97Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

Els herbassars nitròfils d’Urtico membranaceae-Smyrnietum olusatri a la muntanya de Montjuïc

(Barcelona)

Àngel Romo1

AntecedentsA Barcelona, «[...]el Urtico-Smyrni-

etum solo se mantiene, en condicio-nes precarias, en algunos puntos ais-lados». Amb aquestes paraules, Oriol de Bolòs es referia a la situació de les comunitats d’alexandrí a Barcelona l’any 1962.

Prèviament, Urtico membranaceae-Smyrnietum olusatri havia estat des-crit provisionalment per Antoni de Bolòs i Oriol de Bolòs (1950) a partir de dos inventaris aixecats a les vores de les sèquies de rec del delta del Be-sòs, prop de la carretera de Badalona, en el terme de Sant Adrià de Besòs. En una publicació posterior la van descriure de forma efectiva: Urtico membranaceae-Smyrnietum olusatri (A. Bolòs et O. Bolòs 1950) O. Bolòs et R. Molinier 1958. En aquesta publi-cació comenten que aquesta associa-ció, descrita de les fondalades del pla de Barcelona, es troba al límit de les seves possibilitats (O. Bolòs & Moli-nier 1958).

Romo, Àngel, 2017. Els herbassars nitrofils d’Ur-tico membramaceae-Smyrnietum olusatri a la muntanya de Montjuïc (Barcelona). Miconia, 1: 97-106.

Resum: En aquest article indiquem la presència a la muntanya de Montjuïc, dins la ciutat de Bar-celona (Catalunya), de la comunitat megafòrbi-ca Urtico membranaceae-Smyrnietum olusatri, de la qual donem a conèixer la fisiognomia, fe-nologia, ecologia i fitodiversitat a l’esmentada àrea. Mots clau: comunitat vegetal megafòr-bica, plantes nitròfiles, vegetació, Barcelona, muntanya de Montjuïc.

Abstract: The megaphorb plant community peculiar to humid soils rich in nitrogenous components and named Urtico membrana-ceae-Smyrnietum olusatri is reported for the first time from the hill of Montjuïc in the city of Barcelona (Catalonia, Spain). The physiog-nomy, phenology, ecology and plant biodiver-sity of this phytosociological plant association is reported for this studied area. Key words: megaphorb plant community, Nitrophilous plants, vegetation, Barcelona, Montjuïc hill. Dates: recepció 20-IV-2017; acceptació 25-IV-2017; publicació 30-IV-2017.

1. Consell Superior d’Investigacions Científiques (IBB-CSIC-ICUB) Barcelona. Adreça electrònica personal: angel.romo@gmail.com

98 Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

Figura 1. Aspecte de la comunitat d’alexandrí (Urtico membranaceae-Smyrnietum olusatri) a la muntanya

de Montjuïc de Barcelona [Foto: © Àngel Romo, 12-IV-2017].

99Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

Efectivament, les comunitats d’ale-xandrí (Smyrnium olusatrum) són rares al pla de Barcelona. L’any 1962 Oriol de Bolòs només refereix els dos punts on havia fet els inventaris publi-cats l’any 1950 i n’indica cap localitat més. Posteriorment, i fins als nostres dies, no hem trobat cap més referència d’aquestes comunitats a la comarca del Barcelonès.

Aquesta associació, que s’engloba dins les megafòrbies eutròfiques hi-gròfiles, tant de la terra baixa com dels estatges montà i subalpí, rep el codi de la Xarxa Natura número 6430 (Remón et al., 2009).

Amb la finalitat de conèixer mi-llor les comunitats d’alexandrí de la muntanya de Montjuïc n’he aixecat vuit inventaris de vegetació amb la metodologia fitosociològica (Braun-Blanquet, 1962; Mueller-Dombois & Ellenberg, 2002). Aquest mètode, a més de ser avantatjós pel seu prag-matisme (Wikum & Shanholtzer, 1978), permet comparar comunitats semblants descrites d’altres localitats i veure els canvis en la composició flo-rística al llarg del temps.

