Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)

CATALUNYA DINS DE L’IMPERI HISPÀNICDES DE L’UNIÓ DINÀSTICA FINS 1714

INS MONTGRÒS PROJECTE 3R TRIMESTRE

1. L’IMPERI UNIVERSAL: CARLES I

- A inicis del segle XVI, va ser entronitzat Carles I, tanmateix les seves possessions no se limitaven a les de la Monarquia Hispànica, per part de la seva mare, Joana de Castella, sinó que incloïen els territoris heretats de son pare, Felip d’Habsburg. Així doncs la seva herència comprenia:

- Per part de la seva mare: Castella i les seves possessions americanes, Navarra i la Corona d’Aragó, juntament als territoris italians.

- Per part del seu pare: els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat. A més, arran la mort de son avi, l’emperador Maximilià, va rebre els seus territoris alemanys i el títol d’emperador.

L’emperador Carles té una doble numeració: Carles I d’Espanya i Carles V d’Alemanya


Carles I, per Tiziano

Arbre genealògic de Carles I

1. L’IMPERI UNIVERSAL: CARLES I- La prioritat de l’emperador fou ampliar les seves possessions territorials i finalitzar amb els conflictes religiosos entre catòlics i

protestants als territoris centreeuropeus. Va arribar a Castella sense conèixer l’idioma i es va desatendre dels assumptes interns de la Monarquia Hispànica.

- Dins de la Península hagué d’enfrontar-se a diversos conflictes:- A Castella: la revolta de les Comunitats 1520 – 1521, la petita noblesa, la burgesia i els pagesos es van aixecar contra la

política econòmica del rei, que va augmentar els impostos per poder comprar els vots necessaris per ser escollit emperador (hi havia set prínceps electors al Sacre Imperi Romànic Germànic).

- A la Corona d’Aragó: les Germanies, a Mallorca i a València, la petita burgesia va revoltar-se, volien poder accedir als càrrecs municipals, mentre que els pagesos demandaven una millora en els contractes d’arrendament.

- Cap de les dues revoltes va aconseguir els seus objectius i foren esclafades per l’exèrcit reial.

Guerra dels Comuners a Castella Revolta de les Germanies


- Tota la política exterior de la Monarquia Hispànica va estar orientada cap a la defensa de l’autoritat imperial i de la religió catòlica. Això va comportar conflictes amb:

- França, pels territoris italians, imposant-se les tropes imperials a la Batalla de Pavia.- L’Imperi Otomà, que s’expandien per l’est d’Europa, amenaçant el comerç del Danubi i de la Mediterrània. - Al Sacre Imperi Romànic Germànic va lluitar contra els prínceps alemanys seguidors de Luter. Després d’una llarga

guerra l’emperador va haver d’acceptar la igualtat entre catòlics i protestants.

2. L’IMPERI HISPÀNIC: FELIP II

- L’any 1556, l’emperador Carles, vell i cansat, va cedir al seu fill Felip tots els seus territoris, excepte les possessions austríaques i el títol d’emperador del Sacre Imperi, cedits al seu germà Ferran.

L’emperador Carles va passar els seus últims anys de vida al monestir de Yuste (Extremadura)

Felip II

- El seu fill, el rei Felip II, va centrar-se en els afers interns de la Monarquia Hispànica, i va prendre personalment totes les decisions.

- Fou aquest rei qui va fixar la capital de la Monarquia a Madrid, l’any 1561, després de barallar altres alternatives com Barcelona, Sevilla o Lisboa.


Residència de Felip II a Madrid, aquesta ciutat fou escollida per l’absència de grans nobles que pogueren fer ombra al poder del rei


- El rei Felip II, com el seu pare, va lluitar contra els protestants i va fomentar les accions del tribunal de la Inquisició, establint-la també a les possessions americanes de la corona, perseguint als tots els sospitosos d'heretgia, especialment als conversos. La religió catòlica va esdevenir en un símbol d’identitat de la Monarquia i l’Imperi.

El Tribunal de la Inquisició fou emprat pel rei Felip II contra la dissidència religiosa interna.

