Els 10 aspectes essencials què cal saber sobre Addiccions · Entrevista motivacional • Consell...
Transcript of Els 10 aspectes essencials què cal saber sobre Addiccions · Entrevista motivacional • Consell...
18/Març/2015
Els 10 aspectes essencials què cal saber sobre Addiccions
Francina Fonseca
Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD)
Parc de Salut Mar
Sellman, Addiction 2010; 105: 6-13
1. L’addicció és defineix per una conducta
compulsiva
2. La cerca compulsiva no és conscient
3. Les addiccions són malalties complexes
4. Presència de trastorns psiquiàtrics
concomitants
5. Són malalties cròniques i recidivants
10 aspectes bàsics en addiccions
6. Diferents tipus de psicoteràpia produeixen
resultats
7. “Torna quan estiguis motivat” no és una
estratègia terapèutica acceptable
8. Millors els tractaments individualitzats
9. Les “epifanies” són poc freqüents
10. Els canvis necessiten temps
10 aspectes bàsics en addiccions
1. L’addicció és una conducta compulsiva
• Patró desadaptatiu de consum, amb deteriorament clínicament significatiu, durant 12 mesos amb 3 o més dels següents criteris:
1. Tolerància 2. Abstinència 3. Prendre més quantitats o durant més temps del previst 4. Desig persistent i esforços infructuosos per aturar el
consum 5. Dedicar molt temps a activitats relacionades amb el
consum 6. Reducció d’activitats importants a nivell social, laboral o
recreatives a causa del consum 7. Es continua consumint malgrat la consciència de la
problemàtica que ocasiona
Consum compulsiu DSM-IV-TR
• Trastorns relacionats amb les substàncies:
–Trastorn per us de substàncies
Del DSM-IV-TR al DSM-5
• Trastorns relacionats amb les substàncies:
–Trastorn per us de substàncies:
• S’eliminen les categories “Abús” i “Dependència”
• Els criteris segueixen sent 11: però:
– S’elimina el criteri de “problemes legals”
– S’afegeix el criteri “ànsia de droga” (craving)
Del DSM-IV-TR al DSM-5
Patró desadaptatiu de consum de la substàncies que comporta un deteriorament o malestar clínicament significatiu, expressat per:
(1) Consum origina incompliment d’obligacions a feina/escola/domicili
(2) Consum en situacions en que fer-ho és físicament perillós
(3) Problemes legals repetits pel consum de la substància
(4) Consum continuat, malgrat els problemes causats pels seus efectes
(5) Tolerància
(6) Abstinència
(7) Consum en quantitats més grans o més temps del que es pretenia
(8) Desig persistent o esforços infructuosos de controlar o interrompre el consum de la substància
(9) Dedicació de molt temps a activitats relacionades amb la substància
(10) Reducció d’activitats socials, laborals o recreatives per consum
(11) Continua el consum malgrat tenir consciència de problemes psicològics o físics recidivants o persistents, que estan causats o exacerbats pel consum de la substància
(3) Craving: Ànsia de consum
T. Us de substàncies: DSM-5
• Trastorn por us de substància: 11 criteris, gravetat segons nº de criteris:
• 2-3 criteris: Lleu
• 4-5 criteris: Moderat
• 6 > criteris: Greu
• Criteris de tolerància i abstinència no es tenen en compte pel diagnòstic si el pacient està seguint un tractament mèdic adequat pel dolor, depressió o ansietat
• Els pacient que estan en aquests programes es poden diagnosticar de TUS només si tenen altres símptomes de conducta aberrant demostrant una “cerca compulsiva” de la substància
Mínim 2 criteris per a diagnòstic de TUS
Del DSM-IV-TR al DSM-5
Principals canvis del DSM-5
• Inclusió del Joc Patològic
• No diferencia entre abús i dependència: T. Per us de substàncies
• Als criteris de TUS desapareix el criteri legal i s’afegeix el criteri de craving (desig intens o urgència de consum de la substància)
• El llindar pel diagnòstic de TUS és complir almenys 2 criteris
• Nous trastorns: Abstinència de Cannabis i de Cafeïna
• Gravetat del TUS es basa en el nombre de criteris que es compleixen
• S’elimina el diagnòstic de “polidependència”
• La remissió primerenca es defineix com almenys 3 mesos, però de menys de 12 mesos sense complir criteris (llevat craving)
• La remissió sostinguda es defineix com almenys 12 mesos sense criteris de TUS (llevat craving)
DSM IV DSM-5
Neuroadaptació
Canvis conductuals
Cerca compulsiva de la substància
Consum compulsiu
2. La cerca compulsiva no és conscient
“Between stimulus and response there is a space.
In that space is our power to choose our response.
In our response lie our growth and our freedom.”
