Els Quatre Cantons - Abril 2010

Antonio IruelaUn 2009 amb balanç positiu en seguretat a l’Ametlla de Mar

Entrevista a

La liquidació del 2009 presenta uns resultats econòmics altament positius

L’Ametlla de MarAbril 2010

núm. 303

President de l’Associació de Propietaris de Sant Jordi d’Alfama

L’Ametlla de Mar acollirà l’11a edició de “Com sona l’ESO”

Llum verdaal nou POUM

Foto

: Aer

oclu

b M

aest

rat-V

inar

òs

Abril 2010 | pàg. 2


4 Notícia del mésEl Conseller Nadal dóna la raó a

l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar

respecte al POUM.

6Societat7-10 33-38 Esports

Informació

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Andreu Martí | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez i Olga Tomàs | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Punt i final al debat?

Editorial

i? @Índex

31-32

39Horaris de tren, bus, ...

A fons

Infraestructures

Un 2009 amb balanç positiu en

seguretat a l’Ametlla de Mar.

L’EMMA.

20-21 EntrevistaAntonio Iruela.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar

posa en marxa el projecte Petites grans millores.

Medi Ambient

Cultura i Espectacles

14-17L’Ametlla de Mar acollirà l’11a edició

de “Com sona l’ESO”.

Col·laboracions

Política25-2829-30 Opinió

Després de prop de quatre anys de tramitacions, la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal(POUM), pareix que enca-ra la recta final, sobretot després que el mateix Conseller Nadal, titular del Departament de Política Territorial i

Obres Publiques, hagi donat la raó a la major part de posicionaments de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, en la seva creuada particular amb la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre(CUTE).El procés ha estat llarg i feixuc, amb

tràmits i més tràmits, modificaci-ons, reunions tècniques i socials i tot un camí recorregut que de ve-gades s’havia de desfer per tornar a començar, amb la finalitat que el resultat que quedés, fos un amb el màxim consens possible i que per-metés encarar els pròxims vint anys amb garanties i sense hipoteques.5 milions de metres quadrats des-classificats, Port Olivet renaturalit-zat, el pas del 80% de l’espai del bon Repòs a parc públic, el mante-niment de la major part de la penín-sula de Bon Capó sense construir, entre d’altres actuacions que han

convençut no només a la major part dels ciutadans, sinó també als res-ponsables urbanístics que han lloat en diverses ocasions la filosofia ur-banística de l’Ajuntament.No exempta de crítiques ferotges per una part de l’oposició, aquesta modificació del POUM ja te forma i cos, d’acord amb els plantejaments de l’Ajuntament, que ha lluitat fins al final per mantenir la seva sobirania en decisions que afecten al futur del municipi.S’acabaran els dubtes i les decisi-ons provisionals? S’acabarà el de-bat? S’acabarà la polèmica?.

13

Satisfacció del sector tonyinaire

de l’encerclament per la negativa

d’inclusió de la tonyina roja a CITES.

5

Pesca11-12

Xerrada al Centre d’Interpretació

sobre l’energia nuclear.

23-24 AjuntamentBalanç econòmic positiu de

l’Ajuntament de La Cala.

18-19 TurismeLa Fira Alternativa de l’Ametlla de Mar

rep més d’un miler de visitants.

La Notícia del mes


Olga TomàsDesprés que el POUM (Pla d’Ordena-ció Urbanística Municipal) fos revisat per la CUTE (Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre), l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar davant les rectifi-cacions proposades per la comissió el consistori calero va decidir fer un recurs d’alçada dirigit directament a la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Ge-neralitat, departament que encapçala el conseller Joaquim Nadal. I és que ,segons l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, es considerava que la CUTE s’extralimitava amb les modificacions que demanava del POUM i que inva-ïa les competències municipals. Ara ha arribat la resolució al recurs d’al-çada amb una molt bona notícia pel consistori calero, la Direcció General d’Urbanisme els dóna la raó.

Un dels punts del POUM aprovats és el conveni de l’Ajuntament amb els propietaris del Bon Repòs. Per tant, el 80% d’aquest espai es convertirà en un gran jardí públic, pulmó del cas urbà. I al 20% restant es construiran 100 habitatges.

Fora del nucli urbà, a les urbanitza-cions cal destacar diversos punts aprovats. El primer és el referent a la renaturalització de Port Olivet i el man-teniment de la part d’Artilleria com a zona verda. A canvi, els habitatges previstos a Port Olivet es situaran en una altra zona edificable del munici-pi. El segon punt significatiu aprovat del POUM se situa a la zona nord de l’Ametlla de Mar, concretament a Sant Jordi. A la zona PAU Sant Jordi amb el POUM s’ha aconseguit que la primera línia de mar es converteixi en una zona verda, una part privada i l’altra pública; i, per tant, es tirarà a terra el xalet que hi ha pràcticament a la platja Sant Jordi. Sense moure’ns de Sant Jordi cal destacar que amb la resolució de la Direcció d’Urba-nisme de la Generalitat s’accepta el conveni amb Promocions Calafat que va permetre l’escripturació del Castell de Sant Jordi, convertir-lo en patrimoni públic, i dels terrenys de l’entorn. A canvi, es reajustarà el gà-lib d’edificació a l’àrea nord-est de la

urbanització Calafat.D’altra banda, un dels punts del POUM que finalment ha acceptat la Generalitat és les actuacions del sector J Castell ja que el PGOU (Pla General d’Ordenació Urbanística) vigent ho permetia i, a més, la Ge-neralitat prèviament havia aprovat la reparcel·lació i el pla parcial. D’altra banda, el promotor ja havia fet efectiu al consistori el 10% d’aprofitament. Per tant, era incoherent que ara amb el nou POUM no s’acceptés.

Un altre dels punts és que a la zona entre Calaforn i Sant Jordi, és a dir, Tres Cales segona fase, finalment s’ha establert una densitat global de 15 habitatges per hectàrea tal com es disposa al nou Pla, exceptuant l’espai entre el mar i la via fèrria on és podran construir 9 habitatges per hectàrea. D’aquesta manera, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar s’adequa als requi-sits de construcció sostenible que estableix la Generalitat ja que, a més densitat per hectàrea menys despe-sa energètica i d’altres serveis.

Finalment, un dels punts del POUM que ha rebut certes matisacions és el referent a la façana marítima. L’Ajun-tament una vegada fet el Pla va obrir una procés de participació ciutadana on els empresaris locals van transme-tre la voluntat que es mantinguessin les quatre plantes més el sotacobert al nucli urbà. El consistori va fer seva la proposta i la va incloure al POUM.

Finalment, la resolució ha especificat que la façana marítima compti amb una alçada màxima de tres plantes més sotacobert. En canvi, als carrers Palamós, Dr. Fleming i Mediterrani es permetrà que hi hagi el màxim d’alçada de quatre plantes més so-tacobert. Per tant, en aquesta zona del nucli urbà és mantindrà la petició dels empresaris locals que demana-ven que el nou POUM no afectés al patrimoni.

“Alguns dels principals objectius del Pla són, salvar Port Olivet, Bon Repòs, Sant Jordi, Sector Artilleria, Platé, Bon Capó i tota la costa sud.Per tant, com no podria ser d’altra manera, el conseller Nadal ha aca-bat beneint aquest Pla general i ens ha felicitat a tot el poble perquè sen-se dubte hem marcat un abans i un després en sostenibilitat, transpa-rècia i participació, en paraules del propi director general. Per dignitat i honestedat ara potser caldrà que rectifiquin els que porten anys om-plint-se la boca de que aquest Pla no s’aprovaria” va explicar l’alcalde del municipi, Andreu Martí.

Ara, el següent pas de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar per obtenir el POUM definitiu és realitzar el text re-fós que haurà de passar de nou per la CUTE. Des del consistori calero és respira optimisme i es preveu que l’aprovació definitiva tindrà lloc dins del 2010.

Amb aquesta resolució de la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitatel consistori calero recupera l’autonomia en urbanisme davant la CUTE.

Imatge aèria de l’Ametlla de Mar. Foto: Aeroclub Maestrat-Vinaròs.

El Conseller Nadal dóna la raó a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar respecte al POUM


Infraestructures

Olga TomàsL’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha posat en marxa la iniciativa “Petites grans millores” perquè, segons el consistori, tot i que diàriament es tre-balla pel condicionament del munici-pi, sempre hi ha detalls que passen per alt. Per aquest motiu neix aquest projecte amb l’objectiu de detec-tar les mancances dels carrers de la vila i posar-hi solucions. Un cop per setmana, l’alcalde del municipi, Andreu Martí, i el cap de la brigada municipal passegen per una part diferent del poble per tal de revisar cada detall, escoltar al veïnat, fer una diagnosi acurada i decidir quines actuacions s’han de dur a terme. A més, cada vegada que es faci una visita per algun carrer de la vila els veïns/es rebran una carta de l’alcalde de l’Ametlla explicant-los-hi les actu-acions previstes.

“Estem complint amb aquells com-promisos que havíem dit. L’aparca-ment soterrat, la piscina, és evident

que aquests grans projectes són importants, però també ho són, per generar aquesta dinàmica de millora de la qualitat de vida de tots plegats, solucionar aquests petits detalls. D’aquí aquest projecte anomenat Petites grans millores. A la web de l’ajuntament es poden seguir les ac-tuacions que fem i anirem fent i sug-gerir-ne. Aquests detalls creiem que al final són els que acaben marcant

la diferència”, va explicar Andreu Martí, alcalde del municipi.

D’altra banda, per tal que tothom pugui fer arribar els suggeriments de millora al consistori s’ha habilitat un apartat a la web de l’Ajuntament a l’adreça www.ametllamar.cat. A més, en aquest espai la ciutadania podrà veure les actuacions que es van fent als carrers del municipi.

L’Ajuntament de l’Ametlla rep una subvenció per millorar la urbanització Tres Cales

Aquesta subvenció de 652.589 euros s’emmarca en les ajudes del PLAN E del Govern Espanyol.

Olga TomàsLa urbanització de Tres Cales de l’Ametlla de Mar, una de les més grans d’Europa està d’enhorabona. Des-prés del treball de la regidoria d’Urba-nisme de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar s’ha aconseguit la subvenció per a la millora de l’enllumenat i de la se-guretat vial de l’Avinguda Tres Cales, un dels eixos de circulació principals de la urbanització. Aquesta ajuda de 652.589 euros prové de les mesures anticrisi establertes pel Govern espa-nyol en el marc del PLAN E, pla d’es-tímul de l’economia i el treball.

“Som conscient que a les Tres Cales una de les deficiències que tenim és l’enllumenat elèctric. Cal subratllar que és un enllumenat fet als anys 60 i amb un manteniment, per part

del promotor, més aviat escàs. Per tal de solucionar els problemes que ens genera vam demanar aquesta subvenció. Ara començarem fent tot l’enllumenat de l’Avinguda Tres Cales, que seria la part de dalt. Tam-bé intentarem incloure a la licitació la millora de l’asfalt no només de l’avinguda Tres Cales,sinó també de l’avinguda del Mig i l’avinguda Cala-forn. Amb aquesta acció s’ha de-mostrat que l’Ajuntament considera les urbanitzacions una prioritat”, va explicar Joan Pere Gómez i Comes, regidor d’Urbanisme.

Per tant, des de la Regidoria d’Urba-nisme s’aposta una vegada més per mantenir les urbanitzacions en bones condicions i solucionar les mancan-ces existents.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar posa en marxa el projecte Petites grans millores

El consistori calero engega aquest projecte per tal de detectar actuacions necessàries als carrers del municipi.

L’Ajuntament invertirà en l’enllumenat.

Façana del carrer Racó. Vorera carrer Rentador.

A fons Abril 2010 | pàg. 6

Araceli DomínguezL’Escola Municipal de Música de l’Ametlla de Mar (EMMA) es constitu-eix el dia 15 de gener de 2007 mitjan-çant un conveni entre l’Ajuntament i la Generalitat. “D’aquesta manera s’estableix l’oficialitat de l’escola, una reivindicació que es va deman-dar durant molt de temps, i que fa que es puguin impartir uns ense-nyaments reglats, amb la certifica-ció corresponent, i que el govern català sufragui 1/3 de les despeses de l’escola pel que fa als alumnes que tenen entre 4 i 18 anys. A més, l’oficialitat també possibilita que els seus alumnes convalidin assigna-tures de l’IES relacionades amb la música per classes a l’escola”, ens explica Gessamí Margalef, directora de l’EMMA.

D’abstracte a tangibleA l’escola s’imparteixen cursos de sensibilització, de 3 a 6 anys, per fer

que la música, un art abstracte, passi a ser un fet tangible per als nens. Un cop finalitzat aquest període, hi ha un any d’iniciació en el que es tria un instrument. Tot seguit, es fan quatre cursos del grau elemental als que segueixen sis de grau professional, encara que a l’escola no està tot im-plantat perquè no hi ha prou alum-nes. Els sis anys de grau superior, a Catalunya, es fan al Liceu o a l’Es-cola Superior de Música (ESMUC). A més, s’ofereixen mòduls formatius per a adults on es treballa el mateix que amb els nens i nenes però on no entra el grau elemental. Pel que fa a les especialitats en instruments que s’imparteixen són acordió, cant, clarinet, flauta travessera, guitarra, oboè, percussió, piano saxo, trom-bó, trompa, trompeta, tuba i fagot. També hi ha quatre aules de conjunts instrumentals a les que els alumnes poden accedir a mesura que adqui-reixen el nivell per a cada conjunt.

Aquí trobem el conjunt d’iniciació, de nivell mig, i el conjunt avançat, format per alumnes amb més nivell. Tant per al conjunt d’iniciació com per a la banda es realitzen proves de nivell als alumnes per comprovar si poden accedir-hi. L’aula de ritmes brasilers i la coral completen aquest ventall extens d’ensenyances musicals que ofereix l’escola.

Sense límits “No hi ha cap límit per aprendre mú-sica. A l’escola hi ha alumnes de tres a 67 anys. Mai no és massa tard per començar, tot i que, com a tantes altres coses, de menuts, i mitjan-çant el joc, es van posant les eines bàsiques perquè l’assimilació de conceptes sigui molt més fàcil”, diu Gessamí Margalef. A l’actualitat hi ha 150 alumnes i 15 professors, tot i que les previsions és que l’escola seguei-xi creixent. Pel que fa als professors tenen el grau superior i acostumen a compaginar la docència amb la pro-fessió de concertista.

Una banda de categoriaMenció especial mereix la banda, l’or-gull de l’escola, al que cada vegada més accedeixen alumnes molt ben formats. I aquesta qualitat, en gran mesura, ve donada pel fet de tenir l’escola al seu costat. La banda actua en concerts d’estiu i festes. I a més, ha aconseguit crear un ambient càlid

mitjançant el contacte del dia a dia, els assajos, els viatges que fa que encara sonin millor. La banda també col·labora amb el grup de teatre i amb altres activitats pedagògiques com ara l’obra que es va fer Pere i el llop. En definitiva es tracta que la banda formi part del poble. El mateix que la coral que també ha col·laborat amb el Grup Escènic Infantil de la SCER amb dues cantates, Cantata de l’Ori-ol i Cantata El gegant egoista. Altres incursions en societat, són les col-laboracions amb els centres escolars per la festivitat de Santa Cecília, pa-trona dels músics, o les jornades de portes obertes, del 10 al 15 de maig, en les que, a l’inrevés, és la gent la que fa incursions a l’escola per conèi-xer les seves activitats. O la participa-ció al Pla Educatiu de l’Entorn on s’in-tenta apropar la música a persones que normalment no poden accedir-hi amb instruments com la trompeta, el trombó, la percussió i el clarinet.

Període de matriculacióTothom que estigui interessat en cur-sar estudis a l’EMMA, ha de forma-litzar la seva matrícula entre el 3 i el 28 de maig. Aquestes dades s’han de respectar sí o sí per saber quants alumnes s’han d’encabir en cada grup i quants professors calen. Un cop tancats els grups, s’envien les dades a ensenyament i ja no es po-den fer canvis.

Anna Vizcarro durant una classe a l’EMMA.

L’Escola Municipal de Música ha fet oficialment tres anys, temps en el que s’ha demostrat com cada cop hi ha més persones interessades en cursar estudis musicals en un marc de qualitat immillorable.

L’EMMA, més que una escola de música

Els petits durant una actuació.


Societat

Un 2009 amb balanç positiu en seguretat a l’Ametlla de Mar

Olga TomàsL’índex d’incidències a l’Ametlla de Mar es manté segons ha informat la Policia Local en el balanç de diligèn-cies i atestats del 2009. El 2008 s’ob-servà un registre de 720 incidències. Cal tenir en compte que fa dos anys les denúncies es realitzaven tant a la Policia Local com a la Guàrdia Civil. Per tant, les 711 incidències regis-trades el 2009 són encoratjadores, doncs representen el total de denún-cies recollides ja que l’any passat aquesta competència la va assumir íntegrament la Policia Local. Segons les dades s’han reduït con-siderablement els robatoris a les casetes de camp, les denúncies per danys i els robatoris a l’interior dels vehicles. D’altra banda, tot i que les xifres revelen un augment de robato-ris a les vivendes, concretament 97 robatoris, 42 més que el 2008, cal matisar que al casc urbà només es va registrar un robatori i que la resta es van concentrar a les urbanitzaci-ons i durant els mesos d’estiu. Per aquest motiu, la Policia Local refor-ça la vigilància a les urbanitzacions durant aquests mesos i treballa amb estreta col·laboració amb els Mos-sos d’Esquadra per a la prevenció d’aquestes incidències.

Segons Xavier Llambrich Bono, re-gidor de Governació, aquest balanç mereix una valoració positiva perquè demostra el bon treball realitzat per la Policia Local de l’Ametlla de Mar.

“Ja tenim a les mans la memòria del 2009 de la Policia Local en la qual podem constatar que ens movem en els mateixos paràmetres que l’any anterior. L’any 2008 van haver 720 diligències instruïdes i el 2009, 711. S’han realitzat accions molt similars

i, per tant, això vol dir que hem rea-litzat un mateix nombre d’actuacions des de la Policia Local”, va explicar Xavier Llambrich. El regidor de Governació, a més, ha afegit que també s’han detectat més denúncies de trànsit relacionades amb el mal aparcament. Per tant, se-gons Llambrich, a part d’oferir un nou aparcament amb 300 places al cen-tre urbà serà decisiva la posada en marxa del Pla de Mobilitat del 2010.

Segons el balanç de diligències i atestats del 2009 de la Policia Local de l’Ametlla de Mar s’ha registrat una reducció d’incidències respecte el 2008.

El 2009 la Policia Local va assumir les competències totals de gestió de denúncies.

Societat


L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va re-tre un petit i molt emotiu homenatge a Maria Teresa Boyer Mauri i a Olegario Vila Sánchez, tots dos treballadors mu-nicipals als que aquest any els ha arribat el merescut moment de la jubi-lació. Acompanyats pels seus companys de treball, la Teresa i l’Olegario van rebre un petit re-cord del dia i van compartir un moment de xerrada i emoció, rebent l’agraïment per la seva feina al llarg de tants anys. La Maria Teresa Boyer va entrar a treballar l’ajuntament el 2 de no-vembre de 1972 i es va jubilar 37 anys i 5 mesos després, el passat 15 de març. Per la seva

part, Olegario Vila va entrar a la nòmina de l’Ajuntament l’1 d’abril de 1983 i es va jubilar el 6 d’abril passat, al cap de 27 anys de servei. A tots dos, bona jubilació.