FisiognomiaA la muntanya de Montjuïc l’hem

trobada en diferents indrets dels obacs, sempre en exposició N i NW, sobre sòls profunds i força nitroge-nats, entre 80 i 180 m d’altitud.

Aquesta associació hi és formada per plantes herbàcies de fulles gros-

ses (figura 1), exuberants i de mida gran (megafòrbies). Són herbassars dominats per hemicriptòfits i alguns geòfits i teròfits, que creixen sobre sòls profunds i que conserven un elevat grau d’humitat a finals de la tardor i a l’hivern. Es troben a prop de llocs molt antropitzats, talussos, zones amb baixa intervenció humana, erms, etc. (figura 2).

Figura 2. La comunitat d’alexandrí (Urtico membra-naceae-Smyrnietum olusatri) colonitza els talussos de les vores de camí a la muntanya de Montjuïc. Al fons veiem la ciutat de Barcelona i la serra de Collserola [Foto: © Àngel Romo, 12-IV-2017].

100 Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

Taula 1. Urtico membranaceae-Smyrnietum olusatri (A. et O. Bolòs 1950) O. Bolòs et R. Molinier 1958

Número d’inventari 1 2 3 4 5 6 7 8Orientació NE NE N NW N NW W NInclinació (%) 5 30 25 20 40 15 20 35Altitud (m) 80 90 150 140 150 160 160 85Recobriment de la vegetació (%) 80 100 100 100 100 100 100 100Alçada de la vegetació (m) 0,5 0,4 0,6 0,4 0,5 0,5 0,8 0,6Superfície estudiada (m2) 30 30 30 30 100 100 25 30

Espècies característiques i diferencialsAcanthus mollis 2.3 . . . . 5.5 4.5 .Allium triquetrum . + . . . . . 1.1Smyrnium olusatrum 3.4 3.4 5.5 3.3 4.5 + . 3.3

Característiques de l’aliança Silybo-UrticionBorago officinalis . . + + 1.1 1.1 + +Fumaria capreolata + + + . . . + 1.1Galium aparine . 2.2 . 1.1 1.1 . . 1.1Lavatera cretica . . . . . + + .

Característiques de l’ordre Chenopodietalia muralis i de la classe Stellarietea mediaeMercurialis annua + 1.1 1.1 1.1 1.1 + 1.1 1.1Oxalis pes-caprae . . . 1.1 . + . .Pipthatherum miliaceum . . . . + 1.1 1.1 .Rumex crispus . . . . + . . .Sisymbrium irio . . + . . . . .Sonchus oleraceus . + . . + . . +

AcompanyantsArauja sericifera . . . . . + . .Arum italicum + . . . . . . .Arundo donax . . . . . + + .Asparagus acutifolius . . . . . + + .Bromus sterilis . . + . . . . .Broussonetia papyrifera . . . + . . . .Carduus pycnocephalus . . . . . . . +Ceratonia siliqua . . . . . . + .Chenopodium album . . + . . . . .Dactylis glomerata . . . . . + . .Dittrichia viscosa . . . . . + . .Foeniculum vulgare . . . . . + . .Galactites tomentosa . . + 1.1 . 1.1 . Hedera helix 1.2 . . . . . .Hirschfeldia incana . . . + 1.1 . .

101Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

Ipomea violacea . . . + + . +Laurus nobilis . . . . . . +Ligustrum japonicum + . . . . . .Lonicera japonica + . . . . . .Lotus corniculatus . . . . . + . .Parietaria officinalis ssp. judaica . + 1.1 . + . 1.1 1.1Pinus halepensis . . . . . . + +Psoralea bituminosa . . . . . + . .Robinia pseudoacacia . . . 1.1 . . . .Scabiosa maritima . . . . . + . .Sonchus tenerrimus . . + . . + . .Spartium junceum . . . . . + . .Stachys ocymastrum . . . . . + + .Stellaria media . . . . . . . +Tamus communis + . . . . . . .Ulmus sibirica + . . . . . . .Vinca difformis . . . . . + . .

