Els camins de l’aigua de les Illes BalearsAqüífers i fonts

Coordinació:

Rosa María Mateos RuizConcepción González Casasnovas

CoordinacióRosa María Mateos Ruiz (IGME- Balears)Mª Concepción González Casasnovas (Conselleria Medi Ambient)

TextRosa María Mateos Ruiz

PròlegAlfredo Barón Périz

Col·laboracions especials en el textMargalida Comas Colom - Hidrogeologia de FormenteraJordi Giménez García - Hidrogeologia de IbizaAngel Ginés Gràcia - CarstJose María López García - Aigües termals i assaigs de bombament Jose Manuel Murillo Díaz - Ús conjunt i recàrrega artificialAntonio Castillo Martín - Recull de definicions hidrogeològiques

Equip de treballIGME- BalearsRosa María Mateos RuizInmaculada García MorenoJose María López GarcíaPedro Agustín Robledo Ardila Ana Sevillano MatillaKelly Jane WallisEsperanza Palmer GómezCatalina Bauzá García

IGME- MadridLoreto Fernández RuizJose Manuel Murillo Díaz

DGRH- Conselleria Medi AmbientConcepción González CasasnovasAlfredo Barón PérizJordi Giménez GarcíaMargalida Comas Colom

HIDROMA S.L.Antonio Galmés Díaz-PlajaMargarita Juncosa DarderBegoña Pau Blasco

EPTISAAlberto Batlle GargalloBegoña García PardoÓscar Blasco Herguedas

Assessor científicBernadí Gelabert Ferrer (Universitat de les Illes Balears)

Assessora didàcticaMaria de los Ángeles Mateos Vázquez (Asociación Española para la Enseñanza de Ciencias de la Tierra. AEPECT)

FotografiaRosa María Mateos RuizJosé Rodríguez FernándezJose María López GarcíaBenito Martín BallesterosJuan José Pons PetrusAntonio Merino JuncadellaAntonio Galmés Díaz-PlajaÓscar Blasco HerguedasJose Luís Cantón Ávila Alfredo Mateos RuizMargarita Juncosa Darder

Disseny de figuresInmaculada García MorenoBegoña Pau BlascoAntonio Galmés Diaz-Plaja

Maquetació i dissenyManuel Navas Cernuda

Traducció al catalàMargarita Juncosa Darder

Revisió lingüísticaEurotranslation S.L.

AgraïmentsJuan Antonio López-GetaJuan José Durán ValseroJoan J. Fornós AstóAntonio Rodríguez PereaLluís Pomar GomàLuis Mateos CaneloCarmen Barceló VentayolEnric Juncosa Canals Jose Miguel Azañón HernándezFrancisco J. Roldán García José Rodríguez FernándezBruno Ballesteros NavarroHelen BrownAlexander Sepasgosarian

ImpressióTaravilla S.L.

Els camins de l'aigua de les Illes Balears. Aqüífers i fonts /Mateos, R.M. y González Casasnovas, C., coord. - Madrid:Instituto Geológico y Minero de España i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, 2009.

280 pgs., figs., 260 x 240 mmRecull de definicions hidrogeològiquesISBN: 978-84-7840-807-8NIPO: 474-09-034-3

Depósito Legal: M-

Siento un vago rumor... Toda la tierraestá cantando dulcemente... Lejoslos bosques se han cargado de corolas,desbordan los arroyos de sus caucesy las aguas se filtran en la tierra

Esta tarde (Alfonsina Storni)

El pressent llibre forma part dels treballs previstos al Conveni de Col·laboració entre la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears i el Instituto Geológico y Minero de España, firmat l'any 2005.

