Cultura Cinematografia

C

http://www.gencat.cat/cultura/icic/filmoteca

Qui no ha s’ha trobat alguna vegada cantussejant la música d’El Padrino? Qui no recorda els acords que acompanyen Gelsomina, la inoblidable Giulet-ta Masina de La Strada, en el seu viatge al costat de Zampanò? O qui no ha sentit a la pròpia pell la decadència de l’aristocràcia retratada a Il gat-topardo, subratllada per una melodia sumptuosa que assoleix el seu zenit en el vals que tanca la pel·lícula? L’autor de totes aquestes composicions és Nino Rota, un músic nat, un artista absolut que va néixer ara fa just cent anys, l’11 de desembre de 1911. El compositor italià és, segurament, un dels autors de bandes sonores més reconeguts de tots els temps: en el seu poder obren les bandes sono-res de moltíssimes pel·lícules de Fellini, amb qui va mantenir una relació llarga i fecunda, i també de cineastes com Luchino Visconti, King Vidor, Franco Zeffirelli, Francis Ford Coppola i Mario Monicelli, per esmentar només alguns dels directors amb qui va col·laborar. Agraïments: Cinema 3 i TV3.

En realitat, la música de Nino Rota, les melodies que va compondre per al cinema, ha traspassat l’àmbit estricte de la música cinematogràfica per instal·lar-se en la memòria col·lectiva de milions de persones. El seu estil neoromàntic, tonal, en què predominen les melodies emotives, es combi-na sovint amb l’ús de ritmes populars –el vals, el foxtrot, la tarantel·la, el swing– que donen a les seves composicions un particular caràcter agredolç. Ara bé: malgrat que la mú-sica de Rota sovint ha estat titllada de «popular», el cert és que els coneixements musicals del mestre eren enormes i el músic tenia preferència per la música simfònica.Rota va créixer en el si d’una família burgesa de la molt burgesa ciutat de Milà. Nét del compositor Giovanni Ri-naldi, conegut com el «Chopin italià», Rota tenia una fa-cilitat innata per a la música, i ben aviat, als 8 anys, ja va compondre la seva primera peça musical. De més gran va cursar estudis musicals a Roma i a Filadèlfia, on va arri-bar gràcies a la intercessió d’Artur Toscanini, i l’any 1933 –encara amb 21 anys– va fer la seva primera incursió al cinema amb TRENO POPOLARE, de Raffaello Matarazzo. Poc després, a la dècada dels quaranta, va arribar la seva

consagració com a autor de bandes sonores per al cinema. En va compondre, en deu anys, més de trenta, i aquesta xifra va suposar només l’inici d’una extensíssima carrera de música per al cinema en la qual sobresurten les bandes sonores que va fer per a les pel·lícules de Fellini. El binomi Fellini-Rota és quasi indestriable, mític, i gràcies a ell el setè art compta amb algunes de les bandes sonores més memorables de tots els temps. Van ser còmplices durant vint-i-set anys, des de la seva col·laboració inicial a LO SCEICCO BIANCO (1952) i fins a PROVA D’ORCHESTRA (1978). Rota va morir només un any més tard, el 1979. Les partitures de Rota per a Fellini –a LA STRADA, a LE NOTTI DI CABIRIA, a LA DOLCE VITA, a OTTO E MEZZO I a AMARCORD, entre d’altres– puntegen amb precisió les imatges oníriques i el caràcter sarcàstic del cinema fellinià, defineixen una atmosfera màgica o dramàtica que fa avan-çar les històries, modulen cadascuna de les imatges i acari-cien cadascun dels personatges de l’univers del director. La música de Rota és una música extraordinàriament plàstica, que no es limita a il·lustrar les imatges, sinó que hi flueix en paral·lel, amb la qual cosa es fa insubstituïble i crea una comunió amb l’espectador que es manté al llarg dels anys.L’excel·lència i la genialitat de Rota es fa encara més palesa quan un coneix la manera com componia les partitures per a Fellini. La llegenda diu que el compo-sitor mai no veia els films que musicava, sinó que seia al piano mentre Fellini li descrivia l’argument i els per-sonatges, o bé fantasiejava sobre les seves intencions. Mentrestant, Rota improvisava, fent gala de la seva ca-pacitat creativa i enorme cultura musical. Estava tocat, com explicava Fellini mateix, pel do dels genis: «Tenia una intuïció màgica i una invenció melòdica inesgota-ble; posava les mans sobre el teclat i tocava com un mèdium, com un veritable artista». Potser per aquest component espontani, Fellini també parlava sovint dels «dits màgics» del seu col·laborador i amic.La màgia de Nino Rota no va posar-se només al servei de Federico Fellini. Al llarg de la seva carrera cinematogràfi-ca, que sempre va compaginar amb la tasca pedagògica al Conservatori de Bari (que va dirigir entre 1950 i 1979), Rota també va treballar amb altres grans realitzadors com Luchino Visconti –amb qui va fer, entre d’altres

(1954), ROCCO E SUOI FRATELLI (1060) i l’aclaparadora música simfònica i romàntica d’IL GATTOPARDO–, René Clement (PLEIN SOLEIL, 1959), King Vidor (WAR AND PE-ACE, 1956) i Francis Ford Coppola, per a qui va compon-dre les partitures de les dues primeres pel·lícules de THE GODFATHER (1972 i 1974). Justament la banda sonora d’aquest darrer film va fer Rota mereixedor de l’Oscar, un premi que va compartir amb Carmine Coppola i per al qual ja havia estat candidat amb la primera part de THE GODFATHER –tot i que paradoxalment va ser desqualifi-cat quan es va descobrir que ja havia fet servir part de la música en un film anterior.El cicle que us oferim ret un modest homenatge a Nino Rota i a la seva música amb la projecció de cinc films rodats amb diferents directors que us permetran traçar un recorregut per la seva inabastable trajectòria. Òbvia-ment, hem escollit pel·lícules de Fellini, el seu soci crea-tiu més habitual, però també de Mario Monicelli, Luchi-no Visconti i Renato Castellani, tres cineastes amb qui també va repetir diverses vegades. En algunes sessions projectarem extractes de dues entrevistes realitzades per Cinema 3: a la primera, rodada l’any 1985, Federico Fellini parla de Rota; a la segona, de l’any 1991, és Lluís Llach qui es refereix al compositor italià. A més, abans de les projeccions també podreu escoltar diversos ex-tractes de bandes sonores de l’autor italià, i el dimarts 8 de novembre està prevista una taula rodona sobre el compositor en què participaran José Maria Latorre, au-tor de Nino Rota. La imagen de la música, el musicòleg Joan Padrol i el músic Joan Pineda. w