Francesc CallauEl Servei d’Urgències Municipal s’ha consolidat com un servei necessari i imprescindible, segons es desprèn de la memòria d’activitats del SUM corresponent a l’any 2009 que ha vist la llum fa pocs dies.De l’1 de gener al 31 de desembre el SUM fou activat en 908 ocasions, el que davant de les 771 de l’any 2008, suposa un increment de 137 activa-cions, la majoria de les quals han es-tat realitzades per la Policia Local a requeriment dels ciutadans o de ma-nera directa pels ciutadans en 185 cops, el que suposa que cada vega-da la utilització del telèfon del SUM està més present entre els ciutadans de l’Ametlla de Mar. Les activacions per part del 061, Servei d’Urgències Mèdiques de la Generalitat de Cata-lunya en tenir les seves ambulàncies ocupades, ha estat de 32 cops.

Anna Gallart, regidora de Sanitat, explica que, “hem incrementat les sortides i hem donat millor ser-vei, sobretot perquè també hem augmentat la coordinació i la col-laboració amb els Mossos d’Esqua-dra i la Policia Local. A més, quan les ambulàncies de la Generalitat estan ocupades, ens criden a no-saltres i així no cal que s’esperin a una altra ambulància”.

Pel que fa a les patologies ateses, destaquen 173 casos per traumatis-me, seguits de neurologia, psiquia-tria, respiratoris, digestius o cardiolò-gics, comprovant-se que es produeix un augment molt significatiu de la demanda a partir dels 75 anys.De les més de 900 activacions, 401 han estat urgències, seguides de 212 de serveis preventius, 57 acci-dents de trànsit, 54 emergències, 2 rescats i 6 per violència de gènere.

Altres xifresPel que fa a les xifres que es des-prenen de la memòria s’ha d’afegir que el servei ha estat utilitzat per 362 homes i 263 dones, que els mesos amb més activitat han estat el juliol amb 164 intervencions i l’agost amb 162. El CAP ha estat el destí més habitual de les activacions, seguit

d’instal·lacions sanitàries de Tortosa en 60 ocasions, Reus i Tarragona, tot i que en 140 ocasions s’ha atès al pacient in situ.

Altres activitatsA més hem realitzat dos simulacres, un a l’IES i l’altre al Port Nàutic. Tam-bé s’ha fet realitat el convertir la cen-tral del SUM en seu de formació sa-nitària de la província de Tarragona juntament amb el Centre d’Estudis Sanitaris. Aquest any 2009 s’han for-mat unes 30 persones de la nostra població i alguna més de fora.

S’ha signat un conveni de col-laboració perquè infermers que estan fent el Curs de Post-Grau en Emergències de la Universitat Inter-nacional de Catalunya puguin venir a fer pràctiques al SUM juntament amb les nostres infermeres.S’ha instal·lat el novedós sistema de GPS per finca rústica que permet arribar amb celeritat només sabent parcel·la i polígon a qualsevol masia del nostre terme, sistema que ens ha facilitat la Policia Local.S’ha consolidat totalment el treball en equip amb la nostra Policia Local.

La memòria de 2009 constata que cada vegada el servei es més utilitzat pels ciutadans de l’Ametlla de Mar.

L’increment d’activacions consolida la utilització del SUM durant el 2009

Imatges d’un simulacre.

La Teresa i l’Olegario es jubilen

Moment de l’homenatge als treballadors.

Ajuts individualitzats per a menjador escolar del curs 2010-2011El Consell Comarcal del Baix Ebre informa que aquest any, per tal d’agilitzar les adjudi-cacions, s’ha avançat el pe-ríode de sol·licitud dels ajuts individualitzats per al menja-dor escolar de proper curs 2010-2011.

Aquests ajuts es podran sol·licitar a partir del dia 1 d’abril i fins al 30 de juny. Es recomana tramitar-los al més

aviat possible, ja que les ad-judicacions es fan en funció del pressupost assignat i per ordre de recepció.

Les sol·licituds es poden tra-mitar des dels Serveis Soci-als de l’Ajuntament i des dels centres escolars. Per a fer-ho des dels Serveis Socials po-deu trucar al telèfon 977 45 60 08 i demanar per l’educa-dora social.


Francesc CallauAquest passat divendres 26 de març va tenir lloc la presentació del llibre “La força d’un batec” de Cinta Bar-berà. Cinta té 48 anys, és veïna del Regués, a la vora de Tortosa, i va ser la primera persona a l’Estat es-panyol a qui li van implantar un cor artificial, havent estat diagnosticada de càncer.

Els tractaments agressius amb qui-mioteràpia li van produir efectes se-cundaris, alguns de molt greus com una insuficiència cardíaca per la qual li van donar només tres mesos de vida.

Quatre mesos després de l’opera-ció, el seu cor es va reactivar i va aconseguir sobreviure. Tant es així que al cap de poc temps li van retirar l’aparell artificial.

Ara, tal com explica la pròpia Cinta, es dedica a donar la seva opinió a

través del llibre i a explicar la seva experiència personal amb l’objec-tiu d’ajudar a les persones que, com ella, tenen aquesta malaltia i d’aquesta manera tornar també el favor i les atencions que en el seu moment va tenir de la Lliga Contra el Càncer. “L’objectiu d’aquest lli-bre és recollir diners per la Lliga Contra el Càncer perquè és l’única entitat que em va ajudar quan he estat molt malament i m’ha ajudat sense cap tipus d’interès. M’ho han

donat però jo ho vull tornar, és la meva il·lusió. La Lliga em deixava 400 euros cada mes i jo poc a poc amb el llibre i explicant el que m’ha passat ho tornaré”, va explicar Cin-ta Barberà.

La presentació va tenir lloc a la Sala de la Societat i la presentació de l’acte va anar a càrrec de Francesc Vallespí, vicepresident de la lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Cinta Barberà presenta el seu llibre, La força d’un batec

Va ser la primera persona a l’estat espanyol a qui li van implantar un cor artificial, havent estat diagnosticada de càncer.

Olga TomàsUn nou equip de la Brigada d’Obres i Serveis del consistori calero es de-dica, des del mes de febrer, a l’arran-jament de jardins i manteniment de carrers. Dins de la millora als carrers s’inclou la reparació de zones del ferm on hi ha clots per tal de facilitar la seguretat i la circulació. En casos

puntuals també es realitzen actuaci-ons als parcs públics.

“Des de la Regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions estem molt contents perquè hem pogut conso-lidar una brigada només per a les urbanitzacions. Sabem que estem invertint molt en les urbanitzacions

però sempre volem fer més perquè som conscients que hi ha moltes necessitats. Una de les necessitats bàsiques era aquesta neteja del dia a dia que hem cobert amb aquest nou equip”, va explicar Joan Pere Gómez i Comes, regidor de Relaci-ons amb les Urbanitzacions.Aquest nou equip de treball de la Brigada Municipal també s’encarre-ga de la tala d’arbres que estiguin en perill de caure. Des de les ven-tades de l’any passat, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, va optar per prioritzar aquesta qüestió. Per tant, es talaran tots els arbres que tinguin una forta inclinació i que suposin un perill per a les vivendes.

Aquesta és una mostra més de la preocupació del consistori de l’Ametlla de Mar i, en concret, de la Regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions de treballar per man-tenir les urbanitzacions en bones condicions.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar destina un equip de la brigada a la neteja de les urbanitzacions

La brigada d’Obres i Serveis de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, des del mes de febrer, que compta amb un equip destinat íntegrament a la neteja i condicionament de les urbanitzacions.

Cinta Barberà durant la presentació del llibre.

Equip de la brigada a les urbanitzacions.

Societat


El grup Cronostudios de la nostra població, format per Josep Maria Solé i Javi Coll, torna a entretenir-nos amb un nou producte de ficció. En aquest cas enceten una nova etapa, amb més recursos i conei-xements, amb la mini-sèrie “DIS-TORSION”. Consta de 8 capítols publicats exclusivament a internet (Facebook, Youtube, LaCalaRtv, Seriesdeinternet.com) d’aproxima-dament 5 minuts cadascun on ens mostren una retorçada història que gira al voltant de la mort d’un perso-natge. Cada nou capítol ens resol i genera nous dubtes, trames para-leles, girs inesperats....tot seguint la tècnica emprada a l’exitosa sèrie “LOST” anomenada “cliffhanger” (deixar l’espectador amb ganes de veure el següent capítol).

Aquesta mini-sèrie compta amb di-verses peculiaritats, la principal de les quals és la manera en què està

enregistrada (majoritàriament amb càmera en mà), o que cada capítol compta amb unes tonalitats dife-rents de color. També cal destacar que han volgut innovar tot introduint un nou sistema: la introducció del capítol VII és amb 3D Stereo, que s’ha de veure amb ulleres 3D per aconseguir la sensació de profun-ditat i on podem gaudir de diverses vistes del Castell de Sant Jordi en aquest format.

Una cosa a tenir en compte és el nom dels capítols: són números. Això pot portar a confusió, però l’or-dre és: 12-3-5-0-2-7-1-Sekakmat És molt important que se seguei-xi pel seu ordre, ja que així es pot apreciar tot l’entramat que abans es comentava. El perquè dels nú-meros fins l’últim capítol no es des-vela, però dóna molt de joc perquè cadascú es munti les seves pròpies teories.

En definitiva, un producte audiovisual calero que és molt diferent dels que ens tenien acostumats en la seva anterior època sota el nom de “The Legacy Team”, que recordem que va gaudir d’un gran suport per part de l’Ajuntament i la vil·la en general al llarg de les 10 produccions que van realitzar de 2004 a 2007.

Esperem poder veure noves produc-cions seves el més aviat possible.

Principals enllaços de contacte:[email protected] al Facebook: Cronostudi-os2010

Imatge d’un dels capítols de la mini-sèrie.

Torna el cinema amateur “made in l’Ametlla de Mar”


Pesca

Olga TomàsFinalment, cap dels més de 150 paï-sos assistents a la trobada de Doha (Qatar) va proposar en l’assemblea final, del passat 25 de març, la pro-hibició del comerç internacional d’aquesta espècie, després que es rebutgés la proposta de la Unió Euro-pea en la votació que va tenir lloc en una comissió celebrada fa dues set-manes. Els tonyinaires de l’Ametlla de Mar celebren que no s’hagi inclòs la tonyina en l’annex 1 de CITES, una mesura que hauria afectat de ple la seva activitat ja que exporten la major part de la producció al Japó. A més, aquesta proposta prohibia la comer-cialització i no la pesca, per tant, ha-gués alimentat la creació d’un mer-cat negre que hagués malmès més l’espècie.“Estem molt satisfets de tal i com s’ha desenvolupat la conferència de Doha, però, ens ho hem de prendre amb molta cautela. Ara no podem fer un brindis al sol, cal que continuem treballant i demostrant que fem les coses bé”, va explicar Pere Vicenç Balfegó, del Grup BalfegóTot i les bones notícies, des del con-sistori de l’Ametlla de Mar i la Confra-ria de Pescadors es continua estant a l’aguait i buscant suports per al sector.

Per la seva part, Andreu Martí, alcal-de del municipi, va considerar que és importantíssim buscar suports pel sector: “des del primer moment hem pensat que del que es tracta és de guanyar i per a guanyar hem de sumar. Cal fer partícip a tothom, tam-bé a tots els polítics de tot el ventall ideològic. A més, hem intentat bus-car suports en l’empresariat, etc. No s’ha acabat. Cal continuar treballant i lluitant perquè tothom vegi, tant el Govern de la Generalitat com el de l’Estat, que aquí, a les Terres de l’Ebre, els empresaris de l’encer-clament són gent seriosa, que fa la feina molt bé i que en tots els àm-bits són responsables i pioners en

alguns aspectes. El sector més que ningú vol preservar l’espècie”.

El president de la Confraria, Janet Llambrich, es va mostrar alleujat amb el resultat de Doha.

“Estem molt contents. Després del treball que hem anat fent, les sis bar-ques que tenim aquí podran sortir a la mar. Continuarem lluitant, donant suport al sector per tal que continuï endavant”, va subratllar Llambrich.

Una mostra d’aquesta recerca de suport va ser la reunió de treball del consistori calero i el sector tonyinaire de l’Ametlla amb l’eurodiputat Ramon Tremosa de Convergència i Unió que va tenir lloc el passat divendres, 26 de març, a l’Ametlla de Mar.

Tremosa va destacar la feina feta des de Convergència per defensar el sector i la decepció davant del posi-cionament d’altres partits a la cam-bra europea. També va remarcar que tant des del Govern de la Generalitat, amb el Tripartit, com el Govern espa-nyol no s’havia lluitat pels interessos d’aquest sector econòmic tan im-

portant, i més en aquests temps de crisi.

“Pel que fa als diputats catalans, jo a l’octubre vaig presentar una pregunta a la Comissió Europea sobre la qüestió de la tonyina ver-mella i vaig intentar que els diputats d’ERC i d’IC-V fossin sensibles als interessos dels pescadors que fan bé la seva feina. En aquest sentit, jo sóc molt amic de l’Oriol Jonqueras (ERC), però em dol dir que, llevat d’una esmena, en totes les altres va votar a favor de la prohibició de la comercialització de la tonyina i, per tant, en contra dels interessos locals catalans. Ha hagut molta temptació populista de fer-se la foto ecologis-ta, i la indústria i els pescadors s’han sentit molt sols. Ni el Govern espa-nyol ni el de la Generalitat, amb el Tripartit, han donat el suport neces-sari. S’han rentat les mans llastimo-sament”, va explicar l’eurodiputat.

Tremosa, d’altra banda, va garantir que des de Convergència no es dei-xarà de treballar per donar suport al sector de l’encerclament de la tonyi-na roja.

Dinar de l’eurodiputat amb els empresaris locals.

Satisfacció del sector tonyinaire de l’encerclament per la negativa d’inclusió de la tonyina roja a CITESEls tonyinaires de l’Ametlla de Mar es van mostrar satisfets després de la reunió a Doha on s’havia de decidir el futur de la tonyina roja. Finalment, no van tirar endavant ni la proposta de prohibició de Mónaco ni la de la UE. Des del consistori calero es continuen buscant suports. Així ho demostra la visita de l’eurodiputat Ramon Tremosa.


Pesca

Olga TomàsJosep Anton Duran i Lleida es va reunir ahir a l’Ametlla de Mar amb els representants del Grup Balfegó, empresaris locals del sector de la tonyina vermella, per tal de conèi-xer de primera mà la pesca, engreix i comercialització de la tonyina roja que duu a terme aquesta empresa calera.

Duran i Lleida va visitar les instal-lacions acompanyat dels represen-tants del Grup Balfegó, Manel Balfe-gó i Pere Vicent Balfegó, de l’alcalde del municipi, Andreu Martí, el regidor

de Turisme, Antoni Montagut, i el di-putat provincial Joan Josep Malràs.

El diputat de Convergència i Unió va voler transmetre, a través d’aquesta reunió, el suport al sector de l’encer-clament de la tonyina vermella. “El diputat Jordi Jané al Congrés, Mal-donado al Senat, i tot el Grup Par-lamentari de CiU hem donat suport al sector de la tonyina vermella. Jo mateix m’he reunit amb la ministra i ho he fet davant els representants de les confraries de pescadors. Per tant, nosaltres donem suport a aquesta activitat, considerem que és vital per un conjunt de famílies que viuen de la pesca de la tonyi-na. Per tant, jo expresso el suport total, de fet, la meva visita respon a una gestió prèvia que vaig fer i per això em van convidar”, va explicar Duran i Lleida. El diputat de Conver-gència i Unió va afegir que “a més, la pesca de l’encerclament és la que garanteix aquelles prevencions

ecològiques que, lògicament, molts sectors tenen respecte aquest tipus d’activitat”.

Per la seva part, l’alcalde del munici-pi Andreu Martí, es va mostrar satis-fet amb el suport que ha demostrat sempre Josep Anton Duran i Lleida i Convergència i Unió. “Nosaltres com a grup municipal i també com a Ajuntament pensem que com més suports tinguem en la defensa del sector pesquer i altres qüestions mi-llor. Duran i Lleida com a portaveu del grup parlamentari al Congrés dels Diputats sempre ha estat infor-mat i ha donat suport al sector de la tonyina vermella. Per aquest motiu ha volgut conèixer de primera mà l’opinió d’aquest sector a l’Ametlla de Mar i estem molt agraïts”, va ex-plicar Andreu Martí.

A la tarda va continuar la reunió de treball i després el diputat es va tras-lladar a Tortosa.

Duran i Lleida es reuneix amb el sector de la tonyina vermella a l’Ametlla de Mar

El diputat de Convergència i Unió, Josep Anton Duran i Lleida, es va reunir ahir amb els tonyinaires caleros del Grup Balfegó, l’alcalde del municipi, Andreu Martí, el regidor de Turisme, Antoni Montagut i el diputat provincial Joan Josep Malràs.

L’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Jun-queras, acompanyat del portaveu del grup municipal d’Esquerra a l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, de la diputada del Parlament de Catalunya, Marta Cid i del secretari d’organització de la Federació de l’Ebre d’Esquerra, Lluís Salvadó, es van entrevistar amb representants del sector tonyinaire de l’Ametlla de Mar per conèixer les

dificultats que travessaven en aquells moments quan la Junta d’Andalusia demanava l’augment de la quota estatal de captures de tonyina en detriment dels pescadors catalans, petició que, finalment, el govern es-panyol no va acceptar. Després de conèixer per boca dels tonyinaires les dificultats del sector de l’encer-clament de la tonyina roja, Junqueras els va expressar el seu suport.L’eurodiputat d’Esquerra va mani-festar que el model de pesca seguit pels tonyinaires de l’Ametlla de Mar “és sostenible en la mesura que sempre ha complert amb les quotes establertes i el que millor permet la reproducció i creixement del nom-bre d’exemplars d’aquesta espècie, tal com assenyalen alguns estudis fets pel Instituto Español de Oceona-grafía o el mateix CSIC. La respon-sabilitat, transparència i adequació a la llei d’aquests tonyinaires no la

tenen molts d’altres zones o països que es dediquen també a pescar to-nyina”. Junqueras també va destacar que tant pel control del nombre de captures com per seguretat alimen-tària, els tonyinaires de l’Ametlla de Mar són un exemple a seguir ja que asseguren totalment “la traçabilitat de la tonyina des de que es pesca fins que va a parar al consumidor”. Junqueras també va recordar que “cal seguir de molt a prop l’estat de l’espècie per establir les quotes de pesca adequades que permetin as-segurar el futur de la tonyina i de les empreses que en depenen”. Per últim Junqueras es va compro-metre a seguir defensant a Europa el model de pesca dels tonyinaires d’encerclament de l’Ametlla de Mar tot donant a conèixer el seu treball i defensant que tinguin el mateix res-pecte que aquells que pesquen en almadrava.

L’eurodiputat d’ERC, Oriol Junqueres, manifesta el seu suport als tonyinaires de l’Ametlla de Mar

Junqueres defensa la sostenibilitat del model de pesca dels tonyinaires i els posa com exemple a seguir per assegurar l’augment de nombre d’exemplars.

Oriol Juqueres amb representants del sector tonyinaire de l’Ametlla de Mar.

Duran i Lleida a la seva visita al Grup Balfegó.


Medi Ambient

Olga TomàsEn el marc del cicle d’actes infor-matius sobre la crisi ecològica i el canvi climàtic va tenir lloc la xerrada “Energia nuclear civil i militar: dues opcions que es toquen” el passat dissabte al Centre d’Interpretació de la Pesca. Aquesta xerrada a càrrec de Joaquim Corominas, enginyer in-dustrial, membre fundador del Grup de Científics i Tècnics pel Futur No Nuclear.

Corominas va explicar l’evolució del posicionament de l’OTAN respecte l’energia nuclear. Des d’aquest ens internacional, primer s’emmarcava aquest tipus d’energia en la iniciativa anomenada àtoms per la pau, és a dir, investigació per fins que havien de beneficiar la societat. Anys des-prés l’OTAN va començar amb diver-sos problemes inherents a l’energia nuclear com la gestió dels residus, entre d’altres.

