Revista del’Escola Pia d'Olot DESEMBRE 2012

# 52

EL CONTE

PÀG. 4-5

EL TIÓ

CAGANER

34

OPINIÓ - PÀG. 2-3

Infantsindependents

AAEPO - PÀG. 12

Coneixem L’AAEPO

INFANTIL - PÀG. 18-20

El diàlegens fa créixer

ENTREVISTA - PÀG. 38-39

Pare Sadurní Tudela

D’antuvi vull dir-vos, que parlar d’il-lusió en aquests moments que vivim no és precisament el més fàcil. Però també és veritat, que no podem dei-xar-nos envair per un esperit negatiu i buit d’esperança. Darrerament, i fruit segurament de la situació actual, són moltes les situ-

acions que vivim a on es percep un ambient crispat i amb un desànim generalitzat molt important. Aquest fet el podríem estendre a molts àmbits: laboral, veïnal, professional, familiar... i com és clar, a l’escola també. Per més que intentem imaginar-nos l’escola com un entorn aliè o llunyà de la complexitat soci-al que tenim, això no és així, ans el contrari, a més hem de conviure amb el neguit d’educar els nostres alumnes per un futur incert, amb el continuo venir i anar de noves lleis, amb les retallades de sous i finançament, amb l’horit-zó proper d’un atac directe a la nostra llengua i al nostre model educatiu... i moltes coses més.

Però davant de tants greuges, què hi podem fer? Com podeu suposar, i malauradament,

no us puc donar una solució màgica, però sí crec que podem optar per una actitud sere-na, reflexiva i empàtica que ens ajudi a fer més planer el dia a dia i ens aporti claredat a l’hora de prendre decisions o d’afrontar noves situacions.

No podem perdre la il·lusió per tot allò que ens estimem. No podem deixar d’il-lusionar-nos per un futur millor. No podem deixar d’il·lusionar-nos pels nostres anhels. La il·lusió ens encoratja a seguir treballant, a pensar que tot el nostre treball no és en va.

Mirem als ulls els nostres infants i encoma-nem-nos de la seva felicitat, però sobretot de les seves il·lusions.

Desitgem-nos tots unes bones festes de Na-dal i un 2013 d’esperança i il·lusió.

La nostra independència

Il·lusió

La paraula independència pot tenir molts significats. La primera definició que trobem en un diccionari és : “Que no depèn d’un altre, és lliure”. A partir

d’aquest concepte nosaltres, com a adolescents que som, bàsicament ens interessa la independència personal.

Sovint, però, sentim a parlar de la independència política i social.

La independència personal va creixent a mesura que ens fem grans. De petits, prenem de manera autònoma, petites decisions, ara insignificants, com quan ens deixàvem de la mà de la mare per caminar sols, sense l’ajuda de ningú. Però, quan arribem a l’etapa

de l’adolescència, fem un canvi molt radical perquè ja no depenem tant dels pares com ho fèiem abans. És el cas de la moto , que ens permet poder anar als llocs sense que els pares hagin d’estar pendents de nosaltres.

Comencem a prendre decisions que afectaran el nostre futur, tant a nivell d’estudis com personal. Triem els nostres amics i reafirmem la nostra manera de ser, sense la dependència constant d’algun adult. Finalment , el canvi més gran i esperat en el camí d’una persona és quan deixa la casa on ha viscut des de la seva

infància per anar a un altre lloc i independitzar-se.

Pensem que la independència significa no dependre dels altres però entenem que continues essent responsable de les teves pròpies accions i

que n’hauràs d’assumir les conseqüències.

dREDACCIócarrie DorcaGENOVEVA PASCUAL

fMAQUETACIÓFERRAN COVES

eCOORDINACIÓcarrie Dorca

UPORTADA

ACTE COMUNITARI DE NADAL.

Xwww.olot.escolapia.cat

l’Editorial -Miquel Àngel Zarza-

DIRECTOR DE L’ESCOLA PIA OLOT

Els Alumnes Parlen-Jordina Solà i Clara Sala-

ALUMNES DE 4T D’ESO

# 52

Una escola independent

El Còmic-Nèlida Bernal-

ALUMNA DE 2N D’ESO

La Columna de la Teresa-Teresa Juanola-

PROFESSORA DE LLENGUA CATALANA

Fem Pedagogia-Genoveva Pascual-

PSICÒLOGA I BIBLIOTECÀRIA ESCOLAR

Infant dependent o independent?

Davant d’aquesta pregunta, independent sense cap mena de dubte. Al cap i a la fi, quina és la missió d’uns pares

o mestres? Donar eines als nens perquè se’n surtin sols. I com donem aquestes eines? L’instint de protecció és tan gran que voldríem ser-hi sempre al darrera i ajudar-los en tot per fer-los

la vida més fàcil. Però... els beneficiem? Sincerament crec que gens.A cada etapa i a cada moment els hem d’anar donant l’autonomia que per edat poden anar assumint per poder experimentar la responsabilitat i el dret a equivocar-se i a encertar-la.Els grans no sempre estarem darrere dels petits i aquests petits un dia es faran grans i

hauran de responsabilitzar-se d’altres petits. Així doncs és bo que provin, experimentin i s’equivoquin i nosaltres els fem de bastida i de coixí, en altres paraules de guia.La independència és molt valuosa, tant com la llibertat, però difícil d’assumir i gestionar sense pautes, valors, guies i una maduresa adequada.

Un infant no és independent si el deixem fer sempre el que vol i pren les seves decisions sense criteri i sense tenir en compte el seu moment maduratiu. Sí que ho és, en canvi, aquell que un cop format pot fer una tria responsable i crítica del que es troba al dia dia i pot prendre decisions raonades i assumir-ne les conseqüencies.

Somnio amb una escola independent. Somnio que l’escola dels meus fills i l’escola dels meus alumnes és un oasi enmig de tanta

incertesa.Somnio en el dia que aquest somni esdevingui realitat.(…)

Aquests darrers anys l’escola ha estat una joguina, una possessió en mans d’uns polítics, que asseguts en els seus despatxos, lluny de les aules, han disposat de mestres i alumnes a la seva conveniència. Han posat i tret ,a la babalà, normes i decrets, que sovint han esdevingut ineficaços i poc pràctics. Han pensat que el mestre ha de ser administrador, secretari, arxiver, tècnic informàtic, psicòleg, pedagog, mig enginyer… Han augmentat les hores d’unes àrees i disminuït les d’altres, afegit assignatures i reestructurat matèries com els ha semblat. Han enviat ordres i contraordres a final de curs, just abans d’una avaluació, han posat i tret les proves de

recuperació de setembre ara sí, ara no…. I cinquanta mil canvis més, curs rere curs.

Així és que somnio que un dia l’ escola no dependrà de les sigles de cap partit.

Somnio amb una escola independent!

GENO

VEVA

El Conte-Text: Mariona Canadell, Joana Garreta i Sara Soy. Dibuix: Clara Comellas i Helena Solé-

ALUMNES DE 2N D’ESO

3El Tió Caganer4

H i havia una vegada un tió que estava molt trist. Ningú no sabia què li passava, des que vivia amb aquella nova família no cagava regals, en canvi amb la famílies que havia estat

anteriorment, se’n feia un tip de cagar-ne... i eren regals molt bonics.

La família, prou que el cuidava: l’alimentava molt bé, amb pa i mandarines, la seva fruita preferida; i el posava a la vora del foc, perquè no passés fred, però el tió s’aprimava i s’entristia dia rere dia...

Però sabeu perquè no cagava el tió?

Doncs, perquè la Sira, la filla gran, es menjava les mandarines i les llesques de pa que li posaven a la nit. La Sira cada dia l’agafava el menjar, per emportar-se’l a l’escola com a esmorzar, no se n’adonava del mal que feia al pobre tió, i quan tornava de l’escola deixava les peles de les mandarines al plat.

Un dia la Carla, la seva mare, la va descobrir, i li va dir:

- Sira, per què fas això?

- Ho faig perquè m’agraden molt les mandarines.

- Però no ho saps que si et menges el menjar del

tió, aquest no creixerà ni cagarà?

- No mare, no ho sabia, creia

que el tió no necessitava menjar, pensava

que era màgic!

Des d’aquell dia, la Sira no ho va fer més. Gràcies a això, el tió va començar a créixer, a créixer i a créixer! Cada dia estava una mica més content, i sobretot més gras! S’acostava Nadal i li feien uns àpats molt bons, va menjar tant i tant, que es va engreixar molt, i a la nit de Nadal, és a dir la nit dels regals, l’ Emma, la germana més petita, va començar a picar el tió i a cantar la cançó ‘’caga tió una barra de torró...’’ va quedar sorpresa de la quantitat de regals que el tió cagava.

Des d’aquell Nadal, el tió sempre més va estar content i ben alimentat, i cada any cagava més regals i més grossos, perquè se sentia molt estimat.

Passà el temps, i quan la Sira i l’Emma van ser grans, el tió va anar amb una altra família, i ho va fer amb unes bones recomanacions: calia tenir-ne molta cura, protegir-lo del fred, donar-li menjar i sobretot estimar-lo. I així va ser! la Glòria, la filleta de la nova família, cada dia li donava mandarines, llesques de pa i fins i tot galetes de xocolata. El tió estava molt content i molt feliç i s’anava preparant per fer la gran cagada de la nit de Nadal.

Ara ja ho sabeu,doneu-li menjar al vostre tió,

protegiu-lo del fred

i estimeu-lo,si ho feu així segur que us

cagarà molts regals,i serà el tió mésfeliç del món!

