Els mitjans de publicitat
-
Upload
pilar-gobierno -
Category
Education
-
view
876 -
download
0
Transcript of Els mitjans de publicitat
Índex
La Producció
El fet creatiu
Relacions Empresarials
Desenvolupament de
campanya
Primeres AgènciesSegle XIX
•Volns B. Palmer (Philadelfia)•Roldós i Cia (Catalunya 1872) Les Noves
Tecnologies
Below the line
Els Mitjans
ELS MITJANS
ELS MITJANS PUBLICITARIS SÓN ELS VEHICLES O CANALS EN ELS QUALS
S’INSEREIXEN ELS ANUNCIS
ELS MITJANS
Hi intervenen els tres subjectes publicitaris: anunciants, agències i mitjans.
Aquesta etapa s’inicia quan comencen a emetre’s els anuncis a través dels mitjans de
comunicació que hagi elegit l’anunciant. Alguns anuncis apareixen en un sol mitjà; uns altres,
per contra, en diversos alhora. Alguns s’emeten diversos dies seguits; uns altres, de manera
intermitent.
SEGONS EL MITJÀ I LA FORMA:
Publicitat gràfica
Utilitza material gràfic I
fotogràfic i es difon a
través de tanques,premsa, cartells, ofulletons.
SEGONS EL MITJÀ I LA FORMA:Publicitat sonora
Es difon per la ràdio i utilitza diferents elements sonors, com música, veus i efectes especials.
Un espai publicitari en aquest mitjà es diu Falca. Una cançó o melodia en aquest canal es un jingle.
SEGONS EL MITJÀ I LA FORMA:
Publicitat audiovisual
Es composa d’elements gràfics I sonors I d’imatges en moviment. Es troba en la TV, el cinema I internet.
La TV és el principal canal publicitari. Però en els darrers anys Internet s’ha convertir en un medi molt poderós per a la difusió d’idees i també de productes i serveis
EXEMPLES
ANUNCI BMW
ANUNCI HISTÒRIA IKEA
ANUNCI COCA-COLA PARA LOS...
ANUNCI DIOS VS DIABLO
NIKE
ANUNCI COCA-COLA
RECONCILIACIÓ
ANUNCI MARATÓ TV3 2016
ANUNCI AUDI
ANUNCI DOVE
ANUNCI ARMANI
SEGONS EL CONTINGUT: PUBLICITARI
CONCEPTUALSTVFalquesPub. Exterior
ARGUMENTALSPremsaRevistesRàdioPubl. directa
SEGONS EL CONTINGUT: GENERAL
INFO GRALTVPremsaRevistesRàdio(subsisteixen per la
pub)
COMUNICACIÓ SOCIAL
CinemaVídeos (audiència
heterogènia)
MITJANS PUBLICITARISTanquesOpisPLV
LA TELEVISIÓ
La televisió se sol considerar com el gran mitjà de comunicació del nostre temps. La televisió proporciona alhora paraules, sons i imatges, i
arriba a qualsevol lloc del món, és a dir, té una audiència massiva en comparació d’altres
mitjans.
Per tant, no cal estranyar-se que també sigui el mitjà en què més publicitat s’inverteix.
Cobertura nacional. Més audiència. Campanyes nacionals. Productes de 20’’ i 30’’ en 35mm o vídeos digitals. Poc cost/impacte (CPM cost per
mil)
LA RÀDIO
La ràdio, la informació es transmet mitjançant el so. És un mitja d´escolta no atenta. La facilitat de transport facilita el seu ús. Tenen molta importància els elements paraverbals:to, velocitat, entonació, silenci i el volum.Permet una millor segmentació que la TV.
És una informació molt més immediata i potser més personal, però el desavantatge respecte a la televisió és que té menor abast i que sol ser utilitzada per un públic molt menys nombrós.
Pot ser local, regional o nacional. Baix cost. Més personal i íntima. Productes: falques, jingles o
microespais.
LA RÀDIO
El mapa radiofònic a Catalunya està constituït per una gran varietat d’emissores, públiques i privades, amb diversos àmbits de cobertura. Algunes d’elles es poden escoltar a tot Catalunya, mentre que la majoria són locals o comarcals, evidenciant la importància del sector de la ràdio de proximitat al nostre país.
La ràdio pública de Catalunya és Catalunya Ràdio, amb les seves quatre emissores: Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música i iCat, aquesta última només per internet.
LA PREMSA
Diària: Local o regional. Poca audiència. Molts productes en b/n. No permanència del
missatge.Revistes:
Info gral, femenines, especialitzada... Productes en color (permet més promocions) Permanència
del missatge. Mides més flexibles.
LA PREMSA
La premsa, o diaris, són publicacions periodístiques que apareixen, tret d’excepcions,
tot els dies de la setmana. La seva característica principal és que la informació que
es facilita és escrita.
