Els climes d'Espanya

Els climes d’Espanya

1

0.- PRESENTACIÓ

3

0.- PRESENTACIÓ

4

0.- PRESENTACIÓ

5

1.- LA DIVERSITAT CLIMÀTICA

LA DIVERSITAT CLIMÀTICAd’Espanya

ELS FACTORSFactors dinàmics

Factors geogràfics

TIPUS DE TEMPSHiverns freds

Primavera i tardor variablesEstius calorosos

Els mapes de temps

Distints climesoceànic,

mediterrani costaner, mediterrani d’interior, de muntanya, canariEls climogrames

ELEMENTS DEL CLIMALes precipitacions, les temperatures

i la seua distribuciómapes

6


7


latituds mitjanes, entre els 43º 47’

24’’ N de l’Estaca de Bares (a La

Corunya) i els 36º 00’ 03’’ N de

Tarifa (Cadis).

LA SITUACIÓ: LATITUD

ritme estacional:

un període de màxima

insolació (solstici d’estiu),

dos períodes intermedis

mínima insolació (solstici

d’hivern)

Les latituds mitjanes formen part de

la franja temperada del planeta.

Una zona que es caracteritza per les precipitacions i les temperatures moderades.

determina

8


LA SITUACIÓ: la posició geogràfica

9

Les masses d’aigua o de terra condiciona la humitat i la temperatura de l’aire

que se desplaça sobre elles. En general, les terres amb una major influència

marítima tenen majors precipitacions i unes temperatures més suaus que les

zones més continentals (amb major oscil•lació tèrmica).

La posició d’Espanya entre l’oceà Atlàntic, la mar Mediterrània i dos

masses continentals ( Àfrica i Europa,): factor del clima.

Domini dels vents de l’oest : l’Atlàntic desenvolupa un paper destacat:

proporciona humitat i suavitza la temperatura de les masses d’aire que

penetren a l’interior peninsular.

ELS FACTORS DINÀMICSsón els relacionats amb la circulació atmosfèrica i són de dos tipus:

circulació superior i circulació en superfície


10

1.- LA DIVERSITAT CLIMÀTICA: FACTORS DINÀMICS

DINÀMICA ATMOSFÈRICA: Jet Stream

11

Corrent tubular de forts vents que circulen en las

capes altes de l’atmosfera (12.000m) entre els 30º i els

50º de latitud Nord amb sentit Oest.Est.

Velocitats superiors als 500km/h

Forma un cinturó al voltant de la Terra.

vents que arriben a la PI carregats d’humitat

La diferència d’alçada entre la troposfera polar i la tropical genera

un esglaó que indueix a l’acceleració dels vents de l’oest.

DINÀMICA ATMOSFÈRICA: Jet Stream

12

Hivern: jet stream afecta de ple a la PI (circula

més al sud),

Estiu només a la franja cantàbrica (es trasllada

cap al nord).

Primavera i tardor: quan el corrent oscil·la cap

al sud o cap al nord, perd velocitat i pateix

ondulacions.

La força de les masses d’aire pot ocasionar una

ruptura temporal del corrent (crearà una

bossa d’aire => si l’aire és fred = gota freda.

Autèntic regulador de la circulació

atmosfèrica: produeix depressions en la

part polar i anticiclons en la tropical,

generant gotes fredes, etc.


13

La circulació en superfície: les masses d’aire

La PI rep la influència de masses d’aire de característiques

distintes en temperatura i humitat: d`origen polar i tropical,

marí i continental

Origen de les

masses d’aire

que afecten la

Península. El

grossor de les

fletxes és

proporcional a la

freqüència

Són porcions d’aire amb unes característiques

concretes de temperatura, humitat i pressió.1.- LA DIVERSITAT CLIMÀTICA: FACTORS DINÀMICS

14

La circulació en superfície: les masses d’aire


La circulació en superfície: els centres d’acció

El clima també està condicionat per la influència dels centres d’acció.

Els centres d’acció són camps de pressió:

ANTICICLONS i DEPRESSIONS.

