El·lipse 16: "The PRBB Open Day"

Sumari / Summary

Ciència

Notícies científiques | Scientific news 2-5

Perfil de grup | Group profile: Hernán López-Schier (CRG) 3

Foto científica | Scientific photo 3

Entrevista | InterviewManolis Kogevinas (CREAL):«L’única manera de fer recerca és essent independent» 4

Conferències | PRBB-CRG Conferences:Novembre/November 4-5

Diversitat

Ciència al descobert | Scienceuncovered: L’era dels «omics» 5

Debat actual | Current-affairs debate 6

Notícies breus | Brief news 6-8

Edifici

Reportatge especial: Jornada dePortes Obertes | Open day 7

Art al PRBB | Art at the PRBB 8

La foto del mes | Photo of the month 8

Editorial

Elvira López

El passat 4 d’octubre va te-nir lloc la primera Jornadade Portes Obertes al PRBB.

L’èxit va sorprendre als propis or-ganitzadors i els més de 100 vo-luntaris dels centres del PRBB.

Des de primera hora van acu-dir a la Plaça Darwin famílies,joves i ciutadans que van poderobservar proteïnes i cèl·lules vi-ves pel microscopi, extraurel’ADN del kiwi, valorar el propirisc de malaltia cardiovascular,construir una doble hèlix ambllaminadures o inflar un globusamb el gas de llevat fermentat.

Al costat de pòsters cientí-fics divulgatius sobre recercabiomèdica, joves investigadorsdonaven explicacions al públic

interessat i gairebé 500 perso-nes van participar en les visitesguiades per dins l’edifici.

El cafè científic de la tarda,amb uns 150 assistents, vacomptar amb la participació deMara Dierssen del CRG, Mont-serrat Ferrer de l’IMIM i HafidLaayouni del CEXS-UPF, que vanexplicar per què és útil fer re-cerca.

El dia va finalitzar amb una«batucada», un concert i l’actua-ció de diversos DJs «autòctons»del PRBB que, fins a la mitjanit,van fer ballar als esgotats volun-taris i als assistents a la festa.

La jornada ha estat impulsa-da per «Science meets Society»,un grup de joves investigadorsque tenen com objectiu la divul-gació científica i l’apropamententre els científics i la societat.

The PRBB Open Day

Last October 4, the firstPRBB Open Day took pla-ce. The success of the

event surprised the organizersand the more than 100 vol-unteers from the centres atPRBB.

From early morning on fami-lies, teenagers and citizens ca-me to the Darwin square to ob-serve proteins and cells throughthe microscope, extract DNAfrom kiwis, check their own riskof a cardiovascular disease, cons-truct a double helix with lami-nates or blow up balloons withthe gas produced by yeast.

Next to a series of scientificposters about biomedical re-search, young scientists gaveexplanations to the interested

public and almost 500 peopleparticipated in the guided visitsof the building.

At the scientific café, with150 assistants, Mara Dierssenfrom CRG, Montserrat Ferrerfrom IMIM and Hafid Laay-ouni from CEXS-UPF explainedwhy it is useful to do researchand answered a large variety ofquestions from the audience.

The day closed with a “batu-cada” (drummers), a live con-cert and DJs from the PRBB,who kept the exhausted volun-teers and the guests partyinguntil midnight.

The PRBB Open Day wasorganized by “Science meetsSociety”, a group of young re-searchers whose goal is to bringscientists and society closer toeach other �

el·lipse PARC RECERCABIOMÈDICABARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Novembre de 2008 NÚM. 16 www.prbb.org GRATUÏT

GRAN ÈXIT / GREAT SUCCESS

La Jornada de Portes Obertes del PRBBMeeting Point

Real innovations in bio-medical research veryoften emerge when dif-

ferent specialists meet, whousually would not interactwith each other. At a scientif-ic level, the more than 800 re-searchers at the PRBB cancontact during the 400 scien-tific sessions that take placehere every year. But very of-ten it is even easier to estab-lish new connections duringsocial activities. Volleyball,soccer, basketball, choir, ca-poeira, the group ScienceMeets Society (SmS) and oth-er activities that are alreadyhappening at the park shouldhelp to discover the unknownthrough an encounter at thepersonal level. Many researchcollaborations have alreadybeen established this way atthe PRBB. The award of the“Barcelona Meeting Point”prize to the park maybe is notjust any architectonical award,but a sign to animate moreresidents to explore the so-cial and cultural richness atthe PRBB and its different re-search centers.

