En aquest tercer diumenge de quaresma es llegeix, com a primera lectura de la Missa, la narració dels deu manaments, al llibre de l’Èxode.Aquest text m’ha suggerit reflexionar sobre la vigència dels deu manaments avui.

Recordo un llibre del monjo Anselm Grün que portava per títol Els deu manaments, camins vers la llibertat, i penso de veritat que cal emmarcar els deu manaments en relació amb l’alliberament i la llibertat.Als que tenim més anys, parlar dels manaments potser ens suggereix només unes normes que s’havien de complir, ni que fos a desgrat, i que servien per fer examen de consciència abans de la confessió. Però segur que haver estat educats en el compliment dels deu manaments ens ha donat criteris d’orientació per a la vida i per distingir el que està bé i el que està malament.Les noves generacions potser no coneixen els deu manaments, i als qui els puguin haver après a la catequesi potser els semblarà que són història, una cosa del passat.Si estem atents a l’actualitat podem descobrir que molts fets mostren que no es compleixen els manaments, tant en l’aspecte personal com social. Quan les persones ja no

saben el que és bo i correcte, quan ja no segueixen unes normes, ni nosal-tres ni el món esde-venim més humans o més lliures, ens construïm déus ab-soluts –valors abso-luts– que ens escla-vitzen o esclavitzen

els altres. El llindar del no matar és cada vegada més difús, com ho mostren els atemptats terroristes, els homicidis, la violència, els avortaments, l’eutanàsia, la solució dels pro-blemes amb guerres i amb la llei del més fort.Quan el matrimoni ja no és una institució sagrada i ja no requereix la fidelitat, es trenquen les famílies. Quan no es respecta el propi cos i el dels altres es perd la dignitat i es pot convertir la sexualitat en una mercaderia. Pensem en les maneres actuals de robar, no només mitjançant els robatoris més habituals, sinó en els comesos per persones amb

càrrecs importants; pensem en la corrupció, en les vendes de drogues i armes que roben tantes vides. I podríem continuar, però n’hi ha prou amb tot això com a mostra per adonar-nos de la vigència dels deu manaments.El poble d’Israel rep els manaments al desert, a la muntanya del Sinaí, sabent que Déu l’ha alliberat de l’esclavatge d’Egipte i que ara vol oferir-li una aliança d’amor. Per això són rebuts com una distinció especial, no com una càrrega, i perquè el poble sigui un poble lliure. Hi descobreixo qui és Déu i qui soc jo, i alhora quin és el camí de la veritable llibertat personal i social.Jesús parla dels manaments i els assumeix portant-los a plenitud (Mt 5, 17-20).

Recordem els deu manaments:Amor a Déu...El primer: Estimaràs Déu sobre totes les coses.El segon: No diràs el nom de Déu en va.El tercer: Santificaràs les festes.Amor al proïsme...El quart: Honraràs pare i mare.El cinquè: No mataràs.El sisè: No cometràs accions impures.El setè: No robaràs.El vuitè: No diràs falsos testimonis ni mentiràs.El novè: No consentiràs pensaments ni desitjos impurs.El desè: No desitjaràs els béns del teu proïsme.Aquests deu manents s’engloben en dos, això és: estimaràs Déu sobre totes les coses, i el proïsme com a tu mateix, per amor de Déu. (Mt 22, 36-39).

ELS DEU MANAMENTS SÓN VIGENTS!

«Cal emmarcar els deu manaments en relació amb l’alliberament i la

llibertat»

ANY XCIII - 7 MARÇ 2021 - NÚM. 4.870DIÒCESI DE GIRONA

SALM 18

R. Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.

És perfecta la llei del Senyor,i l’ànima hi descansa;és ferm el que el Senyor disposa,dona seny als ignorants. Els preceptes del Senyor són planers,omplen el cor de goig;els manaments del Senyor són

transparents,il·luminen els ulls. Venerar el Senyor és cosa santa,es manté per sempre;els determinis del Senyor són ben

presos,tots són justíssims. Són més desitjables que l’or fi,més que l’or a mans plenes;són més dolços que la mel regalimant

de la bresca.

PARAULA DE DÉULECTURES DEL DIUMENGE TERCER DE QUARESMA

GUSPIRES D’EVANGELI

Primera Lectura

Lectura del llibre de l’Èxode, 20, 1-3.7-8.12-17

En aquells dies, Déu digué aquestes paraules: «Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, d’un lloc d’esclavatge. No tin-guis altres déus fora de mi, no prenguis en va el nom del Senyor, el teu Déu, perquè el Senyor no deixa sense càstig el qui em pren en va en el seu nom. Celebra el repòs sagrat del dissabte. Honra el pare i la mare, i tindràs llarga vida al país que et dona el Senyor, el teu Déu. No matis. No cometis adulteri. No robis. No declaris falsament contra un altre. No desitgis la casa d’un altre. Ni tampoc la seva esposa, el seu criat, la seva criada, el seu bou o el seu ase; ni res que tingui ell».

Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint, 1, 22-25

Germans, els jueus demanen signes prodigiosos, els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en l’absurd de l’obra de Déu hi ha una saviesa superior

L’EVANGELI

Lectura de l’evangeli segons sant Joan, 2, 13-25

Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes as-seguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia». Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dones que t’autoritzi a fer això?». Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?». Però ell es referia al santuari del seu cos.Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li re-velessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home.

En esperit i en veritat

En l’evangeli d’aquest diumenge, Je-sucrist, a l’expulsar els mercaders del temple, recorda que no podem conver-tir en mercat la casa del Pare i que el zel pel temple el consumia. No estem gaire acostumats a la imatge d’un Jesús tan rigorós i estricte, però quan es tracta de la casa del Pare, de la pregària al Pare, som al cor mateix de la vida cristiana. No fa pas gaires dies, a l’inici mateix d’aquesta Quaresma, l’evangeli ens ad-vertia que la pregària al Pare del cel ha de néixer del més profund interior de la persona, del cor honrat i sincer: per això, quan preguem, cal que ens tanquem amb pany i clau, i preguem al Pare, que és present en els llocs més amagats, i recompensarà la pregària feta amb sen-zillesa de cor, i en esperit i en veritat.

Pere Carreras

Edita: Oficina de Comunicació del Bisbat de Girona Adreça: Plaça del Vi, 2-17004 Girona - Tel.: 972 41 28 84 - www.bisbatgirona.cat comunicacio@bisbatgirona.cat.Impressió: www.palahí.cat - DL Gi 117-1958.

bisbatgirona

@bisbatgironabisbatgirona

COVID-19: mestres i escolaEnguany les escoles han es-tat marcades per dos temes sobrevinguts: la COVID-19 i la LOMLOE. La primera ens ha acompanyat ja des del curs ante-rior, i ha condicionat també l’ac-ció educativa del present curs. La LOMLOE, en general, ha pas-sat més desapercebuda, sense fer soroll. És una nova llei orgà-nica d’educació, complexa, amb poc suport parlamentari i molt ideològica. Això la fa fràgil i, previsible-ment, poc estable.

La COVID, per a l’escola, ha estat un indicador de la capacitat d’adapta-ció i de proactivitat dels docents. Allò que ens semblava impossible fa just un any, no només ho hem integrat a la nostra normalitat, sinó que ho veiem com una oportunitat de millora i amb perspectiva de continuï-tat en un futur. Hem convertit un problema en objectiu: una oportunitat de creixement en la nostra formació i en la nostra praxi docent.

Com a col·lectiu és evident que hem experimentat vulnerabilitat perso-nal. En contrapartida, ens hem enfortit amb virtuts com la humilitat, i sa-bent-nos portadors d’esperança i de confiança en la gestió de la por i de la incertesa. L’acompanyament a moltes famílies ha estat apassionant.

Crec que s’han alçat poques veus –de les que creen opinió– agraint l’es-forç dels docents. Els equips directius han fet un esforç ingent en l’or-ganització del curs. I aquest esforç s’ha traduït en pocs contagis en els centres i en normalitat acadèmica. Cal felicitar-los. El treball, fet amb re-alisme i capacitat d’adaptació, ha estat col·lectiu. D’aquí a un temps hau-rà de ser valorat objectivament i lliure d’emocions.

Del 15 al 24 de març les famílies amb fills en edat d’escolaritzar hauran de fer la preinscripció als centres educatius. Des d’aquest escrit enco-ratgem els pares a sol·licitar l’assignatura de religió catòlica, assignatu-ra que obre a la transcendència a partir d’uns continguts acadèmics, els quals han de ser completats amb la vivència i la celebració en la cate-quesi parroquial.