3El Tió Caganer4

Entreteniments-Isolda Torrella i Laia Vilalta-

ALUMNES DE 2N D’ESO B

SOLUCIONS:

jeroglífic:

un caramel

 

 

DESEMBRE2012 #52 7

Benvolgutspares,

gLA JUNTA DE L'AMPA

Hem iniciat un nou curs i ja som a les portes del Nadal, com sempre des de

la junta de l’AMPA volem seguir treballant per consolidar el projecte com-partit i la veritat és que ho estem aconseguint. Vo-lem que l’escola sigui una, que escola, pares i alumnes pu-guem col·laborar conjuntament per tal de acon-seguir, malgrat les dificultats, una escola cada dia millor on els nostres fills es segueixin sen-tint com a casa. L‘èxit de la festa de Sant Josep de Calassanç n’és un primer exemple, més de tres-centes persones celebrant un projecte comú.

Encara que haurem de fer equilibris, ens hem proposat de mantenir les ajudes a totes les activitats que veníem realitzant

els anys anteriors i vo-lem iniciar noves activi-tats conjuntes de les que ja us anirem informant.

Un aspecte molt im-portant a destacar, és el document de protecció del menor que ha elaborat l’Escola Pia de Catalunya.

Aquest document permet tant a personal docent com a pares tenir una guia molt detallada i d’obli-gat compliment sobre la manera d’actuar davant de casos delicats que afectin els nostres fills. És un do-cument pioner que segur ens ajudarà a mantenir el

molt bon clima de convi-vència del que gaudim. A l’AMPA seguim creixent, aquest any la Carme Sala assumirà les funcions de tresorera i la Isabel Maci-as de secretària, cal agrair la seva disposició i tam-bé donar les gràcies a la Marta Gou i a l’Eva Guinó

pels anys que han realitzat aques-ta important funció. Donem la benvinguda a l’Albert Car-bonell, en Joan Matín, la Mireia Viana, la Sònia Sala, la Imma Juvanteny, la Marta Fluvià i a la Carme Domè-nech, sempre és bo comptar amb persones noves que segur ens aportaran idees i noves propostes.

Com sempre es-tem oberts a to-tes les propostes i suggeriments que ens pugueu fer arribar.

Molt BonNadala tots!!!!!!

* AMIPA *

8 #52 DESEMBRE2012

k-Genoveva Pascual-

DINAMITZADORA DE LA MEDIATECA

Com tots sabeu, la mediateca de l’escola toca totes les àre-es de coneixement,

a part de la lectura i la literatura que és el que més es veu. Ens agrada saber, conèixer, experi-mentar, jugar i sobretot entendre una mica el món que ens envolta.

La setmana del 17 al 23 de novembre va ser la 17ª set-mana de la ciència a Cata-lunya i la mediateca va vo-ler participar-hi amb un a entrada diaria al bloc amb

vídeos, curiositats, reco-manacions , experiments, jocs de ciència i un joc-enigma que vam penjar al bloc (http://mediateca-piaolot.blogspot.com.es/) i a l’expositor de l’aula. Aquest és l’enigma :

Quina ésl’anomalia d’aquesta foto?

Molts de vosaltres heu proposat moltes solucions per aquesta situació tan “anòmala”(que si era sabó,

alcohol, aigua oxigenada etc...) i alguns us hi heu apropat força, com la Mar que ho ha raonat i s’hi ha apropat moltíssim:

Anava ben encamina-da quan veia que la capa transparent a sobre de la capa groga no era aigua. I tenia raó. Era oli de massatge infantil John-

son’s que és transparent i a sota... aigua de l’aixeta amb colorant de paella per simular que era oli!!! Així doncs què hem demostrat amb aquest experiment?

Dues coses ben senzilles: 1-Que la vista i el cervell ens enganyen. (Tots hem donat per fet que si al primer pot hi ha oli d’oliva i aigua a l’altra també)

2- Que les lleis de la física es mantenen, el líquid menys dens (oli) sempre queda a dalt.

Moltes gràcies a tots per participar i visca la cièn-cia i el coneixement!

* MEDIATECA *

LA MEDIATECA DE L’ESCOLA TOCA TOTES LES ÀREES DE CONEIXEMENT, A PART DE LA LECTURA I LA LITERATURA QUE ÉS EL QUE MÉS ES VEU. ENS AGRADA SABER, CONÈIXER, EXPERIMENTAR, JUGAR I SOBRETOT ENTENDRE UNA MICA EL MÓN QUE ENS ENVOLTA. w WWW.MEDIATECAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

La mediatecai la ciència

DESEMBRE2012 #52 9

k-Genoveva Pascual-DINAMITZADORA DE LA MEDIATECA

El passat 25 d’octubre i com cada trimestre, els mediate-

caris de les dife-rents Escoles Pies ens vam reunir per treballar conjun-tament i donar un millor servei a les nostres escoles.

En la darrera visi-ta ens van convi-dar a visitar l’Arxiu Provincial i vam fer-hi una visita molt profitosa.

Allà vam veure in-cunables, llibres de més de quatre-cents anys, papirs, llibres amb cobertes fetes de papirs encara més antics que el propi llibre, fins i tot una constitució catalana del 1835!

Els arxivers ens van fer una visita gui-ada molt profitosa on ens van explicar coses tan curioses com que els llibres més vells (aquells

que s’han d’agafar amb guants per no espatllar-los) es classifiquen per ta-manys, o que per no espatllar els papers antics han d’estar a una temperatura constant. (Vet aquí el fred que teníem).

L’objectiu de l’APEPC és recollir i conservar el pa-trimoni documen-tal de l’Escola Pia de Catalunya, en tota l’amplitud del seu significat, per a preservar la memò-ria documental de l’entitat i fomentar la seva difusió i estudi.

Les funcions de l’ar-xiu són les següents:●Recollir, conservar i difondre tot el que genera la institució i els seus membres. ●Prestar els ser-veis de suport a la investigació i a la docència. ●Col·laborar amb altres equipaments i entitats que tinguin finalitats similars.●Vetllar per la conservació i la preservació del seu patrimoni.

* MEDIATECA *

SI VOLEU SABER MÉS COSES DE L’ARXIU PODEU VISITAR EL SEU BLOC: w WWW.LAPLEGA.BLOGSPOT.COM.ES

Els mediatecarisvisitem l’Arxiu Provincialde l’Escola Pia de Catalunya

10 #52 DESEMBRE2012 * EXALUMNES *

SI EM DIUS QUE PARLI D’AQUESTA ESCOLA, L’ESCOLA ON VAIG CRÉIXER I ARA TREBALLO, NO SÉ NI PER ON COMENÇAR, EN TINC TANTS RECORDS, DE MOMENTS BONS I DE MENYS BONS VISCUTS AQUÍ, DE COSES APRESES QUE EL MEU CAP NO ÉS CAPAÇ D’ORDENAR-HO. w WWW.OLOT.ESCOLAPIA.CAT

Enlloc com a casa, com aquí

k-Sílvia Planellas-

TUTORA DE CICLEINICIAL DE PRIMÀRIA

Si em dius que parli d’aquesta escola, l’escola on vaig créixer i

ara treballo, no sé ni per on començar, en tinc tants records, de moments bons i de menys bons viscuts

aquí, de coses apreses que el meu cap no és capaç d’ordenar-ho. Et podria dir espais, racons, llocs que no s’esborraran de la meva memòria per-què per algun motiu van ser especials: el teatre, el parquet, la font, l’hort, el pati del Germà Solà...Et podria citar in-finitat d’emocions que he conegut en aquesta escola, la felicitat, la por, l’ale-gria, la tristesa,...Et podria parlar de valors, valors enor-mes que em van ensenyar ja de petita i que jo ara intento transmetre: respec-

te, treball en equip, amistat, esforç…Et podria descriure moments , instants que em van fer créixer i aprendre: excursi-ons, colònies, el car-naval, els jocs florals...Et podria explicar experiències, les quals ja no es repetiran mai més, perquè aquí vaig tenir , el primer dia d’escola, els primers amics, el primer amor, la primera desil·lusió...

Et podria dir noms, noms de persones que hi han estat, que encara hi són o que hi seguiran sempre, simplement perquè els recordarem. Persones amb les que he rigut, he plorat, he jugat, he après, he estimat, he treballat, he escoltat… i amb algunes de les quals ara compartim un projecte comú.

Et podria nombrar moltes coses més, però tant com alumna o ara com a mestra arribaria a la matei-xa conclusió i és que no s’està enlloc com a casa, com aquí.

DESEMBRE2012 #52 11* AULA D'ACOLLIDA *

k-Carme Corcoy-

TUTORA D'AUL A D'ACOLLIDA

És un plaer alfabetitzar, refor-çar i, en definitiva, fer-ho en català. Donar la paraula, la veu des dels temes de progra-

mació A-1 cedits pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, des de la proximi-tat de l’Aula d’Acollida, formant part de la història més certa de la nació que potser volem ser.

Nous catalans que aprenen, que creixen i que estimen la nostra terra perquè també és la seva, perquè se’ls ha acollit bé, se’ls ha acollit amb generositat i benestar.

I des d’una aula, que a vegades sem-bla un illot, surten nous navegants per encetar rutes increïbles, camins plens de possibilitats. Navegants d’arreu del món: ucraïnesos, pan-jabis, gambians, xinesos, romane-sos, georgians, hondurenys, cubans i d’altres, però també, catalans.

És un plaer poder ensenyar al col·lectiu nouvingut, sempre afa-ble, obert i esperançador.

Les Aules d’Acollida, una bona feina, una resposta que ensenya des del costat més humà i comú a qualsevol, sigui d’on sigui el seu origen. Endavant, alumnat!.

