Carme Llobet

Els embenats terapèutics

Escoles Universitàries Gimbernat i Tomàs Cerdà

(adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona)

Escola Universitària d'Infermeria Gimbernat

Universitat Autònoma de BarcelonaServei de Publicacions

Bellaterra, 2012

Primera edició: octubre de 2012

Edició i impressió:

Universitat Autònoma de Barcelona

Servei de Publicacions

Edifici A. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Spain

Tel. 93 581 10 22. Fax 93 581 32 39

sp@uab.cat

http://publicacions.uab.cat/

Imprès a Espanya. Printed in Spain

Dipòsit legal: B-23733-2012

ISBN 978-84-490-2890-8

Els embenats terapèutics Trivium infermeria 5

Introducció ........................................................................................................... 7

A. Conceptes generals ........................................................................................ 9Definició d’embenat ......................................................................................... 9Objectius ........................................................................................................... 9Tipus d’embenats .............................................................................................. 9Recomanacions generals al pacient .................................................................. 10Signes d’alarma ................................................................................................ 11Complicacions .................................................................................................. 12

B. Embenats sense guix ...................................................................................... 13Material i característiques ................................................................................. 13Normes generals d’aplicació d’un embenat ...................................................... 14

1. Embenats ....................................................................................................... 17 1.1 Sindactília ............................................................................................. 17 1.2 Imbricat ................................................................................................. 18 1.3 Embenat digital ..................................................................................... 21 1.4 Capellina d’Hipòcrates ......................................................................... 23 1.5 Cabestrells ............................................................................................ 25 1.6 Gilchrist o embenat americà ................................................................. 27 1.7 Velpeau .................................................................................................. 30 1.8 Robert Jones de braç ............................................................................. 33 1.9 Vuit de guarisme ................................................................................... 351.10 Collaret cervical .................................................................................... 381.11 Embenat elàstic en extremitats inferiors ............................................... 391.12 Embenat per a l’esquinç de turmell ...................................................... 41

2. Embenats compressius .................................................................................. 51 2.1 Zancolli compressiu .............................................................................. 53 2.2 Compressiu avantbraquial ..................................................................... 55 2.3 Compressiu braquial ............................................................................. 57 2.4 Botina compressiva ............................................................................... 59 2.5 Calça compressiva ................................................................................ 61 2.6 Compressiu cruropèdic ......................................................................... 63 2.7 Genollera compressiva .......................................................................... 65

Índex

3. Fèrules ........................................................................................................... 69 3.1 Fèrules modelables d’alumini ............................................................... 70 3.2. Tracció cutània sobre una fèrula de Böhler-Braun .............................. 74 3.3. Fèrules de Cramer ................................................................................ 79

C. Embenats amb guix .......................................................................................... 83Definició ........................................................................................................... 83Material i característiques ................................................................................. 83

1. Fèrules de guix .............................................................................................. 89 1.1 Fèrula avantbraquial palmar ................................................................. 91 1.2 Fèrula avantbraquial dorsal ................................................................... 94 1.3 Fèrula braquial ...................................................................................... 96 1.4 Fèrula dorsal botina .............................................................................. 99 1.5 Fèrula dorsal botina en equí .................................................................. 101 1.6 Fèrula cruropèdica ................................................................................ 103

2. Guix circular ................................................................................................. 107

3. Embenats compressius enguixats ................................................................. 113

4. Guixos circulars bàsics ................................................................................. 115 4.1 Zancolli ................................................................................................. 115 4.2 Guantellet .............................................................................................. 117 4.3 Fèrula digitopalmar de guix .................................................................. 119 4.4 Guix avantbraquial ................................................................................ 122 4.5 Guix avantbraquial incloent-hi el primer dit ......................................... 125 4.6 Guix braquial o braquipalmar ............................................................... 127 4.7 Guix penjant de Caldwell ..................................................................... 130 4.8 Botina de guix sense càrrega ................................................................ 133 4.9 Botina de guix de càrrega ..................................................................... 1364.10 Calça de guix ........................................................................................ 1384.11 Guix cruropèdic sense càrrega .............................................................. 1414.12 Guix cruropèdic de càrrega ................................................................... 143

