Els Pinós, de la creu de Bagà a la Vella Torre del...
53
Els Pinós, de la creu de Bagà a la Vella Torre del Baró de Barcelona Una revisió de la història segons la Nova Cronologia d’Anatoly Fomenko
Transcript of Els Pinós, de la creu de Bagà a la Vella Torre del...
Els Pinós, de la creu de Bagà a la Vella Torre del Baró de Barcelona
Una revisió de la història segons la
Nova Cronologia d’Anatoly Fomenko
Introducció (1)
Les creus dels Pinós i els Rocabertí
Pinós - Rocabertí Barons de la Fama
Templers
Creu
Creu bizantina – Cisma d’Orient (1054)? 1110 (1ª Croada) - Veracreu? . Manuscrit de 1662?
Hug de Pinós
Primer Mestre de l’Orde del Temple?
La creu de Sant Esteve de Bagà
Pinós - Rocabertí Creu
1662. Manuscrit nº 7.377,
Biblioteca Nacional de Madrid
“Creu de Jesucrist, fill de Déu”
“(la creu) en la qual, despullat, despulles del mal,
etern salvador, totpoderós Verb de Déu,
els mortals revesteixes d’incorruptibilitat.
D’un reliquiari d’or i argent t’envolten
els que viuen en el teu monestir per llur salvació.” Carles Garriga Sans
Pinós - Rocabertí Creu
Escarabeu
Símbol de la resurrecció, de la constant
transformació
“Déu, llum de llums”
Diana, Apol·lo, animals mitològics...
Fra Dalmau de Rocabertí
El darrer cap militar templer a Terra Santa
La Creu de Vilabertran
Pinós - Rocabertí Creu
Pergamins secrets, no desxifrats, al Bisbat de Girona
Introducció (2)
Una nova cronologia de la història
Anatoly Fomenko (1945)
Nova Cronologia de la Història
Segle XVI Es crea:
Cronologia oficial de la Història
Falses genealogies
Falses llegendes de l’origen dels regnes i els comtats
Es descarta:
Fets reals transformats en mites i llegendes:
Orde del Temple - Priorat de sió – Maria Magdalena – Sant Calze
Evangelis apòcrifs
Segle XVII 1662. Manuscrit de Madrid
1662. “Declaració de la inscripció grega de la creu de Sant Esteve de Bagà, cap de les baronies de Pinós, guió de l'armada que va prendre Terra Santa, any de 1110. Hug de Bagà, primer Mestre del Temple”
Gaspar Galzeran de Castre-Pinós de So i d’Aragó-Gurrea (1587-1638)
Tablas demostrativas de los antiguos y modernos condes de Ribagorza
Sumario genealógico de la casa de Pinós
Dídac de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors (?-1649)
Genealogia de la casa de Rocabertí (1628)
ANÀLISI 1/5
Els Rocabertí i els Pinós a Barcelona
Relacions geomètriques
Barons de Pinós
Segle XV – Crisi en el traspàs de béns
Pinós-Santcliment-Gualbes
Orde de Sant Jaume
Senyors Sta. Mª Barberà
Torre Vella del Baró
Castre – Pinós - Toledo
(Guerra Civil Catalana)
.
Despossessió dels comtes de Ribagorça i de Cortès, dels
Borja i de l’Orde de Montesa, a favor de la Companyia de
Jesús
.
Gaspar Galzeran de Castre-Pinós de So i d’Aragó Gurrea
Duc de Vilaformosa i de Luna
Escriu la genealogia dels Pinós
.
Perden el cognom Castre-Pinós
Castre-Pinós-Mendoza
Vescomtes d’Illa i de Canet
.
Títols a Aldonça de Cardona i de Manrique
Els Manrique-Cardona finançaren la primera escola jesuïta al Principat, a través de Maria
Manrique de Lara i de Cardona, primera dama i majordoma de l’emperatriu Maria d’Àustria,
esposa de Maximilià.
