Els CREI de Catalunya. Intervenció, perfil i evolució dels ... · menor volum de dades, però...

1

Els CREI de Catalunya. Intervenció, perfil i evolució dels joves atesos

MartaSabaté-Tomàs(UniversitatAutònomadeBarcelona)

JosefinaSala-Roca(UniversitatAutònomadeBarcelona)

LauraArnau(UniversitatAutònomadeBarcelona)

2

INDEX

1. INTRODUCCIÓ...................................................................................................................3

2. OBJECTIUS........................................................................................................................3

3. DISSENY............................................................................................................................4

3.1. Metodologia.............................................................................................................4

3.2. Participants...............................................................................................................4

3.3. Instrumentsipladerecollidadelainformació........................................................5

3.4. Anàlisidedades........................................................................................................8

4. RESULTATS........................................................................................................................8

4.1. ElsCREIdeCatalunya:descripció,similitudsidiferències.......................................8

4.2. Perfildelapoblacióacollidaqueesvadesinternardurantels3anysprevisalarealitzaciódel’estudi.........................................................................................................18

4.3. Evoluciódelsjovesquevanresidirmésd’unanyalsCREI.....................................26

5. CONCLUSIONSIORIENTACIONSDEFUTUR....................................................................52

6. AGRAÏMENTS..................................................................................................................53

7. REFERÈNCIES..................................................................................................................53

8. ANNEXOS........................................................................................................................54

3

*Enlaredacciód’aquesttexts'hautilitzatmajoritàriamentelgenèricmasculíperfermésàgillalectura.Així,cadavegadaques’esmentalaformamasculinaquedaconsideradatambélafemenina,totique,quanesparlaespecíficamentdelscentresqueacullenanoiess’handiferenciatelssexes.

1. INTRODUCCIÓLaLleidelsDretsiOportunitatsenlaInfànciai

Adolescència, regula en l’article 133 els Centresd’EducacióIntensiva:

1. Quan sigui necessari, en consideració a lescaracterístiques o al capteniment delsadolescents acollits, s’han de crear centres ounitats amb espais d’escolarització propisreconeguts per l’Administració educativa ambactivitats escolars reconegudes pel sistemaeducatiu, i que incorporin en llur configuracióarquitectònica elements constructius deprotecció, amb l’objecte d’afavorir l’eficàciadels programes educatius, pre-laborals o detractamentpsicològicoterapèutic.

2. Aquestscentrestenencomaobjectiudonarunarespostaeducativaiassistencialalsadolescentsque presenten alteracions de conducta querequereixenunsistemad’educacióintensiva.

3. En aquests centres es poden restringir osuprimirlessortidesperuntempsmàximd’unmes, de manera que es puguin desenvoluparprogrames individuals. En aquests casos, elsadolescentspodenformularunareclamacióenformadequeixaalaunitatdirectivacompetenten infància o adolescència o al procurador oprocuradora dels infants i els adolescents. Larestricció o supressió de les sortides s’ha denotificaralMinisteriFiscalenelterminidevint-i-quatre hores a comptar d’haver estatadoptadais’haderevisarsetmanalment.

4. S’ha de vetllar perquè les pràctiques decontencióenelscentresrespectinelsdretsdelsinfants i els adolescents, d’acord amb elreglament que ha de desenvolupar eldepartament competent enmatèria d’atencióals infants i alsadolescents.Aquest reglamenthadelimitarelsusosdelessalesidelesaltresmesures de contenció i aïllament físic delsinfantsielsadolescentsenelscentresdetipusterapèutic o d’educació intensiva, per tal quese’n faci un ús limitat i extraordinari per aprotegir l’infanto l’adolescentdesimateixenepisodisdeviolència,iencapcasnoespoden

utilitzarcomamesuresdesancióocorrecció.Elsubministrament de psicofàrmacs als menorsperpartdelpersonaldelscentreshadetenirunseguimentmèdiciencapcasnopotesdevenirunametodologiadecontencióhabitual.

Aixídoncs,aquestscentrestenenencomanadal’educació d’aquells joves que estan en una situaciód’especial risc, perquè a les circumstàncies familiarss’afegeixenalteracionsdeconductaoaltresproblemesquepodengreumentobstaculitzarunainserciópositivaalmónadult.

De fet, en un estudi realitzat per Oriol, Sala iFilella (2015), es va observar que el 34.5% dels jovesinternsacentresdejustíciajuvenilerenjovestutelats,la qual cosa suposava que els joves tutelats tenen 57vegades més de possibilitats d’entrar a un centre dejustíciajuvenilqueunjovenotutelat.Enl’estudiesvaobservarquemoltsdelsjovestutelatsinternsajustíciajuvenilhavienestatinternsenCREIs;ipertant,s’haviaintentat fer una intervenció educativa intensiva perreconduiraljove;perònos’haviaobtingutl’èxitdesitjat.

EsperaixòqueenaquestestudiespersegueixanalitzarelperfildelsjovesatesosenelsCREI,eltipusd’intervenció que es realitza i quins són els factorsassociatsal’èxitd’aquestsjoves,siguinfactorsassociatsa la intervenció del centre, siguin del propi jove o del’entorndel jove.Conèixeraquestsfactorspotaportarinformació rellevant que faciliti als CREI reflexionarsobre les seves intervencions i analitzar quinesestratègiespodenincrementarelseuimpacte.

2. OBJECTIUSA nivell general, aquesta recerca pretén

explorar les intervencions que es fan als CREI deCatalunya i analitzar quins factors estan associats al’evoluciópositivadelsjovesalscentres.Demaneramésespecíficaespersegueix:

1. Descriure els CREI de Catalunya i lesintervencionseducativesques’hirealitzen.

2. Conèixerel tipusdepoblacióqueacullenelsCREIil’evolucióquefanalscentres.

4

3. Identificar les característiquesdels jovesquepoden associar-se a una evolució positivadurantlasevaestadaalsCREI.

4. Analitzar les intervencions realitzades en elscentres que faciliten l’evolució positiva delsjoves.

5. Identificarelsfactorscontextualsielssuportsque poden tenir un impacte en l’evoluciód’aquests joves, ja sigui facilitador odificultant.

3. DISSENY

3.1. MetodologiaLametodologia utilitzada ésmixta, combinant

processosd’anàlisiquantitativaambprocessosd’anàlisiqualitativa, per a obtenir una visiómés completa delfenomenestudiat.

La recerca s’ha dividit en tres blocs d’anàlisi perdesgranarlarealitatdel’objected’estudi.Aquestblocssón:

1. Els centres: característiques, funcionament iintervencióques’hirealitza.

2. PerfildepoblacióqueelsCREIvanacolliriquevanserdesinternatsdurantels3anysprevisalarealitzaciódel’estudi,entreelgenerde2011ieldesembrede2014-segonselmomentdelarecollidadedades-.

3. Evoluciódelsjovesquevanresidirmésd’unanyalsCREIielsfactorsquehivaninfluir.

Enlaprimerafaseesvarecollirinformaciósobre

els CREI per poder conèixer en profunditat les sevescaracterístiques i la seva manera de treballar. Aixímateixesvananalitzarlessimilitudsidiferènciesentrecentres.Aquestainformacióesvautilitzarperaferuna“radiografia” dels centres i poder-ho relacionar,posteriorment,ambl’evoluciódelsjoves.

Enunasegonafaseesvaindagarsobreelperfil,les problemàtiques, l’evolució i altres dades generalsd’aquells joves que van ser desinternats dels CREIdurant els 3 anys previs a la realització de l’estudi.Interval de 3 anys distribuït entre gener del 2011 i eldesembredel2014iquevariasegonselmomentenquees van recollir les dades a cada centre. Es volia tenir

informaciód’unperíodedetempsprouamplipertenirdadessuficientsperatenirunamostrasignificativaperòalavegadaesbuscavaqueaquestperíodenofosgairellunyàeneltempsiperatenirfacilitatenrecuperarlainformacióqueesdemanava.Calmencionarqueenundelscentresnomésesvarecollirinformaciódels2anysprevisal’estudiperquèelnombredejovesqueatenenésmoltgranielsprofessionalsdelcentrenodisposavendetempssuficientperrevisartantscasos.Unaltredelscentresvaobrirel2012i,pertant,vaproporcionarunmenorvolumdedades,peròsuficientsperapoderfer-nel’anàlisi.

En la tercera fase es va aprofundir en elconeixementdetotsaquellscasosestudiantsalafase2que havien residit durant un any o més als CREI. Enaquesta part de l’estudi es va recollir informaciódetallada per a poder valorar l’impacte que va tenirl’estadaalcentreenaquestsjoves.

AquestestudivaseraprovatpelComitèÈticdela Universitat Autònoma de Barcelona (CEEAH) icompleixelsprincipisèticsiderespectealsdretsdelespersonesparticipants.

3.2. ParticipantsL’estudi va comptar amb laparticipaciódels4

CentresResidencialsd’EducacióIntensivaaCatalunya-queoferienun totalde94places- idelsprofessionalsquehitreballaven.

Alaprimerafasehivanparticiparuntotalde18professionals que van respondre una entrevista.Aquestsprofessionalsvanseracadacentre:eldirectoriunrepresentantdecadascundelsperfilsprofessionalsexistents als CREI, que són l’educador, el psicòleg, elmestreielmestredetaller.Noobstant,enuncentrenodisposavendepsicòlegienunaltrenovaserpossibleentrevistaralmestredetaller.

En la segona fase es van recollir les dades detota la població de joves -206 casos- que es vandesinternardelsCREIenels3anysprevisalarealitzaciódel’estudi.

A latercerafaseaquestamostrade206jovesvasermodificadade formanoprobabilísticautilitzantunmostreig subjectiu per decisió raonada (Corbetta,2007). El criteri que es va utilitzar per formar partd’aquestafasedel’estudivaserhaverresiditalcentredurantunanyomés,jaqueeraelperíodedetempsque

5

els professionals dels centres van assenyalar comconvenientperaquèlaintervenciófosefectiva.Aquestcriteri el complien 86 casos, que van ser estudiats apartir d’entrevistes indirectes que van respondre elsprofessionalsquehavienestatencontactedirecteambelsjovesdurantlasevaestadaalcentre.

3.3. InstrumentsipladerecollidadelainformacióElsinstrumentsiestratègiesqueesvanutilitzar

per a la recollida d’informació van ser entrevistessemiestructurades, un qüestionari i l’observació.Aquestsinstrumentsesvanelaborardetalformaquelarecollida d’informació es fes de forma homogènia iseguint lamateixa formulació i ordre, i així facilitar elposterior procés de codificació de les respostes i lacomparació de les dades obtingudes en els quatrecentres.Sónelssegüents:

a) Entrevista semiestructurada 1: Per larecollidad’informaciódelaprimerafaseesvautilitzaruna entrevista semiestructurada per a cadascun delsperfilsprofessionalsdecadacentre(director,educador,psicòleg,mestre,mestredetaller).

L’entrevista dirigida als directors/es vapermetre conèixer el centre i el seu funcionament.Aquestaentrevistaconté6dimensions:

• Perfil del centre i professionals que hitreballen. Es pregunta per la organitzaciódel centre, els professionals i les rutinesquotidianes.

• Intervencióeducativa.Permetidentificarlapràctica educativa que es desenvolupaambeljove;quinsobjectiusesplantegen;comactuenperassolir-los.

• Relació amb els educadors. Es preguntasobrelesrelacionsques’estableixenenelcentre. Entre els joves i el seu educador-tutor, i entre els joves i els altresprofessionalsquetreballenalcentre.

• Relació amb la família, famíliescol·laboradores, i/o voluntaris. Es buscaconèixer la relació que tenen els jovesinternatsamblasevafamíliailarelacióques’estableix entre el centre i la família.També es pregunta sobre la relació delcentreamblesfamíliescol·laboradoresielsvoluntaris–enelcasdequen’hihagi-.

• Conflicte. S’aprofundeix en els conflictesméshabitualsdeldiaadiadel centre i larespostaqueesdónaalsmateixos.

• Balanç èxit/fracàs. A mode de síntesi,aquesta última dimensió pregunta perl’opinió subjectiva del director enreferència als elements que poden serfacilitadorsdel’èxitdeljoveinternat,ipelselementsquepodencausarelfracàs.

Partintd’aquestaentrevistaaldirector,esvanconstruir quatre variants d’entrevista dirigides al’educador social, al mestre, al mestre de taller i alpsicòlegdelcentre,respectantlesmateixesdimensionsperòadaptantelcontingutalatascaquedesenvolupacadaprofessional.Ambaquestdispositiud’entrevistesvam contrastar i triangular les opinions i percepcionsdels diferents professionals del mateix centre. Lesentrevistesespodentrobaral’annex1.

b)Observació:Elsdirectorsensvanacompanyaraferunavisitaperlesinstal·lacionsdecadacentreperconèixer l’organització espaial i els recursos dels quedisposaven.

c) Qüestionari. Els centres van emplenar unqüestionarionlesdemanàvemlesdadessobreelsjovesquehavienestatdesinternatsdurantels3anysprevisala realitzacióde l’estudi.Aquestesdadessón:Datadenaixement, data d’ingrés, data de baixa del centre,procedència, evolució al centre i problemàtica quepresentaven en relació al consum de substàncies,delictes,trastornsiescapoliments.Ambaquestesdadesbuscàvemdefinirelperfil-tipusdejoveques’ateniaalsCREI en aquell període de temps. Per tal de garantirl’anonimatdelsjovescadacasvaquedaridentificatperuncodiconfiguratperlesinicialsiladatad’ingrés.Aixíen cap moment els investigadors podíem conèixer laidentitat dels joves, però els centres tenien unareferènciaperapoderdesprésaprofundir, si calia,enalgund’aquestscasos.Espotveureaquestqüestionarial’annex2.

d) Entrevista semiestructurada 2. Entrevistadestinada a recavar informació sobre cadascun delsjovesquehavienresiditalcentredurantunanyomésentre2011i2014.Aquestentrevistavaserrespostaperunodiversosprofessionalsdel’equipeducatiudecadacentre (generalmentel directoro subdirector ambuncoordinador) que van tenir contacte amb el jove enqüestió i recordaven la seva trajectòria. Tal com jahavíem fet amb el qüestionari els joves quedaven

6

identificatsperlesinicialsiladatad’ingrésdetalformaque els investigadors no podien conèixer la identitatdelsjoves.Aquestaentrevistaconté6apartats:

• Dades de filiació: On queden registradesdadescomladatadenaixement,elsexe,ladatad’ingrésalcentreilad’inicidetutela.

• Perfil d’entrada: Informació que permetconèixerlatrajectòriaquehatinguteljoveabansd’entraral centre ielsantecedentsfamiliars relacionats amb la problemàticaquepresenta.

• Problemes de comportament, nivell deconflictivitat i evolució del jove. Espreguntasobrelaproblemàticadeljoveilarespostaqueelcentrehivadonar.

• Àmbiteducatiu—laboral:Recullinformaciósobre el nivell acadèmic que tenia al’arribaralcentreil’evolucióquevaferenaquest sentit durant l’estada. També espregunta sobre la formació laboral,

l’assistènciaarecursosexternsipràctiquesenempreses.

• Àmbitrelacional:S’aprofundeixenlaxarxasocial del jove, relació entre companys iamb els professionals, amistats fora delcentre,irelacióamblafamília.

• Situacióposterioralasortidadelcentre:Espreguntapelmotiudebaixa,destíisituacióde sortida, suports rebuts i situació engeneral després de reinserir-se a la vidanormalitzada.

Espottrobaraquestaentrevistaal’annex3.

Totes lesentrevistesvanpassarperunprocésdevalidacióperpartd’experts iperunpilotatgepreviabansdeseraplicades.

Eldispositiud’instrumentsutilitzats,aixícomlainformació que recullen i els informadors es potobservarenlaTaula1.

Taula1.Dispositiud’instruments,informaciórecollidaifontd’informació

INSTRUMENT INFORMACIÓ FONT

Entrevistasemiestructurada1

Ubicació del centre, emplaçament, espais, distribució,climadeconvivència,nombredenoisatesos,perfildel’equip educatiu: nombre de professionals a tempscomplet,perfilprofessional ifuncions,estabilitatdelaplantilla, organitzaciódel centre, formació continuadadelsprofessionalsdelcentre.Tipus d’activitats, RRI, objectius educatius del centre,avaluació dels processos, bones pràctiques, projectespropisdelcentre,criterisd’assignaciótutor-jove.Eixosd’intervenció, planificació diària, abordatge lessituacionsconflictives,programesdecanvideconducta.Preparació del desinternament, seguiment posteriorsistemàticidocumentat.Implicació de la comunitat: col·laboracions d’altresinstitucions,voluntaris,(quants,quèfan,etc.)Balançdel’èxitofracàsdelesintervencions.Elementsfacilitadors d’una intervenció exitosa i elements quepodenportaralfracàssegonsl’apreciaciósubjectivadel’entrevistat.

EquipdirectiuAltres professionals delcentre(psicòleg/mestre/educadorsocial)

Qüestionari

Data de naixement, data d’ingrés, data de baixa,procedència, evolució al centre i problemàtica quepresentaven en relació al consum de substàncies,delictes,trastornsiescapoliments.

Equipdirectiu/educadors

7

Entrevistasemiestructurada2

Procedència(defamília,deCRAE,...)nombredecentrespelsquehapassat).Antecedents familiars, trajectòriadeljoveabansd’entraralcentre.Tempsd’estadaalcentre.Nivell acadèmic i formatiu, assistència a recursosexterns durant l’estada al centre, pràctiques enempreses.Problemespsicològicsodesalutmentalifísica.Problemàtica associada al consum de substàncies,delictes,escapoliments.Nivelldeconflictivitat.Xarxasocialdeljove,relacióentrecompanysiambelsprofessionals, amistats dins i fora del centre, relacióamblafamília.Membres familiars disponibles, relació amb aquestsmembres.Referentforadelcentre,xarxesdesuportalsortir.Suportseconòmicsrebutsdel’administracióod’altresentitatsdurantl’estadaidesprésdel’estada.Acompanyamenteducatiu/emocionalrebut.Factors que han facilitat i dificultat l’evolució positivadeljovealcentre.

Equipdirectiu/educadors

3.3.1.ProtocolderecollidadedadesCom ja hem mencionat, la recerca que ens

ocupasorgeixd’unapeticióespecíficadelaDGAIA,queté la voluntat de promoure i facilitar investigacionscientífiques en l’àmbit de la infància i l’adolescència.Ambaquest rerefons,elDepartamentensva facilitarl’accésals centres,alsquevamaccedirentreelmaigdel2014ielnovembredel2015.Enaquestesvisitesesvan realitzar entrevistes amb els equips directius decada centre, vam veure com eren els centres i vamentrevistar a unmembre de cadascun dels diferentsperfilsprofessionals.

Vam demanar que ens proporcionessin unllistat amb els joves que havien estat desinternatsdurant els 3 anys previs a la realització de l’estudi.Aquest interval de temps va quedar comprès entregener del 2011 i desembre del 2014. Dins d’aquestespai temporal vam escollir, de cada centre, aquellscasos que van ser desinternats en un períodedeterminatde36mesos.Esvandemanarlesdadesdelsjovesdesinternatsenaquests3 anysper fer-nosunaidea del tipus de joves que eren atesos als CREI enaquell moment, tenint en compte que en una fase

posteriordelainvestigaciós’aprofundiriaenl’evolucióalcentred’algunscasosconcrets.

La informació obtinguda en el primer centreanalitzat, Pedrenyal, quedava acotada entre els anys2011i2014,vaserrecollidal’abrilde2014ilesdadesproporcionadeserenfinselfebrerd’aquellmateixany.Per tant el període de temps en que s’ubicaren elscasosvaserd’unamicamésde3anys,38mesos.

En el segon centre analitzat, Castanyers,s’obtinguélainformaciódelscasosdesinternatsentregener de 2011 i desembre de 2013 (36 mesos). Lesdadesvanserrecollidesdurantelprimertrimestrede2014.

Eneltercercentre,Guaret,esvapreguntarpelsjovesdesinternatsentregenerde2012idesembrede2014,(36mesos).Aquestesdadesvanserrecollideselfebrerde2015.

Enelquartiúltimcentrevisitat,MasRitort,esvapreguntarperlesjovesdesinternadesdesdelgenerdel2013jaqueelcentrefouinauguratelnovembredel2012iensvanexplicarqueenaquellsdosmesosinicialsno hi va haver desinternaments. S’obtingué lainformaciódelesbaixesproduïdesfinsl’abrildel2015,

8

que és quan es van recollir les dades (27mesos). Lamostra,enaquest centre,quedàconfiguradaapartirdelespossibilitatsqueoferiapeltempsqueportavaenfuncionament.

Apartird’aquestllistat,esvaacotarlamostraa aquells joves de cada centre que havien residit alsCREI durant un any o més i vam tornar a visitar elscentres per a realitzar una sèrie de sessionsd’entrevistesambelsprofessionalsperaprofundirencadascund’aquestscasos.

Esvaelaborarunfulldeconsentimentinformatque va signar cada un dels professionals abans derealitzarlesentrevistes.

3.4. AnàlisidedadesPer analitzar les dades obtingudes en les

entrevistes es va triangular i contrastar la informacióproporcionada pels diferents professionals i vamprocedir a elaborar una fitxa descriptiva de cadacentre. A partir d’aquestes fitxes descriptives es varedactarundocumentqueplasmalavisiógeneraldelaforma de treballar dels quatre centres en conjunt,matisantlesdiferènciesques’hivantrobar.