Els “dits màgics” de Nino Rota: cent anys 16a Setmana de la Ciència:2 + 2 = ciència i cinema Jordi Dauder, l’actor compromèsEl Meu Primer FestivalPremis Gaudí i Premis GoyaSeminari: Els oficis del cinema El film del mesAula de cinema

Nino Rota

w  Els “dits màgics” de Nino Rota: cent anys

Any 2010-2011. Programa núm. 44

7 – 20 novembre 2011

Otto e mezzo (1963), de Federico Fellini, amb música de Nino Rota

Proper programa: El món de Bigas Luna. El Raval al Raval. Memòries de la Guerra Civil. L’Índia lluny de Bollywood.Propers cicles: Creant estil: cinema i moda. Gonzalo Herralde, cineasta cívic. Marco Bellochio: el cinema a cops de puny.

w  16a Setmana de la Ciència: 2 + 2 = ciència + cinemaLa 16a Setmana de la Ciència, que se celebra entre el 18 i el 27 de novembre, és una iniciativa coordinada per la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca a la qual la Filmoteca ha decidit adherir-se amb la programació del cicle que ara us presentem. En total, 2 + 2 = ciència + cinema inclou catorze sessions en què projecta-rem cinc llargmetratges i una sèrie de curts de Méliès i Chomón, dos dels pioners del cinema, especialment seleccionats per a aquest progra-ma. Les activitats de la Setmana de la Ciència a la Filmoteca es completen amb una taula rodona en què comptarem amb la presència de diverses personalitats científiques de Catalunya. Amb la col·laboració de:

Des de la seva creació l’any 1997, la Setmana de la Ci-ència ha intentat apropar el coneixement científic i tec-nològic a la societat per mitjà de la difusió dels resultats de la investigació entre la població. Centenars d’entitats de tot Catalunya –d’àmbit científic i no científic– s’afe-

geixen a aquesta iniciativa programant cursos, tallers, exposicions, jornades de portes obertes i altres activitats que pretenen evidenciar l’impacte que els avenços cien-tífics i la investigació tenen sobre l’activitat quotidiana i la millora de la nostra qualitat de vida.El vincle entre la ciència i el cinema es remunta als orí-gens mateixos del setè art. El cinema és, de fet, fill del gran desenvolupament científic i industrial de les darreri-es del segle XIX i del segle XX, i encara avui els avenços tecnològics permeten la innovació en les tècniques i en els arguments del cinema. A més, la ciència sempre ha estat representada a les pantalles. Tota la història del cinema, com es pot veure en els films de Chomón i Méli-ès que us presentem, ha estat esquitxada d’aparicions d’homes –i, en menor mesura, de dones– de ciència, i els temes científics sempre han interessat als cineastes. La millor mostra és, és clar, la ciència-ficció. En aquest cicle, però, hem volgut fugir d’aquest gènere per cen-trar-nos en pel·lícules que retraten, amb més o menys fortuna, científics i investigadors de disciplines diverses, així com en films que especulen amb les conseqüències dels experiments que desenvolupen aquests professio-nals. És una selecció eclèctica que inclou, per exemple, FRANKENSTEIN, el conegudíssim film de 1931 signat per

James Whale, o la més recent PRIMER (2004), de Shane Carruth, en què dos enginyers dissenyen un aparell que bloqueja la força de la gravetat. El cicle es completa amb una taula rodona en què parti-ciparan Manuel Moreno, professor del Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya; Jaume Vilalta, periodista i director del pro-grama de divulgació científica Quèquicom, de Televisió de Catalunya; i Jorge Wagensberg, professor de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona i director de l’Àrea de Ciència i Medi Ambient de la Fundació La Caixa. w

El vell ofici de comediant va perdre, el passat 15 de setembre, un dels seus representants més au-tèntics, un actor orgullós de ser-ho i que reivin-dicava «estar al servei dels personatges». Jordi Dauder va morir als setanta-tres anys amb diver-ses pel·lícules pendents d’estrenar i amb una llar-ga trajectòria al seu darrere, tant en cinema com en teatre i en televisió. Ara, en record d’aquest intèrpret compromès amb la seva professió i amb el temps que li va tocar viure, la Filmoteca projec-tarà dos dels seus films, potser dels més populars i que el van fer mereixedor dels premis Gaudí i Goya, respectivament. Agraïments: Mediapro i Películas Pendelton.

