els biomes geobotànica la vegetació del món. els · PDF...
62
geobotànica els biomes la vegetació del món. els biomes
Transcript of els biomes geobotànica la vegetació del món. els · PDF...
geobotànica
els biomes
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
geobotànica
regnes florístics
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
1. Regne Holàrctic 2. Regne Pàleotropical 3. Regne Neotropical 4. Regne Australià 5. Regne Capense 6. Regne Antàrctic
geobotànica
els biomes
•Tundra àrtica
• Taigà. Bosc boreal deconíferes
• Bosc temperat caducifoli
• Praderies temperades
• Vegetació mediterrània
• Deserts
• Praderies semiàrides
• Sabanes tropicals
• Bosc tropical. Pluviisilva
• Vegetació de muntanya
• Bosc tropical caducifoli
• Formacions arbustivestropicals
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Equador
30º S
30º N
geobotànica
climes del Món
0º
30º
60º
30º
60º
Cèl·lula 1
Cèl·lul
a 2
Cèl·lula 3
Cèl·lula 1
Cèl ·lula 2
Cèl·lula 3
Zona seca
Zona seca
Zona humida
Zona humida
Zona humida•Tundra àrtica
•Taigà. Bosc coníferes boreals•Bosc temperat de caducifolis
i praderies
•Deserts•Regió mediterrània
•Boscs tropicals caducifolisi sabana
•Bosc equatorial(pluviisilva)
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Distribució dels biomes en funcióde la repartició mundial de leszones ciclòniques (B) ianticiclòniques (A)
climes del Món
0º
30º
60º
30º
60º
Cèl·lula 1
Cèl·lul
a 2
Cèl·lula 3
Cèl·lula 1
Cèl·lula 2
Cèl·lula 3
Zona seca
Zona seca
Zona humida
Zona humida
Zona humida
geobotànica •Tundra àrtica
•Taigà. Bosc coníferes boreals•Bosc temperat decaducifolis i praderies
•Deserts•Regió mediterrània
• Boscs tropicals caducifolisi sabana
• Bosc equatorial (pluviisilva)
Distribució dels biomesen funció de la repartició
mundial de les zonesciclòniques (B) i
anticiclòniques (A)
A
A
B
Bla ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
geobotànica
climes del Món
Altes pressions(aire fred i sec que baixa)
ANTICICLÓ
Baixes pressions(aire calent i humit que puja)
BORRASCA
Zona desèrtica Zona de pluges
A
B
Cèl·lula 1
Cèl·lula 2
Cèl·lula 1
Cèl·lula
2
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
geobotànica
climes del Món
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
geobotànica
climes del Món
ZONA POLAR
ZONA SUBPOLAR
ZONA TEMPERADA
ZONA TROPICAL
ZONA EQUATORIAL
ZONA SUBTROPICAL
+
-
+
+
-
-
TEM
PERA
TURE
S
PREC
IPIT
ACI
ONS
SABANES
PLUVIISILVA
BOSCOS CADUCIFOLIS TEMPERATS
TAIGÀ
GELS POLARS
TUNDRA
VEGETACIÓ MEDITERRÀNIA
PRADERIES (temperades) i ESTEPES (semiàrides)
DESERTS
BOSCOS TROPICALS ESTACIONALS
30º
60º
+ PRECIPITACIONS -
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
geobotànica
climes del Món
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Zones Climàtiques Grans Biomes
Àrtica o polar - Gels polars (el desert de gel)- Les tundres
Boreal - Boscos boreals de coníferes (la taigà).
Temperada - Boscos temperats plano-caducifolis- Estepes i praderies temperades
Subtropical - Boscos i matolls esclerofil·les (vegetació mediterrània)- Deserts i semideserts (freds i calents)
Tropical - Estepes i sabanes tropicals- Boscos secs tropicals o caducifolis (estacionals), (inclosos els monsònics)- Boscos plujosos subtropicals
Equatorial - Boscos tropicals humits (pluviisilva)
geobotànica
climes del MónPolar
PluviisilvaBosc tropical
estacional Arbusts
SabanaDesert
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
PraderiesBoscmediterrani
Bosc caducifoli
Desert
TemperatTaigà
TundraSubpolar
Fred
Calen
t
SecHumit
Tropical
geobotànica
els biomes
•Tundra àrtica
• Taigà. Bosc boreal deconíferes
• Bosc temperat caducifoli
• Praderies temperades
• Vegetació mediterrània
• Deserts
• Praderies semiàrides
• Sabanes tropicals
• Bosc tropical. Pluviisilva
• Vegetació de muntanya
• Bosc tropical caducifoli
• Formacions arbustivestropicals
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Equador
30º S
30º N
geobotànica
1 - gels polars
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Gels polars
Equador
30º S
30º N
Àrtica
Antàrtida
Gels polars - 1
geobotànica
1 - gels polars
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Gels polars - 2
http://www.uwsp.edu/geo/faculty/ritter/geog101/uwsp_lectures/climates_toc.html
Desert de gel- El desert de gel es característic de les regions interiors deGroenlàndia i a l’Antàrtida.