Els anticiclons provoquen temps estable i les depressions i borrasques temps inestable i

poden aportar precipitacions

http://www.aemet.es/es/eltiempo/observacion/satelite/infra


15

http://www.aemet.es/es/eltiempo/observacion/satelite/infra

16



17


els centres d’acció


18


La PI es veu afectada fonamentalment per les borrasques

atlàntiques del Front Polar i l’ Anticicló de les Açores


19


Els anticiclons tropicals: l’anticicló de les Açores

A. Açores, zona de divergència

d’aires

Massa d’aire que emet aquest anticicló des de la seva façana

septentrional entre en contacte amb les sup. marines i es

converteix en una massa d’aire tropical marítima, que a

l’estiu origina un temps càlid i sec.

Massa d’aire tropical, continental o sahariana: aire molt

càlid i sec

hivern: T prop.20ºC

estiu: onades de calor (T sup.40ºC)


20


Les depressions atlàntiques.

Mal temps = depressions o zones de baixes pressions.

Vent de l’oest empeny les

depressions i creuen l’oceà;

depressions atlàntiques.

A la PI origina temps molt variable amb

molta nuvositat, pluges abundants i

freqüents, vent i temperatures suaus a

causa de la influència de l’oceà

Afecten a zones del N i NW de

la PI; menys intensitat i menor

freqüència a altres zones si els

relleus no els barren el pas.


21


Els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i latituds tropicals.

Massa d’aire polar marítim:

procedeix de l’oceà Glacial Àrtic,

produeix un descens ràpid i notable de

les temperatures,

gran inestabilitat: nevades al hivern, i

pluja i calamarsa en les altres estacions

climàtiques.

Massa d’aire polar continental o siberià:

• procedeix centre i nord de l’espai eurosiberià

• Masses d’aire sec i mol fred que arriben fins a

-20ºC

•Hivern: fred i nevades

•Estiu: molt ocasional; caràcter de massa d’aire

fred i provoca fenòmens tempestuosos.


22


Comportament semiautònom del Mediterrani occidental

Estiu: aigües del Mediterrani es reescalfen i gran evaporació.

Tardor: retirada dels anticiclons, entren masses d’aire atlàntiques (de caràcter més fred)

Gran diferència tèrmica: genera baixes pressions al Medit. Occ,

provocant condensació de l’aire i

poden derivar en pluges torrencials

Atrau aire càlid dels anticiclons subtropicals, a

més altitud l’entrada d’aire més fred pot originar

grans cumulonimbus i provocar aiguats abundants

i intensos.


23

La circulació en superfície: els fronts

Front: superfície de contacte entre dues masses d’aire que tenen temperatura i humitats diferents

Front càlid

Front fred Front ocluit

En els fronts es produeixen gran quantitat de precipitacions degut a que les masses d’aire càlid

ascendeixen sobre les d’aire fred, provocant la condensació de la humitat i la precipitació.


24

La circulació en superfície: els fronts

El front polar

És el que més afecta la PI. Es forma sobre l’Atlàntic pel contacte de dues masses d’aire marítim: un fred –

Polar- i l’altre càlid – Tropical-

Importància: és el causant de les Borrasques Atlàntiques que es desplacen d’Oest a Est i que originen les

precipitacions en la península, especialment en el nord-oest, des de la tardor fins la primavera


25

La circulació en superfície: els centres d’acció i fronts

Segons l’època de l’any i la procedència dels centres d’acció de les masses

d’aire podem trobar dues situacions:

- Durant l’època estival hi ha una massa tropical marítima, amb aire càlid i humit que

penetra a la PI perquè l’anticicló de les Açores està en latituds més altes durant l’estiu.

Però també pot aparèixer, en ocasions, l’aire tropical continental càlid i sec procedent

del Sàhara.

- Des de la tardor fins la primavera el front polar descendeix més al sud i dona pas a

l’aire polar marítim fresc i humit, procedent de l’Atlàntic nord, que porta associades

borrasques. A més a més, a l’hivern també arriba l’aire polar continental fred i sec, des

de les altes latituds del continent europeu i, ocasionalment, l’aire àrtic.