En cinema, Jordi Dauder va deixar la seva empremta en més de seixanta pel·lícules, tot un mèrit si es recorda que quan va iniciar la seva carrera com a actor professional passava dels quaranta anys. Va treballar amb directors com Pere Portabella (PONT DE VARSÒVIA, 1993), Ven-tura Pons (amb qui va fer tres films: CARÍCIES, de 1997, AMOR IDIOTA, de 1998, i ANITA NO PERD EL TREN, de 2001), Marc Recha (L’ARBRE DE LES CIRERES, 1999),

Jaume Balagueró (ELS SENSE NOM, 1999) i Jaime Ca-mino (EL LLARG HIVERN, 1992). També va participar a TIERRA Y LIBERTAD, de Ken Loach (1994), un dels papers que ell més estimava perquè se sentia identificat amb aquell camperol que defensava la república i la llibertat.A banda del cinema, Dauder també va fer doblatge (seves són les veus castellanes d’actors com Gregory Peck, Alec Guinness, Rod Steiger i Liam Neeson, entre d’altres), va actuar i va dirigir teatre i va traduir obres de dramaturgs com Samuel Beckett, Strindberg o Jean Genet. També va interpretar diversos papers que li van donar una popularitat enorme entre el públic a sèries de Televisió de Catalunya –sobretot, el de Mateu Montsolís a NISSAGA DE PODER.El 2008 va ser un any de premis i reconeixements per a l’actor. D’una banda, el paper de sacerdot de l’Opus Dei que va fer a CAMINO, de Javier Fesser, li va fer guanyar el premi Goya al millor actor de repartiment. I de l’altra, la seva recreació de Manuel Azaña a AZAÑA va acon-seguir el premi Gaudí que atorga l’Acadèmia Catalana de Cinema. Aquests són, justament, els dos films que us oferim per recordar l’actor els propers 18, 19 i 20 de novembre.

El darrer reconeixement dels seus companys a Jordi Dauder va tenir lloc el gener d’enguany, quan l’Acadèmia del Cinema Català li va atorgar el Gaudí d’Honor en la tercera edició dels premis. Dauder, com sempre, va mos-trar la seva coherència personal i el seu compromís amb la professió, i va acabar el seu discurs d’agraïment amb una crida als seus companys: «Continueu lluitant per la nostra república, del cinema o del que sigui». w

I ragazzi di via Panispermia (1998), de Gianni Amelio

w  El documental del mesL’any 1994, un assassinat va fer estremir l’opi-nió pública. Un noi de vint anys, Andrés Raba-dán, va matar el seu pare amb una ballesta i va fer descarrilar tres trens. El noi, que els mitjans de comunicació van anomenar «l’assassí de la

ballesta», es va lliurar a la policia i, tot i ser de-clarat innocent, ha passat els últims divuit anys en un pavelló psiquàtric. El perdón recorre la histò-ria d’aquest jove a través de diversos testimonis i d’una entrevista al mateix Rabadán. w

w  El Meu Primer FestivalEls infants són el primer públic del cinema; segu-rament són els espectadors que més gaudeixen del que veuen a la pantalla, de la màgia del cel·luloide i de la llum i els colors de la imaginació. Aquesta quinzena, la col·laboració entre la Filmoteca i El Meu Primer Festival permetrà que aquest públic tan especial gaudeixi de dues sessions ben dife-rents. El dissabte 19 de novembre podran assistir a una sessió de cine-concert, i el diumenge 20 serà el moment de Fantasia, un dels films més reeixits de la Disney, en què grans obres de la música clàs-sica s’acompanyen d’animacions. wAmb la col·laboració de:

w  Jordi Dauder, l’actor compromès

Jordi Dauder a Camino (2008), de Javier Fesser

w  Seminari: Els oficis del cinema

La direcció d’art i de fotografia i el so són, respecti-vament, els temes de les dues sessions del seminari Els oficis del cinema que tindran lloc el dilluns 7 i el dilluns 14 de novembre. Els convidats que ens explica-ran aquestes tasques són professionals amb una llar-ga trajectòria en els seus àmbits de treball respectius. D’una banda, José Luis Arrizabalaga i David Omedes reflexionaran sobre la direcció d’art i de fotografia, i de l’altra, Luis de la Madrid i Albert Manera ens parla-ran del so. Agraïments: Filmoteca Española. wAmb la col·laboració de:

Camino a la perdición (2002), de Sam Mendes.

El dimarts 8 i el dimecres 9 de novembre es pro-jectaran dues sessions de curts que tancaran el cicle que hem dedicat als premis de les Acadèmi-es de Cinema catalana i espanyola, que es lliura-ran a principis de l’any vinent. Ambdues sessions comptaran amb la presència dels directors i di-rectores dels films. w

w  Premis Gaudí i Premis Goya

DILLUNS 717:00Els «dits màgics» de Nino Rota: cent anys:Amarcord Federico Fellini, 1973. Int.: Bruno Zanin, Magali Noël, Luigi Rossi, Pupella Maggio, Antonietta Beluzzi, Armando Brancia. Itàlia-França. VOSE. 127’

Fellini recupera els seus records d’adolescèn-cia i fa una crònica entre nostàlgica i agre-dolça d’una etapa històrica –la del feixisme quotidià– en retratar la vida en una petita ciutat italiana de províncies durant els anys 30. El film va representar el quart Oscar de Fellini. Juntament amb The Godfather, és la banda sonora més popular de Nino Rota pel gran poder evocador del tema central: una me-lodia universal, un brillant vals lent de poques notes, que crea un clima agredolç i nostàlgic. Uns altres temes del film són la tristíssima melodia que interpreta el cec de Cantarel amb el seu acordió; la música popular, a la manera de Stravinski, que toca la banda del poble i un tema oriental, molt exagerat, bufonesc, a la manera de Katxaturian.Repetició el dia 12.

19:30Els oficis del cinema. El director artístic i de fotografia:Conferència de José Luis Arrizabalaga i David Omedes.