“Al començament els antinuclears ens hi oposàvem perquè era una qüestió de contaminació, ja que no se sabia què fer amb els residus, etc. Des de l’any 2000 i 2006 l’OTAN està dient que l’energia nuclear té problemes de viabilitat econòmica, de gestió de residus i que l’idoni

seria potenciar les energies renova-bles. El 1973 l’OTAN va presentar un estudi en el qual exposava que una central de 1000 megawatts donava per produir 25 bombes atòmiques a l’any. El que no entenc és com enca-ra hi ha governs que no volen veure que aquesta energia és nociva”, va explicar Joaquim Corominas.

Aquest cicle de xerrades està orga-nitzat per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i l’associació Una Sola Terra,

que vetlla per la defensa del desen-volupament sostenible i la promoció de les energies renovables. Dins d’aquest cicle hi ha programades deu activitats que tindran lloc al llarg de tot l’any.Aquestes xerrades són una mostra més de la preocupació mediambien-tal del consistori calero i una de les iniciatives previstes des de l’Ajunta-ment per tal de dinamitzar aquest es-pai, conegut també pels caleros com l’antiga llotja del municipi.

Xerrada al Centre d’Interpretació sobre l’energia nuclear

“Energia nuclear civil i militar: dues opcions que es toquen”, així es va titular la xerrada que va tenir lloc al Centre d’Interpretació de la Pesca a l’Ametlla de Mar, el passat dissabte 27 de març.

La xerrada va anar a càrrec de Joaquim Corominas.

Cultura i espectacles


Olga Tomàs Durant quatre dies, del 12 al 15 de maig, conviuran i treballaran a l’Ametlla de Mar aquests alumnes i professors amb un objectiu ambiciós, realitzar un gran concert. I és que en aquest projecte es reuniran més de 1.000 alumnes d’entre 12 i 17 anys i prop de 100 professors.

Enguany el tema transversal és la dona, creadora, un tema que segons Vicent Bravo, un dels professors or-ganitzadors del País Valencià, “pot-ser ens quedava pendent. Els altres

anys hem tractat el reciclatge i la preservació del medi ambient, entre d’altres qüestions, i aquest any, en l’onzena edició, hem volgut dedicar el Com sona l’ESO a la dona i el seu paper creatiu rellevant durant la his-tòria i que potser no ha tingut el re-coneixement necessari”.

Per la seva part el director de l’IES Mare de Déu de la Candelera, Xavi-er Sánchez va explicar que “tots els anys l’institut de l’Ametlla de Mar ha col·laborat en aquesta trobada i en-guany és una gran satisfacció aco-llir-la”. A més, ha afegit que “és un projecte que suposa molt de treball però que és molt engrescador i que espera que al concert final al port hi assisteixi molta gent”. El director de l’IES ha agraït també la col·laboració en l’organització de la Regidoria de Cultura del consistori calero “sense la qual no hagués estat possible dur a terme aquesta iniciativa”, ha afirmat.

La regidora d’Educació de l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mar, Mari Carme Martí va explicar que “acollir Com sona l’ESO a l’Ametlla de Mar supo-sa un gran esforç de recursos eco-nòmics i humans. Però nosaltres, des de l’Ajuntament hem fet costat a l’IES en aquesta iniciativa des del principi. El consistori a través del seu pressupost ha destinat 25.000 euros

però costarà molt més. El director de l’institut i jo hem anat a tocar totes les portes de les direccions generals de les Terres de l’Ebre i fora. El Depar-tament d’Educació de la Generalitat aportarà 6.000 euros i el Departa-ment de Cultura 1.000 euros. Cre-iem que és una iniciativa que val la pena i des de l’Ajuntament cridem a la participació”.I és que segons Vicenç Bravo, “mai havíem tingut tant de suport com enguany on col·laboren l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, la Generalitat, La Caixa i, com cada any, els alumnes que venen camisetes i clauers de la trobada”.Al concert final participaran el grup Soul Atac i els alumnes, i interpretaran el text La resistència d’Imma Monsó. Al llarg d’aquests dies hi ha preparat

un programa d’activitats relaciona-des amb la música i el lleure on els organitzadors han destacat el ball de músiques tradicionals que es titula Dóna’m la mà on tots els participants gaudiran d’una experiència divertida i enriquidora.Els alumnes i professors s’allotja-ran durant aquests dies al Càmping Ametlla Village Platja del municipi.

La presentació va anar a càrrec dels organitzadors del projecte, de l’alcal-de de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, del director de IES Mare Déu de la Candelera, Xavier Sánchez, i de l’ins-pector del Departament d’Educació de la Generalitat, Josep Esplugas. A l’acte també ha assistit la regido-ra d’educació i cultura, Mari Carme Martí.

L’Ametlla de Mar acollirà l’11a edició de “Com sona l’ESO”

El Centre d’interpretació de la Pesca de l’Ametlla de Mar va acollir el dia 22 d’abril, la presentació de la 11a edició de “Com sona l’ESO”, trobada anual d’alumnes i professors de música de 41 instituts de secundària públics de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears.

Presentació de “Com sona l’ESO” al Centre d’Interpretació de la Pesca.

Olga TomàsLa Ma Teresa Sanz va presentar el llibre Els Inseparables, El Cinema al Centre d’Interpretació de la Pesca el passat dissabte, 17 d’abril, a la tarda. L’escriptora de Calella de la Costa, però resident a l’Ametlla de Mar de fa ja uns quants anys, va explicar les noves aventures dels Inseperables. En Pericu, la Roseta i en Zaumitu són els tres petits protagonistes que van

néixer en l’anterior llibre de l’escrip-tora titulat Els Inseparables, la guerra a la riera.

“M’agradaria que si compren el lli-bre que no ho facin per compromís, que el comprin i que el llegeixin que de ben segur que els agradarà”, va explicar l’escriptora.

La Ma Teresa Sanz va presentar Els Inseperables, El Cinema acompa-nyada de la regidora de Cultura, Mari Carmen Martí, de Joan Rebull, artista local, i de la Blanca Casanova, bibli-otecària de l’Ametlla de Mar. A l’acte també va assistir el regidor de Turis-me, Antoni Montagut.

Presentació del llibre Els Inseparables, El Cinema de Ma Teresa SanzAquest llibre narra les noves aventures d’en Pericu, la Roseta i en Zaimitiu. Aquests són els tres protagonistes nascuts de la imaginació de la Ma Teresa Sanz, escriptora de literatura infantil i juvenil.

Ma Teresa Sanz.

Moment de la presentació del llibre.


Olga TomàsEl dissabte 17 d’abril va tenir lloc la clausura de la VI Mostra de Teatre la Cala de l’Ametlla, organitzada per la Regidoria de Cultura i la Societat Cul-tural Esportiva i Recreativa (SCER), amb l’obra Retalls de T del Grup Es-cènic de la SCER.

L’espectacle, que es va estrenar per la Festa Major de la Candelera 2010, consta de tres retalls de tres obres de teatre del grup T de Teatre titulats, Això no és vida, Criatures i homes.

Des del Grup Escènic de la Socie-tat es van mostrar satisfets de com havia anat la Mostra. “Cada vega-da hi ha més gent que interpreta i consumeix teatre a la mostra. Estem satisfets de poder afegir aquesta oferta cultural al municipi que cada vegada té més seguidors”, va expli-

car un dels directors de l’obra Joan Pere Brull. Tot i això, des del Grup de Teatre de la Societat de la Mostra consideren que l’assistència a les obres de la Mostra ha estat discreta, exceptuant les del grup local de tea-tre, i que de cara a la propera Mostra s’espera que augmenti.

Retalls de T va ser l’encarregada de tancar la Mostra de Teatre que va co-mençar el 13 de març. I és que per la sala de la Societat han passat el grup d’alumnes de cicle mitjà de l’Escola Mediterrani de l’Ampolla amb la re-presentació Les armes de Bagatella, el Grup Aula de Teatre U.N.A.E. de Tortosa amb la Tia de Carlos, el Grup de Teatre de Falset amb El metge a garrotades, el Grup Infantil del Grup Escènic de la SCER amb El País de Mai Més i el Grup adult Escènic de la SCER amb els Retalls de T.

Clausura de la VI Mostra de Teatre a l’Ametla de MarL’obra Retalls de T del Grup Escènic de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa va ser l’encarregada de posar el punt i final a la VI Mostra de Teatre la Cala de l’Ametlla.

Clausura de la mostra.

Olga TomàsEl Gimnàs del Col·legi Públic Sant Jordi de l’Ametlla de Mar va ser l’es-cenari, dilluns 19 abril, de la presen-tació del CD que ha elaborat l’escola titulat Cançons Tradicionals del món. I és que en aquest CD on han partici-pat prop de 700 cantants entre alum-nes, pares, mares i mestres es poden trobar cançons en anglès, en francès, brasiler i en català.Aquest centre és el tercer disc que presenta. El primer que van realitzar va ser de nadales l’any 2004 i després va ser el torn de les cançons tradici-onals catalanes l’any 2008. Enguany el col·legi calero ha fet una selecció de cançons tradicionals del món que ha comptat amb el patrocini de Helen i Mark, fills de Joan Barnes. Barnes, mestra anglesa enterrada al municipi de l’Ametlla, tenia una gran estima pel poble, i amb l’objectiu de promocio-nar les llengua anglesa va decidir que després de la seva mort els seus fills s’encarreguessin de fer una donació anual de 1000 euros a la biblioteca municipal per comprar llibres infantils i juvenils en anglès. Enguany, d’acord amb la biblioteca, aquesta donació s’ha invertit en l’elaboració d’aquest CD del Col·legi Públic Sant Jordi.

El promotor de la iniciativa és el di-rector del centre, Octavi Figueres, amant de la música, que s’ha encar-regat dels arranjaments, les músi-ques i la producció. En la producció també han col·laborat Joana Ferré i Gabriel Benavent. A més, Ma José Gil i Gemma Llauradó s’han encarre-gat de la preparació de les cançons en anglès i la Ma Pilar Boyer de les cançons en francès.Aquest CD s’ha enregistrat amb el material de l’escola adquirit gràcies a l’Associació de Mares i Pares.

“Aquestes vint-i-sis cançons són re-

sultat del treball fet amb els mestres de música, amb tot el claustre i amb els pares. Per tant, em sento molt més satisfet que amb el CD anterior i tot i que també ens va quedar bé aquest ha quedat millor.”, va explicar Octavi Figueres, director del Col·legi Públic Sant Jordi.

La presentació, realitzada en plena setmana cultural en motiu de la Di-ada de Sant Jordi, va anar a càrrec del director del col·legi i també van assistir l’alcalde del municipi, Andreu Martí i la regidora de Cultura, Mari Carmen Martí.

L’Escola Sant Jordi presenta el CD cançons tradicionals del mónAlumnes, mestres, mares i pares de l’escola de l’Ametlla de Mar participen en l’enregistrament d’un CD amb cançons d’arreu del món, interpretades en català, anglès, francès o brasiler.

Moment de la presentació del CD.

Cultura i espectacles


Olga TomàsPrimer de tot, hem de parlar de poe-sia, perquè dijous passat, 22 d’abril, va tenir lloc la trobada de Poetes de l’Ebre a la sala d’actes de l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mar. La Cala, per segon any va acollir aquesta tro-bada on van participar diversos poe-tes amateurs del Territori i també de l’Ametlla de Mar.

I de la sala d’actes de l’Ajuntament a l’IES Mare de Déu de la Candelera. El divendres, dia de Sant Jordi, l’Ins-titut va estar de celebració. Els alum-nes van representar l’obra de Teatre La farsa del príncep encadenat una adaptació de La Vida es Sueño de Calderón de la Barca. A més, van in-terpretar i gaudir de la música. D’altra banda, es va dur a terme el lliurament de premis literaris que va anar a càr-rec d’Andreu Martí, alcalde del mu-nicipi i la regidora d’Ensenyament i Cultura, Mari Carme Martí.Les tradicionals parades de llibres i roses també van ser presents, com és habitual, a la Plaça Nova on les lli-breries i les floristeries van presentar les seves propostes al llarg de tot el dia. L’IES, la Llar d’Infants Xerinola i el CEIP Sant Jordi es van sumar a la festa i van col·locar les seves para-des fora dels centres educatius.

El col·legi, per la tarda, amb una xocolatada, va posar punt i final a la Setmana Cultural en honor al seu patró. Sortides, activitats esportives i musicals, representacions de tea-tre, xerrades, contacontes i d’altres activitats van realitzar els alumnes durant tota la setmana. Cal destacar la presentació del CD titulat Cançons

tradicionals del món i l’exposició on s’ha mostrat tot el contingut gràfic que s’ha pogut recuperar de la his-tòria musical de l’Ametlla de Mar. A més, el col·legi va exposar els tre-balls dels alumnes del centre. Fins i tot, una representació dels diversos cursos del CEIP va passar cada dia per LaCalartv on van compartir amb l’audiència els seus treballs literaris. Dissabte 24 d’abril els alumnes més grans de l’Escola Municipal de Música (EMMA) i els professors del centre van oferir, a la sala de la Societat, diferents audicions per de-lectar al públic amb els seus conei-xements musicals, tant pel que fa a instruments com a cant. Pel matí van tenir lloc les audicions d’una vintena d’alumnes que van mostrar els seus avenços amb instruments com ara el saxo i el piano. Cal remarcar, pel que fa al cant, que els alumnes de la coral de l’escola s’estrenaven davant dels

espectadors de la Sala de la SCER. Gessamí Margalef, d’altra banda, ens explicava que el concert, a més d’estar obert a tot el públic, és una bona ocasió pels alumnes més me-nuts per reflexionar sobre quin camí musical volen seguir.“A l’escola fem diverses audicions durant l’any, tant dels alumnes grans com dels petits. Creiem que ara to-cava fer-ne una dels professors. Mostrar la feina que es fa dins de l’EMMA. Així, els alumnes que s’es-tan decidint poden veure i escoltar els instruments. Fer una primera ullada”, Gessamí Margalef, directora de l’EMMA.

Els professors van fer un concert en el qual gairebé hi va haver represen-tació de totes les aules. Els docents van mostrar el seu domini del clari-net, la trompeta i el fagot entre d’al-tres instruments.

Una Setmana de Sant Jordi farcida d’actes culturals

La setmana passada van tenir lloc tot un seguit d’actes culturals a l’Ametlla de Mar aprofitant la setmana de Sant Jordi.

Alumnes del CEIP Sant Jordi a la Calartv.

Tradicionals parades de llibres i roses a la Plaça Nova. El Col·legi Públic Sant Jordi també es va sumar a la festa.

Els alumnes de l’IES durant l’obra de teatre.


Araceli DomínguezDiumenge 25 d’abril la Diada de Sant Jordi al Castell va arribar a la seva vint-i-vuitena edició amb la participa-ció massiva dels habitants de l’Amet-lla de Mar que en aquesta ocasió van comptar amb la complicitat del temps que va permetre que els més arriscats poguessin fer el que segu-rament seria el seu primer bany de la temporada. La jornada va començar aviat, a les nou del matí, amb un dels seus actes més tradicionals, la cami-nada popular fins a la platja de Sant Jordi. En arribar, els participants, i els que van arribar amb cotxe, van poder gaudir de la sardinada que la briga-da municipal va oferir a tothom que s’apropés a les graelles durant tot el matí.

Activitats per a tothomEnguany hi havia novetats com la parada de l’associació de veïns Ur-bamar amb llibres, contes i còmics per fer intercanvis. Una altra novetat va ser la gimcana que amb el nom de Recerca dels pirates Illa Tortuga es va realitzar a l’exterior del castell de Sant Jordi amb canvi de proves en sentit de les agulles del rellotge. En aques-ta edició de la diada també repetien el grup local La Batucada. I al migdia tenia lloc un altre del actes més clàs-sics, el concurs de paelles que oferia tres premis de 150, 120 i 100 euros als cuiners més destacats i un lot de condiments culinaris per seguir prac-ticant el noble art de la gastronomia. En aquesta ocasió, les guanyadores van ser Maria Teresa Domènech, Car-

me Domènech i Maria Teresa Moliné que es van endur el primer, segon i tercer premi respectivament. Per la tarda, la xaranga Suquet Calero ani-mava la sobretaula i després el grup d’animació Sidral va posar el colofó a la jornada cantant per a tots els nens i animant-los a ballar. Teresa Callau, regidora de Festes ens feia el balanç de la jornada. “El dia ens va acompa-nyar i suposo que això va fer que hi hagués molta gent. De fet, és la dia-da al castell que recordo que hi ha hagut més gent. Vam oferir sardines des de les 10 del matí fins a la 13.30 del migdia. L’intercanvi de llibres va anar prou bé, el mateix que la gim-cana per als més menuts. També va haver-hi molta qualitat entre els 33 participants al concurs de paelles i l’animació de la xaranga i del grup per als nens van donar molt de ca-liu a la jornada. Per a la Regidoria el balanç és molt positiu i suposo que també per a tothom que ens va acompanyar”.

Un castell calero Recordem que en el transcurs de la diada de l’any passat va tenir lloc de forma oficial la cessió del castell per part de la família Mangrané al muni-cipi. Aquest fet va suposar el poder escriure una de les pàgines més im-portants en el llibre de la història de l’Ametlla de Mar i posava punt i final a la reivindicació veïnal que el castell tornés a mans del poble, motiu prin-cipal pel qual es va iniciar aquesta diada. Ara, a més, el caleros celebra-ven aquest dia de germanor i festa

en un marc renovat després de la in-tervenció paisatgística a l’entorn del castell que es va inaugurar el passat 9 de març i en la que el ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí va invertir 1,6 milions d’euros en diver-ses accions com ara la retirada de la zona d’aparcament asfaltada i de les dos edificacions que malmetien l’espai. D’aquesta manera, la zona s’ha reconvertit en una àrea integra-da amb el paisatge on s’han habilitat punts de descans amb la instal·lació de bancs i zones de pícnic, així com una zona lúdica pels més menuts i menudes.

La Diada de Sant Jordi al Castell estrena un entorn renovatEls caleros van comptar en aquesta ocasió amb la complicitat del temps i es van apropar de forma massiva al castell per celebrar una de les festes més emblemàtiques de la vila.

El concurs de paelles, acte tradicional de la Diada al Castell de Sant Jordi.

Un any més la sardinada popular va tenir molt d’èxit. Una de les novetats d’enguany va ser la gimcana La recerca dels pirates Illa Tortuga.

Turisme


Francesc CallauL’arribada de la primavera es com-memora a l’Ametlla de Mar amb l’or-ganització de la Fira Alternativa de Productes Naturals i Artesanals que coordina la Regidoria de Turisme, amb la col·laboració de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.19 edicions, amb la d’aquest any, que ens permeten, com diu l’eslògan, posar a prova i gaudir dels nostres cinc sentits. I mai millor dit, ja que quan som a la Fira, res ens suggereix tantes coses com posar-los a prova degustant, tocant, olorant, sentint i deixant que la vista ens porti a través dels colors.La Fira dels cinc sentits ens permet sortir de casa, dir adéu al rigorós hivern i encetar a la vegada una set-mana que a la nostra localitat és una de les que més afluència de visitants es registra en tot l’any: la Setmana Santa.Aquest 27 i 28 de març, la Fira Alter-nativa ens va cridar a passejar pels carrers, per la setantena de parades, i a tafanejar entre els seus variats i atractius productes, la major part de producció tradicional, artesanal i ecològica, la qual cosa encara els fa més atractius als ulls del públic. Enguany, segons el Patronat de Tu-risme, la Fira ha comptat amb més d’un miler de visitants. Tot un èxit.

