Els motors econòmics del sud de Catalunya

MONOGRÁFICO ESPECIAL 1LUNES, 21 DE OCTUBRE 2013

EDITORIAL

El sud de Catalunya, un emplaçament amb gran potencial econòmicLa província de Tarragona té un gran potencial de futur des del punt de vista econòmic. Són molts els elements que constaten aquesta realitat i és que la demarcació es basa en una economia compensada per diferents motors. Podem mencionar-ne cinc que esdevenen els pilars fonamentals de l’economia i el creixement de les comarques del sud de Catalunya, elements també fonamentals per a la reactivació d’aquestes terres. Ens referim al sector agroalimentari, el tu-risme, la química, el sector energètic i el Port de Tarragona.

Es tracta de sectors molt ben representats per grans empre-ses i multinacionals però també alhora per petites i mitjanes empreses que dia a dia esmercen els seus esforços per tal d’esdevenir els motors econòmics tant de les comarques de

Tarragona, com de les Terres de l’Ebre. Elements que, en de-finitiva, esdevenen també motors de l’economia catalana en general.

Ens trobem, doncs, davant d’un territori amb un gran poten-cial de creixement i desenvolupament. Bona mostra d’això és el fet que un projecte com BCN World hagi triat aquest emplaçament per ubicar-s’hi i desenvolupar-hi el seu gran macrocomplex.

Al llarg de les setze pàgines d’aquest especial, trobaran un recull d’algunes de les empreses més representatives, que esdevenen, en definitiva, elements indispensables i motors econòmics del sud de Catalunya.

Els motors econòmics del sud de Catalunya

LA VANGUARDIA


MONOGRÁFICO ESPECIAL2 LUNES, 21 DE OCTUBRE 2013

Ay. DE TARRAGONA Javier Villamayor, Teniente de Alcalde. Consejero Delegado del Área de Servicios de las Personas y Proyectos Estratégicos

Tarragona ha apostado para mejorar su efi-ciencia energética. ¿Por qué? ¿Qué les ha hecho dar este paso adelante en este ámbito? Desde que en 2008 Tarragona se adhirió al Pac-to de Alcaldes promovido por la Unión Euro-pea, para cumplir con el objetivo 20 - 20 - 20, estamos apostando por un cambio en la cultu-ra energética de la ciudad. La celebración de los Juegos Mediterráneos Tarragona 2017 nos marca un atractivo horizonte para dotarnos de instalaciones eficientes; estudiar nuevas ten-dencias de generación, distribución y consumo; al tiempo que permite impulsar en la región mediterránea nuestras capacidades de conoci-miento e industriales en el sector de la eficien-cia energética.

¿Qué papel juega en ello la Fundación Tar-ragona Mediterranean Smart City? ¿Cuál es su función y en qué vertebra su actividad? La Fundación es una iniciativa público-priva-da, liderada por el Ayuntamiento de Tarragona, en la que también participan la Universidad Ro-vira i Virgili, y las empresas Repsol y Agbar. El objetivo de esta fundación es ofrecer un espacio de colaboración entre la administración local, los centros de investigación universitarios y empresas líderes en varios sectores (ej. movi-lidad, eficiencia energética, agua, etc.) para ge-

nerar proyectos innovadores que ayuden a una gestión de la ciudad más eficiente y sostenible. Sin duda, también contribuirá a reforzar la mar-ca de la ciudad de Tarragona y el conocimiento del territorio del cual es capital en el espacio euromediterráneo.

¿Qué actuaciones para mejorar dicha efi-ciencia energética han implantado ya en la ciudad? ¿Cuáles serán las próximas?La fundación pretende ser motor de proyectos destinados a la sensibilización ciudadana y a la mejora de la eficiencia energética en equi-pamientos públicos y viviendas. Estamos tra-bajando con representantes de los principales actores implicados –sector industrial, servicios, universidad, colegios profesionales– para inci-dir especialmente en la rehabilitación energéti-ca de edificios ya existentes. Un primer proyec-to ha consistido en la mejora del aislamiento térmico de las aulas del colegio público César Augusto, en colaboración con la empresa ale-mana BASF. Dicho proyecto ha consistido en la utilización de un material aislante (no proba-do antes en nuestro territorio) y que mejora el confort de las aulas así como reduce el consu-mo de energía necesario para su climatización. Otro proyecto llevado a cabo recientemente ha sido la transformación urbana de la antigua fá-

brica de tabacos en el jardín vertical más gran-de y eficiente de Europa, un proyecto basado en el concepto de la eficiencia en el uso de agua y recuperación de edificios históricos.

Todos estos esfuerzos requieren la implica-ción de la ciudadanía. ¿Qué actuaciones es-tán haciendo en el ámbito de la participación ciudadana para lograr su compromiso? Sí, la pedagogía es clave porque entramos en una nueva concepción de la generación y dis-tribución de energía que supondrá una verda-dera revolución, y que tiene al ciudadano como protagonista. El compromiso con el medio am-biente, pero también los elevados costes de la actual factura energética, nos llevarán progre-sivamente a aumentar la generación de ener-gía aprovechando las fuentes renovables y por imaginativas formas de cogeneración en redes distributivas. Sólo una ciudadanía comprome-tida con los valores de la sostenibilidad podrá

hacer que la ciudad se anticipe a lo que hoy ya presentimos.

Hay una clara vocación de impulsar este progreso no sólo como ciudad sino también como un territorio más dentro de toda la Cuenca del Mediterráneo. ¿Por qué motivo? Estoy seguro que el Mediterráneo dará un salto económico importante durante la próxima dé-cada, posicionándose como un atractivo mer-cado para Europa. Los Juegos Mediterráneos de Tarragona en 2017 nos proporcionan una posición privilegiada para dar a conocer las ca-pacidades y el desarrollo económico de nuestro territorio, y favorecer el intercambio y la bús-queda de nuevas maneras de gobernar y gestio-nar la ciudad mediterránea. Cuando de la mano de Jeremy Rifkin presentamos la “Declaración de Tarragona sobre las Ciudades Inteligentes del Mediterráneo”, sabíamos que estábamos iniciando un proceso ambicioso pero lleno de oportunidades.

El 7 de Noviembre participará en el II Con-greso Mediterráneo de Eficiencia Energética y Smart Green Cities. ¿Qué supone un even-to de dichas características? ¿Permite posi-cionar Tarragona como ciudad referente? Es la segunda edición de un congreso que reúne a representantes del ámbito de la investigación y el conocimiento, las principales empresas del sector, y las administraciones públicas, para reflexionar sobre las nuevas tendencias de ges-tión urbana. Este evento que se lleva a cabo en Tarragona aspira a ser un referente para todos aquellos interesados en debatir sobre cómo me-jorar la vida en las ciudades y sobre cómo pres-tar mejores servicios a sus habitantes, especial-mente ahora que somos testigos de acelerados procesos de urbanización en todo el planeta. Es una oportunidad también para la internaciona-lización del sector, y estoy seguro que dará re-sultados a corto y medio plazo.

“Estamos apostando por un cambio en la cultura energética de la ciudad”

Serveis Urbans Tractament de Residus

Serveis Industrials

Neteja Gestió de punts nets

Cespa

Abocadors de residus no perillosos

Recollida Desamiantat d’equips i instal·lacions

Estacions de transferència

Jardineria Recollida i transport Plantes de valorització energètica de RSU

La innovació al servei del Medi Ambient

www.cespa.es

Oficina VallsC/ Basters, 11-19 Pol.ind.43800. Valls.T: 97.761.41.64

LA VANGUARDIA



www:xxxxx

ABERTIS Josep Lluís Giménez - Director general abertis Autopistas

Què implica el projecte de rehabilitació de la pedrera romana del Mèdol?El pla de rehabilitació i adequació de la pedrera del Mèdol, que es va presentar el passat mes de juny, implica un projecte de conservació i millora arqueològica i geològica de l’antiga zona d’ex-tracció de pedra en època romana. La pedra ex-treta del Mèdol va servir per construir els edificis més importants de Tarraco, capital de la Hispania Citerior, durant l’època de la República i l’Impe-ri Romà. La nostra idea és donar un nou ús a la pedrera i facilitar-ne la visita i el coneixement en profunditat del que representa aquest espai histò-rica i ambientalment.

Quina inversió suposa aquest projecte de gran envergadura?Aquest projecte suposa una inversió total per part d’abertis d’1,5 milions d’euros.

Quins són els àmbits en què es desenvolupa aquest projecte?El projecte es desenvolupa en dos parts, princi-palment: una intervenció a la pedrera, mitjançant la realització de prospeccions arqueològiques a la zona del clot i la creació d’un espai d’inter-pretació a l’àrea de servei i la museïtzació de la zona, per tal de facilitar la visita i donar a co-nèixer, mitjançant una explicació divulgativa, les funcions del monument i la seva riquesa històrica i ambiental.

En el plànol ambiental, en el marc d’aquest pro-jecte també es preveu realitzar estudis geològics de la zona, atès el seu alt valor. També s’estan portant a terme tasques de neteja i ordenació de la vegetació del clot, per tal d’eliminar les espè-cies invasives i els exemplars malalts.

Juntament als treballs de millora i condicio-nament de l’espai s’estan realitzant impor-tants treballs arqueològics. En què consistei-xen aquestes tasques i qui està col·laborant amb vostès en aquest àmbit?L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) està duent a terme les tasques arqueològiques a llocs estratègics per estudiar l’evolució del ja-ciment i entendre’n el funcionament de l’ús del conjunt del recinte en el seu origen. Les prospec-cions es continuaran fent fins conèixer el nivell original del sòl. Aquestes actuacions també es desenvolupen a la zona descoberta arran l’in-cendi de juliol del 2010, que va cremar part del terreny al voltant del Mèdol i va fer aflorar noves zones, fins aleshores desconegudes, on s’havien conservat evidències clares dels treballs d’extra-cció de la pedra. Un cop netejada i explorada, aquesta zona serà incorporada al nou recorregut de visita del monument.

Quines característiques tindrà la zona museís-tica? Què permetrà als visitants?Es crearà una nova zona museística, que inclou-rà una explicació didàctica de la història de la pedrera i la seva significació arqueològica. Al costat de l’àrea de servei de l’autopista, s’està construint un centre d’interpretació, on es do-narà informació turística i arqueològica sobre el monument. En aquest espai s’explicarà l’ús de la pedrera romana en la seva totalitat: tot el procés

des de l’extracció de la pedra fins al seu ús fi-nal en monuments destacats de Tarraco, les eines utilitzades, les tècniques d’extracció i transport, la relació amb altres pedreres romanes, etc. El discurs museogràfic emfatitzarà el desenvolupa-ment de la Tarraco romana a través de la pedrera. També es crearan diferents itineraris per recórrer la pedrera al seu interior, en funció del temps de què es disposi per realitzar la visita.