19:45Road to Perdition / Camino a la perdiciónSam Mendes, 2002. Int.: Tom Hanks, Paul New-man, Jude Law, Jennifer Jason Leigh, Stanley Tucci, Daniel Craig. EUA. VOSE. 119’

Després de l’oscaritzat debut amb American Beauty, Sam Mendes va tornar a col·laborar amb Conrad L. Hall en la fotografia per diri-gir aquesta magnífica història de gàngsters, extreta d’un còmic i ambientada al Chicago dels anys 30, que aprofundeix en la relació d’un assassí a sou amb el seu fill. «No volíem una explosió de colors a la pel·lícula» –afir-ma Hall– «així, doncs, vaig intentar fer-la de la manera més monocromàtica que vaig poder. No és pròpiament un film de cinema negre, és més aviat una espècie de cinema negre atenuat, amb ombres tènues més que espesses».

22:00Els «dits màgics» de Nino Rota: cent anys:Il medico e lo stregone / El metge i el curanderoMario Monicelli, 1957. Int.: Vittorio De Sica, Marcello Mastroianni, Marisa Merlini, Lorella De Luca, Alberto Sordi. Itàlia-França. VOSC. 102’

Un metge jove, tot just llicenciat i ple d’il·-lusions, ha d’enfrontar-se, en el seu primer des-tí professional, a un poble que menysprea els metges i en canvi confia en un curandero. Una enginyosa comèdia italiana a què Nino Rota posa una música graciosa, farcida d’humor i de sentiment.Repetició el dia 13.

DIMARTS 817:00Premis Gaudí:Sessió de curts - Programa 1Diversos autors. 2010-2011. Catalunya. 102’

Es projecten els següents films: Danger, d’Hector Suñol Bert. VC. Projecció en ; V.I.T.R.I.O.L, de Denise Castro. VE. Projecció en ; Matagatos, de José Luis Monte-sinos. VE. Projecció en Betacam; La cuerda, de Pablo Sola. VE; Alto Sauce, de Fernando Pomares. VE; Flejos y reflejos, de Roberto López. VE; Cargols, de Rafa Besolí. VC; La muerte de Otilia Ruiz, d’Albert Saguer. VE. Projecció en , i Mi padre es Björn Borg, d’Elisabeth Rodríguez. VE. Projecció en

.

Amb la presència de les directo-res i els directors.

19:30Els «dits màgics» de Nino Rota: cent anys:Taula rodona sobre Nino RotaAmb la participació de José Maria Latorre, autor de Nino Rota. La imagen de la música, el musicòleg Joan Padrol i el músic Joan Pineda.

Il Gattopardo / El GatopardoLuchino Visconti, 1963. Int.: Burt Lancaster, Alain

Delon, Claudia Cardinale, Paolo Stoppa, Rina Morelli, Romolo Valli. Itàlia-França. VOSE. 205’

Il Gattopardo es pot considerar la culminació de l’obra de Visconti i alhora el pas, decisiu, del seu cinema «social» (un terme sens dubte excessivament esquemàtic, vàlid només com a referència genèrica) al cinema intimista, de l’objectivitat de la crònica històrica al subjec-tivisme de les emocions personals. El film, que adapta la prestigiosa novel·la de Lampedusa sobre el Risorgimento a Sicília, gaudeix d’una cobertura musical extremament acurada. A més de recuperar un vals inèdit de Verdi, conté la Sinfonia sopra una canzone di amore que Rota va compondre el 1945. El film arrenca amb una melodia sumptuosa que va derivar en un dels millors temes del compositor. Per a la llarga seqüència final del ball, Rota va incloure una masurca, una contradansa, una polca i un vals, tots de creació pròpia. La seva música, de cops exagerada i d’altres decadent, transmet a la perfecció l’esfondrament lent i imparable de l’antiga classe aristocràtica dirigent.Repetició el dia 11.

22:00

Se suspèn la sessió per la llarga durada del film anterior

DIMECRES 917:00Aula de cinema:Napoleon / NapoleóAbel Gance, 1927. Int.: Albert Dieudonné, Vladimir Roudenko, Gina Manès, Antonin Artaud. França. 233’. Muda, còpia sonoritzada amb rètols en català.

L’ambiciós projecte de Gance, que en prin-cipi pensava realitzar sis pel·lícules sobre la figura de Bonaparte, va quedar reduït a només un film compost per tres parts inde-pendents: La joventut de Bonaparte, Bona-parte i el terror i La campanya d’Itàlia. El film mostra en alguns moments imatges re-alitzades per ser projectades en un sistema panoràmic de triple pantalla per acostar-se encara més a la grandiositat buscada per l’autor.

Presentació a càrrec de Manuel Jiménez (UPF).

19:30

Se suspèn la sessió per la llarga durada del film anterior

22:00Els «dits màgics» de Nino Rota: cent anys:Entrevista amb Federico Fellini1985. VOSC. 3’. Projecció en

Entrevista amb Lluís Llach1991. VC. 1’. Projecció en

I vitelloni / Los inútilesFederico Fellini, 1953. Int.: Alberto Sordi, Franco Interlenghi, Franco Fabrizi, Riccardo Fellini, Leopoldo Trieste. Itàlia-França. VOSE. 105’

El títol del film fa referència als joves pro-vincians dedicats al dolce far niente. En descriure la seva vida plàcida i buida, Fellini va incorporar nombroses referències al seu propi passat com a vitellone. «Brillantíssim treball musical on Rota barreja de manera genial els fragments patètics amb els bufo-nescs, que gairebé sempre estan en funció de la definició de personatges i de situaci-ons, expressant estats d’ànim a través de la música. Una columna sonora antològica» (José Maria Latorre).Repetició el dia 12.

DIJOUS 1017:00Premis Gaudí:Sessió de curts - Programa 2Diversos autors. 2011. Catalunya. 109’

Es projecten els següents films: El barco pirata, de Fernando Trullols. VE; L’audífon, de Pau Durà. VC. Projecció en Betacam digital; Quan el cansament venç la bellesa, de Jordi Cussó. VC. Projecció en Betacam di-gital; Te i fantasmes, de Sintu Amat. VC; Normal, de David Ciurana. VE. Projecció en Betacam digital; Vermell en l’aigua, de Mikel Gurrea. VC. Projecció en Betacam digital, i Primera comunió, de Chiara Solis. VC. Projecció en .