“La valoració de l’assistència a la Fira ha estat, realment, molt positiva. El temps, a més, ens ha acompanyat. Des de la primera hora de dissabte, quan va obrir, i durant tot el cap de setmana la Fira ha comptat amb molta assis-tència. Realment ha complert amb les expectatives. La Tercera Troba-da de xapes de cava que va tenir lloc diumenge a la sala de la SCER també va ser tot un èxit”, va expli-car Antoni Montagut regidor de Tu-risme de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Vidre, paper, cartró, joguines en fus-ta, bijuteria, cosmètica, gastrono-mia, arboricultura, roba, decoració, relaxació i massatges, cuir i pell, i d’altres productes habituals a la Fira van formar part dels productes que es van poder trobar pels carrers al voltant de la Plaça Nova. A més, la Fira va estar amenitzada per l’actuació del grup local de Batu-cada i d’un grup d’animació. D’altra banda, es va fer un sorteig d’un di-nar per a dues persones en un dels restaurants de l’Ametlla de Mar entre tots els que van fer alguna compra.

La Fira Alternativa de l’Ametlla de Mar rep més d’un miler de visitants

La 19a edició d’aquest certamen especialitzat,un any més, va oferir tot l’atractiu dels productes naturals i artesanals,que va fer gaudir d’ un gran ambient durant el cap de setmana a l’Ametlla de Mar.

Els jocs artesans, un dels productes més vistosos de la Fira.

Els visitants de la Fira van poder observar el treball dels artesans en directe. La Sala de la SCER va acollir la 3a Trobada d’intercanvi de xapes de cava.


Del 15 al 18 d’abril de 2010 es va celebrar la 19a edició del Saló Internacional del Turisme a Catalunya (SITC), un saló que any rere any s’ha consolidat com el certamen del sector adreçat al consumidor final líder a Espanya.

El SITC és, per al gran públic, el punt de par-tida per decidir la destinació final de les seves vacances.

L’oferta del Saló engloba, d’una banda tots els actors que poden intervenir a l’hora d’organitzar un viatge, així com totes les opcions existents de maneres de viatjar, des del turisme cultural, el càmping o el turisme de motxilla.

Pel que fa a la nostra participació al SITC, dins l’estand de les Terres de l’Ebre, respon al fet que Catalunya i Barcelona representa amb un 34%, el primer lloc de procedència dels turistes a La Cala, tal com es desprèn de l’estadística 2009 realitzada a les nostres Oficines de Turisme.

Promoció al Saló Internacional del Turisme de Catalunya a Barcelona

El Patronat Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar busca el seu nou eslògan turísticPer tal de donar a conèixer la vila marinera del Baix Ebre com a destinació turística i impulsar la participa-ció ciutadana, el Patronat de Turisme de l’Ametlla ha convocat un concurs per tal de trobar un nou eslògan de cara a la promoció turística del municipi.

El nou eslògan haurà de transmetre els valors turístics de l’Ametlla, fent referència a alguns dels seus actius turístics com a destinació turística de sol i platja, res-pectuosa amb el medi natural. A l’eslògan haurà de constar obligatòriament el nom de l’Ametlla de Mar i podrà arribar a 10 paraules incloent el nom de la vila.

El termini per presentar les propostes finalitza el pro-per 28 de maig. Les bases es poden consultar a la web: www.ametllamar.cat/turisme.

El premi serà un cap de setmana per a dues persones a l’Hotel “Ametlla Mar” a més d’un lot de productes de marxandatge del Patronat de Turisme.

Turisme crea el seu grup a la xarxa social facebookLes plataformes virtuals i xarxes soci-als, en especial Facebook, han expe-rimentat en els darrers mesos un fort augment del nombre d’usuaris. A part de l’ús personal i privat, Facebook s’ha convertit també en una poten-tíssima eina de difusió i màrqueting gratuït, utilitzant-lo entitats, col·lectius, grups, associacions, etc.

Des del Patronat Muncipal de Turis-me , hem creat el grup de Turisme de l’Ametlla de Mar que ens permet difondre les diferents activitats i pro-postes que s’organitzen, així com in-formar de totes aquelles notícies de caire positiu que tenen a veure amb el sector turístic i la bona imatge exterior de l’Ametlla de Mar.

En tan sols un mes, ja són més de 750 les persones que s’han afegit al grup i poden gaudir de totes les informaci-ons a través d’aquesta xarxa social.

Olga TomàsEl passat dijous 1 d’abril va tenir lloc el lliurament de premis del VI Con-curs de Pintura a la Sala de la So-cietat Cultural Esportiva i recreativa de l’Ametlla de Mar. L’acte va anar a càrrec del president del Patronat Mu-nicipal de Turisme, Antoni Montagut, que va estar acompanyat del regidor de Medi Ambient, Xavier Llambrich, de la regidora de Cultura,M. Carme Martí, del regidor d’Esports, Joan Pere Gómez i Comes, de la regido-ra de Festes, Teresa Callau, i de la regidora de Formació i Treball, Anna Gallart.

El Premi “Vila de l’Ametlla de Mar” va ser per Joan Martí i Buenaventura de l’Ametlla de Mar. El 2n. Premi “Re-sidencial Ecomar” es va lliurar a Ri-card Terraza i Llastari de Granollers. El 3r. Premi “Gràfica Daurada” va ser per Antoni Garcia i Bel de Vinaròs. Àngel Algueró i Borràs de Tortosa va

rebre el 4t Premi: “Adec Assessors”. I, finalment, el premi local va ser per la Marina Sánchez i Bosch de l’Amet-lla de Mar.

Enguany s’han presentat 54 obres i, per tant, cal fer una bona valoració pel que fa a la participació al certa-men.

“En aquesta sisena edició del Con-curs de Pintura ha hagut un canvi, hem incorporat patrocinadors als premis. Estem molt satisfets perquè ha estat un èxit, un èxit de partici-pació i de qualitat pel que fa a les obres pictòriques”, va explicar Anto-ni Montagut, president del Patronat Municipal de Turisme.

El lliurament de premis d’aquesta sisena edició del Concurs de Pin-tura també va anar acompanyada de l’obertura de l’exposició de foto-grafia del X Concurs de Fotografia

Paisatgística de les Terres de l’Ebre, també, a la Sala de la Societat Cul-tural Esportiva i Recreativa. Aquesta mostra fotogràfica es va poder visitar des de l’1 fins al 8 d’abril.

6è Concurs de Pintura “Vila de l’Ametlla de Mar”

Enguany el Concurs de Pintura “Vila de l’Ametlla de Mar” ha arribat a la sisena edició. Una mostra del bon estat de salut d’aquest certamen ha estat les 54 obres que s’han presentat.

Primer premi del concurs.

?? Entrevista


?“Des de l’Associació estem satisfets amb la bona sintonia que hi ha amb l’Ajuntament”, Antonio Iruela

Ja fa tres anys que és president de l’associació. Quina creu que és la seva responsabilitat com a president?Ara fa tres anys que sóc president i el mandat és de quatre anys. El pa-per del president de l’associació va unit a una junta, que es reuneix pe-riòdicament, sense la qual no es pot prendre decisions. Per tant, el treball de canalitzar les demandes dels ve-ïns a l’Ajuntament, que és la nostra funció principal, és un treball conjunt i consensuat. El que tenim clar, però, és que mancances que té la urba-nització des de fa trenta o quaranta anys no es poden solucionar totes de cop ara i, per tant, s’haurà d’anar insistint, marcant un pla de treball i fent feina poc a poc. Per suposat que no sempre estarem d’acord el 100% amb l’Ajuntament però sí que hi ha voluntat de diàleg per les dues parts i per avançar junts ja que, en definiti-va, Sant Jordi forma part del municipi de l’Ametlla de Mar.

Una de les obres més recents que s’han dut a terme a Sant Jor-di són la millora de l’avinguda del Museu i la pista principal de la ur-banització. Com valora aquestes accions?La junta actual fa tres anys que estem

i el primer que varem fer va ser posar-nos en contacte amb l’Ajuntament i traslladar les mancances que haví-em valorat que tenia la urbanització. Al maig de 2009 firmem un conveni l’Associació de Propietaris de Sant Jordi i l’Ajuntament on hi ha una sè-rie d’avenços de tot el que són temes urbanístics. Dins d’aquest conveni hi ha diversos punts i un dels més im-portants és el de l’avinguda del Mu-seu. Aquesta avinguda és una de les artèries principals per on passen els propietaris del sector bosc de Sant Jordi, és a dir, del Museu de Ceràmi-ca cap a d’alt. És una avinguda de dos quilòmetres i dos-cents metres que hem pogut millorar gràcies a aquest conveni. Amb el conveni signat amb la Cala Gestió, Entitat Pública Em-presarial de l’Ametlla de Mar, qui-nes són les altres accions acor-dades?Un altre dels punts del conveni que es va desenvolupar i que és molt important és la municipalització de l’aigua. Per tant, a partir d’aquest moment l’Ajuntament s’encarrega del manteniment i control de l’aigua. Un servei bàsic que creiem que era indispensable que estigués amb el 100% de garanties a la urbanització

per tal d’evitar problemes de salut pública i garantir una aigua de qua-litat. Un altre dels temes importants és el del clavegueram. D’altra banda, varem traslladar el deute que tenen alguns veïns de Sant Jordi a l’Ajunta-ment. Així el consistori s’encarregarà de fer els cobraments que correspo-nen a la part d’inversió que li pertoca finançar a l’Associació, per posar fil a l’agulla i arreglar les mancances amb les quals compta avui Sant Jordi. Aquest conveni, en definitiva, és un punt de partida per avançar després de tants anys sense fer-se res a la urbanització.

Per tant, diria que hi ha bona sin-tonia amb el consistori calero?Val a dir que tot i que els dos primers anys de converses amb l’Ajuntament van passar ràpids i sense acords, amb l’arribada de la Cala Gestió, gra-tament, materialitzem tots aquests avanços i acords en aquest conveni que ens ajuda a donar solucions a les mancances històriques de la ur-banització. Per tant, sí, tenim bona sintonia amb l’Ajuntament. I des de la junta estem molt satisfets perquè en tres anys podem parlar d’acci-ons ja executades com és el cas de l’avinguda del Museu que parlàvem abans. A part, crec que aquesta bona

Antonio Iruela és el president de l’Associació de Propietaris de Sant Jordi d’Alfama. Aquesta és una de les urbanitzacions històriques de l’Ametlla de Mar nascuda entre els anys 50 i 60. Després de tres anys a la junta, Iruela fa una valoració del passat, present i futur de Sant Jordi.

?Abril 2010 | pàg. 21

?entesa és positiva per a tothom, per a l’Associació i per a l’Ajuntament.

Quines són altres demandes fre-qüents dels veïns?Bé, hi ha de tot. Des de quan es farà el canvi dels contenidors, que tinc entès que serà en breu, fins aquell veí que considera que té el tros de carrer de davant de casa malament, de tot una mica. Nosaltres escoltem els veïns i intentem canalitzar totes aquestes inquietuds a l’Ajuntament, perquè al final és l’Ajuntament qui pot aportar solucions.

L’Associació, a part, de fer d’alta-veu de les demandes dels veïns també treballa la convivència?Sí, de fet és una de les qüestions més complicades i arrel de moltes de les disputes entre veïns. Quan es tracta d’aquests temes és difícil. Per aquest motiu abans de fer cap pas com As-sociació intentem escoltar-los i que arribin a acords i, si no s’aconse-gueix, llavors ja queda fora de les nostres mans. I és que, en definitiva, és el mateix que un bloc de pisos. Si tinc un problema amb el veí i ja es fa insostenible a qui vaig, al president de l’escala o vaig a la Policia Local a fer una denúncia?

Parlem d’una urbanització que té 400 parcel·les de les quals hi ha edifica-des vora unes 270 i després de tres anys veig que els problemes de con-vivència són molt delicats.

La crisi immobiliària ha afectat a la urbanització? Sí que potser es veuen més cartells que posa “ en venta” però no crec que hagi afectat més a Sant Jordi que a les altres urbanitzacions. La situació de crisi és la que és i tots els sectors s’han vist i es veuen malmesos.

Ha augmentat la gent que resideix a Sant Jordi els darrers anys?Sant Jordi és una urbanització, es-sencialment, de segones residèn-cies. Durant l’estiu poden arribar a viure fins a 1.500 persones. Durant el juliol i l’agost és quan està pràctica-

ment al 100%. De fet, hi té residència gent de tot arreu: de Barcelona, de Madrid, Saragossa i d’altres punts d’Espanya.

Des del poble potser sempre s’ha vist la urbanització Sant Jordi com a elitista? Què en pensa?(Somriu) Aquesta és una pregunta recurrent des que estic allí. A la jun-ta actual, de la qual formo part, tots som del poble. Potser sí que en els primers anys es va voler donar un caire elitista però ara no és el cas. Això no vol dir que haguem de renun-ciar a la qualitat de vida que ofereix la urbanització. És a dir, parcel·les àm-plies i un entorn natural i paisatgístic preciós. Per exemple, les parcel·les al sector bosc són de 3.000 metres i al sector d’entremig, entre la carre-tera nacional i la via del tren, es ne-cessiten 2.000 metres per edificar i al sector Castell hi ha parcel·les de 800 a 1.000 metres.

El recent inaugurat entorn paisat-gístic del Castell de Sant Jordi afegeix valor a la urbanització?Per suposat que sí, tot el que sigui millorar l’entorn natural és importan-tíssim i afegeix valor a la urbanització. A més, això és bo no només pels que vivim a prop sinó per a tot el poble.

El port esportiu Sant Jordi, re-centment millorat, també afegeix més serveis, qualitat a la urbanit-zació.Aquest port es va fer als orígens grà-cies a la iniciativa privada d’una sèrie de persones que hi van invertir. Era un port molt bonic, molt integrat amb l’entorn però després va passar la concessió a unes altres mans. Pos-teriorment, ha estat molts anys tancat i s’ha anat degradant. Ara, després d’un temps d’obres, prop de tres anys, s’han acabat les millores. A mi, personalment, m’agrada molt com ha quedat. Sabem que no sempre es pot fer tot a gust de tothom però a mi m’agrada. El port s’ha inaugurat re-centment, compta amb un servei de vigilància, etc. Per tant, en definitiva, la meva valoració és positiva.

Vostè que creu que li manca a Sant Jordi?Per exemple, la recollida de residus, que s’ha retardat una mica, perquè ens van dir que es faria abans d’aca-bar el 2009, però és comprensible. Però el més important és el desen-volupament urbanístic de Sant Jordi. Després, també necessitaríem una xarxa Wifi aèria. A més, més enda-vant, també seria important fer una xarxa subterrània de tot el cablejat telefònic perquè tothom pugui rere una bona connexió d’ADSL i poder estar connectats amb el món. I és que cada vegada som més els que vivim tot l’any a Sant Jordi, a part, dels que tenen a la urbanització la segona residència.

Com veu el futur de la urbanitza-ció?Si parlem de futur urbanístic parlem de diners al final. Ara la situació eco-nòmica és la que és, però penso que pel desenvolupament de Sant Jordi i d’altres urbanitzacions depenen d’aquest desenvolupament de futur. Perquè quan una persona compra avui una parcel·la a Sant Jordi és

conscient que té unes mancances però té l’esperança que en un futur se solucionin. Crec que tothom en-tén que les urbanitzacions del poble s’han d’acabar de desenvolupar i so-lucionar tot el que no s’ha fet durant tants anys per tal de donar més qua-litat de vida al ciutadà. I quan parlem de diners hem d’entendre que quan hi ha un projecte urbanístic hi ha un tant per cent que posa l’Ajuntament, una part que es demana a la Gene-ralitat a través de subvencions i una altra part que posa el ciutadà. Som sabedors que el 2009 es va obrir una línia d’ajudes per a les urbanitzacions de Catalunya que arrastren mancan-ces històriques, que l’Ajuntament de l’Ametlla les ha sol·licitat i que la Ge-neralitat no n’ha concedit per a cap urbanització del poble. Per tant, com a president de l’Associació sí que he de dir que de cara un futur desen-volupament urbanístic necessitarem l’ajuda de la Generalitat i esperem, igual com els ciutadans de la resta d’urbanitzacions, que la Generalitat és miri bé les ajudes que es requerei-xen en aquests sentit des del consis-tori de l’Ametlla de Mar ja que el que es demana són millores bàsiques.

Antonio Iruela.

Ajuntament


Olga TomàsDels principals indicadors del balanç econòmic de 2009 de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar es desprenen bones notícies. El romanent de tre-soreria de l’exercici 2009 és de més

de 4 milions i mig. El resultat pressu-postari, és a dir, la diferència entre els ingressos i les despeses totals, és de més de 360.960 euros. Per tant, s’ha ingressat més del que s’ha gastat.Pel que fa al rati d’endeutament és de 52,92%. Molt lluny del 110% que estableix com a màxim la norma-tiva. Aquest nivell d’endeutament baix permet que l’Ajuntament pugui invertir en millores al municipi. El rati d’estalvi net del 2009 se situa en un 5,05% respecte als ingressos cor-rents liquidats. Aquest rati d’estalvi net alerta sobre la despesa i l’ ingrés ordinari. I és que la crisi econòmica i en especial del sector de la cons-trucció ha afectat als ingressos en concepte d’Icio i llicències d’obres. De fet del 2009 al 2008 han disminuït

en 800.000 euros.Precisament, per tal de fer front a la crisi, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va posar en marxa un pla econòmic de xoc que ha donat bons resultats tal com ho reflecteixen els comptes del consistori.

Segons Andreu Martí, alcalde del municipi: “novament tenim uns in-dicadors econòmics molt bons, segons els informes d’intervenció.Només cal veure que, tot i la gran inversió que estem tirant endavant, tenim un endeutament del 52%, per baix del 56% que ens vam trobar al 2002”.

Per tant, des de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar s’ha fet una valora-ció positiva de l’exercici econòmic

2009 tot i la crisi econòmica i s’ha apostat aquest 2010 per continuar invertint en millores pel municipi i en la creació d’ocupació.

La liquidació del 2009 presenta uns resultats econòmics altament positius

Segons l’Ajuntament aquests resultats demostren el bon estat de salut dels comptes del consistori calero, que té l’endeutament més baix de la costa tarragonina.

Olga TomàsEl consistori de l’Ametlla de Mar ha presentat el pla de mobilitat del 2010 per tal de solucionar la congestió a les vies de circulació del nucli urbà, el problemes amb l’aparcament, entre d’altres qüestions. I és que l’Amet-lla de Mar ha registrat un augment considerable de població durant els darrers anys. Actualment, el municipi compta amb prop de 10.000 habi-tants que, a més a més, es multipli-quen per tres durant els mesos d’es-tiu. Una població que es reparteix entre les urbanitzacions i el nucli urbà però que diàriament es desplaça al centre del municipi ja sigui per oci o feina. L’Ajuntament calero ha elaborat aquest pla tenint en compte la posada en marxa de l’aparcament soterrat al nucli urbà de prop de 300 places que redibuixarà la circulació al municipi.

Aquest aparcament al nucli urbà, que es posarà en marxa a finals de juny, és un dels projectes més ambiciosos del consistori de l’Ametlla de Mar.També es crearan aparcaments gra-tuïts dissuasoris a la perifèria del po-ble, a la zona esportiva, al Galetet i entre vies de prop de 700 places.Actuacions sobre la vialitat i la seva ordenació, com el manteniment i conversió de vies en un sol sentit de circulació, és el cas del carrer Batlle PiJoan, el carrer Llibertat i el carrer Jacint Verdaguer, i la renovació de la senyalització vertical i horitzontal són algunes de les accions que es duran a terme amb el Pla.