5. Altres guixos ................................................................................................. 147

5.1 Fèrula en U o de palma ......................................................................... 147 5.2 Vuit de guarisme amb guix ................................................................... 151

6. Diferents actuacions sobre els embenats de guix ......................................... 153 6.1 Finestres ................................................................................................ 153 6.2 Obertura simple .................................................................................... 154 6.3 Obertura bivalva .................................................................................... 156

D. Retirada dels embenats ................................................................................. 159

Bibliografia .......................................................................................................... 163

Els embenats terapèutics Trivium infermeria 7

IntroduccIó

Els embenats són molt habituals en la nostra tasca diària i, sovint, els professionals n’hem après a través d’altres companys amb més experiència. Si no hi ha pautes estandardit-zades, els criteris que es transmeten poden arribar a ser molt variats i, freqüentment, arbitraris.

Està demostrat que una mala praxi, la utilització de material inadequat o l’incom-pliment de les recomanacions per part del pacient poden causar noves lesions i allargar el procés de recuperació o, fins i tot, provocar seqüeles indesitjables.

Aquest manual s’adreça a tots els professionals que treballen en serveis on habitu-alment es realitzen embenats, o que s’hi han d’incorporar, perquè, utilitzant una meto-dologia estandarditzada, segueixin les mateixes pautes, treballin amb seguretat i, alhora, tinguin un suport de consulta. Naturalment, també serà útil als estudiants.

L’objectiu final és, en definitiva, la millora de la qualitat de l’assistència que es dóna al pacient, que inclou, també, la informació que li proporcionarem sobre les recomana-cions, cosa que li ha de permetre tenir una bona cura de la lesió i saber detectar els signes d’alarma davant de qualsevol complicació i actuar en conseqüència.

Els embenats terapèutics Trivium infermeria 9

definició d’embenat

Un embenat és l’aplicació d’una banda contínua de material teixit a alguna part del cos amb finalitat terapèutica.

Segons la localització i el propòsit de l’embenat, es poden utilitzar materials més o menys rígids o elàstics, amb base adhesiva o sense.

objectius

— Subjectar o contenir un apòsit, una fèrula o un aparell de tracció. — Fer compressió a l’extremitat o a una part de l’extremitat per afavorir el retorn venós

i evitar o minimitzar al màxim l’edema. — Immobilitzar o limitar la mobilitat d’una regió o part del cos que ha sofert un esquinç,

una luxació, una fractura o totes dues coses. — Subjectar i/o mantenir una reducció en el cas de fractures. — Aplicar mitjans farmacològics.

tipus d’embenats

— circular: cada volta de la bena se sobreposa com-pletament a la volta anterior. Indicació: per assegurar l’embenat a la primera i la darrera voltes; també quan s’ha d’embenar una zona de dimensions reduïdes, com pot ser un dit del peu o de la mà, i per subjectar apòsits. Hi ha més perill de compressió.

— circular oblic: les voltes de les benes se sobreposen la meitat o dos terços de l’amplada de la bena sobre la volta anterior. La direcció és obliqua a l’eix de l’extremitat afectada. Indicació: quan s’han d’embenar regions cilíndri-ques com la cama o el braç i és la tècnica que s’uti-litza en els embenats compressius.

A. conceptes generAls

 

 

Carme Llobet10 Trivium infermeria

— espiga o circular creuat: les voltes de les benes es creuen en angle tancat a la cara anterior de l’extre-mitat, i se sobreposen en direcció ascendent i descen-dent alternativament. A cada volta s’inverteix la direcció de la bena a la meitat del recorregut. Indicació: quan s’han d’embenar regions còniques com l’avantbraç, la cuixa o el panxell de la cama. És útil en embenats no elàstics com els fets amb bena de gasa. No és vàlid en embenats de guixos.

— creuat o embenat en vuit: les voltes de la bena formen un vuit entrecreuant-se de manera alternativa en un punt de la cara anterior i en un altre punt de la cara poste-rior de l’extremitat. Indicació: per embenar i reforçar la immobilització de les articulacions, per evitar compressions i, per tant, complicacions vasculars i edema.