Els camins de l'aigua de les Illes Balears.Aqüífers i fonts

VI

L'estreta col·laboració entre la Conselleria de Medi Ambient i l'Institut Geològic i Miner d'Espanya ha fructificat en nombrosos estudis dirigits a la millora del coneixement hidrogeològic de les Illes. Els nostres tècnics i científics treballen plegats des de fa gairebé tres dècades, investigant sobre els nostres aqüífers, aportant solucions davant de les puntuals mancances d'aigua i assessorant els gestors sobre els nombrosos aspectes relacionats amb les aigües subterrànies. Una tasca incessant que avui presenta els seus resultats amb aquest llibre que, d'alguna manera, inclou bona part del coneixement adquirit al llarg d'aquests anys.

Les aigües subterrànies són vitals a les Balears, ja que en constitueixen el 80% dels recursos hídrics. Sense cap dubte, els aqüífers continuen essent un dels principals motors del desenvolupament de la nostra societat i el seu paper ha estat tan important que no podríem entendre el progrés d'aquesta regió sense tenir en compte aquest recurs natural.

Hem de recuperar el respecte que totes les cultures que ens han precedit sentien per l'aigua. No ha de ser en cap cas moneda de canvi, no és una merca-deria. És la protagonista del paisatge balear, de la majoria dels seus ecosistemes i la clau per entendre la nostra naturalesa. Vetllar per la recuperació dels aqüífers, per la permanència de les fonts i per la conservació dels aiguamolls, és una tasca fonamental d'aquesta Conselleria, i volem fer-la extensiva a tots els ciutadans i ciutadanes de les Balears.

PresentacIó

Miquel Àngel Grimalt i Vert

PresentacIó

VII

És difícil valorar i protegir tot allò que no és prou conegut. Per això, un dels objectius primordials de la Conselleria de Medi Ambient és contribuir a la divul-gació del coneixement natural del nostre territori, ja que constitueix la manera més efectiva de fomentar la seva protecció i conservació. Ens sentim orgullosos d'haver participat activament en l'elaboració i presentació d'aquest llibre, que pretén apropar el meravellós món de les aigües subterrànies a tothom que s'interessi pel medi natural.

Malgrat que existeixen moltes publicacions científiques sobre els valors natu-rals de les Illes, fins ara ens ha mancat la visió, des del punt de vista geològic, de tots aquells aspectes relacionats amb les aigües subterrànies. Aquest llibre aspira a mostrar el paper de la geologia en els camins de l'aigua. Obtindrem resposta a un munt de preguntes que tots ens hem fet qualque vegada: Per què sorgeix una font? Com es mou l'aigua a l'interior dels nostres aqüífers? Què és un pou surgent? Moltes de vegades, les respostes a aquestes qüestions ens les han donat durant segles la tradició i la cultura popular, prescindint, innocentment, de la veritat i del rigor científic.

Pretenem que la lectura d'aquest llibre contribueixi a la difusió del coneixe-ment del medi subterrani, dels paisatges que l'aigua ha obrat a les Illes, del paper dels aqüífers en l'agricultura, en el proveïment urbà, etc. Per això s'ha fet servir un llenguatge planer, un text assequible, acompanyat de nombroses figures i fotografies. Esperam que aquest llibre, de vocació didàctica i divulgativa, vos ajudi a gaudir i a entendre millor aquesta part més oculta de la nostra natura.

Miquel Àngel Grimalt i VertConseller de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears

PresentacIó

VIII

Amb la publicació d'aquest llibre s'assoleix una fita important en la col·laboració existent entre l'Institut Geològic i Miner d'Espanya i la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Són més de vint anys de treball conjunt, amb el resultat de nombrosos estudis científics en el camp de la hidrogeologia, cosa que ha permès disposar d'un excel·lent coneixement del subsòl en general de les Illes i, en particular, dels seus aqüífers. La maduració de tota aquesta informació per part de l'equip de treball, ha donat com a resultat una exposició senzilla, didàc-tica i amena de tots els aspectes relacionats amb les aigües subterrànies de l'arxipèlag balear.