Felip II fou rei amb fortes conviccions religioses

2. L’IMPERI HISPÀNIC: FELIP II- La política exterior de Felip II va tenir l’objectiu de mantenir l’hegemonia de la Monarquia Hispànica a Europa i d’imposar el

catolicisme. Es va enfrontar amb:- França, derrotant-los a la batalla de Saint-Quentin (1557), que va afermar la supremacia hispànica a Europa. Per

commemorar aquesta victòria Felip II va erigir el monestir de L’Escorial. - Imperi Otomà, obtenint la victòria a la batalla de Clapant, frenant l’expansionisme turc per la Mediterrània.- Anglaterra, es va planejar la invasió de l’illa enviant una gran flota, l’Armada Invencible. Tanmateix les decisions errònies

dels almirants espanyols i el mal oratge, un gran temporal va impedir que la major part dels vaixells arribaren a les costes angleses, van fer fracassar aquests pla.

- Països Baixos, on havia crescut el descontent pels elevats impostos que havia fixat la Corona. La presència de les tropes d’elit de la Monarquia, els Terços de Flandes, no van aconseguir la pau i el conflicte es va agreujar.

Monestir de San Lorenzo de El Escorial

En aquest monestir estan les restes dels monarques espanyols de les dinasties Àustria i Borbó


La batalla de Lepant, de Paolo Veronese

La desfeta de l’Armada

Invencible, marca l’inici de la fi de

l'hegemonia hispànica a

Europa.


- Felip II, rere la mort sense fills del rei portuguès Sebastià , va annexionar el regne de Portugal als seus dominis, conformant un vast imperi, al qual, segons el propi monarca “mai es posava el sol”.

3. L’IMPERI HISPÀNIC: ECONOMIA I POBLACIÓ- Al llarg del segle XVI va arribar a Espanya gran quantitat d’or i plata des d’Amèrica. Aquesta introducció de metalls preciosos va

provocar l’increment dels preus, amb la qual cosa les classes populars van perdre poder adquisitiu. Aquest fenomen rep el nom de revolució dels preus.

- A més, va créixer el comerç amb el continent americà. Des de l’altra vora de l’Atlàntic es demandava tot tipus de productes, mentre que a la metròpoli arribaven els productes colonials com el cafè, el tabac, espècies…

3. L’IMPERI HISPÀNIC: ECONOMIA I POBLACIÓ- Els productes colonials eren exportats, tan per comerciants espanyols com estrangers, a tota Europa, mentre que al port de

Sevilla arribaven productes tèxtils, manufactures, armes, animals… per portar a Amèrica.- Les necessitats agrícoles no podien ser cobertes amb la producció dels regnes hispànics perquè moltes de les terres,

especialment a Castella, es dedicaven a la ramaderia. Això va provocar que s’hagués d’importar cereal d’altres països europeus.

- La Mesta continuava gaudint dels seus privilegis i la monarquia afavoria als exportador de llana. Tanmateix, els productes tèxtils eren majoritàriament estrangers, que oferien millors teixits a menys preu.

- La població dels regnes hispànics va augmentar, especialment a Castella. Malgrat això, la població va continuar sent majoritàriament rural.

Població dels regnes hispànics a finals del segle XVI

4. L’IMPERI HISPÀNIC: SOCIETAT- Les classes socials a la Monarquia Hispànica, son essencialment, les mateixes que hi havia sota els Reis Catòlics i inclús a l’Edat

Mitjana. Trobem que la societat es dividia en dos grans grups: privilegiats i no privilegiats. - Els privilegiats. Els dos estaments privilegiats eren la noblesa i el clergat que acumulaven grans riqueses i no pagaven

impostos. Suposaven un 5% del total. Dins de la noblesa trobem des dels Grans d’Espanya, l’elit de l’aristocràcia amb gran poder i riqueses (la casa d’Aragó, la casa de Castro, la casa de Pacheco...) fins els nobles empobrits com els Hidalgo. La classe emergent, la burgesia, podia comprar títols per accedir a la noblesa.

