Educació ambientalJORDI PORTABELLA

President del Consell d'Administració del Zoo

Diuen que un nen que ha pujat a un arbre serà un adult que apre-

ciarà e!s boscos. O, dit d'una altra manera: e! coneixement directe és

e! primer pas per arribar a tenir consciència de la importància de la

natura. És per aquest motiu que quan una institució naturalista com e! Zoo

rep prop d'un milió de visitants l'any, ha d'aprofitar l'avinentesa. Els visitants que vénen

al Zoo ho fan disposats a deixar-se sorprendre i, per tant, a aprendre, la qual cosa es tra-

dueix en una oportunitat d'or per educar en e! respecte al medi ambient. I encara més

quan a classe ja no es poden fer terraris per observar salamandres (quasi tots e!s amfibis

estan amenaçats i, per tant, no es permet capturar-los). Quan no és ni recomanable ni

adequada la tinença d'espècies exòtiques, e! Zoo apareix com e! lloc més adequat per

veure, viure i experimentar e! contacte amb aquells animals no domèstics.

Aquest és un de!s papers que té e! Zoo mitjançant e! Departament d'Educació. Lany

passat, 50.000 nens i nenes van passar per aquest departament seguint alguna de les

moltes activitats que e!s ofereix. Des de tallers amb animals salvatges i de granja,

adreçats als més petits, fins a un curs específic per preparar e! treball de recerca de bat-

xillerat o estades de pràctiques universitàries. Hi ha visites sobre e! funcionament de!

Zoo on, guiats per educadors biòlegs, e!s alumnes veuen com s'hi treballa per dins.

D'altres visites permeten estudiar a fons els amfibis i rèptils. La fauna autòctona, l'ali-

mentació i la reproducció dels animals, els tallers sobre la biodiversitat o sobre e! com-

portament animal, entre d'altres, conformen una àmplia oferta que fan de! Zoo un lloc

diferent i molt especial per aprendre-hi.

La voluntat de! Zoo de Barcelona és apropar-se cada dia més a la ciutadania, als mes-

tres i professors, oferint-los un millor servei de suport a la tasca docent. Sota aquest con-

cepte, organitzem jornades de portes obertes adreçades al professorat, editem dossiers

de treball per a les visites i fitxes educatives sobre els animals. Encara més, enguany

estem preparant nous materials pedagògics per penjar a la nostra pàgina web, de mane-

ra que puguem estendre'n el coneixement més enllà de! recinte de! Parc Zoològic.

Lobjectiu és inserir la visita al Zoo en les programacions escolars amb l'objectiu de con-

vertir-nos en una eina útil, tant per a docents com per a nois i noies.

A! capdavall, si tot l'esforç que s'està fent des del Zoo té algun sentit és el d'avançar

en la lluita contra la degradació de! medi ambient i acostar la força de la natura als més

petits. Només a través de la transmissió d'aquest coneixement assolirem l'objectiu de

respectar i estimar els animals.

z O O 3

Novetats a la col-lecciáCom ja és habitual en aquesta secció, a continuacióus fem cinc cèntims de les incorporacions que hem tin-gut recentment.D'una banda, han arribat de diferents zoològics bra-silers dos mascles i dues femelles de ¡aguar,concretament de la subespècie Panthera on ca onca,que ocuparan la instol-loció que estem reformant pera aquesta espècie al complex dels felins. EI fet que elsnouvinguts siguin d'una subespècie pura és una nove-tat als zoos europeus, en els quals només es podentrobar híbrids, sense interès des d'un punt de vista con-servacionista, ja que amb aquests animals no espoden fer programes de cria per a posteriors reintro-duccions. D'altra banda, al començament de l'any vannéixer dues cries d'hipopòtam; una de comuna(Hippopotamus amphibiusr i una de pigmeu(Choeropsis liberiensis), que ara ja podeu veurenedant amb les seves mares a les piscines exteriors.

Són cries especialment simpàtiques, i diuen els seuscuidadors que, quan neix, la de pigmeu sembla unporquet de guardiola. També coneixem ja la prime-ra cria de la femella de licaó (Lycaon pictus).Com és característic en aquesta espècie, durant unsdos mesos va estar refugiada al cau on va néixer, d'onnomés treia el caparró quan la mare no la veia. Araja és força gran, però a la fotografia podeu veure-lade més menuda, tota orelles. I per acabar el capítoldels mamífers, us comuniquem el naixement de laquarta néta de Floquet de Neu (Gorilla gorillagorilla), que es diu Muni per decisió dels 10.000 lec-tors d'EI Periódico que van votar majoritàriamentaquest nom.Pel que fa a les aus, podem destacar l'arribada desd'Alemanya d'una parella de calaus bicornes(Buceros rhinoceros borneoensis), una au del sud-estasiàtic que es caracteritza pel casc que té sobre el bec

4 z o o

i que, en el cas d'aquesta subespècie, és realmentespectacular. Els podeu veure a la zona dels guaca-mais, al costat dels felins. D'altra banda, us informemdel naixement de dues cries de pingüí deHumboldt (Spheniscus humboldtii) -les primeresnascudes als nius de la nova instol-loció-> i tres fla-mencs de Cuba (Phoenicopterus ruber ruber), quepodeu distingir perfectament entre els adults de la colò-nia de cria, per la coloració encara grisenca que pre-senten.Peracabar, la secció de rèptils presenta també novetatsinteressants, entre les quals destacarem el naixementper primera vegada al Zoo de dos dragonets decua plana (Uroplatus henkellí), representants de lafauna de Madagascar que són força difícils de repro-duir en captivitat. Criden l'atenció pels colors críptics,que els permeten passar desapercebuts a sobre de l'es-corça dels arbres.

s'han adoptat les àreesinteriors per donar cabu-da o uno família mésnombrosa (12 individus, imés en comí, jo que lofemella torno o estor pre-nyada). A més,s'ho natu-ralitzat tota lo instol-locióexterior perquè ens trans-porti més fàcilment o lessabanes àrides de Sud-àfrica, d'on és originàrial'espècie.

Remodelació de lainstal-laciá de suricates

Darrerament, hem acabatlo remodelació de lo ins-tol- loció del nostre grupde suricotes (Suricota suri-cofta) per adoptar-lo olnombre actual d'espèci-mens, que ho crescutforço amb el naixementde noves cries. Per millo-rar lescondicions ambien-tals, hem afegit noustúnels, un nou cou de crioi un altre termiter. També

z o o S

Cigonyes barceloninesEI passat mes de maig vamretirar la xarxa provisionalque ha cobert durant elperíode d'aclimataciónecessari la gàbia de lescigonyes blanques (Ciconiaciconia), per tal de comen-çar la segona fase del pro-jecte d'alliberament d'a-questes aus dins el Zoo.Com ja us havíem explicaten altres números de larevista, volem intentar queles cigonyes visquin en lli-bertat pel Zoo i hi criïn,com ja fan els bernats pes-caires. Si és així, i fan niusa les bases que els hem pre-parat pel recinte del Zoo,estudiarem més endavantla possibilitat d'introduir-lesa la ciutat i als deltes delBesòs i del Llobregat per

crear-hi una colònia comles que ja hi ha a Lleida ials aiguamolls de l'Em-pordà. EIZoo de Barcelonaja havia col-loborot en lareintroducció de la cigonyablanca a les nostres terres:els primers vint exemplarsque es van alliberar alsaiguamolls de l'Empordàhavien nascut al nostreparc. Gràcies a aquestsesforços conjunts, Cata-lunya s'ha sumat a d'altrespaïsos europeus que ja faanys que han establertimportants colònies ambaquest procediment. Podeucomprovar a la fotografiacom una de les cigonyesalliberades inicia el seu iti-nerari turístic per la ciutat.