— recurrent: la bena fa un recorregut longitudi-nal i oblic, i és sostinguda per una volta perpen-dicular a l’eix de l’extremitat. Indicació: per embenar regions irregulars com el cap o també el monyó d’un membre amputat.

recomanacions generals al pacient

— S’ha de mantenir l’extremitat embenada en posició elevada per tal d’afavorir el retorn venós. El repòs i l’elevació redueixen la infla-mació i el dolor, i acceleren el procés de repa-ració perquè minimitzen l’edema.

— Convé moure constantment i amb força sostinguda els dits lliures de l’embenat per facilitar la circu-lació i evitar que es produeixi una estasi venosa que podria provocar la tumefacció dels dits.

 

 

 

     

Els embenats terapèutics Trivium infermeria 11

— S’han de moure igualment les articulacions de l’extremitat no immobilitzades en l’embenat.

— En el cas de les extremitats inferiors, s’aconse-lla fer exercicis musculars isomètrics per preve-nir l’atròfia muscular.

— En les extremitats superiors, el cabestrell, si s’escau, només s’ha de portar quan se senti el braç cansat. Interessa que el pacient mogui totes les articulacions que queden lliures d’embenat i la millor posició de repòs del braç que, a la vegada, afavoreix els moviments és la del dibuix.

— Quan és al llit, el pacient ha de continuar tenint els membres en posició elevada. Per mantenir l’extremitat inferior elevada, no s’ha de posar un coixí a sota del taló sinó al llarg de tota la cama deixant el taló lliure. Si es posa tot el pes en un sol punt, l’embenat es fa malbé i la pressió pot lesionar la pell.

— L’embenat no s’ha de mullar ni retallar. — No es poden introduir en l’embenat agulles o instruments per gratar-se. — S’ha d’evitar que hi puguin entrar brosses. — El pacient ha de ser advertit de les possibles complicacions i dels signes d’alarma.

signes d’alarma

Si, tot i haver seguit les recomanacions,• apareix inflor, color blavenc i fred als dits;• el pacient es troba incòmode o se sent l’embenat molt estret;• els moviments són anormals;• disminueix la sensibilitat;• augmenta el dolor, encara que el pacient estigui en repòs i l’extremitat en posició

elevada, s’ha de recomanar una visita al metge o a un centre d’urgències, ja que caldrà revi-sar l’embenat.

 

 

Carme Llobet12 Trivium infermeria

complicacions

— compressió: pot ser la complicació més greu. Hi ha diferents tipus de compressió, però totes provoquen una simptomatologia comuna: el dolor.• Compressió venosa: dificulta el retorn venós i provoca tumefacció, dolor i colora-

ció cianòtica als dits.• Compressió arterial: provoca dolor, pal·lidesa, fredor i dificultat per moure els

dits.• Compressió nerviosa: provoca parestèsies, dolor i pèrdua de sensibilitat a la zona

afectada.• Síndrome compartimental: apareix després de fractures òssies o contusions amb

hematoma important o edema i és deguda a l’augment de pressió a l’interior d’un compartiment muscular o més. L’hematoma o l’edema dels músculs sobrepassen la capacitat d’extensió del compartiment i provoquen, en un primer moment, una dificultat del retorn venós i, després, una dificultat d’irrigació arterial. Finalment, es produeix la compressió i lesió nerviosa i el primer i principal símptoma és el dolor. Hi pot haver edema important en un compartiment sense que sigui causa de sín-drome compartimental; per tant, l’edema i la tensió d’un compartiment són en realitat el primer signe, però el primer símptoma que ho fa sospitar és el dolor, que és de tipus isquèmic.

— nafres: són lesions provocades per excés de pressió localitzada sobre eminències òssies mal protegides, per plecs o arrugues de l’embenat, per pressió no uniforme o pel mateix edema causat pel traumatisme. Els símptomes són la coïssor a la zona de la nafra, les taques a l’embenat i, fins i tot, la mala olor.

— edema distal: causat per la col·locació defectuosa de l’embenat o bé perquè el límit distal ha quedat curt o l’embenat ha quedat massa premut. L’edema és provocat per una dificultat del retorn venós afavorit per efectes de la llei de la gravetat.