Pere MicalóDelegat episcopal d’Ensenyament i de l’Escola Cristiana

L’Escolania de Montserrat ha convertit enguany la tradicional jornada de portes obertes en unes «portes obertes per-manents». Les famílies que ho desitgin podran conèixer de manera presencial el projecte educatiu de l’Escolania, i també les seves instal·lacions, tot con-certant dia i hora per fer-hi una visita personalitzada.Paral·lelament, demà dilluns 8 de març, a les 18.30 h, els responsables de l’Escolania faran una videoconferència informativa (webinar) amb les famílies interessades, per explicar-los què és l’Escolania i poder respondre totes les preguntes que formulin al respecte.Les famílies que vulguin tenir-hi un pri-mer contacte podran descobrir l’edu-cació integral que ofereix l’Escolania, que va més enllà de la música. I és que durant l’estada al centre l’alumne aprèn molta música, i també un ensenyament general humà de qualitat. Durant els cinc anys que roman el noi a Montser-rat, a més de formar part d’una escola que té grups molt reduïts, també aprèn molt de la convivència amb els altres i de les moltes experiències que suposa anar a cantar amb el Cor arreu del país i a l’estranger.L’estada al centre es planteja com un guany per a tothom: per al noi, per a la família i per a l’Escolania. Per formar-ne part només cal que l’alumne tingui ap-titud per a la música i bona veu, sense que la part econòmica hagi de ser cap impediment. Si és necessari, l’Escola-nia ofereix beques a les famílies que ho demanin. L’objectiu és que qualsevol noi que tingui aptituds per a la música pugui ser escolà.L’Escolania està formada per alumnes que cursen entre 4t de Primària i 2n d’ESO. L’entrada és a 4t de Primària, però també es pot fer a 5è, si aquell curs ha quedat alguna plaça lliure. És recomanable que, si el nen i la família hi estan interessats, el contacte amb l’Escolania es faci com més aviat millor: el procés de preparació i seguiment es pot fer a partir de 1r de Primària.Per concertar una visita al centre o bé per inscriure’s a la videoconferència in-formativa cal fer-ho a través de la pàgina web www.escolania.cat o bé trucant al telèfon 93 877 77 67.

MIRADOR

L’Escolania de Montserrat obre les portes a futurs escolans

Càritas facilita els donatius a través de Bizum

Càritas Diocesana de Girona ha habilitat un nú-mero de Bizum per facilitar les donacions per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social. A partir d’ara, per realitzar un donatiu a Càritas Diocesa-na de Girona a través d’aquesta plataforma no-més cal accedir a l’aplicació de la seu electrònica

del banc o descarregar l’aplicació Bizum al mòbil, realitzar l’opció «Fer un donatiu», cercar Càritas Diocesana de Girona o el número 01580, i indicar-ne l’import.Per obtenir el certificat de donatiu per a la declaració de la renda, cal adreçar-se a atenciodonant@caritasgirona.cat.Tots els donatius es destinaran a lluitar contra la pobresa i l’exclusió social a través dels projectes de l’entitat a tota la Diòcesi.

AGENDA SANTORAL I LECTURES

APUNTS

Diumenge tercer de Quaresma, 7 de març de 2021. Ardó Esmaragde (+ 843), monjo. Stes. Perpètua i Felicitat (+ 203), companyes màrtirs. Lectures: Ex 20, 1-17 (o més breu: 20, 1-3.7-8.12-17) / Sl 18 / 1C 1, 22-25 / Jo 2, 13-25.Dilluns, 8. St. Joan de Déu (+ 1550), fun-dador de l’Orde Hospitalari i patró dels bombers i de les persones que treballen en hospitals. Lectures: 2R 5, 1-15a / Sl 41 / Lc 4, 24-30.Dimarts, 9. St. Pacià (+390), bisbe de Bar-celona. Sta. Francesca Romana (+ 1440), vídua. Fundadora de la congregació de les Oblates. Declarada per Pius XI, l’any 1925, patrona dels automobilistes. Advocada de les vídues. Lectures: Dn 3, 25.34-43 / Sl 24 / Mt 18, 21-35.Dimecres, 10. St. Joan Ogilvi (+ 1615), prevere jesuïta màrtir. Sta. Maria Eugènia de Jesús Milleret (+ 1898), fundadora de les Germanes de l’Assumpció. Lectures: Dt 4, 1.5-9 / Sl 147 / Mt 5, 17-19.Dijous, 11. St. Sofroni (+ 639), bisbe de Jerusalem. St. Eulogi de Còrdova (+ 859), prevere màrtir. Sta. Àurea (+ 1070), asceta. Lectures: Jr 7, 23-28 / Sl 94 / Lc 11, 14-23.Divendres, 12. St. Lluís Orione (+1940), fundador de la Petita Obra de la Divina Pro-vidència, dedicada a infants abandonats. St. Maximilià de Tebessa (+ 295), soldat màrtir, patró dels objectors de consciència i dels no-violents. Sta. Serafina de San Gi-mignano (+1256), testimoniatge cristià a través de la seva delicada salut. Lectures: Os 14, 2-10 / Sl 80 / Mc 12, 28b-34. Dia d’abstinència. Dissabte, 13. St. Roderic / Rodrigo (+ 857), prevere, i Salomó, seglar, màrtirs a Còrdo-va (+ 857). Macedoni, Patrícia (esposa) i Modesta (filla); matrimoni màrtir a Nico-mèdia el 303. Vuitè aniversari de l’elecció del papa Francesc. Lectures: Os 6, 1-6 / Sl 50 / Lc 18, 9-14.Litúrgia de les Hores. Diumenge, del diumenge. De dilluns a divendres, de la fèria. Dissabte, propi.