Addicció i conducta compulsiva
Viktor E. Frankl
Koob & Volkow, 2010
•Fase d’intoxicació/consum
•Reforç positiu per la substància •Nucli Accumbens, estriat dorsal •Neurotransmissors implicats: dopamina i opiacis endògens
Koob & Volkow, 2010
•Fase d’abstinència/afecte negatiu
•Estat emocional negatiu
•Amígdala
•Neurotransmissors implicats: CRH, Norepinefrina i dinorfina
Koob & Volkow, 2010
•Fase de preocupació/anticipació
•“Craving” desig de consum • Amígdala basolateral, Hipocamp, Còrtex Prefrontal
•Neurotransmissors implicats: glutamat
Koob & Volkow, 2010
3. Les addiccions són malalties complexes
Vulnerabilitat genètica Comorbilitat Psiquiàtrica
Edat d’inici Maltracte
Gènere
↑ Disponibilitat
↑ Acceptació social Influència dels iguals
Efectes farmacològics, Eufòria, Tolerància, abstinència
Canvis cerebrals
Ambient Subjecte
Substància
Malaltia addictiva Motivació
Llibertat d’escollir (voluntat)
Presa de decisions
Addicció
Kreek et al., Nature Neurosci 2005; 8: 1450-1457
Addicció: Factors genètics
Volkow & Muenke, 2012
Addicció: Factors genètics
Volkow & Muenke, 2012
Addicció: Factors genètics
4. Presència de trastorns psiquiàtrics concomitants
Comorbilitat
Hartz et al., 2014
Estudi Droga
principal n
Trastorns (%)
Afectius Psicòtics Ansietat TCA Personalitat
Rodríguez-Llera 2006
Heroïna 149 26 12 17 3 40
Astals et al, 2008
PMM 189 18 6 15 2 15
Herrero et al, 2008
Cocaïna 139 27 5 13 4 14
Martín-Santos et al, 2010
MDMA 40 40 0 14 17 8
Nocon et al, 2007
Ingressos UHD
115 41 6 17 2 33
Comorbilitat
• Major nombre d’urgències psiquiàtriques – (Curran et al, 2003; Martín-Santos et al, 2005)
• Major nombre d’ingressos psiquiàtrics – (Lambert et al, 2003)
• Elevada prevalença de suïcidi – (Oyefeso et al, 1999; Appleby, 2000; Aharonovich et al, 2002)
• Més conductes de risc i infeccions associades (HIV, hepatitis B i C)
– (King et al, 2000; Carey et al, 2001; Rosenberg et al, 2001)
• Pitjor adaptació
– (Conner et al., 2008)
Elevada gravetat psicopatològica i mèdica
Implicacions de la comorbilitat
• Més atur i marginació – (Caton et al, 1994, Vazquez et al, 1997)
• Major nombre de conductes violentes i criminals
– (Cuffel et al, 1994; Abram and Teplin 1991)
Elevada gravetat psicosocial
Implicacions de la comorbilitat
5. Són malalties cròniques i recidivants
McLellan et al., JAMA 2000; 284:1689-95
6. Diferents tipus de psicoteràpia produeixen resultats similars
• Tractament cognitiu-conductual
• Intervenció motivacional
• Teràpia multicomponent
• Maneig de contingències
• Teràpia 12 passos
• Mindfulness
Tractaments psicològics
• Aliances terapèutiques fortes impliquen
major retenció en tractament:
– Ser un terapeuta flexible, honest, interès sincer en
el pacient
– Habilitats: explorar, reflexionar, facilitar l’expressió d’emocions, reafirmar el pacient
Tractaments psicològics
7. “Torna quan estiguis motivat” no és una estratègia terapèutica acceptable
Entrevista motivacional Estadis del canvi; Prochaska & DiClemente
Intentar aconseguir les condicions necessàries per a produir canvis positius
Entrevista motivacional
• La motivació és producte de la interacció personal i no un tret innat del caràcter
• La confrontació desemboca en resistències i l’empatia i la comprensió porten al canvi
• L’ambivalència davant el canvi és normal i acceptable
Entrevista motivacional
• Consell empàtic i consideració en positiu
– Entendre i acceptar no implica aprovar
• Desenvolupar incoherències
• Evitar discussions perquè acaben amb major resistència al canvi
• Acabar la visita fent èmfasi en els aspectes positius
Entrevista motivacional
• Estratègies
– Preguntes obertes
– Escolta activa
– Afirmar
– Resumir
– Provocar afirmacions auto-motivadores
– Destacar aspectes positius
Entrevista motivacional
8. Millors els tractaments individualitzats
Informació i motivació pel canvi
Desintoxicació
Manteniment de la abstinència prevenció de recaigudes
Prevenció de riscos i danys
Fases del tractament
La desintoxicació serveix per tractar els símptomes físics de l’abstinència
És només el primer pas en el tractament de les addiccions
Aïllada, implica pocs canvis en el consum de substàncies
Desintoxicació
Cap tractament és adequat per a TOTS els pacients
Un tractament efectiu implica cobrir diferents necessitats (no només el consum de substàncies)
El tractament ha de tenir en compte aspectes psicològics, socials, laborals, legals, familiars…
Components del tractament
www.drugabuse.gov
Components del tractament
Dependrà de cada pacient i les seves necessitats
Menys de 90 dies es relaciona amb escassa resposta
Per un manteniment amb metadona calen almenys 12 mesos
Es solen recomanar tractaments de 2 anys
Durada del tractament
Ambulatori
Centre Atenció a Addiccions
Centres de Dia
Centres de Rehabilitació
Unitats de Desintoxicació
Unitats de Patologia Dual
Comunitats Terapèutiques
Programes reducció dany
Tt. Ingressat
Salut General Addicció Salut Mental PIX
Sales autoadministració
Bus-metadona
Centres emergències socials
9. No hi ha tractaments miraculosos
• Les experiències vitals catàrtiques són difícils de crear per als pacients
• Ús de substàncies entactògenes
– LSD
– Psilobicina
– Ibogaïna
– Ketamina
Recerca en entactògens
10. Els canvis necessiten temps
Modificar activitats
associades consum
Consolidant els canvis
• Tractament agut: Recuperar aspectes aprofitables de l’estil de vida
• Rehabilitació: crear un nou estil de vida
• Cuidats i continuitat: practicar el nou estil de vida
• Auto-maneig: viure segons el nou estil de vida
Els canvis necessiten temps
No es tracta de canviar la ment,
cal canviar el cervell