- Els no privilegiats. El tercer estat, on hi havien grans diferències de riquesa. Representaven el 95% de la població. D’ells, un 80% eren pagesos, que havien de pagar els impostos i encara sofrien moltes rendes feudals. Tanmateix, la seva situació variava segons els territoris. Al Nord de Castella i a la Corona d’Aragó predominaven els petits i mitjans agricultors, mentre que al sud de Castella i a Andalusia eren més abundants els camperols sense terra.

4. L’IMPERI HISPÀNIC: SOCIETAT

- A banda de les diferències estamentals, trobem també una diferenciació ètnica i/o religiosa. Els jueus conversos, aquells que havien renunciat a la seva religió per restar als territoris hispànics el 1492 i els moriscos, estaven sota una amenaça continua. Molts d’ells amagaven la seva creença per no patir represàlies.

- Els jueus conversos van patir una persecució per part de l’Església Catòlica. La Inquisició vigilava de prop aquest grup com també als moriscos.

- El protestantisme estava prohibit i perseguit als regnes hispànics.

5. L’IMPERI HISPÀNIC: EL DECLIVI DEL SEGLE XVII

- Després de la mort de Felip II, els seus descendents començaren a desatendre les obligacions de la monarquia, encarregant-se de les tasques de govern els privats, una mena de primers ministres amb ples poders.

- El successor de Felip II, el seu fill Felip III, va delegar el seu poder en el duc de Lerma. Aquest va esforçar-se en mantenir la pau amb les potències rivals. Durant el seu regnat, al 1609, es va decretar l’expulsió dels moriscos. Aquesta situació va afectar molt a regnes com el de València, ja que la major part d’ells eren pagesos. La manca de braços per treballar els camps va fer disminuir la producció agrícola a aquestes zones.

Expulsió dels moriscs des del port de Vinaròs


- Felip IV va delegar el seu poder en el comte duc d’Olivares. En un context de confrontament bèl·lic a Europa, la Guerra dels Trenta anys, el comte-duc era partidari d’un esforç de guerra per defensar el poder dels Habsburg al continent. Llevat d'algunes victòries inicials, aviat es van succeir les derrotes. La Pau de Westfàlia (1648) va posar fi a la guerra, la Monarquia Hispànica hagué de reconèixer la independència dels Països Baixos, però a Catalunya les autoritats van demanar ajuda a França i la guerra es va allargar fins al 1652. La Pau dels Pirineus es va firmar amb França el 1659, però va significar el lliurament del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos (l'anomenada Catalunya Nord).

- Altra decisió controvertida del privat fou la Unió d’Armes, mitjançant el qual volia instaurar un exèrcit permanent al qual havien de contribuir tots els regnes hispànics. Aquesta proposta anava en contra dels furs, lleis pròpies, de cada regne, i va ser molt contestada. A Catalunya, per exemple, mai va ser efectiva.

El comte duc d’Olivares Felip IV


- Carles II, el regnat de l’últim rei dels Habsburg va constituir el moment més crític de l’imperi, ja que es van unir la pròpia incapacitat del rei i la corrupció dels privats, etc. Al morir Carles II sense descendència, es va provocar un greu conflicte successori entre els partidaris del candidat francès (Felip de Borbó) i els del candidat austríac (Carles d’Àustria) que va desembocar en la Guerra de Successió amb triomf del francès Felip d'Anjou, cosa que va suposar la fi dels Habsburg a Espanya i la imposició de les lleis castellanes a la Corona d'Aragó mitjançant els Decrets de Nova Planta. L'obra política i legislativa de Jaume I, és a dir, els seus Furs, Constitucions i Corts eren abolits "por el justo derecho de conquista".