26

La circulació en superfície: els centres d’acció i fronts


ELS FACTORS GEOGRÀFICSels factors dinàmics units a la situació de la Península, la

configuració del relleu i l’altitud expliquen els caràcters i la varietat

dels climes d’Espanya


27

La configuració del relleu peninsular

La disposició del relleu proper al litoral, aïlla l’interior de la influència marina. Per això es

diferencien dues zones: el litoral receptor de la influència marina que modera les

temperatures, i l’interior on predomina la continentalitat amb una amplitud tèrmica

important.

1.- LA DIVERSITAT CLIMÀTICA: FACTORS GEOGRÀFICS

28

L’efecte Föhn

És una conseqüència que es deriva de la disposició i orientació del relleu en la PI i que

explica la diferent humitat entre

les àrees properes al litoral i l’interior peninsular i entre els vessants a sobrevent i a

sotavent de les muntanyes: els vessants a sotavent reben menys precipitacions que els de

sobrevent

http://www.isftic.mepsyd.es/pamc/pamc_2002/2002_mapa_interactivo/

Föhn: vent sec i

càlid que baixa

pel costat de

sotavent als Alps1.- LA DIVERSITAT CLIMÀTICA: FACTORS GEOGRÀFICS

29

http://www.isftic.mepsyd.es/pamc/pamc_2002/2002_mapa_interactivo/

les

precipitacions

orogràfiques són

produïdes per

un obstacle

muntanyenc que

obliga l’aire a

elevar-se


30

L’altitud

L’elevada altitud mitjana de la Península té una influència important en les

temperatures i en les precipitacions. Així, a major altitud la temperatura

descendeix (gradient tèrmico-estàtic) i les precipitacions augmenten.


31

1.- LA DIVERSITAT CLIMÀTICA: ELEMENTS DEL CLIMA

TEMPERATURA:

Estiu: els valors més alts; temperatures màximes en la meitat

meridional de la península perquè l’efecte de la latitud les suavitza

al nord.

Hivern: temperatures més baixes; valors mínims en zones d’alta

muntanya -per l’altitud- i més suaus a les costes per l’efecte

moderador de la mar.

PRECIPITACIONS: les zones més humides són el nord-oest i la façana

cantàbrica, mentre que les zones més àrides se situen al sud-est.

32

2.- ELS CLIMES A ESPANYA

33


Clima oceànic o atlàntic.

Localització: Galícia, Astúries, Cantàbria,el País Basc, l’extrem septentrional de Navarra i la

Vall d’Aran.

Característiques:

Precipitacions: abundants (1000-2500mm) tot l’any; menys a l’estiu. Motius alta

precipitació: afectació front polar i pluges orogràfiques.

Temperatures: suaus tot l’any (Tma: 11ºC-15ºC),

Amplitud tèrmica: reduida (10ºC)

Vents: de ponent, d’intensitat moderada; de vegades deriven en galernes i temporals de

forta intensitat.

Rius: cabalosos i regulars; curts (excepció Miño); gran força erosiva.

Vegetació:

bosc temperat caducifoli (en part substituit per pins de creixement ràpid): predomini de

roure i faig; també: castanyer, bedoll, til.ler i grèvol.

degradació del bosc: landa (vegetació densa de matoll)

prats naturals

34



35



36



Bosc caducifoli i prats

37



38



Matollar de landa

Bruc

Ginesta

Boix

39


Varietats clima oceànic o atlàntic.

Varietat de muntanya oceànica:

Localització: bona part del Massís Galaic, Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica,

Muntanyes Basques, els Pirineus navarresos i aragonesos, fins a les valls dels Pirineus

catalans (Aran, Valira i Núria)

Altitud del relleu: descens de la temperatura i precipitacions superiors als 1500mm

anuals (nevades freqüents a l’hivern)

40


Varietats clima oceànic o atlàntic.

