els biomes geobotànica la vegetació del món. els · PDF...

62
geobotànica els biomes la vegetació del món. els biomes

Transcript of els biomes geobotànica la vegetació del món. els · PDF...

geobotànica

els biomes

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

geobotànica

regnes florístics

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

1. Regne Holàrctic 2. Regne Pàleotropical 3. Regne Neotropical 4. Regne Australià 5. Regne Capense 6. Regne Antàrctic

geobotànica

els biomes

•Tundra àrtica

• Taigà. Bosc boreal deconíferes

• Bosc temperat caducifoli

• Praderies temperades

• Vegetació mediterrània

• Deserts

• Praderies semiàrides

• Sabanes tropicals

• Bosc tropical. Pluviisilva

• Vegetació de muntanya

• Bosc tropical caducifoli

• Formacions arbustivestropicals

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Equador

30º S

30º N

geobotànica

climes del Món

30º

60º

30º

60º

Cèl·lula 1

Cèl·lul

a 2

Cèl·lula 3

Cèl·lula 1

Cèl ·lula 2

Cèl·lula 3

Zona seca

Zona seca

Zona humida

Zona humida

Zona humida•Tundra àrtica

•Taigà. Bosc coníferes boreals•Bosc temperat de caducifolis

i praderies

•Deserts•Regió mediterrània

•Boscs tropicals caducifolisi sabana

•Bosc equatorial(pluviisilva)

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Distribució dels biomes en funcióde la repartició mundial de leszones ciclòniques (B) ianticiclòniques (A)

climes del Món

30º

60º

30º

60º

Cèl·lula 1

Cèl·lul

a 2

Cèl·lula 3

Cèl·lula 1

Cèl·lula 2

Cèl·lula 3

Zona seca

Zona seca

Zona humida

Zona humida

Zona humida

geobotànica •Tundra àrtica

•Taigà. Bosc coníferes boreals•Bosc temperat decaducifolis i praderies

•Deserts•Regió mediterrània

• Boscs tropicals caducifolisi sabana

• Bosc equatorial (pluviisilva)

Distribució dels biomesen funció de la repartició

mundial de les zonesciclòniques (B) i

anticiclòniques (A)

A

A

B

Bla ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

geobotànica

climes del Món

Altes pressions(aire fred i sec que baixa)

ANTICICLÓ

Baixes pressions(aire calent i humit que puja)

BORRASCA

Zona desèrtica Zona de pluges

A

B

Cèl·lula 1

Cèl·lula 2

Cèl·lula 1

Cèl·lula

2

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

geobotànica

climes del Món

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

geobotànica

climes del Món

ZONA POLAR

ZONA SUBPOLAR

ZONA TEMPERADA

ZONA TROPICAL

ZONA EQUATORIAL

ZONA SUBTROPICAL

+

-

+

+

-

-

TEM

PERA

TURE

S

PREC

IPIT

ACI

ONS

SABANES

PLUVIISILVA

BOSCOS CADUCIFOLIS TEMPERATS

TAIGÀ

GELS POLARS

TUNDRA

VEGETACIÓ MEDITERRÀNIA

PRADERIES (temperades) i ESTEPES (semiàrides)

DESERTS

BOSCOS TROPICALS ESTACIONALS

30º

60º

+ PRECIPITACIONS -

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

geobotànica

climes del Món

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Zones Climàtiques Grans Biomes

Àrtica o polar - Gels polars (el desert de gel)- Les tundres

Boreal - Boscos boreals de coníferes (la taigà).

Temperada - Boscos temperats plano-caducifolis- Estepes i praderies temperades

Subtropical - Boscos i matolls esclerofil·les (vegetació mediterrània)- Deserts i semideserts (freds i calents)

Tropical - Estepes i sabanes tropicals- Boscos secs tropicals o caducifolis (estacionals), (inclosos els monsònics)- Boscos plujosos subtropicals

Equatorial - Boscos tropicals humits (pluviisilva)

geobotànica

climes del MónPolar

PluviisilvaBosc tropical

estacional Arbusts

SabanaDesert

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

PraderiesBoscmediterrani

Bosc caducifoli

Desert

TemperatTaigà

TundraSubpolar

Fred

Calen

t

SecHumit

Tropical

geobotànica

els biomes

•Tundra àrtica

• Taigà. Bosc boreal deconíferes

• Bosc temperat caducifoli

• Praderies temperades

• Vegetació mediterrània

• Deserts

• Praderies semiàrides

• Sabanes tropicals

• Bosc tropical. Pluviisilva

• Vegetació de muntanya

• Bosc tropical caducifoli

• Formacions arbustivestropicals

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Equador

30º S

30º N

geobotànica

1 - gels polars

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Gels polars

Equador

30º S

30º N

Àrtica

Antàrtida

Gels polars - 1

geobotànica

1 - gels polars

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Gels polars - 2

http://www.uwsp.edu/geo/faculty/ritter/geog101/uwsp_lectures/climates_toc.html

Desert de gel- El desert de gel es característic de les regions interiors deGroenlàndia i a l’Antàrtida.