Amb la presència de les directo-res i els directors.

19:30El documental del mes:El perdónVentura Durall, 2009. Catalunya. VO. 65’. Pro-jecció en Betacam digital.

L’any 1994, l’Andrés Rabadán es lliura a la po-licia després de descarrilar tres trens i matar el seu pare amb una ballesta. En el judici se’l declara innocent en diagnosticar-li una esqui-zofrènia paranoide i se l’interna en un pavelló psiquiàtric penitenciari durant els següents 20 anys. Després d’un descens personal als inferns, Rabadán es refà com a persona uti-litzant la pintura per exorcitzar els propis di-monis. I en aquest ressorgir, nous testimonis d’ell mateix i del seu entorn ens fan veure una realitat més complexa que la que va aflorar en el judici. Repetició el dia 13.

21:45Els «dits màgics» de Nino Rota: cent anys:Otto e mezzo / Ocho y medioFederico Fellini, 1963. Int.: Marcello Mastroianni, Claudia Cardinale, Anouk Aimée, Sandra Milo, Madeleine Lebeau. Itàlia-França. VOSE. 134’

Un director de cinema descansa en un bal-neari abans de començar del seu proper film. Fellini, mitjançant el seu alter ego en la ficció, reflexiona sobre la seva obra i la seva imatge com a creador. Una autopsicoanàlisi fellini-ana considerada una obra mestra absoluta i guardonada amb el premi Oscar a la millor pel-lícula de parla no anglesa. «Com a La dolce vita, la banda sonora d’Otto e mezzo l’integren dos blocs: la música composta per Nino Rota i les adaptacions de música aliena, tant po-pular com clàssica. En la música del mestre hi figuren una misteriosa cançó de bressol, de ressonàncies fantàstiques, un galop enèrgic dedicat al personatge de Carla, un fragment del seu Concerto soirée, i una marxa de circ eqüestre que conté el sentit de tot el film. El final, apuntalat sobre la marxa circense, és apoteòsic». (José M. Latorre).Repetició el dia 12.

DIVENDRES 1117:00Els «dits màgics» de Nino Rota: cent anys:Il Gattopardo / El GatopardoLuchino Visconti, 1963. Int.: Burt Lancaster, Alain Delon, Claudia Cardinale, Paolo Stoppa, Rina Morelli, Romolo Valli. Itàlia-França. VOSE. 205’

Vegeu el comentari del dia 8.

19:30

Se suspèn la sessió per la llarga durada del film anterior

22:00Els «dits màgics» de Nino Rota: cent anys:Plein soleil / A pleno solRené Clément, 1959. Int.: Alain Delon, Marie Laforet, Maurice Ronet, Frank Latimore, Erno Crisa. Itàlia - França -. VOSE. 105’

La primera aparició en cinema del famós Tom Ripley creat per Patricia Highsmith fou en aquesta celebrada adaptació, on un Alain Delon molt jove encarnava a la perfecció l’amoralitat d’un personatge que per satis-fer els seus desitjos no dubta a fer servir l’assassinat i la suplantació de personalitat. Plein soleil és un dels films que millor re-flecteixen l’univers de l’escriptora.«La banda sonora de Nino Rota a penes posa l’accent en la intriga criminal i gairebé només s’ocu-pa de definir personatges i situacions. Són magnífics els moment de contrast, com l’as-sassinat de Freddy, que té el contrapunt d’un dolcíssim estudi per a piano. Els blues i el tema principal són una trobada inoblidable» (José Maria Latorre).

DISSAbTE 1217:00Els «dits màgics» de Nino Rota: cent anys:Entrevista amb Federico Fellini1985. VOSC. 3’. Projecció en

Entrevista amb Lluís Llach1991. VC. 1’. Projecció en

I vitelloni / Los inútilesFederico Fellini, 1953. Int.: Alberto Sordi, Fran-

co Interlenghi, Franco Fabrizi, Riccardo Fellini, Leopoldo Trieste. Itàlia-França. VOSE. 105’

Vegeu el comentari del dia 9.

19:30Els «dits màgics» de Nino Rota: cent anys:Otto e mezzo / Ocho y medioFederico Fellini, 1963. Int.: Marcello Mastroianni, Claudia Cardinale, Anouk Aimée, Sandra Milo, Madeleine Lebeau. Itàlia-França. VOSE. 134’

Vegeu el comentari del dia 10.

21:45Els «dits màgics» de Nino Rota: cent anys:Amarcord Federico Fellini, 1973. Int.: Bruno Zanin, Magali Noël, Luigi Rossi, Pupella Maggio, Antonietta Beluzzi, Armando Brancia. Itàlia-França. VOSE. 127’

Vegeu el comentari del dia 7.

DIUMENGE 1317:00Sessió infantil:Obres mestres de l’animació: Fleischer, George Pal i Freleng1934-1946. EUA. VO. 60’

Es projecten els següents films: Those Be-autiful Dames (1935); Musical memo-ries (1934); Song of Birds (1934); Phi-llips Broadcast of 1938 (1938); Lady in Red (1935); Beauty and the Beast (1936); Jasper Tell (1946); My Green Fe-dora (1935).

Pel·lícules qualificades com a aptes per a tots els públics.

19:30Els «dits màgics» de Nino Rota: cent anys:Il medico e lo stregone / El metge i el curanderoMario Monicelli, 1957. Int.: Vittorio De Sica, Marcello Mastroianni, Marisa Merlini, Lorella De Luca, Alberto Sordi. Itàlia-França. VOSC. 102’

Vegeu el comentari del dia 7.

22:00El documental del mes:El perdónVentura Durall, 2009. Catalunya. VO. 65’. Pro-jecció en Betacam digital.