NOUS CATALANS QUE APRENEN, QUE CREIXEN I QUE ESTIMEN LA NOSTRA TERRA PERQUÈ TAMBÉ ÉS LA SEVA, PERQUÈ SE’LS HA ACOLLIT BÉ, SE’LS HA ACOLLIT AMB GENEROSITAT I BENESTAR. w WWW.ACOLLIDAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM.ES

Un noualumnat d’aquí

12 #52 DESEMBRE2012 * AAEPO *

L’AAEPO ÉS L’ASSOCIACIÓ D’ALUMNES DE L’ESCOLA PIA D’OLOT, FUNDADA AL 10 DE MARÇ DE 1999 I APROVADA PEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA AL 10 DE JUNY DE 1999.

f-Jordi Aumatell-

SECRETARI AAEPO

És el lloc on tots els alum-nes de l’escola poden donar la seva opinió i ser escoltats sobre els temes

que els afecten, al mateix temps, que des d’aquest òrgan s’ajuda i es col·labora amb la preparació dels diferents actes que prepara la nostra escola, com, la Cocada per la Marató de TV3, els actes de Nadal o la Festa de Fi de Curs, al mateix temps, que organitza les activitats que es fan a Secundària i a Cicle Su-perior de Primària durant els dies de Sant Josep de Calas-sanç i Sant Tomàs d’Aquino.

Com funciona?L’AAEPO es reuneix cada dues setmanes a l’Aula Poli-valent, seu social de l’entitat. Les reunions estan estruc-turades en 6 blocs perma-nents, tot i que cada any se n’afegeixen de variables. Aquests són els permanents:

-Elecció dels càrrecs va-cants de la Junta de l’entitat- Tria del lema de l’Escola- Activitats de Sant Jo-sep de Calassanç- Activitats nadalenques- Activitats de Sant To-màs d’Aquino- Festa de fi de curs

Durant el curs, també, es reuneix dues vegades amb l’Equip Directiu de l’Escola, durant aquestes reunions, anomenades d’Equip Ani-mador, es parla dels actes de caire nadalenc i de la Festa de Final de Curs.

Esquema de l’Associació:Junta Directiva de l’AAEPO:Presidenta: Ariadna de BolòsVicepresidenta: Jordina SolàSecretari: Jordi AumatellSubsecretari: Carles EspunyaTresorer: Yassin BarrabahVocals: Berta Galindo, Cla-ra Sala i Guillem Sacrest.

Òrgan Gestor:Equip de Pastoral: Bruna Planas.Equip Directiu:

Donem aconèixer l’AAEPO

DESEMBRE2012 #52 13* AAEPO *

Una escolasolidària!

f-Pol Vila-

ALUMNE DE 1R D'ESO

AQUEST ANY ALGUNS VOLUNTARIS D’ESO I DE SISÈ, EL DISSABTE DIA 1 DE DESEMBRE VAN COL·LABORAR AMB LA GRAN RECOLLIDA D’ALIMENTS PER TAL DE PODER-LOS DONAR A LA GENT QUE HO NECESSITA. GRÀCIES AL VOLUNTARIAT HEM ACONSEGUIT FER UN RÈCORD DE PARTICIPACIÓ, ESPEREM QUE L’ANY QUE VE CONTINUÏ AIXÍ.MOLTES GRÀCIES!!

14 #52 DESEMBRE2012

Unnouany al Mou-te!!!

g MEMBRES DEL GRUP MOU-TE

Com cada curs, els nens i nenes que som del grup Mou-te de la nostra esco-

la estem molt contents de formar part d’aquest projecte tan enriquidor el qual, ens ajuda a créi-xer, a conèixer-nos millor i sobretot, a compartir bones estones mitjançant una sèrie de dinàmiques relacionades amb valors tan importants com: el respecte a l’altre, la solida-ritat, la pau, la justícia...

Durant els primers dies que ens vam retrobar, vam escollir el lema i la mascota que ens iden-tificaran com a mem-bres del grup Mou-te.

Escalem fins aconse-guir la tolerància és el lema que guiarà cada una de les activitats d’aquest curs i un ratolí preciós, és la mascota que hem creat perquè ens repre-senti per tota l’escola.

“ESCALEM FINS ACONSEGUIR LA TOLERÀNCIA” ÉS EL LEMA QUE GUIARÀ CADA UNA DE LES ACTIVITATS D’AQUEST CURS.

* MOU-TE *

DESEMBRE2012 #52 15

Parlamentverd 2012/2013

g ALUMNES D'ESCOLES VERDES DE PRIMÀRIA

Aquest any comencem amb moltes ganes!Un any més, uns quants alumnes de cicle superior i

d’ESO de l’escola, la Sara Ru-bió i en Ramon Pujol, for-mem part del projecte d’Escoles Verdes. Ens agrada el medi am-bient i veiem la ne-cessitat de fer coses per a preservar-lo. Creiem que des de l’escola es poden fer molts projectes i sensibilitzar a moltespersones. A la nos-tra escola això ho fem. Ens reunim cada pri-mer dilluns de mes a les2h del migdia al laboratori i a més de passar una bona esto-na treballem per a tot aixòque creiem important. Aques-ta primera trobada la vam fer el dilluns 8 d’octubre. Entretots vam escollir el president, sotspresident i primer vocal.Van sortir:Presidenta: Ariadna de BolósSotspresident:Francesc TorrasPrimer Vocal:Lluc Tresserras

UN ANY MÉS, UNS QUANTS ALUMNES DE CICLE SUPERIOR I D’ESO DE L’ESCOLA, LA SARA RUBIÓ I EN RAMON PUJOL, FORMEM PART DEL PROJECTE D’ESCOLES VERDES. w WWW.PIAVERDS.BLOGSPOT.COM

* ESCOLA VERDA *

16 #52 DESEMBRE2012 * ESCOLA VERDA *

Pla deconsum de fruitesa les escoles

g ALUMNES D’ESCOLES VERDES DE PRIMÀRIA

Com ja sabeu la nostra escola s’ha adherit al programa 2012/2013 de pla de consum de

fruites i verdures a les es-coles, promogut per la Unió Europea i la Generalitat de Catalunya. Això vol dir que puntualment al llarg d’aquest curs ens faran ar-ribar fruita a l’escola per a poder fer un esmorzar sa. Aquesta campanya rep el suport de l’empresa Giro-poma, l’IMPC, l’Associació d’Hostalatge de la Garrot-xa i l’Ajuntament d’Olot. Així doncs, el 8 de novembre va ser el primer dia. Tots els alumnes de primària vam re-bre una poma.

AIXÒ VOL DIR QUE PUNTUALMENT AL LLARG D’AQUEST CURS ENS FARAN ARRIBAR FRUITA A L’ESCOLA PER A PODER FER UN ESMORZAR SA. w WWW.PIAVERDS.BLOGSPOT.COM

 

DESEMBRE2012 #52 17* ESCOLA VERDA *

Deixalleria mòbilg

ALUMNES DEL PARLAMENTVERD DE PRIMÀRIA

Els alumnes de 5è d’escoles verdes aprofitant que el 29 d’octubre venia

el camió de la deixalle-ria mòbil davant l’es-cola, van preparar una presentació en “power point” per explicar què és una deixalleria mòbil als més petits. Van anar a totes les classes d’infantil, a cicle inicial i a cicle mitjà. Ara ja ho saben tots i per a la prope-ra vegada que vingui

el camió tots sabrem què hi hem de portar. També tenim un blog on hi ha aquesta pre-sentació i un munt d’articles interessants.

L’adreça del blog és http://piaverds.blogspot.com.es/ esperem que el mireu.Per cert, la deixalle-ria mòbil tornarà a ser a la nostra esco-la el 18 de març del 2013, ja us avisarem!

Penseu que reciclar és guanyar!!!

El nostre hortCOM CADA ANY HEM COMENÇAT A TREBALLAR EL NOSTRE HORT. HEM PLANTAT ENCIAMS, ESCAROLES, CEBES, PÈSOLS I MONGETES. TOT I SER UN HORT PETIT I URBÀ EN TENIM MOLTA CURA. ELS ENCARREGATS DE PLANTAR I REGAR-LO SÓN ELS ALUMNES DE CICLE MITJÀ, AMB L’AJUDA DE LA SARA. MIREU, MIREU,...FA GOIG!

18 #52 DESEMBRE2012

El diàleg ens fa créixer

kEQUIP D’INFANTIL

Comunicar-nos a tra-vés del llenguatge, de la parla, és aparent-ment una tasca quo-

tidiana i simple que adqui-rim de ben petits. Així mateix, davant la pregun-ta: Què és el llenguatge? hem trobat una resposta bastant més complexa:

És un objecte que ens serveix com a eina per a totes les activitats huma-nes. De fet, el llenguatge ens humanitza. Ens dona potencialitat humana. Del llenguatge en pengen les llengües. Llengües que

ens identifiquen i definei-xen la nostra identitat. El projecte en-raonem iniciat aquest curs a Educació Infantil, pre-tén crear moments on els nostres alumnes puguin expressar-se fent ús de la paraula, puguin dia-logar, puguin discutir, decidir i equivocar-se, en definitiva, espais per ajudar-los a créi-xer com a persones.

Aquest projecte neix d’una doble necessi-tat, per una banda, una demanda interna del professorat de confe-rir aquests espais, moments anteriorment esmentats, dins la pro-gramació diària, on

l’alumne pugui expres-sar-se a través del llen-guatge verbal. I per l’al-tra, una necessitat social; vivim temps complexos, temps de preguntes i poques respostes (André Compte-Sponville) i des de ben petits procura-rem treballar perquè els nostres alumnes crei-xin en l’art de prendre decisions, de provar i equivocar-se per, així potser, arribar a l’èxit.

El nom del nostre pro-jecte en-raonar, que té com a significat: Par-lar alternativament dues o més persones entre elles.// Expressar-se o co-municar-se una persona

mitjançant les paraules.// Discutir, examinar, etc. No l’hem posat en va. Ja de ben petits, cal que els nens i nenes apren-guin a parlar, a escoltar i fer-se escoltar, respectant l’opinió dels altres i argu-mentant les seves aporta-cions. Estem convençuts que aprenem en la pràcti-ca, així doncs comentaris com: Oh, és que aquest alumne no sap parlar. El seu vocabulari és pobre, o bé, no estructura bé la frase... Només ens poden plantejar preguntes com: Li hem donat temps per parlar o per escoltar?