Els lletjos són més bons paresCientífics del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid han comprovat que els masclesmésaviat lletjos s'ocupen mésde tenir cura de la seva descendència que els que són atractius.Elsguapos passen méstempsfora de casa dedicats a festejaraltres femellesdiferentsde la sevaparella, mentre que els poc agraciats dirigeixen els seusesforços preferentmenta obtenir l'ali-ment de la prole i a pujar-la adequadament.Parlem,és clar, del mastegatatxes(Ficedula hypoleucal, un ocell insectívorforça comú. Elsmas-cles d'aquesta espècie tenen una taca blanca al front que les femelles prenen en consideracióa l'hora d'aparellar-se. Com mésgran és la taca, més interès hi mostren les femelles. Però,comara s'ha vist, els masclesamb la taca mésgran són més infidels a la seva parella i poden tenirpolls en més d'un niu.Elsinvestigadorsvan retallar les plomes de la taca blanca i van comprovar que els masclestrac-tats així alimentaven mésvegades lessevescries que els que tenien la taca intacta, i que al finalels polls eren mésgrossos i sans. Pelque sembla, els masclesque tenien mésèxit entre les feme-lles passaven l'estona distrets intentant lligar i descuidaven l'atenció deguda als seusfills.

Nousprojectes de

recercaEn els últimsmesos,el Zoode Barcelona ha intensifi-cat la sevatasca de relacióamb les universitatsi altresinstitucionsdedicades a larecerca per tal de posar enmarxa projectes diversosen camps específics d'in-terèsmutu.Així, hemfirmatun conveni amb la Uni-versitat Pompeu Fabraper a la creació d'unbanc d'ADN a partir deteixits de primats del Zoo,amb finalitats docents id'investigació; un conveniamb el Laboratori deParasitologia de la Uni-versitat de Barcelonaper dur a terme estudisparasitològics d'animalssalvatges, i un convenimarc amb la FundacióInstitut GuHmann, ambla finalitat d'establir unacol-loboroció regular ambaquest prestigiós centre entemesde suport i asses-sorament mèdic engeneral. La llista decol-loborocions anirà aug-mentant en el que restad'any i ens permetrà incre-mentarla nostraactivitat enel camp de la investigació.

6 z o o

sostenibilitat, i que els segons ajudinels governs africans en la tasca de pre-servació d'un medi natural valuosíssimper a tot el planeta.AI costat del Punt d'informaciódel Zoo podreu eel-leberer enaquesta campanya amb la vos-tra firma.

Neix l'Associació Ibèrica de Cuidadors d'AnimalsSalvatges (AlCAS)

AI llarg de l'any passat un grup de joves cuidadors delZoo de Barcelona es van començar a reunir per crearuna associació que aplegués els cuidadors de fauna sal-vatge de tota la península Ibèrica, amb l'objectiu d'im-

Carn de selvaMés d'un milió de tones de carn d'ani-mals salvatges és extreta anualment deles selves tropicals d'Àfrica per al con-sum humà. És l'anomenada carn dese/va, que abans es limitava a un nom-bre mínim de preses caçades amb arcpels habitants d'aquests boscos, peròque, actualment, ha crescut d'unamanera absolutament desmesurada isensecontrol. l'obertura de camins a laselva per part de les indústries minera,petrolífera i de la fusta, la disponibilitatd'armes de foc i la gran demanda d'a-questa carn per part de les àrees urba-nes africanes n'han estat les causes.Aquesta caça indiscriminada estàposant en perill la supervivència delsboscos tropicals i les espècies que hi

pulsar la professionalització de les seves tasques, fomen-tar l'intercanvi d'informació, promoure projectes educa-tius i fomentar la preservació de la biodiversitat i l'ús sos-tenible del medi. A part dels cuidadors professionals i tre-balladors de zoos en general, també els estudiants i totesles persones interessades en la fauna salvatge són ben-vinguts a l'Associació. Un dels primers projectes que handut a terme ha estat l'edició d'un butlletí que va publicarel seu primer número al començament d'aquest any. Laseu social de l'AICAS es troba al Zoo de Barcelona i elseu president és Pep Xorles, cuidador especialista de lasecció de mamífers del nostre parc. Per a més informaciósobre l'AICAS, podeu consultar la seva web:www.geocities.com/aicas_es. i podeu escriure-hi al'adreça del Zoo de Barcelona o bé, per correu electrò-nic, a aicas@hotmail.com.

habiten, a més d'amenaçar greumentla subsistència de les poblacions indí-genes d'aquestes zones. Actualment,els boscos tropicals cobreixen 520milions d'hectàrees del continentafricà, la qual cosa els converteix en lasegona reserva mundial de selva tropi-cal, després d'Amèrica del Sud.Davant d'aquesta situació alarmant,l'Associació Europea de Zoos i Aquaris(EAZA) i l'Associació Ibèrica de Zoos iAquaris (AlZA) han començat una cam-panya, que s'uneix a d'altres iniciati-ves arreu del món, i que consisteix enla recollida d'UN MILIÓ DE FIRMES.Totesles signatures aconseguides seranpresentades la propera tardor als lídersafricans i europeus amb el prec que elsprimers regulin ·l'explotació correctadels seus hàbitats per assegurar-ne la

Si teniu ganes d'una mica de lectura ...De caràcter més científic, però del tot entenedor, és

l'últim llibre de Stephen Budiansky, publicatper Ateles Editores dins la seva collecció

Ateles Éthos. Si los animales hablaran,no les entenderíamos és una reflexió àgili engrescadora sobre l'evolució de la cons-

ciència i la lntel-liqèncio. que ens ajuda acomprendre millor el funcionament de la mentanimal i quines diferències té amb la de l'home.Budiansky és un periodista expert a acostar el

comportament animal al públic no especialitzat,i en aquesta ocasió ens anima a deixar de pro-jectar les nostres emocions als animals, ja queaixò ens impedeix valorar-los pel que realmentsaben fer -sovint mitjançant habilitats sorpre-nents-, i, en canvi, ens empenya aplaudir imita-cions molt limitades de les capacitats mentals huma-

nes. Molt aconsellable per vèncer l'antropocèntric quetots duem dins!Finalment, Ediciones Obelisco proposa per als méspetits un passeig pel bosc. Amb l'ajuda de les il-lustro-cions de Christopher Canyon, Carol Reed-Jonesexplicaa El árbol del vie;o bosque la interdependènciaque hi ha entre tots els éssers vivents d'un bosc antic ila necessitat, per tant, de protegir-los tots per preservar-ne el conjunt.

EEP: un segell de garantia de compromísamb la conservació

Us suggerim algunes nove-tats editorials de caire bendiferent, ara que segurament l'estiu usregalarà més estones de llibertat. D'una banda -icomençant descaradament pels de casa- us recoma-nem la lectura d'Un doctor al Zoo, el llibre biogràficque el nostre cap de veterinària, Jesús Fernández, haescrit explicant les sevesexperiències com a naturalistai veterinari, i que trobareu ên català i castellà, editat perEdicions de la Magrana. Es tracta d'una obra amena iemotiva que, de ben segur, entretindrà tots els lectors ique animarà més d'un jove a triar la veterinària com avocació i professió.

Quan passegeu pel Zoo,sovint trobeu davant d'unainstol-loció un cartell ambaquest logotip i les siglesdels European endangered

species programmes (EEP). Significa que l'espècie que s'hiallotja forma part d'un programa europeu de cria en captivi-tat d'espèciesamenaçades,coordinat per un tècnic d'un zoo

europeu, membrede l'Associació Europeade Zoos i Aquaris(EAZA). EI conjunt de tots aquestsprogrames i els seusres-ponsablesrespectiusestandirigits per un comitè central, amboficina a la seu d'EAZA a Amsterdam, format per un grupreduït d'experts d'arreu d'Europa. A partir d'aquest any,Conrad Enseñat,el conservador de mamífers del Zoo deBarcelona, forma part d'aquest Comitè. Ens felicitem peraquesta elecció!

8 z o o

Entrevista

NTENA3II!iJ(jG1IIJ1]tm!lrh. , . . .:. ..,..,.. . , . , . ,. , .: . :. . .....,.., u e:

, .. ,..... . .... , "., ' ..

I Entrevista

El marc d'aquesta trobada, elParc Zoològic de Barcelona, ésun escenari conegut i molt apre-ciat per Susanna Griso, moltamant dels animals i que, a mésa més, predi~a amb l'exemple.