Amb la informació obtinguda a partir delqüestionari als joves desinternats es va crear unamatriudedades.Ambaquestamatriuesva crearunperfil de jovesquevan ser atesos i es van identificaraquellscasosquevanresidiralscentresdurantunanyo més, per a aprofundir-hi en la fase següent de lainvestigació.

Es va fer una anàlisi quantitativa de lainformacióprovinentdelesentrevistesenprofunditatper a cada jove amb un any omés de residència alscentres. En un primer moment la informació es vacategoritzarseguintunprocésmixtdeductiu-inductiu.Posteriorment les dades es van analitzar fent provesd’estadística descriptiva, comparació de mitjanes,proves de Chi-quadrat i anàlisi de la variància. Lesdades resultants per obtenir una descripció del’evolució d’aquests joves, les diferències existentsentressexesiquinsfactorspodienincidirenl’èxitdelprocésd’aquestsjoves.

4. RESULTATSA continuació es presenten els resultats

obtinguts a les tres fases de l’estudi. Així hem

organitzat aquest bloc en tres apartats quecorresponenalsresultatsobtingutsacadafase:

En primer lloc, es parla dels CREI, del seufuncionament i de les similituds i diferènciesidentificadesentreelsquatrecentresexistents.

Ensegonlloc,s’exposaelperfildelapoblacióacollidaalscentresiqueesvadesinternardurantels3anysprevisalarealitzaciódel’estudi.

En tercer lloc, es presenta l’estudi enprofunditat dels casos que van residir als centresdurantunanyomés.

4.1. ElsCREIdeCatalunya:descripció,similitudsidiferències

Els Centres Residencials d’Educació Intensiva(CREI)deCatalunyasón4ipresententipologiesiràtiosdiverses. Tres dels centres pertanyen a la FundacióResilis(FundacióPlataformaEducativa)isónconcertatspelDepartamentdeTreball,AferssocialsiFamíliesdelaGeneralitatdeCatalunya–Pedrenyal,GuaretiMasRitort-, el quart, Castanyers, és un centre públic delDepartament.Elnombredeplacesdisponiblesvariaenfunciódeltamanydelscentres.MentrequeCastanyersdisposade42places,PedrenyaliGuaretn’ofereixen20iMasRitort,queéseldecreaciómésrecent(novembre2012),en té12–enelmomentde recollir lesdades-amblaprevisiód’arribarales20places.

Edatsisexedelsjovesatesos

L’edat dels joves que acullen els CREI oscil·laentreels12iels18anysi,pertaldetreballardeformaindividualitzada amb els joves, solen reduir els grupsagrupant-losenmenorsde16anysimajorsde16anys.Castanyers, que és el centre que ofereix més places(42) fa la distribució en tres grups –Petits, Mitjans iGrans-pertreballartambéenpetitgrup.

Castanyers, Pedrenyal i Guaret acullen apoblació masculina mentre que Mas Ritort estàdestinatalapoblaciófemenina.

Professionalsdelscentresisistemesdecomunicació

Totselsprofessionalsquetreballenalscentrestenen la qualificació professional necessària per altreball específic amb adolescents amb problemes decomportament. Els equips dels quatre centres estanformats per educadors socials, mestres, mestres de

9

tallerialtresperfilsprofessionalsqualificats(psicòlegs,pedagogs...)querealitzentasquesd’educador.Totselscentres, menys Guaret, disposen de psicòleg quecomplementa la intervenció que es duu a terme. Alstrescentresconcertatshipredominaelpersonal jovequeno fagairesanysques’hadiplomat iqueaportaempentaiideesnoves.Encanvi,enelcentrepropielstreballadors són funcionaris del Departament queaportenexperiènciaalasevatasca.

Tots els professionals tenen oportunitats ipermisosde formaciópermanentcadaany,de formaquepodenactualitzarelsseusconeixementsihabilitatsperafrontarlasevafeina.Cadaanytothomrealitzaunmínimde30horesdeformació.

Pelquefaalaràtios’observaquelacàrregadecasosperprofessionalésdiferent.Siesdivideixeltotalde joves pel número de professionals, s’obté queCastanyers té una ràtio de 0.6 nois per professional,GuaretiMasRitorttenen0.8,iPedrenyaltéunaràtiode1.1.

Mirant la ràtio pel perfil concret d’educadortambéestrobendiferències,totiquenotantàmplies.MasRitorttémenyscàrregadecasosambunaràtiode1.09iPedrenyaléselqueentémésambunvalorde1.3deràtio.

Pel que fa als perfils professionals lesmajorsdiferènciesenlaràtios’observenenelprofessionaldepsicologia. A Castanyers hi ha dos professionalsdedicats a tasques de suport psicològic amb unacàrregade21jovesperprofessional,aPedrenyaltéunacàrrega de 20 nois però en realitat lamajor part deltempsestàfenttasquesd’educadorainopotdedicar-se a tasques de suport psicològic. A Mas Ritort lacàrregaésde12,demoment,perquèalseruncentrenouprogressivaments’aniràampliantis’incrementaràlacàrrega.AGuaretnohihapsicòleg.

Existeix una comunicació fluida entre elsdiferents professionals dins de cada centre. Tots elsCREI disposen d’una sèrie de processos de traspàsd’informació sistematitzats que permeten que totl’equipestiguialdiadel’esdevenirdelcentre.Amés,setmanalment tots els professionals es troben en lareuniód’EquipEducatiuperparlardecasosconcrets,planificar les intervencions i activitats, i tractar totsaquellstemesquetinguinalgunarelacióambeldiaadia del centre. Cal destacar que Pedrenyal fa reuniód’Intravisió l’últim divendres de cada més, queconsisteix en simular el que seria un assessorament

externperòutilitzantl’autoreflexióperferaportacionsimillorarsistemàticamentelfuncionamentdelcentre.

També Pedrenyal disposa d’un espai periòdicde comunicació entre els joves, es tracta del’assemblea,queesduuatermecadadivendresabansdedinariésonesposenencomúiesdebatendiferentstemesdefuncionamentideldiaadiadelcentre.

Col·laboracionsexternesTotselscentresescoordinenambelsdiferents

serveis, recursos, entitats i institucions escolars,lúdiques i/o formatives amb les que el jove està encontacte. A més, es realitza un treball conjunt ambEAIA,DGAIA,elsCSMIJiCAPdereferència.Eltutorésl’encarregat d’estar en contacte amb els centresformatiusid’ocionassisteixenelsjovesielsmestresescoordinen amb els instituts on estan matriculats elsnois.

Els mestres de Guaret i Castanyers, quepertanyen al Departament d’Ensenyament, esreuneixen trimestralment a Barcelona i es coordinenamblacapdezona.

A Pedrenyal s’han establert col·laboracionsamb l’Ajuntament del poble i es realitzen programesd’Aprenentatge-Servei que combinen processosd'aprenentatge i de servei a la comunitat en un solprojectebenarticulatenelqualelsjovesesformentottreballant sobre necessitats reals de l'entorn ambl'objectiudemillorar-lo.

Guaretgaudeix,gràciesaunabeca,delsuportd’ungabinetpsicopedagògicquefaseguimentitreballambelsnoisuncoppersetmana,.

Espais Elsquatrecentrestenenunadisposiciósimilari

estanubicatsenemplaçamentstranquils,enmigdelanaturaienentornsamplis.

Totselscentresdisposendinselsseusrecintesd'una zona d’hort, una zona habilitada per animals,pista esportiva i, a més, Pedrenyal i Castanyersdisposendepiscina.

L’edifici principal dels quatre centres téestructura de vivenda unifamiliar amb els espaisinteriors dividits en zones residencials diferenciadesper treballar amb els diferents grups educatius.Cadascunad’aquesteszonesdisposadetotselsespaisi equipaments necessaris per fer vida (habitacions,salesd’estar,salesdejocs,lavabosimenjador).

10

Leshabitacionssónindividuals,doblesotriplesienelless’hitroballit,escriptori,cadira,unpanelldesuro per posar elements decoratius/fotos i unesprestatgeries per a la roba per a cada jove. Cadahabitaciótéunafinestraobalcóquedónallumnaturaliventilació.

Abandad’aquesteshabitacions,Pedrenyal tédueshabitacionsd’aïllamentperasituacionsenquelaintervenció amb els joves ho precisa i la resta decentresdisposad’unahabitaciódeprotecciócadaunoen el seu defecte utilitza altres espais per a aquestafunció.

Per a aquells joves que ja es troben en fasesavançades del seu procés i mostren un nivell altd’autonomiaCastanyersdisposad’unedificiannexqueconstade8placesenelqueelsjovesquehiresideixentenen més llibertat. De la mateixa manera, Guaretdisposa d’una habitació triple per a joves amb lesmateixes característiques als que se’ls atorga mésllibertatperautogestionar-se.

Dinsel recintedelsquatrecentres tambés’hitrobenleszonesd’aulesescolarsileszonesdetallers.

Tots els espais es mantenen adequadamentnets i arreglats i sense elements perillosos. Elmanteniment de totes aquestes instal·lacions, i delproductedelesmateixes,ésresponsabilitatdelsnois,delmestretalleridelseducadors.

Règiminternosemi-interndelsjovesEls tres centres concertats tenen un reixat i

portesquelimitenlasortidadelsnoisal’exteriorsensepermísilasevaubicacióquedaallunyadadelnucliurbàalquepertanyen.D’altrabanda,Castanyersnodisposade portes que tanquen el recinte a l’exterior i estàubicatmésproperalnucliurbà.

Engeneral,elsprimers21diesd’internamentels joves estan en període d’observació i no podensortirdelcentre,totiqueenalguncasaquestperíodepotallargar-sefinsels40dies.

Passataquesttemps,silaresoluciódeljovehocontempla, pot començar a tenir permisos (sensepernocta) per a anar amb la família i més endavantdisposarandepermisosdecapdesetmana.

Als joves que ja porten mesos i vanevolucionant bé se’ls busca recursos externs perrealitzaractivitatsforadelcentre.Sisónmenorsde16

anys sónactivitats extraescolars, si sónmajorsde16se’lsbuscaformaciódecaireprofessional.Sialgundelsjoves que està fent un bon procés assoleix un nivellacadèmicadequatalasevaedatseliproposacursarelsestudisforadelcentre.

Elscentresnodeixensortirlliurementalsjovesenlessevesestonesd’ociperquèaquestsnosolenserdel territori i els educadors consideren que podrienacabarposant-seensituacionsderisc.Noobstant,undels centres sí dóna permís als seus nois (amb unaevolució adequada) per anar a fer un volt, o anar alcinema.

Tots els centres fan controls d’orinaperiòdicamentquanelsjovestornendelspermisos.

OrganitzaciódelavidadiàriadurantlasetmanaInstaurarunarutinadiàriaésmoltimportantal

centre. Els joves venen de quotidianitats moltdesestructuradesilarutinas’utilitzacomaeinaperadonarseguretatipautareldiaadia.Hihaindicacionsper l’horade llevar-se, lahigiene,elsàpats, lesaules,activitatsdelleureiengeneralperatoteslesactivitatsqueesdesenvolupenal centre. Es segueixunmateixhorari per a tothom,molt estructurat amb classes almatí i a la tarda, combinades amb estones d’esbarjodirigit. A les tardes tots els centres posen especialèmfasienl’esport,alquehidediquenentreunahoraiunahoraimitja, iqueajudaatreballaraspectescoml’autoestima, l’autoconcepte, l’autocontrol, latolerància, el respecte i la salut. Per planificar lesactivitatsesportivess’adaptael currículumd’ESO iestreballa en funció de les instal·lacions de les quedisposaelrecinte,aixíenalgunsdelscentresesposa,perexemple,mésèmfasienelfutboliend’altresenlacarreracontínuaiexercicisdeforça.

Eltempsdelleurequedaubicatalestardesielscaps de setmana. Les activitats que es fan són unacombinacióentreelqueelsjovesdemanenielqueelcentrevoloferircomaelementeducatiuensenyant-losaltres opcions d’oci amb les que no estan tantfamiliaritzats.Durantelscapsdesetmanaesrealitzensortides,dediaomigdia,lúdiquesi/oculturals.

Durant el dia el temps d’esbarjo s’amenitzaambfutbolins,tennistaula,PlayStation,jocsdetaula...Alatardaialanitdesprésdesoparesrealitzaludotecai altres tallers amb activitats variades com: teatre,música,costura,cuina,informàticalúdica,informàticalaboral(sobretotelsmésgrans)iguitarra.

11

Cada centre aprofita els seus espais exteriorsperalesactivitatsdelleure,aixíelscentresquetenenpiscina organitzen activitats entorn a aquesta quanarribaelbontemps.Delamateixamanera,GuarethaengegatunCentreexcursionistaquefaqueesdirigeixiellleurecapalesactivitatsdemuntanya.

Lesactivitatsdelleureesplanifiquenentotselscentres,comamínim,ambunasetmanad’anel·laciói,tot i que són diversificades i els joves poden triar aquina assisteixen, es fa que tots passin per totes lesactivitats.

Organitzaciódelavidadiàriadurantelsdiesfestius

En els períodes de vacances l’horari escolarvariaiaugmentenlesactivitatsdelleure.

Per Nadal, Guaret i Castanyers, que tenenmestres proporcionats pel Departamentd’Ensenyament, no fan classe i es busquen activitatsper fer al territori, com ara Parcs de Nadal i altrespossibilitats.D’altrabanda,MasRitortiPedrenyal,quedisposendemestresquesónpersonalpropi,redueixenlajornadaescolaril’aprofitenperferrepàsdeltemari,totcombinant-hoambaltresactivitatsdelleure.

PerSetmanaSantaelfuncionamentéssimilaraldeNadal.AGuaretaprofitenqueelsprofessorsestande vacances per organitzar jornades culturals sobretemeseducatiusimportantspelsnoiscomaraelsexe,temes laborals o drogues, on es realitzen diferentsponènciesambexpertsqueparlensobreeltema.

Elperíodeestivals’aprofita,atotselscentres,perferunrepàsgeneraldeltemariques’hatractatalllargdelcurs.Enelscasosenqueelprofessorestàdevacances es fa amb un professor de substitució.Aquestesclassesderepàsdeixenespaiperarealitzar,undiaalasetmana,sortidadetotundia.Amés,dosdelscentressurtendosmatinsalasetmanaalaplatja.Al’estiutambéesbuscal’assistènciaacolòniesicasalsd’estiu a aquells joves que el seu procés ho permet.Pedrenyalfacolòniespròpiesrealitzantunaestadadediversos dies amb els educadors que s’utilitza com apremi, jaquenoméshiassisteixenels jovesques’hohan guanyat amb el seu comportament i la sevaevoluciódurantl’any.

ElTallerd’IniciacióLaboral(TIL),queesrealitzaaCastanyers,funcionanormalmenttotl’any.

PrincipisqueorientenlaintervenciódelcentreD’acordambelsprofessionalsentrevistatsels4

centres treballen amb la mateixa finalitat posantl’accent en treballar el vincle, objectiu que quedaresumit en la premissa expressada per un delsprofessionals:“limitar,acolliriprevenir”.

En un primer moment es treballen molt elslímitsilesnormesatotselscentresjaquemoltsdelsnois presenten dificultats per acceptar-los. Quan eljovehasuperataquestmomentiacceptaels límitseltreball s’enfoca a crear vincle. Es busca, en tots elscasos, crear un vincle sà amb el noi i una relació deconfiança que li doni estabilitat i seguretat per aevolucionarcomapersona.

A Guaret s’utilitza l’argot de família per arecrearl’ambientd’unasituaciófamiliarsana.

TutoriesA Castanyers, Pedrenyal i Mas Ritort les

tutories són assignades per l’equip directiu en elmoment de l’arribada del jove al centre i es fa percriteri de disponibilitat de tutors. S’intenta que toteslestutoriestinguinunacontinuïtatperòsiesveuqueun perfil específic de referent aniria millor o el joveprefereix canviar es procedeix al canvi. A Guaret latutorias’assignadesprésd’unasetmanad’observació.Durantaquestasetmanas’analitzaquinéselperfildelnoiiesdecideixquindelstutorséselmésadequatperaell.Enaquestscasoselreferentdelnoialcentreéseltutor,totiquelasevatascaestàrecolzadaperlarestadel’equip.

Una vegada establert el tutor no es realitzencanvis de tutoria a Pedrenyal, Guaret i Mas Ritort;mentre que a Castanyers les tutories poden canviarperquèelstornsdelseducadorsrotenielseducadorsdenitnotutoritzen.Enaquestcaselcentre,comaens,éselreferentdeljove.

Lestutories-reunionsentreeljoveielseututor–esduena termecada15diesounavegadaalmessegons el centre. I, sobretot als centres petits, és eltutor qui normalment soluciona qualsevol situacióparticularmentdifícil delnoiqueesdonienmomentdeterminat idesprésesrepassaa latutoria.Esbuscaqueeltutorhisiguitantalessituacionsbonescomales dolentes perquè acompanyi al jove en els seusprocessos.

12

Procésd’acolliment,d’elaboracióiseguimentdelprojecteeducatiuindividualdeljove

Quanunjovearribaaqualsevoldels4centreselprocésqueessegueixéssimilar.Esfaunregistredelessevespertinencesis’inventarien.Totseguits’hadedutxariposar-serobaneta,idurantaquestaestonaeldirector s’entrevista amb la persona que haacompanyat al noi, normalment algú de l’EAIA o delcentredelqueprové.Posteriorments’explicaalnoielsmotius que han motivat el seu internament i lanormativaielfuncionamentdelcentre.

També es fa una Reunió d’Ingrés on hiparticipeneljoveiladireccióiselipreguntaalnoiquèvoldrà ferensortirdelCREI,peraquereflexioni ihoexpressi, i així a partir aquesta meta començar atreballar.ACastanyers,Guaret iMasRitortel jove jaentraendinàmicaelmateixdiad’arribada,mentrequeaPedrenyalelnoivatoteldiaambuneducadoriésalsegondiaquans’incorporaalfuncionamentnormaldelcentre.

L’avaluació de necessitats es fa entre elsprimers21i45diesd’estadadeljove,uncopsuperatelperíoded’observació.EnaquestmomentesredactaelProjecteEducatiuIndividual(PEI).

Laformadepactarelsobjectiusdetreballquees reflectiran al PEI varia segons els centres. ACastanyers es reuneixen el jove, un membre de ladirecció, la psicòloga, el treballador social, el tutoreducatiu,eltutorescolari,sipotser,l’EAIAreferentdelcas,perdefinirelPEI;aGuaretiMasRitortsorgeixdeldiàleg entre el tutor i el jove presentant-se comunapropostaconjuntadirigidaal’equipeducatiu.

A Pedrenyal el PEI es redacta a partir de lespropostes que fa el tutor després de l’observaciórealitzadaalnoi.Aquestsobjectius,formulatspeltutor,s’exposenalaReuniód’EquipEducatiu,esconsensueniposteriorments’expliquenalnoi.

Alllargdel’internamentesrealitzenreunionsderevisiódelPEIcada4o6mesossegonselscentres.

El tutor es també l’encarregat de formalitzarsemestralment l’Informe Tutorial de SeguimentEducatiu(ITSE),queplasmaelresultatdelesrevisionsdelPEI,reflecteixlatascaielsobjectiusbàsicsperatotl’equip educatiu que treballa ambel noi i descriu lesestratègies d’actuació en cada cas. Cal destacar queMasRitorttéunsistemadequantificaciód’assolimentd’objectiusbasatend’unllistatd’indicadors.

En totsels centres,elnoi llegeix l’ITSEqueelseu tutor redacta i pot fer-hi els comentaris queconsiderioportuns.

IntervenciósobreelsproblemesdeconductaAnivellconductualesfa,als4CREI,untreball

transversalduranttotal’estadadelsnoisalcentre.Estreballaprincipalmentendueslínies:

1.Tutorial,seliexpliquenelsobjectiusaljove,fentquedesenvolupiuneseinesperaconseguir-losiesrevisalasevaevolucióalestutories.Estreballaperaqueelnoitinguiunprojectedevidaperdavantquefaciques’impliquiivulguimillorar.

2.Enequipeducatiu,totselseducadorsconeixenels objectius de cada noi i reforcen la tasca deltutor.

Es treballa per estabilitzar els nois i dotar-losd’unshàbitsqueredueixinelsproblemesdeconducta.L’espaifísicdelcentreil’estructuraciódelesactivitatssónfactorsqueelsajudenacontenir-seianopresentarconductesqueelsposinenrisc.Sempreesbuscaqueels nois acceptin la norma a base rutines i altresaspectesmotivadors.

ComjahemavançatMasRitortutilitzacomaestratègiaunsistemamotivacional,quetéplasmatenun protocol, en el que a mesura que s’avança enl’assoliment d’objectius es guanyen uns drets iprivilegis. Aquest protocol contempla que l’estada alcentreésunprocésd’aproximadamentunanyqueesdivideixenquatrefasesambunaugmentprogressiuenl’autonomia que se’ls atorga. Aquestes quatre fasesestan ben diferenciades en quant a limitacions ireforçaments,objectespermesosalasevahabitacióigraud’autonomiaeneldiaadia.Perpassard’unafaseal’altracalcomplirlatemporalitatindicadaiassolirunmínimdel85%delsobjectiusestablertsperacadafase.

Pedrenyalutilitzaun sistemadevaloraciódelcomportamentsetmanalatravésdegometsdecolors.Aquestsistemafaqueelsjovesesmotivinis’impliquinen el seu procés volent obtenir els millors resultatspossiblescadasetmana.