Varietat oceànica de transició:

Localització: terres baixes d’Ourense i les situades al nord de Castella i Lleó, Àlaba, La

Rioja, Navarra i zones d’Aragó i de Catalunya properes als Pirineus

Transició entre els climes oceànics i els de l’interior de la Meseta i la depressió de l’Ebre

Influència atlàntica però volum de precipitacions menor, estiu força secs i hiverns freds.

41


Climes mediterranis

42


Clima pròpiament mediterrani (I/II)

Localització: litoral Mediterrani (Cap de Creus fins la comarca de la Marina (Alacant);

Balears i estreta franja costanera al sud d’Andalusia)

Característiques: estius secs i calorosos, hiverns suaus; pluges poc abundants però poden

ser torrencials

Temperatures: temperat (Tma: 14ºC-18ºC), Hiverns suaus (10-12ºC), estius càlids (20-

26ºC)

Amplitud tèrmica: 12-18ºC

Vents: de llevant (humit); cerç (vall de l’Ebre); ponent (eleva T de sotavent)

Precipitacions: escasses i molt irregulars. Hi ha diferències zonals

Precipitacions totals: 400-700mm

Tardor i primavera

Gran aridesa estiuenca

factors que expliquen les baixes precipitacions: façana oriental poc afectada pel front

polar; front actiu al Mediterrani que es més actiu a la tardor (Gota Freda); altres:

permanència de l’anticicló de les Açores, disposició del relleu proper a la costa,....

Climes mediterranis: part meridional de la façana atlàntica i per tot el litoral mediterrani, Balears, Ceuta i Melilla

43


Clima pròpiament mediterrani (I/II)


44


Clima pròpiament mediterrani (II/II)

Rius: sequedat de l’estiu comporta estiatge (període de mínim cabal) llarg i perllongat. Pluges

torrencials (tardor): augment del cabal i inundacions catastròfiques (Ter, Llobregat, Túria)

Vegetació:

de fulla perenne i de caràcter escleròfil (fulla petita i coriàcia (de consistència resisten i

relativa flexibilitat) a vegades espinosa, amb l’objectiu de disminuir la transpiració.

alzines i sureres.

degradació del bosc d’alzines i substituït per pinedes. Activitat humana: quasi

desaparició dels grans boscos.

degeneració del bosc, apareix la màquia, la garriga i l’estepa


45




Estepa

Garriga

Màquia

46




Alzina

Sureda

47


Varietats del clima mediterrani


Variació de les temperatures i les precipitacions a causa del rellu, la

latitud i la proximitat a l’Atlàntic.

Localització: franja costanera andalusa occidental (entre Punta de Tarifa i el tram baix del riu

Guadiana i gran part de la depressió del Guadalquivir i d’Extremadura

Els relleus no impedeixen l’arribada de les depressions i dels fronts de l’Atlàntic; Precipitacions

(octubre a maig) relativament abundants.

Estius secs i calorosos: baixa latitud i influència de les Açores; costa suaus i a l’interior

d’Extremadura i d’Andalusia molt calorosos-

Influència atlàntica

48






Localització: comprèn tots els relleus muntanyosos costaners: estribacions dels Pirineus

Reben les precipitacions de la Mediterrània però la seva quantia (de 600 a 800 mm) depèn de

l'altitud i l'orientació.

En general els estius són frescos i els hiverns suaus.

Muntanya mediterrània

49






Localització: des del sud d'Alacant fins al litoral d'Almeria.

Són zones amb un clima sec i un gran índex d'aridesa,

amb un notable dèficit hídric. S’hi distingeixen climes esteparis i

desèrtics (pluja no arriba als 150mm anuals).

Precipitacions: escasses i irregulars (150-300mm), de tipus

torrencial.

Estius secs i calorosos

Les terres interiors mediterrànies, envoltades de muntanyes,

també reben poques pluges (menys de 400mm). Aquí els estius

són també calorosos i secs, però als hiverns es produeixen

freqüents glaçades.

Varietat seca

50


Climes continentals o d’interior d’influència mediterrània.

51


Clima pròpiament continental o d’interior

Localització: tot l’interior peninsular (exceptuant les àrees de

muntanya): les dues submesetes,i la depressió de l’Ebre.