Vegeu el comentari del dia 10.

DILLUNS 1417:0016a Setmana de la Ciència: 2 + 2 = ciència + cinema:La niebla en las palmerasCarlos Molinero, Lola Salvador, 2006. Espanya. VE. 87’. Projecció en .

Els fragments biogràfics d’en Santiago Bergson, un físic i fotògraf aventurer, construeixen el re-lat d’un segle en guerra, aturant-se en els fets que van marcar la seva vida: un amor adoles-cent, la revolució asturiana, la fotografia d’un nu femení, una pel·lícula muda desapareguda a Cuba, la manipulació política d’una fotografia, la Guerra dels mons d’Orson Welles, una filla, el llançament de la bomba atòmica, la resistència francesa i la fi de la Segona Guerra Mundial. Una pel·lícula sobre la utilitat de la imatge que investiga, a partir de la física quàntica, la ma-nipulació de la memòria i de la història. La pre-gunta de fons és: per a què serveix una imatge si no és per salvar la vida d’un home? El film va ser premiat com a millor llargmetratge en el Festival de Cinema Digital de Barcelona.Repetició el dia 15.

19:30Els oficis del cinema. El so:Conferència de Luis de la Madrid i Albert Manera.

19:45The Machinist / El maquinistaBrad Anderson, 2004. Int.: Christian Bale, Jennifer Jason Leigh, Aitana Sánchez-Gijón, John Sharian. Espanya. VOSE. 105’

Trevor, operari d’una màquina en una fàbrica, no pot dormir. No dorm des de fa un any. El can-sament li ha comportat un deteriorament físic i mental horrible. Repel·lits pel seu aspecte físic, els seus companys de treball primer l’eviten, i després s’hi posen en contra quan un d’ells perd un braç en un accident en què Trevor es veu in-

C

volucrat. Turmentat per la culpa, la vergonya de Trevor es transforma en sospita, i després en paranoia, quan sembla que els seus companys conspiren per aconseguir que el facin fora o quelcom pitjor... És una producció de la facto-ria Filmax protagonitzada per un Christian Bale irrecognoscible, que, per interpretar el seu per-sonatge, va perdre una tercera part del seu pes.

Després de la projecció es farà un col·loqui.

22:3016a Setmana de la Ciència: 2 + 2 = ciència + cinema:Frankenstein / FrankensteinJames Whale, 1931. Int.: Colin Clive, Mae Clarke, John Boles, Boris Karloff, Edward Van Sloan. EUA. VOSE. 71’

«Frankenstein va obtenir un gran èxit i avui continua sent un film d’un encant enorme. Entre d’altres raons, per l’elegància de James Wha-le, que en poc més d’una hora ens explica, amb tacte i poesia elevada –poesia de l’ànima– una història punyent, patètica, sobre el desafia-ment de l’home a la naturalesa i a Déu, sobre dos tipus de monstruositat –la física i la moral, sobre la innocència de qui, als ulls dels altres, és un monstre brutal, i sobre la brutalitat dels qui es creuen innocents» (Jordi Batlle Caminal).

DIMARTS 1517:0016a Setmana de la Ciència: 2 + 2 = ciència + cinema:The Oxford Murders / Los crímenes de OxfordÁlex de la Iglesia, 2008. Int.: Elijah Wood, John Hurt, Leonor Watling, Julie Cox, Anna Massey. Espanya-Gran Bretanya-França. VOSE. 110’

Una anciana apareix assassinada al saló de casa seva als afores d’Oxford. Dos homes descobrei-xen el seu cos. Són l’Arthur Seldom, un prestigiós professor de lògica, i en Martin, un jove estudiant americà nouvingut a la universitat amb la intenció que el famós professor dirigeixi la seva tesi doc-toral. La mort de l’anciana només serà el primer d’una sèrie d’assassinats amb alguns punts en comú inquietants. En la seva segona producció internacional després de Perdita Durango, De la Iglesia abandona els trets més característics de la seva filmografia per construir una història de misteri amb clars referents al cinema clàssic.Repetició el dia 18.

19:3016a Setmana de la Ciència: 2 + 2 = ciència + cinemaLa niebla en las palmerasCarlos Molinero, Lola Salvador, 2006. Espanya. VE. 87’. Projecció en .

Vegeu el comentari del dia 14.

21:30Els «dits màgics» de Nino Rota: cent anys:Il brigante / El bandolerRenato Castellani, 1961. Int.: Adelmo di Fraia, Serena Vergano, Francesco Seminario, Anna Filipini, Mario Ierard. Itàlia. VOSC. 143’

«Ambientada als monts de Calàbria, al Mezzogi-orno, la pel·lícula exposa gairebé tots els proble-mes socials latents a Itàlia a partir de la Segona Guerra Mundial, en especial la presència dels militars americans, l’abús de poder, l’explotació dels camperols i el naixement del bandolerisme. La banda sonora de Nino Rota s’inspira directa-ment en el folklore meridional. L’elaboració que en fa Rota adquireix, en molts moments, el valor de definició dramàtica, i assumeix les caracterís-tiques d’un poema simfònic. Continguda durant gairebé tot el film, la música esclata, vigorosa i emotiva, al fragment final d’aquest. Una obra esplèndida» (José M. Latorre).Repetició el dia 18.

DIMECRES 1617:00Aula de cinema:Tcheloviek s Kinoapparatom / L’home de la càmeraDziga Vertov, 1929. URSS. Muda, amb rètols en català. 89’

Vertov filma la vida quotidiana d’una ciutat i dóna forma a l’obra culminant de l’anome-nat «cinema-ull». «Jo sóc un cineasta-es-criptor. Un cineasta-poeta. No escric sobre paper, sinó sobre pel·lícula. Com tot escrip-tor, necessito proveir-me de documents. Anotar les meves observacions. Fer croquis. Però no sobre paper, sinó sobre pel·lícula» (Dziga Vertov). El film, que presenta els operadors com a autèntics herois populars, va exercir una influència decisiva en l’estil i els mètodes de la majoria dels documentals televisius.