Aquest espai es posarà a disposició de les esco-les. Com en podran fer ús?Com a mostra del seu compromís amb l’educa-ció i la cultura, la fundació abertis preveu posar a disposició dels centres escolars que ho desitgin tant l’espai de la pedrera –per exemple, per a vi-sites escolars– com els diferents materials que es generaran des del punt de vista divulgatiu i edu-catiu del projecte.

Aquest gran projecte podem dir que és una mostra més del compromís que manté aber-tis amb l’entorn on opera i la cultura en ge-neral?Les empreses que formen el Grup abertis com-parteixen una sensibilitat pel patrimoni his-tòricoartístic i pels valors culturals. El Grup col·labora amb les principals institucions cul-turals, sempre de la mà de les administracions públiques, amb l’objectiu de fer la cultura més

accessible a la ciutadania. D’aquesta manera es fa possible la intervenció en monuments que difícilment podrien rebre suport econòmic per ser recuperats.

“Les empreses del Grup abertis comparteixen una sensibilitat pel patrimoni històricoartístic i pels valors culturals”

El discurs museogràfic emfatitzarà el

desenvolupament de la Tarraco romana

Aquest projecte suposa una inversió per part d’abertis

d’1,5 milions d’euros

La fundació abertis preveu posar a

disposició dels centres escolars l’espai

www.abertis.com

LA VANGUARDIA



PORT DE TARRAGONA

El Port de Tarragona és una potent platafor-ma logística que ha guanyat protagonisme en jugar un paper d’infraestructura clau en el procés d’internacionalització de l’eco-nomia del territori. L’estratègia es basa en convertir-se en un dels principals hub (nus logístic) euromediterrani per al transport de mercaderies intercontinentals.

Port de Tarragona intermodalLa interconnexió dels modes de transport (port, fer-rocarril i autopistes) és el gran repte del Port de Tar-ragona a curt termini, per tal de consolidar-se com un important eix comercial, de transport i de distribució del Mediterrani.

El Port té com a objectiu la utilització del ferrocarril per transportar mercaderies a mitja i llarga distància. En aquest sentit la connexió del Port amb l’ample de via internacional és fonamental per garantir el creixement i desenvolupament econòmic del Port de Tarragona i de la seva àrea d’influència.

L’ample de via internacional dinamitzarà l’activitat econòmica del territori i permetrà al Port de Tarrago-na ampliar el hinterland o àrea d’influència, arribant a zones europees molt potents i així poder competir amb els grans ports d’Europa. Alhora, el Port de Tar-ragona com un dels motors econòmics més impor-tants del territori treballa permanentment per cercar l’equilibri i el consens entre el seu creixement i el desenvolupament econòmic sostenible del territori.

El Port de Tarragona tindrà operativa la seva ter-minal ferroviària intermodal el 2014El Port de Tarragona tindrà operativa la terminal ferroviària intermodal el proper any. Aquest projec-te compta amb una inversió de 12 milions d’euros, per a la construcció de les vies, els accessos, l’elec-trificació i altres elements necessaris per al seu ple rendiment. Aquesta terminal està situada al costat de la terminal de contenidors, al moll d’Andalusia. La instal·lació, de 19.000 metres quadrats, està adaptada amb doble ample de via, l’ibèric i l’internacional, per poder connectar-se a l’ample de via internacional des del Port de Tarragona.

Aquesta infraestructura s’ha pensat perquè hi hagi el màxim accés directe des de la terminal de con-tenidors, que serà el principal usuari de la mateixa, però que també s’ha pensat perquè puguin tenir ac-cés totes les empreses del territori que ho desitgin. L’estació ferroviària intermodal permetrà agilitzar la transferència de mercaderies entre el transport marí-tim i el terrestre.

Port de Tarragona, líder en hidrocarbursAl 2014 l’ampliació del moll de la química estarà operatiu i situarà el Port de Tarragona com hub eu-romediterrani en aquest tipus de tràfic. Quan l’ampli-ació estigui totalment operativa, l’any 2014, el Port de Tarragona podrà rebre els majors bucs de càrre-ga química que operen actualment a tot el món. I, segons les previsions, es mouran uns 6 milions de tones d’aquests productes.

El moll de la química s’ha ampliat de 18 a 32 hec-tàrees en superfície, augmentant la línia per atracar vaixells en més d’1.200 metres i un calat mínin de 16 metres, la qual cosa convertirà el Port de Tarragona en líder d’hidrocarburs del sud d’Europa.

L’aliança Port de Tarragona i indústria química és clau gràcies a la creació d’activitat econòmica, es-table i de qualitat. Així mateix, s’està impulsant la constitució del clúster químic de Tarragona com el primer de l’àrea del Mediterrani i del Sud d’Europa, amb l’objectiu d’incrementar la competitivitat, la co-operació i orientar l’activitat econòmica i productiva cap a productes de valor afegit.

Convertir Tarragona en un port de destí de creuersEl Port de Tarragona aposta per posicionar-se

com alternativa al Mediterrani dels petits i mit-jans creuers turístics

El Port de Tarragona vol impulsar el tràfic de pas-satgers, per tal de posicionar Tarragona com la op-ció d’escala de creuers al Mediterrani. En aquesta línia s’ha format un grup de treball juntament amb les institucions i empreses del territori. Aquesta nova etapa de col·laboració té com a objectiu prin-cipal posicionar la marca Tarragona Patrimoni de la Humanitat i del territori dintre del competitiu mapa creuerístic, que es troba en plena expansió al Me-diterrani.

Amb un atracament exclusiu per al trànsit de creuers, ubicat al dic de Llevant, en el qual hi poden atracar simultàniament dos creuers hi ha una instal·lació es-pecífica per a aquest trànsit que s’està adaptant també per les escales de turnaround. Lideratge en seguretat i sostenibilitat són factors que aporten valor afegit a l’aposta del Port de Tarragona per atreure creuers.

Molts són els esforços que s’estan duent a terme des del Port de Tarragona pel que fa al mercat de cre-uers. Un sector de negoci molt complicat, encara que s’hi està treballant intensament. I és que el Port de Tarragona és un port industrial, motor econòmic del

territori, però també centra esforços en convertir-se en un port de creuers i treballa en aquesta direcció per intentar que això sigui realitat a mig termini.

Projecció internacionalDes de la vocació d’internacionalització i de ser-vei al territori, el Port de Tarragona està interessat en col·laborar amb els diferents sectors empresa-rials per la internacionalització del teixit empresa-rial i industrial.

La porta logística del sud d’Europa

La Zona d’Activitats Logístiques, una realitat al 2015 Un altre projecte en marxa i de gran importància pel Port de Tarragona és la creació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), que suposarà un impuls per a l’activitat logística de les comarques de Tarragona i atraurà inversions i operacions de valor afegit en el sector logístic i de serveis.

El desenvolupament de la ZAL és un objectiu estratègic del Port de Tarragona que millorarà l’oferta i competitivitat de les seves instal·lacions. Concretament en aquesta serà on es realitzaran les operacions de major valor afegit per als nos-tres clients.

La ZAL tindrà un espai de 100 hectàrees destinades a la construcció de naus, oficines, un terminal de transport ter-restre i un punt de control. Aquest zona logística, comple-mentarà i afavorirà el trànsit de mercaderies i contenidors, incrementant la competitivitat del Port de Tarragona en els pròxims anys.

El Port de Tarragona organitza la jornada Getting Contacts Export & Logistics Tarragona-LleidaLa sessió es durà a terme el proper 28 de novembre al Tinglado 1 del Moll de Cos-ta i amb la col·laboració de les Cambres de Comerç de Tarragona, Reus, Valls, Lleida i Tortosa.

La sessió està dirigida tant a professionals d’empreses en procés d’internacionalització i a experts en exportació, ja que en el marc d’aquesta jornada els empresaris i profes-sionals disposen d’una efectiva jornada de treball.

Per a més informació:[email protected]

El Port de Tarragona en xifres:- Mou 33 milions de tones de mercaderies anuals- Genera 2.000 llocs de treball directes i 5.000 indirectes- El 2012 va canalitzar mercaderies per valor de 17.652 M€- Uns 2.000 camions entren i surten diàriament del Port - 40 línies regulars uneixen el Port amb qualsevol punt del món

Cinc línies estratègiques del Port de Tarragona:- Creixement dels tràfics- Aposta per la diversificació- Inversió en infraestructures clau- Compromís amb el medi ambient - Tarragona: port d’escala de creuers

LA VANGUARDIA



PORT DE TARRAGONA Josep Andreu, president del Port de Tarragona

El Port de Tarragona és un dels més importants de l’Estat. Quina és la seva situació actual i les lí-nies estratègiques de creixement?Actualment som un dels cinc primers ports de l’Estat Espanyol i això visualitza la importància que té no només en el nostre territori, sinó també a la resta de Catalunya i de l’Estat. Nosaltres hem marcat cinc línies estratègiques, aprovades pel nostre Consell d’Administració, que són els eixos motors a partir dels quals movem tota la nostra maquinària.

El primer d’aquests eixos és el creixement. No re-nunciem a créixer i creiem que tenim un gran poten-cial per a poder-ho fer. El segon d’ells és la diversifi-cació, molt important per a nosaltres ja que el pes de la càrrega general és molt baix en aquests moments. La nostra intenció és augmentar el pes de la càrrega general, principalment focalitzat en la terminal de contenidors.

Un altre eix seria el de les infraestructures, co-mençant per les pròpies.

En quines línies estan treballant a nivell d’infraestructures?El Port ha de fer bé els deures per tenir les infraes-tructures competitives pensant en el futur. En aquests moments estem a punt d’acabar una obra molt im-portant per nosaltres no només en volum i inversió, sinó també pel que representa que és el Moll de la Química. Però a part d’això hi ha moltes altres inver-sions de quanties menors. Estem demanant l’arribada de l’ample europeu al Port però nosaltres també hem d’adaptar les nostres infraestructures a l’ample eu-ropeu. Seria absurd que no estiguéssim preparats. En aquests moments estem invertint en una estació intermodal justament al costat de la terminal de con-tenidors amb una inversió d’uns 12 milions d’euros que permetrà aquesta connectivitat intermodal entre la terminal de contenidors, el ferrocarril d’ample eu-ropeu i també el transport viari. L’objectiu d’aquesta terminal intermodal és que no només sigui d’ús ex-clusiu del Port sinó que també sigui d’ús de tot el territori per buscar sinèrgies i economies d’escala.