Joana d’Àustria (germana), única dona jesuïta en secret de la
història.
.
Baronies dels Pinós (i Mataplana) pels Ducs d’Alba
Rocabertí
Església
Rocabertí-Gualbes
Barons de Cabrenys
.
Caputxins (Primers d’Espanya)– Companyia de
Jesús – Carmelites Descalces (Primers del Principat de
Catalunya)
Rocabertí-Boixadors
Comtes de Peralada
.
Implantació de la Companyia de Jesús al Principat
Carmelites descalces
.
Joan Tomàs
Mestre general dels Dominics (1670-1677)
Gran Inquisidor d’Espanya
(1695-1699)
.
Segle XVIII
BOIXADORS
Barons de Pinós
Pinós-Santcliment-Gualbes
Senyors Sta. Mª Barberà Segle XVI
Torre Vella del Baró
.
Segle XVII
Pinós - Rocabertí
Conspiradors contra Felip IV Buscà el suport del rei de Portugal en la
Guerra dels Segadors
.
Segle XVIII
Orde de Malta
Conspiradors contra Felip V
Torre del Baró la Nova
Rocabertí-Boixadors
Barons de Pau .
Segle XVII
Genealogia Rocabertí (1628)
.
Segle XVIII
Orde de Malta
Barons de Maldà, marquesos Castellbell... Virrei del Perú
Can Sitjà a Sant Andreu
Palau Maldà
Rocabertí – Castre-Pinós
Castell de Torre Baró 1905-1914
1873. Marquès de Vallbona Edmon Sivatte Vilar
Catedral de Barcelona
Ajuntament
Basílica de la Mercè
Monestir de Sant Francesc
Tibidabo
Castell dels Montcada
Torre Vella dels Baró
Castell de Torre Baró
Can Sitjà
Virrei del Perú
Manuel d’Amat i de Junyent (1704-1782)
(Rocabertí i Cavallers Orde de Malta)
Castell dels Montcada
Torre Vella del Baró
Can Sitjà
Palau Maldà
Catedral de Barcelona i
la Santa Creu
Tibidabo
Santa Eulàlia, s.XI
Santa Eulàlia, s.XI
Sant Andreu, s.XI
A
A
A B
B
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 1882, inici 1905
Sagrada Família, inici 1882
Castell de Torre Baró, inici 1904
Santa Eulàlia, s.XI
Sant Andreu, s.XI Sant Joan, s.XI
Monestri de Santa Eulàlia, s.XIII
Can Sitjà
ANÀLISI 2/5
Fomenko i les Croades cristianes
Jesús, segle?
FOMENKO
1186 mor Andrònic Comnè (Crisòpolis)
Implosió Imperi Romà (Egipte, Euràsia, Nordàfrica i Amèrica) - Segle XIII Les Croades amaguen la veritable per l’Imperi lluita a Europa
Jesús
Crisòpolis Avinyó - Roma
Benedictins
Mendicants
Jesús
Ermites apuntant a Orient
Croada Albigesa
(càtars)
Primera Croada
després de la mort d’Andronikos?
Salt de 1053 anys – 1054 Supernova
Segle XI-XII = Segle XII
Berenguer Ramon II (1053-1097/99?)
Raimon de Tolosa
.
.
Hug de Pinós?
Creu de Bagà?
Fra Joan de Montsó, a l’infant Martí (l’Humà) (1393):
Les quatre barres, la sang de Jesús?
“Aquí es fa menció d’un llit solemne que es féu Salomó, e aquest lit era de fust e de barres, on ell dormia, e significava la vera creu de
Jhesucrist, on ell dormí com en son llit (...)
E aquesta gloriosa creu e lit de Jhesucrist fou de IIII barres, les quals foren envermellides de la sua preciosa sanch (...)
