Al-Àndalus perquè havien estat traduïdes a l’àrab.

TRES CULTURES • Interès dels països europeus

per conèixer les obres d’autors grecollatins creació d’escoles de traductors a l’Espanya cristiana: – Escoles punt de trobada

cultural entre àrabs, jueus (coneixedors de l’àrab i del llatí) i cristians treballaven en un ambient de tolerància.

– Traducció de textos: • Literaris • Medicina • Matemàtiques • Astronomia

– Escola més destacada Escola de Traductors de Toledo.

TRES CULTURES

• CRISTIANS:

– Eren el grup dominant.

TRES CULTURES • JUEUS:

– Ciutats Al-Àndalus hi vivien minories jueves.

– Quan els reis cristians varen ocupar els territoris andalusins, els membres de les comunitats judaiques es varen quedar a les ciutats conquerides i es convertiren en metges, prestadors, consellers, científics i traductors al servei dels nous monarques cristians.

– Comunitats jueves vivien en barris separats jueries o calls:

• Sinagoga, centre d’oració i culte.

– Jueus pagaven impostos especials a la tresoreria reial i tenien autonomia administrativa i judicial.

TRES CULTURES

• MUDÈJARS: – Són els musulmans que

habitaven als territoris governats per reis cristians.

– Nombre de mudèjars molt elevat durant tota l’Edat però no tenien lleis ni autoritats pròpies que en regulassin la permanència ni les condicions de vida.

– Situació mudèjars a partir del s. XIII va empitjorar varen emigrar al Regne nassarita de Granada.

– Durant l’Edat Moderna varen ser obligats a convertir-se al cristianisme i varen ser anomenat moriscos.

ART MUDÈIXAR

ART MUDÈIXAR

• Fenomen artístic de pervivència de l’art hispanomusulmà a la Espanya cristiana.

• Art mudèixar estil artístic que se desenvolupa en els regnes cristians de la Península, però que incorpora influències, elements o materials d’estil hispanomusulmà.

ART MUDÈIXAR

• És un fenomen exclusivament hispànic que té lloc entre els segles XII i XVI, com a mixtificació de les corrents artístiques cristianes (romàniques, gòtiques i renaixentistes) i musulmanes de l’època.

• Decoració té un deute gran amb l’art musulmà.

ART MUDÈIXAR

• Art mudéixar consta de: – Elements estructurals

específics torres-campanar repeteixen els esquemes dels minarets musulmans.

– Elements constructius i decoratius: • Ús dels materials pobres maó, guix i ceràmica

• Utilització d’arcs d’inspiració islàmica: arc de ferradura

• Utilització de les cobertes de fusta

• Tendència a l’horror vacuii

ART MUDÈIXAR

– Exemples: • Santa Maria la Blanca

(Toledo)

• Catedral de Terol

• Torre de San Martín (Terol)

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA LA BLANCA (TOLEDO)

CATEDRAL DE TEROL

TORRE DE SAN MARTÍN (TEROL)

ART MOSSÀRAB

ART MOSSÀRAB

• Esglésies cristianes construïdes a l’època del s. IX a XI en el territori d’Al-Andalus art mossàrab és un art cristià, però enriquit amb nombrosos elements de influència musulmana.

ART MOSSÀRAB

• Característiques constructives: – Planta: forma de creu

(símbol cristià).

– Accés a l’interior: porta lateral no hi ha façana principal.

– Ús de l’arc de ferradura de tipus califal.

– Sobrietat decorativa exterior.

– Ús de la columna com a suport i capitells corintis.

ART MOSSÀRAB

• Exemples:

– Església de San Miguel de la Escalada

– Església de Melque (Toledo)

ESGLÉSIA DE SAN MIGUEL DE LA ESCALADA

ESGLÉSIA DE MELQUE (TOLEDO)

ART MOSSÀRAB: ELS BEATUS

• Beatus: – Comentaris al llibre de

l’Apocalipsis.

– El primer va ser escrit per un monjo anomenat Beato de Liébana d’aquí ve el nom.

– Característiques: • Ingenuïtat i policromia

• Absència de volum

• No hi ha sensació d’espai

• Gran detallisme en els temes ornamentals, vegetals i animals

• Gran desplegament imaginatiu en la decoració de les orles i les vestiments dels personatges

LA CORONA DE CASTELLA

FORMACIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA

• Corona Castella + Corona Lleó unir i separar diverses vegades. – 1230 unió definitiva en la

persona de Ferran III funda corona de Castella

• Regne de Castella es va anar imposant com el més poderós: – 1085 Alfons VI pren Toledo. – Vall del Tajo cau en poder

castellà. – Derrota musulmana a las Navas

de Tolosa (1212) Ferran III i Alfons X conquereixen quasi tota Andalusia.

– Segle XII Castella = pèrdua de Portugal.

Govern a la Corona de Castella

• Corona de Castella únic estat, amb mateixos institucions i una mateixa llei.