Encara que l’abast d’aquest mitjà també és limitat, té l’avantatge de disposar, normalment,
d’un públic fidel, com passa amb la ràdio. Permet una segmentació molt acurada.
LA PREMSA A CATALUNYA
La premsa escrita és el mitjà de comunicació amb més tradició i també és el més prolífic a Catalunya, on se supera de llarg el miler de capçaleres de diaris i revistes. És, per tant, un sector essencial per a garantir el dret a la informació de la ciutadania, així com per a la construcció i el manteniment de l’espai català de comunicació.
A Catalunya destaca especialment l’àmplia xarxa de diaris i revistes de proximitat: publicacions locals i comarcals, de diferents periodicitats, gratuïtes o de pagament, generalistes o especialitzades, que són part indispensable de la comunitat, acostant dia a dia la realitat més propera als seus ciutadans.
El Govern manté any rere any el suport al sector de la premsa escrita, que considera essencial per al manteniment de la salut democràtica del país així com per al foment continuat de la llengua. A través de la Direcció General de Mitjans de Comunicació es garanteix el suport continuat als projectes en llengua catalana, així com a les iniciatives destinades a l’evolució i la millora de les publicacions i del sector.
LA PREMSA A CATALUNYA
Els diaris generalistes d’abast nacional que s’editen a Catalunya són els següents:AraEl Punt Avui El Periódico de Catalunya La Vanguardia
Mapa de mitjans Elaborat pel Laboratori de Comunicació Pública de la UAB, aquests mapa interactiu i cercador permeten localitzar diversos mitjans de comunicació de Catalunya: publicacions en suport paper, ràdios, televisions i mitjans digitals.
LA PUBLICITAT EXTERIOR
Local. Breu. Gran impacte. Missatge breu.
En el medi exterior la informació que s’ofereix és visual i pot ser estàtica (tanques, marquesines) o mòbil
(autobusos).
Es considera publicitat exterior aquella que utilitza llocs públics per desenvolupar-se i va dirigida a un públic indeterminat.
Està formada per cartells, tanques, rètols lluminosos, banderoles i tots aquells suports que s’instal·len a llocs públics o allà on es desenvolupen espectacles, esdeveniments culturals, trobades esportives...
El seu baix CPM (cost per mil) la fa assequible per a qualsevol tipus de campanya.
ALTRES SUPORTS
Product placementConsisteix a situar el producte, marca o missatge dins la programació, i no en els espais publicitaris (ex.: els actors d’una determinada sèrie apareixen consumint el producte que s’anuncia). L’avantatge per a l’anunciant és que evita el zapping.
Product placement
ALTRES SUPORTS
El bartering (RR.PP. De bescanvi ‘trueque’)El bater és la producció d’un mini espai (a canvi d’aire en TV o internet) per part d’un anunciant, l’anunciant no paga per l’anunci ni la cadena per la producció.
Series com House of Cards o Hombres, mujeres y viceversa o programes com El Intermedio tenen en els seus continguts aquesta fórmula de màrqueting directe.
Exemple de bartering
BELOW THE LINE (fora dels mitjans trad.)
Promoció de vendesObjectius: Estimular la demanda,
eliminar estocs, realitzar canvis en el producte o envàs.
TargetVenedors _ per quota vendes, concursos, bonificacions, viatges, regals...Majoristes_ Descomptes, viatges, regalsDetallistes _ Descomptes, viatges, regalsconsumidors_
On pack_regal fora envàsIn pack_regal dins producteBanded pack_un producte nou amb el vell juntSelf liquidating_producte més regal amb dte.Sampling_mostra prod.Componing_ vals dte.Demostracions i degustacions
BELOW THE LINE (fora dels mitjans trad.)
Publicitat o Màrqueting directe (mailing)És la publicitat enviada als clients potencials per mitjà de circulars en forma de cartes, targetes o butlletins.Destinataris personalitzats. Tècnica del AIDA (Atenció/interès/ desenvolupament tema/convidar a l’acció)També es pot utilitzar el correu electrònic.Coneixeu el iJam?
BELOW THE LINE (fora dels mitjans trad.)
Publicitat en punt de venda:És aquella que se situa en els locals comercials a la vista del públic.
El gran avantatge d’aquesta fórmula és precisament la capacitat d’influència que pot tenir sobre els consumidors, ja que hi és present en el moment en què fan la compra o contracten el servei.•Display•Display/exhibidor•Window bill•Self talker (parladors, bafarades)•Crowner (cartró sobre producte)•Cartells•Capçals de gòndola•...
MarxandatgeActivitat dins del lloc de venda per
promoció producte o servei
ELS MITJANS DIGITALS
El creixement imparable d’Internet en els últims anys, així com l’evolució de les nombroses tecnologies relacionades, ha provocat un ràpid creixement dels mitjans de comunicació digitals.