Castanyers disposa d’un conjunt residencialindependent pels nois que es troben en una faseavançada del seu procés i tenen un grau més altd’autonomia,ambelsques’intentatreballarambmésprofunditat les habilitats d’autonomia individual.Guaretdisposad’unahabitaciótripleperalsjovesamb

13

mésautonomiaiqueestudienaforadelcentreitenenunhorariunamicadiferentques’hand’autogestionar.

Pedrenyal convida als seus ex-residents a ferxerrades per explicar les seves experiències de vida iconscienciaralsactualsresidents.

Caldestacarque totselscentrescoincideixenqueenelsúltimsanyselsperfilsdelscasosqueatenenhan canviat. Han passat de ser nois amb problemesconductuals a acollir nois amb molts problemes desalutmentalquefanqueelmodeld’intervenciós’hagidereplantejar.

IntervencióacadèmicaEn l’àmbitacadèmictotselscentrestreballen

principalmentendueslínies.Laprimeraésafavorirqueels menors de 16 assoleixin el graduat en ESO a lesaules. La segona, que els majors de 16 assoleixinconeixementsicontingutsatravésdelapràcticafentformaciólaboralalstallers.Quanhihaalgund’aquestsalumnes més grans que té interès en estudiar sel’ofereixlapossibilitatdecombinartallersiaulad’ESO.També, hi ha alguns joves que progressenadequadament en els estudis i cursen batxillerat al’institutordinariforadelcentre.

Pel que fa al treball a les aules, sempre estreballa amb grups molt reduïts i amb rutines moltpautadesenqueelsnoissabenexactamentquèhandeferacadamomentiquèhaurandeferacontinuació.Eltreballal’aulaésunelementmésdelaintervencióis’hidesenvolupen projectes innovadors. Així, un delscentres utilitza l’escriptura creativa i el foment de lalectura per a que els nois trobin un refugi i una viad’expressió a la seva situació. També a nivell d’aulaalguns dels centres posen especial èmfasi en que elsjoves assoleixin les 8 competències bàsiques delcurrículumquetreballendeformamoltpràctica,finsitot, per als que tenen més dificultats, treballen perracons simulant situacions reals de la vida diària(botigues, restaurants...). El mateix centre treballatambé a través d’unawikispace, un espai virtual oncada alumne té penjades les seves tasques i treballaindividualment segons el seu nivell. S’ha comprovatqueaquestfethaajudatareduirelsconflictesal’aulaperquècadanoitéelsseuspropismaterialsinoveueneltreballquefanelsaltresamblaqualcosas’evitalacompetitivitatquegeneravaconflictes.

Un altre dels centres fa Cinefòrum cadadivendrescomaactivitatacadèmicaambtotelgrup.Enaquestaactivitats’utilitzenpel·lícules,documentals,

i altres documents audiovisuals com a mitjàd’aprenentatge. L’audiovisual és escollit pelsprofessors tenint en compte els aspectes ètics o desalutqueesvolentreballaridurantlasetmanaesfauntreballprevia lesaules.Desprésde laprojeccióhihaundebatiunexamen.

Ladivisiódegrupsals16anysnoes faenundels centres. En aquest cas, els professionals es vanadonarquehihavia jovesquenopodenestar tanteshoresenunaaulaod’altresquetotitenirmésde16necessiten més hores perquè volen fer un cicleformatiu.Peraixòvandecidiradaptarelpladetreballde cada cas flexibilitzant i combinant l’horari d’aula itallerenfunciód’allòqueeljovevolferenunfutur.

El comportament a l’aula influeix en tots elscasosenlavaloracióglobalperaqueeljovedisposidepermisos.D’aquestamaneraelsmestresesreuneixensetmanalment amb els tutors de cada jove perintercanviar impressions. Com ja hemmencionat, undels centres disposa d’un sistema de valoracionssetmanalsal’aulaatravésdegometsdecolorsonesvalora: comportament, actitud, assoliment decontingutsirealització.Cadadivendrescadaalumnefatutoria amb el mestre per valorar la setmana i, a lavegada, el mestre trasllada aquestes valoracions alstutors.

Totselsalumnesquecursenl’ESOhofanambel currículum adaptat i figuren com a matriculats al’institutdelpoble,ambelqueelcentres’hicoordinatrimestralment. També de forma trimestral, elsmestres dels CREIS que pertanyen al Departamentd’EnsenyamentestrobenaBarcelonapercoordinar-seamblacapdezona.Anivelldecentre,elsmestresescoordinenentreells(quann’hihamésd’un)itambéescoordinenambelsmestresdetaller.

Intervencióenl’abúsdesubstànciesElconsumdedroguesestàtotalmentprohibit

dins del recinte dels 4 centres, malgrat això, elsprofessionalsvanexplicarquemoltsdelsjoveshofanquansurtendepermís.Ambaquestescondicions,ésuntema que es treballa des de la tutoria i a l’aulaespecialmentenmomentsenquehihahagutalgunasituacióquehorequereix.Eltreballqueesfaconsisteixeninformariconscienciaralsnoisdelquepassaquanesconsumeixiposarmoltd’èmfasienques’adonindelesconseqüènciesqueelconsumpotteniramitjà iallargtermini,perònohihaunprogramadeprevencióestablert.

14

Els professionals manifesten que els jovestenen el consum associat a l’oci i als amics, a partird’aquídesdelscentresesbuscapresentariimplicarelsjovesenmodelsd’ociquenosónhabitualsperellspertrencaraquestaassociació.

Per reforçar queels jovesno consumeixinensortir de permís, el fet de tornar consumit comportaunasanció.

A Castanyers, Pedrenyal i Mas Ritort lespsicòlogues són les encarregades de fer un treballespecíficsobreelconsumdesubstàncies.APedrenyal,fantallersespecíficscada2anys(quanhancanviatelsnois).LaFundacióResilis,alaquepertanyenPedrenyal,GuaretiMasRitort,ofereixformacióperatreballarelconsumalsseusprofessionalsiunformadoracudeixalscentresquehosol·liciten.

Anivellgeneral,alsquatrecentresestreballaamb els nois mentalitzant-los a través de xerrades idebats, iutilitzant recursosaudiovisuals (cinefòrum) imuralsinformatius.

ResoluciódeconflictesEngeneral,elsconflictesqueesdonena tots

elscentresvenendonats4perlaconvivènciaiperquèlarutinamarcadaelsimpedeixtenirllibertatal’horadegestionarelseutemps.

El Reglament de règim intern estableix falteslleus,greusimoltgreusamblesconsegüentsmesurescorrectoresatotselscentres.

Entotselscentresquanesprodueixunafaltaoincidentl’actuacióimmediatalarealitzaelprofessionalque intervédirectamentenelconflicte.Enunprimermomentes faunacontencióverbal i, siésnecessari,unacontencióambiental.Ambposterioritatestreballaatravésdetasquesreparadores,queajudinalareflexiói a l’assumpció de conseqüències dels actesesdevinguts.

Lacontencióverbalconsisteixendialogarambelnoi,calmar-loifer-loraonarireflexionarsobreelfetsucceït. Si no funciona, es passa a la contencióambiental,queconsisteixensepararelnoidelgrupperevitarmésconflictesmentreduralaintervenció.Enunsegonmomentcomplirà les tasques reparadoresquese li imposin coma conseqüència dels seus actes. Lafinalitatd’aquestestasquesésrepararl’acteil’actitudamésdeprendreconsciènciadelseucomportament.Totselsprofessionalsdelscentressónconeixedorsde

lasituaciódelnoi idonensentit icoherènciaaquestarespostaeducativa.

La contenció física s’utilitza, només, com aúltimainstànciaicomamesuraprotectora,únicamentperevitarunaautolesió,undanyalsquel’envolten,perprevenir grans desperfectes materials o detenir unafuga.

Mas Ritort disposa d’una habitació individualde protecció, que s’utilitza si la situació ésextremamentgreu,peraïllaralsnoissiestanintentantlesionar-seoestanagredintalsprofessionalsoaalguncompany.PedrenyaliGuaretnodisposendecapespaiespecíficperasituacionsextremes i,encasquesiguinecessari, l’educadorutilitza algunespaidel centre–normalment una habitació normal o un despatx- peraïllar al noi i estar amb ell fins que es calmi. NomésCastanyers témesurad’aïllamentqueesmaterialitzaen dues habitacions individuals per a situacionsd’extrema agressivitat. Cada vegada que s’utilitzaaquestrecurss’had’omplirel llibrederegistrede leshabitacions individuals i es fan els corresponentsVolantsd’IncidènciesdirigitsalaDireccióGeneralialaFiscaliadeprotecciódemenors.

El centres tenen un registre de totes lescontencions que fan. En faltes greus i molt greuss’apliquenmesurescorrectoresquevanenelsentitdelimitarlessortides,noparticiparenactivitats,realitzarreflexionsperescrit,etc.Sieljoveesfamalofamalaalgú s’omple un volant d’accidents. En el cas que lasituacióes torni extremaes contactaambels serveissanitarisiambelsMossosd’Esquadra.

Formaciólaboralidecompetènciesd’autonomiaEltreballperalainserciólaboralesfa,atotsels

centresdesdelaformaciódetaller.

Eltreballaltallerésmajoritàriamentpràcticiesrealitzen tasques com tenir cura dels animals, cuidarl’hort,creacióimantenimentdelmobiliaridelsanimalsi d’altres espais exteriors, tasques de construcció,pintura, soldadura i petites reparacions. A travésd’aquestes tasques es treballen les competèncieslaboralsnecessàriesperainserir-sesatisfactòriamentalmóndeltreball.

AGuaret,eltalleresplantejacomunespaionels joves simulen un lloc de treball, on signen uncontracte fictici i on han de complir les sevesobligacions com haurien de fer a qualsevol feina. Esbuscaquetotaladinàmicas’aproximimoltalqueseria

15

un ambient real de treball, els mestres de tallerencarreguen feinesals joves iels supervisen.Sialgunjovetéunaactitud inadequadaonocompleixambelqueesvapactarenelcontractese’lpotferforaillavorsha d’assistir a l’aula a realitzar cursos de “reciclatge”comsifosal’atur.Actualments’estàbuscantlafórmulade que tota aquesta experiència pugui quedarreflectidaenelcurrículumvitaedelsjoves.

CastanyersdisposadelTallerd’IniciacióLaboral(TIL)queésuntallerque,dinsdelcentre,buscasimularlescondicions laboralsqueel jovees trobariaenunafeina.Aaquesttallernoméshiaccedeixenelsjovesques’hohanguanyatambelseucomportamentievolució.Actualment es desenvolupa en conveni amb unaempresadeserigrafiailaproduccióésremunerada.Elsjoves poden arribar a guanyar fins a 30 euros a lasetmana.

Pedrenyal estableix col·laboracions amb lesentitats locals fent projectes d’Aprenentatge-Servei(APS). Un d’aquests projectes APS es fa amb la Llard’Infantsdelpobleoferintvisitesguiadespelseuzooalspetits.Elsjovescuidenelsanimalsifanelmantenimentdelzooiquanvenenelsinfantss’encarreguendeguiarla visita i explicar les característiques dels animals agrupetsreduïtsdenens.Ambaquestzooespotenciaeltreballde la responsabilitat idel vinclea travésde lacuradelsanimalsidelcontacteambelsinfants.UnaltreprojecteAPSesrealitzaenconveniambl’ajuntament.Enelmarcd’aquestprojecteelsjovesarreglenelparcinfantil i l’ajuntament els facilita la roba i les einesnecessàriesquedantaquestesenpropietatdelcentre.Amés,lapolicialocalhadonatalcentrelesbicicletesque tenia al dipòsitmunicipal de vehicles i bancsdelmobiliari urbà que s’havien fet malbé. Els joves hanreparat les bicicletes i ara disposen d’elles per feractivitats.Tambéhanarreglatire-condicionatelsbancsielshaninstal·latadiversospuntsdelrecinte.

Castanyers ofereix als joves la possibilitatd’aconseguir uns diners extra si ajuden endeterminadesfeinesdiàriesdelacasa,elsanomenats“treballs de centre” pels que reben 3 euros la hora.D’aquestamaneraesfamiliaritzenambalgunesdelesexigències del dia a dia d’una casa preparant-se perquanvisquinforadelcentre.

Paral·lelament a aquestes pràctiques, elsquatrecentresbusquenrecursosexternsper realitzaractivitatsenunentornnormalitzatperaaquellsjovesquejaportenunsmesosalcentreipresentenunabona

evolució.Quansónmajorsde16se’lsbuscaformaciómésdecaireprofessional(PQPI).

Engeneraltotselscentrestreballenperaqueen el moment del desinternament el jove tingui lesmàximes garanties d’èxit. És per això que quan escomençaaprepararlasortidaesposaespecialèmfasienvincularelsnoisalsdiferentsserveisdisponiblesalterritori,enqueconeguinelsrecursosonpodendirigir-sequansiguinforaise’lsdónamoltainformaciósobrecomseràtotquansurtin.

IntervencióamblesfamíliesEl contacte dels centres amb les famílies és,

semprequeaquesteshopermeten,moltfluïtjaquenoesvolquelafamíliaesdesvinculidelprocésqueestàfent el seu fill i, a més, no han d’oblidar que són elreferentemocionaldeljove.

Ambl’arribadadeljovealcentreladirecciódelcentre es reuneix amb la família per ensenyar-los onviuràelseufilliexplicar-loscomtreballaranambell.Enaquestaprimeravisitaesbuscasemprelacomplicitatde la família i oferir-los caliu. Passat el períoded’observació,esplanifiquentrucadesiabansdequeelnoi tingui permisos de sortida s’ofereixen visitessupervisadesquetenenllocalspropiscentres.Apartird’aquí,ladireccióescoordinaambl’EAIAperestudiarlapossibilitatderealitzarsortides(depèndesielnoitéunhabitatgeonpuguianar).TambéescoordinenamblaDGAIA,perescollirl’adultqueseràelresponsabledelnoiquanaquestsurtidepermís,cosaqueéscondiciónecessàriaperaqueeljovepuguigaudirdepermisosdesortida.

Desdetotselscentresesbuscatreballartambéamblesfamílies.Se’lsdonaindicacionsipautesdecomfuncionaricomposarlímitsalsnois.Elsajudenacrearunarelacióonespuguiconviureiespactenestratègiespertreballarconjuntamentquanelfillestiguidepermísacasa.Aquesttreballespotfersilafamíliavaalcentreopertelèfonjaquelesfamíliesestanrepartidespertotelterritoricatalàimoltesnotenenrecursosperacudirarealitzaraquestseguiment.

Si algun jove té una família col·laboradoraprèviaalseuinternamentelscentrestambétreballenambella.

En el moment de realitzar la investigació,Guaretestàpendentdepoderdesplegarelprograma“In-Situ”, pel qual disposarà d’un professional que

16

visitarà a les famílies al territori per assessorar-les isupervisar-les.

SortidadeljovedelcentreTotselscentrescoincideixenenquelaprincipal

sortidadelsjoveséslafamília,lafamíliaextensai,enalguns casos, els pisos de l’ASJTET. Quan els jove esdesinternendelcentreabansdefer18anysilasituaciófamiliar no és adequada per retornar les funcionstutelars es busca l’ingrés en un CRAE. Quan esdesinternen per majoria d’edat normalment tornenamb la família, jaquemoltpocs jovesprocedentsdeCREIaccedeixenalprogramad’habitatgedel’ASJTET.

Els centres no fan seguiment posterior aldesinternamenttotiquese’lsofereixlapossibilitatdecontinuarencontacteambelsprofessionalsdelcentresiaixíhodesitgen.

Pedrenyal convida als seus ex-residents a ferxerrades per explicar les seves experiències iconscienciaralsactualsresidents

Guaretorganitzaanualmentunacalçotadaalaque són convidats tots els ex-residents que hi volenassistir.

TemporalitatdelaintervencióenelsCREITotselscentrescoincideixenquelaintervenció

hauriadeserd’entreunanyiunanyimig,jaqueelsCREI estan pensats per realitzar una intervencióintensivaidelimitada.Considerenquesielsjovesestanmés temps es desvirtua l’objectiu del recurs i potacabarproduintunefectenegatiueneljove,jaquelavidaalcentrenorepresentaunasituacióreal.

Consideracions subjectives dels professionalsrespectel’èxitoelretrocésenlaintervenció

En aquest context es considera èxit en laintervencióquanesprodueixunaevoluciópositivaenelprocésqueeljoveestàfentalcentre,ésadir,quanmilloren aquells factors que van motivar la sevaentrada.

a) Factors percebuts pels professionals com afacilitadorsdelsprocessosambèxit:

En general, la majoria dels professionalsentrevistats consideren que un dels factors mésimportantsperafacilitarunprocésd’intervencióambèxit és crear un bon tàndementre vincle/confiança i

límits.Ésadir,serproperperòposarlímitsaljove.Enparaulesdelspropiseducadors:

“Primer establir un cert nivell devincle/confiança, connectar i concretar per què estàsaquí iquèpodemferplegats [...]El límitésnecessariperò si nohi ha la confiança,no serveixper res [...] ievidentmentellímittambéhihadeser,hadequedar-liclarquenosócelseucol·lega”.

Un altre dels factors que un gran nombre deprofessionalspercepcoma facilitadorés l’actituddelprofessional, que ha de ser tranquil·la i coherentadaptant-se a l’estil de cada jove, i ha d’utilitzar unllenguatge proper i que reforci positivament. Aquestfactorquedail·lustratenlessegüentdeclaracions:

“Sol funcionar mostrar-te tranquil, el que elstransmets,lamaneradecomunicarisaberadequar-seacadamoment(tranquil·litatodonar-loscanya).S’hade buscar un llenguatge proper a ells que no soni atecnicismesniadiagnòstic”.

“(...)Amiemfuncionaestartranquil·la,parlar-li calmadament, dir-li proactivament i positivamentenllocdelacrítica,donar-losreforçpositiuperquèellsestanacostumatsaquetothofanmalament”.

Molts dels professionals recalquen laimportànciade l’atenció individualals joves, treballard’aquestamaneraajudaaques’obrinmés,agafinmésconfiançaiesreforcielvincle.

Els professionals també coincideixen en queperarealitzarunaintervencióambèxithand’intentarposar-sealapelldelnoiientendrelasevasituació.Noetiquetar ni anar amb idees preconcebudes. Ladirectorad’undelscentrescomentavaque:“[...]amiemfuncionadir sempre laveritat,personalitzarmolt,dir-losqueelquèelspassanoésanormal,sinóqueésuna adolescència amb una família complicada [...]treure’lslaculpadesobre[...]peròaixòfuncionaquanlesnenesnotenenproblemesmentals”.

Altres factors que els diferents professionalsidentifiquen són: compartir temes i experiènciespersonals per a poder connectar i humanitzar lesrelacions;treballarelcopderealitat,enfrontar-losamblarealitatibuscarquelcomqueelsmotiviunavoluntatdecanvi;marcarunordreitenirclarelrold’autoritat,sensemanifestarunautoritarismeexagerat;ioferir-losunfutur.

17

b)Factorsqueobstaculitzenlaprogressiópositivadeljovesegonslapercepciódelsprofessionals:

Entre les diferents opinions expressades pelsprofessionals entrevistats es van percebre algunsfactors que obstaculitzaven la progressió positiva deljoveenelsquecoincideixentots.Und’ellséspresentarunroldesubicat,jasiguipermostrar-semassallunyàoper voler sermassa proper i oblidar-se de la línia detreballdelcentre.Enparaulesd’uneducador:

“No funciona ser llunyà, prendre una actitudmassafredaipassiva,confondre’tambelrolquetensaquíiquietsfora”.

També coincideixen en que no funcionen lesactitudsincoherents.Aquestaideaquedail·lustradaenlessegüentsdeclaracions:

“Elnoserhonest(elquèetdicielquèfaignoéscoherent)[...]sitreballoambtuelrespecte,jonopuctractar-teirrespectuosament[...]hemdepredicarambelsactes[...]ipotsdirmoltescosesperòsempredesdelrespecte”.

“Serincoherent,queveginescletxes,mantenir-sefermenelslímitsperquèse’tgiraencontra”.

Altresfactorsqueelsprofessionalsconsiderenque obstaculitzen la progressió positiva són: Serinsegur, parlar un llenguatge culte i allunyat de lamaneradeparlardelsjoves,vincularenexcésambunjoveiperdrelaperspectiva.Tampocfuncionacridarnilaconfrontaciódirectaambelsjovesjaqueconsiderenquel’educadornopotposar-sealmateixnivellqueellsperquèesdesborden.Aixícomtampocfuncionaanarperlliureinoseguirlespautesacordadesambl’equip,jaquel’èxitesbasaenlaunitatdecriteris.

c) Què explica l’èxit dels joves segons elsprofessionals:

Quan es va preguntar als professionals perquinserenelsfactorsexplicavenl’èxitdelsjoves-entèscom a superació dels problemes que presentaven al’entrar al centre i que aquestes problemàtiques notorninaaparèixeruncopforadelcentre-lesrespostesvanserforçacoincidents.

En general, molts dels professionalscoincideixenenqueelsfactorsqueexpliquenl’èxitdelsjovessón,principalment,tenirunbonperfilconductual

i intel·lectual, i que tinguin algun referent fora delcentre (familiar, parella, etc.) que els doni suport iconfiança. Com comentaven alguns dels educadorsentrevistats:

“Vam tenir un noi que els pares tenien unnegoci de tràfic d’armes i ell se’n va sortir perquè vaanaraviureambunanoiainovoliabarrejarelquèeralasevanovafamíliailafamíliabiològica”.