Reimund Fickert

Meeting Point

Les autèntiques innova-cions en recerca biomèdi-ca molt sovint apareixen

quan diferents especialistesque normalment no interac-cionen entre ells es troben.A nivell científic, els més de800 investigadors del PRBBpoden interaccionar entre ellsa les 400 sessions científi-ques que tenen lloc aquí ca-da any. Sovint, però, és enca-ra més fàcil establir novesconnexions durant activitatssocials com ara el vòlei plat-ja, el futbol, el bàsquet, lacoral, la capoeira, el grup Scien-ce Meets Society (SmS) i d’al-tres activitats que ja estansucceint al Parc. Tots aquestsencontres, haurien d’ajudar adescobrir el desconegut a tra-vés d’una trobada a nivellpersonal. Moltes col·labora-cions científiques ja s’han es-tablert d’aquesta manera alPRBB. El premi que el Parc harebut del «Barcelona MeetingPoint» potser no és només unguardó arquitectònic qualse-vol, sinó un senyal per animara més residents a explorar lariquesa social i cultural delPRBB i dels seus diferentscentres.

Reimund Fickert

Diari EL·LIPSE núm. 16 5/11/08 16:34 Página 1

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Ciència www.prbb.org | novembre de 2008 2

Primera generació de cèl·lules acinars

darrers anys apunten a que lescèl·lules acinars poden ser l’o-rigen de l’adenocarcinoma pan-creàtic ductal, un dels tumorshumans més agressius.

Donat que les cèl·lules aci-nars normals no mantenen lespropietats diferenciades in vitro,l’objectiu de la recerca ha es-

Rosa Manaut / Núria Pérez

Un treball dirigit per Anouch-ka Skoudy en que hanparticipat investigadors

de l’IMIM-Hospital del Mar i delCEXS-UPF, en col·laboració ambd’altres institucions europees,ha permès generar per primeravegada cèl·lules pancreàtiquesamb fenotip acinar.

Les cèl·lules acinars pancreà-tiques tenen una funció pri-mordial en la digestió dels ali-ments donat que produeixen elsenzims necessaris per a la sevadegradació. Alteracions en lasíntesi i secreció d’aquests en-zims, condueixen a diverses pa-tologies del pàncrees exocrí,com ara la pancreatitis. A més,nombroses evidències en els

Descriuen un nou mecanisme regulatori per a la divisió cel·lular

L’activitat d’una proteïna espot regular de diverses mane-res, tant a nivell de la pròpiaproteïna com a nivell de l’ARN,el seu precursor. En aquest tre-ball, els autors han proposat unnou mecanisme per regular l’ac-tivitat de les ciclines a nivell del’splicing o empalmament, un ti-pus de modificació de l’ARN.

En concret, els investigadorshan demostrat que el propi pro-motor del gen Rem1 regula qui-nes proteïnes s’hi uneixen iquin tipus d’splicing té lloc enl’ARN de Rem1. Segons el tipusd’splicing, la ciclina resultant se-rà activa o inactiva. Controlar po-dria permetre, doncs, inactivar la

Núria Pérez / Maruxa Martínez

En un treball publicat a larevista Nature, investiga-dors de la UPF han identi-

ficat un nou mecanisme queregula l’activitat de la ciclinaRem1 en cèl·lules de llevat. Lesciclines són el motor que fa queles cèl·lules eucariotes es divi-deixin. El director de l’estudi, Jo-sé Ayté, afirma que «quan esperden els mecanismes quecontrolen l’activitat de les cicli-nes, les cèl·lules proliferen demanera indiscriminada, d’aquíla importància de controlar laseva activitat».

ciclina Rem1 quan no interessaque tingui lloc la divisió cel·lular,com és el cas dels tumors.

A new mechanism

for cell division regulation

In a study published in Natu-re, researchers from the UPFhave identified a new mech-

anism that regulates the activi-ty of cyclin Rem1 in yeast. Cy-clins are the motors that makeeukaryotic cells divide. The di-rector of the study, José Ayté,affirms that “when the mech-anisms that control the activityof cyclins are lost, cells startproliferating in an indiscriminate

L’Hospital del Mar ofereix ressonàncies magnètiques més acurades

degeneratives com l’Alzheimer,de les epilèpsies i dels trastornsde la substància blanca cerebralcom l’esclerosi múltiple.