- Les condicions físiques són extremes i no existeix vegetació.
geobotànica
1 - gels polars
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Gels polars - 3
Àrtica
Antàrtida
geobotànica
2 - tundra àrtica
Tundra àrtica
Equador
30º S
30º N
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Tundra àrtica - 1
geobotànica
2 - tundra àrtica
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Tundra àrtica - 2
- Regió sense arbres, que s’estén bàsicament per tot l’hemisferi nord,principalment per damunt del Cercle Polar Àrtic.
- Ocupa una àrea enorme, 1/5 part de la superfície terrestre. Esta mésben desenvolupada a l’Hemisferi Nord .
- També podem trobar formacions similars a l’alta muntanya (tundresalpines) que tenen les mateixes característiques.
- Encara que l’evaporació és baixa, són zones generalment seques, espoden qualificar de deserts o semideserts freds. Les precipitacionssón inferiors als 250 mm/cm2/any.
- Presenta una capa subterrània de permafrost (sòl gelat per sota els 50cm de profunditat).
- Sòls àcids o neutres, pobres en nutrients. Poc apropiats per al’agricultura.
- L’alçada de les plantes (arbusts) està, sovint, condicionada perl’alçada de la neu a l’hivern.
geobotànica
2 - tundra àrtica
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Tundra àrtica - 3
geobotànica
2 - tundra àrtica
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Tundra àrtica - 4
geobotànica
3 - taigà. bosc boreal de coníferes
Taigà. Bosc boreal de coníferes
Equador
30º S
30º N
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Taigà - 1
geobotànica
3 - taigà. bosc boreal de coníferes
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Taigà - 2
- Taigà: nom rus dels boscos boreals de coníferes.- Es caracteritza per presentar una coberta permanent de neu durantl’hivern.
- Clima molt sever, especialment cap el N. Vers l’interior (en condicionsmés continentals) les temperatures oscil·len entre 35ºC i –50ºC.
- A les zones més septentrionals del seu territori, presència depermafrost (capa de gels subterranis a menys d’un metre deprofunditat).
- A la part meridional els arbres solen ser molt alts (aprox. 70 m), cap elnord els arbres són d’alçades més reduïdes.
- Aquest extens bosc boreal de coníferes s’estén, sense interrupció, através d’Euràsia i Nordamèrica. Dominat per coníferes, líquens ibriòfits epífits.
- A la taigà septentrional: Picea, Larix, Abies, Pinus, Populus, Salix,Betula, Alnus i Rubus.
geobotànica
3 - taigà. bosc boreal de coníferes
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Taigà - 3
geobotànica
3 - taigà. bosc boreal de coníferes
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Taigà - 4
geobotànica
4 - bosc temperat caducifoli
Bosc temperat caducifoli
Equador
30º S
30º N
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Bosc temperat caducifoli - 1
geobotànica
4 - bosc temperat caducifoli
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Bosc temperat caducifoli - 2
- Formacions forestals dominades per planifolis caducifolis. Lamajoria dels arbres perden la fulla durant els freds hiverns.
- Aquests boscos estan quasi absents a l’hemisferi Sud.- Presenten el seu màxim desenvolupament en àrees amb hivernsrelativament freds, però amb estius càlids.
- Les precipitacions anuals oscil·len entre els 750 i 2500 mm- La pèrdua de les fulles pot ser relacionada amb la no disponibilitatd’aigua durant una gran part de l’hivern.
- En aquestes regions els sòls romanen gelats durant molts mesos.- En aquests boscos hi ha poques plantes anuals, i les presentstenen un cicle ràpid. Presenten llavors abans de la brotada de lesfulles dels arbres.