— rigidesa articular: secundària a la immobilització prolongada. — Atròfia muscular: disminució de la massa muscular secundària a la immobilització

prolongada. — laceració: esquinçament de l’epidermis. Pot ser causada, per exemple, per la tibada

d’un esparadrap. — Maceració: inflamació o reblaniment de la pell a causa d’un contacte prolongat amb

líquids. Pot ser provocada per la suor o per la mullena, si es mulla l’embenat, i apa-reix, sobretot, en els plecs naturals no prou protegits.

— erosió: pèrdua de substància que afecta l’epiteli de la pell o les mucoses. Pot ser causada per la fricció de la pell quan llisca un embenat fluix i apareix, sobretot, a nivell de plecs naturals i eminències òssies no prou protegides.

— Butllofa: ampolla que conté líquid serós a sota l’epidermis. Causada per la fricció de la pell o mucoses en els mateixos casos que l’erosió. La fricció genera una sepa-ració traumàtica de les capes de la pell i això és el que provoca la butllofa.

— Hipersensibilitat cutània o al·lèrgies de contacte: reacció inflamatòria cutània causada pel contacte de la pell amb els materials amb què s’ha fet l’embenat. Poden anar des de coïssor intensa fins a eritema i inclús butllofes.

Els embenats terapèutics Trivium infermeria 13

Material i característiques

— gases: de cotó, es posen sobre les ferides o fan de protectors cutanis sota les benes. — Bena tubular de cotó: serveix per donar suport a l’embenat i protegir la pell. — Bena tubular elàstica: afavoreix el retorn venós i evita l’edema. — preembenat: bena sintètica molt prima que serveix per protegir la pell quan s’apli-

quen embenats adhesius. — Apòsit plàstic en aerosol: esprai que s’aplica sobre la pell com a protector cutani i

també dóna certa adherència a sota dels embenats adhesius. No es pot aplicar a pacients amb hipereactivitat bronquial perquè els vapors de l’aerosol poden provocar broncoespasme.

— esprai adhesiu: esprai que fa una capa adherent i protectora que s’aplica sobre la pell i que s’utilitza en l’aplicació d’embenats adhesius elàstics i inelàstics. Aquest esprai fixa les benes evitant que aquestes llisquin per la pell. Igualment com en l’apòsit plàstic en aerosol, no es pot aplicar a pacients amb hipereactivitat bronquial perquè els vapors de l’aerosol poden provocar broncoespasme.

— dissolvent de l’adhesiu: solució que dissol l’adhesiu de les benes adhesives per poder retirar-les evitant provocar lesions cutànies i dolor.

— Bena elàstica de crepè: dóna compressió a l’embenat o, per si sola, afavoreix el retorn venós i evita l’edema.

— Bena elàstica cohesiva: s’adhereix sobre si mateixa i encara que no s’adhereix sobre la pell tampoc no llisca i serveix per fixar apòsits i embenats, especialment a les articulacions i zones còniques. També està indicada per tancar embenats compressius i fèrules de guix.

— Bena elàstica cohesiva de crepè: té les mateixes propietats que l’anterior amb la diferència que és de crepè i té més cos. Té les mateixes indicacions que l'anterior però s'afegeix que dóna més protecció a l'embenat.

— Bena cohesiva de suport: té les mateixes propietats d’adherència que l’anterior, però la bena té més cos encara, de manera que està indicada per tancar embenats funcionals i reforçar la limitació del moviment d’una articulació lesionada.

— Bena elàstica adhesiva: proporciona un suport ferm, compressió i subjecció de l’embenat i també s’utilitza per si sola o combinada amb altres materials per limitar el moviment d’una articulació lesionada.

— cel·lulosa: és el cos a partir del qual s’aconsegueix la immobilització i la compres-sió, i ha de ser elàstica perquè s’adapti a l’extremitat.

— Bena de gasa: subjecta un apòsit i també dóna compressió a l’embenat. — esparadrap: serveix per subjectar l’acabament d’una bena i per fixar fèrules d'alu-

mini. És recomanable que sigui de roba. En pacients al·lèrgics a l’adhesiu, on s’hagi d’aplicar a la pell, es fa amb esparadrap de paper, que és hipoal·lergènic.

—— Tape: és una bena tipus esparadrap que es caracteritza per la inextensibilitat del

B. eMBenAts sense guIx