A més, l’aparell ofereix avan-tatges per als pacients, com sónla reducció de la sensació declaustrofòbia, gràcies a que lapart més estreta del túnel d’ex-ploració té només 60 cm de lon-gitud, i la reducció del soroll,una de les principals molèstiesd’aquestes exploracions.

La meitat de la capacitat delnou aparell estarà destinada al’activitat assistencial, mentreque l’altre 50% ho serà a la re-cerca. L’IAT/CRC Centre d’Imat-ge Molecular se’n beneficiaràen l’àmbit de la investigació bio-

Carme Guardi / Maribel Pérez

La Unitat de CRC de l’Hos-pital del Mar ha adquiritaquest octubre un equipa-

ment de ressonància magnèticade 3 Tesla, el primer d’aquestescaracterístiques adquirit a Ca-talunya per a finalitats de recer-ca a més de les assistencials.

El nou equip, amb un cost de2.100.000 €, permet explorarqualsevol part del cos d’una for-ma més ràpida, acurada i preci-sa. Representa sobretot unavenç en el camp de la neuroi-matge, especialment en els es-tudis tridimensionals, de granutilitat en l’estudi de malalties

vitro per a l’estudi de la diferen-ciació acinar a partir de cèl·lu-les no tumorals.

First generation

of pancreatic acinar cells

Astudy by researchers atIMIM-Hospital del Mar andCEXS-UPF directed by Ano-

uchka Skoudy and done in col-laboration with other Europeaninstitutions has allowed, for thefirst time, the generation of pan-creatic acinar cells.

Pancreatic acinar cells havean essential function in the di-gestion of food, since they pro-duce the necessary enzymes forits degradation. Alterations inthe synthesis and secretion ofthese enzymes lead to severalpathologies of the exocrine pan-

creas, such as pancreatitis. Al-so, many evidences in the lastyears point to acinar cells asthe potential origin of the pan-creatic ductal adenocarcinoma,one of the most aggressive hu-man tumours.

Given that normal acinar cellsdo not maintain their differenti-ated properties in vitro, the aimof the research was to producethem from undifferentiated pre-cursos, that is, embryonic stemcells.

The importance of this studylies in the fact that, contrary toprevious ones, the cells gener-ated do not present an inter-mediate ductal phenotype. Inthis way, a new in vitro modelfor the study of acinar cells hasbeen created from non-tumoralcells �

tat produir-les a partir de pre-cursors indiferenciats (cèl·lulesmare embrionàries).

La importància d’aquest es-tudi rau en què, a diferència detreballs anteriors, les cèl·lulesgenerades no presenten un fe-notip intermediari ductal. Així,s’ha establert un nou model in

mèdica i desenvolupament denous fàrmacs, oferint suporttant a la comunitat científicacom a la indústria farmacèutica.

Hospital del Mar offers

more accurate magnetic

resonances

The CRC unit of the Hospi-tal del Mar has acquiredthis October a magnetic

resonance tomograph of 3 Tesla,the first of these characteristicsacquired in Catalonia for bothresearch and clinical practice.

The new equipment, with acost of 2,100,000 €, will allowto explore any part of the bodyin a quicker and more accurate

way. It is a clear advance in theneuroimaging field, especially inthree-dimensional studies, whichare very useful in the study ofdegenerative diseases such asAlzheimer, epilepsy and disor-ders of the brain white mattersuch as multiple sclerosis.

The new machine also offersadvantages for the patients,such as the reduction of theclaustrophobic feeling, thanksto the fact that the narrow sec-tion of the exploration tunnel isonly 60cm long, and the reduc-tion of noise, one of the mainnuisances of these explorations.

Half of the capacity of thenew equipment will be for clin-ical practice, while the other50% will be for research. TheIAT/CRC Centre d’Imatge Mol-ecular will benefit from it forits biomedical research anddrug development, giving sup-port to the scientific communi-ty and the pharmaceutical in-dustry �

way; hence the importance ofregulating their activity”.

The activity of a protein canbe regulated in several ways,both at the level of the proteinitself or at the level of its pre-cursor, the RNA. In this study,the authors have proposed a newprocess to regulate the activityof cyclins at the level of splic-ing, a type of RNA modification.

The researchers have demon-strated that the own promoterof the Rem1 gene regulates whichproteins bind it and what typeof splicing takes place at theRem1 RNA. According to the ty-pe of splicing, the resulting cy-clin will be active or inactive.