* INFANTIL *

EL PROJECTE EN-RAONEM INICIAT AQUEST CURS, PRETÉN CREAR MOMENTS ON ELS NOSTRES ALUMNES PUGUIN EXPRESSAR-SE FENT ÚS DE LA PARAULA, PUGUIN DIALOGAR, PUGUIN DISCUTIR, DECIDIR I EQUIVOCAR-SE, EN DEFINITIVA, ESPAIS PER AJUDAR-LOS A CRÉIXER COM A PERSONES w WWW.INFANTILESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

DESEMBRE2012 #52 19

El diàleg ens fa créixerEL PROJECTE EN-RAONEM INICIAT AQUEST CURS, PRETÉN CREAR MOMENTS ON ELS NOSTRES ALUMNES PUGUIN EXPRESSAR-SE FENT ÚS DE LA PARAULA, PUGUIN DIALOGAR, PUGUIN DISCUTIR, DECIDIR I EQUIVOCAR-SE, EN DEFINITIVA, ESPAIS PER AJUDAR-LOS A CRÉIXER COM A PERSONES w WWW.INFANTILESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

Creiem que és bo anar-nos formulant preguntes com aquesta per trobar soluci-ons a situacions educati-ves que cada vegada són més freqüents a les aules.

Els contes, les endevina-lles, el joc de paraules... seran eines de les quals disposarem per assolir els objectius plantejats. Una caixa dels tresors, una manta màgica o el tite-lla de la classe donaran peu al diàleg que s’esta-blirà a l’aula i a casa.

L’alumne és el propi prota-gonista del seu aprenentat-ge i amb l’ajuda de la mes-tra, la família o els propis iguals anirà descobrint el món màgic de la paraula.

Del programa de ràdio “temps per pensar”, Josep Muñoz ens diu: “Enraonar no és només xerrameca. És donar raó de les coses.” I, sent una paraula tan bella de cos i de signi-ficat, forma part de les 100 paraules en desús de la nostra llengua.Fet que dóna molt a pen-sar del temps que dedi-quem a allò que realment val la pena. Les reunions familiars, les sobretaules, les passejades a munta-nya o vora mar... Moments que ja en època del filòsof Plató, eren moments rics on el pensament fluïa, on sorgien idees. I així doncs, com és que cada vega-da escurcem o anul·lem aquests moments? Una

altra pregunta per bus-car possibles respostes.

Abans d’acabar, una reflexió per part d’un altre filòsof, Josep Maria Terricabras que ens diu: “ El sol fet que en-raonem, és a dir, que fem raons, enraonament amb el llenguatge, mostra que creiem en la possibi-litat d’arribar a acords, o almenys, d’arribar aentendre’ns. I amb això tornem a constatar la importància decisiva del llenguatge: que és en el llenguatge on es produei-xen raonaments, els enra-onaments, les raons i en definitiva, la lògica”.

20 #52 DESEMBRE2012

AULA P5, OBJECTE AMAGAT: UN TAULELL DE PARXÍS.

S’INICIA EL DIÀLEG ARRAN DE LES PREGUNTES:

A CASA JUGUES AL PARXÍS? AMB QUI?

AQUESTES SÓN ALGUNES DE LES RESPOSTES QUE VAREN SORGIR. ÉS UN DIÀLEG

VIU, VEUREU COM VA AGAFANT UN NOU RUMB AMB LES IDEES QUE TREUEN ELS

PROPIS ALUMNES.

- Jo jugo al parxís amb la mare i la meva germana. Tenim unes normes molt ben

pactades. La meva germana m’ajuda a fer el que jo no sé.

- Jo jugo amb el papa a senyoretes. Ell fa de nen i jo li escric lletra lligada a la

pissarra.- A vegades jugo al vespre al parxís amb els pares. És divertit i m’agrada perquè

vaig a dormir content i dormo bé.- A casa sempre jugo sola a nines. El meu germà juga a la wii amb el papa i la

mama té feina a fer el sopar.- A casa amb la meva germana sempre em toca fer de cavall i em canso i vull

canviar.- Jo vaig amb bicicleta amb el papa i m’agrada perquè fem esport junts.

M’agrada seguir el papa.- Jo mai no m’enfado en els jocs de taula perquè sempre guanyo. Perquè com que

sóc el primer guanyo.- Jo no m’enfado quan perdo. Com que jugo a l’ipad no et deixa fer trampes.

- Jo miro l’ipad i hi escric noms de vídeos de cançons i de princeses. No és un joc,

són vídeos.

* INFANTIL *

DESEMBRE2012 #52 21* PASTORAL *

Cada rostre és un miracle

 

Un infant negre de pell negra,d’ulls negres,

de cabells arrissats o encrespats,és un infant.

Un infant blanc, de pell rosada,d’ulls blaus o verds,

de cabells rossos o llisos,és un infant.

L’un i l’altre, el negre i el blanc,fan el mateix somriure

quan una mà els acarona,quan se’ls mira amb amori amb tendresa se’ls parla.

Vessaran les mateixes llàgrimessi se’ls contraria, si se’ls fa mal…

No hi ha dos rostres absolutamentidèntics.

Cada rostre és un miracle.Perquè és únic.

Dos rostres poden assemblar-se,però mai no seran completament iguals.

La vida, justament, és aquell miracle,aquell moviment permanent i canviant,que mai no reprodueix el mateix rostre.

Viure conjuntamentés una aventura on l’estimar,

l’amistat, és una bella trobadaamb allò que sempre és diferent de tu

i que t’enriqueix.

-Tahar Ben Jelloun-MARROC

22 #52 DESEMBRE2012* CICLE INICIAL *

Descobrim el pis de primària

gEQUIP DE CICLE INICIAL

En Pau, la Laia, la Meritxell, en Ricard i d’altres com-panys de les classes de lesRoselles i dels Blauets

estan acabant els dies de la festa major d’Olot. A la plaça,mentre els gegants ballen, un d’ells diu a un altre:

- Que bé, aviat ens tro-barem tots a l’escola!

- Si, però.... jo no sé si sa-bré anar a fer encàrrecs a les classes dels nens mésgrans! Quina vergonya! No sé ni el nom dels profes-sors, ni quina classe, ni....

El que no saben aquests nens és que aquest curs, només d’arribar, es trobaran unasorpresa. Els de primer, per grups de 4 o 5, fan una visi-ta a cada classe dels nensmés grans, acompanyats d’un mestre. Una vegada allà els pregunten: quin nom té laclasse, quin curs és, com es diu el mestre i quants nens hi ha a l’aula. Tot seguitomplen, com a molt bons es-criptors que ja són, una gra-ella amb totes les dades.

Els més grans de cicle inici-al, els de segon de les clas-ses de les Violes i lesCampanetes, fan un pas més. Ells aprendran a mesurar les llargades i les ampladesde les classes. També van en grupets petits i comencen

HEM APLICAT CONEIXEMENTS DE MATEMÀTIQUES: LA MESURA, L’ORIENTACIÓ ESPACIAL, ELS QUADRES DE DOBLE ENTRADA, ELS DIAGRAMES DE BARRES, LA REPRESENTACIÓ DE PLÀNOLS I EL VOLUM; I DE LA LLENGUA:LA LECTURA I L’ESCRIPTURA... w WWW.INICIALESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

DESEMBRE2012 #52 23

Descobrim el pis de primàriaHEM APLICAT CONEIXEMENTS DE MATEMÀTIQUES: LA MESURA, L’ORIENTACIÓ ESPACIAL, ELS QUADRES DE DOBLE ENTRADA, ELS DIAGRAMES DE BARRES, LA REPRESENTACIÓ DE PLÀNOLS I EL VOLUM; I DE LA LLENGUA:LA LECTURA I L’ESCRIPTURA... w WWW.INICIALESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

a comptar les rajoles delterra. S’han adonat que to-tes les classes les tenen iguals i pot ser una bona eina persaber si són de la mateixa mida, quina és més gran, més petita...

S’acosta el dia de Sant Josep de Calassanç, dia del mes-tre, dia del fundador del’Escola Pia. Els mestres els han dit que en el mural de l’entrada representaran unplànol del pis. Quina gràcia!

Han agafat unes capses, les han folrat de diferents colors segons el cicle, han escrit,pintat i enganxat les dades que tenien. Cada capsa és una classe, despatx o lavabo.

Ha estat una molt bona FEI-NA, hem aplicat coneixe-ments de matemàtiques: lamesura, l’orientació espacial, els quadres de doble entra-da, els diagrames de barres,la representació de plà-nols i el volum; i de llengua: la lectura i l’escriptura.

I els nostres protagonistes, els nens de primer han resolt més d’un problema que a copd’ull semblava molt gros!

24 #52 DESEMBRE2012 * CICLE MITJÀ *

Què m’ha agradat més?

g TUTORS DE 4T DE CICLE MITJÀ

Durant aquest primer trimestre, els alum-nes de 4t de Cicle Mitjà van conèixer de més a

prop un dels pintors més famosos de Catalu-nya: Dalí. Per començar, van fer unes activitatsprèvies dins l’aula: una lectura de la biografia del pintor català, un rellot-ge típic de les obrespictòriques utilitzant la plastilina i un visionat de dos vídeos on, es ve-ien algunes de les obresmés importants de la vida artística de Dalí.

A la sortida a la ciutat de Figueres, on visita-ren el Teatre-Museu Dalí i el Castell de Púbol,els nens i les nenes van poder plasmar tots els seus coneixements d’una manera més activa ipropera ja que, veie-ren de més a prop tot allò après a l’escola.

