Incontinència femenina. Lameitat de les dones enpateixen en algun moment.

Romànic a Nova York. Una partreconstruïda de Sant Miquel de Cuixàs’exhibeix a Manhattan des del 1913.

Daniel Martínez. El principalproductor teatral privat diu que elteatre català és de nivell europeu.

Núm.1946. ■ Del 12 al 18 de juny del 2009. ■ AnyXLIV. www.presencia.cat

Els primerseuropeusCom eren els humansque van arribar a Europafa més d’un milió d’anys

➊

En els últims quinze anys, les descobertes fetes a Atapuerca i a Dmanisi (Geòrgia),entre altres llocs, han canviat de dalt a baix les teories sobre l’arribada dels humans aEuropa i n’han endarrerit la data fins a més d’un milió i mig d’anys. Però com eren,aquests homínids que van descobrir el nostre continent? Per què hi van venir?

MIQUEL RIERA

Fa un miliód'anys

manisi, sud de l’actualGeòrgia. Fa 1,8 milions

d’anys. El reduït grup d’homí-nids avança a poc a poc entrel’herba alta que el sol ha ben ros-tit fins deixar groga, gairebéblanca. Són cinc individus, en-tre adults i adolescents. Els mas-cles grans fan poc més d’un me-tre i mig d’alçada i són de muscu-latura robusta. Al cap, amb elfront tirat enrere, hi destaquenun nas gran i una poderosa man-díbula. El grup va fent camí en-mig del prat, a la recerca d’un in-dret una mica més acollidor queaquesta petita planura, on po-den esdevenir un bon botí per aalguns dels grans depredadorsde la zona, com el tigre de dentsde sabre.

De fet, aquests homínids tam-bé mengen carn, com el tigre dedents de sabre i altres mamífersde la zona, tot i que, en la majo-ria d’ocasions, actuïn més com acarronyaires que no pas com averitables caçadors. Per tallar lacarn i trencar els ossos, d’onn’extreuen la medul·la, rica en

Dproteïnes, fan servir pedres deresistència forta, com el quars oel basalt, a les quals han tallat, demanera maldestra, una part pi-cant amb una altra pedra, per-què així l’eina talli més.

De sobte, un fort tro sorprèn elgrup. Els homínids corren comesperitats mentre el cel esdevécada cop més negre i en comen-ça a caure la cendra que l’erupciód’un volcà proper acaba de llan-çar a l’atmosfera. Atemorits, tro-ben refugi en la petita depressiódel terreny que ja coneixen d’al-tres ocasions, ja que hi mengen ihi dormen sovint. Però l’erupcióha estat molt violenta i, aviat,l’aire ple de cendra esdevindràirrespirable per a la petita famí-lia.

Serra d’Atapuerca (nord deCastella). Fa 810.000 anys. Elfestí, si és que es pot qualificard’alguna manera, ha durat finsben entrada la nit. El grup d’ho-mínids, una quinzena d’adults,s’ha ben atipat de carn – de carnhumana!– i ara jauen mig endor-miscats en un recer de la gran co-va. Les restes de les seves vícti-

mes, una desena de nens i ado-lescents –potser del mateix grupo d’un altre clan enemic– estanescampades pel terra de la cova.Entremig s’hi veuen algunes deles rudimentàries eines de pedraque han fet servir per descarnar itrencar els ossos.

La imatge, vista segles després,és esfereïdora, però el canibalis-me sembla una cosa normal en-tre aquests homínids que ja facentenars de milers d’anys quehabiten aquesta zona de la pe-nínsula. El lloc és molt bo per ca-çar, viure de la carronya i recollirfruits i arrels –hi habiten mamí-fers de mida gran, com els hipo-pòtams o els elefants, en un pai-satge similar als boscos tempe-rats de l’Europa actual–, i tambécom a refugi. El terreny, amb ar-giles i pedra calcària, és ideal per-què s’hi formen coves, com laque han utilitzat els homínids.Aquests són alts i, com a curiosi-tat, els seus trets facials –excepteel prominent arc supraorbital–tenen un aire més aviat modern,talment com els humans queapareixeran segles després.