Procedència dels inventaris:1-2: Barcelona, Montjuïc, entre l’Avinguda Miramar i el Carrer Tres Pins, 31TDF 2580.3-5: Barcelona, Montjuïc, entre el Mirador del Migdia i el Passeig del Migdia, 31TDF 3075.5-7: Barcelona, Montjuïc, entre el Mirador del Montjuïc i el Passeig del Migdia, 31TDF 3075.8: Barcelona, Montjuïc, en front de l’Escola del Bosc, sobre el camp de la Satàlia, 31TDF 3080.

Composició florísticaEntre les espècies representatives

destaquen: Acanthus mollis, Allium triquetrum (figura 3), Galium apari-ne, Mercurialis annua, Parietaria offi-cinalis ssp. judaica, Smyrnium olusa-trum (figura 4). A Montjuïc no hem trobat ni Ballota nigra ni Urtica mem-branacea. A més de les espècies més representatives, cal remarcar l’existèn-cia d’algunes plantes al·lòctones, entre les quals podem trobar, malgrat que rares, plantes enfiladisses com Ipomea violacea i Cynanchum acutum.

A la muntanya de Montjuïc el nom-bre d’espècies per inventari oscil·la en-

tre 7 i 21 tàxons (taula 1). O. Bolòs (1967) va trobar una quantitat d’es-pècies menor, entre 6 i 11, al Pla de Barcelona, nombre d’espècies que és equiparable al trobat per O. Bolòs et al. (1970) a l’illa de Menorca, que allí oscil·la entre 10 i 21 tàxons.

Fenologia i condicionaments ecològics

És una comunitat que es desenvo-lupa al final de l’hivern i inici de la primavera, època en què presenta un aspecte esponerós que recorda les for-macions megafòrbiques de la munta-nya humida. A l’estiu queda totalment

102 Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

marcida. És a dir, es tracta d’una for-mació megafòrbica efemeroide. Ocupa els sòls rics en matèria nitrogenada i que romanen humits durant l’hivern i la primavera (figura 5). Aquesta for-mació de megafòrbies es beneficia de l’acumulació de matèria orgànica de les seves pròpies restes vegetals i de les aportacions de nutrients que l’activitat humana genera. Es troba en ambients ombrívols, per l’orientació, pel pendent o per la presència d’edificacions.

Malgrat arrelar a prop d’habitacions humanes, es fa sobre sòls no tan rics en compostos nitrogenats com altres tipus de vegetació de caràcter més ruderal.

DistribucióDescrita del pla de Barcelona per

A. Bolòs & O. Bolòs (1950), aques-ta associació s’estén per la franja litoral mediterrània fins a la plana del Rosse-lló (Ninot et al., 2012); malgrat que a SIVIM (2017) s’indica únicament de les comarques del Barcelonès i de l’Alt Empordà. En canvi és ben represen-tada a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa (O. Bolòs, 1996). Pel sud es troba limitada a les àrees de muntanya, com és el cas de les muntanyes anda-luses, on és representada per subasso-ciacions de distribució local (Pérez Latorre et al., 2009) i segons SIVIM (2017) ateny la comarca de l’Algarb, al sud de Portugal.

Fora de la seva àrea natural de dis-tribució, que es troba principalment a la conca mediterrània (O. Bolòs &

Vigo, 1990; Randall, 2003), Smyr-nium olusatrum es considera una planta invasora, que ha estat citada l’any 2016 en diferents localitats de Bèlgica i del nord de França, prop de Calais (Toussaint, 2016). Era co-neguda des de fa més temps d’Ho-

Figura 3. El vitrac (Allium triquetrum) és rar a l’Urti-co membranaceae-Smyrnietum olusatri. A Montjuïc floreix a finals d’hivern [Foto: © Àngel Romo, 28-II-2017].

103Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

landa (Van der Meijden, 2005). Smyrnium olusatrum es cultivava àm-pliament al temps dels romans (Ter-risse, 1990) per a ús alimentari i es feia servir tot sovint en la cuina me-dieval d’Europa (Terrisse, loc. cit.). Sembla que aquests usos com a planta alimentària s’han reduït en els darrers temps (Pardo et al., 2016). En canvi, és una planta utilitzada per les seves propietats terapèutiques (Rameau et al., 2008).

DiscussióAquesta associació s’ha d’assignar a

l’aliança Silybo mariani-Urticion piluli-ferae Sissingh ex Br.-Bl. & O. de Bolòs 1958, segons Bardat et al. (2004). En aquesta mateixa línia es troba el crite-ri de Braun-Blanquet & O. Bolòs (1958) de distingir dos grups de comu-nitats vegetals ruderals mediterrànies:

el de l’aliança abans esmentada que in-clou les associacions menys nitròfiles, que arrelen sobre sòls profunds i fres-cos, i que tenen una elevada represen-tació d’hemicriptòfits; i un altre grup on quedarien englobades les comu-nitats hipernitròfiles, dominades per plantes annuals, que s’integrarien dins l’aliança Chenopodion muralis Braun Blanquet in Braun Blanquet, Gajewski, Wraber & Walas 1936.

Destaquem que aquests herbassars nitròfils amb Smyrnium olusatrum, però amb diferent composició florísti-ca, atenyen ambients humits de fora de

Figura 4. L’alexandrí (Smyrnium olusatrum) és una de les espècies dominants de l’Urtico membranaceae-Smyrnietum olusatri, i es troba en plena floració a inicis de primavera a Montjuïc [Foto: © Àngel Romo, 12-IV-2017].

104 Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

la regió mediterrània, com és el cas del sud d’Anglaterra (Rodwell, 2001).

ReferènciesBardat, Jacques, Bioret, Frédéric;

Botineau, Michel; Boullet, Vi-cent; Delpech, René; Gehu, Jean-Marie; Haury, Jacques; Lacos-te, Alain; Rameau, Jean-Claude; Royer, Jean-Marie; Roux, Georges & Touffet, Jean, 2004. Prodrome des végétations de France. Patri-moines Naturels, 61. Publications scientifiques du Muséum Natio-nal d’Histoire Naturelle. Paris. 171 pàgs.

Bolòs, Oriol de, 1962. El paisaje ve-getal de Barcelona. Universidad de Barcelona. Barcelona. 192 pàgs. + 89 taules + 1 mapa de vegetació a escala 1:100.000.

Bolòs, Oriol de, 1967. Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos Llo-bregat y Segura. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes, 38(1): 1-280.

Bolòs, Oriol de, 1996. La vegetació de les illes Balears. Comunitats de plan-tes. Arxius de les seccions de ciènci-es, cxiv. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. 268 pàgs.

Bolòs, Oriol de, 2001. Vegetació dels Països Catalans. Editorial Aster, Ter-rassa. 228 pàgs.

Bolòs, Antoni de & Bolòs, Oriol de, 1950. Vegetación de las comarcas barcelonesas. Instituto Español de

Estudios Mediterráneos. Barcelona. 581 pàgs.

Bolòs, Oriol de & Molinier, René, 1958. Recherches phytosociologi-ques dans l’île de Majorque. Collec-tanea Botanica, 5: 699-865.

Bolòs, Oriol de, Molinier, René & Montserrat, Pedro, 1970. Obser-vations phytosociologiques dans l’île de Minorque. Acta Geobotanica Bar-cinonensia, 5: 1-150.

Bolòs, Oriol de & Vigo, Josep, 1990. Flora dels Països Catalans. Volum 2. Editorial Barcino, Barcelona. 921 pàgs.

Braun-Blanquet, Josias, 1964. Pflanzensociologie: Grundzuge der Vegetationskunde. 3 aufl. Springer-Verlag. Viena. 865 pàgs.

Braun-Blanquet, Josias & Bolòs, Oriol de, 1987. Las comunidades ve-getales de la depresión del Ebro y su dinamismo. Ayuntamiento de Zara-goza. Saragossa. 278 pàgs.