DURANT AQUEST PRIMER TRIMESTRE, ELS ALUMNES DE 4T DE CICLE MITJÀ VAN CONÈIXER DE MÉS A PROP UN DELS PINTORS MÉS FAMOSOS DE CATALUNYA: DALÍ. w WWW.CICLEMITJAESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

UNS DIES DESPRÉS DE L’EXCURSIÓ, ELS TUTORS VAM

PREGUNTAR-LOS QUÈ ELS HI HAVIA AGRADAT MÉS.

AQUÍ TENIU UN RECULL D’ALGUNES DE LES VALUOSES

APORTACIONS.

- Les formes del bigoti d’en Dalí, és el que més m’ha agradat ! (Marc Vila)

- Quan estava al museu, sentia que els quadres del pintor eren meus!

(Èric Grabolosa).

- Els vestits de la Gala són el que em va agradar més! (Abril Canudas)

- Imaginar-me que vivia en el Castell de Púbol. (Núria Gràcia)

- El Castell de Púbol em va agradar molt perquè hi havia

coses de la Gala i en Dalí. (Arnau de Bolós)

- Els elefants del jardí del Castell de Púbol em van agradar molt. (Ferran Planella).

- Imaginar-me que era la Gala: conduir els seus cotxes, posar-me els seus vestits,

cuinar a la seva cuina... (Laia Clavaguera).

- Les idees remotes d’en Dalí. (Guillem Puigvert)

- El que més em va agradar va ser el quadre en que es veia un home i una dona en el

mateix moment. (Arnau Coves)

- El quadre que més em va agradar és el del retrat de l’Abraham Lincoln. (Santi Serra).

DESEMBRE2012 #52 25

Què m’ha agradat més?DURANT AQUEST PRIMER TRIMESTRE, ELS ALUMNES DE 4T DE CICLE MITJÀ VAN CONÈIXER DE MÉS A PROP UN DELS PINTORS MÉS FAMOSOS DE CATALUNYA: DALÍ. w WWW.CICLEMITJAESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

UNS DIES DESPRÉS DE L’EXCURSIÓ, ELS TUTORS VAM

PREGUNTAR-LOS QUÈ ELS HI HAVIA AGRADAT MÉS.

AQUÍ TENIU UN RECULL D’ALGUNES DE LES VALUOSES

APORTACIONS.

- Les formes del bigoti d’en Dalí, és el que més m’ha agradat ! (Marc Vila)

- Quan estava al museu, sentia que els quadres del pintor eren meus!

(Èric Grabolosa).

- Els vestits de la Gala són el que em va agradar més! (Abril Canudas)

- Imaginar-me que vivia en el Castell de Púbol. (Núria Gràcia)

- El Castell de Púbol em va agradar molt perquè hi havia

coses de la Gala i en Dalí. (Arnau de Bolós)

- Els elefants del jardí del Castell de Púbol em van agradar molt. (Ferran Planella).

- Imaginar-me que era la Gala: conduir els seus cotxes, posar-me els seus vestits,

cuinar a la seva cuina... (Laia Clavaguera).

- Les idees remotes d’en Dalí. (Guillem Puigvert)

- El que més em va agradar va ser el quadre en que es veia un home i una dona en el

mateix moment. (Arnau Coves)

- El quadre que més em va agradar és el del retrat de l’Abraham Lincoln. (Santi Serra).

26 #52 DESEMBRE2012

Engresca’ta llegir amb Xim i Xesca

g EQUIP DE CICLE MITJÀ I GENOVEVA PASCUAL

Xim i Xesca és un portal per fomentar la lectu-ra i la comprensió lecto-ra que es basa en dos

sistemes tradicionals: pregun-tar sobre el text llegit per mesu-rar la capacitat lectora del nen ipremiar amb punts amb l’objec-tiu d’estimular-lo en la lectura. Aquests mètodes s’han integraten un entorn ordinador/web per fer-ho més atractiu per al nen i més fàcil i útil per al mestre.A Xim i Xesca no hi ha llibres, hi ha qüestionaris de llibres, de manera que quan un nen s’hallegit un llibre pot entrar a la pà-gina web www.ximixesca.com on, introduint el seu codi d’accés

pot respondre a les preguntes relacionades amb el relat que ha llegit i veure si l’ha entès; sirespon bé el qüestiona-ri, guanya punts.Per al nen els punts són l’incentiu per llegir posant atenció en allò que llegeix i per seguir llegint.Per al mestre els punts és l’eina per fomentar la lectu-ra entre els seus alumnes i detectarproble-mes de com-prensió. Els

punts aconseguits es guarden durant tot el curs i d’un curs al’altre. El qüestionari es pot res-pondre a casa, a l’escola o a la biblioteca, ho pot fer l’alumne sol

o amb l’ajuda dels pares .A Xim i Xesca hi

ha més de 1.500 qüestionaris de

comprensió lectora de llibres en català i encastellà per a lec-tors de 5 a 14 anys, de moltes editorials

i d’autors d’arreu

del món.

Es poden veure tots els llibres a l’enllaç “Veure tots els llibres”.

Des de l’escola considerem que és una eina molt important per avançar en la comprensiólectora dels nostres alumnes. El fet d’escollir un llibre per fer el qüestionari de Xim i Xesca, elsanima a llegir altres llibres dels que disposem a la mediateca.

Així doncs, es tracta d’una eina amb la que esperem gau-dir de la lectura tots plegats.

AQUEST CURS ELS ALUMNES DE CICLE MITJÀ PODEN GAUDIR D’UNA ALTRA MANERA DE LLEGIR, LLEGIR AMB XIM I XESCA! w WWW.CICLEMITJAESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

* CICLE MITJÀ *

DESEMBRE2012 #52 27

Es poden veure tots els llibres a l’enllaç “Veure tots els llibres”.

Des de l’escola considerem que és una eina molt important per avançar en la comprensiólectora dels nostres alumnes. El fet d’escollir un llibre per fer el qüestionari de Xim i Xesca, elsanima a llegir altres llibres dels que disposem a la mediateca.

Així doncs, es tracta d’una eina amb la que esperem gau-dir de la lectura tots plegats.

28 #52 DESEMBRE2012* CICLE SUPERIOR *

Convivències a l’Escala

g ALUMNES DE 5È DE PRIMÀRIA

Dilluns dia 1 d’oc-tubre vam anar al Camp d’Apre-nentatge d’Em-

púries, per passar les nostres primeres convivències a cicle superior. Ens vam allotjar en un alberg i ens vam quedar dues nits. Durant el dia treballàvem amb els professors del camp d’aprenentatge. Hem après molt dels grecs i romans que es van instal·lar a casa nostra. A més de fer un treball de localit-zació amb gps, vam aprofundir en el tema fent unes fitxes amb treball cooperatiu. També hem conegut més coses de la vege-tació del nostre litoral (sistema dunar) i la vida i costums d’un poble arrelat al mar. Vam anar al “Museu de la Sal i l’Anxova”. Van ser unes colò-nies molt diverti-des. Ens agradaria repetir aquesta experiència!!

DILLUNS DIA 1 D’OCTUBRE VAM ANAR AL CAMP D’APRENENTATGE D’EMPÚRIES.w WWW.CICLESUPERIORESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

DESEMBRE2012 #52 29

Convivències a l’EscalaDILLUNS DIA 1 D’OCTUBRE VAM ANAR AL CAMP D’APRENENTATGE D’EMPÚRIES.w WWW.CICLESUPERIORESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

g ALUMNES DE 6È DE PRIMÀRIA

Per a nosal-tres han estat les últimes convivènci-

es de primària. Van començar el dimecres 3 d’oc-tubre. El primer contacte va ser amb l’alberg de l’Esca-la. Van repartir les habitacions, ens van ensenyar les instal-lacions i en prou fei-nes vam tenir temps de deixar maletes que ja fèiem les pri-meres activitats amb els mestres del camp d’aprenentatge. Vam treballar fent dos grups el sistema de dunes, com és la vida dels pescadors i la història dels grecs i dels romans. També vam fer un joc de nit i discoteca. Ens ha quedat un molt bon record!

30 #52 DESEMBRE2012

LA I R EN E I LA G OMA N OVA

Hi havia un vegada una nena intel·ligent, morena i una mica entremaliada, que

s’anomenava Irene. Un dia és va comprar una goma. Una goma un xic especial.

Un matí la Irene va anar a l’escola amb la goma nova, havia de fer uns

exercicis i es va equivocar. Va voler-ho esborrar però la goma no li deixava.

La nena sentia una veu molt profunda que venia de la goma:

-Perquè m’has comprat?- va dir la goma.

-Perquè estaves a la primera fila de la prestatgeria de les gomes.-Li respongué la Irene.

Mentre la goma li anava explicant coses, la nena anava pensant alguna

solució perquè la goma esborrés tot allò que ella volia.

-Tu goma podries parlar amb el llapis i dir-li que no fes tantes faltes

quan el faig escriure, així jo no et faré esborrar tant i a ell no se li

gastarà la mina.- li va dir la Irene. Van arribar a aquest acord.

I vet aquí que aquesta nena va aprendre a escriure molt bé, no feia

faltes d’ortografia i era molt polida en les presentacions.

Tots els mestres estaven molt contents, però més contents

estaven la goma, el llapis i la Irene.