Jo sempre he estat envoltadad'animals. Me'ls estimo molt-ens diu la presentadora-o Acasahem tingut tot tipus d'ani-mals; això propiciat pel fot deser família nombrosa. Gossos,gats, hàmsters... fins i tot unaguineu (ja fa anys d'això) serps,tortugues.Ara, gats i gossos,totala vida, de vegadesdos. Tinc ungospastor alemany, [emella, queresponper Duna. Ara té sis anysi em té el cor robat. No sabria

10 Z O O

Sempre he estat envoltadad'animals: gats i gossos,

tortugues, serps i finsi tot una guineu

viurepas senseelsanimals, ambels quals sempre he tingut unbon rotllo.

El Zoo ha estat sempre unescenari habitual de les visitesfamiliars de Susanna Griso.

Qui l'ha vist i qui el veu- enscomentaSusanna Gris(}--.

Abans el Zoo eraple de reixes.Ara s'han tret barreres arqui-tectòniques i l'entorn ha guan-yat molt, com ara els hàbitatsdels goril- les. Potser l'animalmés elegant, per a mi, seria lapantera. El més simpàtic, el doflo el pingüí. Estic segura que lacompanyia dels animals és unabona teràpia per a moltes coses.

Als Estats Units se'ls utilitzamolt als casals d'avis, com aanimals de companyia, ja queproporcionen serenor i estabili-tat.

En el terreny periodístic,Susanna Griso és una profes-sional molt completa; la tascad'informadora i presentadoral'exerceix amb tota naturalitat,sense cap mena d'estridènciani vanitat. Considera tan vàlidun idioma com l'altre per exer-cir la professió. Havia infor-mat sempre en català -tant aCatalunya Ràdio com aTV3-, fins a l'any 1998, enquè passa a informar en cas-tellà per a Antena 3 TV

Al començament d'informaren castellà -apunta la perio-dista- potser tens una mica detemor a caure en alguna "cata-lanada". l ho dic perquè a OlgaViza, que va començar uns anysabans que jo, també li passava,però un cop agafes la dinàmicano tens cap problema. l miraque som molts a comprovar-ho,ja que elsperiodistes i presenta-dors catalans som una bonacolla. En algunes reunions oàpats hem coincidit 20 o30. Nosom pas cap clan, sinó un grupde companys i amics.

Des de l'època de "Tres sen-yores i un senyor", SusannaGriso s'ha forjat a la millor

La popular periodista ho reconeix: "EI dotí és el més simpàtic."Segurament hi coincideix tothom. I també el més estimat per la mainada.

DE TV3 A ANTENA 3 DES DE 1998Diguem que el cognom GR I S O no porta accent, i així farem estalviar errades a tots els qui, perinèrcia, s'han equivocat en pronunciar-loUicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1992. Vacomençar la seva carrera professional dos anys abans a Catalunya Ràdio, on compaginava la sevaactivitat de redactora especialista en economia amb espais d'entrevistes.Va fer ràdio i televisió amb programes d'entrevistes. A TV3, "Tres senyores i un senyor", ambGemma Nierga i Fina Brunel Després va passar al programa "Fora de joc" on donavaa conèixerla cara més humanadels esportistes.EI 1995 va presentar a TV31'informatiu Telenotícies, en l'edició de caps de setmana i noc-turna. Va presentar el programa especial de Re s um de l'A ny •A TVE a Catalunya va presentar l'informatiu Migdia.Va arribar el setembre del 1998 a Antena 3 per presentar, juntament amb Matías Prats, la pri-mera edició de Noticias 1 d'Antena 3 Televisión. Des de gener d'enguany presenta Noticias 2,amb Ernesto Sáenz de Buruaga.

z o o 11

Entrevista, ../:

escola: la propIa feina. Calsuperar els sotracs de lesaudiències, els directes sensexarxa, les incomoditats delsentrevistats esquerps, el verti-gen de les connexions quefallen. Cal desenvolupar agili-tat i reflexos per esquivar ambelegància les trampes deldirecte.

Em miro la competènciaamb total serenor i m'interessomolt pels programes dels altres-afirma la periodista-oConcretament m'agrada forçala gestió que s'està fent a pro-grames de TV3, que dubto quefuncionessin en una altra cade-na. "Veterinaris" i "30 minuts"en són un exemple, amb unesaudiències formidables. J estemparlant de televisió de qualitat,no de subproductes.

Observem que -SusanriaGriso parla amb molta cura isensibilitat dels programes dela competència, precisamentper no ferir susceptibilitats decompanys i companyes ambels quals treballa o ha treba-llat. Malgrat tot, apunta:

Ho dic amb tots els respectes,però programes com "Gran ber-mano" o "Cránicas marcianas '; ami personalment m'interessen benpoc. Són espectacles molt televi-sius, perquè sempre passen cosesalplató de Xavier Sardà. "Granbermano" cal reconèixer que vaser molt innovador, un autèntictrencament, però en aquesta sego-na etapa hi observo un cert can-sament. Els personatges que hiintervenen han perdut la frescorque podien tenir al comença-ment, ja que estan envoltats demassa càmeres i no es comportende forma natural S'ha perdut lagràcia de l'experiment.

12 Z O O

Icom contemplaSusarmaGrisol'espectaclede la política a Cata-lunya, a Euskadi ia Espanya?

entrat en una fase totalmentmancada de debat. Les majoriesabsolutes ja ho porten, això. Pelque fa al País Basc, em preocupamolt.La política catalana per a mi

en aquests moments resulta bas-tant interessant, ja que després demolts anys de majories absolutes,d'un cert avorriment polític, araestan passant coses i l'expectativaper alspropers anys és més interes-sant. Hem d'estar pendents delsmoviments que espuguin produiren elfiaur immediat. La politicaespanyola és a l'inrevés. Hem

Cal dir que aquesta entrevistaté lloc pocs dies abans de leseleccions basques. Tanmateix,Susanna Griso puntualitza:

No crec que canviïn gaire lescosesi elspartits hauran de treba-llar de valent. Des de Madrid lapolítica basca s'estàportant molt

malament. Qualsevol que sigui elresultat electoral caldrà un bonpacte de govern per sortir de lafoscor.

Susanna Griso és una donavital, preocupada pel perquè deles coses. Al final parlem de l'a-patia que sembla descobrir-seen els catalans a l'hora de donarl'empenta definitiva als proble-mes de la Fira, de l'Aeroport,del Metro ... De sobte, canviemradicalment el tema de la con-versa. Hem arribat al dofinari.La tendresa alegre dels dofins, lasuavitat de la pell i els saltsemblemàtics a l'aigua.

Veus?--inJerromp Susanna ~Ja ho he dit, és l'animal més

simpàtic del Zoo. No creus quehem parlat poc dels animals? ."

TEXT: JOAN CASTELLÓ ROVIRA

FOTOS: MARCEL

rJ

boa Constrictor

Els nostres animals

Avui parlarem de l'aigua i d'algunes de les adaptacionsque certs animals han hagut de desenvolupar per viuretan estretament units a aquest element. Els peixos, unainfinitat d'aus i rèptils, a més dels mamífers aquàtics o

marins, viuen a l'aigua i, per tant, s'han adaptattotalment a aquest medi. Han modificat la seva

anatomia iels seus costums per trobar-hi aliment,seguretat i recer, tot i que sense allunyar-se

totalment, la majoria, del medi terrestre.AI Zoo de Barcelona hi ha bons exemples per explicar

aquest procés adaptatiu.

14 Z o o

Algunes aus depenen total-ment del medi aquàtic (rius,aiguamolls o mars) en el qualpesquen i viuen. Els flamencs iels pingüins del nostre Zoo-que es poden observaresplèndidament a les novesinstallacions de què dispo-sen- en constitueixen unexcel-lenr exemple. Els pin-güins (ordre d'aus on s'in-clouen 18 espècies) viuen aaira mar, el seu biòtop es pre-dominantment pelàgic i habi-ten les zones temperades i fre-des de l'hemisferi meridional.S'han adaptat a l'aigua mit-jançant una sèrie de mecanis-mes curiosos: les ales s'hantransformat en aletes, demanera que l'articulació de lamà amb el colze ha quedatfixada, si bé fan servir elspoderosos músculs pectoralsper "volar" sota l'aigua, igualque altres aus ho fan a l'aire.EI plomatge del pingüí és d'as-pecte escatós, llis, fort i imper-meable, i quan neda sota l'ai-gua conserva una capa d'aire,la qual redueix la resistènciade l'aigua i posteriorment liserveix per ascendir. És peraixò que quan neda sota l'ai-gua deixa una fina estela debombolles d'aire. Les plomespreserven l'au de les baixestemperatures aquàtiques, peròen el cas de les espècies de cli-mes temperats (com el pingüíde Humboldt del Zoo deBarcelona) el plomatge ésmolt més fi i té com a missióprincipal l'eliminació de l'ex-cés de calor. A més, e! cos ésde perfil hidrodinàmic, lespotes s'insereixen molt enrereen el tronc i la cua i les potespoden actuar com un timó.Finalment, igual que moltspeixos d'alta mar, e!s pingüinstenen la part inferior de! cosblanca i la superior fosca, la

Z o o 15

Els nostres animals

qual cosa els permet camuflar-se davant els seus principalsenemics, les orques.