“Amb l’entrada en funcionament de l’aparcament soterrat sota el previst centre cívic, al centre de la pobla-ció, i amb els aparcaments fora del nucli urbà tindrem dos grans zones d’aparcament de cara a l’estiu. El que volem amb aquest Pla de Mo-bilitat és, per una banda, millorar la fluïdesa de la circulació i , per l’altra, que la gent del poble i els turistes que ens visiten gaudeixin d’un nucli urbà més amable, agradable i atrac-tiu”, ha explicat Andreu Martí, alcalde

del municipi.El condicionament o creació d’espais públics per al gaudi, la consciencia-ció ciutadana i la creació d’eines de regulació de les actuacions proposa-des són algunes altres de les accions que es duran a terme amb la posada en marxa del Pla de Mobilitat 2010. Els objectius, segons l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar són garantir l’apar-cament, la fluïdesa, i que el centre del municipi sigui cada dia més amable i atractiu per a la gent del poble i per als turistes, aquests són els objectius que s’ha marcat l’Ajuntament calero amb aquest nou pla de mobilitat. És a dir, millorar la circulació dels vehi-cles però també dels vianants. Amb aquest Pla el consistori calero també vol potenciar l’ús de mitjans alterna-tius de transport com pot ser l’ús de la bicicleta, la utilització del Calabus i del trenet Nemon, que s’activa a l’es-tiu, que realitza diverses parades pel nucli urbà.El Pla de Mobilitat ara emprèn un pro-cés de participació on s’explicarà els objectius del pla a la població alhora que s’escoltarà la veu dels empresa-ris i , comerços locals, entitats i a tots els ciutadans en general.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar presenta el pla de mobilitat 2010Garantir l’aparcament, la fluïdesa de circulació, i que el centre del municipi sigui cada dia més amable i atractiu per a la gent del poble i per als turistes, aquests són els objectius que s’ha marcat l’Ajuntament calero amb aquest nou pla de mobilitat.

L’aparcament soterrat comptarà amb 300 places de pàrquing.

Rati Endeutament

L’Ametlla de Mar

52%

Amposta 95,7%

Ampolla 66,4%

Tortosa 134,9%

Deltebre 104%

Salou 60,6%

Cambrils 124,6%

Mont-roig del Camp

61,9%

Reus 113,1%

Fonts: webs consistorials i sindicatura de comptes.


Olga TomàsL’Aprovació inicial del projecte d’ar-ranjament de la cala de l’Estany Po-drit va ser un dels punts més relle-vants que es van tractar al ple del 25 de març. Aquest punt es va aprovar amb els vots a favor de l’equip de go-vern, del PSC i del PP. En canvi, des d’ERC es va votar en contra. Els repu-blicans van argumentar que aquest projecte segueix la mateixa línia d’ac-tuació que hi ha prevista al tram sud del GR-92 del municipi. I, per tant, segons ERC hi torna a haver un ex-cés de formigó i de pedra d’Ulldeco-na. Des de l’equip de govern, Antoni Montagut, va respondre explicant les actuacions que es duran a terme en aquest projecte: un aparcament de terra compactada, unes taules i ban-quets de fusta i la millora de l’accés de vehicles autoritzats a la platja. És a dir, ambulàncies o vehicles de neteja de l’Estany Podrit.

“Un dels punts que hem aprovat avui ha estat l’enderroc de la fàbrica de

gel. Entenem que és una acció em-blemàtica per tal de tornar a recu-perar la visió, privilegiada, d’aquest espai del nostre poble. Per una altra banda, una de les altres accions ha estat l’aprovació inicial d’un arranja-ment de la platja de l’Estany Podrit. Aquest projecte representarà una millora a la part sud del nostre litoral. Pel que fa al cementiri nuclear hi ha hagut un posicionament conjunt en contra i presentem les al·legacions al Ministeri d’Indústria i als departa-ments corresponents”, va explicar Antoni Montagut, portaveu del go-vern.

A més, Montagut va voler deixar clar que des de l’equip de govern s’es-tava obert a escoltar la veu tant de l’oposició com de particulars pel que fa a les actuacions previstes.Per la seva part, els republicans con-sideren que no hi ha un posiciona-ment clar respecte aquest projecte.

Jordi Gaseni, ERC: “al ple d’avui hem vist la política del “sí però no”. Aproven un projecte dels accessos de l’Estany Podrit però en realitat demanaran l’opinió a la gent. Crec que l’equip de govern no té les ide-es clares. Trobo que ha de presen-tar el projecte que vol fer i a partir d’aquí la gent ha d’al·legar i afegir les aportacions necessàries. D’al-tra banda, estic satisfet ja que arrel d’una pregunta que hem fet s’ha for-çat que s’aprovés el posicionament en contra el cementiri nuclear ja que avui era l’últim dia de prudència per enviar-ho”.

Un altre dels punts importants que es van tractar al ple, aprovat per unani-mitat, va ser l’encàrrec de gestió nú-mero 6 a l’entitat pública empresarial la Cala Gestió, en relació a l’obra

d’enderrocament de l’antiga fàbrica de gel del port. Des de l’oposició es van mostrar molt satisfets amb que l’equip de govern hagi pres la decisió d’enderrocament d’aquest edifici. Els socialistes van voler remarcar la vo-luntat des del seu grup de que aquest espai del port quedi net de construc-cions tant ara com en un futur.

“Hem de destacar dos punts. El pri-mer és l’aprovació de l’enderroc de la l’antiga fàbrica de gel. Estem con-tents i, a més a més, demanem que no s’hi construeixi res en un futur. Creiem que així millorarà moltíssim la façana del nostre poble. El segon punt important que s’ha aprovat, per unanimitat, al Ple ha estat la voluntat d’adherir-se a les al·legacions con-tra la construcció del cementiri nu-clear a Ascó i a qualsevol indret de Catalunya”, Maria Marsal, PSC.

Un dels punts d’urgència, que es va introduir a sol·licitud d’ERC, va ser la votació per l’enviament d’al·legacions contra el Magatzem Centralitzat de Residus a un dia que s’acabés el ter-mini de lliurament. Tot i que l’equip de govern ja ho havia previst es va pro-cedir a la lectura de les al·legacions i a l’aprovació per unanimitat.

Des del PP, Ricardo Llaó es va mos-trar satisfet amb els acords assolits: “s’han aprovat coses importants com l’enderrocament de l’antiga fàbrica de gel i l’arranjament de l’accés a l’Estany Podrit. Ha estat un Ple amb propostes interessants que milloraran la fisonomia del poble. Tot i això, no deixen de ser aprovacions inicials.”

Cal destacar que també es van aprovar, per unanimitat, altres qües-tions com l’aprovació inicial de la pavimentació asfàltica d’un tram del camí entre la TV-3025 i el Camí de la Barrera, l’aprovació del Con-veni Marc entre l’Ajuntament i el Consell Comarcal del Baix Ebre en matèria de Serveis Socials i Benes-tar, i l’adhesió a la xarxa Rescat de radiocomunicacions d’emergències i seguretat de Catalunya a través del conveni entre el consistori ca-lero amb el Departament d’Interior de la Generalitat. També cal desta-car l’aprovació, la qual va comptar amb el suport de tots els partits, del Conveni de Cooperació entre el Consorci de Serveis Agroalimenta-ris de les comarques del Baix Ebre i Montsià i l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Tiren endavant més actuacions de millora a la costa de l’Ametlla de Mar

L’Equip de govern, el PSC i el PP donen el vistiplau a l’aprovació inicial del projecte d’arranjament de la Cala de l’Estany Podrit durant el ple del 25 de març. ERC es posiciona en contra al·legant que és afegir més formigó a litoral.

Imatge del Ple.

Política


PP

Francesc CallauTot i manifestar que la posició del PP no és evasivament critica respecte a la política econòmica de l’equip de govern a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, els populars van continuar demanant prudència, donat que les condicions d’un entorn deteriorat no són gens optimistes per desen-volupar segons quines practiques econòmiques. Els populars van ex-plicar que tot i que per exemple hi ha convenis urbanístic per cobrar i la voluntat de l’equip de govern per complir-los, que hi haurà dificultats, d’igual manera que per complir amb les previsions de la resta d’ingres-sos.Ricardo Llaó, portaveu del Grup Mu-nicipal del PP va explicar que, “a ho-res d’ara, els paràmetres que esgri-meix habitualment l’equip de govern per explicar el bon estat de l’econo-mia, com són el rati d’endeutament, el romanent de tresoreria i l’estalvi net, s’estan deteriorant i ja estan als nivells d’altres legislatures quan els criticaven. Allí on l’endeutament era del 30% ara ja frega el 60%, on l’es-

talvi net era d’1 milió d’euros, ara és de 80.000 € i això és una realitat ob-jectiva. CiU criticava quan altres go-verns tenien l’endeutament al 60% i ara quasi que ja està igual”.Llaó també va insistir, però, que l’en-deutament no és el més important, sinó la capacitat de fer-hi front, cosa que sí pot portar problemes i aquests compromisos no tardaran gaire, si com s’ha anunciat els equipaments estaran enllestits en dos o tres me-sos. Segons Ricardo Llaó, “si els in-gressos no s’acaben produint, tenint en compte que l’Ajuntament ja té obligacions a curt i mig termini, com l’endeutament que s’ha anat acumu-lant o via crèdits, aviat començaran a vèncer i hauríem de començar a pagar. En un entorn econòmic que no preveu una sortida ràpida, haver de fer front a 200.000 o 300.000 € en interessos a punt de vèncer, podria arribar a ser greu”.Els populars també es van referir al projecte de millora del camí de ronda i a la posició crítica encapçalada per arc. Segons els populars, aquest és un projecte que ja fa molts anys que

va pels despatxos i en cap moment havia sentit a ERC tant crítica com ara, i menys quan van estar al govern durant l’anterior legislatura. Ricardo Llaó va dir que, “tot projecte és sus-ceptible de millora, però que per la poca quantitat d’al·legacions pre-sentades i la majoria de caire par-ticular es pot desprendre un suport majoritari al projecte. Però aquelles que els caleros podien plantejar en grans quantitats per millorar el pro-jecte no s’han produït i això ens fa entendre que una part majoritària de la població, tot i que és millorable, no ho veu malament”.Llaó va explicar que el seu grup està totalment al costat del sector tonyi-naire calero, d’igual manera que els seus representants en els diferents llocs de decisió com el Parlament o el congrés, i que confia que la força de països com Japó o EE.UU contra-restin l’opinió dels països que estan a favor d’incloure la tonyina dins de la llista CITES en la reunió d’aquest cap de setmana a Dakar, davant la poca efectivitat de les pressions del govern espanyol a Europa.

El PP diu que l’economia municipal ja està als nivells que CiU criticava fa uns anys

Els populars adverteixen sobre el risc en el moment que s’hagi de començar a fer front al pagament d’interessos vençuts.

Ricardo Llaó, portaveu del PP.

Política


PSC

Francesc CallauEl PSC a insistir en el transcurs del programa Parlem-ne que el deute de l’Ajuntament a final d’any serà difícil d’assumir i que no ajudarà la difícil rendibilitat dels gran projectes ence-tats per l’equip de govern, referint-se a l’aparcament soterrani i a la piscina.El PSC va reconèixer que l’obra de la piscina no es podia contemplar com a deute, com sí havia dit en programes anteriors, donat que no és l’Ajunta-ment que assumeix el cost de l’obra, tot i insistir en la responsabilitat muni-cipal com a avalador de l’operació.El portaveu del PSC Antonio Espuny va mantenir que la piscina no serà rentable i va assegurar que l’equip de govern n’és conscient donat que té aquesta informació al damunt de la taula.En tot cas, el PSC va assegurar que com que un ajuntament no pot fer fa-llida, l’equip de govern ho tindrà més fàcil en cas de col·lapse, donat que sempre hi ha alguna entitat bancària disposada a deixar diners o, en últim recurs, hi ha la possibilitat d’augmen-tar els impostos als ciutadans.Segons Antonio Espuny, “l’equip de govern diu una cosa i en fa una altra, ja que segons va publicar El Periódi-co, és un dels ajuntaments de Catalu-nya que no ha presentat els comptes de 2006 a la Sindicatura de Contes el

resultat anual. Hem sentit fins la sa-cietat que mai com ara havíem estat rigorosos amb els temes econòmics i no hem enviat ni els números”.Pel que fa a l’àmbit urbanístic, el PSC va qüestionar la política conservacio-nista de l’equip de govern, va dir que era un conservacionisme d’aparador com ho demostra les actuacions a Calafat, Sant Jordi II, Sector J Castell o Tres Cales 2a fase on tot i les reco-manacions contràries de la Direcció General d’Urbanisme, l’equip de go-vern a seguit endavant amb la seva ur-banització. Per a Antonio Espuny, “el fet que s’estigui retardant la resolució del Conseller respecte al text refós del POUM que ha de desencallar una bona part de les incògnites ur-banístiques del municipi, obeeix a la denegació de les peticions de l’Ajun-tament. Es va enviar el recurs i una resposta de la Direcció General on els hi deien que si en tres mesos no responien, que l’Ajuntament ja podia anar al contenciós administratiu i això vol dir que totes les peticions que ha-via fet l’Ajuntament els hi quedaven denegades. Les prescripcions d’Ur-banisme són prou clares amb tots els plans encetats darrerament, però l’Ajuntament els ha començat igual”.El portaveu del PSC a l’Ametlla de Mar també va defensar el posicionament del govern espanyol respecte al futur

de l’activitat pesquera del sector de la tonyina roja de l’encerclament i va dir que les actuacions realitzades per certs partits polítics finalment no han tingut cap repercussió. Respecte al suport de l’Estat espanyol on gover-na el PSOE, a la proposta de la UE d’incloure la tonyina a la llista CITES, Antonio Espuny, explicava que, “la tonyina roja es continuarà pescant i naltros donem suport al sector to-nyinaire. Si es pesca no serà perquè un o dos polítics o l’alcalde hagin fet quelcom, i es demostra en què la decisió última s’ha pres a Qatar i per una sèrie de països africans i asià-tics. Les accions que ens han volgut fer creure aquí al poble que han fet, eren la salvació del sector, no han valgut de res, ja que la decisió s’ha pres a milers de quilòmetres per uns actors que no tenen res a veure amb la població”.Els socialistes també es van referir al projecte de millora del Camí de Ron-da i el Pla de Gestió del litoral cale-ro, afirmant que hi ha coses que els agraden, com la recuperació d’espais públics ocupats per construccions de manera il·legal, a través de l’enderroc però, en canvi, veu negatiu que es tanqui el trànsit rodat a la platja i el port de l’Estany, donat que la presència de cotxes, entenen que no afectava per a res a la seva regressió.

El PSC qüestiona que l’Ajuntament no enviï el resultat de l’economia municipal a la Sindicatura de Comptes

Els socialistes també pensen que el Conseller de PTOP denegarà les peticions de l’equip de govern respecte al text refós del POUM

Antonio Espuny representant del PSC.

Política


Francesc CallauEl Grup Municipal d’ERC a l’Amet-lla de Mar va insistir en el transcurs del programa Parlem-ne en la seva defensa aferrissada d’un altre model de costa pel projecte de millora del Camí de Ronda.Segons els republicans, el fet que l’equip de govern no els hagi cridat - com sí ha fet amb altres col·lectius- per tal d’explicar i debatre el projec-te, ha fet que com a principal grup a l’oposició, hagin buscat altres mane-res de donar la seva opinió i provocar canvis, cas del grup creat al Facebo-ok o el fet d’afegir-se a la recollida de signatures i, finalment, amb la pre-sentació d’al·legacions.ERC va negar que buscar signatures sigui una actitud de confrontació, do-nat que ha fet possible que 800 per-sones hagin dit la seva. En tot cas sí que van criticar el govern per haver muntat una exposició on expliquem el projecte i es contemplen variaci-ons al que es va aprovar en el seu moment, abans de respondre a les al·legacions presentades pel grup.ERC va explicar que espera la tru-cada del govern, però es va mostrar decebut per un equip de govern que va dir, “primer aprova i després es-colta”.Respecte a les variacions del pro-jecte aprovat, Jordi Gaseni, porta-veu d’ERC va dir que, ”encara no les coneixen de primera mà, i que abans de pronunciar-se caldrà veu-re el que l’equip de govern portarà a aprovació al ple. Veurem si s’afe-

geixen les al·legacions o no, ja que el projecte que si està aprovat és dur. Quan CiU aprovi aquestes mo-dificacions jo m’ho creuré. Mentre pensem que estem satisfet de la feina que hem fet, ja que veiem un canvi d’opinió amb allò que va apro-var l’Ajuntament i amb el que sembla ser que ens trobarem. Hem tombat la voluntat de CiU, ja que si ningú hagués dit res i tots ho haguéssim acceptat, tindríem el projecte que es va aprovar”.

Els republicans van anunciar que segurament també presentaran al-legacions a l’aprovació del projecte de millora dels accessos a l’Estany Podrit que es va aprovar en el darrer ple.ERC també va reiterar el seu suport i el del seu partit al sector tonyinaire de l’encerclament. Segons Gaseni, “la postura dels republicans i més concretament del seu eurodiputat Oriol Junqueras al Parlament Euro-peu s’ha explicat intencionadament malament per part d’alguns i de ma-nera partidista, per molt que digui Tremosa, és un tema orquestrat. Tre-mosa també forma part d’un grup i és curiós que tampoc va saber con-vèncer a la gent del seu grup perquè votés en contra. Ells saben que un vot no fa res. Tant de bo els catalans tinguéssim aquest poder a Europa, però penso que hem de treballar per buscar suports. Ells tampoc han aconseguit suports, ja que el grup lliberal tampoc va votar en contra.

La nostra tasca va ser més efectiva que la d’altres grups que presumei-xen de donar-hi suport”.

Jordi Gaseni també va parlar de l’anunci de l’Ajuntament a presentar candidatura per a ser seu de l’INEF a la demarcació de Tarragona. Ga-seni va donar el seu suport a l’Ajun-tament, tant en qualitat de regidor d’ERC com en la seva condició de representant de la Secretaria de l’Esport de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. Gaseni va dir que, “seria molt positiu per a la població assolir aquesta fita, tot i que va advertir que serà difícil aconseguir-la, per una banda per la qualitat dels altres can-didats, com per l’exigent inversió que es demana. Demanar al govern que expliqui com ho farà, ja que el poble també ho voldrà saber, i supo-so que ells quan es presenten ja ho tenen clar”.

Per últim, el representant d’ERC va parlar d’urbanisme i va acusar l’equip de govern d’haver deixat escapar de manera voluntària l’oportunitat de canviar coses importants en quan a l’àmbit costaner i en general, amb l’aplicació del Pla General vigent, enlloc d’esperar a veure què passa amb el recurs d’alçada interposat pel propi Ajuntament contra la resolució de la CUTE pel nou POUM, el qual està a l’espera de la resolució final del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

ERC no es pronuncia sobre el Camí de Ronda fins que no es passin a aprovació les modificacions

Segons els republicans, l’equip de govern va aprovar primer un projecte i després va escoltar per fer variacions.

ERC

Jordi Gaseni, portaveu d’ERC.


CiU

Francesc CallauEl Grup Municipal de CiU ha fet pú-blics els resultats de la liquidació de l’exercici econòmic de 2009, els quals ha qualificat d’inqüestionable-ment positius.Així, l’equip de govern ha presentat un resultat pressupostari positiu o superàvit de 361.964 € i amb un ro-manent de tresoreria de 4.646.523 €a favor de l’Ajuntament.A més, el rati d’endeutament de l’exercici 2009 a 31 de desembre se situava en el 52,92%, tenint en compte que els ajuntaments poden endeutar-se fins al 110% segons la normativa. Una de les dades més destacades per a l’equip de govern és l’estalvi net, que es la diferència entre els ingressos corrents i les des-peses corrents s’ha situat a més del 5%.