A nivell intern també destaca la ZAL, una zona lo-gística complementària a l’activitat de la terminal de contenidors. La terminal de contenidors avui en dia podria acollir fins a un milio cinc-cents mil conteni-dors, però és impensable poder arribar a la capacitat màxima sense l’estació intermodal i sense la ZAL. És un tema que estem treballant colze amb colze amb els representants de Vila-seca i hi ha una bona predisposició de les dues parts. Des del Port ens ho mirem amb una gran empatia vers Vila-seca, inten-tem posar-nos al seu lloc, sent comprensius amb què ells volen preservar la riquesa del seu territori que és el turisme. I nosaltres hem de ser capaços de desen-volupar un projecte industrial respectant que aquest desenvolupament en cap cas posarà en risc al veí. El gran objectiu és que pel 2014 la ZAL ja la puguem tenir desenvolupada urbanisticament. I pel que fa a infraestructures externes, quines són les seves demandes?

Lluitem per a l’arribada de l’ample europeu el més aviat possible al Port de Tarragona i el projecte del tercer fil és l’evidència. El Port el que necessita és una connexió d’ample europeu a curt termini ja que si no estem fora de joc. Hem de pensar que estem entre Barcelona i València, dos ports amb gran po-tencialitat i ells també volen créixer i no volen re-nunciar a res.

Com a infraestructura externa també necessitem l’A-27, fonamental pel territori. A l’agost vam inau-gurar el primer tram inicial. Intentem ser coherents i racionals amb el moment econòmic que estem vivint. Per això, demanem que en referència a l’A-27 s’ha d’apostar per ella, almenys per una primera fase fins a Valls. La nostra connexió amb el polígon de Valls és fonamental ja que allí hi ha empreses molt importants des del punt de vista estratègic. Per tant, el que plantegem és intentar fer l’esforç fins a Valls /Pla de Santa Maria per tal que des d’allí ja es pugui enganxar amb l’A-2, i en una segona fase ja arribar fins a Montblanc, a través del Túnel del Coll de l’Illa.

Ens faltava repassar els dos últims eixos estratè-gics. Quins són aquests?El quart és el medi ambient. Tot el que t’he explicat ha de ser sota un eix comú: una política mediambien-tal sostenible. El Port ha de créixer, diversificar-se i implantar noves infraestructures però d’una forma sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Això implica un treball molt important, que ha de comptar també amb la complicitat dels operadors. Recent-ment hem aconseguit la certificació ISO 14.001 sent el primer port d’Espanya de la nostra dimensió que el tenim. Aquest ja és un primer pas que indica cap on volem anar.

A través d’aquesta àrea vinculem també tot el que és el tema de Port, ciutat i relació d’smart city. Com sabeu, Tarragona aposta per un projecte d’smart city i el Port ens sentim plenament vinculats a la ciutat. La nostra relació és molt intensa i a través del tema mediambiental trobem polítiques, accions i projectes en què donem suport a la ciutat en tema smart city. I el cinquè gran eix i últim és el dels creuers.

Parlant de creuers, lideren la nova estratègia per convertir Tarragona en una alternativa al turis-me de creuers. Cap a on van els esforços?El tema creuers no havia estat fins ara un projecte prioritari. Ara això ho hem canviat destinant-hi es-forços i recursos econòmics, humans i tècnics. Hem dissenyat una política i unes estratègies de treball adreçades a què a mig o llarg termini Tarragona pu-gui ser una plaça de creuers. Però és un tema que no només pot treballar el Port aïlladament. Necessitem molta sinèrgia d’altres representants del turisme del territori. El futur èxit ve per aquí. Barcelona és una marca coneguda però la gent vol conèixer altres co-ses al costat i aquí estem nosaltres. És aquí on podem trobar les nostres oportunitats.

Quin tipus de turista van buscant?Hem fet un estudi de mercat prèvi i creiem que el mercat britànic i l’alemany són mercats potencials nostres. Estem buscant creuers de tamany mitjà-petit que treballen en sectors i perfils molt determinats, no tant massificats i que busquen aquesta diferenciació. Aquí és on nosaltres tenim la nostra oportunitat.

Han finalitzat una inversió al Moll de Química de més de 67 milions d’euros. Què suposa per al Port i quina rellevància passa a tenir amb aquesta actuació?Primer de tot hem de pensar que el 60% de la nostra activitat està vinculada al sector petroquímic. D’uns 30 o 32 milions de tones entre 16 i 18 milions són de

l’àmbit petroquímic. Això demostra que el Port no és aliè al creixement del polígon petroquímic i juga un paper important tant per l’entrada com per la sortida de mercaderies.

Intentem avançar-nos a aquests desenvolupaments per tal de disposar de les infraestructures necessàries perquè quan tingui lloc la recuperació econòmica i el polígon petroquímic tingui noves necessitats de creixement, el Port ja estarà preparat per donar-hi resposta. Aquesta resposta al futur creixement és el nou Moll de la Química. Passem de 18 a 32 hectàrees amb una activitat futura funcionant al 100% en què pel que fa a químics és podrà arribar a moure fins a 6 milions tones (a plena capacitat) de les 2 milions actuals. Suposa una inversió de gairebé 70 milions d’euros més IVA que ha afrontat el Port i amb una inversió privada que l’estimem al voltant de 40 mi-lions d’euros, generant a més una important activitat econòmica al territori.

Hi ha una molt bona sintonia entre el Port i l’AEQT. Port i sector químic són una aliança ne-cessària de futur?Amb l’AEQT portem una línia de treball conjunta molt interessant. En els propers mesos presentarem el clúster químic del qual en som impulsors l’AEQT i el Port de Tarragona. La idea és impulsar un clúster químic amb una marca pròpia que servirà per a pro-jectar al món el nostre territori, la nostra activitat, el complex petroquímic -que recordo que és el segon més important d’Europa- i el Port de Tarragona. És una oportunitat excel·lent. Poder-se projectar anant de la mà de l’AEQT i d’empreses del prestigi de Repsol, BASF, Dow, Bayer, etc., és un privilegi. El

clúster no va contra ningú, és plenament constructiu. Només va destinat a explicar què fem aquí, que a més ho fem bé i que ho fem amb un ple equilibri entre les institucions, les autoritats públiques, les empreses de serveis, els sindicats, el turisme, etc. La potencialitat que tenim amb aquesta relació d’equilibris i consens ens dóna un efecte multiplicador molt important.

Fa uns mesos es van reunir amb el director comer-cial del clúster químic d’Amberes. L’experiència d’aquesta ciutat belga pot servir a Tarragona per a la constitució del que pot arribar a convertir-se en el primer clúster químic de l’àrea del Medite-rrani i del Sud d’Europa?Sempre va bé tenir referents i el port d’Amberes n’és un. Malgrat ser vuit vegades més gran que el de Tarragona té una tipologia molt semblant a la nostra. Té un gran pes el sector petroquímic i té Rotterdam

al costat generant estratègies conjuntes per infraes-tructures ferroviàries, viàries, fluvials, etc. Al conèi-xer l’experiència del seu clúster vam veure la gran bondat que tenim a casa nostra de coses que aquí ja estan resoltes i que allí no. L’agrupació d’equilibris interns, la sintonia i les sinèrgies que es generen en-tre les empreses químiques i petroquímiques de Ta-rragona, al mateix Amberes no existeix. En alguns punts vam veure que nosaltres estàvem molt millor. Però en definitiva, sí, és un dels ports que agafem com a referència.

Van tancar 2012 amb un increment de tràfic del 4,2% i uns beneficis de prop de 12 milions d’euros. Quins són els reptes que hauran d’afrontar els propers anys?Aquest any serà més complicat. Hem tingut temes molt conjunturals al mercat del carbó, baixant mol-tíssim la seva activitat tant important pel Port de Tarragona, pel que enguany no podrem repetir els resultats de l’any passat a nivell d’activitat. Però en-tenem que forma part de la conjuntura econòmica i el que hem de fer és seguir treballant i recuperant posicions.

Per a l’any vinent, ja ha estat anunciat per la Ministra de Foment, baixen certes taxes portuàries per afavo-rir als operadors que puguin millorar la seva com-petitivitat. Això ja té un impacte directe al compte de resultats, ja que la baixada de taxes comporta una baixada d’ingressos. Calculem que amb aquesta baixada de taxes podem perdre o deixar d’ingressar entre dos milions i dos milions i mig d’euros, una quantitat important, però que en cap cas posa en risc la bona situació financera del Port de Tarragona. El Port durant molts anys, i amb tots els presidents an-teriors, sempre ha tingut molts criteris de prudència, sobretot a nivell d’infraestructures i ara som els res-ponsables de donar continuïtat a aquesta coherència. Per tant, tindrem disminució d’ingressos que en cap cas posa en risc la rendibilitat del Port i aquesta dis-minució d’ingressos per part dels operadors a nivell d’impostos entenem que els permetrà ser més com-petitius, generar més activitat i més ingressos via activitat.

El Port ha de liderar, en part, la recuperació econòmica del nostre territori i esdevenir una peça clau en la dinamització de la nostra economia?Jo diria que és un dels principals motors, junta-ment al sector petroquímic, el turisme, la URV, etc. Al Port avui hi treballen uns 7.000 treballa-dors directes i indirectes, per tant, segur que som un dels motors amb impacte al territori. El que més? Jo vull ser més modest. Tenim la nostra posi-ció, volem col·laborar i aportar al territori la nostra capacitat de generar aquesta economia producti-va, demanar infraestructures externes, etc., però no aspirem a res més, només a fer-ho bé i a donar bons resultats.

“El Port de Tarragona està treballant intensament per

guanyar projecció internacional”

www.porttarragona.cat

Amb l’AEQT portem una línia de treball

conjunta molt interessant

El Port necessita una connexió d’ample

europeu a curt termini ja que si no, estem

fora de joc

LA VANGUARDIA



RESTAURANT LES MOLES Carmen Sauch i Jeroni Castell, propietaris

En 21 anys hem evolucionat d’una gas-tronomia tradicional catalana a una cui-na amb firma pròpia en què els aliments autòctons, la creativitat i el disseny hi tenen especial protagonisme.

La cuina d’autor no és fer “coses estranyes”, sinó treballar el producte d’una manera di-ferent a la tradicional. Per això volem que la gent que visita el nostre restaurant, a més de gaudir d’un bon àpat, visqui una experiència gastronòmica divertida.

Agafem un plat tradicional o un aliment de re-ferència i el presentem d’una forma innovado-ra i divertida, però sempre respectant els seus orígens. El resultat és el mateix producte amb una presentació diferent i que conserva els sa-bors de sempre.

El Montsià (Terres de l’Ebre) és una comarca complicada per a un restaurant gastronòmic com el nostre per la densitat de població. Ens sentim molt valorats quan ens visita gent de les comarques de Barcelona i ens diu que han vingut expressament per menjar a casa nostra. Malgrat tot, a les Terres de l’Ebre tenim una cosa molt bona que aprofitem al màxim: amb mitja hora de cotxe, i en funció de la temporada, podem anar a fer rovellons, tòfones, disposem d’horts ecològics amb hortalisses de gran qualitat, oli d’oliveres mil·lenàries, caça, pesca i tot allò que ens aporta el riu Ebre, com el marisc i les angui-les. No coneixem cap altre lloc que tingui en tant poca distància tanta varietat de productes amb tanta qualitat.