EN MIKI I EL PAAMB TOMÀQUET

Hi havia una vegada un nen que es deia Miki, vivia a Barcelona,i no li agradava gens el pa amb tomàquet, i mira que era ben català.Un dia en Miki va veure que els seus amics, a l’escola menjaven pa amb tomàquet, en canvi, ell un entrepà de Nocilla. A ell no li agradava menjar pa amb tomàquet, però no per res especial, sinó perquè l’havia provat molt poc. La seva mare sempre li preparava pa amb xocolata o pa amb Nocilla. Un seu amic li va dir que el pa amb tomàquet era molt bo, així que en Miki va dir-li a la seva mare que n’hi preparés un. Ho va fer i més tard en Miki va fer una mossegada a l’entrepà. - Um! va cridar de tant bo que estava.L’endemà en Miki ja no portava un entrepà de Nocilla sinó un bon tros de pa amb tomàquet. Ara en Miki ja se sentia un català de veritat.

k-Marta Montes-

ALUMNE DE 5È B

f-Pol Pujol-

ALUMNE DE 5È B

Tallers de llengua * CICLE SUPERIOR *

A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA FEM TALLERS DE LLENGUA, ENS DIVIDIM EN GRUPS I TREBALLEM DIFERENTS TIPOLOGIES TEXTUALS. DURANT AQUEST TRIMESTRE HEM TREBALLAT EL TEXT NARRATIU I DESCRIPTIU. HEM APRÈS LES PARTS DEL TEXT, A USAR DIFERENTS RECURSOS: ADJECTIUS, CONNECTORS, COMPARACIONS... TAMBÉ A AUTOCORREGIR-NOS PER VEURE QUE FEM MALAMENT. HEM ESCRIT TEXTOS I FET DESCRIPCIONS. w WWW.CICLESUPERIORESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

DESEMBRE2012 #52 31

Tallers de llengua

EN CAVALL ES VOL TREUREEL CARNET DE CONDUIR

Vet aquí que en Cavall vivía en una granja que tenia molts animals:

porcs, vaques, gallines... En Cavall era molt ben plantat i

eixerit, era tot negre amb la crin rossa i molt intel·ligent.

Un dia, com que volia ser encara més modern, es va voler treure el carnet

de conduir. Però hi havia un problema, no tenia cotxe. En aquell moment

es va posar molt trist i fins i tot va perdre el color negre i la crin rossa.

Va anar pensant com ho podia fer. Després de molt pensar va tenir una idea

genial. Va agafar un tractor li va treure la part de dalt i el va tunejar.

A en Cavall li va tornar el color de tan content que va estar. Va estudiar

molt per la prova i finalment es va treure el carnet de conduir.

No era un carnet normal, era un pin d’or que, en Cavall,

portava amb molt de goig.

EL CAVALL QUE VOLIATOCAR EL PIANO

Vet aquí que un cavall volia aprendre a tocar el piano. Aquest

cavall era d’Animalàndia, el país dels animals. Era un país

molt bonic i era perfecte perquè hi visquessin els animals amb

tranquil·litat, era molt acolorit, hi havia moltes flors i éssers vius.

El cavall tenia el pèl marró brillant, era el més bonic de tots.

Aquest cavall volia aprendre a tocar el piano però no podia perquè tenia les

peülles massa amples i no podia tocar una nota, sempre n’havia de tocar

més d’una a la vegada. Ni el seu professor ni ningú no el podien ensenyar.

I per ell, allò era el seu somni. Molt més que córrer per aquells prats.

Va estalviar molt i un dia va anar a un cirurgià plàstic molt bo.

El va operar i va poder tocar bé el piano però li va deixar

les peülles molt petites, tant, que no s’aguantava i sempre

més va haver d’anar amb cadira de rodes.

f-Bernat Molina-

ALUMNE DE 5ÈA

k-Anna Boix-

ALUMNE DE 5È B

A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA FEM TALLERS DE LLENGUA, ENS DIVIDIM EN GRUPS I TREBALLEM DIFERENTS TIPOLOGIES TEXTUALS. DURANT AQUEST TRIMESTRE HEM TREBALLAT EL TEXT NARRATIU I DESCRIPTIU. HEM APRÈS LES PARTS DEL TEXT, A USAR DIFERENTS RECURSOS: ADJECTIUS, CONNECTORS, COMPARACIONS... TAMBÉ A AUTOCORREGIR-NOS PER VEURE QUE FEM MALAMENT. HEM ESCRIT TEXTOS I FET DESCRIPCIONS. w WWW.CICLESUPERIORESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

32 #52 DESEMBRE2012

EN JORDI, UN NEN CELÍAC

Aquesta és la història d’en Jordi, un nen de quasi tres anys, que un dia em

va demanar si els tres reis podien menjar les galetes sense gluten.

En Jordi, fa un any que sap que és celíac, i sap que el seu menjar

moltes vegades és diferent al dels seus amics de l’escola, tot això no li feia

rés fins que un dia la seva cosineta Meritxell li va explicar que ella li posaria

galetes de xocolata als reis mags perquè estiguessin molt contents.

Jo em dic Teresa, i sóc la germana d’aquest petitó que un dia vaig veure

tan amoïnat que per això vaig decidir explicar-li un conte on el Nadal no

té gust ni color, simplement és un dia on tothom pot ser igual.

Tot va començar fa molts i molts anys quan els Reis Mags per ordre d’un infant,

d’un petit poblet anomenat Betlem, cada nit del dia cinc de gener, porten

regals a totes les cases, per recordar que el nadal és un temps d’estimar.

Cada any quan s’acosta la nit de reis, tots els nens recorden si han estat

bons o dolents, o simplement si han fet enfadar els pares o germans,

perquè tots saben que hi ha moltes coses que els agradaria demanar.

Els Reis Mags que són Melcior, Gaspar i Baltasar, no podrien fer tota la

feina si no fos per l’ajut de les estrelles del firmament, que són les que els

ajuden a saber com es porten els nens i les nenes durant l’any, i és que si

ens hi fixem bé quan un nen o nena n’ha fet alguna, aquella nit, a sobre casa

seva, sempre hi ha una estrella que pampallugueja més del normal.

Tot i així, la nit de reis és molt cansada per Melcior, Gaspar i Baltasar,

ja que han d’anar casa per casa i no es poden deixar ningú. És per això que

a totes les llars se’ls hi deixa un plat amb menjar i beure. Però el que no sap

ningú és que Melcior és un rei molt especial, ja que sempre porta a sobre

seu un sarronet ple de pols màgica d’estrelles, per canviar tot allò que no pot

menjar, ja que com tu Jordi i molts altres nens, aquest rei és celíac.

Així és que quan el rei Melcior entri a casa la teva cosineta, estarà molt content,

perquè li ha deixat galetes, però haurà de fer servir el seu sarronet per menjar-les.

I si no ho ha dit mai a ningú és perquè sap que tots els nens i nenes li deixen

les galetes amb tot l’amor del món, i és que a ell tan li és si són de xocolata,

integrals o sense gluten, el que li importa és que pensin en ell, perquè

sap que el que el fa seguir aquella nit, és l’amor de tots els infants.

Segur que aquest any , quan els reis vinguin a casa estaran molt contents, perquè

es trobaran un plat ple de galetes d’un nen que tant li és si les seves són diferents

a les dels altres, perquè ell les ha deixat amb tota la seva estimació, i és que tant

a Melcior com a Gaspar i Baltasar tant els és el color, la mida o el gust, el que

els importa, és el mateix que a tothom, que pensin amb ells i els estimin.

Aquest conte l’he fet per el meu germà, un nen que segurament haurà

de recordar moltes vegades que el que més ens omple a tots és el

mateix, i per sort és bo per tothom, simplement és estimar.

k-Teia Vallès-

ALUMNE DE 6È B

* CICLE SUPERIOR *

DESEMBRE2012 #52 33

k-Teia Vallès-

ALUMNE DE 6È B

JO SÓC ESPECIAL!

Em dic Roger, i tinc onze anys. El meu cap, de dimensions

considerables, està molt ben amoblat, segons diu la meva mare. El

tinc ben tapat per una cabellera negra i llisa que haig d’anar tallant

si no vull que em cobreixi els meus ulls marrons i brillants, i sempre

oberts com dues taronges. A sobre els ulls, les parpelles no deixen d’obrir-

se i tancar-se. Tinc unes celles força plenes i llargues. Aquestes, fan

camí fins a les orelles que estan entrenades per escoltar. Una mica més

avall, trobem el nas, la part del meu cos que ha sofert més trompades. I

finalment, l’acaba de completar la meva cara una guardiola que a dins hi

té dues dents trencades que em fan original i únic i uns llavis ben rosats.

A continuació, destaca el meu coll perquè és curt, ample i robust.

S’enganxa amb els dos braços que són forts i atlètics ja que cada dia

fan tennis o bàsquet. Al final d’aquests braços, hi ha unes mans no

gaire grosses i plenes que de moment no poden esgarrapar com un

gat perquè ja no em queden ungles i per això els dits em curtegen.

La resta del meu cos, esquena, cames, cul, malucs, cuixes,

genolls, és grossa però al mateix temps forta.Finalment, uns peus del quaranta em fan de vehicle

CAVALL ROBAT

La Sílvia una amant dels cavalls, un dia al despertar, va tenir un cop molt

fort al cor, el seu cavall no hi era, i ara us explicaré com va passar tot.

La Sílvia i la Fúria, la seva euga, eren com carn i ungla, cada dia la nena

anava a buscar la Fúria a la quadra, on ella ja l’esperava tot renillant amb alegria.

La Sílvia la treia d’allà dins i la raspallava amb un somriure a la cara. Quan acabava

de preparar-la hi pujava amb tota confiança i se n’anaven a galopar a camp obert,

es passaven tot el dia en aquella prada meravellosa i verda. Tornaven quan el

sol es ponia i la Sílvia pujava a “pelo” a dalt de la Fúria, llavors l’euga s’aixecava

i quant queia la nena pujava dreta del cavall amb els ulls tancats i els braços

estesos. S’estimaven més que el sol i la lluna i no es canviarien per res del món.

Un dia de cop i volta la Sílvia es despertà però la Fúria no era a la quadra, la

Sílvia va veure una mica de sang a l’herba, les petjades del cavall i de dos homes.