• Monarquia a Castella va tenir un caràcter menys feudal que a la Corona d’Aragó i el rei posseïa poders més extensos: – Rei castellà tenia més poder

que els altres reis peninsulars tenia uns poders més amplis que en altres regnes hispànics tenia potestat per: • Elaborar lleis • Declarar la guerra • Jutjar


• Corts castellanes: model autoritari en què el rei procurava exercir el seu poder sense limitacions: – Varen ser un òrgan amb

funcions consultives o d’aprovació dels designis reials no podien legislar.

– Facultat més important capacitat d’aprovar o negar nous imposts sol·licitats pel monarca.

– A poc a poc, la noblesa i el clergat varen deixar d’assistir-hi, perquè estaven exempts de pagar els imposts que s’hi aprovaven.


• En el segle XII, els reis de Lleó (1188) convocaren el primer parlament europeu: les Corts:

• Reunien a la noblesa, clergat i representants de les ciutats.

• Les Corts aprovaven els impostos que podien cobrar la monarquia, però no aprovaven les lleis, que eren facultat del rei.

ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA

• Economia basada en:

– Agricultura

– Ramaderia

• Ramaderia:

– Ramaderia ovina depenia essencialment de la cria d’ovella merina llana d’alta qualitat: • Exportada a altres països.

• Destinada a la indústria tèxtil.


• Ramaderia ovina va impulsar l’enriquiment dels grans propietaris de bestiar (ordres miliars, monestirs, consells i nobles) a costa dels agricultors, que van veure com es frenava el creixement de la producció agrícola, fonamentalment cerealística.

• Ramats transhumants circulaven per una xarxa de camins carrerades recorrien la Península de nord a sud.


• Ramaders aplegats en assemblees (mestes) per resoldre qüestions de l’ofici:

– Ramaderia pertanyia majoritàriament a la noblesa castellana i per defensar els seus intressos se va fundar l’Honrado Consejo de la Mesta.


• 1273: rei Alfons X va reconèixer l’Honrado Consejo de la Mesta: – Aquest organisme aplegà els ramaders amb finaliTat

d’organitzar la transhumància i d’aconseguir les carrerades (el privilegi de pas dels ramats per les terres, en detriment dels agricultors). • Durant l’hivern els ramats es traslladaven cap a les

pastures meridionals (Andalusia). • Durant l’estiu els ramats es traslladaven cap a les

septentrionals (cap el nord).

– Li va atorgar privilegis llibertat perquè el bestiar pasturàs a les terres dels pagesos.

– La Mesta va tenir gran poder.


• Les rutes de la llana:

– Llana de la Corona de Castella: • Només una petita part de

la llana que es produïa a Castella es quedava al regne per als teixidors de les ciutats.

• Una part important s’exportaven a les ciutats tèxtils dels Països Baisos, sobretot a Bruges, on era filada, teixida i on també es confeccionava.


• Corona de Castella va mantenir una economia exterior basada en la importació de productes manufacturats i en l’exportació de matèries primeres (llana i ferro fonamentalment).

• Això va dificultar el desenvolupament de les manufactures i de l’artesania i alhora que obstaculitzava el naixement d’una burgesia que pogués servir de contrapès al puixant poder de la noblesa.


• Venda de llana i teixits elaborats fa que artesania i comerç tenguin un gran desenvolupament. – Comerç de la llana

concentrat a Burgos, i des d’allà es transportava als ports del mar Cantàbric per enviar-la cap a Flandes per via marítima.

– Això va reactivar la vida comercial de la Meseta del Nord auge econòmic provoca l’aparició de fires i mercats: • Medina del Campo

CULTURA A LA CORONA DE CASTELLA

• Castella mostres important d’art romànic: – Sant Martin de Frómista

(Palència)

– San Isidoro de Lleó

– Catedral de Santiago de Compostel·la pòrtic de la Glòria (mestre Mateo).

• Art gòtic catedrals segle XIII: – Catedral de Lleó

– Catedral de Burgos

– Catedral de Toledo

LA CORONA D’ARAGÓ

FORMACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ

• Corona d’Aragó es va crear en el segle XII 1137 matrimoni de:

– Peronella: hereva d’Aragó

– Ramón Berenguer IV: comte de Barcelona

• Primer rei el seu fill Alfons I.

FORMACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ

• Corona d’Aragó es va expandir per la Península Ibèrica menys que la Corona de Castella:

• Segle XII Alfons I el Bataller conquereix les terres de la vall de l’Ebre.

• Segle XIII Jaume I el Conqueridor pren les Balears, València, Alacant i Múrcia.

• A partir del segle XIII important expansió per la Mediterrània:

– Final segle XIII i segle XIV Pere el Gran i els seus successors van conquerir Sicília, Sardenya i Nàpols.

GOVERN A LA CORONA D’ARAGÓ

• Corona d’Aragó era una associació de diversos Estats: composta pels comtats catalans + regnes d’Aragó, València i Mallorca:

• Era una unió dinàstica cada territori va mantenir les institucions i costums propis, que els reis es comprometien a respectar.