- Les condicions físiques són extremes i no existeix vegetació.

geobotànica

1 - gels polars

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Gels polars - 3

Àrtica

Antàrtida

geobotànica

2 - tundra àrtica

Tundra àrtica

Equador

30º S

30º N

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Tundra àrtica - 1

geobotànica

2 - tundra àrtica

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Tundra àrtica - 2

- Regió sense arbres, que s’estén bàsicament per tot l’hemisferi nord,principalment per damunt del Cercle Polar Àrtic.

- Ocupa una àrea enorme, 1/5 part de la superfície terrestre. Esta mésben desenvolupada a l’Hemisferi Nord .

- També podem trobar formacions similars a l’alta muntanya (tundresalpines) que tenen les mateixes característiques.

- Encara que l’evaporació és baixa, són zones generalment seques, espoden qualificar de deserts o semideserts freds. Les precipitacionssón inferiors als 250 mm/cm2/any.

- Presenta una capa subterrània de permafrost (sòl gelat per sota els 50cm de profunditat).

- Sòls àcids o neutres, pobres en nutrients. Poc apropiats per al’agricultura.

- L’alçada de les plantes (arbusts) està, sovint, condicionada perl’alçada de la neu a l’hivern.

geobotànica

2 - tundra àrtica

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Tundra àrtica - 3

geobotànica

2 - tundra àrtica

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Tundra àrtica - 4

geobotànica

3 - taigà. bosc boreal de coníferes

Taigà. Bosc boreal de coníferes

Equador

30º S

30º N

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Taigà - 1

geobotànica

3 - taigà. bosc boreal de coníferes

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Taigà - 2

- Taigà: nom rus dels boscos boreals de coníferes.- Es caracteritza per presentar una coberta permanent de neu durantl’hivern.

- Clima molt sever, especialment cap el N. Vers l’interior (en condicionsmés continentals) les temperatures oscil·len entre 35ºC i –50ºC.

- A les zones més septentrionals del seu territori, presència depermafrost (capa de gels subterranis a menys d’un metre deprofunditat).

- A la part meridional els arbres solen ser molt alts (aprox. 70 m), cap elnord els arbres són d’alçades més reduïdes.

- Aquest extens bosc boreal de coníferes s’estén, sense interrupció, através d’Euràsia i Nordamèrica. Dominat per coníferes, líquens ibriòfits epífits.

- A la taigà septentrional: Picea, Larix, Abies, Pinus, Populus, Salix,Betula, Alnus i Rubus.

geobotànica

3 - taigà. bosc boreal de coníferes

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Taigà - 3

geobotànica

3 - taigà. bosc boreal de coníferes

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Taigà - 4

geobotànica

4 - bosc temperat caducifoli

Bosc temperat caducifoli

Equador

30º S

30º N

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Bosc temperat caducifoli - 1

geobotànica

4 - bosc temperat caducifoli

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Bosc temperat caducifoli - 2

- Formacions forestals dominades per planifolis caducifolis. Lamajoria dels arbres perden la fulla durant els freds hiverns.

- Aquests boscos estan quasi absents a l’hemisferi Sud.- Presenten el seu màxim desenvolupament en àrees amb hivernsrelativament freds, però amb estius càlids.

- Les precipitacions anuals oscil·len entre els 750 i 2500 mm- La pèrdua de les fulles pot ser relacionada amb la no disponibilitatd’aigua durant una gran part de l’hivern.

- En aquestes regions els sòls romanen gelats durant molts mesos.- En aquests boscos hi ha poques plantes anuals, i les presentstenen un cicle ràpid. Presenten llavors abans de la brotada de lesfulles dels arbres.