Carles II, un Intel·lectual del seu temps

6. L’IMPERI HISPÀNIC: LA CRISIS DEL SEGLE XVII

- El segle XVII es va caracteritzar per una forta recessió demogràfica, general arreu d’Europa, però greu als regnes hispànics. La població va registrar un retrocés important. Les causes són: el flux migratori al nou continent, les baixes ocasionades per les guerres, l’expulsió dels moriscos i les pestes i epidèmies ocorregudes entre 1601-1685

- L’agricultura va empitjorar la precària situació que arrossegava. La ramaderia va veure com es reduïa el nombre de caps de bestiar, a causa d’una sequedat molt gran de les pastures i de la destrucció provocada per les diverses guerres peninsulars. La indústria i el comerç van patir una disminució profunda. La causa va ser la competència dels productes estrangers i l’escassa capacitat de compra d’una població arruïnada. Ni l’augment dels impostos, ni les constants devaluacions de la moneda van poder salvar la Hisenda Reial, que es va declarar en fallida en diverses ocasions (des dels temps de Carles I que va comprar el càrrec d'emperador). RECORREGUT DE LA PESTA A EUROPA

6. L’IMPERI HISPÀNIC: LA CRISIS DEL SEGLE XVII- El flux de riquesa que provenia d’Amèrica durant el segle XVI es va fer servir per consolidar un model social de tipus nobiliari

en què els capitals es dedicaven a la compra de terres, cases, etc. Davant d’uns pocs privilegiats hi havia una enorme massa de població marginada: els llauradors havien perdut les seues terres, els artesans s’havien empobrit, etc. No hi havia sectors que mantingueren una vida digna amb el producte del treball.

- Només els territoris perifèrics, especialment la Corona d’Aragó, marginats de l’aventura americana, no van notar tant la crisi perquè es van centrar en l'agricultura, la ramaderia, les activitats artesanes i el comerç, és a dir, el que avui anomenem economia productiva.

Davallada de l’arribada d’or i productes colonials d’Amèrica

7. CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA 7.1 LES INSTITUCIONS DE PODER A CATALUNYA

- El rei Carles fou el primer en ésser rei de Castellà i de la Corona d’Aragó al mateix temps. Amb Carles I, Catalunya va esdevenir en un territori perifèric del gran imperi universal.

- Les institucions mitjançant les quals Catalunya estava vinculada a la Monarquia Hispànica eren el Consell d’Aragó i el virrei:- El Consell d’Aragó, amb seu a Castella i nomenat pel rei. Aquest Consell tenia una funció consultiva, però amb el temps es

va convertir en un instrument del rei per imposar la seva voluntat. - El virrei era el representat del rei a Catalunya (cada regne de la Corona d’Aragó hi tenia un). Dirigia l’administració reia al

Principat i exercia les funcions de capità general de Catalunya.

Palau del lloctinent, plaça del Rei, Barcelona

7. CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA 7.1 LES INSTITUCIONS DE PODER A CATALUNYA- Catalunya va mantenir les seves institucions tradicionals:

- Les Corts catalanes, malgrat això, cal dir que el monarca no les va convocar gairebé mai. - La Diputació del General de Catalunya (Generalitat), però els reis van intervenir activament en la tria dels seus membres.

Tanmateix, aquesta institució esdevingué en la més representativa del Principat.- Les ciutats van continuar governades pels consells, on hi havia representació dels tres estaments.

Palau de la Generalitat de Catalunya

7. CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA 7.2 POBLACIÓ I ECONOMIA DE CATALUNYA- Catalunya va ser un país poc poblat al llarg de l’Edat Moderna. Al segle XVI la població va augmentar gràcies, especialment,

amb la immigració francesa. Tanmateix, al segle XVII, l’expulsió dels moriscos i les epidèmies posaren fi al creixement. - L’agricultura era l’activitat econòmica principal i el conreu més extens va ser els cereals (bla, ordi i sègol). A més, es conreaven

plantes lleguminoses i a les zones costaneres, vinya.

Recreació de l’expulsió dels moriscos

7. CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA 7.2 POBLACIÓ I ECONOMIA DE CATALUNYA- A les ciutats, la industria artesana fabricava teixits, vidre, sabó i també objectes de cuir. Les ciutats catalanes van esdevenir en

centres d’importància econòmica, i poc a poc, anaren guanyant importància. - Catalunya, i la resta de territoris de la Corona d’Aragó, van quedar exclosos del comerç amb Amèrica, monopolitzat pel port de

Sevilla. - A finals del segle XVII l’economia catalana va entrar en una fase expansiva. Vi, oli, teixits i fruits secs s’exportaven als mercats

europeus. A més, els comerciants catalans, van establir delegacions a Sevilla, i després també a Cadis, per poder comerciar amb Amèrica.

7. CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA 7.3 ELS COFLICTES SOCIALS- Com a la resta d’Europa, la societat catalana estava dividida en estaments

- PRIVILEGIATS:- Noblesa: el grup social hegemònic. Algunes de les famílies nobles catalanes van emparentar-se amb la noblesa castellana

i esdevingueren cortesans. - L’església va castellanitzar-se progressivament. La cúpula estava nomenada per la monarquia, que sovint designava

bisbes d’origen castellà.

La noblesa catalana va imitar els gustos de la castellana

- ELS NO PRIVILEGIATS: - La burgesia va perdre part de la força que tenia a la Catalunya medieval, degut a la pèrdua d’importància del comerç

mediterrani en benefici de l’atlàntic. - Una part dels pagesos catalans després del conflicte de Remença va poder consolidar les seves propietats i va edificar

grans masies. Tanmateix, la gran majoria continuava en una situació molt precària, exercint com petits arrendataris o com a jornalers sense terres.

- Al llarg dels segles XVI i XVII molts camperols, desesperats per la seva situació d’empobriment, va optar pel bandolerisme, és a dir, per atracar els combois de la noblesa i l’alta burgesia. Alguns d’ells foren molt populars entre les classes desfavorides com Joan Serrallonga.

- Aquest segles les ciutats costaneres van rebre atacs de pirates i corsaris, dificultant el comerç amb del Mediterrani.

7. CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA 7.3 ELS COFLICTES SOCIALS

7. CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA 7.3 ELS COFLICTES SOCIALS

Retrat de Joan Serrallonga Zones d’actuació dels bandolers

7. CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA 7.4 LA REVOLTA DELS SEGADORS

-Aquest conflicte va encetar-se l’any 1626. Aquest any, les Corts catalanes, basant-se en els furs, van negar-se a aportar 16000 soldats a l’exèrcit de Felip IV en el context de la guerra amb França. - Onze anys després, el rei va obligar a que els catalans allotjaren els terços castellans. Això va fer que la població es revoltarà contra la presència d’aquestes tropes, ja que sovint, furtaven, violaven i maltractaven als sues amfitrions. - La revolta va començar quan els pagesos es van negar a allotjar als soldats castellans. El 7 de juny de 1640, conegut com el Corpus de Sang, esclatà el conflicte a Barcelona quan un grup de segadors que hi havia anat a protestar va enfrontar-se violentament a es autoritats. - Aquesta revolta va ser la protesta dels grups més pobres contra els senyors i les autoritats, ja que havien d’aguantar una forta càrrega impositiva i allotjar les tropes.

Representació de l’aixecament dels segadors


-El president de la Generalitat, Pau Claris, va demanar la integració de Catalunya dins de França. Aquest fer significa la guerra de catalans i francesos contra la monarquia hispànica. Aquesta guerra finalitza l’any 1652, amb el triomf del rei Felip IV, després de dos anys de setge a la ciutat de Barcelona, aquesta va capitular. La derrota catalana va significar el següent;

- Pel tractat dels Pirineus, de 1659, França es feia amb el control del Rosselló, i de part de la Cerdanya, l’actual Catalunya Nord que fins llavors havia estat part de Catalunya.

- Catalunya tornava a estat sota els dominis de la Monarquia Hispànica, aquesta va perdonar tots els actes i va respectar les lleis pròpies de Catalunya..


Catalunya, comtat gran, qui t’ha vist tan rica i plena!

Ara el rei Nostre Senyordeclarada ens té la guerra.

Segueu arran!Segueu arran,

que la palla va cara!Segueu arran!

Primeres estrofes de la versió antiga d’Els Segadors, Himne de Catalunya

Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)

Education

Transcript of Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)