Des de les primeres experiències de fa poc més d’una dècada, no només els mitjans tradicionals han considerat imprescindible obrir les seves finestres a la Xarxa, sinó que han proliferat un gran nombre de nous mitjans de comunicació nascuts directament a Internet.
ELS MITJANS DIGITALS
La ciutadania de Catalunya, així com les empreses i els mitjans de comunicació, ha trobat en Internet, des dels seus inicis, un nou mitjà d’expressió i de transmissió d’informació.
La llengua catalana ha trobat el seu lloc en aquest nou suport de comunicació, així com en tots els altres àmbits de la societat, entrant en la llista de les 25 llengües més utilitzades a Internet a nivell mundial. L’obtenció del domini .cat, que ja compta amb més de 50.000 webs registrades, ha suposat una empenta decisiva per la llengua catalana a Internet.
Internet ha passat a formar part del nostre dia a dia, i per aquest motiu els nous mitjans digitals esdevenen imprescindibles en el mapa actual dels mitjans de comunicació a Catalunya, i en conseqüència en l’espai català de comunicació. És per aquest motiu que el Govern es fixa com un dels seus objectius el suport i l’impuls a aquests nous mitjans en llengua catalana.
ELS MITJANS DIGITALS
InternetLa publicitat online ha estat ràpida en la creació de noves formes publicitàries:
Banners o banderolas publicitarias_ el bàner o tira o finestra publicitària, se situa normalment en posició horitzontal en la pàgina web o en l’espai reservat. L’e-mail marketing o màrqueting per correu electrònic dirigit a l’adreça del públic per mantenir-lo informat, proposar-li ofertes i altres alternatives. (250.000M cada dia)La web site o pàgina web: (fulletó electrònic interactiu) espai en la xarxa dissenyat per donar a conèixer l’empresa, les persones que la dirigeixen, els seus productes i serveis, les seves activitats, la seva filosofia...
ELS MITJANS DIGITALS
Internet L’anunci intersticial (escletxa entre cossos). Veritables espots de 5 a 10 segons de durada emesos en la pantalla de l’ordinador mentre, p.e. Esperem que es carregi un vídeo.
El ciberspot. Espot creat per ordinador que, a diferència de l’intersticial, no es descarrega tot sol, ja que requereix la instal·lació d’un programa que en permet la visualització.
ELS MITJANS DIGITALS
Internet
Altres formes intrusistes són la finestra emergent, o pop-up window, que apareix sense avís, i el roadblock, que presenta un anunci en una pàgina web no sol·licitada; i l’anunci redaccional o advertorial, publicitat amb format de notícia i estil periodístic.
ELS MITJANS DIGITALS
Internet Codis vidi (tancats, necessiten aplicació) i codis QR (oberts) i realitat augmentada
Igual que a la televisió o el cinema, s’utilitza el patrocini, l’emplaçament del producte i el bartering.
ALTRES SUPORTS
Mòbils . Smart phones
Internet 3.0. (1.500M d’apps) També hi ha un negoci que s’enriqueix amb les trucades i missatges a mòbils com a fórmula per captar aspirants a un concurs, a baixar-se una melodia o a què un famós
et feliciti o saludi amb la seva veu enllaunada.
Un altre punt i a part mereixen els vídeo-jocs o aplicacions com musicaly...
ALTRES SUPORTS
TV interactiva
Participativa, més emoció menys informació, més espectacle, més sentit de l’humor.
Productes: concursos, jocs, compres, info
Allunyat de l’espot tradicional
ALTRES SUPORTS
Xarxes Socials
Molt creixement, molta inversió, futur. Encara poques dades quantificatives.
Productes: xarxes amistat, professionals, trobar parella, altres relacions, mercats col·laboratius,
serveis col·laboratius, concursos, regals...
Tot relacionat amb el BIG DATA i el moment present.
AGÈNCIES DE NOTÍCIES
Aquestes agències proporcionen continguts informatius (escrits, gràfics o audiovisuals) als mitjans de comunicació, per tal que aquests puguin oferir una selecció d’informació més completa als seus lectors, oients o espectadors.
Les agències de notícies, doncs, tenen una gran importància estructural dins del sector de la comunicació com a fonts d’informació, una importància que s’ha accentuat en els darrers anys degut a la crisi econòmica que ha afectat a tots els mitjans. El fet que les agències assegurin la cobertura informativa dels esdeveniments on els mitjans no poden arribar les converteix en essencials per a garantir el dret a la informació de tots els ciutadans.
És per aquest motiu que té sentit, així com existeixen els mitjans de comunicació públics, que hi hagi agències de comunicació públiques que assegurin que els mitjans de comunicació i per tant els ciutadans tindran accés a una informació plural i de qualitat, anant més enllà dels interessos del mercat.
Aquesta és la raó de ser de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), l’agència de notícies pública de Catalunya.