Presentació a càrrec de Juanjo Caballero (ESCAC).Amb l’acompanyament musi-cal del mestre Joan Pineda.

19:3016a Setmana de la Ciència: 2 + 2 = ciència + cinemaI ragazzi di via Panisperna / Els nois del carrer PanispernaGianni Amelio, 1988. Int.: Andrea Prodan, Ennio Fantastichini, Michele Melega, Giovanni Roma-ni. Itàlia. VOSC. 125’

Durant els anys 30, un grup de joves físics italians s’enfronten a les regles de la ciència oficial. Enrico Fermi i els seus deixebles duen a terme el primer experiment nuclear. En la primera part del film, de cadència lleugera i desimbolta, es reflecteix l’ambient universi-tari i el tarannà dels personatges. La segona part, més greu, coincideix amb l’època de maduresa, amb els dubtes i controvèrsies sobre els límits de la ciència.Repetició el dia 17.

22:0016a Setmana de la Ciència: 2 + 2 = ciència + cinema:PrimerShane Carruth, 2004. Int.: Shane Carruth, David Sullivan, Casey Gooden, Anand Upadhyaya. EUA. VOSE. 77’

En el seu temps lliure, dos enginyers fan ex-periments en un garatge. El seu últim projecte és un aparell que redueix la massa aparent de qualsevol objecte bloquejant la força de gravetat. Aviat descobreixen que l’aparell té aplicacions totalment inesperades. Shane Carruth és un enginyer i matemàtic que amb el seu primer film –que només va costar 7.000 dòlars– es va endur el Gran Premi del Jurat al Festival de Sundance. «Em va portar gaire-bé un any escriure-la. Volia una història que s’assemblés a la forma en què realment es produeix la innovació i que fos millor que les que havia vist fins aleshores. M’interessava la manera com la confiança es va consumint entre les persones quan hi ha molt en joc». (Shane Carruth).Repetició el dia 17.

DIJOUS 1717:0016a Setmana de la Ciència: 2 + 2 = ciència + cinema:PrimerShane Carruth, 2004. Int.: Shane Carruth, David Sullivan, Casey Gooden, Anand Upadhyaya. EUA. VOSE. 77’

Vegeu el comentari del dia 16.

19:3016a Setmana de la Ciència: 2 + 2 = ciència + cinema:Le voyage dans la lune / Viatge a la llunaGeorges Méliès, 1902. Muda. 10’

El primer film de ciència-ficció de la història del cinema i el més popular de Georges Méliès. La imatge de la cara de la Lluna rebent l’impacte a l’ull del coet és una de les grans imatges icòni-ques del setè art.

Taula rodona Amb la participació de Manuel Moreno, professor del Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya; Jaume Vilalta, periodista i

director del programa de divulgació científica Quèquicom, de Televisió de Catalunya; i Jorge Wagensberg, professor de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona i director de l’Àrea de Ciència i Medi Ambient de la Fundació La Caixa

Electric Hôtel / L’hotel elèctricSegundo de Chomón, 1908. Muda. 10’

Un clàssic del cinema primitiu que fa palesa la peculiar relació entre la tecnologia i l’home. Per bé que se suposa que la primera ha d’estar al servei del segon per fer-li la vida més confor-table, això no sempre és així.

21:4516a Setmana de la Ciència: 2 + 2 = ciència + cinema:I ragazzi di via Panisperna / Els nois del carrer PanispernaGianni Amelio, 1988. Int.: Andrea Prodan, En-nio Fantastichini, Michele Melega, Giovanni Romani. Itàlia. VOSC. 125’

Vegeu el comentari del dia 16.

DIVENDRES 1817:00Els «dits màgics» de Nino Rota: cent anys:

Il brigante / El bandolerRenato Castellani, 1961. Int.: Adelmo di Fraia, Serena Vergano, Francesco Seminario, Anna Filipini, Mario Ierard. Itàlia. VOSC. 143’

Vegeu el comentari del dia 14.

19:30Jordi Dauder, l’actor compromès:CaminoJavier Fesser, 2008. Int.: Nerea Camacho, Carme Elías, Mariano Venancio, Manuela Vellés, Jordi Dauder. Espanya-Catalunya. VE. 135’

Inspirada en un fet real, Camino retrata el vendaval emocional d’una nena d’onze anys, filla d’un matrimoni de religiositat estricta, que descobreix l’amor alhora que pateix un càncer. Jordi Dauder encarna de manera magistral el proselitista sacerdot d’entusiasme sinistre i modals beats que li va valer el Goya al millor actor de repartiment. «El film és una afirmació de vida enfront el concepte que tot és pati-ment. Hi ha fonamentalismes religiosos que diuen sí al dolor, i hem de procurar gaudir i viu-re, i el film transmet molt bé aquest missatge» (Jordi Dauder).Repetició el dia 20.

Entrada gratuïta.

22:0016a Setmana de la Ciència: 2 + 2 = ciència + cinema:The Oxford Murders / Los crímenes de OxfordÁlex de la Iglesia, 2008. Int.: Elijah Wood, John Hurt, Leonor Watling, Julie Cox, Anna Massey. Gran Bretanya-França-Espanya. VOSE. 110’

Vegeu el comentari del dia 15.