Cèl·lula en divisió, imatgecedida per Luis Bejarano (CRG)

Controlling what type of splicingtakes place could, therefore, in-activate Rem1 when cell divi-sion is not wanted, as is the ca-se with tumours �


Ciència3 novembre de 2008 | www.prbb.org

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

Maruxa Martínez-Campos

Més de 5.000 peixos zebra nedenplàcidament a l’estabulari delPRBB, ignorants de que el grup

d’Hernán López-Schier està preparat peragafar les seves larves i experimentaramb elles.

L’equip, composat per set personesque han vingut d’Argentina, Indonèsia,Portugal, Alemanya i França —més uncatalà— recullen els més de 200 ousque cada peix zebra femella posa cadasetmana. El seu objectiu: estudiar la lí-nia lateral, un òrgan sensorial del peixque equival a l’oïda interna dels mamí-fers.

«Els òrgans han de funcionar tota la vi-da, i per tant necessiten ser protegits»,diu el cap del grup. «És per això que lamajoria d’ells es troben dins del cos. Pe-rò els òrgans sensorials necessiten serfora del cos per tal de ser funcionals, iper això la natura ha escollit una altra ru-ta per a protegir-los: la regeneració».

En efecte, els mamífers poden rege-nerar les cèl·lules de la seva llengua, l’e-piteli nasal o la retina. En canvi no podenfer el mateix amb l’oïda. Els peixos, pe-rò, sí que poden regenerar la seva «oï-da», la línia lateral. Un dels objectius delgrup de Biologia Cel·lular Sensorial i Or-ganogènesi del CRG és entendre el com.

La línia lateral consisteix en varis òr-gans localitzats al llarg del cos del peix.Cadascun d’ells està format per cèl·lulessensorials que detecten el flux de l’ai-gua, per cèl·lules de suport, i per neuro-nes. «Fisiològicament funciona com l’oï-da humana, ja que l’estímul que rep éstambé mecànic», explica Hernán. El peixutilitza aquest òrgan per evitar obsta-cles, per caçar o per escapar dels pre-dadors.

El grup d’en López-Schier l’utilitza perestudiar la regeneració. Algunes de lespreguntes que intenten respondre sónquè es necessita per tal de regenerar lescèl·lules sensorials i com té lloc la rein-nervació de les cèl·lules nervioses.

La resposta a la primera pregunta haestat un dels assoliments més impor-tants del grup d’Hernán fins ara. El2006, l’any en què aquest investigadorargentí va iniciar el seu grup de recercaal CRG, va publicar un article descrivintun nou tipus cel·lular a la línia lateral.

Regenerar l’oïda d’un peix?

bra per ajudar Luciano Di Croce, tambédel CRG, a fer validacions in vivo de lesseves troballes sobre càncer. Certament,aquest petit peix és molt versàtil.

Regenerating a fish “ear”

More than 5,000 zebra fish swimcalmly in the fish tanks of theanimal house of the PRBB, un-

aware that Hernán López-Schier’s groupis ready to take their larvae to experi-ment with them.

The team of seven, who have come allthe way from Argentina, Indonesia, Por-tugal, Germany and France —plus oneCatalan— collect the more than 200eggs that each female zebra fish laysevery week. Their aim: to study the lat-eral line, a fish sensory organ which isequivalent to the mammalian ear.

«Organs are supposed to function forlife so they need to be protected», saysthe head of the group. «This is why mostof them are inside the body. But sensoryorgans must be outside in order to befunctional, and so instead of being pro-tected, nature has taken another route:regeneration».

Indeed, mammals can regenerate thecells of their tongue, the nasal epitheli-um or the retina. However, they can’t doso with cells from the ear. But fish can.One of the aims of the Sensory Cell Bi-ology and Organogenesis group is to un-derstand how.

The lateral line consists of several or-gans located along the length of the fish.Each of them is formed by sensory cells

that sense the flux of water, supportingcells, and neurons. «Physiologically itworks as a human ear since the stimu-lus received is also mechanic», explainsLópez-Schier. The fish uses it to avoidobstacles, to hunt or to escape frompredators.

And Hernán’s group uses it to studyregeneration. Some of the questionsthey are interested in are what is neededin order to regenerate the sensory cellsand how the nerve cells re-innervatethem.

The answer to the first question hasbeen one of Hernán’s biggest achieve-ments so far. In 2006, the year he start-ed his group at the CRG, he published apaper describing a new cell type in thelateral line. «These cells are usually notthere, but when sensory cells are de-stroyed they appear, probably derivedfrom as yet unknown stem cells, and re-generate the sensory cells. Then, theydisappear again», explains the resear-cher.

