ELS LLIBRES DE CAVALLERSCURIAL E GÜELFATIRANT LO BLANC

Llibres de cavalleria i novel·les cavalleresques

• Les obres narratives basades en les llegendes artúriques donaran pas als “llibres de cavalleries”, obres que tenen un alt grau d’exotisme i presenten personatges que realitzen gestes inversemblants.

• A mitjans del segle XV apareix la “novel·la cavalleresca”, aquesta reflecteix un ambient més d’acord amb la realitat, es desenvolupa en paisatges coneguts i els herois no tenen capacitats anormals. El llenguatge utilitzat també és més planer.

LA NOVEL·LA• L’origen de la novel·la cal situar-lo a mitjan segle XIV, quan Giovanni

Boccaccio va donar aquest nom a cadascuna de les narracions que formaven el seu Decameró.

• La novel·la és un gènere narratiu en prosa, breu i exemplificador, de finalitat moralitzadora, i de caràcter realista, és a dir, reflectia la quotidianitat, els fets eren creïbles, la llengua tendia al col·loquialisme i connectava amb la realitat immediata.

• Entre aquest tipus de novel.la, normalment de caràcter sentimental, cal destacar:

• - Història de l’amat Frondino i de Brisona d’autor anònim.• - L’ànima d’Oliver de Francesc de Moner.• - Història de Jacob Xalabín d’autor anònim.

LA NOVEL·LA• La novel·la va evolucionar en varietat temàtica, i també en les seues

dimensions, i va culminar en dues grans obres de temàtica cavalleresca:

• - Curial e Güelfa d’autor anònim.• - Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

CURIAL E GÜELFA• Va ser escrita probablement entre 1435 i 1462.• Obra anònima.• Està dividida en tres llibres que narren l’ascensió social d’un jove de

família humil.• Curial viatjarà i demostrarà ser el “millor cavaller del món”. Després

de moltes aventures recuperarà l’amor de Güelfa i es casarà amb ella.

• S’ha definit el Curial com una novel.la:• A) Cavalleresca perquè aquest aspecte està present al llarg de tota

la novel.la.• B) Burgesa perquè ens trobem amb una història d’ascensió social

aconseguida mitjançant la cavalleria.

TIRANT LO BLANC• Va ser escrita per Joanot Martorell (Gandia 1413-14/1468), que

pertanyia a la noblesa valenciana.• Argument: Narra les proeses d’un cavaller humil que per propis

mèrits aconsegueix el grau de capità general de les tropes de l’imperi grec, casar-se amb la filla de l’emperador. Després de vèncer els turcs, i esdevenir hereu al tron.

• Estructura: • 1. Aventures de Guillem de Varoic, el qual, després d’alliberar

Anglaterra dels moros de la Gran Canària, es retira a fer vida ermitana (fins al capítol XXVII). ( Els primers trenta-nou capítols de l’obra són una refosa de l’obra inacabada de Martorell, Guillem de Varoic, barreja de novel.la cavalleresca i de tractat teòric sobre la cavalleria).

TIRANT LO BLANC• 2. Tirant a Anglaterra Formació i cavalleries individuals cos a cos

(capítols XXVIII-XCVIII).• a) El donzell Tirant viatja a Anglaterra per tal de rebre l’orde de

cavalleria. Rep lliçons teòriques d’un misteriós ermità (Guillem de Varoic?), el qual li regala un llibre ( Arbre de batalles) on podrà trobar la solució a qualsevol problema d’estratègia militar (capítols XXVIII-XXXIX).

• b) Un any més tard, el cavaller Tirant torna al seu país (la Bretanya francesa). Però abans visita l’ermità. Tirant li explica tota mena de detalls sobre les festes i sobre l’ordenació com a cavaller jurant als seus amics. El cosí Diafebus és, però, qui narra com Tirant ha esdevingut el campió a les justes celebrades, en tota mena de combats cos a cos, a cavall i a peu, amb tota mena d’armes i, fins i tot, amb les mans nues i a mossegades contra un gos alà (capítols XI-XCVIII).

TIRANT LO BLANC• 3. Tirant a Sicília i Rodes. Estrateg naval, preceptor reial i diplomàtic

(capítols XCIX-CXIV).• a) Assabentat que Rodes pateix setge per part del rei i els

genovesos, Tirant arma una galera i acudeix en socors de la ciutat, acompanyat per Felip, el fill del rei de França, el qual l’encomana a Tirant perquè n’aprenga la cavalleria i les bones maneres. Fan escala a Sicília, on Felip s’enamora de la princesa Ricomana, filla del rei de Sicília (capítols XCIX-CIV).

• b) La missió de Tirant acaba de manera exitosa. Després de viatjar en pelegrinatge a Terra Santa, Tirant i els seus tornen a Sicília, on gràcies als bons oficis diplomàtics aconsegueix casar l’infant Felip amb la princesa Ricomana (capítols CV-CXIV).