D'ençà dels temps d'Al-Andalus, les construccions necessàries per a la capta-ció, la utilització i la distribució de l'aigua han estat molt lligades a l'existència d'aqüífers i de fonts. L'enorme patrimoni d'elements de petita enginyeria hidràu-lica —molins, sínies, síquies, aljubs, basses i safareigs, qanats, etc.—, del qual caldria destacar els camps de molins de vent del pla de Sant Jordi i del pla d'Eivissa, així com el sistema medieval de síquies i de sínies de la vall de Sóller, forma part indiscutible del paisatge rural de les Illes. El segle xx va aportar els sistemes moderns de perforació, que van «sembrar» el camp balear d'una munió de pous, dels quals s'extreuen uns 200 milions de metres cúbics d'aigua, poc més del 80% de la demanda urbana i agrícola de les Illes. Per tot això, l'aigua subterrània ha estat des de sempre un element fonamental en el desenvolupament de la socie-tat insular.

Malgrat que el medi geològic es manté en bona part ocult a la nostra visió, de vegades la naturalesa ens mostra el seu interior. Les fonts constitueixen la sortida natural de l'aigua dels aqüífers. Entendre els camins que ha fet l'aigua abans del

Jose Pedro Calvo Sorando

PresentacIó

IX

seu naixement i els condicionants geològics que en determinen la sortida, és un dels capítols més reveladors d'aquest llibre. Els impressionants cabals d'aigua que sorgeixen de manera esporàdica a les Fonts Ufanes de Gabellí; la sortida de la font de sa Costera als espadats del litoral de la Tramuntana mallorquina; les fonts de Santa Galdana a Menorca, o la surgència d'aigües termals a Sant Joan de la Font Santa. Tots aquests fenòmens tenen la seva explicació dins del coneixe-ment geològic de l'illa.

A l'aigua subterrània, els límits entre el que és inert i el que és viu no són nítids. Tot forma part del substrat del qual sorgeix la vida. La interacció entre la descàrrega de l'aigua dolça dels aqüífers i l'entrada d'aigua salada de la mar dóna lloc a ecosistemes singulars —els aiguamolls—, plens de vida silvestre. L'aigua també contribueix a la formació del paisatge. Excava profundes valls, dissol i modela les roques calcàries, endinsant-se davall de la superfície terrestre, on continua la seva tasca. L'extensió regional del carst a les Balears, la diversitat i la singularitat de les seves cavitats, així com la bellesa d'aquest modelat, deter-minen un dels patrimonis naturals més rellevants del nostre país.

Aquesta publicació vol enfortir un dels principals objectius de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya: la divulgació de les ciències de la Terra. Estem convençuts que, a més de fer gaudir els lectors, contribuirà a ampliar els seus coneixements sobre l'aigua subterrània i la ciència hidrogeològica, una parcel·la de gran interès dins del món de la geologia.

El plaer d'apropar-nos a la natura mitjançant el seu coneixement, ens fa ésser molt més respectuosos i humils amb ella.

Jose Pedro Calvo SorandoDirector General del Instituto Geológico y Minero de España

Pròlegalfredo Barón PérIz

CANIGÓ. Llegenda pirenaica del temps de la reconquesta. Mossèn Jacint Verdaguer, 1886. Cant quart. Lo Pirineu.

Il·lustració: Nívola Uyá

«...De cim en cim va de Rubió á Pentina,y, sota Bresca en Collegats, li ensenyala rica Argenteria que en la penyapará algun geni amb enciseres mans.

Cortinatges de tosca y brodadures,cascades d'argent fos en l'ayre preses,garlandes d'eura en richs calats suspeses,d'alguna fada finestró diví,de lliri d'aygua y de roser poncelles,com ulls closos de virgens que hi somian,tot hi es blanch, com los coloms que hi nían,papallones gentils d'aquell jardí.

Volant als cingles del Monsèn, li ensenyales cascades bellísimes de Gerri,y en Cabdella, en Espot y Biciberriconstelacions d'estanys d'atzur y vert:les tres valls del Pallars, que la calitjade boyrina ab so ròssech enmantella,li semblen solchs que gegantina rellaa les tres branques del Nogera ha obert.»