La nostra cuina no cerca productes exòtics, sinó que juguem amb les textures dels produc-tes que hem tingut tota la vida i que són la base de la gastronomia ebrenca. De l’oli en fem una piruleta, un caneló, una pomada i fins i tot un núvol. Tot i que alguns diguin que “amb el menjar no s’hi juga”, nosaltres ho fem i la gent s’ho passa bé.

Des de fa dos anys hem engegat un projecte d’elaboració de vi inspirant-nos amb el que es produïa a Ulldecona als anys 50 i 60. Tenim un vi blanc i negre joves fets amb dos raïms: la garnatxa i el macabeu, que ens aporten aromes i sabors de la nostra terra. I enguany hem estrenat un criança amb DO de la Terra Alta.

Aquesta és la nostra manera d’entendre la cuina. Producte de proximitat treballat amb molta imaginació, conservant els sabors de sempre, i amb una presentació que sorpren-gui el client. Volem que sigui una experiència única i “repeti-ble”.

“Treballem el producte de

proximitat amb imaginació”

Traslladem el territori al plat

www.lesmoles.com

LLUÍS CONGELATS Rafel Lluís Gisbert, gerent

Tot va començar amb un petit negoci fa-miliar dels meu pares a principis dels anys setanta distribuint els gelats Marisa. Amb el temps vàrem incorporar productes con-gelats i canviant de marca de gelats fins a dos vegades passant per Miko fins l’actual Nestlé.

Quan vam començar des de la nostra central a Cam-predó només treballàvem per a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre. Després vam ampliar cap a tota la província de Tarragona i la de Castelló, alguns pobles de Terol, i fins l’actualitat que tenim un centre a Esparreguera i a la zona del Penedès, que ens ha

estat atorgada gràcies a la bona gestió feta amb la fir-ma Nestlé i la venda dels seus productes. Actualment ens aporta un 25% de la nostra facturació, éssent el primer distribuïdor de gelats i postres d’aquesta firma per a Catalunya i el tercer d’Espanya.

Segons la demanda del sector hostaler hem in-corporat tot tipus de productes congelats des de peix, marisc i verdures fins a precuinats, buscant i seleccionant les millors marques i tenint un gran estoc per a poder oferir un servei eficient als nos-tres clients. El nostre client és molt de temporada i has d’estar preparat per assumir-ho i donar un bon servei per a tenir-lo satisfet.

Un sector que està aguantant gràcies al turismeAquest sector, com tots, no està en el seu mi-llor moment, però si s’està aguantant és sobre-tot gràcies al turisme. Aquesta ha estat una font d’ingressos importantíssima per al país, el turista continua venint, i hem recuperat l’afició per tre-ballar el turisme que mai ens ha defraudat i que sempre ha ajudat a l’economia del país.

Els negocis de distribució jo els contemplo en que han d’anar sempre creixent. Com molts ne-gocis, aquest no ha d’ésser un objectiu, si no una manera de treballar, de fer les coses, una condició de superació i una il·lusió de mirar sempre cap endavant. Això ens ha fet arribar a noves zones, nous clients, i ens ha fet grans.

Som el primer distribuïdor de gelats Nestlé a Catalunya

Tenim un gran estoc per tal de poder oferir un

servei eficient als clients

www.lluiscongelats.com

LA VANGUARDIA



AEQT Joan Pedrerol, president

L’energia mou el món i és intrínseca a la na-tura, a la vida i a les activitats humanes. En el seu ús hi ha un prin-cipi que esdevé bàsic i fonamental: el seu ús responsable basat en els criteris d’eficiència i suficiència, per tal d’assolir la sostenibilitat del món que compartim de ma-nera global.

L’energia, essencial per a la Química, és també una variable estratègica de competitivitat dins aquest món global. El seu cost, com el d’energia elèctrica, ha d’estar harmonitzat d’acord amb els costos dels altres països, almenys els més pro-pers. Els països de la Unió Europea han d’aplicar les mateixes regulacions derivades de les Direc-tives Europees. No fer-ho així, com és en el cas de les Directives en matèria energètica -que no s’han transcrit íntegrament a l’ordenament jurí-dic espanyol-, hipoteca el futur d’un sector vital per a la nostra economia.

A l’energia s’han d’afegir altres elements que incideixen com a factors de competitivitat: la logística, les infraestructures, la formació, els centres de recerca i desenvolupament, els serveis qualificats, etc., són els més notoris i rellevants,

que en si mateix esde-venen com una mena de font d’energia que au-toalimentan les activitats d’un territori.

A Tarragona disposem de tots aquests factors i

elements, que hem d’aprofitar en benefici de les respectives activitats garantint el seu futur, i així poder seguir contribuint al conjunt del territori. Amb la vocació de cooperació, des del liderat-ge compartit de l’AEQT i el Port de Tarragona, hem impulsat la creació del Clúster Químic de la Mediterrània com a instrument aglutinador de la resta d’agents que aporten el valor afegit del talent i la recerca (URV, ICIQ, CTQC i centres de FP), i l’energia de les persones que integren les activitats productives (AEST i els sindicats).

Volem situar Tarragona com un referent en el mapa del món. El compromís de les diverses Administra-cions Públiques (el Govern de la Generalitat, la Sub-delegació del Govern, la Diputació, els Ajuntaments) i organismes del territori (les Cambres de Comerç) que s’han adherit al projecte són la millor garantia per assolir els objectius, el futur competitiu i, per tant, contribuir al desenvolupament del territori d’acord amb els requeriments del segle XXI i el nou model d’economia col·laborativa sortida de la crisi.

El Clúster Químic de la Mediterrània

Volem situar Tarragona com un referent en el

mapa del món

ENERByTE Pep Salas, co-founder

La manera com ens proveïm, transfor-mem i consumim energia condiciona l’estructura socioeconòmica i defineix a un país. El camí ens ve delimitat per la políti-ca energètica europea i és meridianament clar: cal un sistema amb seguretat i qua-litat de subministrament, amb un mercat intern transparent, competitiu i fiable, i un respecte creixent per aspectes mediambien-tals, especialment en referència a les emis-sions de CO2.

Molt fàcil de dir i molt difícil de portar a la pràc-tica per la impossibilitat de maximitzar les tres variables simultàniament. És el moment, doncs, de prioritzar amb polítiques clares i visió un Pacte per l’Energia, d’ampli consens, a l’estil del que sestà fent a Alemanya, Dinamarca, i fins i tot, a la nuclear França, però que es troba a faltar en la so-cietat espanyola i catalana. Ho veiem aquests dies amb la reforma de la Llei Elèctrica, actualment en tràmit parlamentari, més concebuda per solu-cionar els (greus) problemes del passat, -excés de capacitat de potència instal·lada i dèficit de tari-fa-, enlloc d’encarar de front la modernització del sector i oferir un marc estable pels propers anys.

Tenir un mercat intern de l’electricitat no com-petitiu pot emportar-se per davant l’economia productiva del país. Un increment continuat i sostingut del preu de l’electricitat genera una transferència de renda familiar en detriment del consum de productes i serveis. I la indústria, es-pecialment aquella intensiva en l’ús d’energia com ara és la química, pot veure perillar la seva competitivitat i deslocalitzar-se, retroalimentant el problema del dèficit en reduir encara més el consum.

Caldria, com a mesures urgents, que la factura elèctrica respongués bàsicament als costos del sistema. Uns costos que, d’altra banda, exigei-xen una claredat i transparència en tota la cade-na de valor que avui no tenen. I, d’altra banda, tenim l’oportunitat d’aprofitar la sobrepotència instal·lada, i així mitigar el dèficit, tot transfor-mant la mobilitat de persones i mercaderies

apostant fermament pel tren i el vehicle elèctric. D’aquesta manera, a més de facilitar la logística associada a l’activitat industrial, la modernització del sistema de transport reduirà la dependència dels combustibles fòssils, les emissions de CO2 i altres contaminants, assolint major eficiència energètica i una descarbonització progressiva de l’economia (en augmentar el pes del gas i les re-novables davant del petroli). Un sistema energètic més eficient i independent que ajudarà també a millorar la balança comercial del país i, per tant, treure llast al sistema econòmic.

Les comarques de Tarragona, estretament lliga-des a la qüestió energètica, poden ser exemple i liderar un model energètic més eficient, en total consonància amb les directrius comunitàries, i fixant els beneficis socials, ecològics i econòmics derivats en el territori. No aprofitar ara la Refor-ma de la Llei Elèctrica per dotar-nos d’un marc estable on fer aquesta transició energètica cap a una economia descarbonitzada representa perdre uns anys massa importants per posicionar-nos com a país capdavanter i atractiu per viure-hi i treballar-hi.

El necessari marc estable del sector elèctric

En CTAIMA CAE.net ya somos más de 28.000 usuarios, 20.000 empresas y más de 176.000 trabajadores gestionados, y seguimos creciendo...

Una visión integral de laCoordinación de Actividades Empresariales.net

CTAIMACAE

Más información 902 105 163

LA VANGUARDIA



GARRIGUES Lluís Cases y David Sanz, socios Garrigues

Cada vez es más no-torio el protagonismo que está adquiriendo en el debate público el desarrollo de las Smart Cities. La construcción de un entorno jurídico que dé soluciones y cabida a las iniciativas que día a día se van planteando, deviene un objeti-vo irrenunciable al que debe darse respuesta.

Resulta indudable que el concepto de Smart Ci-ties está muy presente desde hace ya algún tiempo en foros de muy diversa índole, generando análisis planteados desde diferentes perspectivas, si bien pre-dominan los enfoques tecnológicos, económicos o propios de la implementación de políticas públicas. El objeto de este breve artículo es llamar la atención sobre la relevancia que, bajo nuestro punto de vista, debe darse a una aproximación centrada en las im-plicaciones jurídicas que habitualmente comporta la implementación de proyectos englobados en el con-cepto Smart City.

Nos estamos refiriendo, en definitiva, a la Smart City Regulation, entendida como el conjunto de normas jurídicas que deben facilitar y dar cobertura legal al desarrollo de estas iniciativas. En nuestra opinión, la preparación de los espacios público y privado –en otras palabras, la adecuada planifica-ción urbanística y patrimonial que permita la futura ejecución de estos proyectos-, la gestión de la infor-

mación –dotando al siste-ma de una red idónea que posibilite el flujo de los datos y su uso por dife-rentes agentes-, y el ejer-cicio de las competencias públicas sobre el espacio público –en términos de

ordenación de servicios, contratación y otras actua-ciones públicas-, son los tres ejes vertebradores de un entorno jurídico que debe adaptarse a las nuevas necesidades que se están planteando y convertirse en catalizador de la indudable y fructífera colabo-ración que en este ámbito debe generarse entre el sector público y el sector privado.

