Els processos migratoris a les terres de parla catalana · Els processos migratoris a les terres de...

Els processos migratoris a les terres de parla catalana

De l’època medieval a l’actualitat

Actes del VII Congrés de la CCEPC(València, 16, 17 i 18 d’octubre de 2008)

Migracions.indd 1 11/11/09 10:22:43

• Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana - 6 •

Els processos migratoris a les terres de parla catalana

De l’època medieval a l’actualitat

Actes del VII Congrés de la CCEPC(València, 16, 17 i 18 d’octubre de 2008)

Director de l’edició:Josep Santesmases i Ollé

COORDINADORA DE CENTRES D’ESTUDIS DE PARLA CATALANAINSTITUT RAMON MUNTANER

FEDERACIÓ D’INSTITUTS D’ESTUDIS COMARCALS DEL PAÍS VALENCIÀUNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀCOSSETÀNIA EDICIONS


Primera edició: novembre 2009

Cossetània Edicions • C. de la Violeta, 6 • 43800 VallsTel. 977 60 25 91 • Fax 977 61 43 57

[email protected] • www.cossetania.com

© dels textos: els autors© de l’edició: els editors

Fotografia de la coberta: L’estació de Móra la Nova, 1967Tomàs Riva (Arxiu Associació Cultural del Matarranya). ©Hereus de Tomàs Riva

Imatge de la contracoberta: La expulsión de los moriscos (Puerto de Valencia) Vizenzo Carducho. Dibuix sobre paper (380 x 504 mm), Museo del Prado

Amb el suport de:

Editen:Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

Institut Ramon Muntaner

Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià

Universitat de València

Acció Cultural del País Valencià

Cossetània Edicions

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Gràfiques Moncunill, SL

ISBN: 978-84-9791-588-5

Dipòsit legal: T-1.269-2009

La publicació d’aquesta obra ha rebut el suport del Centre d’Història Contemporània de Catalunya


5

Índex

Presentació. El VII Congrés de la CCEPC: recerca i debat a l’entorn dels processos migratoris per Josep Santesmases i Ollé ............................................................................ 11

Introducció. Les migracions en la història dels Països Catalans per Manuel Ardit, Enric Guinot i Vicent Olmos ............................................. 13

Conferència inaugural. La musulmanització d’Hispània: un procés migratori d’homes i d’idees al segle viii

per Dolors Bramon ......................................................................................... 17

ÀMbIT 1La colonització feudal de la Catalunya Nova, les Illes balears i el País Valencià

Ponència. Una migració medieval: la colonització feudal al País Valencià al segle xiii

per Enric Guinot ............................................................................................. 31

Ponència. La colonització feudal de Mallorca, Eivissa i Menorca per Ricard Soto ............................................................................................... 53


6

Índex

Relatoria de les comunicacions de l’àmbit 1. La colonització feudal de la Catalunya Nova, les Illes Balears i el País Valencià

per Antoni Virgili ............................................................................................ 73

Comunicacions de l’àmbit 1. El sistema antroponímic del Llibre del Repartiment d’Oriolaper Santiago Ponsoda López de Atalaya ........................................................... 83

De Barcelona a València? Bases per a la recerca dels orígens geogràfics del primer patriciat urbà a València

per Aureli Silvestre .......................................................................................... 97

Immigració i mobilitat poblacional a la Ribera del Xúquer en la Baixa Edat Mitjana

per Ivan Martínez Araque .............................................................................. 109

Emigrar en temps de crisi. Del Maestrat-els Ports a la Plana (s. xv) per Joaquim Aparici Martí ............................................................................ 125

Entre la Corona d’Aragó i Occitània: moviments migratoris a l’Empordà (1300-1350)

per Xavier Soldevila i Temporal ..................................................................... 147

ÀMbIT 2De l’expulsió dels jueus i moriscos a les immigracions franceses

de l’època moderna

Ponència. Moviments migratoris després de l’expulsió dels moriscos per Manuel Ardit Lucas ................................................................................. 153

Ponència. Pagesos per als senyors: l’emigració del Regne de Mallorca al Regne de València en el segle xvii

per Antoni Mas i Forners .............................................................................. 169

Relatoria de les comunicacions de l’àmbit 2. De l’expulsió dels jueus i moriscos a les immigracions franceses de l’època moderna

per Òscar Jané Checa ................................................................................... 201

