Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques

download Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques

of 7

Transcript of Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques

  • 7/23/2019 Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques

    1/7

    TCNICAMEDI AMBIENT

    c81

    LINFORMATIUDEL CAATEEB

    MAR2013

    Els murs o parets verdes,vegetades o enjardinades, han

    aparegut amb una fora inesperada a lentorn de ledificaci.

    Fins fa pocs anys es tractava duna tipologia constructiva mar-

    ginal, ara es parla de generalitzar el seu s per aprofitar els seus

    beneficis ambientals.

    Aquests murs, ara coneguts com jardins verticalssn un

    tipus de sistema constructiu on una combinaci destructures,

    substrats, sistemes de reg i drenatge genera un hbitat capa desostenir una vida vegetal sobre una estructura vertical, o incli-

    nada amb molta pendent, amb la particularitat de qu tots els

    elements sn el producte directe de la intervenci humana. Les

    plantes, en general, no prosperen en situacions verticals, amb

    les excepcions que podem trobar a la natura. En general, pros-

    peren amb moltes dificultats als edificis i estructures de creaci

    humana, tant en interiors com a lexterior. La necessitat dincre-

    mentar leficincia energtica de les edificacions i de millorar la

    qualitat de vida a les ciutats, est impulsant una consideraci

    ms acurada del potencial que les plantes poden jugar en lasso-

    liment dobjectius de qualitat ambiental a la ciutat moderna.

    Els beneficis ambientals sn la reduccidels gradients trmics, la retenci

    dhumitat ambiental i partculesaries, i lincrement de la biomassa i labiodiversitat en lentorn urb

    Els murs vegetats: avantatgesi consideracions tcniques

    Gabino CarballoPaisatgistaTcnic dEspais VerdsAjuntament de Barcelona

  • 7/23/2019 Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques

    2/7

    TCNICAMEDI AMBIENT

    82c

    LINFORMATIUDEL CAATEEBMAR2013

    En la darrere dcada shan popularitzat els jardins verticals

    realitzats pel botnic francs Patrick Blanc. El seu sistema ser-

    veix per a interiors i en faana, i ha estat utilitzat per diverses

    firmes darquitectura davantguarda. Es presta tamb a aplica-

    cions ms mundanes, com poden ser les pantalles antisoroll i

    pancartes publicitries.

    Aquest sistema neix del treball de camp i observaci bot-

    nica desenvolupat per Blanc en nombrosos viatges al trpic

    i es compon de dues capes de geotxtil de poliamida de 3 mil-

    lmetres de gruix que actuen com a substrat, sobre una placa de

    PVC de 10 mm i una xapa dacer que alhora es part duna estruc-tura metllica portant en la seva part posterior. El sistema es

    rega per gravetat, des de dalt i per inundaci de les capes de poli-

    amida en una soluci enriquida amb minerals que les plantes

    poden absorbir segons les seves necessitats.

    Amb carcter, es tracta dun sistema quasi hidropnic, on

    la planta pren el que necessita de laigua present a les lmines

    de poliamida, que actuen com a agents de subjecci mecnica

    del sistema radicular. La hidroponia s un mtode utilitzat

    per conrear plantes fent servir solucions minerals i substrats

    inerts o artificials en comptes de sl agrcola, un principi que

    va ha estar aprofitat per algunes plantes epfites i litfites

    durant milions danys i ara per Patrick Blanc per a la creaci dejardins verticals. Lorigen subtropical de lhbitat de referncia

    daquest sistema s la font dalgunes de les seves limitacions,

    com sn la seva elevada freqncia de reg i la seva baixa capaci-tat de reserva hdrica, que shan manifestat sobretot en aplica-

    cions en climes mediterranis amb orientacions sud.

    El rigors treball realitzat pel botnic francs en el desen-

    volupament del seu sistema s en certa manera la culminaci

    tcnica i esttica duna tradici sestn des de les primeres

    civilitzacions urbanes. La idea en si mateixa no s nova, ja que

    sembla ser que la primera patent mundial dun sistema de murs

    vegetals correspon al paisatgista americ Stanley W. Hart que

    al 1938 va registrar un sistema de mur verd aplicable a edificis i

    estructures.