The group combines genetics and li-ve imaging for their experiments. Theyhave their own spinning disk microscope,with which they can record the wholeregeneration process in real time. «Wetreat the fish larvae with an antibioticthat kills the sensory cells. Then wewatch how they regenerate in 48 h», saysHernán. The experiments are done in7-day old larvae in which they can followthe cells fluorescently labelled. The factthat the larvae are completely transpar-ent helps this process.

There are only about 12 groups world-wide doing research in the zebrafish lat-eral line, and this is the only one inSpain. Perhaps not to feel lonely theyhave set up a good amount of collabora-tions. For example, with a chemist in Har-vard they are using a library of 2,000small molecules to see which ones canaccelerate regeneration. This could leadto a drug that would, in the long term,help regeneration of the ear cells in hu-mans, helping the 10% of the populationin industrialized countries that sufferfrom hearing deficits.

Other collaborations are closer tohome. For example, they have used ze-brafish to help Luciano Di Croce, alsofrom the CRG, do in vivo validations ofhis findings about cancer. Indeed, this lit-tle fish is very versatile �

«Es tracta de cèl·lules que normalmentno estan a la línia lateral. Però quan lescèl·lules sensorials són destruïdes,aquestes noves cèl·lules apareixen, pro-bablement derivades d’algun tipus decèl·lules mare encara desconegut, i re-generen les cèl·lules sensorials. Des-prés, tornen a desaparèixer», diu el cien-tífic.

El grup combina tècniques de genèti-ca i d’imatge en viu per als seus experi-ments. També tenen el seu propi micros-copi «spinning disk» amb el que podengravar tot el procés de regeneració entemps real. «Tractem les larves amb unantibiòtic que mata les cèl·lules senso-rials, aleshores mirem com les cèl·luleses regeneren en 48 h», explica Hernán.Els experiments es fan en larves de 7dies, completament transparents, en lesquals es poden observar les cèl·lulesmarcades de forma fluorescent.

Només hi ha uns 12 grups arreu delmón que treballen en la línia lateral del peixzebra, i aquest és l’únic d’Espanya. Pot-ser per no sentir-se tan sols, el grup haestablert un bon nombre de col·labo-racions; per exemple, amb un químicde Harvard estan utilitzant una llibreria de2.000 petites molècules per veure qui-nes poden accelerar la regeneració. Aixòpodria dur a un medicament que, a llargtermini, pogués ajudar a la regeneracióde les cèl·lules de l’oïda en humans, aju-dant el 10% de la població dels païsosindustrialitzats que pateixen defectesd’oïda.

Altres col·laboracions són més prope-res. Per exemple, han utilitzat el peix ze-

BIOLOGIA CEL·LULAR SENSORIAL I ORGANOGÈNESI - HERNAN LÓPEZ-SCHIER (CRG)

Cucs fluorescentsEn aquesta imatge cedida per Ale-

jandro Burga, del laboratori de sis-temes animals del CRG, podem

veure C. elegans, un cuc àmpliament uti-litzat com a organisme model en recer-ca biomèdica, expressant a la farinx (laboca) una proteïna fluorescent sota elcontrol d’un promotor específic de mús-cul.

Fluorescent worms

In this image by Alejandro Burga, fromthe Metazoan Systems Laboratoryof the CRG, we can see C. elegans, a

worm widely used as a model system inbiomedical research, expressing a fluores-cent protein under the control of a musclespecific promoter in the pharynx (mouth) �

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO


Ciència www.prbb.org | novembre de 2008 4

ENTREVISTA / INTERVIEW


Per què treballar en salut pública?

Vaig estudiar medicina a Atenesquan just sortíem d’una dictadura.De fet estàvem més ficats en polí-

tica que en ciència. Així que el més natu-ral va ser fer salut pública, que és l’àreamés política dins la medicina. Desprésde treballar en medicina clínica duranttres anys vaig marxar a Londres a fer-hiel doctorat sobre les diferències socialsi la supervivència al càncer.

On vas anar després?

A l’Agència Internacional de la Recercaen Càncer (IARC), que és una agència derecerca de l’OMS a Lyon, on hi vaig tre-ballar durant 5 anys en l’àmbit de la sa-lut ocupacional i el càncer. Però alesho-res vàrem tenir fills, i com que la mevadona és catalana, vam venir a Barcelona.