Comunicacions de l’àmbit 2. Un estat de la qüestió sobre la immigració occitana a la Catalunya dels segles xvi i xvii

per Carles Millàs i Castellví ........................................................................... 211

Bibliografia dels moviments migratoris en les vegueries i corregiments de Montblanc, Tarragona i Tortosa a l’època moderna (s. xvi-xviii)

per Josep M. Grau i Manel Güell .................................................................. 235


7

Índex

La immigració francesa al Baix Maresme els segles xvi i xvii. Una aproximació crítica a la validesa de les fonts documentals

per Alexandra Capdevila Muntadas .............................................................. 247

La immigració francesa a Sant Cugat del Vallès. Segles xvi-xvii. Noves aportacions per Domènec Miquel i Serra ......................................................................... 263

Migracions i reproducció social en una comunitat rural valenciana. Les migracions a Xert (1563-1720)

per Josep Meseguer-Carbó ............................................................................. 279

Migracions a Benavarri en l’època moderna: segles xvi al xviii

per Abel Ajates .............................................................................................. 293

Migracions a Torrent de Cinca (Baix Cinca-Osca) entre 1592 i 1650 per Joaquim Salleras Clarió ........................................................................... 307

La immigració occitana a Begues a través del fons notarial eclesiàstic de l’Arxiu Parroquial de Sant Cristòfor de Begues. Segles xvi-xvii

per Víctor Mata, Marià Hispano i Albert Company ...................................... 323

Immigració occitana i actituds col·lectives al Vallès Occidental dels segles xvi i xvii

per Ismael Almazán Fernández ...................................................................... 363

ÀMbIT 3Les migracions contemporànies

Ponència. Les Illes Balears: de terres d’emigrants a territoris d’immigració per Pere A. Salvà Tomàs ................................................................................. 375

Ponència. Els processos migratoris a la Catalunya contemporània per Andreu Domingo ................................................................................... 393

Relatoria de les comunicacions de l’àmbit 3. Les migracions contemporànies

per Andrés Piqueras ....................................................................................... 415

Comunicacions de l’àmbit 3. Migracions internes als Països Catalans. Perspectiva comarcal, 1988-2006

per Llorenç Casanova i Marta Serra ............................................................... 435

Les noves immigracions internacionals a la conurbació d’Elda-Petrer per Xavier Amat i Tomàs Pérez ...................................................................... 467

Els processos migratoris des de la Marina Alta cap a Algèria i les Amèriques (ca. 1878-1936)

per Josep Costa Mas ...................................................................................... 481


8

Índex

L’emigració a l’Algèria francesa a partir de les fonts documentals de l’Arxiu Municipal de Dénia

per Gabriel Gilabert i Antoni Pascual ............................................................ 493

Les tres onades emigratòries en la història de la història per Miquel Àngel Limón Pons ...................................................................... 509

La immigració contemporània a Santa Margarida i els Monjos del 1919 al 2008 per Daniel Sancho París................................................................................. 523

300 anys de migracions a Sant Just Desvern per Cristina Gandoy, Àngel Gonzalo, Jordi Gumà i Antonio López ............... 533

La diversificació de les dinàmiques migratòries a la metròpolis barcelonina: immigració estrangera i suburbanització

per Jordi Bayona i Fernando Gil .................................................................... 561

Immigració i parròquies de l’Hospitalet per Jaume Botey ............................................................................................ 581

Migracions interiors al Camp de Tarragona en la transició al món contemporani: el cas de Riudoms i Reus

per Josep M. Grau i Eugeni Perea .................................................................. 609

Les emigracions hivernals a Catalunya al segle xix. Un aspecte del mercat de treball en el món rural

per Llorenç Ferrer i Alòs ............................................................................... 623

Migracions contemporànies. El cas dels jueus als països de llengua catalana: Rosselló, Principat, País Valencià, Illes Balears, Principat d’Andorra

per Martine Berthelot ................................................................................... 647

L’exili carlista del juny del 1840: l’emigració de les forces de Ramon Cabrera per Núria Sauch Cruz .................................................................................. 657

Bibliografia dels moviments migratoris a la província de Tarragona en l’època contemporània (s. xix-xx)

per Josep M. Grau i Manel Güell ................................................................. 669

ÀMbIT 4Llengua, literatura i material etnogràfic vinculats als processos migratoris

de les terres de parla catalana

Ponència. Literatura catalana i migració per Lluís Meseguer ....................................................................................... 685