Andreu Martí, alcalde de l’Ajunta-ment, ha manifestat que aquest re-sultat és producte en primer lloc del pla de xoc que l’equip de govern va posar en pràctica ara fa dos anys i, en segon lloc, per la tasca que s’està duent a terme des dels serveis d’in-tervenció municipal i d’assessora-ment extern. Segons Andreu Martí, “jo dormo més tranquil ara que fa quatre anys, ja que ara tenim un mi-llor equip econòmic-financer, que està més preparat. Cada projecte es planifica, es projecta i s’analitza i no es comença si no està tot ben tancat i ben lligat, ja que es fa una supervisió mil·limètrica de tot. Es-tem més ben assessorats ara que

fa quatre anys, tant de bo sempre l’haguéssim tingut igual, ja que la nostra situació econòmica és de les millors”.Respecte a les crítiques de l’oposi-ció, Andreu Martí va insistir que estan injustificades en el moment que l’en-deutament és més baix que quan van accedir al govern i que, per contra, la inversió és molt superior. Segons Andreu Martí, “alguns membres de l’oposició creuen que desvirtuant les dades generals i d’intervenció poden sembrar dubtes, però la rea-litat és una altra, ja que tenim menys endeutament que a l’any 2002 quan el Sr. Espuny era alcalde, amb la diferència que ara al carrer es pot veure que destinem més diners a in-versió i a serveis. Darrera de l’equip de govern tenim molts quilòmetres, reunions i treball. El que sí que hem fet és reduir la despesa paulatina-ment, ja que fa uns anys havia un al-tre ritme, però ara ens hem d’ajustar tots, encara que sigui dificil”.

L’alcalde també va aprofitar el pro-grama Parlem-ne per fer públic que el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, ja ha fet arribar a l’equip de govern la resolució sobre el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Cal recordar que després que la CUTE fer recomanacions per canviar alguns punts del POUM, que l’Ajuntament va presentar recurs d’al-çada en no està d’acord, entenent que es pretenia passar per damunt de l’autonomia municipal.

Després de mesos, el que inicial-ment s’havia de conèixer al mes de novembre, ja ha estat enviat a l’Ajun-tament, amb un resultat que l’equip de govern ha qualificat d’excel·lents i que contemplen els posicionaments de l’equip de govern en un 99%. Això, segons l’alcalde, demostra la bona feina que s’està fent, la qual és assumida inclús per administracions que no són del mateix color polític. Per a Andreu Martí, “nosaltres a l’agost vam presentar un recurs que es va ampliar al gener com a pacte perquè d’aquesta manera admetien que la Comissió d’Urbanisme s’ha-via equivocat. El tema estava en un carrer sense sortida i ho havíem de resoldre. Amb aquest recurs i pos-terior ampliació ja ho vam pactar tot amb una administració governada per un partit diferent al que jo re-presento, però que ha fet que la raó imperi”.

Ara l’equip de govern es donarà un temps per acabar de dibuixar l’apli-cació d’aquest nou POUM, el qual ja contempla un consens entre l’Ajun-tament i la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a d’altres temes, l’equip de govern va anunciar que les obres de la residència per a la gent gran començaran passat l’estiu. Des de la Regidoria de Benestar Social s’ha fet públic que ja s’han acabat les trami-tacions, s’ha deixat enrere la proble-màtica que va obligar a començar tot el procés de nou i que aquest equi-pament ben aviat serà una realitat.

L’equip de Govern satisfet pels resultats econòmics del 2009

L’alcalde també ha fet públic que la resolució del Conseller respecte al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ha estat favorable al posicionament de l’Ajuntament en un 99%.

Andreu Martí, alcalde del municipi i Teresa Callau, regidora de Festes.

Opinió


Gratitud. Aquesta és la paraula que millor expressa els meus sentiments cap a tot el personal mèdic, sanita-ri i administratiu que va atendre el meu marit, a mi i a la nostra família, durant tot el temps que va durar la seva malaltia, tractament i situació com a malalt terminal de càncer en diversos hospitals de Catalunya.

En l’àmbit sanitari, a l’igual que al de l’ensenyament, al qual jo em dedi-co, és habitual sentir crítiques dels metges, infermeres i auxiliars. La meva experiència durant la malaltia del meu home ha estat molt positiva. Sempre ens van tractar amb molta comprensió, estima, respecte; ens van plantejar les coses tal com eren, sense embuts ni compassió, cosa que no volíem cap dels dos, i amb una gran professionalitat i humani-tat. Ens van fer costat en tot moment,

ens van animar i consolar. Ens vam sentir estimats i cuidats per tothom. Van fer per l’Arturo i per nosaltres tot el que mèdicament i humanament va ser possible i , quan ja no era possible fer res més, ens van recol-zar i acompanyar en la trajectòria final. Però sobretot ens van tractar amb una gran professionalitat, amb una gran estima i una grandíssima humanitat. No vam ser en cap mo-ment un número d’història clínica, sinó l’Arturo i la Júlia, un jove home malalt i la seva dona, un pacient i la seva família. Això és impagable.

Les institucions sanitàries públi-ques, que sempre estan en el punt de mira de la societat i de la crítica fàcil, i que sovint són poc reconegu-des, començant per l’administració (igual que a l’àmbit de l’ensenya-ment), funcionen molt bé gràcies a

la bona organització i voluntat dels que hi treballen. Les autoritats go-vernamentals han de reconèixer més el seu treball i esforç, dotar-los de més recursos humans i materials per tal que puguin continuar oferint un servei de qualitat a la societat. I la societat ha d’aprendre a valorar-los més pel que són i pel que fan, tractar-los amb el respecte i consi-deració que es mereixen i no només exigir. Per rebre primer s’ha de do-nar. Com deia el meu home, l’Artu-ro, “Si tu no respectes, no et poden respectar”.

De tot cor us dic GRÀCIES a tots pel que vau fer per nosaltres i pel que feu per tothom dia a dia. Tots formeu part de la meva vida, del meu cor. Us encoratjo a continuar fent aquesta tasca tan ben feta, tan professional i tan humana. GRÀCIES.

Gràcies a totsJúlia Agüero Manzanas, viuda d’Arturo Roca Vizcarro,i família

Sempre s’ha dit que un dels trets més característics en l’infant, entre molts altres, és la seva innocència. Un xiquet no té maldat, sap quan una cosa està ben feta i veu cla-rament quan s’ha equivocat. De la mateixa forma no li costa percebre un fet greu o si algú es fa mal, un fet que pel que es veu en “personat-ges”, per no qualificar-los de forma diferent, de determinats centres o organismes sí que costa.Lamentablement totes aquestes ap-tituds, per no ofendre als lectors, són les que precisament manquen o van mancar en el personal de recepció i coordinació del CAP de la nostra po-blació el passat dimecres 14 d’abril, concretament a les 15h de tarda, ja que sinó no s’entén com després de reiterades advertències avisant que s’ha produït un accident a escassos

metres del lloc de treball encara és hora que s’ha de donar una respos-ta com cal i a l’alçada d’una persona que es troba vinculada amb el món de la salut, on presumiblement es suposa un cert interès per l’estat fí-sic i psíquic de la gent que ho neces-sita i ho requereix. Així, em podeu dir quina és la vostra feina? Quina és la vostra preocupació? Cobrar a final de mes, com que si es mori a valtros us donarà igual... (com molt bé va dir una veïna del poble)Ni per això es van alterar.No tinc cap interès en crear cap tipus de polèmica al respecte, tot i que si m’hagués trobat jo implicat directa-ment en aquell precís instant l’hagu-és muntat i això ho dic amb tota la tranquil·litat del món, ja que actuar com és lògic i d’ésser humà amb una mica de dignitat i sentiments

“t’ha de sortir de dins” com popular-ment es diu, però també penso que sol no aclariré un gra de sal i és més aviat una lluita del poble en sí, enca-ra que també puc comprendre que t’ha de tocar la pell moltes vegades per donar-te’n compte de les coses. Espero sincerament que no ens ha-guem de compadir mai.Això sí, el que de tot cor sí que m’agradaria és agrair a tots els pro-fessionals, tant de la Policia Local com sanitaris, que es van implicar al màxim des d’un bon inici amb les cures de ma mare, així com a tota la gent que va mostrar un interès in-cessant per la seva persona i que amb els seus ànims i recolzaments l’han ajudat de manera inquantifica-ble en tot moment. A tots ells, per no deixar-me a ningú, MOLTES GRÀ-CIES.

Això és el que es mereix el nostre poble?Família Callau Arbó


Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Hola, somos los familiares de Luís Ruiz Fernández (hermanas y algunos sobrinos ) y queríamos aprovechar la oportunidad que dais en vuestra revista para agradecer a todos, las muestras de cariño hacia “ Luís” en su tan inesperado fallecimiento, pues tanto en el tanatorio como en la igle-sia tuvimos la oportunidad de ver y comprobar la cantidad de amigos

que el allí tenía. “Luís” para nosotros no era sólo nuestro tío, siempre fue alguien muy especial a quien quería-mos mucho y la distancia nunca fue un impedimento para tener contacto con él. Cuando hablábamos con él, siempre decía que no nos preocu-páramos por nada, que no estaba solo, que tenía muchos amigos en l’ Ametlla que lo querían y le hacían

compañía... ¡Y qué razón tenía! pues bien lo pudimos comprobar con nu-estros propios ojos el día de su fune-ral. Nos emocionamos mucho de ver cuanto cariño le tenían a “Luís”, por eso queríamos agradeceros a todos, todas vuestras muestras de dolor y al mismo tiempo de cariño que le tení-ais como si fuera uno más de vuestra familia.

GraciasMiguel Morcillo

Per polítiques de marca alie-nes a la nostra empresa hem hagut de tancar la botiga.

Des d’aquí volem agrair la confiança que heu estat di-positant en nosaltres durant aquests quasi cinc anys.

Moltes Gràcies i disculpeu les molèsties.

Agraïment als clientsSiricom

Més de cent persones van partici-par, aquest diumenge 21 de març, a la Marxa en contra del projecte apro-vat per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar que preveu convertir un tram de sender del GR-92 en un camí de for-migó i pedra. La marxa va sortir a les 9 del matí des de la Plaça del Canó del Port de l’Ametlla de Mar i va recórrer els 8 quilòmetres afectats pel projecte de Costes, des de la Caleta de Pepo fins a la platja de l’Àlia. Els participants es mostraven es-perançats que l’Ajuntament calero rebaixi la intensitat de la intervenció i que acceptin les al·legacions pre-sentades, ja que tot i l’objectiu gene-ral del projecte de suposada millora de la costa, hi ha tota una sèrie d’ac-cions que artificialitzen greument el seu traçat i modifiquen la seva mor-

fologia original. El projecte aprovat preveu actuaci-ons com:- Pavimentació del sender amb pe-

dra d’Ulldecona a les zones se-miurbanes, i a les zones forestals aportar-hi graves

- Ampliació del sender sempre que es pugui a una amplària superior als 1,5 m, això vol dir llocs amb 2 i fins a 3 metres, i una gravíssima afectació a l’hàbitat litoral.

- Acompanyament del camí amb murs de pedra a les zones semiur-banes i baranes de fusta als trams forestals.

- Passarel·les de fusta pilotades i sense pilotar allí on el camí traves-sa petits torrents o barrancs

- Multitud d’escales de pedra i de fusta per salvar desnivells

- Bancs de pedra

- Substitució de murs de pedra en sec per murs de formigó

D’aquesta manera, tal com s’ha plantejat, aquest projecte és molt agressiu amb el medi costaner i fa desaparèixer per complet la mor-fologia i la identitat actual del GR-92. El projecte obre nous traçats en gran part de l’itinerari i, suposada-ment per raons de seguretat dels usuaris, s’utilitzen una gran quantitat de materials durs, com la pedra i el formigó, en gran part del seu traçat. A més, creiem que és innecessari dotar de tanta quantitat de material extern (pedra, passarel·les de fusta, formigó, baranes, etc) al mateix ter-reny, quan un dels principals atrac-tius que caracteritza el GR-92 és el seu caràcter de sender natural.

Sender del GR-92

Jordi GaseniRegidor i portaveu del grup mu-nicipal d’ERC a l’Ametlla de Mar

L’ Escola Sant Jordi agraeix la col·laboració de les següents entitats i particulars en la programació de la Setmana Cultural de Sant Jordi : Societat Cultural Esportiva i Recrea-tiva, Grup Teatral Infantil de la SCER, Grup Balfegó, Escola Nàutico-Pesquera, Club Nàutic, SUM, Polícia Municipal, Guàrdia Cí-vil, Dentista del CAP, Veterinàries Maite Haya i Vanessa Salvans, Gimnàs Montse, La Cala RTV, participants en els concursos de roses i exposició de fotos de música, AMPA, Pu-ancar.

La Direcció del Centre agraeix la participació i la feina feta per tot el Claustre de profes-sors.

AgraïmentOctavi FigueresDirector de l’Escola Sant Jordi

L’Escola Sant Jordi agraeix la col-laboració econòmica dels germans Helen i Mark, fills de Joan Barnes, que, juntament amb l’AMPA han finançat el CD “Cançons trtadicio-nals del món”

Agraïment

Els alumnes de 3r d’ESO de l’IES Mare de Deu de la Can-delera volem donar les gràci-es a la Regidoria de Turisme, especialment a Dami Llaó, pel seu suport i bon tracte a la “Fira Alternativa 2010” i so-bretot per cedir-nos l’espai per poder realitzar l’activitat. Mol-tes gràcies!

AgraïmentAlumnes de 3r d’ESO de l’IES

Octavi FigueresDirector de l’Escola Sant Jordi

Col.laboracions


Cap el finals dels anys 60 del segle passat el periodisme nord-americà va crear la figura del “defensor del lector”. Es pretenia atendre les quei-xes del públic, i, tanmateix, justificar els errors dels diaris i dels periodis-tes.

Tot va néixer quan un diari dels EUA va informar que tropes de Líbia ha-vien envaït el Txad i la guerra estava declarada. Però al dia següent no es va informar d’aquesta suposada guerra, ni a l’altre, ni al tercer dia. Els lectors es van queixar... i els editors van reaccionar creant la figura del “Defensor...” .

Fou un pas de responsabilitat dels editors que ara ha estat assumit per l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), ampliant-la amb la defensa de la llibertat d’edició, la lliure circulació de totes les publica-cions i el dret a la seva difusió, en paper o en digital.

A partir d’ara, el Síndic de la Premsa Comarcal s’encarregarà d’atendre les queixes i suggeriments del lector i anunciants i ajudarà que en l’elabo-ració dels textos periodístics s’obser-vin les normes professionals i ètiques del sector.

Aquesta figura recentment creada per Premsa Comarcal (ACPC-FCPC) és singular perquè la junta de go-vern ha decidit nomenar un expert aliè com a mediador de conflictes. Generalment, els mitjans de comuni-cació nomenen un periodista propi, de la plantilla, però aquesta decisió pot generar problemes donat que el professional sempre està sotmès a la jerarquia organitzativa de l’empresa.

L’associació de Premsa Comarcal ha decidit crear la figura del Síndic ba-sant-la en un expert de fora de l’enti-tat i sense cap relació professional o comercial amb els editors associats. És tot un repte.

A Catalunya –i a l’Estat espanyol- sempre s’ha nomenat a un periodista

propi, en canvi a Llatinoamèrica s’op-ta per elegir una persona aliena, com ara un jutge, un advocat, una figura local...

El repte, un cop presa la decisió de crear la figura del Síndic, és desen-volupar-la, posant-la a disposició dels lectors i lectores, i presentar-la a l’Administració com a referent de mediació en cas de conflicte. Per exemple, no seria lògic que el Go-vern, o un ajuntament, ajudés més a un mitjà que a un altre... o que d’un any per l’altre rebaixés les ajudes als editors... en aquests casos hauria d’intervenir públicament el Síndic.

A partir d’ara, els lectors podran pre-sentar dubtes i queixes al Síndic, a través d’un correu electrònic propi ([email protected]), o els editors podran dirigir-se a ell quan es considerin “maltractats” per qualse-vol administració.

Cada queixa o consulta tindrà un nú-mero de registre i serà resolta en el mínim temps possible, tot depenent de les gestions que calgui fer. De tot això s’anirà informant al lector o a l’editor... fins la resolució del tema. Les dades de les persones implica-des seran sempre objecte de reserva i en cap cas s’empraran en activitats promocionals o en qualsevol altre que no tingui una relació directa amb la notificació.

La intervenció del Síndic no sus-pendrà de cap manera els terminis previstos legalment per a presen-tar qualsevol tipus de recurs en-front de les administracions o els tribunals de justícia, ni l’execució de la resolució o acte afectat.

En certs casos caldrà derivar la queixa, o tema plantejat, a una Junta d’Arbitratge i Equitat que diri-meixi tots els aspectes relacionats amb la qualitat del servei prestat, compliment de terminis, etc.

També es podran derivar a asses-sors jurídics o laborals si el cas fos d’altres àrees.

En resum, l’associació de Premsa Comarcal ha donat un pas de res-ponsabilitat cívica i professional de gran envergadura perquè significa que obre les seves portes al públic i li diu a les diferents administraci-ons que caldrà que treballin amb normes clares per evitar la seva inculpació pública.

Finalment, i seguint amb la histò-rica figura del “Defensor del lec-tor” dels EUA, estem disposats a fer que no comenci cap guerra al Txad sense estar segurs que hi ha una guerra. És per això que, des d’ara mateix, estem a la vostra dis-posició.

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

El Síndic de la de Premsa Comarcal, una figura per explicar què fem, com ho fem i per què ho hem fet... i demanar excuses

Manel López , Síndic de la Premsa Comarcal i Local


Com ja fa dos anys, cinc escoles de música de Catalunya organitzen una trobada de saxos a diferents poblaci-ons. Aquest any, però, la trobada va ser a Salou, on imparteix classes de saxo la professora Núria Brull Bardí.Les escoles participants van ser aquestes: Escola de música de Sant Cugat del Vallès acompanyada per la professora de saxo Elena León Man-resa; Estudi de Música de Tarragona acompanyada per la professora de saxo Patricia Martínez Rodríguez , Es-cola de la Banda de Tarragona acom-panyada per la professora de saxo Fàtima Hidalgo, Escola municipal de Salou acompanyada per la pro-fessora Núria Brull Bardí i, finalment, l’escola municipal de l’Ametlla de Mar acompanyada un altre cop per la professora Fàtima. Cal esmentar que les 4 saxofonistes són membres del quartet Limnos. La trobada va tenir lloc el dia 20 de març on els alumnes de l’escola mu-nicipal de l’Ametlla de Mar vam sortir de bon matí des de l’estació del muni-cipi per arribar a Salou d’hora. A les 10 aproximadament arribàvem

a l’escola de Salou on de seguida es van fer les assignacions en les dife-rents aules del recinte per començar a treballar. Aquestes van ser esglao-nades, més o menys per la edat i pel nivell de cada participant. Cada grup tocava una peça diferent, algunes conegudes pels nostres oients segurament. Les peces eren aquestes: Els més petits van tocar Ringtones, el grup mitjà Peter Gunn, el grup dels adults i nivell avançat So-litude i el nivell alt la Marxa Turca.Un cop teníem les aules assignades, grups i les peces que tocaríem ens vam ficar a treballar fins les 12 on des-prés vam tenir una estona d’esbarjo. Després d’això, vam poder gaudir d’uns tallers que es van fer a les aules del recinte per a tots els participants assistents. Aquests eren: por escè-nica, conte musical i percussió cor-poral. Els tallers van durar una hora aproximadament. Van estar molt bé, fins i tot van crear molta expectació i atenció des dels més petits fins als més grans. Cal esmentar, que des-prés dels tallers es van realitzar clas-ses individuals pels participants de la trobada. Després de totes aquestes activitats, vam tenir el nostre temps lliure per dinar. Quasi bé tots vam dinar allí mateix a l’escola, perquè el centre gaudia d’unes instal·lacions bastant grans i complexes. Hi havia un bar/restaurant.