[...] algun suport emocional extern, quelcomemocionalperpoderlligar-se.Algúquesel’hamiratilihatransmèsallòde“jocrecentu”.

Elsprofessionalstambécoincideixenenqueelsnoisquese’nvansortirerenjovesquenoteniengaireconsum de substàncies tòxiques. “Crec que tampoctenenèxitelsnoisquehanconsumitmoltperquètenenun processament més lent, els costa concentrar-se,tenen deteriorament cognitiu”, comentava uneducador.

Els professionals també semblaven estard’acordenqueelsjovesquevantenirmésfacilitatperfer una evolució positiva van ser aquells que varenencaixar amb la filosofia del centre i varen entendrequeelvolienajudar.Aixícomtambéteniencapacitatperil·lusionar-seperalgunacosa,quelcomemocionalperpoderlligar-s’hi,unamotivacióqueguiéslessevesaccions, tenir un objectiu marcat i que se’l cregués,mostrar actitud. Els professionals entrevistats homanifestavendelasegüentmanera:

“Capacitat per poder il·lusionar-se per algunacosa,quehihagialgunacosaqueemocionalment ianivell d’interessos o anhels els sustenti [...] i això potnecessitar-hotantunquehavingutsolalpaíscomunquehaviscutaquíitétotalafamília”.

“Se’n surten els que estan motivats, els quetenen molt clar que les coses depenen d’ell i tenenautodeterminació. [...]Molt depènd’ells, si ells estanconvençuts,ellssurtenendavant.Unvasortiratravésdel’esportivasortird’aquíperanaralCAR”.

Altres factors que explicarien l’èxit dels jovessegonselsprofessionalssón:tenirplasticitat,ésadir,acceptar la pròpia història i construir alguna cosaraonable;tenirfacilitatdevincleihaverfetl’esforçpersuperar-se davant les dificultats que la vida li hapresentat;poderraonarambells,tot i tenir lessevesidees, són capaços d’entendre el que l’educador voltransmetre.

18

Inotenenèxitaquellsnoisqueestanmassatancatsensímateixosinoesdeixenemmotllar,estanalcentrei no hi son, no els interessa el que passa i no tenenmotivacions. Tampoc tenen èxit els que tenen moltmalestarambelmón,nielsquenoacceptenlarealitatqueelshatocatviure.

4.2. Perfil de la població acollida que es vadesinternar durant els 3 anys previs a larealitzaciódel’estudi

En aquest apartat es presenten les dades detots aquells joves tutelats per l’Administració de laGeneralitat de Catalunya que per dictamen delcorresponentserveiterritoriald’AtencióalaInfànciail’Adolescènciaestavenensituaciód’acollimentenelsCentres Residencials d’Educació Intensiva delDepartamentdeTreball,AfersSocials iFamílies iquevanesgotarl’esmentadamesuraentregenerde2011idesembrede2014.

Nombredecasosatesos,perfild’entradaievolucióenelcentre

El conjunt dels 4 CREI de Catalunya vanproporcionarlainformacióde206casosdistribuïtsdela següent manera: 107 casos procedents deCastanyers,37casosdePedrenyal,38deGuareti24deMasRitort.

Considerant tots els centres en conjunt

s’observaqueesdonendebaixadelcentreunamitjanade18jovespercentreiany,provocantunarenovació

anual de places del 73%. Desglossant aquesta dadaambmésdetalls’observaqueelscentresquevantenirmés renovació de places van ser Mas Ritort (86%) iCastanyers (85%) i els que menys Guaret (64%) iPedrenyal(58%)(Figura1).

85% 58% 64% 86%

73%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

CASTANYERS PEDRENYAL GUARET MASRITORT

%deplacesrenovadesperany

MITJANA

Figura 1. Renovació anual de places als CREI deCatalunya

L’edatmitjana d’ingrés és de 15.4 anys ambunadesviaciótípicade1,39punts,d’aquestamaneraelgruixmésgrand’ingressosesprodueixdemitjanaalafranjade15a16anys.

ComespotveurealaTaula2,tresdelscentres-Castanyers,GuaretiMasRitort-rebenelmajorvolumd’ingressosenlafranjade15a16anys,mentrequeaPedrenyalaixòsucceeixenlafranjadels12als14anys.

Taula2.Intervalsd’edatsd’ingrésalCREI

% Global CASTANYERS PEDRENYAL GUARET MAS RITORT De 12 a 14 anys 22.5% 23.4% 37.8% 23.7% 16.7% De 15 a 16 anys 47.1% 44.9% 35.1% 50.0% 70.8% De 17 a 18 anys 27.7% 31.8% 27.0% 26.3% 12.5%

LaprocedènciadelsjovesquevanarribaralsCREIésmoltvariada.PredominenelsquevanvenirdeCRAE (33.5%), centre d’acollida (27.7%) i domicili(19.4%).

En menor mesura varen tenir ingressosprocedentsdecentreseducatiusdelDepartamentdeJustícia(6.3%),centresterapèutics(3.4%),altresCREI(2.9%), serveis d’urgències de la DGAIA (2.9%) i

19

d’altres recursos residencials de transició al’autonomia(3.4%).Enunarepresentaciómínimavan

ingressar joves procedents de centres psiquiàtrics(0.5%).

CRAE;33,5

CREI;2,9

DOMICILI;19,4

URGÈNCIESDGAIA;2,9

RECURSOSRESIDENCIALSDETRANSICIOAL'AUTONOMIA;

3,40

CENTREACOLLIDA;27,7

CENTREEDUCATIUDEJUSTÍCIA;6,3

CENTREPSIQUIÀTRIC;0,5

CENTRETERAPÈUTIC;3,4

Figura2.ProcedènciadelsjovesingressatsalsCREIdeCatalunyaenpercentatges

Mentre que a Castanyers, Pedrenyal i Mas

Ritort predominaven els ingressos procedents deCRAE, a Guaret la majoria de joves provenien decentres d’acollida (42.1%). També cal destacar queCastanyers és l’únic dels 4 centres que va rebreingressos procedents d’urgències de la DGAIA, pisosassistits,centrespsiquiàtricsicentresd’altresrecursosresidencials de transició a l’autonomia. Pel contrari,MasRitortnomésvarebreingressosdeCRAE,domiciliicentresd’acollida.

EstadaalcentreEl temps mitjà d’estada als centres supera

lleugerament l’any (14.4 mesos) amb una desviacióestàndard de 11.9 punts. Pedrenyal mostra unatendènciaatenir internamentsdemésllargaduradaquelarestadecentres,essentlasevamitjanade21.6mesos. Només un dels centres, Mas Ritort, té unamitjanad’estadainferioral’any,queésde9.1mesos.VeureFigura3.

13 21,6 13,8 9,1

14,4

0

5

10

15

20

25


Tempsmitjàd'estada(mesos)

Mitjana(mesos)

Figura3.Tempsmitjàd’estadapercentres

20

Aproximadament la meitat de la mostra varesidiralsCREIdurantmésd’unany(50.5%),mentreque l’altra meitat hi va romandre menys d’un any(49.5%). Per centres, les dades mostren que aPedrenyaliaGuarethivanpredominarlesestadesde

més d’un any, amb un 59% i un 65.8% de casosrespectivament, i pel contrari, a Castanyers i aMasRitortvaserméscomútrobarinternamentsdemenysd’un any de duració (53.3% i un 70.8% dels casosrespectivament).VeureFigura4.

46,7%59,5% 65,8%

29,2%

53,3%40,5% 34,2%

70,8%


Casosinternatsmésd'unany Casosinternatsmenysd'unany

Figura4.Quantitatdecasosatesosdurantmésomenysd’unany,distribuciópercentres

Enrelacióaladuradadelesestadesdelsjovesalcentres,divididesenfrangesde3mesos,s’observaqueaCastanyers les frangesmés representadesvansertres:menysde3mesos,entre3i6mesosimésde2anys;ambun17.8%dejoves.

PelquefaaPedrenyal,mésd’unterçdelsseusinternaments van romandre al centre més de 24mesos(37.8%)iunmenornombredecasoshivaserentre9i12mesosi12i15mesos(2.7%delsjovesen

ambdóscasos).AGuaretelmajornombred’estadesforenlesquevandurarentre15i18mesosientre18i24mesos,ilafranjademésde24mesosd’estadaéslaquemostramenysrepresentaciódecasos(2.6%).AMasRitortlamajoriadelsseusinternamentsvadurarde9a12mesos(25%),inotenencapcasquehihagiresidit més de 24 mesos. La Figura 5 mostra ladistribució per centres de la duració delsinternaments.


0-3mesos 17,8% 10,8% 7,9% 16,7%

3-6mesos 17,8% 13,5% 7,9% 20,8%

6-9mesos 11,2% 16,2% 10,5% 16,7%

9-12mesos 10,3% 2,7% 10,5% 25,0%

12-15mesos 8,4% 2,7% 18,4% 4,2%

15-18mesos 5,6% 8,1% 21,1% 8,3%

18-24mesos 11,2% 8,1% 21,1% 8,3%

24omésmesos 17,8% 37,8% 2,6% 0,0%

Figura5.Duraciódelsinternaments,distribuciópercentres

21

El 63.1% dels joves de la mostra es va escapoliralgunavegadadurantelseuperíoded’internamentalsCREI, en canvi el 36,9% no es va escapolir mai. Percentres, i com es pot veure a la Figura 6, Guaret

presenta un nombre d’escapoliments per sota de lamitjana (47,4%) mentre queMas Ritort, reporta unpercentatgeforçasuperior(83,3%).

64,5% 62,2%47,4%

83,3%

35,5% 37,8%52,6%

16,7%

63,1%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


Casossenseescapolimentsdurantl'internament

Casosambescapolimentsdurantl'internament

Mitjanadels4centres

Figura6.Escapolimentsdurantelperíoded’internament,distribuciópercentres

Respectealconsumdetòxics(considerantsihofeiaabansd’ingressaralcentrei/odurantelspermisosuncopinternat)lesdadesrevelenqueun73,3%delsjoves de la mostra consumia algun tipus de droga,mentrequedel26,7%noesconeixqueconsumíscaptipusd’estupefaent.

En el cas deMas Ritort, el 100% de les jovesatesesconsumientòxicsabansd’ingressaralcentrei/odurantelspermisos(veureFigura7).

66,4% 73,0% 76,3%

100,0%

33,6% 27,0% 23,7%

0,0%

73,3%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


Casossenseconsumconegut Casosambconsumconegut

Mitjanadels4centres Figura7.Consumdetòxicsentreelscasosatesos,distribuciópercentres

22

Centrant l’atenció en si els joves internatshaviencomèsalgundelicte,lesdadesmostrenqueel54,9%presentavaalgundelictementrequeel45,1%no presentava cap tipus de delicte conegut. En lacomparativapercentres, s’observaqueels jovesdel

PedrenyalideGuaretestanpersobrelamitjana(73%i 65,8% respectivament). En el cas deMas Ritort, elnombre de casos amb delictes coneguts és menor(25%)comespotveurealaFigura8.

51,4%

73,0%65,8%

25,0%

48,6%

27,0%34,2%

75,0%

54,9%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


Casosambdelicte/sconeguts Casossensedelicte/sconegut

Mitjanadels4centres

Figura8.Delictescomesosentreelscasosatesos,distribuciópercentres

Observantelscasosquepresentaventrastorns,el50%dels joves teniaalgun trastorndiagnosticat.Percentres, més de la meitat dels casos de Castanyerspresententrastorn(57.9%),mentrequeaPedrenyaliMasRitortelscasosambtrastornsónminoria(37.8%i33.3%respectivament).Esvandesestimarlesdadesproporcionades per Guaret perquè el seu CSMIJ dereferèncianovoliadonardiagnòsticsfinsqueelsjovesnoarribessinalamajoriad’edat.

En quant a la valoració que fan els centres del’evolucióqueelsjovesvanferenelseuinternament,les dades mostren que, de mitjana, un 47.1% delscasos fa una evolució positiva. S’entén per evoluciópositivaelprocésprotagonitzatpertotsaquellsjovesque van fer una millora substancial o una bona

adaptacióaladinàmicainormativadelcentre,malgratpoguessinhavertingutfaltesdurantl'estada.Encanvi,un 44.7% dels joves no va evidenciar una millorasignificativa –no es va produirmillora en les causesquevanmotivarelseuingrés-iun8.3%vacomençarelseuprocésfentunamillorapositivaal’iniciperòvaacabar fent un retrocés al final de la seva estada,possiblementfinalitzant-loambunescapoliment.

Observant la individualitat dels centres, aPedrenyal més de la meitat dels casos fa evoluciópositiva (64.9%) mentre que un 35.1% no millorasignificativament. A Castanyers, Mas Ritort i Guaretaquesta tendència s’inverteix i unmajor nombre decasosnomillorensignificativament(el46.7%,el58.3%iel58.3%respectivament).TalicompodemveurealaFigura9sónminoria,atotselscentres,elscasosquemostrarenunamillorainicialiunretrocésalfinaldelseuprocés.

23

43,0%

64,9%

50,0%

33,3%

46,7%

35,1%

58,3% 58,3%

10,3%

0,0%

10,5% 8,3%

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%


EVOLUCIÓPOSITIVA NOMILLORASIGNIFICATIVA MILLORAPOSITIVAINICIALIRETROCÉSALFINAL

Figura9.Evoluciódelscasos,distribuciópercentres

LasortidadelcentreL’edatmitjanadecausarbaixaals4centresvaser

de16.6anysambunadesviacióestàndardde1.10punts.Observantcadacentreperfrangesd’edat(Figura10),lesdades mostren que la gran majoria de baixes es van

produirentreels17iels18anysmenysenuncentre,MasRitort,delquevansortirméscasosenlafranjade15a16anys. En tots els centres és comú la tendència de quegairebénoesvanproduirbaixesenlafranjade12a14anys.

3,7% 2,7% 0,0% 4,2%

37,4%32,4%

42,1%

58,3%58,9%64,9%

57,9%

37,5%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


Desinternament12-14anys Desinternament14-16anys Desinternament16-18anys

Figura10.Volumdecasosdesinternatsperfrangesd’edat,distribuciópercentres

Elprincipalmotiupelqueelsjovesdelamostravanserdesinternatsvaserperpèrduadeplaçadesprésd’unescapoliment de llarga durada (43.2%). En canvi, un20.4%esvadesinternarenhaverfetunabonaevolucióiassolir els objectius que s’havien plantejat per a elldurantelseuprocésalcentre.Un19.9%vacausarbaixa

alcentreperquèvanarribaralamajoriad’edat,mentreque a un 16% se’ls traslladà a un altre centre ja fosperquè el nou centre s’adaptava millor a les sevescaracterístiquesoperestarmésapropdelasevafamília.

AquestsresultatsespodenveurealaFigura11.

24

MAJORIA EDAT19,9%

ESCAPOLIMENT43,2%

ASSOLIMENTOBJECTIUS20,4%

TRASLLATCENTRE16,0%

ALTRES0,5%

Figura11.Principalscausesdebaixadelscentres

Observant lesdadespera cadacentreambmésdetalls’extreuquelaprincipalcausadebaixaentresdelscentreséslapèrduadeplaçaperescapolimentdellargadurada, en canvi, a Guaret és l’assoliment d’objectius(42.1%.Lamajoriad’edatéslasegonacausaenvolumde

casosaCastanyers(19.6%)iPedrenyal(32.4%).AGuaretla segona causa en quantitat de baixes són elsescapolimentsdellargadurada(26.3%)iaMasRitortésl’assoliment dels objectius plantejats amb un 16.7%.(VeureFigura12).

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%


MAJORIAEDAT ESCAPOLIMENT ASSOLIMENTD'OBJECTIUS TRASLLATCENTRE

Figura12.Principalscausesdebaixa,distribuciópercentres

Pelquefaallloconvananarelsjovesensortir

delCREIlesdadesmostrenqueelprincipaldestívasereldomicili familiarambun34%dels casos.Del23.3%se’ndesconeixeldestíjaqueesvanescapolir.El11.2%

vasertraslladataunCRAE,el13.6%vaserinternataunCentreeducatiudelDepartamentdeJustícia,el4.9%vasertraslladataunaltreCREIiel7.8%vapassararesidiraalgunrecursresidencialdetransicióal’autonomia.Un

25

3,4%delscasosvanserdestinatsacentresterapèutics,un1%acentresperadiscapacitatsintel·lectualsiun1%vasertraslladatacentresd’acollidai(Figura13).

CRAE11,2%

CREI4,9%

Domicili33,9%

Recursosres idencialsdetrans icióal 'autonomia

7,8%

Centreeducatiudejustícia13,6%

Centreterapèutic

3,4%

Centreperdiscapacitatsintel.lectuals

1,0%

Centreacollida1,0%

Desconegut23,3%

Figura13.Destídelsjovesdesinternats

AlaFigura14espotveureelvolumdecasos per centre que van anar als diferents

destins que els professionals entrevistats vanexplicar.


CRAE 9,3 10,8 23,7 4,2

CREI 4,7 5,4 7,9 0,0

Domicili 33,6 54,1 23,7 20,8

Recursosresidencialsdetransicióal'autonomia 7,5 5,4 10,5 4,2

Centreeducatiudejustícia 17,8 13,5 10,5 0,0

Centrepsiquiàtric 0,0 0,0 0,0 0,0

Centreterapèutic 3,7 2,7 0,0 8,3

Centreperdiscapacitatsintel.lectuals 0,9 2,7 0,0 0,0

Centreacollida 1,9 0,0 0,0 0,0

Desconegut 20,6 5,4 23,7 62,5

0

10

20

30

40

50

60

70

Figura14.Destídelsjovesdesinternats,distribuciópercentres

26

4.3. Evoluciódelsjovesquevanresidirmésd’unanyalsCREI

Enaquestafasedelarecercaesvaaprofundirenl’evolució d’aquells casos de la mostra inicial que vanresidirdurantunanyomésalsCREIdeCatalunya.Ambaquest propòsit es va realitzar una entrevista enprofunditat pera cada cas, que va ser contestada pelsprofessionalsdelscentresquevanintervenirambaquestsjovesdurantlasevaestada.

Esvanobtenirlesdadesde86casos,el90.7%delesqualserennoisiel9.3%erennoies.Aquestadiferènciareflecteix proporcionalment la quantitat de placesdisponiblesenaquestatipologiadecentresperaambdóssexes, que és molt desigual -82 places per a nois i 12placesperanoies-.AlaTaula3espotobservarelnombrede casos entrevistats amb més d’un any d’estada percentreenrelacióamblaquantitatdecasosanalitzatsenlafaseanterior.Caltenirencompteque,enaquestafasedel’estudi,lamostradeCastanyersesvareduira2anys–els casos dels altres centres corresponen a 3 anys-perquèeraun centre gran ambun volumdenoismoltsuperior al dels altres CREI i no disposaven de tempssuficientperrevisartantscasos.

Taula3.Relaciódecasosestudiatsenlesfases2i3del’estudi

CASTANYERS

PEDRENYAL

GUARET

MAS RITOR

T Casos explorats fase 2

107 37 38 24

Casos entrevistats fase 3

351 20 23 8

En les següents pàgines es presenten els resultatsobtingutsapartirdeles86entrevistesis’estructurendelasegüentmanera:

Un primer apartat, on es parla de lescaracterístiquesdelsjovesquevanarribaralscentres,dela trajectòria vital que havien tingut fins almoment del’ingrésielsmotiusquevanferqueingressessin.

1ElnombredecasosestudiatsdeCastanyerscorresponaunperíodede2anys,mentrequeenelsaltrescentreselperíodeésde3anys.Aquestadiferènciaesdeuaqueerauncentreamb

Unsegonapartat,quedesgranalaproblemàticadelsjovesenelmomentd’entrar.

Un tercer apartat, que relata la intervencióeducativa que es va dur a terme dins els centres i lesestratègies d’intervenció més utilitzades pelsprofessionals.Tambéesparladel’evolucióquevanferelsjovesidel’atribuciódelamateixa.

Unquartapartat,queexplicalesaccionsqueesvanferdinsdelcentreenelsàmbitsacadèmiciformatiu.

Un cinquè apartat, on s’agrupen les dadesrelacionades amb la xarxa de suport social i els vinclesestablerts tant a dins com fora del centre, ambprofessionals,companys,personesdisponiblesiamics.

Un sisè apartat, on es detalla la situació desortidadels joves i l’evolucióque van tenir una vegadaforadelcentre.

I en un setè i últimapartat, s’agrupen aquellesdadesquevan relacionar-seambelperfild'evoluciódeformaestadísticamentsignificativa.

Característiquesdeljove:Recorregutpreviimotiusd’ingrés Observant lesedats d’entradaal centredels86joves estudiats destaca com a franja predominantl’intervalde15a16anysambun48.8%delsingressos.Un39.6%dejovesvaingressarentreels12iels14anysiun11.6%hovanferentreels17iels18.Lamitjanad’edatd’entradasesituaentornals15anys[M=14.9;SD=1.4].

LaTaula4mostralesedatsalesquevaningressarelsjovesalsdiferentscentres.Lamitjanad’edatd’entradaaPedrenyaliCastanyersvaserlleugeramentinferiorquea Guaret i Mas Ritort (14.4, 14.9, 15.1 i 15.4respectivament).

un volum de nois molt superior al dels altres CREI i nodisposavendetempssuficientperrevisartantscasos.