• Cada regne tenia les seves pròpies Corts.

• Tots els regnes estaven sota l’autoritat d’un mateix monarca.

• El rei tenia un representant (lloctinent o virrei) a cada Estat i una administració que era itinerant.


• A la Corona d’Aragó l’arrelament de les estructures feudals i el poder nobiliari més gran impulsà el pactisme el monarca es veia sotmès al control de la noblesa a través de les Corts.


• Poder del rei aragonès era menor que el del rei castellà tradició pactista l’autoritat reial es fonamentava en el consentiment dels governants.

– Segons la tradició, el rei

devia el seu poder al consentiment dels seus súbdits per això havia de comptar amb les Corts per poder governar model pactista.


• Corts a més d’aprovar impostos (= que Castella) havien de fer lleis (funció legislativa). – Les lleis havien de ser

aprovades de comú acord entre els estaments i el rei es comprometia a respectar el dret i els costums del país fixats en un codi anomenat Usatges.

ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ

• Majoria de la població vivia de l’activitat agrícola.

– Riques hortes valencianes agricultura de regadiu molt pròspera.


• Moltes ciutats activitats artesanes i manufactureres (metal·lúrgia, construcció naval) estimulades pel comerç marítim:

– Esplendor de la Corona d’Aragó a partir del s. XII fruit del desenvolupament del comerç mediterrani impulsat des dels ports de Barcelona, Palma i València, que es va veure afavorit pel l’expansió territorial de la Corona envers aquesta zona.


• Rutes comercials pel Mediterrani:

• Des del s. XIII fins al XV Corona d’Aragó va tenir un comerç florent al mar Mediterrani, i en menys escala, amb Flandes.

• Rutes marítimes més freqüents s’adreçaven cap a:

– Sardenya i Sicília

– Mar Egeu

– Imperi Bizantí

– Nord d’Àfrica


• Rutes comercials pel Mediterrani:

– Exportaven: teixits, oli, instruments i armes de ferro.

– Importaven: espècies, teixits de seda, sucre i blat.


• Per defensar els interessos dels comerciants de la Corona d’Aragó, als ports principals del Mediterrani es crearen delegacions o Consolats de Mar a nombroses ciutats europees, asiàtiques i africanes. – A les grans ciutats (Barcelona,

València, Palma) es crearen uns magistrats o representats (cònsols de mar) jutjaven les causes relatives a la navegació i el comerç.

ART A LA CORONA D’ARAGÓ

• Estil Romànic:

– Va sorgir molt aviat als territoris de la corona d’Aragó.

– Exemples: petites esglésies pirenaiques:

– Sant Climent de Taüll

– Monestir de Sant Joan de la Penya (Osca)

ART A LA CORONA D’ARAGÓ

• Estil Gòtic: gran desenvolupament – Edificis religiosos:

• Santa Maria del Mar (Barcelona)

• Catedral de Palma

– Edificis civils: • Llonges de València i

Palma

– Pintura: destaquen les obres dels germans Jaume i Pere Serra.

COMPARACIÓ CORTS DE CASTELLA I CORTS D’ARAGÓ

Corts Medievals

• Les Corts medievals eren convocades pel rei per sol·licitar ingressos.

• Els tres braços o estaments (rei, noblesa i poble pla) aprofitaven la reunió per: – Exposar els seus problemes. – Sol·licitar del monarca

l’aprovació de noves lleis.

• L’ordre de la reunió era

diferent a Aragó i a Castella

CORTS DE CASTELLA CORTS D’ARAGÓ

Primera sessió de

les Corts

Discurs inaugural del rei.

El monarca sol·licita nous

impostos.

Discurs inaugural del rei.

Els estaments presenten les

seves queixes (greuges).

Segona sessió de

les Corts

Els estaments aproven o

rebutgen els nous impostos.

Els estaments presenten les

seves queixes.

El rei promulga noves lleis

per resoldre les greuges.

El rei sol·licita nous

impostos.

Tercera sessió de

les Corts

El rei promulga o rebutjar les

lleis que tanquin les queixes.

Discurs de clausura del rei.

Les Corts aproven o

rebutgen els impostos.

Discurs de clausura del rei.

CORTS DE CASTELLA I CORTS D’ARAGÓ

• A la Corona d’Aragó:

– Corts tenien la primacia, perquè, si no eren ateses els seus desitjos, no aprovarien després els impostos.

• A la Corona de Castella:

– Com que l’ordre era el contrari que a les Corts d’Aragó, les Corts no aconseguien tant de poder.

BREU HISTÒRIA DE LES CORTS

• Les primeres Corts que es varen crear a la Península varen ser les del regne de Lleó, l’any 1188.

• Al segle XIII també se’n varen crear al regne de Castella i als diversos territoris de la Corona d’Aragó i al regne de Navarra. – Catalunya: 1214

– Aragó: 1247

– València: 1283

Els regnes cristians hispànics

Education

Transcript of Els regnes cristians hispànics