Les petjades s’acabaven i tot seguit hi havia el rastre de rodes de remolc i de

cotxe, a la nena ja li lliscava una llàgrima per la galta dreta. Va decidir córrer i

seguir el rastre del cotxe fins a trobar la Fúria i els maleïts lladres que l’havien

robada. Va anar a parar a un edifici, aixecà el cap i veié escrites unes lletres

que posaven: CARN DE CAVALL. La nena va fer un crit gegant dient:

-No!I va entrar a la fàbrica. Va alliberar tots els cavalls que va poder i va marxar

a sobre de la Fúria, la va abraçar molt fort en arribar a casa, els seguia un

cotxe: els lladres. Hi va haver una profunda batalla, la Fúria va resultar ferida.

La Sílvia va agafar el fuet de muntar i va picar els lladres fins que marxaren.

L’euga ferida no es podia aixecar però la Sílvia no es donava per vençuda i va

trucar al veterinari. Per sort l’operació que havien de realitzar va sortir bé però

la Sílvia no es va tranquil·litzar fins que no va veure a la Fúria caminar.

k-Anna Serra-

ALUMNE DE 6È A

f-Roger Planella-

ALUMNE DE 6È B

34 #52 DESEMBRE2012* ESO *

La nostra experiènciaen el treball cooperatiu

f-Miquel Domènech-

ALUMNE DE 2N D'ESO

El treball cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procedi-

ments d’ensenyament que parteixen de l’organització de la classe en petits grups on els alumnes treballen conjuntament de forma coordinada per tal de re-soldre les tasques acadè-miques i aprofundir en el seu aprenentatge. Es tracta d’una forma d’organitzar l’aula i les tasques que s’hi

SEGONS EL DICCIONARI D’ESTUDIS CATALANS COOPERAR ÉS: PRENDRE PART AMB ALTRES EN UNA OBRA FETA EN COMÚ.w WWW.ESOESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

Primeres impressions a ESO

g ALUMNES ALUMNES DE 1R D’ESO

Som els alumnes de primer de secundària, i us volem explicar

la nostra experiència d’entrada a l’ESO.

Vam començar amb il·lusió, esperant una mica de canvi entre sisè i primer. Tení-em ganes de conèixer els nous professors, descobrir si hi hauria nous companys a la nostra classe i sobretot

...treballar amb ordina-dors!!! Això sí que era nou per nosaltres!!!

Ara ja ha passat un trimestre i fem una valoració; veiem que l’ agenda està plena cada setmana, ja coneixem els nous professors, que per cert, hi tenim molt bon rotllo! Les proves són una mica més llargues, i una mica més difícils, hem d’estudiar una mica cada dia per poder seguir bé el curs.

Un altre canvi positiu per a nosaltres ha estat el seguiment: una va-loració a mig trimestre que ens permet millo-rar les coses abans de l’avaluació definitiva. Una de les altres coses que ens va agradar va ser que ens donessin un calendari amb les proves per poder-nos organitzar correcta-ment el trimestre.

Esperem que aquest curs ens vagi a tots molt bé i poder conti-nuar el següent igual!

Fins aviat!

TENÍEM GANES DE CONÈIXER ELS NOUS PROFESSORS, DESCOBRIR SI HI HAURIA NOUS COMPANYS A LA NOSTRA CLASSE I SOBRETOT... TREBALLAR AMB ORDINADORS!!! w WWW.ESOESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

DESEMBRE2012 #52 35

La nostra experiènciaen el treball cooperatiu

f-Miquel Domènech-

ALUMNE DE 2N D'ESO

El treball cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procedi-

ments d’ensenyament que parteixen de l’organització de la classe en petits grups on els alumnes treballen conjuntament de forma coordinada per tal de re-soldre les tasques acadè-miques i aprofundir en el seu aprenentatge. Es tracta d’una forma d’organitzar l’aula i les tasques que s’hi

realitzen de manera que els objectius dels components de cada grup estan estreta-ment vinculats, cadascun d’ells només pot assolir els seus objectius si la res-ta aconsegueix els seus.

Per nosaltres el grup cooperatiu és:-Un grup on els mem-bres han de participar donant opinions i res-pectant les dels altres.-Un grup on es treba-lla conjuntament amb altra gent per millo-rar el funcionament.-Un grup on hi ha gent de tots els nivells que

aporten idees diferents.-Un grup on s’aprèn més ràpid ja que treba-lles amb gent que a ve-gades t’ho explica mi-llor que el professor.-Una manera de treballar molt interessant ja que aprens d’altres persones i ells poden aprendre de tu.

-Una manera interes-sant de treballar ja que podem comparar idees, veure les coses des de di-ferents punts de vista...-Una bona manera de re-forçar l’ estudi i millorar la convivència de la classe.-Una manera divertida i practica de treballar amb persones que coneixes.-Un grup de perso-nes que t’ajuden per-què puguis aprendre.-Una bona manera d’aprendre plegats a ser autònoms i no dependre sempre del professor

Com podeu observar, tre-ballar en grup cooperatiu no només aporta molts beneficis al nostre apre-nentatge, sinó que ens ajuda molt en el nostre creixement personal, ens ajuda a ser més empàtics, més responsables i sobre-tot ens ensenya a coope-rar que és el gran objectiu del treball cooperatiu.

SEGONS EL DICCIONARI D’ESTUDIS CATALANS COOPERAR ÉS: PRENDRE PART AMB ALTRES EN UNA OBRA FETA EN COMÚ.w WWW.ESOESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

36 #52 DESEMBRE2012* ESO *

k-Adela Sebastià

i Laia Zarza-ALUMNES DE 3R D'ESO

Els alumnes de 3r d’ESO vam visi-tar el Monestir de Sant Pere de Ro-

des i el Museu Dalí.Al matí, havíem d’anar a fer una activitat d’aigua, a la platja de Llançà, per observar els diferents mi-croorganismes existents en aquestes aigües, però per culpa del mal temps vam fer alguns canvis. De manera improvisa-da vam anar al Monestir de Sant Pere de Rodes situat sobre les munta-nyes de Port de la Selva.

Allà, unes guies ens van explicar la història del Monestir i la dels monjos que hi vivien, tot cami-nant i descobrint cada un dels seus petits racons.A la tarda vam anar a Figueres, vam aprendre coses sobre la vida d’un important pintor, vam anar a visitar el Teatre Museu Salvador Dalí. Durant el recorregut vam descobrir quadres molt estrambòtics i originals que amagaven coses mai pensades, per exemple, el quadre de Gala d’esquena mirant el mediterrani que a 18 metres es conver-tia en el president Abra-ham Lincoln. També van descobrir que Dalí estava molt enamorat de la seva

esposa, la Gala, que era també la seva musa i que fou font inacabable d’ins-piració representada en molts dels seus quadres.

Sortida al Monestir de Sant Pere de Rodes i Museu Dalí

DESEMBRE2012 #52 37* ESO *

k-Laura Vancells i

Ariadna de Bolòs-ALUMNES DE 4T D'ESO

El dimarts 30 d’octu-bre vam anar d’ex-cursió a Elna i a la platja d’Argelers.

Vam sortir d’Olot a les 8 del matí i només d’arri-bar a la Jonquera ens van

deixar temps lliure per esmorzar. Seguidament vam anar al Museu Me-morial de l’Exili on ens van fer diferents explica-cions de la Guerra Civil Espanyola juntament amb imatges. Ens donava la sensació que no conei-xíem gaire el tema, però en acabar la visita vam aprendre molts coneixe-ments nous. Després vam

anar a la platja d’Argelers i el guia ens va fer llegir uns fragments dels antics pre-soners del camp de con-centració, per poder-nos posar a la seva pell.Per acabar el dia vam anar a veure una exposició de la maternitat d’Elna, era un edifici on cuidaven els nens recent nascuts i les seves mares durant l’exili.

Ens va semblar molt in-teressant i ens va emoci-onar, però no vam poder estar a la maternitat ja que l’estaven restau-rant i només vam veure una petita exposició.

PER ACABAR EL DIA VAM ANAR A VEURE UNA EXPOSICIÓ DE LA MATERNITAT D’ELNA, ERA UN EDIFICI ON CUIDAVEN ELS NENS RECENTS NASCUTS I LES SEVES MARES DURANT L’EXILI. w WWW.ESOESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

Excursió a França

* L'ENTREVISTA *

Fa dos cursos que el vam conèixer, i

ens va encantar la seva gran afició cap als llibres. Ens podria dir quan li va començar aquestaafició?De molt petit vaig començar a llegir el que en dèiem “patufets” i avui dia“còmics”. Tinc la borrosa impressió com si mig hagués après a llegir sol,intentant desxifrar el text que acompanyava els dibuixos. Després vaig passar als llibres i així vaig anar evolucionant.

Quins estudis va cursar? A on?Sóc mestre (Irache-Navarra), Llicenciat en Teologia (Salamanca) i llicenciaten Romàniques (Barcelona). Posteriorment em vaig especialitzar enLiteratura Infantil i Juvenil i Animació de la lectura.

Ens pot explicar què és l’explorador de llibres?És una activitat que es basa en la llibertat, contra l’obligatorietat, i la gratuïtat, no puja ni baixa notes.L’únic premi és descobrir el plaer que ens proporciona la lectura de bons llibres, adequats a cada edat.Recomanem des de Primer de Primària fins a quart d´ESO, quatre llibres.Els nois/es qualifiquen fins a quin punt els han agradat. En els cinc anys que portem no ens han suspès cap llibre.