Predecessors de la casa d’Aragó aygen preses IIII barres vermelles
per llurs armes e devisa de senyal, que puguen dir que les IIII barres, fustes, ho bastons de la creu de Jhesucrist porten per senyal en lo lur
cors”
ANÀLISI 3/5
Fomenko i la fundació de Roma
Roma i Moscou, segles XIV i XVI
Avinyó
1309
Roma
1378
Moscou
1417
Maria Magdalena, 1279
1456. Jaume Bertran i Berenguer Ripoll . I Roma? I Bizanci?
Plaça de Sant Pere del Vaticà, segle XVII
(Roma: 13 obeliscs d’Egipte)
Joan d’Aragó (fill de Jaume II) (1304-1334) – Patriarca d’Alexandria (1328-1334)
Bernat de Gualbes i de Nàgera – Cònsul d’Alexandria, ambaixador del Rei davant del sultà d’Egipte i de Babilònia
Segle XV
Lluís de Gualbes (fill de l’anterior) (?-1439?) – Gran Prior de Catalunya de l’Orde de Sant Joan (1427-1439). El seu germà Bernat votà a favor de Ferran d’Antequera al Compromís de Casp (1412).
Francesc Climent Sapera (?-1430) – Patriarca de Jerusalem (1419-1427)
Antoni de Fluvià (?-1437?) – Gran Mestre de l’Orde de Sant Joan (1421-1437)
Calixt III (Borja) (?-1458) – Papa (1455-1458)
Pere Ramon Sacosta (?-1467) – Gran Mestre de l’Orde de Sant Joan (1461-1467)
René d’Anjou (1409-1480) – Comte de Barcelona (1466-1472), Rei titular de Jerusalem (1435-1480) i Gran Mestre del Priorat de Sió
Jaume de Gialtru i de Gualbes (?-1481) – Governador militar de l’Illa de Rodes (1453-1479), Gran Prior de Catalunya de l’Orde de Sant Joan (1460-1481), Gran Refrendari i Lloctinent del Gran Mestre de l’Orde de Sant Joan (1453-1481)
Alexandre VI (Borja) (1431-1503) – Papa (1492-1503)
Bernat Boïl (1440?-1507?) – Patriarca, Arquebisbe i Vicari Apostòlic de les Índies Orientals i Occidentals (1493)
Alfons d’Aragó (germà del Rei Ferran II) (1417-1495) – Comte de Ribagorça i de Cortès. Gran Mestre de l’Orde de Calatrava (1443-1445) i primer Capità General de la Santa Hermandad (1476)
Ferran d’Aragó (fill de l’Anterior) (?-1495) – Gran Prior de Catalunya de l’Orde de Sant Joan (1481-1495). Germans, fills i nebots cavallers de l’Orde de Sant Joan
Segle XVI
Ferran II el Catòlic (1452-1516) – Rei titular de Jerusalem (1504-1516) i Emperador de l’Imperi Romà (abans de 1502, havent comprat els drets al darrer emperador, n’Andreu Paleòleg)
Alfons d’Aragó (fill de Ferran el Catòlic i d’Aldonça Roig) (1470-1520) – Patriarca de Jerusalem i Gran Prior del Sant Sepulcre (1507-1520)
Cartògraf? Els BERTRAN
Possible pare o avi de Cristòfor Colom?
ANÀLISI 4/5
Fomenko i Egipte, l’Imperi Original
Babilònia – El Caire
Gizeh – Jesús?
Sant Sepulcre
Babilònia
Ramon Llull
“Papa Luna” Benet XIII
BABILÒNIA
SANT SEPULCRE
I Jerusalem?
Bandera jeroglífica?