Aspectos tales como la optimización del uso del es-pacio público; la regulación de las infraestructuras, el diseño óptimo de las estructuras contractuales administrativas y la introducción de elementos que promuevan la innovación, concurrencia y financia-ción; la operatividad de las TIC; la organización administrativa; la colaboración entre Administracio-nes Públicas o la mejor incardinación posible de la intervención privada, son los que han de centrar la atención de los juristas en el camino hacia el esta-blecimiento de unas bases legales, en su sentido más amplio, que impulsen y consoliden el crecimiento de un campo de actividad que, a través de la mejor satis-facción de las necesidades de los ciudadanos, favore-ce el desarrollo eco-nómico y social de las ciudades.

Una aproximación jurídica a las Smart Cities

Se necesita una fructífera colaboración entre el

sector público y privado

www.garrigues.com

MADE Jordi Jardí, president de MADE, alcalde de Tivissa i president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre

La Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Ca-talunya és una agrupació d’alcaldes de l’entorn geogràfic on es produeix el 70% de l’energia de Catalunya i que defensen po-sar en positiu tot allò que té d’oportunitat el món de l’energia en totes les seves ves-sants: producció, consum, formació i in-vestigació.

Si Catalunya ha estat sempre un motor econòmic del sud d’Europa, això és possible a l’activitat que es duu a terme als nostres municipis i, per tant, reivindiquem el nostre paper transcendent i el corresponent reconeixement a l’hora de fer créixer l’economia catalana.

Són diversos i en els àmbits abans enumerats. El prioritari és la implantació industrial d’empreses que tinguin en el seu procés productiu o en

l’objectiu final un gran consum d’energia o la producció de la mateixa. L’avantatge d’aquestes empreses és que difícilment són deslocalitzables i per tant aporten seguretat i llarg recorregut.

També estem treballant per aconseguir un preu preferent en les tarifes elèctriques pels consu-midors que realitzen activitats econòmiques als nostres pobles, amb l’objectiu de mantenir el teixit econòmic actual i sumar noves activitats atretes per aquest incentiu.

Tanmateix defensem la necessitat de que els centres de formació i investigació en l’àmbit de l’energia s’instal·lin a casa nostra. En aquest sentit, es crearà la càtedra “Energia i desenvolu-pament econòmic” juntament amb la URV i la Diputació de Tarragona.

Per els nostres municipis, MADE és l’eina que

està aconseguint que se’ns deixi de veure com un indret on tenim la desgràcia de tenir instal·lacions que ningú vol. Estem capgirant aquesta percep-ció i ens postulem com un dels motors impres-cindibles pel nostre país.

En les jornades anuals oferim la possibilitat a tot el teixit socioeconòmic de l’entorn de conèi-

xer tots aquells temes d’actualitat en referència al món de l’energia i posem en evidència la importància estratègica que té una bona planifi-cació a llarg termini d’un sector tant vital com l’energia.

Energia en necessitarem sempre. Per tant, tot i els alts i baixos inevitables per la conjuntura econòmica de cada moment, l’energia, juntament amb l’aigua i, segurament, també amb la gestió dels residus, són sectors en els quals cal estar a l’avantguarda. Una bona planificació per antici-par-se als aconteixements pot afavorir que els en-torns geogràfics que juguin fort per aquests sectors tinguin moltes més possibilitats d’esdevenir pols d’atracció d’activitat econòmica productiva i generadora de llocs de treball.

Els alcaldes de la MADE veuen l’energia com una oportunitat estratègica de

desenvolupament socioeconòmic

Aspirem a tenir un preu preferent en la tarifa

elèctrica com a reclam per a noves inversions

www.mesaenergia.org

Nuevas sesionesinformativas

Consulta los próximos destinos:www.cesda.com / 977 300 027

- Zaragoza

- Valencia

- Palma de Mallorca

- Bilbao

- San Sebastián

- Barcelona

- Girona

- La Seu d’Urgell

Universitat Rovira i Virgili

Grado Universitario en Piloto de Aviación Comercial y Operaciones Aéreas

LA VANGUARDIA



¿Qué retos de futuro afronta su planta de Bayer MaterialScience en Tarragona?Esta fábrica es la mayor de las cinco que Bayer tiene en España y forma parte del área de negocio de Ba-yer MaterialScience, uno de los mayores producto-res mundiales de polímeros y plásticos de alto valor añadido. Nuestros principales clientes proceden de la industria del automóvil, la construcción, el sector eléctrico y electrónico, además de ser fabricantes de artículos deportivos, de ocio, de envase y embalaje y de productos técnicos médicos y están distribuidos en más de 30 países. Desde hace unos años, en Ta-rragona trabajamos como un parque industrial. Esto significa que compartimos las instalaciones con otras empresas, ofreciéndoles servicios tales como el su-ministro de energía, infraestructuras, instalaciones de medio ambiente y seguridad además de Elix que es propietaria de la Planta de ABS que en el año 2004 se escindió en LanxessC. A principios de este año se incorporó la empresa de logística Bertschi y, en breve, tendremos un nuevo miembro en el parque industrial, Kemira.

Queremos ser una fábrica competitiva, segura, efi-caz y flexible para poder responder rápidamente a las necesidades cambiantes del mercado global dentro de la cadena de suministro internacional del área de poliuretanos de Bayer. Otro de nuestros retos es in-corporar nuevas empresas a nuestro parque industrial para complementar nuestras actividades tanto como proveedores de materias primas o como consumido-res de nuestros productos finales.

Cuentan con una Terminal ferroviaria adaptada al ancho europeo en Tarragona. ¿Qué permite y con qué objetivos se ha puesto en marcha?La terminal inaugurada por Bertschi en febrero de este año, responde a un proyecto que se inició hace aproximadamente 5 años de la mano de la Asocia-ción Empresarial Química de Tarragona (AEQT)

y por la que han apostado todas las empresas del polígono químico de Tarragona. La cercanía de las instalaciones de Bayer MaterialScience a la vía que conecta Barcelona y Valencia y la existencia de un apartadero fue uno de los factores claves para esco-ger esta ubicación. La terminal, ofrece servicio logís-tico y de transporte especializado a todas las empre-sas químicas del polígono. La actual red ferroviaria en ancho ibérico obliga a cambiar las mercancías de convoy al llegar a la frontera francesa u otra terminal con ancho internacional. Gracias a las nuevas insta-laciones, las compañías del polígono mejorarán su competitividad cuando esté implementado el tercer carril en la línea Barcelona – Valencia reduciendo el tiempo de transporte en unos dos días al centro de Europa y las emisiones de CO2.

Siempre han mantenido una apuesta clara por la innovación y el desarrollo. ¿Son ejes clave para mejorar la competitividad de Bayer?

El éxito y la fascinación de Bayer se basan en gran medida en nuestros productos innovadores. Como empresa de inventores, nos caracterizamos por nu-merosos descubrimientos y avances en los 150 años de existencia de Bayer. Nuestra inversión en investi-gación y desarrollo figura entre las más elevadas del sector. Estamos orgullosos de que los resultados de nuestro trabajo tengan un gran valor para la gente. Nuestros productos contribuyen de manera notable a mejorar la calidad de vida, ya sea mediante medica-mentos para la salud de las personas y los animales, garantizando una alimentación mejor, proporcionan-do más seguridad y menos peso a los automóviles o contribuyendo a la protección del clima. Y, nuestros investigadores trabajan intensamente para que siga-mos cosechando éxitos en el futuro, en consonancia con nuestra declaración de principios “Bayer: Scien-ce For A Better Life”. (La ciencia para una vida me-jor). En Tarragona tenemos un centro de Innovación en el área de Sistemas de Poliuretano y cuatro más

distribuidos en otras localidades en España.

¿Cómo entiende su compañía el compromiso de colaboración social con el entorno en el que opera?Bayer se esfuerza por actuar como un buen vecino, apoyando a la comunidad que nos rodea a través de actividades de responsabilidad social y siendo sen-sibles a las necesidades de nuestro entorno. Colabo-ramos por ejemplo en el área de Tarragona con pro-gramas de terapias asistidas con animales, dirigidas a personas deficientes o con trastornos de personali-dad, fomentamos el deporte base infantil y juvenil y también apoyamos distintos proyectos culturales. Este tipo de acciones forman parte de nuestro com-promiso social. Estamos desarrollando diferentes acciones de voluntariado con nuestros colabora-dores en áreas como el “Banco de alimentos o “Recogida de juguetes”.

“El éxito de Bayer se basa en nuestros productos innovadores”BAyER Jesús Loma-Ossorio, Director General de Bayer MaterialScience.

és fer que el progrés a través de l’energia sigui possibleEls que creuen que les coses es poden fer són els que aconsegueixen fer-les.

A Endesa fem click per impulsar el progrés a través de tots els recursos energètics disponibles. Per això liderem projectes d’eficiència energètica arreu del món i som una de les empreses més actives en el desenvolupament del cotxe elèctric i en la implantació dels comptadors intel·ligents.

Amb tu compartim una mateixa actitud, l’ , l’actitud de fer que les coses siguin possibles.

actitudazul.com

AF_STCH_Endesa AA_Coche_260,2x178_MP_Lavanguardia_CAT.indd 1 03/10/13 17:00

www.bayer.es

LA VANGUARDIA



www:xxxxx

OPEN ENERGy INSTITUTE Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, el dia 7 de novembre, al Palau Firal i de Congressos de la ciutat

El proper 7 de novembre, el Palau Firal i de Congressos de Tarragona acollirà la 2a edi-ció del Congreso Mediterráneo de Eficien-cia Energética y Smart Green Cities. Aques-ta iniciativa va néixer l’any passat de la mà de l’Open Energy Institute i amb l’estreta col·laboració de l’Ajuntament de Tarrago-na. El Congrés és una magnífica platafor-ma d’informació, debat i oportunitats de ne-goci per al sector empresarial, professional i de les administracions públiques que gira al voltant dels importants reptes que tenim per davant en l’àmbit de l’eficiència energètica i les ciutats intel·ligents. Tot plegat amb la vocació d’englobar tot l’arc mediterrani.

La trobada va dirigida a emprenedors, empresaris, administracions públiques, col·legis professionals, la comunitat universitària en general i a persones que estiguin interessades en debatre i posar en comú idees sobre els sectors de l’energia, la cons-trucció sostenible, l’arquitectura, l’habitatge, la rehabilitació, els nous materials, el sector químic, les TIC’s, les consultories, etc, i que també vul-guin estimular la dinamització d’aquests sectors emergents de l’economia intel·ligent.

Confirmacions d’alt nivellLa trobada s’estructurarà en diferents taules secto-rials, que tractaran diferents temes relacionats amb l’eficiència energètica. Comptarà amb una con-ferència magistral que anirà a càrrec del prestigiós arquitecte Kent Larson, vingut expressament des del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston, que abordarà una xerrada al voltant de l’arquitectura del futur i la construcció sostenible.