DISSAbTE 1917:00Sessió infantil / El Meu Primer Festival:Cine-concertMuda. 42’. Projecció en Betacam digital

T’imagines veure una pel·lícula on la música no surti de la pantalla, sinó que la toqui un pianista directe? Doncs aquest pianista es diu Joan Pineda i és un especialista en fer cine-concerts. Tocarà per a tots nosaltres i acompanyarà amb el piano les pel·lícules que passem! Es projecten els films següents: Balloonland (Ub Iwerks, 1935. EUA); Va-cation (Dave & Max Fleischer, 1924. EUA); The Masquerader (Charles Chaplin, 1914. EUA); Ups ‘n Downs (Rollin Hamil-ton, Paul Smith, 1931. EUA), i There It Is (Charley Bowers, 1928. EUA).

Amb l’acompanyament musi-cal del mestre Joan Pineda.

19:30Jordi Dauder, l’actor compromès:AzañaSantiago San Miguel, 2008. Int.: Jordi Dauder, Mario Pardo, Rosa Renom, Juan Margallo. Ca-talunya. VC. 86’. Projecció en Betacam digital.

El 2008 fou l’any de Jordi Dauder: a més de guanyar el Goya per la seva interpretació a Camino també va obtenir el premi Gaudí al millor actor per la recreació de Manuel Azaña, el líder polític i literat afamat que fou el darrer president de la II República Espa-nyola. Azaña se centra en les jornades del 18 a 21 de juliol de 1936 i en com va viure Azaña el cop d’Estat. Dauder, que coneixia a la perfecció la vida del polític, ens permet descobrir facetes singulars de la personalitat rica i polièdrica del més intel·lectual dels po-lítics espanyols.

22:0016a Setmana de la Ciència: 2 + 2 = ciència + cinema:L’enfant sauvage / El pequeño salvajeFrançois Truffaut, 1969. Int.: François Truffaut, Jean-Pierre Cargol, François Seigner, Jean Das-té, Annie Miller, Paul Villé. França. VOSE. 83’

A finals del segle XVIII apareix un nen que viu en estat salvatge als boscos de l’Aveyron. El professor Jean Itard es fa càrrec de la seva educació. Una sensible aproximació a un fet real on Truffaut i Nés-tor Almendros, el director de fotografia del film, demostren el seu amor pel cinema i per la narració pura, similar a la que s’utilitzava durant el cinema mut. El film és una joia ex-quisida on Truffaut fa palesa la seva estima-ció per tot el món que envoltava la infància, així com la necessitat dels éssers humans de viure en convivència amb la resta dels éssers humans. El film també subratlla que els infants han de rebre una educació tal que els permeti esdevenir adults dignes. Tota una lliçó moral que el cinema dóna cada vegada amb menys freqüència.Repetició el dia 20.

DIUMENGE 2017:00Sessió infantil / El Meu Primer Festival:FantasiaBen Shardsteen, 1940. EUA. VE. 124’

El projecte més ambiciós de Walt Disney, amb què va portar al límit la capacitat expressiva i avantguardista dels dibuixos animats. El film es compon de vuit episo-dis animats al ritme de partitures de Bach, Beethoven, Dukas, Txaikovski, Stravinski, Ponichelli, Mussorgski i Schubert. L’ori-gen fou l’episodi protagonitzat per Mickey Mouse L’aprenent de bruixot (Paul Dukas), basat en el tema de Goethe i en què el cèlebre ratolí s’emprova el barret del seu mestre fetiller amb resultats catastròfics. Per a aquest film, Disney va inventar un nou sistema de so semblant a l’estereofò-nic, que va anomenar FantaSound, tot i que finalment va ser inviable usar-lo perquè instal·lar-lo a les sales de projecció enca-ria molt el pressupost.

19:3016a Setmana de la Ciència: 2 + 2 = ciència + cinemaL’enfant sauvage / El pequeño salvajeFrançois Truffaut, 1969. Int.: François Truffaut, Jean-Pierre Cargol, François Seigner, Jean Dasté, Annie Miller, Paul Villé. França. VOSE. 83’

Vegeu el comentari del dia 19.

21:45Jordi Dauder, l’actor compromès:CaminoJavier Fesser, 2008. Int.: Nerea Camacho, Carme Elías, Mariano Venancio, Manuela Vellés, Jordi Dauder. Espanya-Catalunya. VE. 135’

Vegeu el comentari del dia 18.

Entrada Gratuïta

C

VO. Versió original- VC. Versió catalana- VE. Versió espanyola - VOSC. Versió original amb sub-títols en català- VOSE. Versió original amb subtítols en espanyol - SD. Sense diàleg. Subtitulatgeelectrònic: SAVINEN. Preus: Entrada: 3 €. Entrada reduïda (aturats, jubilats, Carnet jove, títols de família nombrosa o monoparental, Xarxa de Biblioteques Públiques + Convenis institucionals): 2 €. Club Super3: entrada gratuïta pel titular del carnet i reduïda per a l’acompanyant. Abonaments: 20 sessions: 40 €. Carnet Lliure circulació: 90 € (vàlid per un any natural). Les durades que s’indiquen són aproximades.

Sessions Aula de Cinema: Entrada preferent per a alumnes de centres concertats, fins a 10 minuts abans de començar la sessió. Projeccions- Cinema Aquitània. Avinguda Sarrià, 33. 08029 Barcelona – Telèfon 93 410 75 90 – Metro: Hospital Clínic (L5) – Autobusos: 6, 7, 15, 27, 32, 33, 34, 41, 54, 59, 63, 66, 67, 68, N3 – Tramvia: Trambaix T1, T2, T3. Oficines i Biblioteca- Portal de Santa Madrona 6-8. 08001 Barcelona. Tel. 93 316 27 80. Arxiu- Gran Via de les Corts Catalanes, 184. 08038 Barcelona. Telèfon: 93 298 82 60. filmoteca.cultura@gencat.cat

Impr

ès a

mb

pape

r cer

tifica

t FSC

®

Dip

. Leg

al B

-38.

546-

81

ISSN

201

3-27

43 (e

dici

ó en

pap

er)

ISSN

201

3-26

62 (e

dici

ó di

gita

l)