Com era Europa fa un mi-lió d’anys? Els treballs a lesexcavacions d’on, a mésde restes humanes o d’in-dústria lítica, també sen’obtenen d’animals i deplantes, permeten saberque el nostre continent vaser, entre 1,3 i 0,8 milionsd’anys enrere, un indretde gran riquesa ecològicai amb grans mamíferscom hipopòtams i rinoce-ronts gegants, tigres dedents de sabre, elefants,cavalls similars a zebres,en un ecosistema similar,en alguns indrets i en de-terminats períodes, al deles grans sabanes africa-nes, tal i com s’explica al’exposició Europa fa unmilió d’anys, que finsaquest cap de setmana haestat al Museu d’Arqueo-logia de Barcelona i que apartir del 16 de setembreserà al Museu Salvador Vi-laseca de Reus.

L’Europadels gransmamífers

6 • PRESÈNCIA • Del 12 al 18 de juny del 2009

DOSSIER

La mandíbula i la part del crani d’«Homo antecessor» localitzades a Atapuerca l’estiudel 1994 al nivell TD6 de la Gran Dolina, fotografiats en l’exposició «Tresors

d’Atapuerca. Els fòssils originals», que es pot veure fins a finals d’aquest mes de junya la Pedrera de Caixa Catalunya, a Barcelona. / ANDREU PUIG

La nova espècie d’Homova ser definida l’any 1997a partir d’una vuitantenade restes trobades a la co-va la Gran Dolina, d’Ata-puerca, a Burgos. Els seustrets facials són sorpre-nents, amb una part moltprimitiva –el front i lesdents– i una altra –la ca-ra– molt moderna. L’estu-di de les restes trobadesha permès deduir quel’espècie practicava el ca-nibalisme. De l’Antecessorhaurien evolucionat altresespècies genuïnament eu-ropees, com l’Heidelben-gensis i els neandertals,hereus d’aquests.

«Homoantecessor»,l’homed’Atapuerca

Del 12 al 18 de juny del 2009 • PRESÈNCIA • 7

Tretze jacimentsamb restessignificativesTal i com es pot veure en el mapaadjunt, les restes de presènciahumana d’entre 2 i 0,8 milionsd’anys són notables arreu de l’Eu-ropa meridional, l’Orient Mitjà iel nord d’Àfrica. Entre els jaci-ments destaquen els que han po-sat al descobert restes humanes,però la troballa d’eines prehistò-riques molt antigues ha estatmolt important també en jaci-ments com Fuente Nueva 3 i Ba-rranco León, a Granada, PirroNord, al sud d’Itàlia, o els de Ges-her Benot Yaakov i Ubeidiya, aPalestina. Tot i això, els expertsapunten que en els propers deuanys pot haver-hi un esclat denoves troballes en tot l’àmbit.

A l’altra pàgina, el gràfic mos-tra l’arbre de la filogènia huma-na, actualitzat segons les últimesteories.

Els jaciments de fa un milió d'anys

RÚSSIARÚSSIA

MARROC

LÍBIA EGIPTEEGIPTE

IRAQ

JORDÀNIA

ESPANYOL

MARROC

ALGÈRIA

LÍBIA

EGIPTE

IRAQAQ

IRAQ

NNIA

ES

500 km

Pont-de-Lavaud (1,1)

Vallonnet(1)

Vallparadís (1)la Boella (1)

Ain Hanech (1,8) Ubeidiya (1,55)

Gesher Benot Yaakov (0,8)

Fuente Nueva (1-1,5)BarrancoLeón (1-1,5)

PirroNord (1,3-1,7)

Entre parèntesis, milions d’anys

Atapuerca(0,8-1,2)

Ceprano(0,8)

Dmanisi(1,8)

Font: Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (IPHES)

El paisatge europeu va serdurant molt temps, fa un miliód’anys, molt similar a lesactuals sabanes humidesafricanes, amb gransmamífers com tigres de dentsde sabre, elefants o diferentstipus d’èquids. / MAURICIOANTÓN (IPHES)

8 • PRESÈNCIA • Del 12 al 18 de juny del 2009

L’arbre filogènic de l’evolució humana

01234567

01.000.000 500.000

Font: Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (IPHES)

SUPERIOR (120.000-10.000)HOLOCÈ (10.000-0)

PLISTOCÈ INFERIOR(1.800.000-780.000) MITJÀ (780.000-120.000)

MIOCÈ (23-5,3) PLIOCÈ (5,3-1,8) PLISTOCÈINFERIOR

MITJÀ,SUPERIOR,i HOLOCÈ

ANYS

MILIONS D’ANYS

ÈPOQUES (d’1 milió d’anys a 0)

ÈPOQUES(períodes demilions d’anys)