    Cortines vegetals

    Sense anar tan lluny en el temps, tenim tamb ledifici projectat

    pels arquitectes Josep Maria Fargas i Enric Tous, amb projecte

    paisatgstic obra del jardiner Everest Munn. Situat a la crulla

    de lAvinguda Diagonal amb la Gran Via de Carles III de Barce-

    lona, s avui la seu del Grup Planeta i es caracteritza per lespec-

    tacular aplicaci de duna altra tipologia destructura vegetada:

    la cortina vegetal.Aquest tipus de sistema es basa en laplicaci a gran escala

    de cinturons de jardineres, separades de ledifici per un passa-

    ds dengraellat metllic. Fabricades en acer, aconsegueixen

    una longitud propera als 3.800 metres, el que sembla que hagi

    estat un rcord en lpoca. Les jardineres es van omplir duna

    elaborada barreja de materials i capes de drenatge i de pro-

    tecci de la vegetaci que es van regar mitjanant un sistema

    hidropnic desenvolupat pels doctors en biologia Jordi Aguil i

    Xavier Martnez.

    Aquest paradigma de la cortina vegetal ofereix un potencial

    per a la creaci de murs vegetats en clima mediterrani superior

    a les propostes de Blanc, que semblen molt ms susceptiblesde patir estrs hdric en les condicions extremes dels nostres

    estius. Aix no vol dir que aquest sistema sigui la panaceauniversal: tots els sistemes de mur vegetat sn susceptibles de

    fracs, per la seva singular demanda sobre els elements vius.

    De fet, aquestes dues tipologies de mur vegetat, el jard verti-

    cal i la cortina vegetal, constitueixen els extrems dun espectre

    de solucions tcniques ja en el mercat. Una de les variacions

    ms interessants s el sistema creat pel mestre jardiner lex

    Puig de Vivers Ter de Girona, en collaboraci amb lenginyeria

    ASEPMA, i anomenat comercialment com a Babylon.

    Sistema Babylon

    Aquest sistema es caracteritza per estar constitut per unaestructura portant de rails dacer enganxades al parament del

    edificis o sobre una estructura portant separada del mateix.

    Daquests rails pengen gabions dacer duns 15 cm de gruix. El

    Cal consultar un expert en jardineria acada projecte perqu matisi la convenin-cia dusar unes espcies o altres

    SISTEMA DE CORTINA VEGETAL A LEDIFICI PLANETA A BARCELONA SISTEMA BABYLON A LAVINGUDA DE LESTATUT DE CATALUNYA A BARCELONA

  • 7/23/2019 Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques

    3/7

    TCNICAMEDI AMBIENT

    c83

    LINFORMATIUDEL CAATEEB

    MAR2013

    Locupaci massiva de vegetaciintegrada en ledificaci sobre un

    territori o ciutat sencera en millorariasignificativament les condicionsclimtiques

    gabi cont una bossa de material plstic dalta resistncia en

    exteriors i un substrat que pot ser modificat en funci de les

    condicions i necessitats de laplicaci. El sistema de reg s per

    degoteig, i en la seva aplicaci ms sofisticada, serveix com un

    sistema de tractament daiges residuals grises, procedents

    de ledifici on sinstalla el sistema.

    El mur vegetat combina tecnologia de depuraci daiges

    grises per biofiltraci, s a dir, mitjanant la filtraci de laigua

    a travs del sistema radicular de plantes, amb el potencial pai-

    satgstic i arquitectnic dels murs vegetats. Aquests sistemes

    de depuraci daiges grises per biofiltraci shan descartat

    fins ara en mbits urbans pels seus elevats requeriments de

    superfcie til. La proposta de Puig i Asepma sn un important

    avan que evita aquest escull i integra les possibilitats de la

    vegetaci sobre faanes amb aspectes veritablement funcio-

    nals i ambientals.

    El sistema tamb es proposa per utilitzaci com a element

    refrigerant de laire per evaporaci de laigua del sistema de

    reg, la qual cosa situa aquest sistema com un element de suport

    de les installacions dels edificis on es colloca, la qual cosa ens

    indica ja ls potencial de aquestes estructures vegetades en

    la millora del rendiment energtic dels edificis en diferents

    vessants.