27

Taula4.Intervalsd’edatsd’ingrésalCREI

% Global CASTANYERS PEDRENYAL GUARET MAS RITORT De 12 a 14 anys 39.6% 42.9% 50.0% 34.7% 12.5% De 15 a 16 anys 48.8% 48.6% 35.0% 52,1% 75.0% De 17 a 18 anys 11.6% 8.6% 15.0% 13.0% 12.5%

La gran majoria dels 86 joves acollits als CREIprocediend’altrestipologiesdecentresenelmomentdel’ingrés(76.7%),inomésun23.3%veniadirectamentdeldomicili familiar.Ungrannombrede jovesqueveniend’altrescentresprocediendeCRAE(38.4%)odecentred’acollida (29.1%).Un 4.7% van venir d’altres CREI, un2.3% de centres educatius de Justícia, i per últim, decentresterapèutics(1.2%)id’altresrecursosresidencialsdetransicióal’autonomia(1.2%)enigualproporció.

Comespotveurealatauladepercentatgesdela Figura 15, a Castanyers, Pedrenyal i Mas Ritort, lamajoriadelsjovesveniendeCRAE,mentrequeaGuaretla majoria procedien de centre d’acollida. Només aCastanyers van arribar joves queprocediende centreseducatius de Justícia i de recursos residencials detransició a l’autonomia. De lamateixamanera, nomésPedrenyal va rebre joves procedents de centresterapèutics.MasRitort és el centreque va acollirmésjovesprocedentsdeldomicilifamiliar.

CRAE CREI Domicili

Recursos residencials

de transició a la

l'autonomia

Centre d'acollida

Centre educatiu de

justícia

Centre terapèutic

Castanyers 37,1 5,7 22,9 2,9 25,7 5,7 0,0Pedrenyal 40,0 5,0 20,0 0,0 30,0 0,0 5,0Guaret 30,4 4,3 21,7 0,0 43,5 0,0 0,0Mas Ritort 62,5 0,0 37,5 0,0 0,0 0,0 0,0Mitjana dels centres 38,4 4,7 23,3 1,2 29,1 2,3 1,2

0%10%20%30%40%50%60%70%

Figura 15. Procedència dels joves per centres

Elnombredecentresonelsnoishavienresiditoscil·lava entre 1 i 5 centres (incloent el CREI). En un18.6%delscasoselCREIeraelprimercentreenelqueresidien,un39.5%delsjoveshaviaestaten2centres,iun33.7%en3.Solsun3.5%delsjoveshavienestaten4centresiun4.7%haviapassatper5centresomés.

Aprofundint en els antecedents familiars delsnois, lesdadesmostrenqueel82.5%delscasostenienalgunfamiliarambconductesderisc.Ésforçacomúquealgun o ambdós progenitors fossin consumidorshabituals de substàncies estupefaents (36.1%) i elsprofessionals van informar que en alguns casos tambéera freqüent trobar famílies en lesqueelsprogenitorsadoptavenconductesviolentesoestaveninvolucratsen

situacionsdeviolènciadomèsticaid’abusos(20.9%).Enun19.7%delscasoss’haviaproduïtunabandonamentomortd’algundelsprogenitorsiun16.3%teniaalgundelsprogenitorsambconductesdelictives.

Pel que fa als germans, un 16.3% dels jovesteniengermansquetambéestaventutelats iun10.5%teniagermansquepresentavenconductesderisc.

Elfetdetenir“progenitorsextutelats”vaserunantecedent familiar queels professionals van informarméssovintennoiesqueennois(12.5%vs.1.3%;p<0.05).La Figura 16 desglossa tots els tipus d’antecedentsfamiliars que els professionals dels centres vananomenar.

28

3,5%

10,5%

7,0%

10,5%

16,3%

20,9%

19,8%

5,8%

2,3%

9,3%

36,0%

16,3%

0% 10% 20% 30% 40% 50%

AltresEs desconeix

No antecedents familiarsGermans amb conductes de risc

Germans tutelatsProgenitors amb conductes violentes/Violència domèstica/abusos

Abandonament o mort d'un dels projenitors/Família …Progenitor/s amb problemes de salut mental

Progenitors extutelatsProgenitor/s empresonat/s

Progenitors amb consumProgenitors amb conductes delictives

Figura 16. Antecedents familiars

Les dades sobre l’edat d’inici de tutelaes vanpoder recollir només en dos dels centres i es potobservaralaTaula5queelgruixmésgrandejovesvasertutelatentreels10iels15anys.TambéespotveurequeaCastanyerslasegonafranjamésrepresentadaésla

de15a18anysilaquemenysrepresentadaestàéslade0a5anys.EncanviaPedrenyal,mésdelameitatdelsjoves (55%) van ser tutelats entre els 0 i els 10 anys,deixantcomafranjamenysrepresentadalad’entreels15els18anys.

Taula5.Edatd’inicidetuteladelsjovesinternatsalsCREI

CASTANYERS PEDRENYAL GUARET MAS RITORT Entre 0 i 5 anys 5.7% 25.0% No disponible No disponible Entre 6 i 10 anys 11.4% 30.0% No disponible No disponible Entre 11 i 15 anys 68.6% 40.0% No disponible No disponible Entre 16 i 18 anys 14.3% 5.0% No disponible No disponible

Elsfactorsquevanprovocar l’ingrésdel jovealCREI van ser, en molts casos, múltiples. El factor mésesmentatvaser“presentarcomportamentsagressiusi/oexplosius”(58.1%delscasos);“Haverperpetratrobatorisoaltresdelictes”(36.1%);“presentarconsumderiscdesubstàncies estupefaents” (33,7%); i “escapolir-sereiteradamentdecasaodelcentreenelqueresidien”(27,9%)sónaltresmotiusd’ingrésqueesvanmencionar.

Analitzantlesdiferènciespercentresenelmotiud'ingrés,espotobservaralaFigura17queaMasRitortels factors “escapoliments reiterats de casa o delcentre”, “comportament agressiu/explosiu” i “consumderisc”sónmencionatsenmésdel60%delscasosquehivaningressar.

A Pedrenyal es parla de “comportamentagressiu/explosiu”(90%)ide“robatorisoaltresdelictes”(60%) com a motius que presentaven la majoria delscasos.

ACastanyerstambévamobservarqueelmotiumés freqüent va estar el “comportamentagressiu/explosiu” (45.7%) i ja enmenormesura, peròcom a segon motiu més comú, els “robatoris o altresdelictes”(37.1%).

A Guaret destaca el “comportamentagressiu/explosiu”(39.1%)iel“consumderisc”(39.1%)i l’acompanyen com a motius més anomenats“escapolimentsreiteratsdecasaodelcentre”(34.8%).

29

Castanyers Pedrenyal Guaret Mas RitortEscapoliments reiterats del centre o de casa 11,4 25,0 34,8 87,5Comportament agressiu/explosiu 45,7 90,0 39,1 87,5Robatoris o altres delictes (imputables o no

per edat) 37,1 60,0 13,0 37,5

Consum de risc 22,9 35,0 39,1 62,5altres 14,3 10,0 17,4 37,5

0102030405060708090

100

Figura 17. Principals motius d’ingrés al CREI per centres

Pel que fa a les diferències per sexes, elsprofessionalsvanesmentarels“escapolimentsreiterats(decasaodelcentre)”i“elconsumderisc”comamotiusd’ingrésmésfreqüentmentennoiesqueennois(87.5%i 62.5% vs. 21.8% i 30.8%; p<0.01 i p=0.07;respectivament). Tot i que en el segon cas noméss’observava una tendència a la significació estadística.Noesvanobservardiferènciessignificativesenelsaltresmotiusd’ingrés.

Eltempsd’estadaalscentresvaoscil·larentre1any(queeraeltempsmínimrequeritperaformarpart

delamostrad’aquestafase)i5anys[M=22.5mesos;SD=11.1]. Els nois estudiats s’hi van estar demitjana 23.3mesos (SD=11.25) i les noies 14.5 mesos (SD=4.1)(p<0.01).

Molts dels centres van manifestar que,desitjablement,eltempsd’estadaenunCREInohauriadesuperarl’anyol’anyimig.AlaTaula6espotveurequemenysdelameitatdelsjovesestàpersotadel’anyimigd’estadaenunCREI.ACastanyersiaPedrenyallaproporcióquevasuperaraquesttempsd’estadaésdel60%idel75%delscasosrespectivament.

Taula6.Tempsd’estadaalCREI

% Global CASTANYERS PEDRENYAL GUARET MAS RITORT Entre 1 any i 1.5 anys 47.7% 40.1% 25.0% 69.6% 75.0% Entre 1.51 i 2 anys 23.3% 25.8% 15.0% 26.1% 25.0% Entre 2.1 i 3 anys 17.4% 26% 25.0% 4.4% 0% Més de 3.1 anys 11.8% 8.6% 35.0% 0% 0%

Va ser una constant trobar problemes deconsum de substàncies tòxiques entre elsmenors i enmolts casos van ser un dels motius que van provocarl’ingrés.Així,lesdadesmostrenqueel73.3%delsjoves

acollitsconsumien,iatotselscentreselnombredejovesconsumidorseramoltsuperioraldelsquenoconsumien(veureFigura18).

30

65,775,0 73,9

100,0

34,325,0 26,1

0,0

73,3

0102030405060708090

100

CASTANYERS PEDRENYAL GUARET MAS RITORT

Amb consum Sense consum conegut Mitjana del conjunt

Figura 18. Consum d’estupefaents entre els joves atesos als CREI

Elsequipsprofessionalsvaninformardeconsumdesubstànciesenel100%delesnoiesienun70.5%delsnois. Aquesta diferència és quasi estadísticamentsignificativa(p=0.07).

De la mateixa manera, també va ser freqüentqueelsjoveshaguessincomèsalgunfetdelictiu(54.1%)–jasiguinimputablesonoperedat-.Entresdelscentres,esconeixiaquemésdelameitatdelsjoveshaviencomèsalguntipusdelicteabansd’entraralcentre(veureFigura19).

57,1

70,0

34,8

57,1

42,9

30,0

65,2

42,9

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Delictes coneguts Sense delictes coneguts Mitjana del conjunt

Figura 19. Problemes delictius entre els joves atesos als CREI

Elsprofessionalsdelscentresvaninformardelapresènciadetrastornsdiagnosticatsenmoltsdelsjoves(40.7%ambtrastornvs.32.6%sensetrastorn)-afaltadelesdadesd’undelscentres-.Pedrenyalvaserelcentreamb més casos amb trastorn (60% vs.40%), seguit de

Castanyers(54.3%vs.45.7%)iMasRitort(50%vs.50%).A la Taula 7 és poden veure els diferents trastornsexistents per centres. Alguns dels casos estavendiagnosticatsambmésd’untrastorn.

31

Taula7.Trastornsexistentspercentres

Classificació DSM-VI dels trastorns

% Global


Trastorns per dèficit d’atenció i comportament pertorbador 26,8 48,57 15,00 0,00 25,00 Trastorns adaptatius 3,49 8,57 0,00 0,00 0,00 Trastorns del control d'impulsos 1,16 2,86 0,00 0,00 0,00 Trastorns generalitzats del desenvolupament 1,16 0,00 0,00 0,00 12,50 Trastorns de la comunicació 1,16 2,86 0,00 0,00 0,00 Trastorns de la personalitat 4,65 0,00 20,00 0,00 0,00 Trastorns de l'estat d'ànim 2,33 0,00 0,00 0,00 25,00 Trastorns de l'aprenentatge 1,16 0,00 0,00 0,00 12,50 Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics 2,33 0,00 10,00 0,00 0,00 Retard mental 15,12 20,00 20,00 0,00 25,00 Altres 2,33 2,86 5,00 0,00 0,00

Quan analitzem les diferències entre sexestrobem que els Trastorns generalitzats deldesenvolupament(12.5%vs.0%;p<0.01),elsTrastornsdel’estatd’ànim(25%vs.0%;p<0.01)ielsTrastornsdel’aprenentatge (12.5% vs. 0%; p<0.01) tenien méspresènciaennoiesqueennois.

No es van percebre diferències significativesentre els dos sexes pel que fa a l’edat d’ingrés, laprocedènciadelsjoves,elnombredecentresenelsquevan residir i els delictes comesos abans d’entrar alcentre.

Problemàticadeljove:Perfild’entrada Elsprofessionalsvanexplicarqueenelmomentd’entraralcentreelsjovespresentavenproblemàtiquescom “conducta desafiant” (30.2%), “agressivitat”(23.3%), “no control d’impulsos/explosivitat” (20.9%),“manca de límits i no acceptació de la normativa”(19.8%), “problemes relacionals” (10.5%),“escapoliments reiterats del centre” (9.3%) i “mancad’hàbits”(7.0%).Tambévandir,enun10.5%delscasos,queelsjovespresentaven“problemesderivatsdelpropitrastorn”sensedefinirquins.Caldestacarque,enalgunscasos, els joves presentaven diversos d’aquestsproblemes i, també que un 20.9% dels joves no va

32

presentarcapproblemàtica ia l’ingressaralCREIesvaadaptarràpidamentalfuncionamentdelcentre.(VeureTaula8).

Taula8.Problemàticadeljoveal’ingressaralCREI,distribuciópercentres

% Global CASTANYERS PEDRENYAL GUARET MAS RITORT

Conducta desafiant

30.2% 22.9% 55.0% 17.4% 37.5%

No control impulsos/explosivitat

20.9% 22.9% 15.0% 26.1% 12.5%

Agressivitat

23.3% 17.1% 25.0% 13.0% 75.0%

No acceptació de la normativa/manca de límits

19.8% 20.0% 40.0% 8.7% 0.0%

Manca d’hàbits

7.0% 5.7% 15.0% 4.3% 0.0%

Problemes relacionals

10.5% 2.9% 15.0% 17.4% 12.5%

Problemes derivats del propi trastorn

10.5% 2.9% 20.0% 17.4% 0.0%

Escapoliments reiterats centre

9.3% 20.0% 0.0% 0.0% 0.0%

Cap

20.9% 22.9% 0.0% 39.1% 12.5%

Altres

8.1% 11.4% 5.0% 4.3% 12.5%

Les problemàtiques informades pels professionals delsdiferents centres reflectien que el 95% del casos dePedrenyalpresentava“conductadesafiant” i/o“mancadelímitsinoacceptaciódelanormativa”,quecontrastaamb les dades dels altres centres on la combinaciód’aquestsdosfactorsnoarribaal45%.

Els professionals expliquen que les noies vanpresentar un perfil més agressiu, ja que un 75% delscasos de Mas Ritort van mostrar “agressivitat” en elmoment d’entrar al centre. En els altres centress’informa d’unmenor nivell d’agressivitat (Castanyers:17.1%;Pedrenyal:25%;Guaret:13%).

Guaret (17.4%) i Pedrenyal (15%) són els doscentresenqueelsprofessionalsidentifiquenméscasos

que presenten “problemes derivats d’un trastorn”diagnosticateneljove.

Laproblemàticad’“escapoliments”reiteratsdelcentre” només es troba a Castanyers, en un 20% delsseuscasos,quepodriaserdegutaqueésl’úniccentreenqueelsaccessos físicsal recinteestanpermanentmentoberts.

Elsentrevistatsvaninformard’unmajornombrede jovesquevanentendreràpidament ladinàmicadelcentre inovanpresentarproblemesaGuaret (39.1%).EnpercentatgesmenorsaquestasituacióesvadonaraPedrenyal (30%), a Castanyers (22.9%) i Mas Ritort(12.5%).

33

L’ “explosivitat” i la “manca de controld’impulsos” va ser un problema que enmés omenysmesuraelsquatrecentresvanobservar:Castanyersenun 22.9%; Pedrenyal en un 15%; Guaret en un 26.1%;MasRitortenun12.5%.

AtretsgeneralsicomespotveurealaFigura20,a Mas Ritort la problemàtica predominant eren les

conductes agressives; a Pedrenyal hi predominavaunacombinaciódeconductesdesafiantsinoacceptaciódelanormativa i els límits; a Castanyers escapolimentsreiteratsdelcentre,conductesdesafiants,explosivitat inoacceptacióde lanormativa iels límits; iaGuaret latònicageneralvaserques’ubiquessinràpidament inopresentessincapproblemàticaal’inicidelaintervenció.

Figura 20. Problemàtica dels joves a l’ingressar als CREI

Per sexes, els professionals van reportar quel’agressivitatvaserunproblemaal’inicidel’estadaqueesdonavamésennoiesqueennois (75.0%vs.17.9%;p<0.001). No observem diferències significatives en larestadeproblemesal’inicidel’estada.

Pelquefaalsescapolimentsprotagonitzatspelscasosde lamostra,entesoscomtotsaquellsmomentsenqueelsjoveshaviendeserobligatòriamentalcentreinohieren–englobanttantelnoretorndepermíscoml’escapolimentdelcentre–lesdadesmostrenqueésunaconductaqueesdonàenun57%delscasos.

57,0%

43,02% Casos amb escapoliments

Casos sense escapoliments

Figura 21. Escapoliments

01020304050607080

Conducta desafiantNo control

impulsos/explosivitat

Agressivitat

No acceptació de la normativa/manca

de límits

Manca d'habits

Problemes relacionals

Problemes pròpis del trastorn

escapoliments reiterats centre

Cap

Altres

Castanyers

Pedrenyal

Guaret

Mas Ritort

34

Comespot veure a la Figura22, aCastanyers i aMasRitort els escapoliments superen al nombre de casossense escapoliments durant la seva estada. D’altra

banda, a Pedrenyal i Guaret, hi ha més joves senseescapoliments.

68,6

40,0 47,8

75,0

31,4

60,0 52,2

25,0

020406080

100

Castanyers Pedrenyal Guaret Mas Ritort

Casos amb escapoliments Casos sense escapoliments

Mitjana casos amb escapoliments Mitjana casos sense escapoliments

Figura 22. Escapoliments per centres

Pel que fa a la freqüència d’aquests escapoliments,observantlaTaula9destacaqueaCastanyerselmajornombredecasosqueesvanescapolir(45.7%)hovanferde forma freqüent –més de 5 vegades durant la sevaestada-.AMasRitort,encanvi,lamajoriadecasosquees vanescapolirhovan ferentre3 i 5 vegadesdurantl’estada(50%).

APedrenyaliaGuaretésonesvandonar,engeneral, menys quantitat d’escapoliments. Aquestscentresvanacollirun40%iun47.8%decasosqueesvanescapolir respectivament. I d’aquests casos, lamajorianomés van escapolir-se del centre entre 1 i 2 vegades(Pedrenyal:35.0%;Guaret:34.8%).

Taula9.Freqüènciadelsescapolimentspercentres


Esporàdiques (entre 1 i 2 escapoliments)

27.9% 20.0% 35.0% 34.8% 25.0%

Varies (entre 3 i 5 escapoliments)

10.5% 2.9% 5.0% 13.0% 50.0%

Freqüent (més de 5 escapoliments)

18.6% 45.7% 0.0% 0.0% 0.0%

Sense escapoliments 43.0% 31.4% 60.0% 52.2% 25.0%

Tot i que un gran nombre de nois i noies vanescapolir-se del centre durant la seva estada, elsprofessionalsvanindicar-nosquemésnoiesquenoisvanferescapoliments(p<0.01).Aixídurantl’estada,el75%delesnoiesvanescapolir-se,ilafreqüènciaamblaquehovanferquedadistribuïdadelasegüentmanera:entre1-3vegadeshovanferel25%de lesnoies, ientre3-5vegadesel50%.Pelquefaalsnois,el55.1%tambévanescapolir-se,quedantdistribuïdalafreqüènciaaixí:entre

1-3vegadesel28.2%decasos,entre3-5vegadesel6.4%,imésde5vegadesel20.5%delsnois.

Estratègiesd’intervenció,evoluciódeljovealcentreiatribuciódel’evolució

Sempretenintencomptequeelsprofessionalsactuen seguint les directrius dels seus centres, es vapreguntarper lesestratègiesd’intervencióqueesvan

35

utilitzarenelscasosconcretssobreelsqueelsestàvementrevistant-los(elsjovesquevanestaralcentreunanyo més). Els professionals van esmentar els següents:“marcar els límits i aplicar la normativa” (30.3%),“treballar des de la vinculació” (15.1%), “treballar deforma molt individualitzada” (9.3%), “intervencióverbal/ferraonar”(8.1%)i“capactuacióperquèeljovesempreestavaescapolit”(3.5%). En un 43% del casos només es va “seguir ladinàmicadelscentres”,perquèelsolfetd’estaralcentreaquestajateniaunefectebeneficióspelpropijove. Observant la Taula 10 s’identifica que elsprofessionalsdeCastanyers(42.9%)iMasRitort(62.5%)van informar que van optar, en la majoria dels seuscasos,per“marcarmoltelslímitsiaplicarlanormativa”.

En canvi, a Guaret aquesta opció només va seresmentadaenunpercentatgemoltpetitdecasosperquèen el 65.2% de joves estudiats la pròpia dinàmica delcentrevaservirperubicar-los.AMasRitort,amés,vanposar força èmfasi en treballar des de la vinculació(37.5%). IaCastanyers,enun8.6%delscasosnoesvapoder realitzar cap actuació perquè sempre estavenescapolits. Aquesta situació no es donà a cap altrecentre. A Pedrenyal, els entrevistats informen que un35% es van adaptar correctament a la dinàmica delcentre i pel que fa a la resta de casos, les estratègiesd’intervenció afegides van quedar força repartides enfunciódelesnecessitatsdelscasosatesos.