Contràriament, els flamencss'han adaptat totalment perbuscar l'aliment en estanys illacs d'alta salinitat (fins i tot aaltituds elevades dels Andes).Es posen en aigües poc pto-fundes i filtren petits organis-mes mitjançant el bec, llarg icorbat, mentre les potesremouen els fons sorrencs ofangosos. Si dels pingüins enscridava l'atenció l'adaptacióper nedar sota l'aigua, en elsflamencs ens sorprèn l'especia-lització pel que fa al tipus d'a-limentació. Segons les espè-

16 Z O O

cies, s'alimenten de petitscrancs, cargols, cucs, larvesd'insectes, algues, protozous,etc.

Entre els rèptils tambétenim exemples curiosos enalguns habitants del Zoo. Mésd'una tercera part de les tortu-gues vivents actualment per-tanya la família dels emídids,composta per tortugues essen-cialment d'aigua dolça. Lestortugues han colonitzat elsrius i els mars de tots els conti-nents. Tanmateix, els rèptilsque criden més poderosamentl'atenció del públic per la lle-genda que els envolta, la forçai la grandària, són els coco-

drils. Tots els diferents tipus decocodrils i caimans depenenen gran manera de l'aigua, sibé provenen d'avantpassats devida terrestre. Els solem veureen actitud mandrosa, comendormiscats (a l'aguait) dinsl'aigua o a les vores dels rius illacs. Mitjançant la cua i lespotes del darrere aconseguei-xen impulsar-se fins fora del'aigua amb tal rapidesa quearriben a capturar mamífersque es troben a alguns metresde les vores. Els cocodrilspoden nedar amb el musellobert, perquè disposen d'unamena de tel muscular situat ala regió posterior de la gola

que tanca l'espai rinofaringi iimpedeix l'entrada de l'aiguacap a les vies respiratòries.Només els queden fora de l'ai-gua els orificis nasals per tal depoder respirar.

Els mamífers marins (bale-nes, dofins, lleons marins,foques i llúdries) ja han estattractats en aquesta revista ambfreqüència i són àmpliamentconeguts pels nostres lectors,però també hi ha altres mamí-fers, no tan espectaculars comaquests, que s'han adaptatigualment al medi aquós. Així,els capibares són els més gransrosegadors vivents, atès quepoden arribar a pesar 50 kg.

Poblen des del Panamà fins alRío de la Plata. Viuen sempreprop de l'aigua i són bonsnedadors tant a la superfície.com submergits, gràcies a lapresència d'una curta mem-brana interdigital natatòriaque els uneix els quatre ditsanteriors i els tres posteriors.Aquest gran rosegador es pro-veeix d'herbes, arrels i escorcesfora de l'aigua, i de plantesaquàtiques a les zones panta-noses. Entre els seus enemicsnaturals (al marge de l'ésserhumà) destaca el jaguar, elqual el sorprèn i l'ataca durantla nit, quan és a terra o a lavora de l'aigua, perquè tot i ser

bon nedador, no seria capaç decaçar-lo a l'aigua.

Una altra curiosa adaptacióal medi aquàtic es dóna enl'hipopòtam, un animal quedepèn completament de l'ai-gua i viu a les vores dels rius iels llacs. Té un tronc gairebécilíndric, amb un musell moltample i les potes curtes peròmassisses. La pell és llisa, bri-llant i molt poblada de glàn-dules mucoses, les secrecionsde les quals mantenen la pellsempre humida i lliscosa perfacilitar-li el desplaçament perl'aigua. La cua, curta, estàaplanada i eixamplada a lapunta. La forma corpulenta i

arrodonida del cos de l'hi-popòtam no es deu a la presèn-cia de greix (com s'esdevé, perexemple, en les foques), sinó aun predomini del teixit mus-cular sobre el gras. Els orificisnasals es tanquen durant laimmersió per l'acció d'unmúscul especial i, com passavaen el capibara, els dits estanunits entre si mitjançant unapetita membrana natatòria.Aquests animals eviten elscorrents d'aigua forts i la sevamanera de nedar és més aviatun lliscament, deixant-seendur per les aigües. En algu-nes ocasions l'hipopòtam arri-ba a submergir-se tant que

només li sobresurten de l'aiguaels ulls, les orelles i el nas, coms'esdevé en el cocodril i el capi-bara. Tot això ens permetcomprovar com espècies moltdiferents adquireixen compor-taments similars condicionatspel biòtop que ocupen.

En una altra ocasió tracta-rem d'aquells animals ques'han adaptat a la situaciócontrària, és a dir, a la vidamolt lluny de l'aigua, endeserts secs i àrids. Tambétenim alguns d'aquests animalsal Zoo de Barcelona, però aixòja és una altra història... .~

JESÚS FERNÁNDEZ

Z O O 17

ADOPTANTSPARTICULARS

ÀLEX CRUZ i LORENA ESCAMILLA2 com-us, I ORN'GcTA.'

MIQUEL FERNÁNDEZ ARAGONtsI PA.\TERA t\EGRA

PAULA GABARRELLA DEL RíoI GIRAFA

COLLA DEL DRAC DEL POBLENOUI IGUA\iA RI~OCERm,T

CLUB INFANTIL I JUVENIL DEBELLYlTGTE

I SCRlCATA

ANTONIO HERNANDO OLlVÉI GORIL LA

GEMMA SÁNCHEZ EDOI GOSSET DE LJ:S PRADIRleS

ANNA M. CRISTOBAL I CRIBILLÉSIORANGUIAN

ROSA COLELL DE VALLI TIGRE

ALFREDO GARGALLOI PANDA VERMELL

RICARD MASSAGUÉI PINGOI

EMMA CANALSIJAGUAR

EMPRESES I ENTITATS COL LABO RAD O RES

PINGüí

SONY

FLOQUET DE NEU

PUBLISERYEIServeis de Publicitat Exterior

PANTERADE LES NEUS

Fundació ..,U...."....Territori i Paisatge

CAIXA CATALUNYA -O-

LLÚDRIA

LLEÓ MARíDE CALIFÒRNIA

~ FUJIFILM

LLEÓ DIANGOLA

AGFA.

GUARÀ

'NDUSf.'AS f'fAN, S.A.

CAPIBARA MUNI TIGREDE SUMATRA

~ ~ Ci: ~"~o~AtlsASCALlER

BASI, S.A. LABORATORIOS

COCODRILDEL NIL

f\igües de Barcelona

FLAMENC DE CUBA IXILE

PORC IBÈRIC

1natutano

TORTUGA GEGANTDE LES

SEYCHELLES

S&C LYNX·

GUEPARD LINX

Internacional per a la Conservació de laNatura (UICN), preparades per la Comissióde Supervivència d'Espècies, la situació deljaguar (Panthera oncà) és de risc menor, peròaviat canviarà a un dels nivells d'amenaçamés greu.

ExtintaExtinta en estat silvestreCríticament amenaçada

AmenaçadaVulnerableRisc menor

Dades insuficientsNo avaluada

EI nostre Zoo

En molts llocs de la terra espoden trobar animals quedesperten en Fhom« molt més que tots els altres~un

sentiment de respcac, admiraaá i temor alhora. D'aquestsanimals s'expliquen històries llegendàrie~ s'exageren lesseves capacitatsfoiques i d'intef.ligència~ entren aformarpart de la cultura de la zona i a lafi es converteixen en

autèntics mites vivents. Un cas que tenim ben aprop nostreés el de l'ós oru; un veritable mite de les nostres muntanyes

qu~ malauradamcru, avui es troba en greuperllld'extinclo al nostrepaís.