    La ms espectacular de les seves installacions, fins ara, s la

    situada a ledifici de Tabacalera de Tarragona, on sha integrat

    completament en el cicle de laigua de ledifici per al tractament

    i reciclatge daigua per al seu s en les zones verdes venes.

    En efecte, hi han altres sistemes en el mercat, per gaireb

    tots es poden assimilar a un dels tres sistemes exposats, dos

    dels quals -el de Blanc i el de Puig- gaudeixen de la seva corres-

    ponent patent.

    Resumint, el desig per aplicar acabats vegetals a estructures

    arquitectniques ha diferenciat dos tipus de mur vegetal:

    La cortina vegetal s una estructura ancorada a la faana

    a lestructura de ledifici. La vegetaci sorganitza a travs

    de jardineres i/o sistemes modulars que successivamentformen un element vertical verd, sense reemplaar la funci

    del material dacabat de la faana.

    Eljard verticals un sistema constructiu en lmines o

    mduls ancorats a la faana o mitgera dissenyat per supor-

    tar plantes en situacions ambientals molt desfavorables.

    Aquest tipus destructura reemplaa a lacabat de faana

    tradicional. Normalment, sha de deixar una distncia rao-

    nable al parament de ledificaci, per garantir la ventilaci.

    Els elements essencials de tots aquests sistemes es repetei-

    xen: una estructura portant, un mitj o substrat de creixement

    radicular, moltes plantes, un sistema de reg, un sistema de

    recollida daiges i un sistema de recirculaci daigua si es vol

    estalviar en el consum daquest lquid.

    Manteniment, substrats i tipus de plantes

    Altres elements dimportncia a considerar sn els sistemes

    daccs i de seguretat per a tasques de revisi i manteniment,

    les installacions de sensors de control remot, lexistncia de

    divisions modulars que facilitin el desmuntatge i reparaci de

    danys en aquestes estructures, dipsits dacumulaci daigua,

    connexi a claveguera i les installacions de enllumenat i il-

    luminaci.

    Els substrats poden ser de diferents tipus, encara que en

    general, sembla que simposen els materials sinttics, com les

    poliamides i les llanes de roca per a s hidropnic (la de tipus

    allant no serveix). Altres materials dorigen ms natural sn

    possibles, per en qualsevol cas sha comprovar que el seu ori-

    gen s compatible amb la certificaci de certificacions ambien-

    tals tipus LEED, BREAAM o Minergie, si lobtenci daquests

    s un objectiu del projecte.

    Les plantes utilitzades poden ser de tot tipus, segons la

    situaci del mur i la seva exposici, tot i que es recomana la

    utilitzaci de plantes no llenyoses, de desenvolupament limitat

    MUR DE TERRES ARENADES (AV. DE LESTATUT DE CATALUNYA) SISTEMA BABYLON A LEDIFICI DE LA TABACALERA DE TARRAGONA

  • 7/23/2019 Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques

    4/7

    TCNICAMEDI AMBIENT

    84c

    LINFORMATIUDEL CAATEEBMAR2013

    i adaptades a condicions poc favorables, com lalta exposici

    al vent, la insolaci i lestrs hdric. No s convenient utilitzar

    receptes: cal consultar un expert en jardineria a cada projec-

    te perqu matisi la convenincia dusar unes espcies o altres.

    A ms de la por al possible fracs del sistema, que est jus-

    tificat, sovint est present la por a qu les plantes escollides

    afectin els elements constructius de manera incontrolada. Peral professional competent aquesta por a les plantes no est jus-

    tificada. Les plantes installades pels ssers humans no danyen

    les edificacions, sin que saprofiten dels defectes de disseny i

    construcci per expandir els seus hbitats i les seves oportuni-

    tats de supervivncia. La nostra manca de percia i cura en el

    procs de gesti del projecte s el que danya ledificaci.

