Elogio al aguaAbstracte

Parc de la Creueta, Barcelona

● Títol: Elogi de l'aigua

● Autor: Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924 –íd. 2002)

● Cronologia: 1987

● Estil: abstracte

● Material: formigó i acer

● Tipologia: escultura exempta

● Tema: al·legòric

● Localització: Parc de la Creueta del Coll a Barcelona

MATERIAL:

formigó armat

com apunta José Antonio Fdez.Ordoñez, col•laborador d’escultor basc en les seves obres públiques, Chillida ha donat un pas endavant en la investigació de formigó.

Aquest volia per a la realització de les seves obres un formigó que no fos el corrent

va trobar un tipus de formigó armat amb un mòdul d’elasticitat diferent i amb materials diversos; un formigó molt fort, poderós i alhora imperfecte

● tècnica és l’encofrat

1. primer realitza una maqueta de la peça;

2. a partir d’ella, construeix amb porexpan l’escultura amb mides reals.

3. es recobreix de fusta, que es fixa mitjançant cargols (encofrat)

4. s’enumeren les diferents peces de fusta que es desmunten per tornar-se a muntar en el lloc original (fan de motlle de l’escultura)

5. s’omple el motlle de formigó

6. un cop aquest solidifiqui i s’endureixi, l’encofrat de fusta serà enretirat tot i que haurà deixat la seva empremta en l’acabat de la peça.

descomunal estructura de formigó de 54 tones

composició

subjecta en l'aire mitjançant potents cables d'acer

estany artificial

punt intern, on es concentra tota la força expressiva

Interacció de les quatre urpes que dibuixen els apèndixs que sobresurten del cos central

per la seva grandària que anticipa la d’una obra posterior encara més contundent: l’Elogio del Horizonte.(Gijón, 1990)

escultura monumental

el material es manifestia molt més enllà a l'espai amb unes formes lliures i espontànies, que tradueixen en termes visuals unes preocupacions metafísiques de l'escultor

pot apreciar-se des de diferentspunts de vista i nivells.

apareixen en escena dos nous protagonistes: la gravetat i l'aire.

Estructura pesada sembla lleugera.

•Levita: desafia les lleis de la física

•Embolica l'espai de l'escultura,

• És convertit per l'artista en un material més, sense el qual noseria possible la total comprensió de l'obra.

Presenta un clar agermanament amb la naturalesa que l'envolta i els seus elements.

Composició força equilibrada

línees ondulants i formes més orgàniques, expressives, dels “braços” que configuren la part inferior de la peça.aconsegueix una veritable harmonia

línies rectes, angulacions i formes geomètriques de la part superior de l’obra

Composició força equilibrada

la delimitació del buit i la levitat que generen les formes còncaves

aconsegueix una veritable harmonia

el pes visual i la densitat matèrica de la part racional

permeten visualitzar un interessant ventall de composicions formals abstractes

escultura dinàmica asimetria de les seves extremitats

dos moviments

expansió horitzontal dels braços de formigó

reclusió dels braços cap a l’espai interior, la projecció de les quals arribaran a entrecreuar-se.

cada un dels braços generarà diferents direccions del seu propi moviment orgànic

la projecció de les quals arribaran a entrecreuar-se.

Punt de major força expressiva

.

proporcions considerables l’ús d’un “únic”

material

tractament especial del formigó armat que fa l’artista

unicitat

caire senzill, sobri i auster.

la textura semirugosa condiciona la incidència de la llum

contrastos de llum i ombra que s’originen entre les formes i en les textures

Llum i color

matissa la monocromia de l’obra, donant lloc a una gran varietat de grisos.

ESTIL

Chillida utilitza en la seva obra els materials i les tècniques pròpies de la seva terra, com la forja i el ferro, ja des dels seus primers treballs

Gràcies a la seva relació amb l’arquitectura, Chillida valora l'espai com l'element principal de l'escultura

És considerat el creador de l'escultura urbana

Aconsegueix uma profunda relació entre Art i Naturalesa que recorda el caràcter màgic dels monuments prehistòrics,

Marca un concepte contemporani d'escultura en el qual es pot percebre la història de l'home des del principi fins als nostres dies.

18

● Escultura abstracta.

● Utilitza materials:

Tradicionals: com la pedra, la fusta el ferro.

Nous: com l’acer o el formigó.

● Enllaça la tradició basca amb l’esculturamoderna.