Durant el II Congrés intervindran altres persona-litats destacades del món de l’Administració, a nivell europeu, estatal i autonòmic com Tatiana Márquez, de la Direcció General d’Energia de la Unió Europea; Salvador Sedó, eurodiputat; José Javier Armendáriz, director general del Centro Nacional de Energías Renovables (CENER); Pilar Martínez, directora general de Arquitectura, Vi-vienda y Suelo del Ministerio de Fomento; o Mai-te Masià, directora de l’Institut Català de l’Energia de Catalunya (ICAEN). Destaquen també altres ponents vinguts de prestigioses universitats com

Steven Weissman, de la Universitat de Berkeley (Califòrnia); Josep M. Vilanova, Universitat Poli-tècnica de Catalunya; o Sergio Nasarre, catedràtic de la URV i membre del Grup Motor per la re-dacció del Pla Estatal de Vivenda 2013-2016. A més, alts representants de les principals empreses com REPSOL, BASF, DOW Chemical Ibèrica, Barcelona Digital Centre Tecnològic o el Port de Tarragona també hi seran presents.

1a EdicióEl congrés de l’any 2012 va comptar amb pen-sadors d’avantguarda com Jeremy Rifkin (USA) o Elion Adar (Israel), que van despertar un gran interès a l’auditori. A més, cal destacar que es va comptar amb el recolzament del Ministre de Indus-tria, Energía y Turismo, José Manuel Soria, així com de destacats representants governamentals, tant d’Espanya com d’altres països Mediterranis, com el Marroc, Turquia i Algèria; Xavier Trias, alcalde de Barcelona; Francesc Xavier Mena, con-seller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya; Vicente Guallart, arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona; o Antoni Vives, tinent d’Alcalde d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Bar-celona, també hi van ser presents.

Enric Ruiz-Geli, arquitecte director de l’Estudi Cloud 9; Andreas Moser, Regional Market De-velopment BASF España; Antonio Casañas, res-ponsable Comercial Dow Water and Process So-lutions per Espanya, Portugal y països del Magrib, Manuel Brufau, director general d’INDRA; Antón Valero, president de Dow Chemical Ibérica; Javier Berrozpe, director d’Smart Grids Siemens Espan-ya, Jordi Dalmau, director del Projecte SmartCity Barcelona – Endesa Ingeniería; Luis Gordo, di-rector d’Eficiència Energètica d’Acciona Energía; Josep Codorniu, director Soluciones y Servicios

Energéticos Gas Natural Fenosa; Selin Yüksel, experta de la divisió de transport i desenvolupa-ment urbà de la Unió per la Mediterrània; Ángel Simón, president executiu d’AGBAR, també hi participaven entre els més de 40 ponents presents durant el congrés.

L’Open Energy Institute (OEI)L’OEI neix a Tarragona com a iniciativa indepen-dent, de caràcter privat, que es constitueix com un espai d’anàlisi i reflexió sobre la contribució de l’energia al benestar, per a poder assolir un futur socialment eficient. Pretén promoure el debat so-cial i actuar com un centre de pensament, així com un motor dinàmic d’activitats tals com fòrums, congressos, jornades, dinars-col·loqui, etc. per a promoure l’eficiència energètica.

L’OEI està pensat com una eina per comprendre millor l’energia, difondre les seves característi-ques, i convertir-se en un referent en el camp del debat energètic, el desenvolupament de la indús-tria, la contribució social i l’educació per al seu adequat ús, al ser un bé tan escàs.

El paper de l’energia està experimentant un gran

canvi, impulsat per l’actual demanda y la vola-tilitat dels preus dels combustibles fòssils. La nostra acció incideix en gran mesura al canvi cli-màtic, la qual cosa ens obliga a haver de reduir les emissions contaminants y a millorar l’eficiència energètica. Tenint en compte tot això, l’OEI vol ser un motor actiu i dinàmic que ajudi a promou-re l’aparició de les energies renovables, fomenti l’estalvi energètic y afavoreixi el debat social per avançar cap a un futur més sostenible i eficient.

Les inscripcionsTotes les persones que estiguin interessades en as-sistir al Congrés, poden efectuar les seves inscrip-cions a través de la pàgina web www.congresoefi-cienciaenergetica.com. El preu de la inscripció és de 90 euros. Cal tenir en compte que l’organització ha tancat acords amb col·legis professionals i uni-versitats que podran gaudir de descomptes en el preu de la inscripció.

L’arquitectura i la construcció sostenible a debat en el II Congreso Mediterráneo de Eficiencia Energética y Smart Green Cities

I I CONGRESO MEDITERRÁNEO

Eficiencia Energética ySmart Green CitiesTA R R AG O N A - 7 nov i e m b re 2 0 1 3



El congrés del 2012 va comptar amb la

presència com a ponent de Jeremy Rifkin

Comptarà amb la conferència magistral

del prestigiós arquitecte Kent Larson

L’OEI és un espai d’anàlisi i reflexió

sobre la contribució de l’energia al benestar

www.congresoeficienciaenergetica.com

Kent Larson, Massachusetts Intitute of Technology

LA VANGUARDIA



REPSOL Conjunt de mesures d’impuls a la competitivitat

En el marc d’un conjunt de mesures d’impuls a la competitivitat del negoci Químic, en els pro-pers tres anys (2014-2016), Repsol invertirà 70 milions d’euros a les plantes químiques del seu Complex Industrial de Tarragona, amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència de les mateixes i possi-bilitar la fabricació de productes diferenciats i de valor afegit, adaptant-se així a la realitat del mer-cat i la demanda prevista per als propers anys.

Les inversions en eficiència persegueixen una millora de la competitivitat a partir de la flexibi-lització de l’ús de matèries primeres més econò-miques, la reducció de consums energètics i la

potenciació de sinèrgies amb altres operadors. La diferenciació es potenciarà mitjançant el creixe-ment en productes i aplicacions d’alt valor afegit i de demanda creixent. La suma d’aquests dos objectius – millora en eficiència i diferenciació de productes – assegurarà la competitivitat de les plantes químiques del Complex Industrial de Tarragona.

Les actuacions a desenvolupar contemplen la modificació de forns de procés al cracker d’Olefines per a que es puguin alimentar amb matèries primeres “low cost”; la modificació de la planta de polipropilè amb la instal·lació d’un segon reactor de fase gas per a produir nous graus diferenciats de PP, principalment els de-nominats TPO’s (poliolefines termoplàstiques)

per a automoció, així com la modificació d’una de les actuals plantes de polietilè per a produir graus metalocènics d’última generació, desti-nats als mercats de films d’altes prestacions òp-tiques i mecàniques. Finalment, s’incrementarà també la gamma de Poliols amb noves especia-litats, que permetran completar i afegir valor als productes que oferim als nostres clients.

Repsol invertirà 70 milions d’euros a les seves plantes químiques de Tarragona

Les mesures d’impuls a la competitivitat inclouen inversions i actuacions

als sites de Puertollano i Sines, en el marc d’una

estratègia de millora de la competitivitat del

negoci Químic de RepsolLes inversions

incideixen en la millora de la competitivitat

de les plantes mitjançant l’increment

de l’eficiència i la diferenciació dels seus

productes

Contemplen també aspectes d’innovació i desenvolupament dels

processos actuals

www.repsol.com

LA VANGUARDIA



606 41 74 15

informació i inscripció:Fundació URV | Centre de Formació Permanent

Av Onze de Setembre, 112. REUS(+34) 902 400 110 - 977 328 [email protected]

www.fundacio.urv.cat / for macio

La logística és l’última frontera de la rendibilitatPeter F. Drucker

Col·labora

Adreçat aTitulats universitaris en l’àrea de l’Enginyeria Química i enginyeries en general. Titulats universitaris en Ciències Químiques i ciències en general. Llicenciats o Graduats en Administració i Direcció d’Empreses, Econòmiques,

Dret i en Ciències Empresarials.

Professionals amb funcions directives de gestió i amb potencial directiu; responsables de departament i tècnics de les àrees de logística d’empreses industrials i de serveis; professionals d’operadors logístics i empreses

transportistes.

Dates Del 14/10/2013 al 30/4/15Horari Dimarts i dijous, de 17 a 21 h

Preu 4.900 €Ubicació ETSEQ Av. Països Catalans, 26. Tarragona

L’itinerari formatiu ofereix la possibilitat d’estudiar com a cursos independents els següents mòduls:Logística integral 10 ECTS, 900 €

Logística i Mitjans de transport 10 ECTS 900 €Emmagatzematge i Distribució 10 ECTS 900 €

Fitxa tècnica

CONSTRUCTORA BAIX CAMP Ton Sentís i Marc Sentís. Empresaris

La rehabilitació d’edificis i vivendes ha d’adaptar-se a la normativa sobre eficiència energètica. El sector està preparat per afron-tar aquest nou repte? Com es percep?Donada l’actual situació econòmica al nostre país, la rehabilitació d’edificis pot marcar un nou camí per les empreses constructores de Ca-talunya i activar un sector que fins ara ha estat molt malmès. Tot i que cal ser prudents, és cert que aquesta normativa ofereix als empresaris d’aquest sector un nou ventall d’oportunitats la-borals. La rehabilitació del parc d’edificis exis-tents és doncs una bona ocasió per a què les em-preses que han fet els deures, s’han especialitzat i s’han adaptat als nous estàndards energètics puguin afrontar aquest nou repte que s’obre per al sector.

L’eficiència energètica en la rehabilitació d’edificis suposa una millora en la qualitat de vida dels seus usuaris?L’aposta per la rehabilitació dels edificis redueix el consum de materials i la producció de residus, en millora l’eficiència energètica i n’allarga la vida fent-los més eficients, respectuosos i reduint el cost energètic. El gran repte mediambiental del planeta, pel que fa al sector de la construcció, ha de passar forçosament per un manteniment ade-quat dels edificis al llarg de la seva vida útil i per la seva rehabilitació quan siguin obsolets. En resum, podríem dir que la realització d’un bon manteniment dels edificis és sempre una gran

inversió, ja que permet que aquests donin les millors prestacions als seus usuaris, els fa més eficients i n’allarga la seva vida útil.

Construtora Baix Camp fa anys que es dedica a la construcció i rehabilitació d’habitatges. Com us heu adaptat a aquest canvi? Quins serveis oferiu?Fa més de seixanta anys que treballem amb tenaci-tat i responsabilitat en aquest sector, realitzant obres i rehabilitacions de tot tipus d’habitatges i establi-ments. En els darrers cinc anys hem hagut de fer, i estem fent dia a dia, un esforç d’especialització i d’adaptació per disposar del millor coneixement i els instruments adients per desenvolupar les tasques de la forma més innovadora en el camp de la reha-bilitació. És per això que podem garantir als nostres clients la qualitat de les intervencions dels treballs de rehabilitació i manteniments a preus molt compe-titius.