    En les paraules de linvestigador alemany Van Schayck

    al 1996 en contra de largument de la desestabilitzaci, hem

    desmentar que una faana verda no s apta quan lestructura

    de ledifici t esquerdes o un acabat defectus. Tanmateix, els

    edificis nous o restaurats haurien destar equipats molt ms

    freqentment amb faanes verdes perqu fins i tot protegeixen

    la membrana envoltant de ledifici. La vegetaci esmorteeix els

    valors climtics extrems, de manera que disminueix la difern-

    cia de temperatures entre hivern i estiu. Com a conseqncia,

    la dilataci dels materials en superfcie s menor. A ms, es

    disminueix la incidncia de radiaci UV i la vegetaci protegeix

    la faana davant els elements.

    Aquests comentaris ens orienten cap als beneficis ambi-

    entals daquestes estructures vegetades, que sn fonamental-

    ment: la reducci dels gradients trmics, la retenci dhumitatambiental i partcules aries, i lincrement de la biomassa i la

    biodiversitat en lentorn urb.

    Un dels efectes ambientals de la vegetaci s que la seva

    prpia presncia en el medi altera les condicions del medi al

    seu favor, facilitant la seva supervivncia i ajudant a combatre

    la prdua incontrolada daigua en el seu organisme, que les

    plantes gestionen de manera molt acurada alliberant les quan-

    titats necessries segons les circumstncies. Aquest fenomen,

    anomenat evapotranspiraci, s pot considerar lequivalent

    vegetal de la transpiraci animal.

    Els diversos estudis realitzats fins ara han pogut determinar

    que la vegetaci en faanes produeix un efecte de refredament

    de lambient precisament perqu augmenten la humitat rela-tiva de laire a causa de levapotranspiraci i perqu les fulles

    actuen com a dissipadors de la radiaci solar, que s una altra

    propietat dels teixits de les parts verdes de les plantes.

    Balan energtic

    Pel que fa a la utilitzaci de material vegetal per a la millora de

    les condicions trmiques dels edificis, s important tenir pre-

    sent que NO es pot considerar la vegetaci com a un material

    allant per se. Altres elements i materials del mur verd poden

    actuar com a tal, per no la vegetaci, que noms pot actuar per

    atenuar certes condicions climtiques, com ara la insolaci, o

    les turbulncies atmosfriques, ja que la seva sofisticada bio-

    mecnica absorbeix lenergia cintica de laire. Aquest efecte

    ajuda a la creaci de bosses daire relativament esttiques

    entre el fullatge.

    Segons el mateix Van Schayck, en el cas dels murs vegetats,

    entre la vegetaci i la faana es genera un efecte de cambra

    daire, que dalguna manera actua com un allant i que pot

    contribuir a un augment de la millora del rendiment trmic de

    ledifici i en conseqncia una millora del balan energtic. Els

    mateixos estudis indiquen que les faanes verdes rebaixen la

    velocitat de laire que discorre sobre la faana en fins a un 30%.

    Aix redueix la prdua de calor de ledifici i millora les condici-

    ons de lespai urb circumdant.

    Aquest efecte microclimtic s tant ms significatiu quan

    les superfcies vegetades en la ciutat augmenten exponenci-

    alment: una faana o una coberta vegetal poc poden fer, per

    moltes faanes poden assolir beneficis ambientals perfecta-

    ment mesurables en termes de temperatures mitjanes, i del

    rendiment energtic de les edificacions i de les installacions de

    refrigeraci i de calefacci, en particular.

    Part dels beneficis ambientals poden ser atributs als mate-

    rials inerts dels sistemes de murs vegetats: el substrat dels

    sistemes absorbeixen i retenen part de les precipitacions, el que

    ajuda a reduir els pics daiges pluvials a les xarxes de sane-

    jament, i simultniament redueix la necessitat daportaci

    daigua a les plantes mitjanant sistemes de reg. Aquesta aigua

    tamb sevapora normalment, contribuint a reduir les tempe-

    ratures ambientals en les condicions ms extremes. Aquest s

    un factor a tenir en compte, ja que aquells sistemes que aportinmajor potencial per a la retenci daigua de manera temporal,

    tamb poden contribuir ms al seu estalvi i la millora de les

    temperatures ambientals.