Sahelanthropustchadensis

Orrorintugenensis

Ardipithecusramidus

Australopithecus anamensis

Kenyanthropus platyops

Australopithecus bahrelgazhali

Australopithecus afarensis Paranthropus aethiopicus

Paranthropus boisei

Homo georgicus

Paranthropus robustus

Homo antecessor

Homo heidelbergensis

Homo erectus

Homo rodhesiensis

Homo neanderthalensis

HOMO SAPIENS

Homo floresiensis

Australopithecus africanus

Australopithecus garhi

Homo rudolfensis

Homo habilis

Homo ergaster

Un grup d’«Homoantecessor» escorxaun elefant mort propd’una bassa d’aigua al’Europa de fa un miliód’anys. Les hienescarronyaires elssotgen. / MAURICIOANTÓN (IPHES)

Del 12 al 18 de juny del 2009 • PRESÈNCIA • 9

atribuït a un home, també jove.Les troballes s’afegeixen a lamandíbula trobada fa nou anys ia les que es localitzaran fins al2005, tres noves mandíbules idos cranis complets. Els desco-bridors mantenen que les restesdefineixen una nova espècie,l’Homo georgicus.

Serra d’Atapuerca (nord deCastella). Estiu de 1994. L’anti-ga cova, coneguda ara com laGran Dolina, de més de quinzemetres de profunditat, on va mo-rir el grup d’homínids fa 800.000anys, en fa milers que va quedarplena de terra i pedres. Un equipd’arqueòlegs, paleontòlegs i al-tres experts hi fa excavacions desfa un temps. Saben de la riquesaarqueològica de la cova perquè,sorprenentment, aquesta es veua simple vista. La construcciód’una trinxera per fer-hi passarun ferrocarril miner va escapçarpart de la cova i va deixar al des-cobert una paret de sediments

Dmanisi. Sud de Geòrgia. Estiude 1999. Amb el pas dels anys, decentenars de milers d’anys, la pe-tita depressió on van morir elscincs homínids de braços llargs igran mandíbula, ha quedat to-talment coberta de terra. Da-munt seu, altres humans,aquests ja molt més alts i en teo-ria més intel·ligents i civilitzats,hi han edificat, fins i tot, durantl’Edat Mitjana, una petita ciutatfortalesa, ara en ruïnes.

Un equip multidisciplinari iinternacional, que dirigeix l’an-tropòleg georgià David Lordki-panidze, fa excavacions a l’in-dret, on ja s’hi han trobat algu-nes eines de pedra d’una antigui-tat notable. La terra negra, d’ori-gen volcànic, amaga, però, mol-tes sorpreses, com les restes hu-manes de fa més d’un miliód’anys que aquest estiu de finalde segle són a punt de descobrirels arqueòlegs: el crani d’unanoia jove i part d’un altre crani,

L’exploradorprimitiu de GeòrgiaEls dibuixos de la dreta mostren la re-construcció probable de l’aspecte físicque tindria un individu dels que vanviure a Geòrgia fa 1,8 milions d’anys.Estan fets a partir de les restes humanestrobades al jaciment de Dmanisi, unaantiga ciutadella medieval que, a horesd’ara, ja és un dels punts clau en la his-tòria de l’evolució humana.

Els homínids de Dmanisi presentenuns caràcters morfològics més aviat pri-mitius i considerats com a intermedisentre els Homo habilis africans i l’Homoerectus asiàtic –vegeu el quadre amb lafilogènia humana a la pàgina 9–. Mesu-raven 1,50 metres, tot i que hi havia undimorfisme sexual molt marcat, amb elsmascles més grans que les femelles.

La seva capacitat craniana era mésaviat baixa, entre els 600 i els 700 centí-metres cúbics. Està entre els humansamb capacitat cranial més baixa.

L’«Homo georgicus».

10 • PRESÈNCIA • Del 12 al 18 de juny del 2009

DOSSIER ELS PRIMERS EUROPEUS

NITS DE PRINCESESVISITES COMENTADES. Els divendres de 20 a 23h. Preu: 5 euros.S’obsequia els visitants amb el cartell de l’exposiciói un refrigeri.

CICLE DE CINEMA CONTEMPORANI HONGARÈSEls divendres fins al 26 de juny, a les 21h.

Entrada lliure.

Valami Amerika (Una cosa semblant a Amèrica),

de Gábor Herendi (2001). 19 de juny.

S.O.S. Szerelem! (La victòria de l’amor),

de Tamás Sas (2007). 26 de juny.

Consulta les fitxes tècniques, les sinopsis i les biografies

dels directors al web del museu.