Mueller-Dombois, Dieter & Ellen-berg, Heinz, 2002. Aims and met-hods of vegetation ecology. The Blackburn Press. Caldwell, New Jer-sey. 547 pàgs.

Ninot, Josep M.; Font, Xavier; Ma-salles, Ramon M. & Vigo, Josep, 2012. Syntaxonomic conspectus of the vegetation of Catalonia and Andorra, II: Ruderal communities. Acta Botanica Barcinonensia, 53: 113-189.

Pardo de Santayana, Manuel, Mo-rales, Ramón, Aceituno-Mata, Laura & Molina, María, 2014. In-

105Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

ventario Español de los Conocimien-tos Tradicionales relativos a la Biodi-versidad. Ministerio de Agricultura Alimentación y Medio Ambiente, Madrid. 413 pàgs. Disponible en: http://www.mapama.gob.es/es/bio-diversidad/temas/inventarios-naci-onales/pbl_iect_tcm7-364394.pdf

Pérez Latorre, Andrés Vicente & Pa-vón Núñez, M. 2009. Comportami-ento fitocenológico de Alliaria peti-olata (M. Bieb.) Caravaca & Grande en el sur de la Península Ibérica. La-gascalia, 29: 220-269.

Rameau, Jean-Claude; Maison, Dominique; Dumé, Gérard; Gau-berville, Christian; Bardat, Jac-ques; Bruno, Eric & Keller, René, 2008. Flore forestière française: Régi-on Méditerranéenne. Ministère de l’Agriculture et de la Pêche. AgroPa-risTech-ENGREF. Paris. 2.426 pàgs.

Randall, R. E. 2003. Biological flora of British Isles. Smyrnium olusatrum L. Journal of Ecology, 9: 325-340.

Remón, Jose Luis, Gómez, Daniel & García-González, Ricardo, 2009. 6430 Megaforbios eutrofos higrófi-los de las orlas de llanura y de los pi-sos montano a alpino. En: VV. AA., Bases ecológicas preliminares para la conservación de los tipos de hábitat de interés comunitario en España. Dirección General de Medio Natu-ral y Política Forestal, Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Madrid. 76 pàgs.

Figura 5. Comunitat d’alexandrí (Urtico membrana-ceae-Smyrnietum olusatri) sobre el camp d’esports de la Satalia, a Montjuïc. Al fons s’aprecia la ciutat de Bar-celona i la serralada de Marina [Foto: © Àngel Romo, 28-II-2017].

106 Miconia. Núm. 1 - 2017 (ISSN 2564-8071)

Mico

nia. R

evist

a bot

ànica

cata

lana i

ndep

ende

nt —

Blo

g: h

ttp://

revis

tam

iconi

a.blo

gspo

t.com

.es

— E

dito

r: Jo

sep

Nuet

Bad

ia, ad

reça

elec

tròni

ca: j

osep

nuet

@gm

ail.co

m

Rodwell, J. S., ed. 2000. British Plant Communities, Vol. 5. Maritime and Ruderal Communities. Cambridge University Press. Cambridge. 512 pàgs.

SIVIM. Sistema de información de la Vegetación Iberica y Macaronésica. Disponible en: http://www.sivim.info/sivi/ [data de consulta: 9-IV-2017].

Terrisse, André, 1990. Note histori-co-nomenclaturale sur le maceron (Smyrnium olusatrum L.). Bulletin de la Société Botanique du Centre-Ouest, 21: 71-74.

Toussaint, Benoit, 2016. Découvertes & curiosités. Smyrnium olusastrum. Le Jouet du Vent, 29: 3.

Van der Meijden, Ruud. 2005. Heukels’ Flora van Nederland, 23a edició. Wolters-Noordhoff. Gronin-gen. 685 pàgs.

Wikum, Douglas, Shanholtzer, A. & Frederick, G. 1978. Application of the Braun-Blanquet cover-abun-dance scale for vegetation analysis in land development studies. En-vironmental Management, 2: 323-329. Disponible en: doi:10.1007/BF01866672