Taula10.Estratègiesd’intervencióutilitzadesalsCREI


Dinàmica centre / Sense actuacions afegides

43.0% 37.1% 35.0% 65.2% 25.0%

Treball des de la vinculació

16.3% 14.3% 10.0% 17.4% 37.5%

Treball molt individualitzat

11.6% 2.9% 30.0% 13.0% 0.0%

Intervenció verbal / Fer raonar

8.1% 0.0% 35.0% 0.0% 0.0%

Marcar límits / Aplicar la normativa

31.4% 42.9% 30.0% 4.4% 62.5%

Cap actuació per escapoliments constants

3.5% 8.6% 0.0% 0.0% 0.0%

Altres

3.5% 0.0% 5.0% 8.7% 0.0%

Esvaobservarunamajortendènciaa“treballar

desdelavinculació”enlesnoiesqueenelsnois(37.5%vs. 12.8%; p=0.06) mentre que en la resta de formesd’actuaciónoobservemdiferènciespelquefaalsexe.

L’evolucióquevanferelsjovesenelsCREIvaser,en molts casos, positiva. De les entrevistes amb elsprofessionalss’extreuqueun61.6%delscasosvantenirunaevoluciópositiva,mentrequeun27.9%novantenir

una millora significativa. El 10.5% restant vanevolucionarpositivamentdurantelseuprocésperòcapalfinaldelaintervencióvanexperimentarunretrocésenlasevaprogressió. Per centres, els quatre CREI repeteixen lamateixatendència iPedrenyaléselquevareportarunpercentatgemés elevat d’evolució positiva en els seuscasos(80%)(VeureFigura23).

36

57,1

80,0

56,550,0

31,4

20,0

30,425,0

11,4

0,0

13,0

25,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Evolució positiva

No millora significativa

Millora positiva inicial iretrocés al final

Mitjana "Milloraprogressiva"

Mitjana "No millorasignificativa"

Figura 23. Evolució dels joves als centres

Els professionals entrevistats van atribuir

aquestaevolucióafactorscom“eljovevatrobarunlímitclar que li havia faltat”(26.7%); “creació de vincle”(22.1%); “la pròpia dinàmica del centre” (15.1%);“entendre el centre com a recurs d’ajuda” (9.3%); i“treballintensindividualitzat”(5.8%).

CommostralaTaula11,aCastanyersl’evoluciós’atribueix en major mesura a la “creació de vincle”

(28.6%),aPedrenyalaqueeljove“trobaunlímitclarquelihafaltat”(50%),aGuarets’atribueixenunpercentatgeméselevata“lapròpiadinàmicadelcentre”(34.8%)iaMas Ritort el fet d’ “entendre el centre coma recursd’ajuda”(25%)i“trobarunlímitclarquelihaviafaltat”(25%).

Taula11.Atribuciódel’evoluciódelsjovespercentres


Creació de vincle

22.1% 28.6% 35.0% 4.4% 12.5%

Entendre el centre com a recurs d'ajuda

9.3% 8.6% 10.0% 4.4% 25.0%

Trobar un límit clar que li ha faltat

26.7% 20.0% 50.0% 17.4% 25.0%

Treball intens individualitzat

5.8% 0.0% 10.0% 13.0% 0.0%

La pròpia dinàmica del centre

15.1% 5.7% 15.0% 34.8% 0.0%

No millora

18.6% 25.7% 0.0% 21.7% 25.0%

Altres

9.3% 11.4% 5.0% 8.7% 12.5%

Intervencióeducativa,accionsformatives El nivell acadèmic que tenien els joves en elmoment d’entrar al centre eramajoritàriament d’ESO

(62.8%),tot iqueun4.7%dels jovesestavacursantunPQPIiun5.8%teniennivelldePrimària.Tambéhihaviaun 26.7% que tenia un nivell molt baix, gairebé peralfabetitzar.

37

Com es pot veure a la Taula 12 la majoria dejovesdeCastanyers,PedrenyaliMasRitortarribenambunnivellacadèmicd’ESO,queésl’adequatperalaseva

edat.Alquartcentre,Guaret,lamajoriadejovesarribenamb un nivell acadèmic extremadament baix, amb elsques’hadeferuntreballd’alfabetització.

Taula12.Nivellacadèmicdelsjovesal’entraralcentre,distribuciópercentres


ESO 62.8% 71.4% 75.0% 30.4% 87.5% PQPI 4.7% 11.4% 0.0% 0.0% 0.0% Educació Primària 5.8% 11.4% 5.0% 0.0% 0.0% Alfabetització 26.7% 5.7% 20.0% 69.6% 12.5%

En conjunt les noies tenien un nivell formatiumés alt a l’entrar al centre. Així el 87.% de les noiesestavencursant3er i4rtd’ESO inomés12.5%estavenencara aprenent la lectoescriptura. El 60.3% dels noisestava cursant la ESO, estant principalment a 1r i 2n(47.4%), iun28.2%estavaaprenent la lectoescriptura.Aquestfetpodrianovincular-sedirectamentalfetdesernoi o noia, sinó a que els nois van entrarmés joves, itambépodriaserquehihaguésunmajornombredenoisimmigrants no acompanyats que no havien estatescolaritzats;peròaquestadadanoesvacomptabilitzar.

Després del seu pas pel centre, el nivellacadèmic dels joves va evolucionar i un 26.8% vanobtenirelTítoldeGraduatenESO,iun3.5%,amés,va

marxarcursantestudispostobligatoris-Ciclesformatiuso Batxillerat-. Un 10.5% cursava un PQPI, un 47.7%encaracursavaESOiun8.1%feiaalfabetitzacióquanvanmarxar.El7.0%delsnoisnovatenirunacontinuïtatenelsseusestudis,jasiguiperquèsempreestavaescapolitoperquèestavaexpulsatde l’escolaoeltallerpermalcomportament. Percentres,PedrenyaléselcentreonmésjovesvanassolireltítoldeGraduatenESO.Guaret,queéselcentre que va començar amb més alumnes peralfabetitzar,éstambéelquetémésalumnesestudiantalfabetitzacióenelmomentdesortir.Elpercentatgemésalt d’alumnes que no va tenir continuïtat en els seusestudisesvatrobaraCastanyers.

Taula13.Nivellacadèmicdelsjovesalsortirdelcentre,distribuciópercentres


Cursant ESO

46.4% 54.3% 25.0% 34.8% 100.0%

Cursant estudis post obligatoris

3.5% 2.9% 0.0% 8.7% 0.0%

Alfabetització

9.3% 2.9% 5.0% 26.1% 0.0%

Títol Graduat ESO

23,3%

17,1%

55,0%

13,0%

0,0%

PQPI

9.3% 5.7% 10.0% 17.4% 0.0%

Altres

1.2% 2.9% 0.0% 0.0% 0.0%

Sense continuïtat

7.0% 14.3% 5.0% 0.0% 0.0%

38

Pel que fa a la formació laboral el 86% no varealitzar cap curs específic, ja que els professionalsentrevistats van explicar que o bé no tenien l’edatsuficient per a aquest tipus de formació, o el jove notenia el perfil conductual i les habilitats d’autonomianecessàriesperpoderseguiraquesttipusdeformacióenunrecursextern.Calrecordar,però,quetotselscentresimparteixenl’assignaturadetalleronesproporcionaalsjovesestratègies i situacionsperaqueadquireixinunabase d’hàbits de treball i facin un tastet de diferentsoficis.

Aixídoncs,nomésun14%de jovesva realitzarcursosdeformaciólaboralforadelcentre.Només1delscasosdelamostravarealitzarpràctiqueslaboralsenunaempresaexterna,larestadecasosnoenvarealitzar.

Atotselscentresesvabuscarqueelsjoves,uncop estiguessin estabilitzats, assistissin a recursosexterns,situacióqueesvadonarenun60.5%delscasos.

En aquest sentit, un 38.4% anava a activitatsextraescolars, un 16.3% assistia a l’escola/institut foradel centre, un 8.1% anava a centres de formació, i un4.7%feiaactivitatsd’estiu(casali/ocolòniesexternesalcentre).Aquestúltimpercentatgeésbaix,peròs’hadeconsiderarquenoméss’hivanincloureelsjovesqueesquedavenal centredurant l’estiu, jaquen’hihamoltsquevanmarxardepermís.Elsprofessionalsvanexplicar,també,queenun39.5%dels casosel joveno teniaelperfilconductualileshabilitatsd’autonomianecessàriesperpoderferactivitatsenrecursosexternsalcentre.

Pelques’observaalaTaula14,totselscentresapostenper lesactivitatsextraescolars.Guaretdestacaper tenir un percentatge superior de joves queassisteixen a l’escola fora del centre. Pedrenyal i MasRitorttenenmésjovesquenosurtenafercapactivitaten recursos externs ja que no tenen una situaciópersonaladequadaperfer-ho.

Taula14.Recursosexternsalqueassistirenelsjoves,distribuciópercentres


Centre educatiu

16.3% 8.6% 10.0% 34.8% 12.5%

Centre de formació

8.1% 8.6% 15.0% 4.4% 0.0%

Activitat extraescolar

38.4% 51.4% 25.0% 26.1% 50.0%

Casal d'estiu

5.8% 2.9% 0.0% 17.4% 0.0%

Colònies d'estiu

3.5% 8.6% 0.0% 0.0% 0.0%

Logopeda

1.2% 0.0% 0.0% 4.4% 0.0%

Cap

39.5% 37.1% 50.0% 30.4% 50.0%

Lesactivitatsextraescolarsméscomunsvanserles activitats esportives (32.5%), seguides de lesagrupacions escoltes o esplais (5.8%). Altres joves vanassistiraactivitatsdemúsicaidansa(2.3%),id’altresvanser membres d’entitats com colles castelleres, o lagosseramunicipal(2.3%).Atotselscentreslesactivitats

més comunes van ser les esportives. Castanyers és elcentre que tenia més diversitat d'activitats, seguit deGuaret i Pedrenyal.MasRitort vaoptarnomésper lesactivitatsesportives,alesquevanassistirlatotalitatdelesjovesqueelseuprocéspermetiasortiraferalgunaactivitatforadelcentre(VeureTaula15).

39

Taula15.Activitatsextraescolarsalesquevanassistirelsjoves,distribuciópercentres


Agrupació escolta/esplai

5.8% 11.4% 0.0% 4.4% 0.0%

Activitat esportiva

32.6% 45.7% 15.0% 21.7% 50.0%

Activitat dansa/música

2.3% 2.9% 5.0% 0.0% 0.0%

Activitats en entitats (colla castellera, gossera)

2.3% 2.9% 5.0% 0.0% 0.0%

Cap

61.6% 48.6% 75.0% 73.9% 50.0%

Noes vanobservar diferències entre sexes pelquefaal’evolucióquevanferalcentre,l’atribucióqueels professionals fan d’aquesta evolució, el nivellformatiu al sortir del centre, la formació laboralrealitzada,l’assistènciaarecursosexternsil’assistènciaaactivitatsextraescolars.

Xarxadesuportsocial:vinclesdinsiforadelcentre

Es va preguntar si els joves tenien algunapersonadisponibleforadelcentreiesvaconstatarquegairebé tots (94.2%) tenien alguna persona amb qui

podiencomptar.Nomésun5.8%noteniaaningú,jafosperquè eren menors estrangers indocumentats noacompanyats o bé perquè la família no volia fer-se’ncàrrec.

Un 62.8% tenia un o ambdós progenitorsdisponible/s,el27.9%teniaalgunmembredelafamíliaextensaiun20.9%teniaunodiversosgermans.Un4.7%teniaa la famíliad’acollidao la famíliacol·laboradora iun1.2%teniaalaparellailafamíliadelaparellaquelidonavasuport.Aquestatendènciaéssimilaralsquatrecentres tret dels joves que no tenien cap personadisponible,quees reparteixentreCastanyers (11.4%) iGuaret(4.4%)(VeureTaula16).

Taula16.Personesdisponiblespelsjovesforadelcentre,distribuciópercentres


Un o dos progenitors

62.8% 48.6% 80.0% 69.6% 62.5%

Germà/ns

20.9% 25.7% 25.0% 13.0% 12.5%

Família extensa

27.9% 25.7% 20.0% 30.4% 50.0%

Família d'acollida / col·laboradora

4.7% 8.6% 0.0% 4.4% 0.0%

Parella/família parella

1.2% 2.9% 0.0% 0.0% 0.0%

Ningú

5.8% 11.4% 0.0% 4.4% 0.0%

Tot i tenir aquestes persones disponibles larelacióambellesnosemprevaserladesitjadajaqueels

professionalsnomésvanvaloraraquestarelaciócoma“bona”enun36.6%delscasos.Enun29.3%delscasosla

40

relacióesvadefinir coma“desorganitzada/negligent”,en un 12.2% aquesta era “poc fluïda/mínima”, en un6.1%era “dolenta” i enun4.9% “cordial”. Enun2.4%dels casos la relació “funcionava al principi i amb eltempsesvatrencar”ienun6.1%delscasos“nohihaviacaptipusderelació”.

Com mostra la Taula 17, Castanyers va ser elcentre que va acollirmés joves amb una relació bonaamblespersonesquetenienfora.Encanvi,PedrenyaliMas Ritort van acollir unmajor nombre de casos ambrelacions més complicades. A Castanyers elsprofessionalsvandirquealgunesrelacionsentre jove ipersona externa es van trencar amb el pas del temps(5.7%).

Taula17.Relacióamblespersonesdisponiblespelsjovesforadelcentre,distribuciópercentres


Bona

36.6% 45.7% 42.1% 23.8% 14.3%

Bona amb alguns membres i dolenta amb altres

2.4% 5.7% 0.0% 0.0% 0.0%

Cordial

9.4% 0.0% 0.0% 19% 0.0%

Desorganitzada/negligent

29.3% 14.3% 52.6% 28.6% 42.9%

Dolenta

6.1% 2.9% 0.0% 4.8% 42.9%

Poc fluïda/mínima

12.2% 14.3% 5.3% 19% 0.0%

Funcionava al principi i després es va trencar

2.4% 5.7% 0.0% 0.0% 0.0%

Sense relació 6.1% 11.4% 0.0% 4.8% 0.0%

A partir de la informació proporcionada pelsprofessionalssemblaserqueelsnoistenienunamillorrelacióquelesnoiesamblespersonesdisponiblesforadelcentre(relacióbonaambtotesoalgunad’aquestespersones: 41.4% vs. 14.3%); però totes les noiesmantenien la relacióambaquestespersones,cosaquenopassavaenelsnois,onun22.7%delscasostenienunarelaciómínimaoinexistent.Totimantenirlarelació,caldir que el 85.8% de les noies mantenia una relaciódesorganitzada o dolenta, cosa que entre els nois esreduïa a un 30.7%. Un 5.3% dels nois mantenia unarelaciócordial.

Indagant sobre la relació dels joves amb elpersonal del centre, els professionals entrevistats vanmanifestarque lameitatdels jovestenia“bonarelacióambtothom”(54.7%),enun14.0%delscasoslarelacióera “bona amb la majoria encara que amb algunsdolenta”;enun11.6%era"ambalgunsbonaiambaltresdolenta". Només en un 5.8% dels casos la relació era“dolentaambtothom”ienunaltre5.8%era"nul·la"otantmínimaquenoespodiavalorar.

Totiqueengeneraltotselscentresvanmostrarunabonarelacióentreelsjovesielsseusprofessionals,semblaqueésaGuaret(82.6%)iaMasRitort(62.5%)ones produeix una millor connexió. A Castanyers és onpitjoresvaloraaquestarelació.

41

Castanyers Pedrenyal Guaret Mas RitortBona amb tothom 48,6 30,0 82,6 62,5Bona amb la majoria encara que amb algun

dolenta 11,4 40,0 0,0 0,0

Amb alguns bona i amb altres dolenta 8,6 25,0 4,3 12,5Dolenta amb tothom 11,4 0,0 4,3 0,0No valorable/nul.la 14,3 0,0 0,0 0,0Altres 5,7 5,0 8,7 25,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Figura 24. Relació dels joves amb el personal dels centres

L’estada als centres fa possible que es creïnvincles especials entre el jove i algun professional enconcret.Delesrespostesdelsentrevistatss’extreuqueun 37.2% dels joves es va vincular amb algun delsprofessionals.El22.1%hovaferambelseututor,el4.7%ambalgundelseducadors,el8.1%ambalgunmembredel’equipdirectiuiel3.5%ambalgunmembredel’equipacadèmic.

Observant les diferències per centres, trobemqueaCastanyersnoesvaproduirunavinculacióespecialenpràcticamentcapdelscasos(97.1%).Aquestadadaespodria relacionar amb la informació obtinguda en laprimeraentrevistaqueensdeiaqueelcentreconsidera

queelreferentdeljovenoéseltutor,sinóquehoéselpropicentrecomainstitucióielseudirectorcomaúltimresponsable.Pelcontrari,alsaltrestrescentresesbuscaqueeltutorsiguielreferentdeljoveidefet,d’entreelsjovesquevanestablir vinclesambelsprofessionalshovan fer, majoritàriament, amb els seus tutors (VeureTaula18).Lasegonavinculaciómésfreqüentvaserambelsmembresdel’equipdirectiu;iacontinuacióestrobala vinculació amb algun altre educador que no era eltutor. Només a Guaret, els professionals van informarqueel13%delscasosvanvincularambtot l’equipquetreballavaambells,laqualcosapodriarelacionar-seambelfetdelqueenlaprimeraentrevistavanexplicarqueintententreballarcomsielcentrefosunafamília.

Taula18.Vinculacióespecialentreelsjovesielsprofessionalsdelscentres,distribuciópercentres


Sense vinculació

57.7% 97.1% 5.2% 52.2% 25.0%

Tutor

22.4% 2.9% 47.4% 26.1% 37.5%

Educador

4.7% 0.0% 15.8% 0.0% 12.5%

Membre equip directiu

8.2% 0.0% 26.3% 0.0% 25.0%

Membre equip acadèmic

3.5% 0.0% 5.3% 8.7% 0.0%

Altres (tot l’equip)

3.5% 0.0% 0.0% 13.0% 0.0%

42

Lesnoiesvanestablirunvincleespecialamb“unmembredel’equipdirectiu”ambmésfreqüènciaqueelsnois (25.0% vs. 6.5%), tot i que aquesta dada nomésmostraunatendènciaalasignificació(p=0.07).

L’anàlisi de dades també mostra diferènciessignificativespersexespelquefaala“novinculacióperpolíticadecentre”però,comjahemdit,aquestasituaciónomés es donà en un dels centres, que atenia a nois(44.2%vs.0.0%;p<0.05).

Centrant l’atencióen la relaciódels jovesambels altres joves del centre les dades mostren que el53.6% va establir relacions d’amistat amb alguns delsseuscompanys,mentrequeel46.4%nohovarenfer.

ComespotveureenlaFigura25latendènciadefernéixeramistatsesvadonaratotselscentresmenysa Guaret, on els professionals entrevistats assenyalenque en aquest tipus de centres no s’estableixenveritablesrelacionsd’amistat.

51,4

65,0

34,8

75,0

42,935,0

65,2

25,0

5,70,0 0,0 0,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80


Sí No Altres ( no saben/no es menciona)

Figura 25. Relacions d’amistat entre els joves per centres

Tot i l’alt nombre de relacions d’amistatidentificadespelsprofessionalssemblaque,engeneral,aquestesnovanportaravinculacionsméssignificativesentrecompanys(73.3%sensevinculació).Nomésesvan

reportarun14.0%decasosambunavinculacióespecialentre companys de centre. Com es pot observar a laFigura 26 aquesta tendència es repeteix a tots elscentres.

2,9

35,0

13,0 12,5

85,7

55,0

73,9

62,5

11,4 10,0 13,0

25,0

13,95

73,3

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90


Sí

No

Altres ( no saben/no es menciona)Mitjana casos amb vinculació

Mitjana casos sense vinculació

Figura 26. Vinculació especial entre companys per centres

43

Posantelpuntdemiraenlesrelacionsd’amistatqueelsjovestenienforadelcentre lesdadesmostrenqueun44.2%síteniaamicsforadelcentre,un31.4%noenteniaid’un24.4%se’ndesconeixiaaquestaqüestió.

Les dades assenyalaven que el major percentatge decasos amb amistats fora del centre es trobava a MasRitort. IelmajordesconeixementdelsprofessionalsenaquestsentitesdonavaaCastanyers.

Taula19.Amistatsdelsjovesforadelscentres,distribuciópercentres


Sí

44.2% 34.3% 50.0% 47.8% 62.5%

No

31.4% 17.1% 40.0% 47.8% 25.0%

Es desconeix

24.4% 48.6% 10.0% 4.4% 12.5%

Noes vanobservar diferències entre sexes pelque fa al fet de tenir persones disponibles fora delcentre,larelacióestablertaambelpersonaldelcentre,establirunvincleespecialambelscompanysdelcentreiteniramicsforadelcentre.

Situaciódesortidaievolucióforadelcentre Uncopsuperatelperíoded’internamentalCREI,l’edat mitjana de sortida del centre es va situar al’entorndels17anys[M=16.7;SD=1.1].Així,latendènciaa tots els centres va ser que els joves sortissin quan

s’apropaven a la majoria d’edat. El 61.6% dels casostenienentre16 i18anysenelmomentdemarxar. Lasegonafranjad’edatmésrepresentadavaserlad’entre15i16anysambun36.1%delscasosquedantnomésun2.3%dejovesquevasortirentreels12iels14anys.