● L'espai, el buit i el límit són elements essencialsde la seva obra.

● Equilibri entre la massa i el buit.

● Integra les seves obres en el paisatge tant urbàcom natural, establint una simbiosi entre l’art il’espai públic.

Estil

la seva filosofia de l’artChillida trencà amb la concepció d’art com a llenguatge i es fonamentà en la concepció de l’art com a coneixement; de fet el seu pas a l’abstracció va lligat a un desig de coneixement més profund de la realitat; sense dubte el cas de l’Elogi del Agua, en tant que forma part d’una sèrie d’escultures de formigó en les quals l’artista treballa aspectes similars: investiga. En el seu afany de conèixer, manté una constant tasca investigadora, experimentant noves possibilitats plàstiques

la unicitatLligat al concepte de l’art com a coneixement hi trobem el de la unicitat de les seves obres. Cada obra de Chillida és única. Cada escultura seva és un exemplar únic i irrepetible, com en el cas de la maqueta de l’Elogio del Agua i la peça de formigó

● Aromala intuïció, “l’aroma” com ell l’anomenava, li aportava una forma de preconeixement. Quan iniciava una escultura no coneixia la seva forma precisa, sobretot en obres de grans dimensions com L’Elogio del Agua, malgrat tot, intuïa com seria.Existeix un moment pròxim als inicis del procés creador en que “l’aroma” aporta una primera corporeïtat, que l’escultor anomenava “el cor de l’obra”. A partir de llavors continua creant amb una més gran seguretat, ja que existia una orientació clara del que seria l’escultura.

● la natura: el mar i l’aire.

● El concepte matèria i espaiLa producció de Chillida parteix d’una oposició elemental, d’un cert nombre d’oposicions d’elements: el buit i el ple, compactació i obertura, el silenci i la música, la matèria i l’espai; oposicions de termes complementaris, perquè l’un no pot existir sense l’altre.

● Amb Chillida la matèria assoleix la seva pròpia expressió

● obsessió per conservar íntegra la bellesa natural i l’equilibri del medi ambient

En l’obra de Chillida es distingeixen dues fases força diferenciades:

• Figurativa (molt breu, abraça des de 1948 fins al 1951)

• Abstracte (1951 fins el final i en la qual s’ubica l’Elogio del agua;)

etapa abstracte

• Chillida comença a utilitzar el formigó per primera vegada

Obres:

Lugar de encuentros I (1971) que va ser l’inici d’importants obres en formigó com per exemple Lugar de encuentros III(1972 /1978) en el Passeig de la Castellana de Madrid, Lugar de encuentros IV(1973), Arquitectura Heterodoxa I (1978), La casa de Goethe a Frankfurt (1986), Gure aitaren etxea (la casa del padre) a Gernika (1988), L’Elogio de l’Horitzonte a Gijón (1990) o, com la mateixa Elogio del agua.

Interpretació

Els quatre braços que componen la seva gegantinamorfologia recorden als dits d'una mà en la seva intenció de tancar-se per poder atrapar el buit o l'aire que els envolta

Una idea de relació entre entorn i escultura similar formalment al que també desprenen les tres pinces que conformen la seva escultura més coneguda, El peine de los vientos, i que,igualment, a nivell conceptual, és un dels objectius principals de la seva obra.

Temàtica mitològica: el mite de Narcís. Utilitzat molt anteriorment (Caravaggio)Chillida aborda el tema des de l’abstracció.

Eco y Narciso, 1905. Fragmento John William Waterhouse

Chillida ens presenta la seva peça, com un “bell Narcis” immòbil, petrificat, intentant amb les seves articulacions capturar la imatge reflectida en l’aigua de l’estany.

El reflex de l'escultura a l'aigua duplica la seva existència, alguna cosa que el propi artista ha relacionat amb el famós mite grec de Narcís, aquell jove de gran bellesa, al qual el desig de possessió a si mateix li va portar a ofegar-se en un llac.

Quan als volts dels Jocs Olímpics de Barcelona l’Ajuntament encarrega a Chillida una escultura per a la ciutat, Oriol Bohigas acompanyà a Chillida a recórrer els llocs en procés d’urbanització; va ser a les hores que Chillida descobreix la Creueta del Coll i pensà que aquell era el lloc ideal per crear un vell i ambiciós projecte sobre el mite de Narcis

El peine de los vientos