9

Índex

Ponència. La influència de les migracions occitanes i franceses sobre la llengua catalana (s. xv-xx). Una nova lectura de la història del dialecte septentrional

per Joan Peytaví Deixona............................................................................... 695

Relatoria de les comunicacions de l’àmbit 4. Llengua, literatura i material etnogràfic vinculats als processos migratoris de les terres de parla catalana

per Robert Martínez Canet ........................................................................... 709

Comunicacions de l’àmbit 4. De l’Ametlla de Mar a Palamós: crònica d’una migració del segle xx

per Jaume Badias i Marina Pujol ................................................................... 717

L’Arxiu Municipal de Viladecans recupera la memòria de la immigració local per Xavier Calderé, Àngels Gonzàlez i Manuel Luengo .................................. 731

L’emigració valenciana a Algèria. Noves aportacions a partir de les fonts orals per Àngela-Rosa Menages i Joan-Lluís Monjo ............................................... 743

D’objectes a subjectes: el paper del museu davant dels processos migratoris per Robert Martínez Canet ........................................................................... 753

Conferència de clausura. Repoblament i continuïtat cultural a l’Alguer (segles xiv-xvi)

per Joan Armangué i Herrero ........................................................................ 759


Migracions.indd 10 11/11/09 10:22:50

11

Presentació

El VII Congrés de la CCEPC:recerca i debat a l’entorn dels

processos migratorisJosep Santesmases i Ollé

President de la CCEPC i vicepresident segon de l’IRM

Els congressos de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana han procurat tenir present sempre la territorialitat dels Països Catalans, no d’una manera gratuïta i aleatòria, sinó tenint presents les complicitats organitzatives, les relacions de col·laboració i la idoneïtat del lloc. A conseqüència d’això, s’han celebrat congressos a Lleida (1994), Palma (1997), Barcelona (2001), Vic (2004), Maó (2005), Barcelona (2006) i finalment València (2008).

Aquest darrer congrés es va anar configurant a partir de dues premisses: la voluntat de fer-nos presents al País Valencià per tal d’afermar relacions, i la significació de la ciutat de València en relació amb el tema que es plantejava al congrés. Les migracions havien suscitat l’interès en els debats previs que s’estableixen, en qualsevol congrés, en l’elecció i la programació temàtica. En principi, pensades en un marc d’història contemporània, per aprofundir en les migracions que han configurat el nostre present o de les quals ens considerem hereus propers. Ben aviat, però, vàrem entendre que els processos migratoris podien tenir, en els nostres territoris, una perspectiva més llarga en el temps. Una visió que ens permetés aprofundir en fets i circumstàncies històri-ques al mateix temps que entendre les raons i els camins que la geografia dels nostres territoris ha establert.

València, en els processos medievals de conquesta i feudalització, és un exemple de migracions forçades i de migracions promogudes, per dominar i substituir, iniciades

Migracions.indd 11 11/11/09 10:22:51

12

Josep Santesmases i Ollé

amb el propòsit conqueridor del rei Jaume I, de qui l’any 2008 es commemoraven els 800 anys del naixement. Era, per tant, un lloc amb connotacions prou clares com per poder escenificar la celebració d’un congrés basat en els processos migratoris esdevinguts des de l’època medieval.

La concreció va ser possible gràcies a les complicitats que es van establir ben prompte amb la Universitat de València, Acció Cultural del País Valencià i la Federació d’Insti-tuts d’Estudis Comarcals del País Valencià. Aquestes relacions les havíem establert des de la CCEPC i l’Institut Ramon Muntaner, la fundació participada per la Generalitat de Catalunya i la mateixa CCEPC amb la qual es treballa diàriament per potenciar el món dels centres i els instituts d’estudis de tots els territoris de parla catalana.