Cultura Museus

i Tel. 93 225 47 00www.mhcat.cat

Be

atr

iu d

’Ara

gó

© T

he

Fri

ck C

oll

ect

ion

, No

va

Yo

rk

EXPOSICIÓ7 MAIG - 2 AGOST 09MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

838583-958030G

amb un registre fòssil de propd’un milió d’anys.

L’estiu passat, l’equip d’Ata-puerca, que dirigeixen conjunta-ment els paleontòlegs i antropò-legs Eudald Carbonell, José Ma-ría Bermúdez i Juan Luis Arsua-ga, va decidir fer un petit sondeigde nou metres quadrats per po-der excavar al nivell de la cova,conegut com TD-6, correspo-nent a uns 800.000 anys. Benaviat, obtindran recompensaamb la descoberta d’una vuitan-tena de restes humanes, entreelles les dues parts del front d’uncrani i un maxil·lar. Com a Geòr-gia, la troballa permetrà definiruna nova espècie: l’Homo ante-cessor.

Noves teoriesLes descobertes a Geòrgia i a

Atapuerca, a les quals se n’hi hand’afegir d’altres, igualment ambmolta antiguitat, a Atapuercamateix, i a la població de Cepra-

no, al Lazio italià –així com lesnombroses indústries lítiques demés d’un milió d’anys, localitza-des en diferents excavacions ar-reu d’Europa i l’Orient Mitjà, [ve-geu mapa a la pàgina 8]– hancanviat de dalt a baix tot allò queels investigadors havien cregutdurant anys: que els humans nohavien sortit d’Àfrica fins fa rela-tivament poc, uns 500.000 anys,quan haurien disposat d’una tec-nologia suficientment avança-da, sinó que ho van fer fa gairebédos milions d’anys i amb unatecnologia molt bàsica.

La migració, a més, la van pro-tagonitzar espècies amb una ca-pacitat cranial reduïda, d’uns600 centímetres cúbics, i ambunes característiques morfològi-ques més pròpies dels antics ho-mínids africans.

Però per què, aquestes espè-cies, decideixen marxar d’Àfrica,on han viscut durant milersd’anys? Què els impulsa a mou-

L’«antecessor», reconstruïtTècnics de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i EvolucióSocial (IPHES) van presentar el novembre a Tarragona la re-construcció virtual de l’Homo antecessor. El procés, assessoratpel professor de l’IPHES Carles Lorenzo, es va iniciar amb unareconstrucció modelada del crani a partir de dos fragments, unmaxil·lar i un frontal, ha explicat la restauradora Gala Gómez. Apartir d’aquí es va modelar la resta del crani amb plastilina.Després, el també restaurador Àlex Soler va fer un motlle de sili-cona del conjunt i tot seguit va reproduir la peça amb resina depolièster. Finalment es va digitalitzar el crani i es va elaboraruna recreació, per ordinador i en tres dimensions, de l’aspecteque tindria l’antecessor, tasca que va anar a càrrec d’un equipencapçalat per l’especialista de l’IPHES Jordi Espona.

L’«Homo antecessor», en tres dimensions. / IPHES

Del 12 al 18 de juny del 2009 • PRESÈNCIA • 11

1299

67-9

5019

9w

re’s nord enllà a la recerca denous territoris? Per quins indretsvan entrar a Europa? Eren emi-grants expulsats dels seus territo-ris per la manca de recursos natu-rals i la fam, o descobridors ambinquietuds?

Jordi Agustí, paleontòleg i pro-fessor d’investigació ICREA al’Institut Català de Paleoecolo-gia Humana i Evolució Social(IPHES) de la Universitat Rovira iVirgili (URV) de Tarragona, creuque les raons de l’emigraciód’aquestes espècies són, en bonapart, de tipus ecològic.

«Fa dos milions i mig d’anys al’Àfrica hi ha una expansió de leszones desèrtiques. Un grup d’ho-mínids, els més adaptats a viureal bosc, no té més remei quemoure’s per poder sobreviure itroba refugi a les zones boscosesdel sud de Caucas», explica Agus-tí, que forma part de l’equip queDavid Lordkipanidze dirigeix aDmanisi.

Bienvenido Martínez, paleon-tòleg i professor d’investigacióICREAR a l’IPHES i que, comAgustí, també ha excavat a Geòr-gia i als importants jaciments deGranada, hi afegeix que el fet deposseir una tecnologia per podermenjar amb més facilitat la carndels animals morts –encara quesiguin els primitius còdols de riutallats–, va ser un factor molt im-portant per a l’emigració dels ho-mínids fora de l’Àfrica.