LaFigura27mostracomaquestasituacióesvarepetiratotselscentresexceptuantMasRitort,quetéelmateixnombredebaixesdelcentretantalafranjade15a16comalade17a18anys.

40,0

15,0

43,550,0

60,0

80,0

52,2 50,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90


12-14 anys

15-16 anys

17-18 anys

Figura 27. Edats de baixa del centre, mitjana per centres

Segonselsprofessionals,elmotiuméscomúdesortidadelcentrevaserla“fidelprocésd’intervenció”(36.1%). El segon motiu més anomenat va ser“l’escapoliment sense retorn” (25.6%), el tercer el fetd’arribara la“majoriad’edat” (23.3%) ielquart fouel“trasllatdecentre”(12.8%).

Observant els diferents centres destaca quecadascunmostra una tendència diferent. A Castanyers(37.1%)iMasRitort(50.0%)elprimermotiudebaixaés“l’escapolimentsenseretorn”,aPedrenyalésla“majoriad’edat”(50.0%)iaGuaretla“fidelprocésd’intervenció”(56.5%).(VeureTaula20).

44

Taula20.Motiusdebaixadelcentre,distribuciópercentres


Majoria d'edat

23.3% 17.1% 50.0% 13.0% 12.5%

Fi de procés

36.1% 25.7% 35.0% 56.5% 25.0%

Trasllat de centre

12.8% 17.1% 5.0% 13.0% 12.5%

Escapoliment sense retorn

25.6% 37.1% 5.0% 17.4% 50.0%

Altres

2.3% 2.9% 5.0% 0.0% 0.0%

Desdetotselscentresesvatreballarperaqueenelmomentdelasortidaelsnoismarxessinambalguntipusdesuportproporcionatperorganismesi/oentitats.Totiaixí,nomésesvaaconseguirenel25.6%delscasos,

delsqualsun7%vanrebreajudaeconòmicaiun18.6%altrestipusdesuport.AquestatendènciaesrepeteixalsquatrecentrescomespotveurealaTaula21.

Taula21.Suportalsjovesposterioralasortidadelcentre,distribuciópercentres


Suport entitats

18.6% 5.7% 40.0% 13.0% 37.5%

Ajuda econòmica

7.0% 8.6% 10.0% 4.4% 0.0%

No

68.6% 74.3% 50.0% 78.3% 62.5%

Es desconeix

7.0% 14.3% 0.0% 4.4% 0.0%

ElllocdedestímésfreqüentdelsjovesensortirdelCREIvaserel“retornaldomicilifamiliar”(38.4%).ElsCRAE(17.4%)ielcentreseducatiusdelDepartamentdeJustícia(12.8%)tambévanserdosdestinsforçacomunspels nois que causaren baixa. Els professionalsentrevistats també van mencionar com a destí altresrecursos residencials de transició a l’autonomia –pisosASJTET i centres residencials d’inserció socio-laboral-(9.3%), altres CREI (4.7%), pisos autònoms (4.7%),centres d’acollida (2.3%), centres terapèutics (1.2%), icentresoberts(1.2%).

La Taula 22mostra que els joves de Pedrenyal(65.0%) i els de Castanyers (37.1%) van retornarmajoritàriamentaldomicilifamiliarensortirdelcentre,mentrequeelpercentatgeméselevatdeGuaretvasortirderivat aunCRAE (30.4%).Del 50%dels jovesdeMasRitort que se’n coneixia el destí, van marxar en igualproporcióaCRAEel12.5%delesjoves,adomicilifamiliarun altre 12.5%, a recursos residencials de transició al’autonomia també un 12.5%, i centres terapèutics unaltre12.5%.

45

Taula22.Destídelsjovesalsortirdelcentre,distribuciópercentres


CRAE

17.4% 8.6% 20.0% 30.4% 12.5%

CREI

4.7% 5.7% 5.0% 4.4% 0.0%

Domicili

38.4% 37.1% 65.0% 26.1% 12.5%

Recursos residencials de transició a l'autonomia

9.3% 5.7% 10.0% 13.0% 12.5%

Centre acollida

2.3% 5.7% 0.0% 0.0% 0.0%

Centre educatiu de Justícia

12.8% 22.9% 0.0% 13.0% 0.0%

Centre terapèutic

1.2% 0.0% 0.0% 0.0% 12.5%

Centre obert

1.2% 2.9% 0.0% 0.0% 0.0%

Pis autònom

4.7% 8.6% 0.0% 4.4% 0.0%

Desconegut

8.1% 2.9% 0.0% 8.7% 50.0%

Elsprofessionals vancomentarque,uncopelsnois surten del centre, no existeix un protocol deseguiment ique la informacióquees repdels jovesesperviainformal.Pertant,quanesvapreguntarpercomhavien funcionat els nois en sortir, del 31.4% se’ndesconeixia aquesta informació.De la resta denois essabiaqueaun30.2%elsanavabé,aun24.4%elsanavamalament,aun8.1%elshaviaanatmalamentielsvantornaraingressarenuncentre,aun3.5%lihaviaanatbéalprincipiidesprésd’untempsmalament,iaun1.2%elsvaanarmalamentensortirdelcentreperòdesprésvanmillorar.

Percentres,Guaretvaserelquemésinformacióteniadelsseusextutelats(91.3%)ivanreportarqueaun56.5%els anavabé, a un 8.7%els va anar primer bé idesprésmalament,iaun26.1%malament.Elcentrequemenys informació tenia va ser Castanyers (51.4%), iexplicavaqueal 22.9%elshaviaanatbé i al 26.7%elsanava malament. A Pedrenyal i a Mas Ritort elpercentatgede jovesqueelshaviaanatmalamenterasuperioraldelsaltresdoscentresambun35%iun50%delscasosrespectivament(VeureTaula23).

46

Taula23.Funcionamentdelsjovesalsortirdelcentre,distribuciópercentres


Bé

30.2% 22.9% 20.0% 56.5% 12.5%

Bé al principi, després d'un temps malament

3.5% 0.0% 5.0% 8.7% 0.0%

Primer malament, després va millorar

1.2% 2.9% 0.0% 0.0% 0.0%

Malament, se'l va tornar a ingressar en centres

8.1% 14.3% 10.0% 0.0% 0.0%

Malament

24.4% 11.4% 35.0% 26.1% 50.0%

Altres

1.2% 0.0% 5.0% 0.0% 0.0%

Desconegut

31.4% 48.6% 25.0% 8.7% 37.5%

En preguntar pels problemes que els joveshavientingutdesdequeerenforadelcentrevaresultarque aquesta informació era desconeguda en el 75.6%dels casos. De la resta se sabia que el 18.6% tenien

conductesdelictives,el7.0%teniaproblemesdeconsumi el 4.7% tenia altres problemes. Aquestes dades sónsimilars a tots els centres i destaca Pedrenyal com elcentrequemésinformaciótédelsseusextutelats.

Taula24.Problemàticadelsjovesalsortirdelcentre,distribuciópercentres


Delictes/conductes delictives/conflictives

18.6% 14.3% 35.0% 17.4% 0.0%

Problemes de consum

7.0% 0.0% 15.0% 8.7% 12.5%

Altres

4.7% 0.0% 5.0% 8.7% 12.5%

Es desconeix

75.6% 85.7% 55.0% 73.9% 87.5%

Així doncs, el fet de no realitzar cap tipus deseguiment sistematitzat, va fer que la quantitat i laqualitatdelainformacióqueesrebiadelsextutelatsdelamostrafosmoltescassa.

Esvapreguntaralsprofessionalsquèsabiendelsjoves en elmoment de l’entrevista.Del 50%de casosse’nteniaalguntipusd’informació.Sesabiaqueel18.6%teniaunavidamésomenysnormalitzada,el14.0%viviaamb algunmembre de la seva família, el 8.1% seguia

tutelat,el4.7%estavaalapresóoteniacausespendentsamblajustíciaiel1.2%teniaproblemesdeconsum.

ComespotveurealaTaula25,totselscasosdelsqueesvateniralgunanotíciadeMasRitortvaserperquètenienunavidamésomenysnormalitzada(37.5%) ielmateixvapassarambelpercentatgemésaltdecasosdeCastanyers(17.1%).A lamajoriadelscasosdelsqueesteniainformacióaGuaretvivienambalgunmembredelafamília(30.4%),iencanviaPedrenyalel15%viviaamb

47

algunmembredelafamíliaiun20%eraalapresóoteniaproblemesamblajustícia.

Taula25.Informaciódisponibledelsjovesenelmomentdel’entrevista(alvoltantd’unanyoméstarddelasevasortidadelcentre),distribuciópercentres


Vivia amb algun membre de la família

14.0% 5.7% 15.0% 30.4% 0.0%

Presó/causes pendents amb la justícia

4.7% 0.0% 20.0% 0.0% 0.0%

Problemes de consum

1.2% 0.0% 5.0% 0.05 0.0%

Vida més o menys normalitzada

18.6% 17.1% 5.0% 26.1% 37.5%

Seguia tutelat

8.1% 11.4% 5.0% 8.7% 0.0%

Altres

3.5% 2.9% 0.0% 8.7% 0.0%

Es desconeix

50.0% 62.9% 50.0% 26.1% 62.5%

Pelquefaalafeina,nomésesconeixiaqueun2.3%delsjovestreballavenenelmomentdel’entrevista,percentatgequeestavarepartitentreCastanyers(2.9%)

iGuaret(4.4%).D’un22.1%sesabiaquenotreballaven,un 1.2% continuava estudiant i del 74.4% restant se’ndesconeixialasituaciólaboral.

2,9 0,04,3

0,0

11,4 15,0

52,2

0,0

82,9 85,0

43,5

100,0

2,9 0,0 0,0 0,00

102030405060708090

100


Amb feina

Sense feina

Es desconeix

Estudiant

Figura 28. Situació laboral dels joves després d’un temps d’haver sortit, mitjanes per centres

Noes vanobservar diferències entre sexes pelquefaal’edatmitjanadesortida,elmotiudebaixa,elsuport rebutd’entitatsen sortirdel centre,eldestídesortida, funcionamentdesprésde sortir, elsproblemes

patitsalsortirilainformacióqueesteniadelsjovesenelmomentdel’entrevista.

48

Diferènciessignificativessegonsl’evolucióprotagonitzadapelsjoves

Apartirde la informació respectede l’evolucióquevanferelsjovesalcentre,esvanclassificaralsjovesdelamostraentresgrups-talcomtambés’haviafetalafase 2 de l’estudi- : 1) joves que van fer unaevoluciópositiva, 2) joves que no van presentar una millorasignificativa i, per últim, 3) joves que després deprotagonitzar una millora positiva inicial van acabarfent un retrocés al final de la seva estada. L'anàlisiestadísticava identificardiferènciessignificativesentreels diferents perfils d’evolució que presentem acontinuació.

Pelquefaaltempsd’estada,esvaveurequeelsjovesquevantenirunaevoluciópositivavanresidirméstempsalcentrequeelsjovesdelsaltresperfilsd’evolució(25.06mesosvs.18mesos,nomillorasignificativa i19mesos millora inicial amb retrocés final; p<0.05). Noobstant, la principal causa de sortida d’aquests altresperfilsd’evolucióvaserl’escapolimentsenseretorn,pertant,potserqueaquestesestadesméscurtesesdeguinaaquestesescapolimentsinotantalaplanificaciódelaintervenciófetapelscentres.

Noesvanobservardiferènciessignificativesenels altres elements estudiats del recorregut previ i elsmotiusd’ingrés.

En relacióa laproblemàticadel jove ielperfild’entrada,s’observàqueelscasosquevanprotagonitzar

unamillorapositivainicialiunretrocésalfinalrespectedelsaltresdosgrupspresentavenambmés freqüènciaTrastornsgeneralitzatsdeldesenvolupament(11.1%vs.0.0%i0.0%;p<0.05),Trastornsdel’estatd’ànim(22.2%vs.0.0%i0.0%;p<0.001),iTrastornsdel’aprenentatge(11.1%vs.0.0%i0.0%;p<0.05).

A més, tot i que es va identificar una elevadatendènciaal consumde tòxicsanivell generalhihaviaunamenorproporciódejovesqueconsumienentreelsjoves que van fer una evolució positiva (66.0% deconsumidors) respecte els que no van tenir millorasignificativa o els que van fer una millora inicial i unretrocés al final (83.3% i 88.9%, respectivament). Noobstant,noesvandetectardiferènciesestadísticamentsignificatives.

Elsprofessionalstenienconeixementdedelictesprevisal'entradaalcentremenysfreqüentmentenelcasdelsjovesquevantenirunaevoluciópositiva,queenelcasenquenovantenirmillorasignificativaoelsquevanfer una millora inicial i un retrocés al final (45.3% vs62.5%i87.5%;p=0.05).

Pelquefaalsescapoliments,totiqueengeneralhi havia una forta tendència a escapolir-se, ho van ferméselsjovesambunamillorainicialiretrocésalfinalielsquenovantenirmillorasignificativa,queelsquevantenir una evolució positiva (100.0% i 75.0% vs. 41.5%evolució positiva; p<0.01). La Taula 26 mostra laquantitatd’escapolimentsprotagonitzatssegonselperfild’evolució.

Taula26.Freqüènciadelsescapoliments,distribucióperperfilsd’evolució

Escapoliments Evolució positiva No millora significativa Millora inicial i retrocés al final

Entre 1 i 3

30.2% 25.0% 22.2%

Entre 3 i 5

5.7% 12.5% 33.3%

Més de 5

5.7% 37.5% 44.4%

Noesvanobservardiferènciessignificativesenelsaltreselementsestudiatsdelaproblemàticadeljoveielperfild’entrada.

En l’àmbit de la intervenció educativa il’evoluciódinsdelcentreelsprofessionalsvanreportarque, com a problemes a l’inici de l’estada, elsescapolimentsvanserunproblemaqueesvadonarmésenelscasosquedesprésnovantenirmillorasignificativa

49

ielsquevanferunamillorainicialiunretrocésalfinal,que en els casos en que hi va haver evolució positiva(20.8%i11.1%vs.3.8%evoluciópositiva;p=0.05).

D'altra banda, l'adaptació ràpida alfuncionamentdelcentre(elquèelsentrevistatsendeien“estarsituatdesdel’inici")vasermésfreqüententreelscasos que van presentar una evolució positiva i unamillorainicialiretrocésalfinalquenopasentreelsnovantenirmillorasignificativa(52.8%i44.4%vs.20.8%;p<0.05).

Quantal’actuaciódelcentreesvaobservarunamajortendènciaa“aplicarlanormativa”enaquellscasosquedesprésno tindrienmillora significativa (37.5%vs.13.2%evoluciópositivai33.3%millorainicialiretrocésalfinal;p<0.05).Enlarestaformesd’actuaciónoesvantrobar diferències significatives. No es va poderintervenir perquè “sempre estava escapolit” ambmésfreqüència entre els joves que no van fer millorasignificativa,cosaquenovapassarenlarestadecasos(12.5%vs.0.0%i0.0%;p<0.05).

Els professionals van atribuir més sovintl'evoluciódeljove“alvinclecreat”enelscasosenqueelsjovesvanexperimentarunaevoluciópositiva,queenelscasosenquenohivahavermilloraoenquevahaverunamillorainicialiunretrocésalfinal(30.2%vs.12.5%i0%).D'altrabanda,elprofessionalsvanconsiderarunfactorexplicatiudel'evoluciódeljovequeeljove“entenguéselcentrecomunrecursd’ajuda”mésfreqüentmentenelcas dels joves que van tenir una millora inicial i unretrocésal final,queenelcasdels jovesquevanteniruna evolució positiva o una no millora significativa(33.3%vs.7.5%i4.2%,p<0.05,respectivament).

Elsjovesambevoluciópositivaielsquevanferunamillorainicialiretrocésalfinalenelseuprocéssónelsquemésvanassistirarecursosexterns,encontrastamb els que no van tenirmillora significativa (49.1% i44.4%vs.12.5%;p<0.01).

Els professionals explicaven que va ser moltfreqüent que els joves sense millora significativa noassistissin a cap recurs extern (75% vs. 24.5%evoluciópositivai33.3%millorainicialretrocésfinal;p<0.001).

Les activitats esportives van ser els recursosexterns més escollits entre els joves amb evoluciópositivaimillorainicialiretrocésfinal;inotantentreelsque no van millorar significativament (41.5% i 44.4%vs.8.3%;p<0.05).

Noesvanobservardiferènciessignificativesenelsaltreselementsestudiatsdelaintervencióeducativail’evoluciódinsdelcentre.

Analitzant les dades sobre la xarxa de suportsocialielsvinclesdinsiforadelcentreesvareflectirqueno tenir cap persona disponible fora del centre va sermés comú entre els joves que van protagonitzar unamillora inicial i un retrocés la final o una no millorasignificativaqueentreelsquevantenirevoluciópositiva(22.2%i8.3%vs.1.9%;p<0.05).

Pelquefaalarelacióquetenienambaquestespersones,labonarelacióvasermésfreqüenttantentreels joves amb evolució positiva com entre el que vanmillorar al principi i van fer retrocés al final (44.2% i28.6%respectivament).Encanvi,entreelsjovesambnomillora significativa el tipus de relació predominant vaser la desorganitzada o negligent (30.4%). Però calconsiderar que aquestes dades només mostren unatendènciaalasignificacióestadística(p=0.07).

Es va observar un major percentatge de jovesamb evolució positiva o amb una evolució de millorainicial i retrocés al final que de joves amb no millorasignificativa,quetenienunabonarelacióambtothomoamblamajoria(79.3%i66.7%vs.45.8%).Dinsdelgrupdejovesambnomillorasignificativahihaviajovesquetenienunarelaciódolentaambtothom(20.8%vs.0%i0%; p<0.001). A la Taula 27 es pot veure el tipus derelacióestablertaambelpersonaldelcentresegonselperfil.

50

Taula27.Relaciódelsjovesambelsprofessionalsdelcentre,distribucióperperfilsd’evolució

Relació del jove amb els professionals del centre

Evolució positiva No millora significativa Millora inicial i retrocés al final

Bona amb tothom

62.3% 37.5% 55.6%

Bona amb la majoria i amb alguns dolenta

17.0% 8.3% 11.1%

Amb alguns bona i amb altres dolenta

15.1% 0% 22.2%

Dolenta amb tothom

0% 20.8% 0%

No valorable/nul·la

0% 16.7% 11.1%

Altres

5.7% 16.7% 0%

P>0.001

El69.9%delsjovesambevoluciópositivatenienamics dins del centre, cosa que no passava tantfreqüentment dins del grup que no va millorarsignificativament i del grup que fer millora inicial iretrocésalfinal((27.3%vs22.2%,p<0.001).

Els professionals van explicar que tenir amicsforadelcentrevaserméscomúentreaquellsjovesquevanferunaevoluciópositivaiaquellsquevanfermillorapositivainicialiretrocésalfinalquenopasentreelsqueno van tenir una millora significativa (69.2% i 55.6%vs.35.3%;p=0.06).

Noesvanobservardiferènciessignificativesenelsaltreselementsestudiatsdelaxarxadesuportsocialielsvinclesdinsiforadelcentre.

Quant a la situacióde sortida i l’evolució foradelcentreesvaobservarquelafinalitzaciódelprocésalcentrevaserlaprincipalcausadesortidadelsjovesquevan protagonitzar una evolució positiva (47.2%); encanvi,tantentreelsquenomillorarensignificativamentcomelsquevantenirmillorainicialiretrocésalfinallacausamés freqüentva ser l’escapoliment sense retorn(50%i66.7%).Alataula28espodenveurelesprincipalscausesdesortidaperacadaperfild’evolució.

Taula28.Causesdesortidadelcentre,distribucióperperfilsd’evolució

Causa de sortida Evolució positiva No millora significativa Millora inicial i retrocés al final

Majoria d’edat

30.2% 12.5% 11.1%

Fi del procés

47.2% 20.8% 11.1%

Trasllat de centre

13.2% 12.5% 11.1%

Escapoliment sense retorn

7.5% 50.0% 66.7%

Altres

1.9% 4.2% 0%

P=0.001

51

Els professionals també van explicar que elsdestinsdesortidaméscomunspelsjovesambevoluciópositivavanserelretornaldomicilifamiliarielCRAE;elsjovessensemilloravananarmésfreqüentmentacentresdel departament de Justícia o van retornar al domicili

familiarenigualproporció;idelamajoriad’aquellsjovesque van tenir millora inicial i retrocés al final se’ndesconeix el destí ja que es van escapolir i no vanretornar. Es pot veure la distribució de destins segonsl’evolucióalaTaula29.

Taula29.Destinsdesortidadelcentre,distribucióperperfilsd’evolució

Destí Evolució positiva No millora significativa Millora inicial i retrocés al final

CRAE

24.5% 8.3% 0%

CREI

5.7% 4.2% 0%

Domicili familiar

43.4% 33.3% 22.2%

Recursos residencials de transició a l’autonomia

15.1% 0% 0%

Centre d’acollida

1.9% 4.2% 0%

Centre de justícia

1.9% 33.3% 22.2%

Centre terapèutic

0% 0% 11.1%

Centre obert

0% 4.2% 0%

Pis autònom

5.7% 0% 11.1%

Desconegut

1.9% 12.5% 33.3%

P>0.001

Noesvanobservardiferènciessignificativesenels altreselementsestudiatsde la situacióde sortida il’evolucióforadelcentre.