    Els edificis nous o restaurats hauriendestar equipats amb molta msfreqncia amb faanes verdes perqu finsi tot protegeixen lenvoltant de ledifici

  • 7/23/2019 Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques

    5/7

    TCNICAMEDI AMBIENT

    c85

    LINFORMATIUDEL CAATEEB

    MAR2013

    Les condicions ambientalsLa veritat s que el rendiment daquests sistemes est nti-

    mament vinculat amb les condicions ambientals del lloc on

    es construeix i la seva exposici, per la qual cosa s important

    avaluar els coneixements disponibles sobre el nostre clima i

    entorn i no aplicar receptes importades sense escrutini tcnic.

    Afortunadament, a les conclusions desenvolupades en les lti-

    mes dcades en diversos pasos del nostre entorn, safegeixen ja

    estudis sistemtics com el treball realitzat per Javier Mrquez

    Privado a lEscola Tcnica Superior dArquitectura de Barce-

    lona.

    En el seu article,La vegetaci com allant trmic en faanes,

    Mrquez Privado apunta la potencialitat de ls de la vegetaci

    com a allant trmic a les faanes dedificis i els possibles aspec-tes positius i negatius de la utilitzaci de vegetaci en edificaci

    a partir duna srie de proves realitzades sobre edificacions. El

    resultat daquests exemples emprics sobre el comportament

    trmic de faanes amb o sense coberta vegetal es resumeix en

    dos estudis.

    En el primer cas, es va dur a terme lestudi sobre una faana

    vegetada de doble pell. Es van realitzar mesuraments de tem-

    peratura de laire al llarg de tot lany i els resultats van indicar

    que la temperatura ambiental en lespai intermedi entre faana

    i el sistema de mur vegetat, la cambra daire, va ser inferior

    al perode en qu la planta presentava fullatge i superior en el

    perode sense fullatge. Pel conjunt dels mesuraments daquest

    primer estudi, Mrquez Privado afirma que la temperatura

    superficial a la paret de faana va ser de mitjana 5,5 C superior

    a les rees assolellades respecte de les rees ombrejades per la

    cortina vegetal, arribant al mxim de 15,8 C de diferncia al

    mes de setembre en orientaci sud-oest. La diferncia entre

    una condici i una altra ens acosta a les mesures realitzades

    pels experts internacionals en els seus respectius climes.

    En el segon estudi comentat per Mrquez Privado, lexperi-

    ment compara el comportament trmic de quatre paraments

    amb diferents tractaments vegetals, el que va permetre obtenir

    dades sobre la temperatura superficial i sobre la temperatura

    i velocitat de laire en quatre tipus de faanes. En un cas, es va

    aplicar la vegetaci directament sobre el mur, a lestil tradi-

    cional. En un altre cas es va utilitzar un sistema demparrat

    modular sobre el qual descansa la vegetaci de manera ms

    controlada, deixant un espai intermedi entre plantes i faana

    de ledifici. Pel tercer sistema es van fer servir mduls precul-

    tivats. Tamb es va utilitzar un parament nu, sense vegetaci,

    com a element de control.

    Els resultats de la comparaci de dades obtingudes de les

    quatre faanes indiquen que no es registren grans difernci-

    es en les temperatures de laire situat davant de les faanes,

    segons els mesuraments realitzats a 1 m i a 10 cm enfront

    daquestes, encara que existeix una petita diferncia de 01/02 C

    entre la faana nua i aquella amb vegetaci directa. En general,

    sembla que el comportament trmic s similar entre les dues

    faanes amb vegetaci trepadora. Una mica ms significatiu

    s el fet que la diferncia de temperatura superficial entre lafaana sense vegetaci i la de vegetaci enfiladissa indirecta

    s de 2.7 C mentre que amb la faana de panells precultivats la

    diferncia s de 5 C. En el sistema de paret viva (panells precul-

    tivats), la temperatura de laire a 10 cm de la faana augmenta

    1.1 C respecte a la cambra daire posterior.

    Segons Mrquez Privado, sobserva una major diferncia de

    temperatura en el cas del sistema de panells precultivats com-

    parat amb els altres sistemes, probablement per la reducci del

    100% de la radicaci solar que podria incidir sobre la faana.