I les maletes viatgeres?A les classes de P3, P4 i P5 hi ha una maleta amb 5 o 7 llibres.Cada setmana un nen s’emporta a casa la maleta. Els pares, els hi llegeixen iexpliquen ja que ells encara no saben llegir. L’afecte dels pares i la màgiadels contes fa que des de ben petits el seu cervell faci una associació:llegir igual a sorprenent, interessant, divertit...Dins la maleta també hi ha una llibreta on els pares poden explicar com ha anat l experiència.Podem llegir coses molt maques.

Ens agradaria molt saber qui hi ha darrera d’aquest projecte. Quifa possible que el projecte funcioni?Ja fa anys l’Escola Pia de Catalunya, divuit escoles, ha donat una prioritat

al tema de la lectura. Un servidor sóc el coordinador d un equip de set per-sones que es reuneix un parell de vegades al mes per a comentar llibres,fer llistats de llibres recomanats per diferents edats, programaractivitats...També estem en contacte, setmanalment, amb el Seminari de Literatura Infantil i Juvenil de Rosa Sensat.

Quin és el seu autor preferit? I el seu llibre?Se’m fa impossible respondre a aquestes dues preguntes. Es quedarientants autors i llibres al tinter!

Què ens recomanaria per llegir als alumnes d’ESO?Depèn del curs. Per ser pràctics podríeu començar pels quatre indicats aExploradors. Si els acabeu, podríeu

seguir amb els del curs anteriors. Jom’he llegit tots els llibres recomanats a ESO i m’han agradat molt. En diréun de cada curs: “Cavall de guerra” (Primer), “El secreto del fuego” (Segon),“Ciutat d’orfes” (Tercer), “Palabras envenenadas” (Quart).

Com s’ho fa per estar al dia de les publicacions editorials?Dedicant molt temps a llegir. Assistint a aquestes reunions en les quecadascú presenta un o dos llibres que ha llegit abans. Potser que en unareunió t’assabentis d’uns quinze llibres. En portem classificats uns trenta mil. Els classifiquem per gènere, edat adequada i qualitat.

Moltes gràcies pel seu temps i bona lectura!

Pare Sadurní Tudela El Pare Sadurní Tudela, també conegut com “l“'home dels llibres“és el responsable del Grup d“'Animació a la Lectura de l“'Escola Pia de Catalunya.El dia que torni a l'“escola segur que el reconeixereu perquè sempreporta un llibre o altrE sota el braç.És una persona molt assequible i senzilla i és qui hi ha darrerales maletes viatgeres i l“'explorador de llibres,és per això que ja que fem aquestes activitats a l“'escolahem pensat que era un bon moment per fer-li una entrevista.

IRENE PAGÈS / MARITXELL PUJOL-GALCERANALUMNES DE 3R D’ESO

Pare

SadurníTUDELA

L’'AFECTE DELS PARES I LA MÀGIA DELS CONTES FA QUE DES DE BEN PETITS EL SEU CERVELL FACI UNA ASSOCIACIÓ:

LLEGIR IGUAL A SORPRENENT, INTERESSANT, DIVERTIT...

40 #52 DESEMBRE2012

ALGUNS COMENTARIS DELS ALUMNES

Ricard Rusiñol i Jordi Sucarrats diuen:

És un privilegi i un plaer tenir l‘oportunitat

de poder participar en la creació i

desenvolupament d’una empresa del

sector esportiu, formant-nos i treballant

en el que a nosaltres ens agrada.

Nosaltres, els alumnes, pensem, dissenyem

i compartim el que més ens agrada fer.

Jack Donald i Albert Domenge diuen:

Fun Track Garrotxa és el nom comercial de l’empresa

i que ha estat escollit pels mateixos alumnes.

Li hem donat aquest nom perquè Fun és un

terme anglès que vol dir DIVERSIÓ, Track

vol dir RUTA i Garrotxa perquè som d’aquí.

El nostre objectiu principal és adquirir

i posar en pràctica els coneixements

apresos durant el curs escolar, oferir un

servei al públic en general i donar-nos a

conèixer en el món laboral i professional.

* FP *

Fun track Garrotxa,l’empresa de l’Escola Pia d’Olot

k-Iolanda Suescun-

PROFESSORA DE CICLE FORMATIU

L’Escola Pia d’Olot és una comunitat educativa que, des de fa 150 anys, és

present a la comarca de la Garrotxa. Durant aquest temps ha treba-llat per fer realitat el seu projecte educatiu.Com a part de l’Esco-la Pia de Catalunya, és una institució al servei de la societat, oberta, acollidora, innovadora, participativa, arrelada i

transformadora. Del seu projecte educatiu en for-men part, entre d’altres, el Cicle Formatiu de Grau Mig de Tècnic en Con-ducció d’Activitats Fisi-coesportives en el Medi Natural i el Cicle For-matiu de Grau Superior d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives.FUN TRACK GARROT-XA és una empresa que neix de les inquietuds individuals i de l’Equip Directiu de la Formació Professional de l’escola. Es veu, per un costat, la necessitat i, per altra, l’oportunitat de crear

valor afegit i comple-mentar la formació dels estudis en els cicles formatius - en princi-pi s’implementarà en el Cicle Mitjà i més enda-vant es farà extensiu al Cicle Superior - amb una metodologia més pràcti-ca i real des de la vessant pròpia empresarial.L’objectiu principal és oferir als nostres estu-diants la possibilitat de posar en pràctica la rea-litat empresarial des dels diferents àmbits profes-sionals que ofereixen les competències d’aquest ci-cle formatiu: acompanya-

dor de muntanya, guia de turisme eqüestre, guia d’itineraris en bicicleta, coordinador d’activitats de conducció/guiatge d’activitats de la natura, entre d’altres. Aquest ob-jectiu es vol aconseguir a partir d’una empresa pròpia de nova creació gestionada per un equip de professionals (profes-sors i tècnics del sec-tor) dirigits per l’equip fundador de l’empresa.

L’OBJECTIU PRINCIPAL ÉS OFERIR ALS NOSTRES ESTUDIANTS LA POSSIBILITAT DE POSAR EN PRÀCTICA LA REALITAT EMPRESARIAL DES DELS DIFERENTS ÀMBITS PROFESSIONALS. w WWW.CCFFEPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

DESEMBRE2012 #52 41

ALGUNS COMENTARIS DELS ALUMNES

Ricard Rusiñol i Jordi Sucarrats diuen:

És un privilegi i un plaer tenir l‘oportunitat

de poder participar en la creació i

desenvolupament d’una empresa del

sector esportiu, formant-nos i treballant

en el que a nosaltres ens agrada.

Nosaltres, els alumnes, pensem, dissenyem

i compartim el que més ens agrada fer.

Jack Donald i Albert Domenge diuen:

Fun Track Garrotxa és el nom comercial de l’empresa

i que ha estat escollit pels mateixos alumnes.

Li hem donat aquest nom perquè Fun és un

terme anglès que vol dir DIVERSIÓ, Track

vol dir RUTA i Garrotxa perquè som d’aquí.

El nostre objectiu principal és adquirir

i posar en pràctica els coneixements

apresos durant el curs escolar, oferir un

servei al públic en general i donar-nos a

conèixer en el món laboral i professional.

ROBA ESPORTIVA NOVAPER ALS CICLES FORMATIUS

A principi d’aquest curs escolar, els alumnes de formació profes-sional de l’escola van estrenar l’equipament esportiu.

Fins ara, en els diferents crèdits que es cursen en els cicles formatius de

GM i GS de la família d’Activitats Físiques i Esportives els alumnes

anàvem equipats amb el materi-al i la roba adequada per tal de realitzar totes les activitats es-portives i sortides en bicicleta, a peu i a cavall, i així, permetre la comoditat, la seguretat en les activitats i alhora l’aprenen-

tatge de la indumentària bàsica necessària per poder guiar un

grup en la muntanya, però sense una imatge comuna.

Enguany, tots els alumnes de FP, no sols van equipats de forma correc-

ta i segura, sinó que a més tots porten la mateixa equipació, l’equipació de l’Escola Pia, que inclou la roba esportiva per re-alitzar les sortides en bicicleta, les activitats i rutes a cavall i a peu, entre d’altres.

k-Mila Cañas-

COORDINADOR A FORMACIÓ PROFESIONAL

Fun track Garrotxa,l’empresa de l’Escola Pia d’Olot

42 #52 DESEMBRE2012Bicicletada-de la Festa de l,Educació-

DESEMBRE2012 #52 43

Escolade futbolEscola Pia Olot

f-Roger Vidal-

Els equips de l’escola de futbol de l’Es-cola Pia d’Olot han començat una nova

temporada amb un total d’uns 90 nens repartits en 9 equips: 1 equip dels més petits, l’Escoleta, formada per jugadors de

p-5 i que comencen a fer els seus primers passos en el futbol. 7 equips més que participen a les lligues comarcals organitzades pel Consell Esportiu de la Garrotxa i 1 equip ale-ví que participa a la lliga federada. Els equips dels més petits entrenen al pati de l’escola, mentre que els benjamins i l’aleví ho fan als camps del Morrot.

L’objectiu de l’escola de futbol és aprendre els principals aspectes del nostre esport i fer-ho amb la base dels valors que transmet la pròpia escola. En relació, cal esmentar que un dels nostres equips benjamins, participa el proper 6 de desembre al torneig solidari de futbol 7 que organitza la Marató de TV3. Aquest té lloc a Cer-danyola del Vallès i hi par-

ticipen diferents equips de Catalunya, essent l’Escola Pia i el Girona els repre-sentants de la província.Esperem que sigui una temporada plena d’èxits esportius i per-sonals i que tots junts gaudim de l’esport.

L’OBJECTIU DE L’ESCOLA DE FUTBOL ÉS APRENDRE ELS PRINCIPALS ASPECTES DEL NOSTRE ESPORT I FER-HO AMB LA BASE DELS VALORS QUE TRANSMET LA PRÒPIA ESCOLA.

* ESPORTS *