XI

Aigua: font de vida, modeladora del paisatge, creadora de bellesa, de cultura, font de purificació i de ritus iniciàtics. Aigua, remor, música, bellesa... misteri.

Quan na Rosa M. Mateos, impulsora d'aquest llibre, em va proposar d'escriure'n el pròleg, vaig considerar, de bon principi, que havia de preparar un text feixuc, ple de continguts tècnics. Mentre m'ho anava rumiant, com sol passar als qui ja hem passat de llarg allò que Ramon Llull va anomenar «el bell mig de la vida», el meu pensament va anar cap als records passats, potser cercant una justificació del perquè em trobava en aquest tràngol.

Records lligats a un poble, capital dels raiers, entre dos rius i un pantà, arre-cerat per les serres de Sant Aventí, del Boumort, de Sant Corneli... i el Congost i Collegats; les riuades com a espectacle i drama. La Verge patrona, segons la lle-genda trobada per camperols dins una cova propera al riu. Les baixades pels barrancs molt abans del barranquisme i pels rius abans del ràfting; els descensos en piragua cap al Segre seguint la ruta dels raiers; les primeres coves: la por i l'atracció; les fonts de l'Us i de la O al peu de Sant Corneli; les escalades pel Roc de Queralt i, un cop a dalt... que bona l'aigua de la font de Montsor! Però... com així hi ha una font aquí dalt? Les primeres recollides de fòssils. L'estany de Montcortès amb els seus mites i llegendes: Per què hi ha un llac aquí? Les prime-res repetides preguntes per què? Els mestres del meu poble, les seves explicacions, les passejades amb ells. I el meu pare, que em va ensenyar a «ser» al camp i amb el camp. I la meva mare, que ja practicava de manera natural el que ara es coneix com a «nova cultura de l'aigua».

Pròleg

Pròleg

XII

I més tard els Monegros: «Polvo, niebla, viento y sol... y donde hay agua, una huerta», segons paraules de Labordeta. Aridesa esquerpa, tallada com a gani-vetades sobre l'horta del Cinca. Les basses per abeurar el ramat i, de nou, per què tanta vegetació i fauna enmig de l'espartar?

I el Pirineu: roca i aigua, bellesa. Les primeres acampades, travesses i pujades. Les acampades i travesses en solitari. Les aventures de la supervivència.

I conèixer en Joan Rosell, que als quinze anys em va fer descobrir que existien els estudis de Geologia, els quals em van permetre de cristal·litzar totes aquelles vivències i passió d'infància i d'adolescència, en professió. I més endavant, Ramón Llamas i Emilio Custodio, que em van ensenyar a «veure» l'aigua subterrània i a estimar-la.

I les Illes Balears, la meva segona terra. Els primers estudis sobre recursos hídrics. Dos terços de la meva vida dedicats a la geologia i a les aigües subterrà-nies de les Illes i encara tantes qüestions per respondre! Tots els qui em van ajudar a conèixer millor les Illes i els seus habitants, i amb els qui vaig compartir discussions i treballs de camp. Els meus companys. La gent de fora vila amb què tantes hores he xerrat, el seu seny i la seva tenacitat. La immersió dins la realitat social de les aigües subterrànies i del concepte de «les aigües cercades», tan descriptiu i precís.

Pròleg

XIII

Quan brollen aquests records a la meva memòria, comprenc que hauria pogut triar qualsevol professió, però possiblement no podria ésser altra cosa que geòleg.

De sobte, m'he adonat que s'ha de prologar un llibre. L'objectiu previst de donar-hi a conèixer l'aigua subterrània i la seva relació amb el medi i l'home, s'assoleix àmpliament gràcies al treball de tot l'equip que hi ha participat. Poques vegades s'han explicat les coses de l'aigua amb tanta claredat i senzillesa i, alhora, amb tant de rigor científic.