El congrés «Els processos migratoris a les terres de parla catalana. De l’època medieval a l’actualitat» va celebrar-se, doncs, els dies 16, 17 i 18 d’octubre de 2008 a València. L’acte inaugural va tenir com a marc l’aula magna de la Universitat de València, i les altres sessions es van celebrar al Centre Octubre. El congrés es va estructurar en els següents àmbits:

1. La colonització feudal de la Catalunya Nova, les Illes Balears i el País Valencià.2. De l’expulsió dels jueus i moriscos a les immigracions franceses de l’època mo-

derna.3. Les migracions contemporànies.4. Llengua, literatura i material etnogràfic vinculats als processos migratoris de les

terres de parla catalana.Amb aquest mateix criteri s’han ordenat les ponències, les relatories i les comu-

nicacions que es recullen en aquestes actes. El congrés va comptar amb una taula rodona per debatre les perspectives dels processos migratoris actuals. En formaven part Antoni Ariñó, vicerector de la Universitat de València; Santiago Castellà, vice-rector de la Universitat Rovira i Virgili; Oriol Amorós, secretari per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, i Joan Lacomba i Rafael Xambó, ambdós de la Universitat de València. Es va procurar contem-plar la major territorialitat possible en l’encàrrec de ponències, relatories i participació en la taula rodona, amb la implicació de professors de vuit universitats diferents.

Presentem les actes d’aquest congrés amb la voluntat de contribuir a enriquir els estudis sobre les migracions en el marc geogràfic que ens és propi.

Migracions.indd 12 11/11/09 10:22:51

13

introducció

Les migracions en la història dels Països Catalans

Manuel Ardit LucasEnric Guinot Rodríguez Vicent Olmos Tamarit

Universitat de València

Sovint la societat actual, molt poc experta en qüestions de «memòria històrica», la qual cosa vol dir en realitat poc destra en qüestions d’història, es comporta com si fos la primera vegada que passa alguna cosa en la llarga durada del caminar de la Humanitat. Així els va generalment als estaments que ocupen els àmbits del poder públic, immunes a l’opinió crítica, però també és evident que aquesta «amnèsia» repercuteix sobre com afronta la majoria social els desafiaments del present.

Un bon exemple pot ser l’actual realitat europea i mundial sobre les migracions, un complex procés de mobilitat de milions de persones entre països rics i pobres, desenvolupats i subdesenvolupats, tot en el marc d’una economia capitalista univer-salitzada. Evidentment, els segles passats corresponen a períodes històrics de bases diferents, bé siga el colonialisme europeu del segle xix o les monarquies absolutes dels segles anteriors i, cada vegada amb majors diferències, el món feudal medieval, etc., la qual cosa pot contribuir al fet que la majoria de la gent els considere com mons aliens al nostre món. Pot ser també per l’evident influència dels mitjans audiovisuals de comunicació en la construcció dels imaginaris col·lectius, la qüestió és que hi ha una notable tendència a considerar aquestes societats del passat com un temps d’im-mobilitats humanes. Un temps en el qual, per regla general, les persones no viatjaven, no sortien del llogaret o poble on havien nascut i vivien durant tota la seua vida sense més horitzó que el de les muntanyes que envoltaven les seues cases i camps.

Migracions.indd 13 11/11/09 10:22:51

14

Manuel Ardit, Enric Guinot i Vicent Olmos

Això en part és cert perquè, com és natural, podríem assenyalar molts casos de famílies que es mogueren en la seua vida quotidiana en un àmbit geogràfic reduït. Per poc, però, que comencem a fixar-nos en el detall de la realitat social, anirem detectant un escenari força més complex, variat i, sens dubte, més mòbil. Molts dels nostres avantpassats recorrien sovint en carro, a llom d’un rossí i en la major part dels casos simplement caminant, grans distàncies, per comprar animals o cereals, per anar a la sega a països veïns o fins i tot per anar a estudiar en alguna escola o universitat llunyana. Pensem, també, en la diversitat de grups socials que configu-raven l’univers de la societat medieval i moderna, com ara les comunitats jueves pressionades periòdicament ací i allà i obligades a marxar a altres ciutats o regnes; pensem també en el cas de certs oficis per natura i necessitat viatgers: mercaders, pastors, traginers, mariners o almogàvers llogats per a la guerra a la millor oferta; i, evidentment, els grans moviments de població dels temps medievals producte de les conquestes i l’expansió feudal sobre al-Àndalus: les conquestes de Jaume I i el «repoblament» de València i Mallorca.