Un cop finalitzat el temps d’esbarjo, les nostres professores saxofonistes ens van fer gaudir d’una bona esto-na mostrant-nos un petit concert. La peça que van tocar va ser Trio en sol de Claude Debussy interpretat per la professora Emma Fuentes amb el pi-ano, Elena León amb el saxo tenor i la Fàtima Hidalgo amb el soprano. Des-prés d’aquesta semblava que no en tenien prou i van tocar una altra peça per a saxo soprano i marimba a càr-rec de Patricia Martínez i la seva ger-mana percussionista Paula. A més de poder gaudir de la música, ens van fer una petita classe didàctica.A les 16.00h ens vam tornar a posar a les aules a treballar la peça perquè tot sortís rodó.

L’hora s’apropava i els nervis no es podien controlar. A les 17.00h es va realitzar el concert a una de les sales de l’escola de Sa-lou. Cal dir que estava tot ple de gent: pares, mares, tiets, tietes, avis que venien a veure com sona la música. La veritat, va sonar molt bé.Donar les gràcies sobretot a les 4 pro-fessores fantàstiques que fan possi-ble que cada any es realitzi aquesta trobada de saxos i, per suposat, a tots els saxofonistes que sense la seva presència i disponibilitat no s’hagués pogut realitzar la trobada.L’any vinent hi ha possibilitats que sigui a l’Ametlla de Mar. Us hi espe-rem.A reveure!

Segona Trobada de SaxosRoser Peña Brull

El semàfor de les fruites

Les fruites, un dels grups d’aliments més rics en nu-trients, contenen multitud de vita-mines i minerals a banda de ser ri-ques en fibra i po-bres en proteïnes i greixos.

La infinitat de colors que presenten aquests aliments ens ajuden a fer els

plats més atractius, més apetitosos. A més, les textures i la immensa vari-etat de sabors que tenen cadascuna d’elles fan que un cop degustades sentíssim múltiples sensacions, des de la frescor o la dolçor, a l’acidesa o l’amargor.

A banda de tot això, la gamma de colors que ens ofereixen les fruites permet identificar molts cops el con-tingut nutricional d’aquestes i/o els beneficis que ens aporten. De mane-ra general les fruites presenten tres colors: vermell, taronja-groc i verd, com si fos un semàfor: “el semàfor de les fruites”; el qual ens indica una sèrie de característiques en la fruita depenent del color.

-Vermell: en aquest grup podem incloure la síndria, la maduixa, les

cireres, les groselles, les prunes, la

magrana, el raïm i també la poma vermella, tots ells amb tonalitats vermelles més o menys intenses. Totes aquestes fruites ens aporten grans quantitats de vitamines A, B, C, i antioxidants fonamentals en la prevenció del càncer així com de les malalties cardiovasculars.

-Taronja-groc: la man-darina, la taronja, l’al-bercoc, les nespres, les nectarines, el pomelo,

el préssec, la papaia, la pinya, el mango, i fins i tot la llimona, entre d’altres, són fruites que ens apor-ten beta carotens els quals fan un paper protector enfront del càncer i retarden l’envelliment de les nostres cèl·lules, també contenen vitamines A i C imprescindibles per una bona visió i per mantenir un bon sistema immunològic.

-Verd: el kiwi, la pera, la poma i els alvocats són els que presenten aquest color, aportant-

nos antioxidants, vitamina C, potassi i àcid fòlic, imprescindibles per en-fortir el sistema immunològic. A més, presenten substàncies que protegei-xen els nostres ulls de les conegu-des “catarates” o d’altres problemes oculars.

Així, per tots els beneficis i la riquesa en nutrients que presenten les fruites podem incloure en la nostra dieta el “el semàfor de les fruites”; benefi-ciant-nos molt més de les propietats de cada fruita si fem variar al màxim aquests colors, intentem canviar els colors d’aquest semàfor contínua-ment.

I recorda... consumeix 3 peces mit-janes de fruita al dia.

Dra. Roser Martí i CidDiplomada en Nutrició i Dietètica Llic. En Ciència i Tecnologia dels Aliments

Petits saxofonistes durant la Trobada.


Esports

L’Ametlla de Mar segueix apostant pel turisme i l’esport amb la celebració del III Torneig Internacional Terres de l’Ebre

L’empresa Ebre Events, amb la col-laboració del Govern de la Generali-tat i els Ajuntaments de Deltebre, St. Carles de la Ràpita i l’Ametlla de Mar, va organitzar durant els passats dies de Setmana Santa, concretament, de l’1 al 4 d’abril, la 3a Edició del Torneig Internacional de Futbol Base de les Terres de l’Ebre.Després d’un primer dia d’arribada i allotjament dels diferents equips pro-vinents de fora del territori ebrenc, ar-rancava el divendres amb la disputa dels primers partits, els quals donari-en pas a l’acte inaugural que, a l’igual

que el de clausura, es portaria a ter-me a l’Aube, a Jesús i Maria.A l’endemà dissabte es disputaria el gruix de partits en aquests tres mu-nicipis, cadascun dels quals acolliria una categoria diferent. En aquest sentit, Jesús i Maria fou l’encarregat d’albergar els partits de categoria pre-benjamí, entre els quals havia un equip calero; Sant Carles de la Ràpita els de categoria benjamí; i, finalment, l’Ametlla de Mar, per tercer any con-secutiu, seria la seu de la categoria aleví, categoria que també tenia un equip de “La Cala” en competició.

Seguint en la vessant esportiva, cal dir que, dels 48 equips participants, el Vila-real fou el gran protagonista i autèntic triomfador, ja que es va im-posar 3 a 0 al FCBEscola Hong Kong en pre-benjamins; 3 a 1 al FCBEsco-la Hong Kong en Benjamins; i 2 a 1 al CD Tortosa “A” en alevins, en les respectives finals.Fernando Garcia, Director de l’ITE, en feia una valoració molt positiva donat que “més de 3000 persones, pel torneig, ens van visitar durant els dies que va durar la competició, amb el que això representa. Les Terres de l’Ebre són conegudes per molta més gent després d’aquest torneig”.Tenint en compte l’exposat, l’orga-nització del torneig ja treballa amb el proper, amb l’objectiu d’ampliar-lo amb més clubs i també en quant a categories, una quarta edició que tindrà com a seu per l’acte inaugural i de clausura la nostra població. En aquest sentit, pel regidor d’Es-ports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez, aquesta és

una gran notícia, ja que “a banda que els nostres futbolistes tenen l’opor-tunitat d’enfrontar-se o jugar amb equips d’alt nivell, aquesta iniciativa és també una plataforma de promo-ció turística de les Terres de l’Ebre, i per tant, una forma excepcional per moure i dinamitzar l’economia de la població”.El torneig, un any més, també va evidenciar el seu compromís social, i enguany no fou una excepció. Mit-jançant el sorteig de samarretes del Barça, signada per Messi, i del Vila-real, firmada per Senna, es pogue-ren recaptar 600 euros que anaren destinats a la Fundació Contra la Hipertensió Pulmonar, una funda-ció dedicada a la investigació i cures pal·liatives d’aquesta malaltia rara, progressiva i mortal.Destacar per últim, que el gran nom-bre de públic als actes d’inauguració i de clausura i a tots els partits en general, a més del moviment extra-ordinari que va generar el torneig, reflecteixen el seu nivell i el potencial organitzatiu de les nostres terres.

El FC La Sallaz visita l’Ametlla de Mar

Olga TomàsDes de l’Àrea Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar es va organitzar di-jous 8 d’abril la trobada amb el FC La Sallaz de Suïssa. L’objectiu de la visi-ta d’aquest equip de categoria aleví és apropar els equips de futbol i oferir una nova experiència als jugadors.

Els futbolistes van poder gaudir d’una passejada guiada per l’Ametlla de Mar, de la visita al Castell de Sant Jor-di i un posterior dinar de pícnic.

A la tarda, a dos quarts de sis, va te-nir lloc el partit amistós entre l’Ametlla de Mar i la Sallaz on jugadors i públic van poder gaudir d’aquest matx on es vas estretir lligams entre ambdós equips.

Aquesta iniciativa mostra la impli-cació de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar a través de l’Àrea Municipal d’Esports de potenciar l’esport i con-cretament el futbol al municipi.

“Una vegada més des de l’Àrea Mu-nicipal d’Esports estem intentant fer entendre als més petits la impor-tància de la formació esportiva. Per aquest motiu vam creure convenient parlar amb aquest equip de Suïssa, ja que l’entrenador té lligams famili-ars aquí a l’Ametlla de Mar, i vam pen-sar que seria una bona experiència que ajudaria al creixement esportiu i personal dels nens. A més, ha estat una bona oportunitat perquè pares i

nens coneguessin el municipi.”, va explicar Joan Pere Gómez i Comes, regidor d’Esports.

Per la seva part el monitor del FC La Sallaz, Manuel Suárez, es va mostrar molt satisfet. Segons Suàrez “és una molt bona experiència per a aquests nens que és la primera vegada que surten a jugar fora de Suïssa. A l’equip hi ha jugadors de diferents orígens, kosovars, portuguesos, un espanyol, que és el meu fill, brasi-lers, i tots vénen a gaudir d’aquesta trobada esportiva. A més, és un or-gull per a mi venir aquí ja que tinc a la meva família vivint a l’Ametlla”.

Aquesta trobada va tenir lloc després d’una Setmana Santa on el futbol també va ser el protagonista ja que l’Ametlla de Mar va acollir, un any més, els enfrontaments de la catego-ria aleví del Torneig Internacional de Futbol Base.

L’objectiu de la visita d’aquest equip de futbol suís, de categoria aleví, va ser estretir llaços entre els clubs de futbol i jugadors

Futbolistes caleros que van participar al torneig.

Els alevins caleros i suïssos abans del partit.

Esports


I acabem amb bones notícies, ja que l’aleví de la SCER de L’Ametlla de Mar, després del descens de categoria de l’any passat, tornarà a jugar a la 1a Divisió Territorial la temporada 2010/2011 després d’un any excepcional i ho farà gràcies a la tasca feta per tots (tècnics, pares i jugadors) i, com no,

L’aleví de la SCER de l’Ametlla de Mar aconsegueix l’ascens de categoria

La lluita per l’ascens s’ha ficat cara en aquest últim tram de competició. Exceptuant el Jesús i Maria que, amb uns números d’autèntic luxe, s’ha as-segurat un lloc a la 1a Regional de la temporada vinent, molts són els equips que lluitaran fins a l’última jornada per la tan desitjada 2a plaça. Un d’ells continua sent l’equip de La Cala que, després de superar unes jornades irregulars, sembla que torna pel bon camí i ha recuperat les bones sensa-cions de bona part de la temporada. En aquest sentit, el Perelló, l’O. Móra d’Ebre, l’Horta de Sant Joan i el Pinell seran els altres rivals que lluitaran en buscar d’aquest objectiu

Pos EQUIP Pts J G E P GP GC1 JESÚS i MARIA U.D 73 27 23 4 0 87 26

2 OLIMPIC MÓRA DEBRE 53 27 16 5 6 57 34

3 PERELLÓ C.E 53 27 16 5 6 58 39

4 HORTA SANT JOAN 51 27 15 6 6 53 305 PINELL C.F 49 27 15 4 8 55 36

6 L’AMETLLA DE MAR 49 27 15 4 8 46 32

7 CAMARLES C.F 45 27 14 3 10 44 438 BATEA C.F 44 27 12 8 7 48 32

9 AMPOSTA B C.F 38 27 10 8 9 42 37

10 SANTA BÀRBARA C.F 37 27 10 7 10 59 39

11 CORBERA D.EBRE C.F 36 27 10 6 11 50 45

12 DELTEBRE U.E 34 27 10 4 13 45 45

13 RAPITENCA B U.E 31 27 9 4 14 55 49

14 MASDENVERGE C.F 28 27 7 7 13 32 50

15 REMOLINS-BÍTEM B 23 28 7 2 19 36 63

16 BENIFALLET C.F 22 27 6 4 17 38 62

17 VILLALBA C.F 19 27 5 4 18 27 59

18 ALDEANA (RETIRADO) 3 28 0 0 25 20 131

Per la seva banda, el Juvenil, després de realitzar una brillant temporada, es va quedar a les portes del triomf. És injust que tota una temporada quedi resumida en un detall, i si encara depengués d’un mateix tindria lògica, però ni aquest fou el cas. Un fora de joc clamorós (fins i tot reconegut pels mateixos rivals de l’Ebre Escola, per cert, campió del grup) fou el detonant de l’empat a 1 gol, resultat insuficient per les aspiracions dels caleros, i que deixaria al conjunt entrenat per Pau Safont a un pas de l’ascens. Per tant, només quedar seguir treballant i començar a planificar la temporada següent en la que de ben segur hi haurà més sort.

Pos EQUIP Pts J G E P GP GC1 EBRE ESCOLA 59 22 19 2 1 124 21

2 JESÚS I MARIA A 51 22 16 3 3 79 21

3 L’AMETLLA DE MAR 50 22 16 2 4 73 25

4 PERELLÓ A 38 22 12 2 8 59 495 LA SÈNIA B 35 22 11 2 9 47 47

6 ASCÓ JUVENTUD 34 22 11 1 10 55 61

7 ULLDECONA A 33 22 10 3 9 61 468 FLIX A 27 22 9 0 13 44 61

9 DELTEBRE 20 22 6 2 14 31 57

10 AMPOSTA B 18 22 5 3 14 44 72

11 JESÚS I MARIA B 16 22 4 4 14 26 93

12 SANT JAUME ENVEJA 3 22 1 0 21 26 126

Privilegiada posició la que ocupa també l’equip Cadet, tercer a la classifi-cació, només per sota de la UE Rapitenca i CF Amposta, dos equips que mantenen un duel particular per la primera posició. De la resta d’equips, el conjunt calero podríem dir que és el “líder”, si bé té encara partits compli-cats d’aquí al final de temporada i l’escassa distància en quanT a punts no dóna lloc a relaxació. De totes formes ja té assegurada la seva permanència en el seu retorn a la categoria.

Pos EQUIP Pts J G E P GP GC1 RAPITENCA U.E 61 22 20 1 1 116 23

2 AMPOSTA C.F 59 22 19 2 1 95 16

3 L’AMETLLA DE MAR 44 22 14 2 6 86 56

4 TORTOSA C.D B 43 22 13 4 5 79 445 ASCÓ JUV ESCOLA 43 22 14 1 7 80 46

6 GANDESA C.F 37 22 11 4 7 50 35

7 CAMARLES C.F 37 22 11 4 7 51 438 OLÍMPIC MÓRA DEBRE 30 22 8 6 8 58 60

9 JESÚS CATALÒNIA C.F 18 22 5 3 14 37 80

10 REMOLINS-BÍTEM U.E 16 22 5 1 16 31 85

11 EBRE ESCOLA ESP C.F 15 22 4 3 15 24 59

12 ULLDECONA C.F 15 22 4 3 15 34 82

13 ALCANAR C.D 13 22 3 4 15 25 67

14 LA SÈNIA.C.F 10 22 2 4 16 26 96

Partits decisius se li presenten a l’equip infantil en aquesta última fase de la lliga, amb possibilitats fins i tot de somiar per aconseguir la segona plaça. En aquest sentit, s’ha d’enfrontar a dos equips de la zona baixa, concreta-ment el Camarles i el Roquentenc, però també amb els actuals dos primers de la classificació, la UE Rapitenca, i en l’última jornada, en el que pot supo-sar un partit de la màxima, contra l’Ascó. Esperem que la bona línia de joc i resultats mostrada al llarg de l’any pugui mantenir-se fins al final i assolir una fita històrica en aquesta categoria.

Pos EQUIP Pts J G E P GP GC1 RAPITENCA U.E 61 22 20 1 1 138 14

2 ASCÓ J. ESCOLA 52 22 17 1 4 85 36

3 DERTUSA E.F 46 22 14 4 4 83 28

4 L’AMETLLA DE MAR 43 22 13 4 5 53 31

5 AMPOSTA C.F A 36 22 11 3 8 67 446 LA SÈNIA CF. 34 22 9 7 6 62 47

7 OLÍMPIC MÓRA.EBRE 33 22 10 3 9 61 56

8 PERELLÓ C.E 30 22 9 3 10 54 519 ALCANAR C.D 27 22 9 0 13 46 75

10 JESÚS CATALÒNIA C.F 24 22 7 3 12 33 50

11 GANDESA C.F 22 22 7 1 14 46 45

12 CAMARLES C.F 19 22 6 1 15 48 95

13 ROQUETENC C.D 16 22 5 1 15 41 90

14 ALDEANA U.E 3 22 1 0 21 16 171


Campionat de Lliga Costa Daurada de Futbol Sala:quatre equips en busca d’un únic objectiu

Patronat Municipal d’Esport de l’Ametlla de MarJa estan definits els quatre equips que lluitaran d’aquí a final de tempo-rada per aconseguir el títol de cam-pió del Campionat de Lliga de Futbol Sala Costa Daurada. Després d’una fase regular força igualada, s’arriba-va al tram decisiu amb tots els equips amb il·lusions renovades i amb les mateixes possibilitats d’aixecar la copa. Tanmateix, s’han fet bons els pronòstics i no ha saltat la sorpre-

sa en aquesta primera eliminatòria d’anada i tornada. Només l’equip de Bar Trébol, que s’enfrontava a La Xarranca, ha estat capaç de superar un dels equips que va finalitza la lliga entre els quatre primers classificats. Així, Eurònics, Kel-Cor/Cuafer i Ho-mogènik són els altres tres equips s’han classificats per a semifinals i que, per tant, disputaran encontres fins l’última jornada.D’aquesta forma queda el quadre de competició:

QUARTS ANADA PLAY-OFF PEL TÍTOL

HORA EQUIP RESULTAT EQUIP

16.00H JARPI PISCINES 2 7 HOMOGÈNIK

17.00H ACPER 0 2 KELCOR-CUAFER

18.00H MARK MULTISERVERIS 1 2 EURÒNICS

19.00H BAR TRÉBOL 3 0 LA XARRANCA

QUARTS TORNADA PLAY-OFF PEL TÍTOL


16.00H LA XARRANCA 3 6 BAR TRÉBOL

17.00H EURÒNICS 3 1 MARK MULTISERVERIS

18.00H KELCOR-CUAFER 3 2 ACPER

19.00H HOMOGÈNIK 5 6 JARPI PISCINES

SEMIFINALS ANADA PLAY-OFF PEL TÍTOL DATA: 24- 04-10


16.00H LA XARRANCA 6 3 HOMOGÈNIK

17.00H EURÒNICS 3 2 KEL-COR / CUAFER

L’Embarcació “Cinc Llunes” guanya la XVIII Edició de la Regata Singladures costa daurada

Patronat Municipal d’Esport de l’Ametlla de MarEl passat dia 1 d’abril es va donar el tret de sortida a la primera etapa de la XVIII Singladura Costa Daurada des del Port de Segur de Calafell. Tan-mateix, el dia anterior, el Club Nàutic de Cambrils va oferir a tots els par-ticipants, més de 70 de regatistes, un còctel de benvinguda i el mateix dia que s’iniciava la competició, mentre els caps de regata donaven les últimes instruccions, un suculent esmorzar. La jornada, marcada pel fort vent de ponent, va afavorir que les embarcacions arribessin a l’ho-

ra prevista, després de 22 milles, al Port de Torredembarra on finalitzava aquest primer dia de regata. La segona etapa es disputaria el di-vendres 2, entre el Port de Torredem-barra i el Club Nàutic de Cambrils, amb un recorregut de 17 milles. La tercera, de 16 milles, enllaçaria el Port de Cambrils amb el Port de l’Amet-lla de Mar, amb la col·laboració del Club Nàutic de la població que una vegada més donava el seu suport a aquesta prova nàutica que se celebra tradicionalment per Setmana Santa. I finalment, la quart i última etapa es portaria a terme el diumenge dia 4

d’abril, entre el Port de l’Ametlla de Mar i el de Cambrils. En aquest sentit, aquesta última jornada començava cap a les dotze del migdia i finalitzaria amb l’embarcació “Cinc Llunes” com a gran protagonista, emportant-se el primer premi en les modalitats “Soli-tari” i”A dos” i un altre per ser el més regular de la seva categoria. Així ma-teix, les embarcacions “Twins” i “Blue STar” completarien el palmarès en la general com a segon i tercer classifi-cat, respectivament; el “Blue Walky” es proclamaria vencedor de la “Clas-se I”, mentre que la “Mestral II” seria la millor en la modalitat “Classe II”.