Si aquest llibre aconsegueix despertar en els lectors el respecte envers l'aigua i envers la terra i —per què no—, els ensenya a estimar-les, la seva publicació haurà estat un èxit. Però si a més, la seva lectura fa que qualcú, qualque dia, pugui recordar vivències lligades a la integració amb el medi i el seu coneixement, sense haver perdut la humilitat de preguntar-se el perquè, i comprengui que la Terra no pertany a l'home, sinó l'home a la Terra, s'hauran ultrapassat totes les expec-tatives.

Alfredo Barón PérizHidrogeòleg

índeX

263

presentAció del conseller de Medi AMbient del Gonvern de les illes bAleArs . . . . . . . . vi

presentAció del director del instituto GeolóGico y Minero de espAñA . . . . . . . . . . . . viii

pròleG de Alfredo bArón périz . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .X

1 .-les illes bAlleArs: Medi físic i huMà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Les Illes Balears. Generalitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

La població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

L'economia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

El clima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Temperatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22

Precipitacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23

Els vents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26

Vegetació i usos del sòl. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

La hidrografia i la hidrologia superficial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

La geologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

El carst: característiques i distribució a les Balears . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Índex

índeX

264

2 .-les AiGües subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

El cicle hidrològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Aigües subterrànies i aqüífers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

Tipus d'aqüífers a les Balears . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

Aqüífers segons la seva naturalesa geològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59

Aqüífers segons la pressió a què es troba l'aigua que contenen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .61

Composició natural de les aigües subterrànies a les Balears . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

Mètodes d'extracció de les aigües subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

¿Què és un assaig de bombament? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72

Principals afeccions a les aigües subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

Intrusió marina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .75

Adobament agrícola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .77

Altres tipus de contaminació de les aigües subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .79

Usos de l'aigua subterrània a les Balears . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

Situació actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .84

índeX

265

3 .-fonts i ullAls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

¿Per què brolla una font? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

Els qanats - «fonts» amb mina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96

Fonts significatives de les Illes Balears . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

Sa Costera o Font del Verger (Escorca, Mallorca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .99

Fonts Ufanes de Gabellí (Campanet, Mallorca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .105

Font de la Vila (Palma, Mallorca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .109

Fonts de Sóller (Sóller, Mallorca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .112

Aigües termals. La Font Santa de Sant Joan (Campos, Mallorca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .114

L'Almadrava (Pollença, Mallorca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .118

Fonts de Santa Galdana (Menorca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .121

Es Broll de Buscastell (Eivissa) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .123

4 .-Aqüífers i proveïMent urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126

El proveïment públic i les aigües subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131

El proveïment a Palma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134

Menorca: el proveïment a les ciutats de Maó i Ciutadella. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

Maó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .142

Ciutadella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .145

L'abastament a la ciutat d'Eivissa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

Formentera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150

índeX

266

5 .-l’AiGuA subterràniA i l’AGriculturA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152

Les planes d'Eivissa. Ses Feixes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174

La ramaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177

Formentera i el vi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182

6 .-els pAisAtGes de l’AiGuA: el cArst . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186

El viatge de l'aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191

Morfologies de superfície: l'exocarst. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194

Morfologies subterrànies —L'endocarst . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202

índeX

267

7 .-els AiGuAMolls i les AiGües subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208

Els aiguamolls i les aigües subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213

S'Albufera de Mallorca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217

Son Bou de Menorca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222

El torrent de Canyamel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 226

Ses Feixes de Ibiza . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 230

8 .-perspectives futures de l’AiGuA A les bAleArs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234

Avanç cap a la utilització conjunta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 239

Recàrrega artificial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241

Dessalatge d'aigua de la mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243

Reutilització d'aigües residuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246

Interconnexions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250

Campanyes d'estalvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251

La recuperació dels aqüífers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .253

recull de definicions hidroGeòloGiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 257