EI nostre Zoo

LÓs bru (Ursus arctos) és unpoderós mamífer de l'ordre delscarnívors que, antigament,ocupava la major part de l'he-misferi nord: des d'A!aska i elCanadà fins' a Mèxic al'Amèrica del Nord, Europasencera, el centre d'Àsia, des deSíria fins a l'Himàlaia, i tot elnord d'aquest continent fins ala península de Kamtxatka i elJapó. Actualment, però, hadesaparegut del tot d'àmplieszones d'aquesta històrica àreade distribució; en moltes d'al-tres, les seves poblacions sónmolt reduïdes i avui només se'npoden localitzar poblacionsencara abundants en determi-nades regions d'A!aska, elCanadà i Sibèria.

Les dues úniquespoblacions

d'aquesta espè-cie a la penínsulaIbèrica es troben

en greu perilld'extinció.

El seu hàbitat original era elbosc, preferentment el deplana, però la contínua perse-cució a la qual ha estat sotmèsper part de l'home des de fasegles l'ha arraconat als indretsmés allunyats de la nostrapresència. És per això que ara eltrobem quasi exclusivament ales muntanyes, l'últim refugique li queda per poder seguirdesenvolupant la seva reservadai quasi sempre tranquil-laexistència d'autèntic "senyor"del bosc.

I és que, a part de l'home, noté gaires enemics. La seva força

26 Z O O

i la seva grandària fan que quasicap animal s'atreveixi a plantar-li cara. I això malgrat que lesseves dimensions varien molt alllarg de la seva amplíssima àreade distribució. Hi ha races peti-tes, com la que habita alCantàbric, on els mascles adults

pesen entre 180 i 200 kg; d'al-tres més grans, com la delPirineu, amb mascles que fanfins a 2 m de longitud i pesenfins a 300 kg, i autènticsgegants, com els que viuen aA!aska, i concretament a l'illaKodiak, que fan més de 3 m de

longitud i arriben a pesar quasi500 kg. En tots els casos, lesfemelles són entre un 20 i un25% més petites.

Lalirnentació de l'ós bru ésun magnífic exemple d' ornni-vorisme, ja que és un animaloportunista que aprofita gaire-

bé tot el que pot trobar en el seuhàbitat. I no pas en petita quan-titat, ja que, si pot, arriba adevorar fins a 12-15 kg d'ali-ment al dia.

D'aquesta manera, quan ésl'època adequada, consumeixtota mena de productes vege-tals, com fruites, llavors, gra,tubercles, herba tendra o baies.Li agraden molt els bolets isobretot les tòfones. Es deleixper la mel, tant la que pot acon-seguir de les arnes salvatges comla pertanyent a l'home. Aquestcostum ocasiona certs conflictesamb els apicultors, que sovintveuen destrossades les sevesarnes després de la visita d'und'aquests grans golafres.

Captura amb freqüència ani-mals de petita grandària, tantinvertebrats (cucs, cargols, lli-macs, escarabats i formigues)com vertebrats (granotes, sar-gantanes, talps, musaranyes,lirons, conills i ocells), que potsorprendre al niu o el seus ous.(Per exemple, al Pirineu i alCantàbric es tenen notícies dedestrucció de postes de gall fer.)És un gran pescador, habilitatque només es dóna de maneraesporàdica a les nostres contra-des, però que en determinadesregions septentrionals és un tretcaracterístic de les poblacionsd'ósses (de fet, el salmó arriba aser una part fonamental de ladieta d'aquests animals). Itambé és capaç de caçar animalsja més voluminosos com cabi-rols, isards, porcs senglars, cér-vols o bestiar domèstic, un altreseriós punt de conflicte en laseva relació amb l'home.

Finalment, és un gran consu-midor de qualsevol tipus decarronya, petita o grossa, quetrobi en els seus dominis. Unautèntic gourmet, encara queno gaire escrupolós en les sevespreferències alimentàries.

És un animal de costumsdiürns i solitaris. Els masclesviuen en amplis territoris quepoden abastar els d'algunesfemelles, sempre més petits;però els dos sexes només esrelacionen de manera directadurant l'època de zel, cap alprincipi de l'estiu a les nostresmuntanyes. Després de 7-8mesos de gestació, neixen 1 o2 cadells (de vegades 3 i fins itot 4), que són espectacular-ment petits i desvalguts. En e!moment de! part, els ossetstenen els ulls tancats, notenen pèl i pesen tan solsentre 350 i 400 g. Neixen enple hivern, però a l'interiordels confortables refugis,quasI sempre coves, en els

quals es retiren aquests animalsdurant l'època freda de l'any.

Malgrat el que s'acostuma apensar, aquest comportamentno és una veritable hivernació,que implica l'alentiment de lesfuncions vitals a la mínimaexpressió, sinó que és tan sols elque es podria considerar un"somni hivernal". Els animalstenen poca activitat i dormenquasi tot e! dia, però es podendespertar amb facilitat i, de fet,sovint surten d'aquesta aparentletargia. El que no fan en aquestperíode és menjar, i els exem-plars sobreviuen gràcies a lesreserves de greix que han acu-mulat durant l'estiu i la tardor.

Doncs bé, aquest emblemàticanimal està desapareixent a poc

a poc del nostre planeta. Enespecial, les poblacions mésmeridionals de tota la seva àreade distribució es troben en greuperill d'extinció.!, dins d'aques-tes, trobem les dues úniquesque sobreviuen a la penínsulaIbèrica: la del Cantàbric i la delPirineu.

La població del Cantàbric ésla que encara té algunes possibi-litats de viabilitat, ja que estàformada per 80-100 animals.Però amb el problema que estroba separada en dos nuclistotalment separats entre ells: e!nucli oriental (Cantàbria,Astúries i Castella i Lleó), amb20-25 animals, poques femellesreproductores i molta endogà-mia, i e! nucli occidental(Astúries, Castella i Lleó iGalícia), amb 60-70 individus,que per primera vegada des defa anys sembla mantenir-se esta-ble i, fins i tot, mostra unacerta tendència a la recupera-ció, com ho demostra lapresència confirmada d'al-menys 7 femelles amb criesdurant l'any 2000.

z O O 27

EI nostre Zoo

La situació de l'ós delPinneu, en canvi, és autèntica-ment dramàtica, de pràcticaextinció. També tenia fins fapocs anys dues poblacions deltot separades: la del Pirineuoccidental (França, Aragó iNavarra), que l'any 2000 estavaformada tan sols per 6 exem-plars, i la del Pirineu central(que també incloïa Catalunya),donada.ja per extingida.

Davant d'això, els governsd'Espanya i França van decidirportar a terme un projecte Lifede reintroducció de l'ós bru alPirineu central. Així, els anys1996 i 1997 es van deixar anardues femelles, Ziva i Mellba, iun mascle, Pyros (tots tres cap-

turats a les muntanyes d'Eslo-vènia), a la vall francesa deMelles, a pocs quilòmetres de laVall d'Aran. Desgraciadament,aquesta iniciativa no s'ha fetamb la suficient feina prèviad'informació dirigida de mane-ra específica als habitants de lesregions afectades, especialmenta les comarques catalanes, i aixòha provocat un importantrebuig popular que ha paralit-zat de moment aquest progra-ma. Malgrat tot, la situacióactual és que al Pirineu centralara hi viuen també 6 animals:Pyros, Ziva, dos cadells d'a-questa i dos cadells de Mellba,que no fa gaire va morir a tretsd'un caçador francès en un des-

graciat "accident". En el Zootenim ara mateix tres exemplarsd'ós bru: Bubu, una femellaadulta que va néixer a les nostresinstal-lacions el dia 28 de generde 1987, i una parella jove d'a-nimals procedents del Zoo deBojnice (Eslovàquia): un mascled'uns 6 anys, que va arribar eldia 18 de desembre de 1995 ique ja comença a ser un magní-fic i poderós exemplar, i unafemella que no té ni un any ique va arribar aquí el dia 28 dedesembre de l'any passat.Aquesta jove femella encara ésmassa petita per poder estar encompanyia del mascle i, pertant, de moment veureu els dosanimals sempre per separat a les

seves instal-lacions. Però, d'aquía un temps, quan ella tingui l'e-dat i la grandària suficients, lanostra intenció és formar ambaquests dos animals una parellareproductora que ens permetiaugmentar el nostre nombred'exemplars, i col- laborar així enels programes internacionals decria en captivitat d'aquesta ame-naçada espècie.