Pos EQUIP Pts J G E P GP GC

1 ESCOLA FLIX 47 20 15 2 3 122 54

2 RAPITENCA C 45 20 14 3 3 105 35

3 L’AMETLLA DE MAR 43 20 13 4 3 108 35

4 GANDESA A 43 20 14 1 5 99 47

5 SANTA BÀRBARA 36 20 12 0 8 102 69

6 ESC. DELTA EBRE 33 20 10 3 7 72 60

7 REMOLINS U.E 21 20 6 3 11 58 94

8 SANT JAUME E. 20 20 6 2 12 63 85

9 AMPOSTA B 17 20 5 2 13 43 86

10 JESÚS I MARIA B 10 20 3 1 16 37 136

11 RAPITENCA UD D 4 20 1 1 18 20 137

a L’última victòria per 1 a 4, imprevisible per a molts, al camp del líder i campió del grup, la UE Rapitenca. Per tant, des d’aquí només ens queda felicitar a tots els integrants d’aquest grup pel seu resultat i, sobretot, per, una vegada més, transmetre valors essencials a la vida a través de l’esport.

Equip aleví de l’Ametlla de Mar.

Moment de la travessia.

Esports


2a Fase Intercomarcal de Gimnàstica Rítmica dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya

Patronat Municipal d’Esport de l’Ametlla de MarEl passat dissabte 10 d’abril es va dur a terme al Poliesportiu Mpal “Galetet” de la nostra població, la 2a Fase Inter-comarcal de Gimnàstica Rítmica Baix Ebre – Montsià del JEEC en modali-tat individual i conjunts de categoria prebenjamí, benjamí, aleví, infantil i cadet/juvenil, organitzat pel Consell Esportiu del Baix Ebre.La gran majoria de gimnastes que for-men part de la Secció de G. Rítmica de l’Àrea Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar s’inicien en aquesta compe-tició a partir dels 6 anys fins que as-soleixen un nivell tècnic adequat per fer el salt a la competició federada. En aquesta edició dels JEEC, l’Àrea Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar ha estat representada per 40 gimnas-tes de la localitat.A diferència de la primera Fase In-tercomarcal, que es va dur a terme

a Sant Carles de la Ràpita, podem dir que aquesta vegada en la modalitat de conjunts, les caleres van obtenir millors resultats que no en la moda-litat individual, al contrari que en la primera fase. Així doncs, en la modalitat de con-junts de categoria prebenjamí, cal destacar la 3a posició del conjunt “Robots”, la 5a posició del conjunt “Xinetes” i la 6a posició del conjunt “Bella i Bèstia”. En la categoria ben-jamí, una altra merescuda 3a posició per al conjunt “Cawboy” i una 5a posició per al conjunt “Kill Bill” (tot i competir amb només 4 de les 5 gim-nastes que formen part, per la lesió minuts abans d’una de les compo-nents). I l’últim dels conjunts de la secció, en categoria cadet/juvenil, va obtenir la 1a posició, tot i que no van brillar tant com ho van fer en la 1a fase a Sant Carles. En la modalitat individual de categoria

prebenjamí “B”, la Mariona Treserres va obtenir la 7a posició i l’Anna Vila la 8a posició. En categoria benjamí “B”, la Judit Reverté es va classificar en 8a posició, la Neus Estrada en 12a posició, l’Aina Escarceller en 13a po-sició, la Mireia Benaiges en 14a posi-ció, la Paula Molina en 16a posició i la Paula Colldeforns en 20a posició. En categoria aleví “B”, la Jaydevi Gómez va obtenir la 4a posició, l’Alexandra Tarba la 5a posició, la Júlia Curto la 6a posició i l’Ariadna Gimeno la 8a posició. En la categoria infantil “B”, la Marina Subirats va repetir el podi en segona posició i la Paula Pallarés va fer la 4a posició. En la categoria infantil “A”, amb l’aparell de maces, l’Anna Martín va obtenir la 8a posi-ció. I en la categoria cadet/juvenil “A”, amb l’aparell de pilota, la Sílvia Martí-nez va pujar al podi en la 3a posició, la Mireia Pallarés va ser 4a i la Cristina Escoda va obtenir la 5a Posició.

Pel que fa a les classificacions per equips, en la categoria benjamí, va obtenir el tercer lloc l’equip format per la Judit Reverté, la Neus Estra-da i l’Aina Escarceller. En la catego-ria aleví va pujar al més alt del podi l’equip format per la Jaydevi Gómez, l’Alexandra Tarba i la Júlia Curto. I en la categoria cadet/juvenil va repetir en la 1a posició l’equip format per la Sílvia Martínez, la Mireia Pallarés i la Cristina Escoda.En l’entrega de trofeus, es va comp-tar amb la presència de l’Excel·-lentíssim alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, l’Andreu Martí; la regidora de l’Ajuntament de l’Amet-lla de Mar, M. Carme Martí; el regidor de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Antonio Montagut; el representant territorial de l’Esport a les Terres de l’Ebre, Jordi Gaseni; i el president del Consell Esportiu del Montsià, Josep Rodrigo.

El Poliesportiu Galetet va acollir la 2a fase Intercomarcal de Gimnàstica Rítimca. Una de les actuacions de les gimnastes caleres.


IV Prova de Treball per gossos de rastre sobre conill

Patronat Municipal d’Esport de l’Ametlla de MarEl passat 21 de març, per segon any seguit, l’Ametlla de Mar va ser la seu de les proves de treball per gossos de rastre sobre conill que el Club Español del Basset Hound organit-za anualment.En aquestes proves, es simula du-rant 1 hora una acció de caça real, amb grups de 4 gossos de rastre, sense escopeta i un jutge valora i puntua el treball dels gossos segons l’estil concret de cada raça. La fina-litat es poder seleccionar els millors reproductors. A cada participant la Real Sociedad Canina Española li lliura un certificat oficial on cons-

ten les qualitats de caça del gos en concret. Tot gos que aconsegueix entre 100 i 124 punts obté un certi-ficat de bo per a la caça, entre 125 i 149 punts molt bo i de 150 a 200 excel·lent. Per participar els gossos han d’estar inscrits en L.O.E , és a dir, tenir papers i ser una de les ra-ces del grup VI, que són tots els co-nillers (coneguts popularment com sabuesos).

A les 07.00 h. els propietaris dels 20 gossos inscrits es van reunir a la zona esportiva on el Jutge inter-nacional de la RSCE, el Sr. Fermín Zabaleta va realitzar el sorteig dels camps i ordre de sortida.

Seguidament, a les 08.00 h. es do-nava el tret de sortida al primer lot i durant tot el dia els diferents lots anaren realitzant les corresponents proves en els camps assignats al sorteig. A les 10.30 h. i al camp de Tir Punta Calda arribava, subvenci-onat per la Regidoria d’Esports de L’Ajuntament de L’Ametlla de Mar, l’hora de l’esmorzar popular per a tots els participants.Ja a la tarda, a les 17.30 h. es do-naven per finalitzades les proves i el Sr. Jutge va procedir a la lectura dels rapports i a donar les puntuacions a cada gos, amb el conseqüent lliu-rament de premis. Així, els resultats finals foren els següents:

Millor Lot amb 570 punts, format pels 4 gossos de la raça basset Fauvé de bretagne següents:• Dolar de Leonaodos Val, propietat

de Federico Martí Malonda 145 punts (molt bo)

• Alto d Rac Poruc, propietat de Fe-derico Martí Malonda 150 punts (Excel·lent)

• Tequila, propietat de Federico Mar-tí Malonda 140 punts (Molt bo)

• Darek de Leonados Val, propietat de Federico Martí Malonda 135 punts (Molt Bo)

Segon millor lot amb 515 punts, format

pels 4 gossos de la raça basset hound següents:• Coco de Sierra Lebrera, propietat

de Àngel Martí Callau 130 punts (Molt bo)

• Vilma, propietat de Àngel Martí Ca-llau 135 punts (Molt bo)

• Heura de Arimarmes, propietat de Àngel Martí Callau 125 punts (Molt bo)

• Chova de Sierra Lebrera, propie-tat de Sergi Monlleó Monlleó 125 punts (molt bo)

Tercer millor lot amb 500 punts, for-mat pels 4 gossos de la raça Beagle següents:• Bruixa de Sedeiscen, propietat

de Sergio Gómez Icart 125 punts (molt bo)

• Viola de Sedeiscen, propietat de Sergio Gómez Icart 125 punts (molt bo)

• Blanca de Sedeiscen, propietat de Sergio Gómez Icart 125 punts (molt bo)

• Ann de la Cerollera, propietat de Sergio Gómez Icart 125 punts (molt bo)

Agrair per últim a La Societat de Caça La Cala, a la Regidoria d’Es-ports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Paramascotas.net i COTECAN MÄXIMA i a Xavi Soler per la cober-tura de la prova.

L’Ametlla de Mar s’adhereix al Dia Mundial de l’Activitat Física

Patronat Municipal d’Esport de l’Ametlla de MarDes de l’Àrea Municipal d’Esports de L’Ametlla de Mar es va preparar una campanya d’adhesió al Dia Mundi-al de l’Activitat Física, el passat di-marts 6 d’abril, a través d’un seguit d’actuacions que pretenien donar suport a l’esdeveniment i conscien-ciar a la població de la importància de realitzar activitat física diàriament introduint- la dins la nostra quotidia-nitat.Amb aquest objectiu es va organit-zar una Caminada Popular a l’Estany Tort amb sortida des del Poliesportiu oberta a tothom. El missatge princi-pal del dia era transmetre que s’ha de realitzar, com a mínim, 30 minuts d’activitat física moderada cada dia.El regidor d’Esports de l’Ajuntament

de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez Comes, va destacar “la importància de conscienciar a tots els caleros i caleres dels beneficis que compor-ta per a la salut el fet de realitzar ac-tivitat física regularment, ja sigui en qualsevol de les moltes opcions que ens ofereixen els serveis municipals o els clubs o a través de desenvolu-par una vida activa allunyada del se-dentarisme i practicar activitat física de forma lliure en contacte amb la natura, els amics i la família”.La proposta de l’OMS prové d’una iniciativa anterior de gran èxit local i mundial de l’organització brasilera Agita Sao Paulo i la xarxa AgitaMun-do que aconsegueix, any rere any, aglutinar al voltant d’uns 5. 400. 000 participants en uns 2. 500 esdeveni-ments per tot el món.

Caminada a l’Estany Tort.

Participants de la prova de rastreig.

Esports


Una quarantena de penyistes de la Penya Barcelonista de l’Ametlla de Mar(La Cala) van viatjar dissabte dia 24 d’abril al palau Blaugrana per presenciar el partit entre el Barça i

l’Unicaja de Màlaga. Aquest és el primer viatge que els penyistes ca-leros organitzaven a nivell individual, donat que els viatges al Camp Nou es fan mitjançant els procediments

habituals de l’Associació de Pe-nyes Barcelonistes de les Terres de l’Ebre.

Fa tres mesos que hi va haver can-vis al capdavant de l’entitat, la qual encapçala Jordi Brull amb la col-laboració d’una nombrosa Junta Directiva formada per Eloi Pallarès, Josep Pallarès, Joan Josep Balfego, Joan Canyagueral, Joan Gutiérrez, Francesc Callau, Xavier Sánchez, Àlex Gómez, Joan Pere Gómez, Jesús Agüero, Josep Castelló, Toni Nieto, Carlos Brull, Joan Brull , Jose Mari Llaó, Albert Medrano i Òscar Farnos.

L’entrada de la nova junta ha renovat

la il·lusió a l’entitat, registrant-se un bon grapat de nous socis, elevant la xifra fins als 330 socis, una bona part dels quals es reuneixen a la seu per presenciar els partits de futbol. Tant és així que quan es disputen els partits europeus entre setmana, s’ha instaurat un sopar popular amb plats tradicionals de la cuina mari-nera, com ja va passar en els partits contra l’Arsenal i, darrerament, con-tra l’Inter de Milà.

Entre les activitats organitzades en les darreres setmanes, destaca el sorteig el pròxim dia 30 d’abril, d’una samarreta d’Andrés Iniesta signada pel propi jugador, pel qual s’han fet un miler de butlletes.

Olga TomàsEls amants de les motos de la Cala Gas van organitzar una sortida i bo-tifarrada el diumenge 11 d’abril co-incidint amb el començament de la temporada de la Moto GP.

La trobada va ser a les 9 del matí a la llotja del port pesquer i el recorregut es va realitzar pel poble i voltants. Es va poder gaudir de la botifarrada a un preu molt econòmic, tres euros, i va estar oberta a tothom, no era ne-cessari ser soci.

“Aquesta és la primera botifarrada de l’any que fem coincidir amb la primera carrera de 2010 de Moto GP. Estem molt satisfets perquè cada any hi ha més gent que s’apunta del

poble i de fora”, va explicar Rosa Garcia.

I per la tarda, com no podia ser d’una altra manera, els motoristes de la Cala Gas van anar a veure la carrera de Qatar, al Pub Pierrot.

La Cala Gas realitza sortides durant tot l’any, però és amb el bon temps que augmenta la participació. La Cala Gas compta amb 120 socis que realitzen diversos recorreguts lúdics i turístics a part de visitar els circuits. A més, es desplacen a concentracions moteres, entre d’altres activitats.

Per més informació del Moto Club poden entrar al blog http://lacalagas.blogspot.com/

La Cala Gas calenta motorsEl Moto Club la Cala Gas de l’Ametlla de Mar celebra la seva primera botifarrada de l’any coincidint amb la primera carrera de 2010 de Moto GP.

Els propers dies 5, 6 i 7 de maig les Pistes de Tennis de la Nova Zona Esportiva de l’Ametlla de Mar se-ran seu del Curs d’Instructor de Minitennis, un curs organitzat per la Federació Catalana de Tennis i que compta amb la col·laboració de l’Escola Catalana de l’Esport.Els cursos que s’imparteixen des d’aquest organisme corresponen a les titulacions d’Instructor de Minitennis, Tècnic d’Esport Nivell 1 – Monitor Nacional, Tècnic d’Es-port Nivell 2 – Entrenador Nacional i Tècnic d’Esport Nivell 3 – Profes-sor Nacional, així com els d’Àrbitre Nacional, Tennis Escolar i Tennis Platja.Donada la gran implicació per aco-llir un d’aquests cursos i l’interès mostrat en aquest sentit pel Club de Tennis de l’Ametlla de Mar, amb l’Antonio Callau, el seu president, al capdavant, han permès a la nostra població convertir-se en referent

formatiu d’aquesta disciplina no només a les Terres de l’Ebre, sinó a tota la província de Tarragona.En aquesta ocasió, la formació en general anirà dirigida principalment a ajudants d’escola de tennis i que segurament es dedicaran a l’ense-nyament del tennis. Els continguts del curs capaciten per a l’ensenya-ment de l’esport del tennis a les eta-pes de pretennis i minitennis i com a ajudant d’escola en la Iniciació al costat d’un tècnic amb titulació superior.Els alumnes rebran continguts te-òrics i pràctics on es treballen ele-ments bàsics de metodologia, re-glament, fonaments tècnics bàsics, així com aquells mitjans per afrontar el tracte amb alumnes que s’inicien a la pràctica d’aquest esport.Destacar, per últim, que la inscripció es tancarà el divendres 30 d’abril, amb un mínim de 15 i un màxim de 45 places.

L’Ametlla de Mar, seu del Curs d’Instructor de Minitennis organitzat per la Federació Catalana de Tennis

La botifarrada va tenir lloc al port de La Cala.

La Penya Barcelonista de La Cala al Palau Blaugrana

Els caleros es desplacen al Palau Blaugrana.

Pistes de tennis de la zona esportiva del municipi.


Informaciói

RE 1 6.15 6.26 6.41 7.21 8.36 8.41RE DIARI 7.48 8.00 8.13 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.37 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.11 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 2 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42RE DIARI 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.46 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

TREN Informació Renfe 902 240 202

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertadesCENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 11h a 13’30h, 17’30 a 21h. Dissabtes tancat.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA DE MEDI AMBIENT1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.Tels. 977 493 037 – 977 493 007CULTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949Poligon IndustrialPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269/ 977 493 479MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216SANITAT SUM AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00CAP PROVISIONAL(Centre d’Assistència Primària)C/ Hort d’Albacar (Al costat CEIP Sant Jordi)

Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nSERVEI AMBULÀNCIA 24 H.Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICOANALISTAPSICOALÀNISI LACANIÀC/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34 / Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493Tel. Urgències 617 024 123Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. Ensenyament

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046BOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E.R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÈS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h. Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.Dissabtes, 9’30h a 10’30h.TANATORI: Tel. 977493838CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2010

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim, quatre mesos abans de la data del matrimoni.

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14Visites CAP: 902 111 444

24-04 al 30-04 J. Borges01-05 al 07-05 A. Aytés08-05 al 14-05 J. Pedrola15-05 al 21-05 J. Borges 22-05 al 28-05 A. Aytés29-05 al 04-06 J. Pedrola05-06 al 11-06 J. Borges12-06 al 18-06 A. Aytés19-06 al 25-06 J. Pedrola

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Naixements:- Diana Morillo Garcia, filla de

Sergi i Vanesa, nascuda el 12/03/2010

- Dayron Sánchez Castrillon, fill de Fernando i Gilma, nascut el 25/03/2010

- Dylan Sánchez Castrillon, fill de Fernando i Gilma, nascut el 25/03/2010

- Adrià Reixach Casanovas, fill de Juan i Roser, nascut el 28/03/2010

- Marti Manjon Redondo, fill de Esteban r. i Mª Teresa, nascut el 30/03/2010

- Jan Martí Subirats, fill de Miquel i Anna Mª, nascut el 05/04/2010

esdevenimentssocials

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Per un món més sostenible... RECICLA!

DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.06 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.55 8.03 9.07 9.52 10.02 10.15RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41CE DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42RE DIARI 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17R DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47RE DIARI 17.57 18.03 19.08 19.59 20.17 20.28RE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 2 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/052| No circula 24, 25 i 31/12

CLASSE

DE TREN

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a

domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA

inclòs).

Matrimonis:- Manuel Bocanegra

Hernandez i Montserrat Lopez Ferrer, el 20/03/2010

- Genis Sanchez Sahelices i Anna Gema Cabezas Silue, el 27/03/2010

* Només des de l’1 de juliol fins al 15 de setembre- Només circularà els dies laborals de dilluns a divendres / - Els horaris són aproximatius - Per a més informació podeu trucar al 977456376, 977456329 ó 977456477

Defuncions:- Francisco Gallart Caballe,

el 29/01/2010, als 87 anys a Nimes (França).

- Cinta Tomas Curto, el 01/04/2010, als 91 anys

- Isidro Prat Bosch, el 24/03/2010, als 95 anys

Punts d’informació a la Rambleta i a la Plaça Nova

Els Quatre Cantons - Abril 2010

Documents

Transcript of Els Quatre Cantons - Abril 2010