Babilònia
Mesopotàmia, segle VI a.C. Avinyó, segle XIV
“Captiveri de Babilònia” “Segon captiveri
de Babilònia”
El Caire
Gizeh
Duplicitat genealògica amb 2 mil anys de diferència
Captiveri de
Babilònia
AVINYÓ,
segle XIV dC
70 anys
Captiveri de
Babilònia
BÍBLIA,
segle VI aC
70 anys
Babilònia La Torre de Babel i “la Gran Prostituta” (Apocalipsi)
Babilònia 1516 – Ocupació otomana de Babilònia (El Caire)
Bíblia s.XVI? – Fomenko
Imatge del segle XVI Ss. XII-XV - s. XVIII?
Babilònia - Piràmides Temples d’elevació dels morts
Creu de Vilabertran, del templer Fra Dalmau Rocabertí
Escarabeu (Kephry)
“Déu, llum de llums”
Gizeh = Jesús?
ANÀLISI 5/5
Anàlisi del pla de Barcelona
Geometries i símbols?
Sant Andreu,
s. XI
Sant Joan
s.XI
BARCELONA
Germans de la Penitència de Jesucrist
(“BONI HOMINES”, Provença, suprimits el 1275)
Santa Eulàlia, s.XIII
Mont Sió, s.XIV
Els 4 Gats
Santa
Eulàlia,
s.XI
41°26'10.26"N
Porta principal Hospital de la Santa
Creu i Sant Pau
3.140 m.
Sagrada Família
100 m.
Can Sitjà
Quiròfan de l’Hospital
(centre)
2.0
00
Les Glòries
Catalanes
Sagrada Família
100 m. Terrenys Hospital
S. XVII – Antoni Lacavalleria (Joan Cristòfor Colom i la Cavalleria
(1437-1506) S. XVIII – Segismundo Milans
S. XIX – Josep Xifré (indià) S. XIX – Pau Gil i Serra (banquer)
Coronació del quiròfan
amb l’escut de
Catalunya i una corona
amb flors
Saint Suplice (París), a 100 metres
Francesc Joan Domènec Aragó, 1809 Descendent dels comtes de Barcelona
Louvre
MERIDIÀ DE PARÍS (Senat)
Quiròfan de l’Hospital
(centre)
(2.000m.)
2
π = 3.140m.
1 PROPORCIONS DE
LA PIRÀMIDE DE
KEOPS
Sant Andreu Sant Joan
Santa Eulàlia
Porta principal Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
41°26'10.26"N
Les Glòries
Quiròfan de l’Hospital
inici 1905
Sagrada Família
inici 1882
Eix per on
surt el sol els
dies:
15 d’agost
27 d’abril
Parc Güell inici 1900
Consergeria Casa del Guarda
Pinya? (Pinós?)
Creu del Temple?
Pinya? (Pinós?)
Creu
HOSPITAL DE LA
SANTA CREU
(1401)
PALAU REIAL MENOR
- ORDE DEL TEMPLE-
(s.XII)
Monestir de
Santa Eulàlia
Monestir de
Maria Magdalena
Sagrada Família
Santa Creu i Sant Pau
El Cel.
Sol, lluna i
estrelles
Planta del Parc Güell,
un Calze
Sant Pere (pedra)
El Drac
Dona: “Babilònia, prostituta”
Bèstia, reis amb banyes
Serp al cel Serp sota la terra
Cel (mirador) Gizeh=Gòlgota
GIZEH-JESÚS?
“El Turó de les Tres Creus” al Parc Güell
Símbol del turó de Gòlgota sobre una construcció que fa pensar en una piràmide. Una de les creus té forma fulla, amb una forma que integra el símbol de la flor
lliri, o de lis
Ciutadella Militar (Ocupació)
Parc de la Ciutadella (Alliberament)
Av.
Mer
idia
na
Parc Güell
APOCALIPSI
El triomf (Arc),
l’alliberament de la ciutat
(Barcelona-Babilònia), el
somni de Sant Joan (El
passeig)
El relat de l’Apocalipsi
2
π
“Déu, llum de llums”
Símbol de la
resurrecció, de la constant transformació
Debat
Preguntes?