En efecte, els Països Catalans han estat terra de migracions al llarg de la seua his-tòria, si bé, com més enrere en el temps, amb més dificultat de ser documentades, tal com passa amb l’època romana o musulmana. Així, en els segles més antics podem recordar el pas i l’assentament a l’antiga província Tarraconense, entre els segles iv i v, de reduïts contingents dels pobles germànics que es traslladaven arreu de l’antic Imperi Romà. També caldria considerar l’arribada dels musulmans a partir del 711 a la península Ibèrica, els quals s’assentaren amb major o menor durada des d’Oriola fins a Narbona. Aquesta conquesta islàmica va provocar unes migracions cap al nord que, per ser tan antigues, ens són mal conegudes de manera concreta sobre quins grups humans s’instal·laren a les nostres terres, així com el volum quantitatiu que representaven. Hom parla de grups clànics musulmans d’origen oriental, d’Egipte, Síria, Palestina i la mateixa Aràbia, però també s’ha documentat amb força els darrers anys la importantíssima participació en aquella migració de grups berbers procedents del Magreb, que serien els que deixaren una petjada més definitiva en la construcció social del món andalusí a les nostres terres.

Més conegut i proper ens resulta el procés d’emigració i colonització en direcció oposada, cap al sud, que va encetar-se als petits comtats catalans dels Pirineus i els Prepirineus a partir del segle x aproximadament. És allò que la història tradicional va anomenar la «reconquesta» i el «repoblament», i que avui dia els historiadors preferim qualificar d’expansió territorial de la societat feudal i de colonització del territori andalusí, que esdevingué un moviment de llarga durada que vertebrà bona part de la història de Catalunya del segle x al segle xiii i que va provocar notables i fonamentals moviments de població catalana cap a les terres situades més al sud, primer la Catalunya Nova i després Mallorca i el País Valencià.

Migracions.indd 14 11/11/09 10:22:52

15

Les migracions en la història dels Països Catalans

Encara en aquests temps medievals podríem fer esment de l’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó dels segles xiv i xv, arran de la qual es va produir un corrent de moviment poblacional, limitat però significatiu, vers Sicília i Nàpols, i, especialment, l’illa de Sardenya, de la qual cosa és testimoni lingüístic actual la ciutat de l’Alguer.

Si parem atenció ara a l’Època Moderna, aquests moviments migratoris conti-nuaren significatius en diversos moments. D’una banda, de caràcter receptiu, com ara l’arribada d’occitans («francesos», que diuen alguns textos) a Catalunya i fins i tot a València entre el segle xvi i principi del xvii; de l’altra, l’important procés migratori, en bona manera intern, de la primera meitat del segle xvii generat arran de l’expulsió dels moriscos l’any 1609, i que té el cas emblemàtic dels mallorquins arribats a les terres de les dues Marines valencianes, però també fins i tot a algunes altres comarques veïnes.

I apropant-nos més als temps contemporanis, els processos migratoris han continuat amb força en diversos moments; puntuals i selectius, com l’exili d’austriacistes arran de la conquesta borbònica del principi del segle xviii, o l’arribada de comerciants i artesans francesos a les acaballes de la dita centúria. Més importants i al mateix temps menys valorats, com ara la migració de llauradors pobres del sud valencià, alacantins i il·licitans vers Algèria al final del segle xix, o més invisibles, com la migració de treballadors valencians vers Barcelona al voltant de la Primera Guerra Mundial. I de gran impacte, com l’exili de desenes de milers de compatriotes republicans l’any 1939, o les grans onades de treballadors del camp a la ciutat i d’Andalusia, Extremadura, Múrcia, la Manxa i Aragó vers les conurbacions de Barcelona, València, Alacant, Elx, o Tarragona a les dècades de 1960 i 1970. Per no parlar del fenomen turístic, amb una gran població especialment de la Comunitat Europea que s’ha acabat assentant a les zones litorals i que ha tingut una influència notable en el canvi paisatgístic, per posar només un exemple.

Fet i fet, en contextos històrics ben diferents, en societats ben distintes, en mo-ments polítics i econòmics ben diversos, la història dels Països Catalans també ha estat construïda per multitud de processos de migració, de sortida i de recepció, de curta i de llarga distància, d’esperança d’una vida millor i de fugida de la repressió. Tots ells són part de la nostra història. I tots ells han tingut unes conseqüències de diferents magnituds, però perdurables. Unes conseqüències que l’historiador no pot deixar de banda a l’hora d’escometre qualsevol estudi del passat, ja siga des del punt de vista de la història social, cultural o econòmica com des del punt de vista lingüístic o cultural.

Migracions.indd 15 11/11/09 10:22:52

Els processos migratoris a les terres de parla catalana · Els processos migratoris a les terres de...

Documents

Transcript of Els processos migratoris a les terres de parla catalana · Els processos migratoris a les terres de...