- A Europa les principals espècies d’aquests boscos són: Fagus,Quercus caducifolis, Populus, Ulmus, Sorbus, ...
geobotànica
4 - bosc temperat caducifoli
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Bosc temperat caducifoli - 3
geobotànica
4 - bosc temperat caducifoli
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Bosc temperat caducifoli - 4
geobotànica
4 - bosc temperat caducifoli
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Bosc temperat caducifoli - 5
geobotànica
4 - bosc temperat caducifoli
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Bosc temperat caducifoli - 6
geobotànica
5 - praderies temperades i semiàrides
Praderies temperadesPraderies semiàrides
Equador
30º S
30º N
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Praderies - 1
estepes
veldpampa
praderies
Praderies i estepes
geobotànica
5 - praderies temperades i semiàrides
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Praderies - 2
- El terme praderies (estepes temperades) inclou una gran varietatde comunitats vegetals, algunes d’elles connecten amb lessabanes, d’altres amb els deserts i algunes entren en contacteamb els boscos caducifolis temperats.
- Cobreixen la zona que s’estén entre els boscos caducifolistemperats i els deserts, amb unes precipitacions entremig a lesdels dos biomes.
- A diferència de les sabanes, les estepes/praderies –en general-no presenten arbres i es caracteritzen per tenir hiverns freds. Elcreixement de les plantes és estacional, amb poques espèciesherbàcies.
- Quan es veuen alterades, les estepes/praderies, es transformenen boscos o deserts. Les praderies han estat extensamentexplotades per les activitats agrícoles.
- Totes les grans praderies del món han estat, algun cop,habitades per grans herbívors.
geobotànica
5 - praderies temperades i semiàrides
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Praderies - 3
Estepa
Kansas
geobotànica
5 - praderies temperades i semiàrides
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Praderies - 4
Praderies
geobotànica
5 - praderies temperades i semiàrides
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Praderies - 5
Praderies
geobotànica
5 - praderies temperades i semiàrides
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Praderies - 6
Estepes
Ukrainia
Hungria
geobotànica
5 - praderies temperades i semiàrides
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Praderies - 7
Estepes
Mongolia
S. Russia
geobotànica
6 - vegetació mediterrània
Vegetació mediterrània
Equador
30º S
30º N
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Vegetació mediterrània - 1
geobotànica
6 - vegetació mediterrània
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Vegetació mediterrània - 2
- Dóna lloc a boscos i bosquines denses de fulla esclerofil·le iperennifòlia.
- Aquestes àrees tenen un clima subtropical molt similar (climamediterrani), amb hiverns frescos i humits i estius calorosos isecs.
Conca mediterrània màquiesCalifòrnia chaparralRegió central de Xile matorralS.O. d’Àfrica fynbosS. i S.O. d’Austràlia -
- El foc és un factor ecològic de primera magnitud.
geobotànica
6 - vegetació mediterrània
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Vegetació mediterrània - 3
geobotànica
6 - vegetació mediterrània
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Vegetació mediterrània - 4
geobotànica
6 - vegetació mediterrània
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Vegetació mediterrània - 5
geobotànica
7 - deserts
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
DesertsPraderies semiàrides
1 2 4
5 6
7811
10
1. Sahara2. Arabia3. Iran4. Thar5. Turkestan6. Takla Makan - Gobi
7. Australià 8. Namibia 9. Kalahari10. N. Amèrica11. Atacama12. Patagònia
3
9
Equador
30º S
30º N
12
Deserts - 1
geobotànica
7 - deserts
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Deserts - 2
- Tots els grans deserts del món estan localitzats a les zonesd’altes pressions atmosfèriques que voregen els tròpics a 30ºlatitud N i S.
- Molts dels deserts es caracteritzen per rebre menys de 100 mmanuals. A la zona d’Atacama (Chile) la mitjana és de 20 mm.
- Cal diferenciar els dos tipus de deserts: deserts i semidesertsfreds i els deserts i semideserts càlids
- Existeixen grans deserts al N. d’Àfrica (el major desert del mónés el Sàhara) i en les regions meridionals (Namíbia i Kalahari).
- Existeixen altres deserts al Proper Orient. A l’oest d’Amèrica delN. A l’oest de Sud-amèrica i a Austràlia.
- Donat el caràcter imprevisible de les precipitacions, les herbesperennes no tenen molt d’èxit en els deserts; en canvi lesplantes anuals hi estan molt ben representades.