Més endavant, si les coses esfan millor i el programa Life estorna a posar en marxa, tambépodríem, per què no, ajudar finsi tot en aquest esperançadorprojecte de reintroducció de l'ósbru al Pirineu. .~

RAFAEL CEBRlAN

Continuant les obres de millora i adequació dels hàbitats dels animals, aquestprimer semestre s'han remodelat les antigues instaHacions dels ossos. Lesquatre instaHacions, construïdes segons les més avançades tècniques alsanys 60, ja havien quedat antiquades i necessitaven una millora urgentment.Els principis que han guiat tot el projecte han estat: guanyar espai per als ani-mals, modificar el paviment, fer de nou el llac present a les instal'lacions,incorporar-hi vegetació i millorar la visió del públic menut.La decisió més important ha estat reservar tot l'espai actual per exhibir-hinomés una espècie d'ós: l'ós bru, i poder unir les 4 instaHacions per fer-nenomés dues de ben grans, que a més estan comunicades. D'aquesta manera,s'ha passat a doblar l'espai útil per als animals.L'altre gran canvi és la utilització de diversos paviments (escorça de pi, sorra,còdols de riu, aigua) que permeten als animals gratar, rascar-se, buscar-himenjar i els donen diferents elements de joc i noyes distraccions. S'hancoHocat pedres de muntanya de grans dimensions per augmentar la topogra-fia.La incorporació de vegetació a dins dels hàbitats ja és una pràctica habitualal nostre Zoo, i en aquest cas hi hem plantat una magnífica surera de 6 md'alçada i un cirerer d'arboç de 4 m ben protegits per una tanca de ferro.També ens hem atreyit a plantar-hi alguns arbusts baixos, sense cap protec-ció, que, per ara, els animals respecten força.Finalment, per fer més bonic tot l'entorn, s'han tornat a pintar les parets delfons en tons que imiten la roca, s'ha coHocat una bomba al llac per tal de ferrecircular l'aigua i poder mantenir una petita cascada, i un yidre coHocat a lazona de visió del públic, que permet que els més petits puguin observar comes banyen els animals.

28 Z o o

L'Educació al Zoo nodescansa a l'estiu

EI Departament d'Educació del Parc Zoològic de Barcelona fou creat l'any 1975 amb lavoluntat d'aconseguir un major aprofitament pedagògic i cultural dels animals de la nostracoNecció. En els més de 25 anys de camí, hem atès, de manera directa, més d'un milió

de persones que han aprofitat les nostres diferents ofertes culturals.

r ACTIVITATS D'EDUCACIÓ NO FORMAL

Les propostes educatives d'educació no formal tenen uncaràcter ludicopedagògic, però mantenen el rigor i procu-ren desvetllar sentiments d'admiració, respecte i comprensióenvers els animals i la seva problemàtica de conservació.

ELS CASALS DE ZOOLOGIA s'obren tambédurant el mes d'agost, i passem d'una oferta

de 1.400 a 2.000 places.

Els casals són cursos per a infants de 5 a 14 anys impartitspels educadors biòlegs del Zoo amb l'ajut dels nostresvoluntaris, Amics del Zoo, que es porten a terme en èpocade vacances escolars, de 9 a 16 h, i que tenen una duradad'una setmana. S'hi combinen estones de treball teòric id'estudi amb d'altres d'observació i contacte directe amb elsanimals del Zoo. S'hi fan grups per edats.

Programa casals d'estiu

30 i 31 juliol i 1, 2 i 3 d'agost: Com es cuiden els cadells (5 . 14 anys)6, 7, 8, 9 i 10 d'agost: EIZoo portes endins (5 - 14 anys)20, 21, 22, 23 i 24 d'agost: Animals en perill (5 - 14 anys)27, 28, 29, 30 i 31 d'agost: Viatges fantàstics (5 - 14 anys)

3, 4, 5, 6 i 7 de setembre: Ponis i cavalls (5 - 7 anys)o Les aus i els mamífers (5 - 14 anys)

12, 13 i 14 de setembre: Ponis i cavalls (5 - 7 anys)o Els nostres amics dofins (5 - 14 anys)

Preu (dinar inclòs): els de cinc dies, 20.250 ptes. socisZoo-Club; 22.500 ptes. no-socis.Els de tres dies,12.150 ptes. socisZoo-Club; 13.500 ptes. no-socis.

Es pot fer la inscripció trucant al telèfon 932 256 787. Elpagament es realitza mitjançant un ingrés al compte deCaixa de Pensions núm. 2100-1198-35-0200055001.Atenció: quan feu l'ingrés, heu d'especificar el númerode referència.

Els DISSABTES INFANTILS: és una acti-vitat adreçada a nens i nenes de 5 a 12anys, en què, durant tres hores, de 10a 13 h, un educador els presenta uno més animals de la nostra col-Iecció,i els explica com en tenim cura al Zooi com viuen en estat salvatge i també fanun treball pedagògic complementari. Aquestaactivitat es troba en fase de reestructuració i d'ampliació.

Calendari1 de setembre: Animalsverinosos

8 de setembre: Balenes que canten15 de setembre: La pantera trapella22 de setembre: Les cries del Zoo29 de setembre: Foques i dofins

Preu per dissabte: 1.400 ptes., socis Zoo-Club; 2.400ptes., no-socis. Cal inscriure-s'hi per telèfon al 932 256 787

fins al dijous anterior a l'activitat.

LES FESTES D'ANIVERSARI se celebren el dissabte i el diu-menge al matí de 10.30 a 13 h i continuen tenint una grandemanda.

ELS CURSOS DE TEMES ZOOLÒGICS PER AJOVESI ADULTS que organitzem durant el curs escolar i a l'estiu,sobre temes relacionats amb els animals i la natura, s'estanremodelant perquè en alguns cursos s'obtinguin crèditshomologats per les diferents universitats càtalanes.

z O O 29

ACTIVITATS D'EDUCACIÓ FORMAL

JORNADES DE PORTES OBERTES PERA ENSENYANTS

El dia 7 de setembre de 200 1, obrirem les portes a tots elsensenyants per mostrar-los en directe les diferents propos-tes educatives que els oferim per al curs 2001-02.A més, aquest curs, per tal d'afavorir-hi l'assistència delsensenyants d'arreu de Catalunya, estem preparant unes jor-nades de presentació de les nostres activitats a Tarragona,Lleida i Girona.

VISITES COMENTADES I TALLERS

Durant els dies feiners i també el dissabte al matí, el nostreDepartament ofereix un servei de visites guiades per educa-dors del Zoo a grups, escoles i altres entitats educatives.Les visites comentades es componen d'una introducció teò-rica impartida per l'educador, il-lustrada amb diapositives,i/o materials provinents dels animals, i un recorregut per lesinstal-lacions del parc Zoològic on, davant dels animals,se'ls explica el que van veient. Durant el recorregut tenenl'oportunitat de veure algunes instal-Iacions interiors,no accessiblesal públic en general.A més dels temes oferts, també treballem per projectes fentla visita a mida de les diferents necessitats. La durada de lesvisites varia segons l'edat dels alumnes, però solen durarunes dues hores.