    Tamb sindica que els murs vegetats sn ms eficients en con-dicions climtiques ms extremes i clides, s a dir, a lestiu, la

    resta de lany els seus efectes sn menys notables. La vegetaci

    t una influncia sobre lenvoltant de ledifici que depn molt

    de les condicions climtiques prpies del lloc i lestaci de lany.

    Avantatges en la utilitzaci

    de vegetaci en faanes

    Si considerem totes les dades enumerades en aquests estudis,

    podem concloure que els avantatges en la utilitzaci de vegetaci

    en faanes es concentren en una franja definida de condicions i

    exposicions ambientals que sn, fonamentalment, les segents:

    1. La vegetaci ajuda a millorar el comportament trmic de les

    superfcies dels edificis en condicions daltes temperatures i

    elevada exposici solar.

    2. La possibilitats de regulaci trmica i destalvi energtic

    derivades dels sistemes de faanes vegetades sobt en refrige-

    raci, amb un lleuger efecte, prcticament menyspreable, en

    calefacci.

    3. Tots els sistemes daplicaci de vegetaci en faanes es compor-

    ten de manera similar, s a dir, tots aporten avantatges.

    La vegetaci ajuda a millorar elcomportament trmic de les superfciesdels edificis en condicions daltestemperatures i elevada exposici solar

  • 7/23/2019 Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques

    6/7

    TCNICAMEDI AMBIENT

    86c

    LINFORMATIUDEL CAATEEBMAR2013

    4. Els sistemes de que es fonamenten en la

    utilitzaci de lmines o panells modu-

    lars ofereixen millors resultats de regu-

    laci trmica que altres aplicacions de

    vegetaci sobre faana.

    Respecte a les possibilitats de mesurar

    el possible allament trmic d aquests

    sistemes, cal dir que les dades disponibles

    no estan sistematitzades. Les investigaci-

    ons realitzades en aquest camp semblen

    ser inexistents per part dels fabricants i

    subministradors, de manera que no dispo-

    sem de dades suficients que ens permetin

    quantificar la capacitat allant de les seves

    propostes.

    La capacitat de regulaci trmica de la

    vegetaci es fonamenta bsicament en la

    interacci amb la radiaci solar, el refreda-

    ment evaporatiu i la variaci de lefecte del

    vent sobre ledificaci. Potser, els sistemes de murs verds que

    fan servir feltres geotxtils o panells precultivats de materials

    hidropnics puguin ser considerats com a part allant dins el

    conjunt de la faana, per no aix la part vegetal.

    Tot i aquestes limitacions, hi han possibilitats en ls

    daquests sistemes com a elements passius destalvi energtic,

    fonamentalment com a eines de millora del funcionament de

    les installacions actuals. Cal avanar en lestudi de projectes

    executats i recopilar dades del abans i el desprs de la seva

    installaci. Aix ens ajudaria a definir el rendiment dels sis-

    temes de vegetaci aplicats i comenar a avanar en la creaci

    dun banc de dades que illumini els processos de selecci des-

    pcies vegetals, tipologies i sistemes en cada microclima i facili-

    ti el desenvolupament de noves solucions tcniques.

    Compromesos amb la qualitat

    Un altre dels beneficis esperats de locupa-

    ci de vegetaci com a material de millora

    ambiental sn de lordre econmic. Encara

    que s molt difcil quantificar el retorn de

    la inversi a curt termini, s possible deter-

    minar el retorn que sobtindria de lestalvi

    energtic potencial si es compleixen les pre-

    visions teriques sobre la inversi inicial i

    el manteniment a llarg termini.

    No obstant aix, amb un preu dinversi

    per metre quadrat que difcilment baixa

    de 200 i que fcilment ascendeix a 500

    per m2, s difcil assegurar que el promotor

    o propietari de ledifici recuperar la seva

    inversi en un temps raonable. Sobretot si

    considerem que aquests sistemes compor-

    ten un manteniment mnim consistent en

    un parell de visites anuals per part de perso-

    nal amb coneixements de jardineria, no noms de netejar vidres.

    Amb una rtio de reposici aproximat (per moltes vivaces) de

    cinc anys de vida til, s fcil veure que aquest tipus de solucions

    noms estan a labast dels promotors i propietaris ms compro-

    mesos amb la qualitat del seu producte immobiliari.