Una opinió que també com-parteix l’arqueòleg Robert Sala,coordinador dels estudis de post-grau de l’IPHES i que, entre altresjaciments, ha treballat molt anysa Atapuerca.

«A diferència de la resta d’ani-mals, que també es mouen pelplaneta, la tecnologia permet alshomínids adaptar-se a climes ihàbitats que li eren hostils finsllavors. El seu hàbitat naturals’expandeix», comenta Sala, querecorda, per exemple, com als ja-ciments africans associats a tec-nologia del conegut com a ModeII, més evolucionada i eficaç quela del Mode I, utilitzada pels pri-

mers europeus, les restes de fau-na augmenten espectacular-ment. És a dir, una millor tecno-logia els proporcionava una mi-llor alimentació, amb tot el queaixò comporta. Una tècnica,d’altra banda, que els europeus notindrem fins fa 500.000 anys,gairebé un milió d’anys més tardque els descobridors africans.

Sobre el recorregut fet pels ho-mínids per arribar fins a Euràsia,els tres investigadors estand’acord que el corredor de Pales-tina és el lloc d’entrada. Es des-carta, per tant, Gibraltar, que, enaquella època, tenia unes carac-terístiques similars a les actuals?Gairebé del tot. «No hi ha cap da-da que demostri que poguessintravessar l’estret», comenta Sala.«Gibraltar no és només una bar-rera d’aigua; els corrents sónmolt forts», assegura Agustí, querecorda, per exemple, que a In-donèsia, amb un clima tropical,el mar no va ser obstacle perquèhomínids molt antics arribessina una illa i evolucionessin fins auna espècie nana, com és el casdel conegut com a Home de Flo-res.

Primera espècie europea

Hi ha, però, una primera espè-cie genuïnament europea? El co-director d’Atapuerca EudaldCarbonell –un dels signats, jun-tament amb altres especialistes,la majoria de l’IPHES tarragoní,de l’article publicat l’any passat ala prestigiosa revista Nature, enquè es presentava una mandíbu-la d’homínid trobada a la Simadel Elefante, també a Atapuerca,i datada en 1,2 milions d’anys–,creu que aquesta pot ser l’Homoantecessor.

«La hipòtesi compartida per lamajoria del nostre equip és quel’Antecessor és una espècie alòpa-ta (sorgida per aïllament geogrà-fic) i descendent de l’Homo geor-gicus. Així ens ho indiquen els ca-ràcters morfològics de la mandí-bula trobada a la Sima del Elefan-te en ser comparada amb les

Els arqueòlegs treballen al jaciment de la Sima del Elefante, aAtapuerca, on s’han trobat restes humanes i indústria lítica datada

1,2 milions d’anys enrere. / JORDI MESTRE (IPHES)

Excavacions en un dels jaciments de la zona de Granada. / IPHES

12 • PRESÈNCIA • Del 12 al 18 de juny del 2009

DOSSIER ELS PRIMERS EUROPEUS

mandíbules trobades a Geòrgia»,assegura Carbonell.

«En el futur, la data de l’arriba-da de l’home a Europa, encara esrecularà més en el temps, passantfins i tot dels dos milions d’anys.assegura Carbonell, que apuntaque el gènere Homo no va neces-sitar tants anys per ocupar el nos-tre continent i Àsia, com s’haviacregut fins ara.

«Pensem que en quatre o cincgeneracions, aquests homínidses podien haver mogut unsquants centenars de quilòme-tres. I Dmanisi no és pas tanlluny d’Atapuerca», afirma.

Carbonell recorda, en aquest

sentit, que al jaciment burgalèsja tenen localitzades restes de faentre 1,2 i 1,3 milions d’anys,quan no fa tant, gairebé nocomptaven ni passar dels vuit-cents mil.

«Ara estem en un momentcom d’stand by», diu l’antropò-leg, que pensa que en els propersdeu anys hi haurà noves desco-bertes en països del Mediterranio en altres jaciments de la penín-sula, com els de Granada, quepotser ho faran canviar tot denou. «És la manera de fer avançarla ciència i el coneixement sobrenosaltres per tal d’evitar la nostraextinció», conclou.Un dels cranis descoberts a Dmanisi. / JORDI AGUSTÍ

Del 12 al 18 de juny del 2009 • PRESÈNCIA • 13