Programa visites comentades

Coneguem els animals 6a8anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 525 ptes. per alumne (3,15 euros)Els mamífers 9 a 11 anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros)· + 525 ptes. per alumne (3,15 euros)Les aus 9 a 11 anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 525 ptes. per alumne (3,15 euros)Els amfibis i els rèptils 9 a 11 anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 525 ptes. per alumne (3,15 euros)Els vertebrats 9 a 11 anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 525 ptes. per alumne (3,15 euros)La fauna catalana 9 a 18 anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 525 ptes. per alumne (3,15 euros)Els animals en perill d'extinció 9 a 18 anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 525 ptes per alumne (3,15 euros)Mira i toca 9 a 12 anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 525 ptes. per alumne (3,15 euros)La reproducció 12 a l8anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 525 ptes. per alumne (3,15 euros)L'alimentació 12 a 14 anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 525 ptes. per alumne (3,15 euros)Les adaptacions 12 a 14 anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 525 ptes. per alumne (3,15 euros)

I L'evolució 16 a 18 anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 525 ptes. per alumne (3,15 euros)EI funcionament del Zoo Totes les edats 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 525 ptes. per alumne (3,15 euros)EI comportament 16 a 18 anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 525 ptes. per alumne (3,15 euros)

30 z o o

Un cop finalitzada la visita comentada amb l'educador, el grup pot quedar-se a passar la resta del dia en el recinte del ParcZoològic fins a l'hora de tancar.

La característica principal dels tallers és que la participació dels alumnes és molt activa i que gran part del treball es realit-za en aules especialment equipades, on els alumnes han de manipular diferents tipus de materials. La visita als animals de lacol-lecció amb l'educador és més curta o inexistent; per això, en aquest últim cas, la condueix el mateix professor.

Taller sobre la biodiversitat

3 a Sanys

10 a 12 anys

7.350 ptes. grup (44,17 euros + 525 ptes. per alumne (3,15 euros)

Taller Combi 3 a Sanys 1.365 ptes. per alumne (8,20 euros)

Taller d'animals de granja 3 a Sanys 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 630 ptes. per alumne (3,78 euros)

Taller d'animals salvatges

Taller visita dels vertebrats 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 580 ptes. per alumne (3,48 euros)12 a 16 anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 580 ptes. per alumne (3,48 euros)

Taller de nutrició i reproducció 14 a 16 anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros)+580 ptes. per alumne (3,48 euro~

Taller d'invertebrats 14 a 16 anys 7.350 ptes. grup (44,17 euros) + 580 ptes. per alumne (3,48 eurOs)

En tots els casos la data i l'hora de la visita s'han de concertar trucant al telèfon 93 225 67 87 del Departament d'Educacióo per correu electrònic: escolazoo@mail.cinet.es o per fax: 93 225 25 63. Com més aviat es fa, més probabilitats hi ha depoder-la realitzar el dia i l'hora desitjats.

z O O 31

CURSOS PER A LA REALITZACIÓ DEL TREBALLDE RECERCA DE BATXILLERAT

Els animals del Parc Zoològic són sovint escollits pels estu-diants de batxillerat per portar a terme el treball de recercai, per aquest motiu, hem preparat un curs, amb la finalitatde guiar els alumnes i donar-los assessorament a l'hora d'e-laborar el treball.El curs consisteix en tres sessions d'una tarda, en horariextraescolar, de 15 a 17 h, en les quals se'ls ofereix informa-ció general i específica del treball que volen realitzar, labibliografia general i específica, una entrevista amb el con-servador i/o cuidador de l'animal o animals sobre els qualsfan el treball i un nombre variable de visites al Zoo, en elsdies i horaris que desitgin els alumnes per poder fer lesobservacions que creguin necessàries.

El preu és de 6.500 ptes. per alumne (39 euros)i cal reservar plaça al 93 225 67 87.

Amb un esperit de superació constant, estem treballant permillorar l'atenció i la comunicació amb els ensenyants, perinformar-los de les nostres ofertes. Per aquest motiu, s'in-troduirà a la nostra web una nova icona d'educació, en laqual s'oferirà informació sobre tots els programes escolarsdisponibles per als diferents nivells educatius. Esperem que,

32 Z O O

amb aquesta nova eina, les nostres propostes assoleixin ple-nament les expectatives d'alumnes i ensenyants.A més de penjar la informació a la web, també estem prepa-rant un CD-ROM que s'enviarà a començament de curs atotes les escoles de Catalunya i que contindrà la mateixainformació bàsica.L'objectiu d'aquestes propostes és facilitar la feina als mes-tres i que, en escollir un tema per treballar amb els seusalumnes, l'activitat no quedi reduïda a una sortida puntuali anecdòtica, sinó que funcioni com una unitat de progra-mació. Òbviament, les propostes de treball per fer abans idesprés de la visita són un suggeriment i poden ampliar-se oreduir-se d'acord amb les necessitats i el nivell dels alumnes.Tot aquest material estarà disponible a partir de l'inici delproper curs i esperem rebre els vostres comentaris i suggeri-ments perquè siguin un instrument plenament eficaç.El nostre Zoològic, com tots els de prestigi, segueix l'es-tratègia mundial dels zoos per a la conservació, que marca,d'una manera molt clara, la importància que té l'educaciórealitzada en els zoològics i planteja el paper que els depar-taments d'educació han d'atènyer per tal d'afavorir el pasdels zoos actuals a veritables centres de conservació. És enaquesta línia que dirigim tots els nostres esforços .• ~

M. JOSEP NOTÓ

Responsable del Departament d'Educació

... ..t . •

...

... .. "

. . .~ .

Oferta gastronómicadurante su visita al ZOO

Bocadillos fríos y calientes

Diversos tipos de hamburguesasNuggets de PollaSticks de MozzarellaPaellas

"Escalivades", "EsqUeixades"Carnes a la BrasaGambas a la Brasa(10% Oto SOCios)

Espaguetis, Raviolis, PizzasEscaloPines al limónPaellas(10% Oto SOCios)

En todas las Cabañas encontraráuna gran variedad deHelados y Refrescos

En todas las islas Vendingencontrará Refrescos,Cervezas y sólidos

Una Caja con un Menú

compuesto de: Ensalada verde,Pollo asado, Patatas fritas,

Bebida, Pan y Cubiertos Por 1.300 ors.(De venta en la cabaña al lado de los Osos)

----Barcelona

~

MENTArestauraClO

Conservació

ProvínciaAorística

de Califòrnia

PolinèsiaMicronèsia

ero •

PolinèsiaMicronèsiao

'{,o o Q Q

o o000

Karoo suculent ~

tProvíncia

llarística del CapNava Zelanda

ELS 25 LLOCS CRÍTICS DE LASi darrerament se'n parla tant

és perquè la biodiversitat delplaneta s'està reduint a un ritmeaccelerat. Si bé l'extinciód'espècies és un fenomen tannatural com la seva aparició, escalcula que actualment la taxad'extinció d'espècies és 50 vega-des més gran que el que fóranatural. El model econòmic iproductiu de la societat indus-trial és especialment destructiudel medi i la xifra d'extincionsn'és un indicador.

Tanmateix, cal no oblidarque el medi que hem estat per-judicant a consciència durantels darrers segles -sobretot alsegle XX- també ens acull anosaltres, els humans i que, sibé fins ara hem pogut esquivar

,

- -Biodiversitat, una paraula inexistent ta una dècada, que avui dia va de boca en boca. Peròquè vol dir exactament? En realitat no és més que una nova manera abreujada de reterir-se a un concepte molt antic: el de la diversitat biològica o simplement el de la gran varie-tat i riquesa de la vida a la Terra.Aquesta varietat es manifesta en diferents àmbits; tantla varietat genètica dins de les espècies, com la varietat d'espècies dins dels ecosistemes

i la varietat d'ecosistemes dins de la biosfera són aspectes de la biodiversitat.

34 Z o o

o

les pitjors consequencies delnostre menyspreu per l'ambientque ens envolta, a la darrerameitat del segle XX s'ha fetpalès que la situació comença-va a ser força preocupant.

Malgrat que ja hem pogutadonar-nos de la destrucció queestem ocasionant, el procéscontinua. Segons la UnióMundial per la Conservació dela ~atura (UIC~), mésd'11.000 espècies de plantes ianimals es troben en perill d'ex-tinció en un futur proper, i a l'i-nici del segle XXI es veurà elconjunt d'extincions mésimportant des que van desa-parèixer els dinosaures fa mésde 60 milions d'anys. Si parlemnomés dels vertebrats, que sónel grup animal que coneixemmillor, aquestes xifres signifi-quen que aproximadament un24 per cent de les espècies de

mamífers, un 12 per cent de lesespècies d'ocells, un 25 per centdels rèptils, un 20 per cent delsamfibis i un 30 per cent delspeixos avaluats (que són nomésuna petita part de les espèciesde peixos existents) es troben enperill.