Mn. Jordi Orobitg dirigeix el recés de Quaresma per a preveres i diaques

El dimarts 16 de febrer va tenir lloc el recés de Quaresma per a preveres i diaques del Bisbat de Girona, sota el títol «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova» (Mc 1, 15). En aques-ta ocasió, a causa de la pandèmia, es va haver de celebrar novament

de forma virtual, de la mateixa manera que el d’Advent. Va ser dirigit per Mn. Jordi Orobitg, rector de Puig-reig, la Guàrdia i Merlès, a la Diòcesi de Solsona. Entre altres responsabilitats, ha estat rector del Seminari de Solsona i del Seminari interdiocesà.El vídeo complet del recés es pot veure a www.youtube.com/BisbatGirona.

El santuari del Mont reobre les seves portes el diumenge 14 de març

Amb motiu de la festivitat de sant Bernat de Menthon, patró del món ex-cursionista, el proper diumenge 14 de març reobrirà les seves portes el san-tuari de la Mare de Déu del Mont. Com cada temporada, des del Patronat del santuari s’escull un tema d’espiritualitat per ajudar els visitants. Enguany és «El Mont: un far que ens guia».

De juliol a setembre cada diumenge a les 13 h hi haurà missa, i els altres mesos en què el santuari sigui obert s’oficiarà el primer i el tercer diumenge.Per a més informació, podeu consultar la pàgina web www.ma-rededeudelmont.com o trucar al telèfon 972 19 30 74 (santuari) o 646 453 648 (patronat).

DIUMENGE, 7 DE MARÇ

Visita Pastoral del bisbe Francesc als Masos de Pals. A dos quarts de 10 del matí, missa a l’església parroquial.

DIMARTS, 9 DE MARÇ

Sessió acadèmica «Commemora-ció dels vint-cinc anys del Concili Provincial Tarraconense de 1995». A dos quarts de 10 del matí a l’Ate-neu Universitari Sant Pacià (C/ Dipu-tació, 231, Barcelona).

DIUMENGE, 14 DE MARÇ

Visita Pastoral del bisbe Francesc a Sant Feliu de Guíxols. A les 11 del matí, missa a l’església del monestir.

Festa de sant Bernat Menthon, pa-tró dels excursionistes. A la 1 del migdia, missa al santuari de la Mare de Déu del Mont. Inclourà la proces-só del sant i la benedicció dels estris de muntanya. També té lloc la rome-ria de les parròquies de Banyoles.

EsglésiaVivaPresenta: Àngel Rodríguez Vilagran

Magazín setmanal de 30 minuts amb reportatges i entrevistes d’actualitat de l’Església de Girona.

Té els apartats: La Paraula del Bisbe (amb Mons. Francesc Pardo),Punt de Vista (comentari d’actualitat a càrrec de diferents col·laboradors), notícies i l’evangeli dominical.

Mensualment: Música sense complexos (Xavier Roca) i Cinema de valors (Narcís Mir).

El 1993 va rebre el Premi Bravo de Ràdio, que atorga la Conferència Episcopal Espanyola.

Nota: el programa a la Cadena COPE porta per nom “El Mirall”.

També es pot escoltar per Internet al web del Bisbat a Programes de Ràdio

L’emeten:Cadena COPE Girona 89.9 FM Divendres 13.30Caldes FM 107.9 FM Diumenges 8.30Girona FM 92.7 FM Diumenges 8.30Ràdio Arenys de Munt 107.0 FM, Diumenges 10.30Ràdio Bonmatí 107.1 FM Diumenges 8.30Ràdio Calella 107.9 FM Diumenges 9.00Ràdio Canet de Mar 107,6 FM Diumenges 8.30Ràdio Cap de Creus 88.7 FM Diumenges 7.00Ràdio Cassà de la Selva 103.1 FM Dissabtes 20.35Ràdio Estel 103.4 FM Divendres 23.00Ràdio l’Escala 107.6 FM Diumenges 8.30Ràdio la Vall (Les Preses) 107.6 FM Diumenges 8.30Ràdio les Planes 107.7 FM Diumenges 8.00Ràdio Mar d’Amunt (Port de la Selva) 107.0 Diumenges 9.00Ràdio Palafrugell 107.8 FM Diumenges 9.00Ràdio Salt 97.7 FM Dissabtes 8.00Ràdio Sant Gregori 107.9 FM Diumenges 10.00Ràdio Sant Pol 107.2 FM Diumenges 9.00Ràdio Sarrià 87.6 FM Dissabtes 8.30Ràdio Tordera 107.1 FM Dissabtes 9.00