“La rehabilitació i l’eficiència energètica, noves oportunitats per al sector”

La rehabilitació dels edificis redueix el

consum de materials i la producció de residus

LA VANGUARDIA



Casaments civils · Comunions · Batejos · AniversarisDescomptes per celebracions fora de temporada

Restaurant obert al públic · Aire condicionat i calefacció

Finca Tancat de Codorniu · Ctra. Nacional 340 Km 1059 · Alcanar977 737 194 · 696 544 801 · [email protected] · www.tancatdecodorniu.com

restaurant ∙ hotel ∙ banquets

Fotografies de Taulat Fotògrafs

tancat decodorniu

Entre las actividades que Euroports desarrolla en el Port de Tarragona se encuentran la carga, descarga y manipulación de diferentes produc-tos, como son los agroalimentarios, energéticos, y todo tipo de materias ya sean primeras o trans-formadas. La empresa completa su actividad es-tibadora con servicios de logística que incluyen consignaciones, fletes, trámites aduaneros o transportes terrestres y marítimos de mercan-cías para sus clientes.

Euroports ha ido consolidando su estrategia de diversificación los últimos años desarrollando servicios de alto valor añadido y apostando por la continua habilitación y construcción de nue-vas instalaciones en el Port de Tarragona. El último proyecto ha consistido en la concesión administrativa para la ocupación de una super-ficie de 63.395m2 en el muelle de Cantabria, dónde la compañía ha construido una de las terminales más modernas y eficientes del actual entorno portuario.

Sus características principales son disponer de una línea de atraque de 294 metros y 16 metros de calado, lo que la posiciona como una de las pocas instalaciones portuarias en el Mediterrá-neo capaz de recibir buques de gran envergadu-ra y tonelaje para productos forestales, siderúr-gicos y todo tipo de carga general convencional en los que se ha especializado la infraestructura.

Su materialización se ha llevado a cabo en dife-rentes etapas. Dentro de ese desarrollo, en 2012 entraron en funcionamiento las dos primeras naves de 8.100 m² y sus instalaciones auxilia-res.

Recientemente se ha completado la construc-ción de un tercer almacén, de características similares a las dos primeras instalaciones, com-pletando así una inversión de casi 30 millones de euros, y poniendo de manifiesto que estamos ante uno de los proyectos de nuevas terminales más importantes llevados a cabo en los últimos años en todo el Mediterráneo Peninsular.

La entrada en funcionamiento de la tercera nave ha hecho posible que Euroports incremente sus posibilidades logísticas en un 50%, completan-do hasta un total de más de 24.300 m² de alma-

cenaje cubierto especializado en productos de carga general, siendo entre ellos muy importan-tes los forestales, para los que la empresa quiere convertir Tarragona en hub internacional de la industria papelera.

En estos cerca de dos años de actividad, la ter-minal ya se ha consolidado como centro logís-tico nacional de pasta de papel, un tráfico que llega a Tarragona principalmente desde Brasil, uno de los países productores de celulosa más importantes a nivel mundial.

Las conexiones a las principales rutas viarias del país permiten que los productos puedan ser situados en cualquier punto de la geografía es-pañola en un mínimo tiempo. La intermodalidad de la terminal se complementa con conexión ferroviaria propia, con doble ancho de vía ibé-rico y europeo, lo que posibilita la conexión a la red estatal actual y al corredor Mediterráneo mediante la solución temporal del tercer carril, de inmediata construcción.

Las inversiones en infraestructuras serán clave para ampliar el área de influencia del proyecto al centro de Europa. Las mercancías son actual-mente distribuidas desde la nueva terminal a través de camiones, ferrocarril y vía marítima directamente a los centros de producción situa-dos en el hinterland y otras áreas, incluyendo norte de África y Mediterráneo Oriental. La efectiva puesta en marcha del tercer hilo ferro-viario facilitará además la llegada o expedición de mercancías desde y hacia la Europa conti-nental.

Euroports, líder en desarrollo portuario

EUROPORTS IBÉRICA TPS Operador portuario en Europa

www.euroports.com

El grupo Euroports es uno de los principales operadores portuarios en Europa y está pre-sente en nuestro país a través de su filial española Euroports Ibérica TPS, que gestiona más de 21 hectáreas en diferentes concesiones en el Port de Tarragona. Su proyecto más reciente en el Muelle de Cantabria es una de las iniciativas de nuevas terminales más importantes del Mediterráneo Peninsular.

Las inversiones en infraestructuras, clave para ampliar el área de

influencia en Europa

URBASER Presta servicio a más de 50 millones de personas

Urbaser, empresa líder en la gestión y tratamiento de residuos, desarrolla las actividades de limpieza viaria, retirada y transporte de residuos, tratamiento y reciclaje de residuos urbanos, gestión integral del ciclo del agua y jardinería urbana. Además es líder en retirada y tratamiento de aceites minerales usados y tratamiento y eliminación de residuos industriales. Actualmente presta servi-cio a más de 50 millones de personas y está presente en 4 continentes.

En su división de áreas verdes, se ocupa pri-mordialmente del Servicio de Mantenimiento de Zonas Verdes en distintos municipios de la geografía española, contando también con pre-sencia internacional, así como de la ejecución de obras relacionadas con la jardinería y con la construcción o remodelación de zonas verdes. El diseño y mantenimiento de jardines y el acondicionamiento de espacios públicos y pri-vados se ha consolidado en URBASER como una de sus actuales áreas de gestión estraté-gicas en la prestación de servicios medioam-bientales urbanos, llevada a cabo durante un gran número de años, lo cual implica un gran conocimiento del sector a nivel de proyectos, obras y servicios.

La empresa actúa también en el campo de las energías renovables para reducir los impac-tos negativos de gases de efecto invernadero, para lo cual está desarrollando procesos de tratamiento de fuentes alternativas de energía, biomasa procedente de cultivos energéticos,

biomasa residual forestal, residuos agrarios e industriales biodegradables. La Dirección de Urbaser lidera e impulsa las acciones en-caminadas al Ahorro y Eficiencia Energética asegurando que la organización trabaje de acuerdo con estos principios y asumiendo el compromiso de usar eficientemente la energía en todas sus áreas de negocio con el principal objetivo de preservar los recursos naturales, reducir las emisiones y fomentar el ahorro en los consumos.

Siguiendo con esta voluntad de trabajar en relación a la eficiencia energética, Urbaser colaborará con el Congreso Mediterráneo de de Eficiencia Energética y Smart Green Ci-ties que se celebrará en Tarragona el próximo 7 de noviembre. A través de dicho acuerdo, está previsto que Urbaser ceda becas para la asistencia al mismo a estudiantes, profesores y doctorandos de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Un depósito en Riba-rojaUrbaser y el Ayuntamiento de Riba-roja d’Ebre han acordado la construcción de un depósito de residuos urbanos en el municipio ribereño. La empresa proyecta una planta de selección de los residuos y un depósito de residuos de 3 millones de toneladas de capa-cidad. Tendrán cabida residuos inertes y no especiales empaque-tados en forma de ba-las. Se construiría por fases y el período de explotación será de 15 años.

Urbaser, líder en gestión y tratamiento de residuos

Urbaser construirá un depósito de residuos urbanos en Riba-roja

Su división de áreas verdes da servicio a

distintos municipios de la geografía española

www.urbaser.es



ALFASHIP INTERNACIONAL Eduardo Ferran, fundador y propietario de Alfaship Internacional

Suman más de 25 años de experiencia en el trafico tramp. ¿Qué avala esta larga trayec-toria? El que en su momento supimos ver y entender que algo más querían los clientes. El mundo cambia constantemente, obviamente las rela-ciones comerciales también. Las compañías a las que servimos necesitaban un servicio más amplio y más próximo y sencillamente noso-tros se lo dimos. Poco a poco durante estos años nos fueron probando, comparando con lo que tenían y eligieron quedarse con nosotros.

¿El ahorro de tiempo y costes a sus clientes, puede ser una de las claves que les ha situa-do como empresa de referencia?Lógicamente el seguimiento mucho más ex-haustivo de las operaciones de carga, descarga, bunkering y todo lo relacionado con el barco y su carga requiere de una perfecta coordinación para que no se pierda ni un minuto de tiempo. Un barco parado genera un gasto inútil que hay

que evitar, y esa especial atención para no in-currir en pérdidas de tiempo es parte de nues-tro trabajo como agentes.

Ofrecen una amplia gamma de servicios, ¿en qué se basan y cuáles son los pilares de su actividad?Nosotros somos especialistas en tráficos tramp a granel, tanto líquidos como sólidos. Desde nuestros inicios nos especializamos exclusiva-mente en esos tráficos. Por mencionar los más relevantes que atendemos en la península, se-rían productos petrolíferos, productos quími-cos, aceites vegetales y todo tipo de cereales y oleaginosas. Así mismo, desde nuestras dele-gaciones de Canarias y estrecho de Gibraltar, atendemos el tráfico de barcos que escalan allí para ser suministrados de combustible.En el año 2010 creamos la sociedad “Alfa Tanker Chartering”, empresa del grupo, cuya actividad es la de broker especializada en el fletamento de todo tipo de cargas líquidas, siendo hoy en día, apenas 3 años más tarde, una empresa con excelente fama en Europa.

Concretamente, en el Puerto de Tarragona, ¿Cuál es su especialización? Como es sabido, Tarragona tiene el principal puerto del Mediterráneo en productos agroali-

mentarios y Alfaship atiende prácticamente el 27% de ese tráfico, siendo el agente indepen-diente y no estibador, que atiende más tráfico.Independientemente al mercado agroalimen-tario, Tarragona tiene una potente industria petroquímica en la cual también participamos en la cadena de servicios como agentes con-signatarios. ¿Qué les ofrece el Puerto de Tarragona en comparación con otros puertos? ¿Es un en-clave estratégico para el desarrollo de su actividad? Sin duda el Puerto de Tarragona, por lo co-mentado anteriormente, es uno de nuestros principales puertos de actuación. El Puerto dispone de unas instalaciones excelentes, para productos líquidos y sólidos. No hay que olvi-dar que el gran consumo de productos agroa-limentarios de la península ibérica se produce en la zona de Catalunya y Aragón por lo que el Puerto de Tarragona es estratégico para el

desarrollo de esta actividad. También destacar la histórica tradición que tiene el puerto de Tarragona en el sector de los hidrocarburos y

químicos, con empresas como Repsol y BASF. La prevista ampliación del Muelle de la Quí-mica incrementará en unas 18 ha a las ya 14 ha existentes, lo que permitirá ofrecer una mayor capacidad y medios a las empresas químicas ya instaladas en los diferentes polígonos in-dustriales de Tarragona, por tanto, más tráfico marítimo y esperamos, más actividad econó-mica para Tarragona.