Característiques:

Precipitacions: semblants al mediterrani marítim, amb

aridesa a l’estiu. Màximes a les estacions equinoccials (325-

550mm).

Temperatures: hiverns molt freds (T min. Absoluta: -24ºC a

Albacete), estiu calorós (Tma a l’estiu: superior als 22,5ºC)

Amplitud tèrmica: 16ºC; arribant als 20ºC

Rius: irregulars, amb crescudes en èpoques de pluja o de desglaç, i

estiatges a l’estiu.

Vegetació:

alzines i pinedes enfilant-se pels vessant de les muntanyes

arbustos a les planes: comunitats denses a zones humides, i

estepes seques i espinoses als sectors més àrids

prats naturals 52


Climes de las Canàries

53

Situades a l’oceà Atlàntic, prop del Tròpic de Càncer i a la vora de les costes africanes.

L’anticicló de les Açores és molt proper i per això el clima canari és tropical sec.



Localització: illes Canàries.

Característiques:

Factors condicionants:

corrent marí fred: suavitza les temperatures

situació: illes occidentals influència dels vents alisis i de l’oceà atlàntic, i les orientals per

aire sec saharià.

altitud i orientació del relleu: els relleus més elevats frenen el pas dels vents alisis i es crea

un clima més humit. Alisi del NW origina temperatures suaus tot l’any amb valors d’humitat

elevats. Mar de núvols

Precipitacions escasses (100-300mmm; aridesa). El relleu eleva aquesta xifra a les

muntanyes.

Temperatures:

càlides per la proximitat de l’anticicló de les Açores.

constants: costa (Tma: 18-20ºC) i costa (Tma: 10ºC).

hivern no baixen dels 17ºC i a l’estiu no passen del 25ºC

Amplitud tèrmica: baixa (8ºC)

54


Climes de las Canàries: variacions segons

l’altitud

Varietat de costa (fins 600m):

clima subdesèrtic i estepari, T suaus (18-21ºC) i

P no superen els 350mmm

Lanzarote i Fuerteventura clima desèrtic (la P no

arriba a 150mm)

Varietat de muntanya mitjana (600 a 1500m):

només present a les illes afectades pel mar de

núvols; T fresques (13-16ºC) i més P (500-

1000mm)

Varietat de cims (1500 a 3700m):

Tma inferior a 12ºC

Glaçades a l’hivern i P properes als 500mm.

Forta insolació

55



L’alisi i les illes canàries: el mar de núvols.

Resulta impossible d'entendre les Canàries sense considerar el paper que els vents alisis juguen en el

dibuix del seu paisatge. Els vents alisis es formen a les illes Açores, i recorren l'Atlàntic recollint

humitat en la seva part baixa alhora que refredant-se pel contacte amb el corrent marí fred de

Canàries. Quan els vents arriben a les illes pel nordest, es troben amb les muntanyes i pugen per

sobrepassar-les. A les illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura), amb cims que amb prou feines superen

els 700 m, els alisis passen de llarg. En canvi, a les illes centrals (Gran Canària i Tenerife) i a les

occidentals (La Gomera, La Palma i El Hierro), on els pics s'enfilen per damunt dels 1500 m, la

situació és ben diferent. En el seu ascens, a uns 1000 m d'alçada, els alisis topen amb un aire més

calent que els atura i els escalfa, fent que la humitat que porten es condensi formant un mar de

núvols entre els 500 i els 1500 m d'alçada. Aquests núvols a mitja alçada aporten aigua en forma de

pluja horitzontal i expliquen la fecunda vegetació dels boscos de laurisilva que verdegen (o

verdejaven!) les mitjanies del nord. Les mateixes boires cobreixen de forma perpètua l'aeroport de Los

Rodeos.

56



L’alisi i les illes canàries: el mar de núvols.

57


Els climes a Catalunya

58



59



60



61



62



63



64



65



66



67



68

69

COMENTARI D’UN CLIMOGRAMA

70


71


72


73


74


75


76


77


Els climes d'Espanya

Education

Transcript of Els climes d'Espanya