- A Europa les principals espècies d’aquests boscos són: Fagus,Quercus caducifolis, Populus, Ulmus, Sorbus, ...

geobotànica

4 - bosc temperat caducifoli

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Bosc temperat caducifoli - 3

geobotànica

4 - bosc temperat caducifoli

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Bosc temperat caducifoli - 4

geobotànica

4 - bosc temperat caducifoli

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Bosc temperat caducifoli - 5

geobotànica

4 - bosc temperat caducifoli

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Bosc temperat caducifoli - 6

geobotànica

5 - praderies temperades i semiàrides

Praderies temperadesPraderies semiàrides

Equador

30º S

30º N

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Praderies - 1

estepes

veldpampa

praderies

Praderies i estepes

geobotànica

5 - praderies temperades i semiàrides

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Praderies - 2

- El terme praderies (estepes temperades) inclou una gran varietatde comunitats vegetals, algunes d’elles connecten amb lessabanes, d’altres amb els deserts i algunes entren en contacteamb els boscos caducifolis temperats.

- Cobreixen la zona que s’estén entre els boscos caducifolistemperats i els deserts, amb unes precipitacions entremig a lesdels dos biomes.

- A diferència de les sabanes, les estepes/praderies –en general-no presenten arbres i es caracteritzen per tenir hiverns freds. Elcreixement de les plantes és estacional, amb poques espèciesherbàcies.

- Quan es veuen alterades, les estepes/praderies, es transformenen boscos o deserts. Les praderies han estat extensamentexplotades per les activitats agrícoles.

- Totes les grans praderies del món han estat, algun cop,habitades per grans herbívors.

geobotànica

5 - praderies temperades i semiàrides

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Praderies - 3

Estepa

Kansas

geobotànica

5 - praderies temperades i semiàrides

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Praderies - 4

Praderies

geobotànica

5 - praderies temperades i semiàrides

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Praderies - 5

Praderies

geobotànica

5 - praderies temperades i semiàrides

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Praderies - 6

Estepes

Ukrainia

Hungria

geobotànica

5 - praderies temperades i semiàrides

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Praderies - 7

Estepes

Mongolia

S. Russia

geobotànica

6 - vegetació mediterrània

Vegetació mediterrània

Equador

30º S

30º N

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Vegetació mediterrània - 1

geobotànica

6 - vegetació mediterrània

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Vegetació mediterrània - 2

- Dóna lloc a boscos i bosquines denses de fulla esclerofil·le iperennifòlia.

- Aquestes àrees tenen un clima subtropical molt similar (climamediterrani), amb hiverns frescos i humits i estius calorosos isecs.

Conca mediterrània màquiesCalifòrnia chaparralRegió central de Xile matorralS.O. d’Àfrica fynbosS. i S.O. d’Austràlia -

- El foc és un factor ecològic de primera magnitud.

geobotànica

6 - vegetació mediterrània

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Vegetació mediterrània - 3

geobotànica

6 - vegetació mediterrània

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Vegetació mediterrània - 4

geobotànica

6 - vegetació mediterrània

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Vegetació mediterrània - 5

geobotànica

7 - deserts

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

DesertsPraderies semiàrides

1 2 4

5 6

7811

10

1. Sahara2. Arabia3. Iran4. Thar5. Turkestan6. Takla Makan - Gobi

7. Australià 8. Namibia 9. Kalahari10. N. Amèrica11. Atacama12. Patagònia

3

9

Equador

30º S

30º N

12

Deserts - 1

geobotànica

7 - deserts

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Deserts - 2

- Tots els grans deserts del món estan localitzats a les zonesd’altes pressions atmosfèriques que voregen els tròpics a 30ºlatitud N i S.

- Molts dels deserts es caracteritzen per rebre menys de 100 mmanuals. A la zona d’Atacama (Chile) la mitjana és de 20 mm.

- Cal diferenciar els dos tipus de deserts: deserts i semidesertsfreds i els deserts i semideserts càlids

- Existeixen grans deserts al N. d’Àfrica (el major desert del mónés el Sàhara) i en les regions meridionals (Namíbia i Kalahari).

- Existeixen altres deserts al Proper Orient. A l’oest d’Amèrica delN. A l’oest de Sud-amèrica i a Austràlia.

- Donat el caràcter imprevisible de les precipitacions, les herbesperennes no tenen molt d’èxit en els deserts; en canvi lesplantes anuals hi estan molt ben representades.