- Tambè hi dominen les morfologies cactiformes, adaptades aaquestes condicions.
geobotànica
7 - deserts
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Deserts - 3
Tropical Desert Climate (BWh)
geobotànica
7 - deserts
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Deserts - 4
geobotànica
7 - deserts
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Deserts - 5
geobotànica
7 - deserts
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Deserts - 6
Turkmenistan
Namíbia
geobotànica8 - sabanes tropicals
Sabanes tropicals
Equador
30º S
30º N
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Sabanes - 1
geobotànica8 - sabanes tropicals
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Sabanes - 2
- Les sabanes són praderies que presenten, en forma dispersa,arbres caducifolis o perennifolis, que poden presentar-se aïllats oen grups.
- Els arbres de les sabanes són generalment de fulla caduca,perdent la fulla a l’estació seca.
- Presenten poques herbàcies anuals. Algunes sabanes estandominades per arbres o arbusts.
- Ocupen regions localitzades entre el desert i la pluviisilvaperennifòlia tropical.
- Les sabanes solen rebre molta menor precipitació que les selvestropicals (entre 900 i 1500 mm anuals).
- L’existència de sabanes depèn, en gran mesura, d’incendisperiòdics i estacionals que es realitzen per afavorir el creixementd’herbes tendres per les pastures.
geobotànica8 - sabanes tropicals
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Sabanes - 3
Baobabs a la sabana africana
Savana Índia
geobotànica8 - sabanes tropicals
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Sabanes - 4
geobotànica8 - sabanes tropicals
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Sabanes - 5
Sabana Índia
geobotànica
9 - boscos tropicals i equatorials
Bosc equatorial i tropical. Selves plujoses
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Bosc tropical caducifoliFormacions arbustives tropicals
Equador
30º S
30º N
Boscos tropicals - 1
geobotànica
9 - boscos tropicals i equatorials
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Boscos tropicals - 2
Boscos tropicals humits (selva plujosa):- Les pluviisilves tropicals, estan dominades per arbres sempreverdsde fulla ampla, disposats en diversos estrats
- Hi viuen més espècies de plantes i animals que en el conjunt debiomes del món. La diversitat específica és enorme (40 espèciesd’arbres per Ha).
- Ni l’aigua ni la temperatura constitueixen factors limitants en capmoment de l’any. La pluja arriba a valors entre 2000 i 4000 litres/any.
- Existeix poca acumulació de matèria orgànica, ja que elsdescomponedors actuen ràpidament sobre les fulles i els nutrientsalliberats són absorbits ràpidament per arrels micorríziques.
Boscos tropicals estacionals:- A les àrees tropicals, en les que existeix una clara estació seca,poden aparèixer d’altres tipus de boscos completa o parcialmentcaducifolis.
- En els boscos mixtos, els arbres i arbusts perennifolis (pins id’altres) estan barrejats amb arbres de fulla caduca.
geobotànica
9 - boscos tropicals i equatorials
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Boscos tropicals - 3
Selva tropical plujosa
Bosc tropical estacional estació plujosa - pluges monsòniquesestació seca
geobotànica
9 - boscos tropicals i equatorials
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Boscos tropicals - 4
Malaísia
geobotànica
9 - boscos tropicals i equatorials
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Boscos tropicals - 5
geobotànica
9 - boscos tropicals i equatorials
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Boscos tropicals - 6
Brasil
geobotànica
9 - boscos tropicals i equatorials
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Boscos tropicals - 7
geobotànica
10 - vegetació de les altes muntanyes
Vegetació de muntanya
Equador
30º S
30º N
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Vegetació de les muntanyes - 1
geobotànica
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
- Situada a les altes muntanyes i distribuïda per tot el món, a leszones culminals, per sota la línia de neus perpètues.
- Les zones amb biomes d’alta muntanya més importants estan, amés de molts d’altres, a l’Himàlaia i als Andes.
- El clima hi és molt sever, per la qual cosa les plantes i animalshan desenvolupat adaptacions per suportar el fred, el ventassecador, la neu, les altes radiacions i els sòls pobres irocosos.
- L’època vegetativa és curta, pot durar des de juny a setembre.- Les temperatures d’estiu són de 10 a 15°C, a l’hivern lestemperatures baixen per sota del punt de congelació.
Vegetació de les muntanyes - 2
10 - vegetació de les altes muntanyes
geobotànica
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Alpina
Andes
Everest
Vegetació de les muntanyes - 3
10 - vegetació de les altes muntanyes
geobotànica
la ve
geta
ció d
el m
ón. e
ls bi
omes
Vegetació de les muntanyes - 4
10 - vegetació de les altes muntanyes