Enresum,apartirdelainformaciódonadapelscentres,els jovesquevanevolucionarpositivamentencontrastambelsaltresperfilsd’evoluciósónelsquevanresidir més temps als centres, havien comès menysdelictes, s’havien escapolitmenys i consumienmenys.Aquests joves s’havien adaptat al funcionament delcentreenunmajornombredecasosielsprofessionalsvanatribuirmésfreqüentmentlasevamilloraal“vinclecreatambelsprofessionalsdelcentre”.Aqueststambéeren els que tenien bona relació amb les personesdisponibles fora del centre, tenien amics dins el CREI,tenienunamajorassistènciaarecursosexternsilasevaprincipalcausadesortidavaserla“fideprocés”.Eldestí

mésfreqüentensortirvaserelretornadomicilifamiliaroalCRAE.

Entreelsquenovantenirmillorasignificativahiha més joves que no es van adaptar inicialment alfuncionamentdelcentre,s'escapolienmés,esva"aplicarlanormativa”comaestratègiad’actuacióenarribaralCREI,tambésolienserjovesquenoteniencappersonadisponibleforadelcentre,ientreelsquetenienalgunapersona, hi predominava una relació desorganitzada onegligent. Així mateix dins d'aquest grup hi havia elsjovesquevantenirunarelaciódolentaambtothom.Ensortir del centre, aquests joves, van anarmajoritàriamentacentresdelDepartamentdeJustíciaovanretornaraldomicilifamiliar.

52

5. CONCLUSIONS I ORIENTACIONS DEFUTUR

Aquestestudiésunestudiexploratoriqueparteixde la informació proporcionada per professionals delscentres a través de qüestionaris i d'entrevistessemiestructurades.Peraixòcal interpretarelsresultatsde l'estudi considerant les limitacions inherents alsestudis qualitatius, lamanca de registres objectius i laconseqüent utilització d' informació restrospectivafacilitada pels professionals però que no ha estatpossiblecontrastardirectamentambelspropisjoves.Ésper això que cal considerar l'estudi com un estudiexploratoriquehaconstituïtunabonaoportunitatperapoderreflexionarconjuntamentambelscentressobrelarealitatdelsCREIielsreptesqueafronten.

Un cop analitzades les dades i redactats elsresultatsesvanpresentaralsquatrecentresparticipantsen l'estudi. Aquestes sessions varen permetre debatresobre els resultats obtinguts i quines eren lesmilloresquecaliaintroduirenelfutur.

Així les conclusions i orientacions queenumerarem a continuació són fruït d'un treballcol·laboratiu entre l'equip investigador i els centresparticipants. En aquest sentit els centres i l'equip vancoincidirenquecaltreballarper:

• Ferunabordatge integraldel jove icentraten el jove. Cal considerar la naturalesamultifactorialdelsproblemesconductualsdeljove que l'han portat a ingressar al centre.Queeljovecanviïdecomportamentdinsdelcentrenoesgarantiaquenotorniapresentarels mateixos problemes quan torni amb lafamíliaoelcentredelqualprocedia.Senseelssuports adequats i sense la implicació del'entorn proper del jove difícilment podràsostenirelsavençosquepuguihaverassoliten el CREI. Es per això que es proposa quecaldria intervenir en tots els aspectes queformenpartdelasevavidadeljove,posantespecial èmfasi en la família i l’entorn. Enparaules d'un dels participants en el debat,

"caldria canviar la “I” d’”intensiva” del seuacrònimperla“I”d’“integral”".

• Articularunpladetreballamblafamíliadelsjoves.Elscentressónelsquetenenunmillorconeixementdelesdificultatsdeljoveicomincideixenell larelacióamblasevafamília.Esperaixòqueelscentreshauriende tenirmés competències per intervenirdirectament amb la família mentre el joveestà al CREI i quan sigui necessari tambémediar entre ambdues parts. Es necessariquelafamílianoesdesvinculidelprocésdeljove.Peròtambéqueeljovetinguiunavisiórealistade lasituacióde laseva família idequintipusderelaciópositivapotestablir-hi.

• Treballar amb més intensitat l’autonomia

dels joves per afrontar amb seguretat igarantiesels reptesque liplantejarà lavidaadultaindependent.S’hauriadetreballarperaqueelsjovesconeguinlesexigènciesdelavida diària i sàpiguen resoldre-les ambdesimboltura, ja que amb 18 anys se’lsexigeix un nivell de maduresa i autonomiaquelarestadepoblaciódelamateixaedatnohad’afrontar.

• Ampliar l'acompanyament del jove més

enllà de la seva estada al centre. Calsupervisarlatornadadelnoialmediievitarque es produeixi un trencament brusc compassaen l’actualitat.Unprocésde transicióamb acompanyament podria tenir millorsresultats.Eljoveperdelsseusreferentsquansurt del CREI i es torna a trobar amb lesdificultats que li planteja un entorn moltdiferentalcentre.D'altrabanda,ésnecessaril'acompanyamentdelsprofessionalsdelCREIa la família/educadorsdeCRAEdel joveperajudar-los a superar les crisis que puguinaparèixerambelretorndeljoveiassegurarlainserciópositivadelnoienelseuentorn.

53

• Fer un seguiment sistematitzat dels jovesuna vegada deixen el centre. Aquestseguiment hauria de permetre valorarl'efectivitat de la intervenció realitzada iaportariadadesperasustentarlareflexiódela pràctica i fomentar lamillora sistemàticadeltreballdelcentre.

• Desenvolupar programes d'intervenció

primerenca al domicili. Es tractaria d’unserveiespecialitzatquefeselseutreballforadel centre, ja sigui amb la família o amb elCRAE, per intervenir de forma primerencaambeljoveiassessorantaparesieducadorsquaneljoveestàmostrantelsprimersindicisdeproblemesgreusdeconductaievitar,enla mesura del possible, que calgui uninternamentalCREI.

• Disposardelaintervenciódelsprofessionals

especialitzats en salut mental al propicentre.Elperfildepoblacióacollithavariatels últims anys augmentant de forma moltconsiderable el nombre de casos ambpatologiesdesalutmental.Aquestasituaciórequereix que els centres puguin disposardels professionals especialitzats en salutmental necessaris per poder atendre lesnecessitatsespecífiquesd'aquestsjoves.

• Estimular i afavorir que els centres puguin

desenvolupar programes innovadors. Elscentres són els primers en detectar lesnecessitatsqueplategenelsperfilsdelsjovesatesosicomvancanviant,isóntambéelsquepodendesenvolupariavaluarprogramesperfer-hi front. Estimular la innovació il'avaluació dels programes per part delscentres i trobar espais per a què puguincompartir-los,potserunsistemamolteficaçpermillorarelsresultatsdelsCREI.

• Impulsareldesenvolupamentdeprogrames

específics per afrontar els problemes deconsums.L'estudimostraqueelconsumdesubstàncies tòxiques és un dels principalspredictors de fracàs de la intervenció. Pertant, calen programes que ajudin als jovesqueconsumeixenasuperaraquestproblema.

6. AGRAÏMENTSElsautorsvolendonarlesgràciesalsparticipants

de l’estudi pel temps, la dedicació i la seva valuosaparticipació.

7. REFERÈNCIESCorbetta, P. (2007). Metodología y Técnicas de

InvestigaciónSocial.España:Mc.GrawHill.

Oriol, X., Sala-Roca, J., & Filella, G. (2015). Juveniledelinquency in dependent youths coming from residentialcare.EuropeanJournalofSocialWork,8(2),211-227.

LDOIA,Llei14/2010,del27demaig,delsdrets i lesoportunitats en la infància i l’adolescència, DOGC 5641 –2.6.2010(2010).

54

8. ANNEXOS

55

Relaciódedocumentsannexats:

1. Dispositiu d’entrevistes al director i respectives variants dirigides als diferents professionals del’equipeducatiudelscentres.

2. Qüestionarisobreelperfildejovesinternats.3. Entrevistaindirectasobreelsjovesquevanestaralcentredurantunanyomés.

56

GUIÓD’ENTREVISTAALDIRECTORDECREI

Perfildecentreiperfilsprofessionals

1. Quantesplacestéelcentre?Quantsjovesteniual’actualitat?

2. Quintipusdeprofessionalstreballenalcentreiquants?

3. Quinessónlesfuncionsdecadascú?(anivellgeneral)

4. Quinssónelsespaisdecoordinacióalcentre?Comescoordinatotelgrupdeprofessionals?

5. Quinaformaciófeualpersonaldelcentre?

Rutina

6. Quinaéslarutinaquotidiana(treballdiari)enelcentreenundiaentresetmana?(anotardistribucióhorària)

7. Quinaéslarutinaalcentreelcapdesetmana?

8. Quinaéslarutinaalcentredurantelsperíodesdevacances?

9. Lesentradesisortidesdelsjoves,comestanregulades?Quineslimitacionsicontrolsposeu?

Intervencióeducativa

10. Quinéselprotocold’actuacióqueseguiuquanunjovearribaalcentre?

11. ComtreballeuelPEI:quiestableixelsobjectius,icomelsavalueu?

12. Quinssónelsobjectiusqueusplantegeuenl’àmbitacadèmic?

13. Quinesaccionsdueuatermeperaconseguiraquestsobjectius?

14. Ienl’àmbitlaboral,quisónelsobjectiusqueusplantegeu?

15. Quinesaccionsdueuatermeperassoliraquestsobjectius?

16. Ienl’àmbitconductual,quinssónelsobjectiusofitesaassolir?


18. Teniualgunprogramaestablertquetreballialguneshabilitatsespecífiques,oaspectesdesalut,etc.?

19. Quinesactivitatsfeuenaquestsprogrames?

20. Quinesactivitatsdelleurefanelsjoves?Ambqui?

21. Hihaalgunaltreobjectiuoprogramaquenohaguemmencionat?

22. Comprepareulatransicióalavidaadulta?

23. Quinesaccions/activitatsfeuambeljoveperapreparar-loperaaquestatransició?

57

24. Quancomenceuaferaquestesactivitatsperalatransició?

25. Teniualtressuportsdeforadelcentreal’horadeprepararorealitzaraquestatransició?Quins?

26. Quaneljovesurtfeualguntipusdeacompanyament-seguiment?Sidiuquesi,quielfaicoms’hicoordinen?

Relacióambl’educador

27. Comassigneulestutorieseducador/jove?

28. Alllargdel’estadadeljovealcentre,eltutor/tutoraesmantéocanvia?

29. Ambquinafreqüènciaesfanelscanvisdetutoria?(siesprodueixen)

30. Comdescriuríeularelaciódelsjovesambelseducadors?

31. Comdescriuríeularelaciódelsjovesambelsmestres?

32. Elcentredónaalguntipusdedirectriualseducadorsal’horaderelacionar-seambelsjoves?

Relacióamblafamília,famíliescol·laboradores,i/ovoluntaris

33. Elsjovestenencontacteamblafamília?Quin?

34. Elsjovestenenpermísdesortidaambfamiliars?

35. Siabanshancontestatquesi...quinscriterisusenperdonar-losisieljovehipotdiralgunacosa?

36. Feualguntipusd’intervencióeducativaamblesfamílies?

37. Elcentretéfamíliescol·laboradoresovoluntàries?

Conflicte

38. Quintipusdeconflictessónelsméshabituals?

39. Quinarespostadoneualsconflictesmencionatsalapreguntaanterior?(Sihaparlatdediferentstipus,queinformipercadascund’ells)

40. Larespostaquedoneu,segueixalgunprotocold’actuacióonormativaderègimintern?

41. Quanunjoveperdelcontrolitéuncomportamentmoltagressiuambelsaltresoambsimateix,quèfeu?

42. Enunasetmana,quantesvegadesespotdonarunasituaciócomlamencionadaanteriorment?

Balançèxit/fracàs

43. Al’horadeintervenireducativamentambelsjovesquèpensesquefuncionamillor?

44. Iquèéselquèhascomprovatquenofunciona?

58

45. Delsmenorsambelsquehas treballat,quècreusque tenenencomúelsquesen’hansortit?Ielsqueno?

59

GUIÓD’ENTREVISTAAL’EDUCADORDECREI


1. Comaeducador,quinssónelsobjectiusqueusplantegeual’horadetreballarambunnoi?

2. QuinconeixementtéeljovedelseuPEIiITSE?


4. Ienl’àmbitlaboral,quinssónelsobjectiusqueusplantegeu?


6. Ienl’àmbitconductual,quinssónelsobjectiusofitesaassolir?




10. Quinesactivitatsdelleurefeuambelsjoves?

11. Hihaalgunaltreobjectiuoprogramaquenohaguemmencionat?

12. Comprepareulatransicióalavidaadulta?

13. Quinesaccions/activitatsfeuambeljoveperapreparar-loperaaquestatransició?

14. Quancomenceuaferaquestesactivitatsperalatransició?

15. Teniualtressuportsdeforadelcentreal’horadeprepararorealitzaraquestatransició?Quins?

16. DDetotelqueheudit,quèéselmésfàcildetreballarambelsjoves?

17. Iquèéselmésdifícil?Perquè?

18. Quantdetemps(demitjana)solestarunjovealvostrecentre?

19. Creusqueéssuficientperpodertreballar-hi?

Relacióambl’educador

20. Comdescriuríeularelaciódelsjovesambelseducadors?

Conflicte




60




26. Al’horad’intervenireducativamentambelsjovesquèpensesquefuncionamillor?

27. Iquèéselquehascomprovatquenofunciona?


61

GUIÓD’ENTREVISTAALMESTREDECREI

Perfilprofessional

1. Quinatitulacióuniversitàriatens?

2. Etvanferalguntipusdeformacióinicial?

3. Realitzeualguntipusdeformaciócontinuada?


4. Comamestre,quinssónelsobjectiusqueusplantegeual’horadetreballarambunnoi?




8. Comuscoordineuambelsserveiseducatiusambelsquetreballeu?

9. Comdescriuríeularelaciódelsjovesambelsmestres?

Conflicte










62

GUIÓD’ENTREVISTAALMESTREDETALLERDECREI


1. Comamestredetaller,quinssónelsobjectiusqueusplantegeual’horadetreballarambunnoi?


3. Teniualgunprogramaestablertquetreballialguneshabilitatsespecífiques?


5. Comuscoordineuambelsmestresd’aula?Iambelsserveiseducatiusambelsquetreballeu?

6. Comdescriuríeularelaciódelsjovesambelsmestresdetaller?

Conflicte

7. Quintipusdeconflictessónelsméshabitualsaltaller?









63

GUIÓD’ENTREVISTAALPSICÒLEGDECREI


1. Comapsicòlegquinssónelsobjectiusqueusplantegeual’horadetreballarambunnoi?




5. Quèéselmésfàcildetreballarambelsjoves?

6. Iquèéselmésdifícil?Perquè?

7. Quanteniuunjovequeconsumeixcomtreballeuelconsum?Quintipusdesubstànciessónlesqueesconsumeixenmésfreqüentment?

8. Sialspermisosconsumeix,comhotreballeu?

9. Quantdetemps(demitjana)solestarunjovealvostrecentre?

10. Creusqueéssuficientperpodertreballar-hi?

11. Comdescriuríeularelaciódelsjovesambelspsicòlegs?

Relacióamblafamília,famíliescol·laboradores,i/ovoluntaris

12. Elsjovestenencontacteamblafamília?Quin?

13. Elsjovestenenpermísdesortidaambfamiliars?

14. Siabanshancontestatquesi...quinscriterisusenperdonar-losisieljovehipotdiralgunacosa?

15. Feualguntipusd’intervencióeducativaamblesfamílies?

16. Elcentretéfamíliescol·laboradoresovoluntàries?

Conflicte






64




24. Delsmenorsambelsquehastreballat,quècreusquetenenencomúelsquesen’hansortit?Ielsqueno?

65

QÜESTIONARI-GRAELLASOBREELSJOVESINTERNATS

Inicials Datanaixement

Dataingrés

Databaixa

Procedència Evolucióalcentre

Escapoliments(alCREI)

Consumtòxics*

Delictes Trastorn Motiudesinternament

Destídesortida

*consumdetòxicsabansodurantelspermisos

66

ENTREVISTASOBREELPERFILDELJOVEQUEVARESIDIRALCREIDURANTUNANYOMÉS

PREGUNTESSOBREELSJOVESATESOSALCREI

Datadel’entrevista

DADESDEFILIACIÓ

1. Inicials/ocodi[queespuguirelacionarambelnoiposteriorment]

2. Ésnoionoia?

3. Datad’ingrésalcentre?

4. Datad’inicidelatutela?

5. Datadenaixement?

PERFILD’ENTRADA

6. D’onprocedia?Delafamíliaod’unaltrecentre?

7. Aquantscentresvaestarabansdeveniralvostre?

8. Perquinmotiuvaentraralcentre?

9. Teniaalguntrastornpsicològicdiagnosticat?Encasquesí,quanvaserdiagnosticat?Rebiaalguntipusdetractament?

10. Teniaalgunproblemadeconsum?

11. Teniaalgundelicteofaltacomesa?Dequintipus?

12. Alafamíliahihaviaalgunantecedentd’aquesttipusdeproblemes?

13. Amblafamíliamanteniaalguntipusderelació?Comera?

14. Teniaunafamíliacol·laboradora?Silarespostaessí,comfuncionava?Quinaeralarelacióquetenien?

PROBLEMESCOMPORTAMENTALSINIVELLDECONFLICTIVITATDELJOVE

15. Quinsproblemescomportamentalspresentava?Potsposaralgunsexemples?

16. Ambquinafreqüènciapresentavaaquestscomportaments?

17. Quèvàreuferrespecteaquestsproblemes?

18. Respecteaquestsproblemes,quinscanvisheunotat?aquèhoatribuïu?

19. Durantelstresprimersmesosquantescontencionsveureuhaverdefer-li?(Utilitzemelnºdecontencionscomaindicadordelnivelldeconflictivitatdeljove)

20. Enelsdarrerstresmesosquantesn’hivàreufer?

67

21. Durantelsprimerstresmesosvàreuhaverdeaplicar-lialgunexpedientdisciplinariojudicial?(sidiuenquequantsdequintipusilacausa).(Utilitzemelnºd’expedientsdisciplinariscomaindicadordelnivelldeconflictivitatdeljove)

22. Durantelsúltimstresmesosn’hivàreuhaverdeposaralgun?(encasquesiquantsidequintipus)

23. Durantl’estadaalcentrequantesfuguesvatenir?

24. Quinarelacióteniaambelseducadors,elsmestresielsaltresprofessionals?

25. Teniaalgunvincleespecial(millorrelació)ambalgundelsprofessionals?

26. Enlasegüentescala,comvaloraries,engeneral,larelacióqueteniaeljoveambelconjuntdeprofessionalsdelcentre?

- Dolentaambtothom- Dolentaamblamajoriaibonaamb1o2persones- Ambalgunsbonaiambaltresdolenta- Bonaamblamajoriaencaraqueambalgundolenta- Bonaambtothom

ÀMBITFORMATIU-LABORAL

27. Quinnivellformatiuteniaquanvaentraralcentre(quinésl’últimcursqueteniasuperat)?

28. Aquincursescolarestavaquanvamarxar?

29. Quanvaarribarteniaalgunaformacióanivelllaboral(PQPI,etc)?

30. Vaferalgunaformaciólaboralestantalcentre?Quina?Iambquinsresultats?

31. Abansdemarxardelcentrevateniralgunaexperièncialaboral?

32. Siésaixí,quinessónaquestesexperiènciesicomvaanar?

33. Sivatenirexperièncialaboral,quinescondicionscontractualstenia?

34. Enelmomentdesortirdelcentrevamarxarambfeina?

35. Sabeusihamantingutlesfeines?(sidiuenquenoperquè?)

36. Actualmenttreballa?

37. Quanestavaalcentreteniaamicsadinsoforadelcentre?

38. N’hihaalgunambquitinguésalgunavinculacióespecial?(Especificarsieradinsoforadelcentre).

39. Anavaaalgunrecursexternoaactivitatsextraescolars(esports,idiomes...)?

40. Sihaguessisdevalorarleshabilitatsdel joveenelmomentdesortirdelcentreenunaescalade0a10,coml’avaluariesen:

41. - Autoorganització

68

42. - Resoluciódeproblemesipresadedecisions

43. - Treballenequip

44. - Comunicació

45. - Responsabilitatico-responsabilitat

46. - Flexibilitat

47. - Perseverança

48. - Capacitatperdefiniriorientarelseufuturlaboral

49. - Tolerànciaalafrustració

50. - Habilitatssocialsiemocionals

Lasortidadelcentre

51. Datadesortidadelcentre

52. Quanvamarxardelcentre,quantsanystenia?/actualmentquantsanysté?

53. Perquèvacausarbaixadelcentre?

54. Quanvasortironvaanaraviure?

55. Quanvasortirteniaalguntipusd’ajudad’algunaentitat?

56. Sabeucomvafuncionar?

57. Actualmentsabeuonestàvivint?

58. Sabeusitéproblemesodificultats?Quins?

59. Creieuqueseriafactiblelocalitzar-lo?

Sidiuquesi,demanar-lossipodencontactarambellidemanar-liquelipuguemferunaentrevista.

Els CREI de Catalunya. Intervenció, perfil i evolució dels ... · menor volum de dades, però...

Documents

Transcript of Els CREI de Catalunya. Intervenció, perfil i evolució dels ... · menor volum de dades, però...