Además de su delegación en Tarragona, su empresa se caracteriza por operar en los principales puertos españoles, así como de ámbito internacional. ¿Con cuántas sedes cuentan y dónde están localizadas? La sede principal está en Barcelona y dispo-nemos de oficinas propias en Tarragona, Huel-va, Algeciras, Ceuta, Gibraltar, Las Palmas de Gran Canaria y Tenerife. Aun así nuestro ámbito de actuación cubre toda la Península Ibérica y el norte y oeste de África.

¿Qué previsiones de crecimiento tienen para un futuro próximo? ¿Prevén operar en nue-vos mercados y abrir nuevas sedes? Somos un equipo muy dinámico y siempre con ganas de ir más allá. Actualmente estamos muy cerca de abrir una próxima delegación en el puer-to de Cartagena, el cual es muy importante en los tráficos de hidrocarburos y de cereales. Este año 2013 creamos un “HuB” de operaciones para tráficos en el norte y oeste de África, el cual va creciendo gracias a la confianza que ya tenemos de nuestros clientes internacionales.

Nuevas oficinas en Tarragona

“Tarragona tiene el principal puerto del Mediterráneo en productos agroalimentarios y en Alfaship atendemos prácticamente el 27% de ese tráfico”

Somos el agente independiente y no

estibador que atiende más tráfico

Las compañías necesitaban un

servicio más amplio y más próximo

Somos especialistas en tráficos tramp a

granel, tanto líquidos como sólidos

iniciatives mediterrànies de comunicació

www.inimed.com

C. Frederic Mompou, 5 43005 TARRAGONATel: 977 24 44 78 - Fax 977 24 19 97E-mail: [email protected] • www.inimed.com

Diagonal 47708036 - BarcelonaTel. 93 344 30 00Fax. 93 344 31 95

Producción Editorial: Iniciatives Mediterrànies de Comunicació (IMC). Dirección: Robert Moragues. Coordinación: Narcís Domingo. Redacción: Marta Pedret. Colaboradores: Cristina Perelló, Eduard Prats, Sílvia Payán. Fotografía: Iolanda Domènech. Maquetación: Pau Roig

www. alfaship.com

LA VANGUARDIA



España dio un voto negativo a la Directiva de Efi-ciencia Energética. ¿Suspendemos pues en este ámbito?Las razones por las que España no votó a favor de la Directiva de Eficiencia Energética, le correspon-de contestarlas al gobierno español y desde la Co-misión Europea no tenemos comentarios que hacer al respecto. Sí que puedo decir, que en una reciente conferencia sobre política energética en Barcelona, el Secretario de Estado de Energía mencionó la efi-ciencia energética como una prioridad del Gobierno. Creemos que apostar fuertemente por la eficiencia energética es parte de una buena política energética y en España tenemos un gran potencial para me-jorar nuestra eficiencia y que con medidas a veces no tan difíciles se pueden conseguir resultados muy buenos no sólo desde un punto de vista energético o medioambiental sino desde un punto de vista eco-nómico. La Comisión Europea está dispuesta a apo-yar las medidas de eficiencia energética con fondos estructurales y creo que todas las regiones deberían plantearse utilizar estos instrumentos.

¿En qué se basa el cumplimiento de los objetivos 20-20-20?Los objetivos 20-20-20 persiguen marcar unas metas que orienten la política energética para reducir nues-tra creciente dependencia exterior de hidrocarburos, nos ayuden a conseguir nuestros objetivos de lucha contra el cambio climático y a la vez nos ayuden a crear un sector competitivo, de tecnología avanzada que genere crecimiento y empleo en la Unión Eu-ropea. Los objetivos se fijaron en lo que era realista

alcanzar el año 2020 en función del potencial dispo-nible con las tecnologías de la época. Con el paso del tiempo, la Comisión se plantea ir más allá y ya ha elaborado diversos escenarios en los que la eficiencia energética es mucho más elevada, y el porcentaje de las renovables también, lo que contribuirá a reducir también las emisiones de CO2.

¿Es factible llegar a alcanzar este compromiso europeo a pesar de la crisis?La crisis económica supone una dificultad añadida para alcanzar estos objetivos, pero a la vez, la crisis también supone un acicate para acelerar el cambio hacia la economía verde. Para la Comisión es im-portante que volvamos al crecimiento apoyando a sectores que permitan crear crecimiento económico y empleos. Según los cálculos hechos por la Comi-sión, el número de empleos creados por el sector de la economía verde ha crecido alrededor del 3% anualmente en los últimos años y sólo en Europa se han creado más de 300.000 nuevos trabajos por la industria de la energía renovable en sólo 5 años. Alcanzar los objetivos 20-20-20 puede suponer 1,5 millones de trabajos adicionales. Y eso sin contar el ahorro que supondría en nuestra factura energética con el exterior. En el caso de la eficiencia energética conseguir el objetivo del 20% supondría un ahorro anual de 193.000 millones de euros, es decir el PIB anual de Portugal.

¿En qué se basa este compromiso y qué países europeos deberíamos tomar como referencia en este sentido?

Los objetivos Europeos fueron fijados después de estudios de impacto muy serios y buscando una metodología que fuera a la vez exigente y justa. Por ejemplo, a la hora de fijar los objetivos de las ener-gías renovables, se dividió el objetivo europeo en dos. Una mitad fue idéntica para todos los Estados Miembros, pero la otra mitad del objetivo se moduló con el PIB de cada Estado Miembro de modo que los más ricos tuvieran objetivos más ambiciosos que los más pobres. Al mismo tiempo, se creó un me-canismo de garantías de origen que permitía a los Estados miembros con menor potencial cumplir sus objetivos en otros Estados Miembros con más sol o más viento, de modo que el coste para conseguir el objetivo global fuera menor. En el caso de la eficien-cia energética se fijó el objetivo según las tecnologías existentes que generaran más beneficios de su aplica-ción (en ahorro energético) que el coste de aplicarlo. Hay muchos países que son ejemplares en el desarro-llo de las energías renovables. España, por ejemplo, tiene una red eléctrica avanzada, capaz de gestionar la intermitencia de las renovables. Dinamarca ha te-nido un aumento del consumo energético estable en los últimos 40 años, a pesar de haber crecido mucho económicamente. Finlandia hace un muy buen uso de la biomasa, Alemania ha desarrollado un potente sector industrial en las tecnologías verdes...

Ecoeficiencia y renovables serán dos vectores de vital importancia en el desarrollo de la Directiva 20/20/20. ¿Qué deberemos conseguir en estos ám-bitos?En el caso de la eficiencia energética debemos me-jorar en un 20% nuestra eficiencia comparado con el escenario tendencial antes del 2020. La directiva de eficiencia energética fija este objetivo en un con-sumo máximo de 1474 Mtoe (Millones de toneladas de Petróleo Equivalente) de energía primaria. En el caso del objetivo de energías renovables, la meta es que el 20% de nuestro consumo final de energía sea de origen renovable para el 2020.

¿En qué aspectos se podrán ver beneficiadas aquellas empresas que hayan invertido para me-jorar su eficiencia energética?Los costes son gigantescos. En su estudio de impacto para la directiva de eficiencia energética, se calculó que para conseguir el objetivo hacía falta una inver-sión anual de unos 24.000 millones de Euros. Sin em-bargo, el ahorro conseguido en combustible sería de 38,000 millones, es decir un beneficio neto de 14,000 millones de €. Si a eso sumamos un ahorro en inver-siones de nueva capacidad de generación y de red de 6000 millones de Euros, tenemos que invertir 24,000 millones conseguimos 20,000 netos directos. De forma indirecta, según un estudio macroeconómico, se ha calculado que alcanzar un objetivo del 20% de mejora de la eficiencia energética podría incrementar el PIB europeo en 34,000 millones de Euros anuales, y podría crear 400,000 puestos de trabajo. La indus-tria se ha dado cuenta de las ventajas que tiene la efi-ciencia energética y está invirtiendo masivamente en ella. Ahora hace falta animar a los otros dos sectores que consumen más energía (transportes y viviendas) a que hagan lo mismo.

Las centrales catalanas producen el 60% de la energía equivalente consumida en Cataluña. ¿Qué futuro augura para la energía nuclear?El mix energético es una competencia de los Estados miembros. La comisión se mantiene neutra por lo que se refiere al uso o no de la energía nuclear.

“Alcanzar los objetivos 20-20-20 puede suponer 1,5 millones de

trabajos adicionales”

COMISIÓN EUROPEA Ferran Tarradellas, representante de la Comisión Europea en Barcelona

LA VANGUARDIA







Marca Gas Natural FenosaVersión principal en color

Organiza Con el patrocinioEn colaboración

Josep Fèlix Ballesteros

Alcalde.Ayuntamiento de Tarragona

José Javier Armendáriz

Director General.Centro Nacional de Energías Renovables (CENER)

Carles Fradera

Director General.Barcelona Digital Centre Tecnològic

AnwarZibaoui

Coordinador General.Asociación de Cámaras de Comercio e Industria del Mediterráneo (ASCAME)

Teresa Ribeiro

Deputy Secretary General for the Energy Division.Union for the Mediterranean

Javier Villamayor

Teniente de Alcalde. Consejero Delegado del Área de Servicios de las Personas y Proyectos Estratégicos.Ayuntamiento de Tarragona

Salvador Sedó

Eurodiputado.Comisión de Industria, Investigación y Energía.Parlamento Europeo

Tatiana Márquez

Dirección General de Energía de la Unión Europea

Pilar Martínez

Directora General.Arquitectura, Vivienda y Suelo - Ministerio de Fomento

Sergio Nasarre

Catedrático de Derecho Civil.Universitat Rovira i VirgiliMiembro del Grupo Motor para la redacción del Plan Estatal de Vivienda 2013-2016.

Marc Montlleó

Director de Proyectos.Ambientales.Barcelona Regional

LuisCasado

Director.Huella Ambiental y unidad de Carbona. Repsol

Maite Masià

Directora.ICAEN - Generalitat de Cata-lunya

Steven Weissman

Investigador FullbrightDirector del Programa de Energía.Departamento de Derecho, Energía y Medio Ambiente, Univ. de Berkeley (California - USA)

Josep Maria Vilanova

Profesor,Universitat Polotècnica de CatalunyaMiembro del Institut Interuniversitari de Recerca Hàbitat, Turisme, Territori (HTT)

DavidSanz

Abogado y Socio.Departamento de Derecho Público, Garrigues

CarlesSegura

Director de Medio Ambiente.Port de Tarragona

Ramon Garriga

Director General.Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)

LlucTorcal

Físico y Prior. Monasterio de Poblet

SenénFlorensa

Presidente Ejecutivo.Instituto Europeo del Mediterráneo

Kent Larson, Keynote speaker

www.congresoeficienciaenergetica.com

¡ INSCRÍBETE!90€

LA VANGUARDIA

Els motors econòmics del sud de Catalunya

Documents

Transcript of Els motors econòmics del sud de Catalunya