La causa principal és lamateixa a tot arreu: la destruc-ció directa i la degradació delshàbitats naturals estan deixantmoltes espècies sense lloc mate-rial on viure.

La nostra societat està encondicions de poder evitar,o almenys pal-Iiar, aquestdesastre, però per aixòcalen mesures de granabast i una important

mobilització de recursos, ésa dir, diners. Com que els

recursos que es dediquen a laconservació són forçosamentlimitats, potser valia pena ana-litzar quina és la millor mane-ra d'invertir-los. Dit d'unaaltra manera, com es pot obte-nir el màxim rendiment, entermes de conservació, delsdiners que s'hi aboquen, demanera que es puguin establirprioritats.

Una manera de fer-ho ésidentificar zones o regionsconcretes que compleixin duescondicions: la primera, que hihagi una important concentra-ció d'espècies endèmiques

Z o o 35

Conservació

(això vol dir que només viuenen aquesta zona), i la segona,que experimentin una accele-rada destrucció d'hàbitats.Aquests són els llocs crítics dela biodiversitat, segons ungrup de científics que, aplicantels criteris esmentats, recent-ment ha proposat 25 d'aques-tes àrees a tot e! món. La ideaés que si es concentren elsesforços allà on és més necessa-ri i on s'obtinguin els millorsresultats, pot establir-se un sis-tema de resposta sistemàticaper afrontar les extincions agran escala.

Els llocs crítics seleccionatscontenen, en conjunt, elsúnics hàbitats de! 35% de lesespècies de vertebrats i de!44% de les espècies de plantesde tot e! món. Aquest conglo-merat d'espècies ocupa actual-ment un 1,4% de la superfícieterrestre, mentre que original-ment n'ocupava e! 12%. És adir, els llocs crítics de la biodi-versitat són en realitat e! quequeda dels hàbitats d'una partmolt important de les espèciesanimals i vegetals de! planeta,que globalment han perdut e!88% de! seu territori.

Encara que tots compleixenles condicions establertes perser inclosos en la llista-abundància d'endemismes idestrucció dels hàbitats-, elsllocs crítics de la biodiversitatsón bastant diversos quant aextensió, nombre d'endemis-mes i pèrdua d'hàbitat regis-trats. Entre les 25 zones predo-minen els ecosistemes de selvatropical, que apareixen en 15llocs crítics, seguits dels detipus mediterrani, que són 5.D'altra banda, 9 d'aquestsllocs estan formats totalment oparcialment per illes. Gairebétotes les illes tropicals estanincloses en algun dels llocs crí-

36 Z O O

tics. Cinc llocs -Andes tropi-cals, Sunda, Madagascar, boscatlàntic brasiler i Carib- con-centren e! 45% de! total de lesespècies incloses en e! conjuntdels llocs crítics, i cadascunconté e! 2% de les plantes de!món. D'aquests cinc llocs, 4han perdut més de! 90% delshàbitats originals, i l'altre -e!Carib-, e! 89%. El 62% de lasuperfície que correspon alconjunt dels llocs crítics no técap mena de protecció legal.

Cal destacar que la nostraciutat de Barce!ona i la resta deCatalunya es troben enclava-des en un dels 25 llocs críticsassenyalats a l'estudi: la concade la mar Mediterrània. Detots els llocs crítics de! planeta,aquest és precisament e! queha perdut més superfície d'hà-bitats originals; només en con-serva e!4,7% i, d'aquesta peti-ta fracció, només e! 38% gau-deix de protecció legal; d'altrabanda, la Mediterrània és e!tercer lloc en nombre de plan-tes endèmiques: unes 13.000.

Per als autors d'aquest tre-ball, la definició dels llocs crí-

tics ha de servir per canalitzarels recursos destinats a la con-servació de la biodiversitat iorientar les inversions necessà-ries. És important destacarque, quan parlem de conservarla biodiversitat, no defensemun caprici de rics que no tenenres més a fer. Aquesta no ésuna qüestió secundària quepugui ajornar-se davant d'al-tres prioritats que sovint espresenten com més peremptò-ries: la marxa de l'economia, lacreació de llocs de treball, lalluita contra la pobresa. Dequè serviria assegurar un parellmés de dècades de creixementirresponsable, que no tan solsno soluciona la pobresa sinóque en crea, si al final ens tro-bem un planeta que s'encami-na definitivament cap alcol-lapse?

Si no es prenen les mesuresadequades, l'extinció massivad'espècies no es podrà aturar.Malgrat que algú pugui pensarque això és irrellevant en l'es-quema general de les coses, e!fet és que constituirà e! pitjordesastre ecològic que hagi

afrontat la humanitat en totala seva història i sobretot e!més difícil de reparar.L'evolució trigaria milionsd'anys a produir un conjuntd'espècies noves que poguésrestituir la biodiversitat primi-tiva, i això és molt més tempsde! que la nostra espècie haexistit. Veritablement ens tro-bem en un moment decisiu dela nostra història com a espè-cie; e! futur a llarg termini dela biosfera dependrà de comactuem en les properes dèca-des. És cert que en e! passat laTerra ha vist altres extincionsmassives i, en canvi, la vida hacontinuat; però també és certque després de cada un d'a-quests episodis totes les espè-cies més grans i conspícueshan desaparegut, i no hi hadubte que ara mateix nosaltresen som una ...

JOSEP-LLUíS MELERO

EI zoo verd

EI zoo verd

Les particularitats dels nostres arbresi plantes són prou importants per

publicar-ne un catàleg que us ajudaràa conèixer el jardí mentre observeu'

els animals

Arbres iarblsts qle val la pena veure al Zoo• Els 33G pIItaa de mides espectaculars qae UYOItea tot el lea.·La iIIteasa fIeració rosada deis ar1Ires de r.. a la ........• B lugIIÍfiC rlClS &ra que viu a ehs de l'IiInIIIe ......• Els 3 jUgos, sobretotel que lli lla a la _ .. ~-.

·l'araucària de NorfoIk que ......... *-Ies palmetes de Caàries, les -JU,JI

·les faatàstiqaes teuIitats dels ..• Cinc YIrietats ...• les98 ~·les,.'.II •••A" _

La Guia s'ha fet amb un esperitdivulgatiu perquè tothom

hi trobi aspectes interessants.

~,FUJIFILMPATROCINADOR OFICIAL DE IMÁGENES ·~ital

Capta los momentos más maravillosos de tu vida entrando en el sorprendentemundo digital de una FinePix 40i. La respuesta rápida a tus deseos creatvos.Con su SUPER CCO podrás obtener fotografías fieles y de una extraordi-naria cahdad; llenas de vida y con todos sus detalles y rnatices Además ..¡Escucha! Podrás grabar tu música favorita en una tsneta SmartMedla™,en formato MP3, y escucharla cuando queres. ¡Alucinante! ¿No?Con la FinePix 40i podrás hacer fotos y Oir música. ¡Ponte los auriculares!

OTRASCÁMARASDIGITALESFUJIFILM

FlneP1X1300 FlneP1X401 Flne?lx4900ZoomVers16n"COSMICBLUE'

FlneP1XS1Pro

www.fujifilm.es

disfrute de su p'"

¿Portlué siempre sonrfen los delfines?tal vez porque se zambullen en cálidas aguas ..tal vez porque disfrutan en compañía de los suyos .tal vez porque alguien cuida de ellosconstantemente ...

son felices ...

Su piscina desde836.500 ptas.

o por 19.950 ptas/mesIVA y transporte

incluidos

Remítanos este cupón por correo a PISCINAS S&S POalS BON MAR, Calle Berruguete 8808035 Barcelona, por fax al 93 241 1839 Y vrsite nuestra exposrción

Nombre y apellrdos

Direccrón/l.ocahdad/Provmcra ..

.. C PNNON- www.syspools.com

Tel

Cuando desea mstalarta?

Locahdad de ubrcación de su piscina ..

O En breve O PróxrrnarnentePISCINAS S&S POOlS

con los delfines del zoo (Nrka)