- Tambè hi dominen les morfologies cactiformes, adaptades aaquestes condicions.

geobotànica

7 - deserts

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Deserts - 3

Tropical Desert Climate (BWh)

geobotànica

7 - deserts

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Deserts - 4

geobotànica

7 - deserts

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Deserts - 5

geobotànica

7 - deserts

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Deserts - 6

Turkmenistan

Namíbia

geobotànica8 - sabanes tropicals

Sabanes tropicals

Equador

30º S

30º N

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Sabanes - 1

geobotànica8 - sabanes tropicals

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Sabanes - 2

- Les sabanes són praderies que presenten, en forma dispersa,arbres caducifolis o perennifolis, que poden presentar-se aïllats oen grups.

- Els arbres de les sabanes són generalment de fulla caduca,perdent la fulla a l’estació seca.

- Presenten poques herbàcies anuals. Algunes sabanes estandominades per arbres o arbusts.

- Ocupen regions localitzades entre el desert i la pluviisilvaperennifòlia tropical.

- Les sabanes solen rebre molta menor precipitació que les selvestropicals (entre 900 i 1500 mm anuals).

- L’existència de sabanes depèn, en gran mesura, d’incendisperiòdics i estacionals que es realitzen per afavorir el creixementd’herbes tendres per les pastures.

geobotànica8 - sabanes tropicals

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Sabanes - 3

Baobabs a la sabana africana

Savana Índia

geobotànica8 - sabanes tropicals

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Sabanes - 4

geobotànica8 - sabanes tropicals

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Sabanes - 5

Sabana Índia

geobotànica

9 - boscos tropicals i equatorials

Bosc equatorial i tropical. Selves plujoses

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Bosc tropical caducifoliFormacions arbustives tropicals

Equador

30º S

30º N

Boscos tropicals - 1

geobotànica

9 - boscos tropicals i equatorials

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Boscos tropicals - 2

Boscos tropicals humits (selva plujosa):- Les pluviisilves tropicals, estan dominades per arbres sempreverdsde fulla ampla, disposats en diversos estrats

- Hi viuen més espècies de plantes i animals que en el conjunt debiomes del món. La diversitat específica és enorme (40 espèciesd’arbres per Ha).

- Ni l’aigua ni la temperatura constitueixen factors limitants en capmoment de l’any. La pluja arriba a valors entre 2000 i 4000 litres/any.

- Existeix poca acumulació de matèria orgànica, ja que elsdescomponedors actuen ràpidament sobre les fulles i els nutrientsalliberats són absorbits ràpidament per arrels micorríziques.

Boscos tropicals estacionals:- A les àrees tropicals, en les que existeix una clara estació seca,poden aparèixer d’altres tipus de boscos completa o parcialmentcaducifolis.

- En els boscos mixtos, els arbres i arbusts perennifolis (pins id’altres) estan barrejats amb arbres de fulla caduca.

geobotànica

9 - boscos tropicals i equatorials

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Boscos tropicals - 3

Selva tropical plujosa

Bosc tropical estacional estació plujosa - pluges monsòniquesestació seca

geobotànica

9 - boscos tropicals i equatorials

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Boscos tropicals - 4

Malaísia

geobotànica

9 - boscos tropicals i equatorials

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Boscos tropicals - 5

geobotànica

9 - boscos tropicals i equatorials

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Boscos tropicals - 6

Brasil

geobotànica

9 - boscos tropicals i equatorials

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Boscos tropicals - 7

geobotànica

10 - vegetació de les altes muntanyes

Vegetació de muntanya

Equador

30º S

30º N

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Vegetació de les muntanyes - 1

geobotànica

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

- Situada a les altes muntanyes i distribuïda per tot el món, a leszones culminals, per sota la línia de neus perpètues.

- Les zones amb biomes d’alta muntanya més importants estan, amés de molts d’altres, a l’Himàlaia i als Andes.

- El clima hi és molt sever, per la qual cosa les plantes i animalshan desenvolupat adaptacions per suportar el fred, el ventassecador, la neu, les altes radiacions i els sòls pobres irocosos.

- L’època vegetativa és curta, pot durar des de juny a setembre.- Les temperatures d’estiu són de 10 a 15°C, a l’hivern lestemperatures baixen per sota del punt de congelació.

Vegetació de les muntanyes - 2

10 - vegetació de les altes muntanyes

geobotànica

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Alpina

Andes

Everest

Vegetació de les muntanyes - 3

10 - vegetació de les altes muntanyes

geobotànica

la ve

geta

ció d

el m

ón. e

ls bi

omes

Vegetació de les muntanyes - 4

10 - vegetació de les altes muntanyes