    Potser, les capacitats destalvi energtic daquests sistemes

    siguin menyspreables puntualment, per locupaci massiva

    de vegetaci integrada en ledificaci sobre un territori o ciutat

    sencera milloraria significativament les condicions climti-

    ques de la mateixa, augmentant la seva eficincia energtica

    a travs de la reducci del s de laire condicionat a lestiu, per

    exemple. Aquest pot ser el gran incentiu per continuar desen-

    volupant i implantant aquests sistemes en edificis a mesura

    que lenergia sencareix.

    Millora de lentorn urb

    Altres avantatges ms fcils denumerar les millores en elbenestar i la salut mental i fsica dels ciutadans, en la qualitat

    dels espais, lincrement de ls dels mateixos i els negocis situ-

    ats en la seva proximitat, lefecte sobre el turisme i la inversi

    DETALLS DELS SISTEMA BABYLON EN PREPARACI ALS VIVERS TER DE SILS (GIRONA)

    Tots els sistemes daplicaci de vegetacien faanes es comporten de manerasimilar, s a dir, tots aporten avantatges

    DETALL DEL SISTEMA DE REG DE LESCULTURA DE

    JEFF KOONS A LA BEYELER FOUNDATION DE SUSSA

  • 7/23/2019 Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques

    7/7

    TCNICAMEDI AMBIENT

    c87

    LINFORMATIUDEL CAATEEB

    MAR2013

    en coneixement aplicat, m dobra qualificada i en materialsde jardineria, que sn productes de proximitat. Una tendncia

    emergent s la seva utilitzaci com a hort urb, amb fins des-

    plai i de producci per a consum personal, que permet millorar

    les condicions de cohesi social i la trobada entre persones a

    travs de la prctica de lhorticultura.

    Des del punt de vista ecolgic les faanes verdes tenen

    potencial per convertir-se en importants bitops que ajuden a

    completar les interconnexions ecolgiques entre espais verds

    urbans. Segons Bartfelder i Khler (1987), en les faanes verdes

    sestableixen sobretot espcies daranyes i insectes que formen

    un grup bsic despcies, necessari per a lalimentaci daus,

    especialment les autctones. A ms de tenir aquest potencial de

    reserva alimentria, les faanes verdes poden servir per niar isn zones importants de fugida i protecci en lentorn urb.

    Un altre efecte ambiental notable s lefecte del filtratge de les

    plantes caduciflies que disminueix considerablement la crre-

    ga de pols en laire, amb el resultat positiu per a les persones amb

    allrgies i problemes respiratoris. Encara hi ha potencial perqu

    les faanes i murs vegetats incrementin la crrega de pollens

    en laire, s improbable que aquests siguin de tipus allergogen

    especialment si es verifica la selecci despcies amb un jardinero paisatgista amb coneixements suficients de vegetaci.

    Innovar per avanar

    Ls de la vegetaci a escala urbana esdevindr en laugment

    de la biomassa, la millora de la biodiversitat i de la qualitat de

    laire a travs de la retenci de partcules en suspensi i reten-

    ci de CO2, la reducci del soroll, la disminuci dels vessaments

    i millora del grau dhumitat atmosfrica i de la qualitat de lai-

    gua i amb la reducci de lefecte illa de calor de les ciutats. Tots

    aquests objectius sn mesurables, i per tant, es poden assolir.

    En aquest punt, cal fer constar tamb el cost de no fer: una

    societat que es limita a fer el bsic, sense invertir ni arriscar en

    coneixement, en el desenvolupament de solucions tcniquesdavantguarda, sestanca i perd oportunitats de negoci i de crei-

    xement. Ens trobem per tant, en la disjuntiva de si avanar, expe-

    rimentar i recollir dades que ens permetin seguir avanant, o de

    quedar-nos on estem. Si tot es redueix a una qesti de preu no

    serem capaos davaluar el valor daquests sistemes ni ara ni en

    el futur. Aix es veritat per als murs vegetats com per a qualsevol

    altre aspecte de la nostra societat.

    especialistes en jardineria vertical