TIRANT LO BLANC• 4. Tirant a l’imperi grec. General d’un gran exèrcit de terra. Educació

sentimental i tasca missional (capítols CXV-CDLXXXVII).• a) Tirant acudeix en auxili grec en saber, per una carta de Carmesina

(filla de l’emperador), que és a punt de caure en poder dels turcs. L’emperador el fa capità general del seu exèrcit, màxima autoritat militar, i guanya les primeres batalles, gràcies al seu enginy i als savis consells del llibre que li havia regalat l’ermità (capítols CXV-CLVII).

• b) Mentrestant, Tirant s’ha enamorat de la princesa Carmesina. Ara, Tirant ha d’aprendre les arts amatòries per tal d’aconseguir l’amor de la princesa. Les escenes galants s’alternen amb les militars. La donzella Plaerdemavida li serà de gran ajuda en les maniobres amoroses. També ha de sofrir les intrigues del duc de Macedònia i la Viuda Reposada (capítols CLVII-CCXCVI).

TIRANT LO BLANC• c) Tirant al nord d’Àfrica. Tasca missionera. Aquesta part és un

parèntesi durant l’estada a l’imperi grec. Tirant i Plaerdemavida són en un vaixell abans de marxar a combatre contra els turcs. Un colp de mar s’enduu la nau a la deriva. Tirant se salva del naufragi i va parar a Àfrica, on és empresonat, viu esclau, és alliberat, guanya fama militar i converteix al cristianisme tot el nord d’Àfrica amb l’ajuda d’un frare valencià (capítols CCXCVII-CDXIII).

• d) Tirant allibera l’imperi, es casa amb Carmesina i esdevé hereu del tron. Tirant torna a Grècia. Després de vèncer la batalla decisiva, es casa amb Carmesina i es converteix en hereu de l’imperi. Però Tirant cau malalt i mor després de fer testament. Carmesina mor de desesperació i també l’emperador pel dolor d’haver perdut la filla. Finalment, Hipòlit, escuder de Tirant i amant de l’emperadriu, es converteix en el nou emperador (capítols CDXIV-CDLXXXVII).

TIRANT LO BLANC

• Característiques• Com Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc és una obra

realista, és a dir, presenta unes característiques que la fan versemblant:• 1) La geografia és coneguda i real: Anglaterra,

Sicília, Rodes, Constantinoble, etc.• 2) Hi ha connexió amb la realitat històrica:

Martorell dóna un final feliç a un fet històric que es produí a mitjan segle XV, la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs.

TIRANT LO BLANC

• 3) Alguns personatges responen a models reals: Tirant, a Grècia, segueix un model semblant a Roger de Flor, qui va acudir amb els almogàvers per posar-se al servei de l’emperador Andrònic en la guerra contra els turcs, va ser nomenat megaduc, va derrotar els turcs, es va casar amb la neboda de l’emperador (Maria de Bulgària) i va patir les intrigues de Miquel IX (fill d’Andrònic).

TIRANT LO BLANC• 4) Les relacions amoroses, no exemptes de carnalitat i

gelosia, són perfectament creïbles: l’única connexió amb els tòpics de l’amor cortès és el vassallatge a una dama de rang superior. L’erotisme, fi i delicat, dóna una dimensió totalment realista i humana de l’amor. En aquest sentit, cal destacar l’elegància amb què Martorell ataca les relacions carnals amb imatges extretes de la vida militar.

TIRANT LO BLANC• 5) L’humor, normalment relacionat amb l’amor i les escenas

galants, com la fugida precipitada de Tirant de l’habitació de la princesa. També hi ha ironia darrere d’alguns noms simbòlics i còmics, que semblen caracteritzar psicològicament els personatges: Cataquefaràs, Tenebrós, Plaerdemavida, Viuda Reposada, Carmesina o el cavaller de l’Escala Rompuda

TIRANT LO BLANC

6. Accions bèl·liques versemblants; el narrador s’esforça a justificar les victòries de Tirant des de la intel·ligència, el bon consell dels amics, la cultura llibresca, la resistència física, el sentit de l’estratègia, etc. Cal remarcar la descripció minuciosa dels combats i el llenguatge que acompanya la violència de les accions.

TIRANT LO BLANC7. La variació lingüística: la diversitat de registres

segons qui parla, amb qui parla, quan parla i de què parla confereixen realisme a l’obra, ja que l’estat d’ànim dels personatges, la solemnitat o informalitat del moment i del tema, així com la distància social entre els interlocutors obliguen a una major naturalitat estilística que resulta molt original en una obra medieval. L’autor no estalvia sentències, refranys ni frases fetes, pròpies del llenguatge col·loquial, ni la frase llarga, complexa i pomposa, pròpia del llenguatge més solemne.

TIRANT LO BLANC8. Didactisme i moralisme: Martorell pretén reivindicar la

cavalleria oferint-nos el perfil d’un cavaller prototípic. L’itinerari vital de Tirant és la història de la formació humana del bon cavaller, tan en l’ofici de les armes com en el sistema de valors morals propis del seu estament. Això sí, passat pel filtre de la mentalitat més burgesa: la intel·ligència, l’audàcia i l’esforç possibiliten l’ascens social de l’heroi; i la novel·la finalitza amb l’ascens social d’un arribista quan Hipòlit, escuder de Tirant i gigoló de l’emperadriu, esdevé emperador de Grècia.