Com és treballar al PRBB?

Estar en un gran centre on hi ha un climade recerca en temes molt diversos fauna gran diferència. Estar en un mateixedifici fomenta les col·laboracions. Perexemple, nosaltres treballem molt amben Xavier Estivill del CRG i amb en Fer-nando Benavides de la UPF.

La salut pública pot tenir implicacions

polítiques molt directes.

I tant! La primera vegada va ser el nos-tre treball sobre dioxines on vam ana-litzar 20.000 treballadors de diferentspaïsos. Vàrem trobar una clara asso-ciació entre les dioxines i un augmentde risc de càncer. Això va dur a la clas-sificació de les dioxines com a carci-nògens, i ara els seus nivells han dis-minuït arreu del món. Més recentmentla nostra recerca i la d’altres centresha convençut a agències reguladoresde posar límits als compostos químicsen l’aigua potable.

Com gestioneu la pressió de la indústria?

Bé, volem ser independents, aquesta ésl’única manera de fer recerca. Així quenomés fem servir diners públics. Però síque hi ha problemes. Per exemple, elsnostres contactes amb AGBAR s’han de-teriorat perquè «La Vanguardia» va pu-

blicar un article de portada que incloïaalguns dels nostres resultats dient quel’aigua de Barcelona conté carcinògens.

I altres companyies són força agres-sives contra els investigadors. Per exem-ple hi ha la vella història dels investi-gadors que estudiaven els efectes delplom de la gasolina en la salut dels nens.La indústria automobilística va aturaraquesta recerca durant dècades.

O la indústria del tabac, que no ésgens ètica. Venen cigarrets molt baratosi amb un alt contingut de nicotina a paï-sos en desenvolupament on la gent nofuma molt, per tal que la gent d’allà es-devingui més addicta i puguin vendremés, quan avui en dia el tabac és una deles drogues que mata més gent.

Què en dius de treballar amb organit-

zacions ecologistes?

El meu salari ve de fons públics, per tantcrec que és la meva obligació parlartant amb empreses privades com amborganitzacions ecologistes, i així ho faig.Però no accepto diners de cap de lesdues bandes. Nosaltres només diem elque pensem. I les organitzacions ecolo-gistes no estan sempre d’acord amb

big difference, it fosters collaborations.For example, we work a lot with XavierEstivill at the CRG and with Fernando Be-navides at the UPF.

Public health can have very direct po-

litical implications.

Sure! The first one for us was our workwith dioxins analysing 20,000 workersin different countries. We found a clearassociation between dioxins and an in-creased risk of cancer. This led to theclassification of dioxins as carcinogenic,and now the levels of dioxins have beenlowered all over the world. More recent-ly, our research and that of other centreshas convinced regulatory agencies to putlimits to chemicals found in drinkingwater.

How do you deal with the pressure from

industry?

Well, we want to be independent, that’sthe only way you can do research. So weonly use public money. But there are in-deed problems. For example, our con-tacts with AGBAR clearly deteriorated be-cause “La Vanguardia” had a front pagearticle with our results about the water inBarcelona containing carcinogens.

And other companies are quite ag-gressive towards researchers. For exam-ple there’s the old story of the research-ers who studied the effects of lead ingasoline on child health. The car indus-try stopped research on these effects fordecades.

Or the tobacco industry, which is real-ly unethical. They sell cheap high-nico-tine cigarettes in developing countrieswhere people don’t smoke that muchyet, so people get more addicted andthey can sell more, when smoking is oneof today’s main killers.

How about working with ecological or-

ganizations?

My salary comes from public funds, so Ithink it’s my obligation to talk both tocompanies and to ecological organiza-tions, and I do so. But I don’t take mon-ey from either of them. We only say whatwe think. And ecological organisationsdon’t always agree with us, either, butthey accept our findings as coming froman independent research group �

nosaltres, però accepten els nostresresultats perquè vénen d’un grup derecerca independent.

"Research must be independent"

Why do you work in public health?

Istudied Medicine in Athens whenwe were getting out of a dictatorship. Wewere really more involved in politics

than in science. So the most natural ex-tension was to do public health, which isthe most political area in medicine. Afterworking in clinical medicine for 3 years Imoved to London and did my PhD in so-cial class differences in cancer survival.

Where did you move from there?

I went to the International Agency for Re-search on Cancer (IARC), which is a WHOresearch agency in Lyon, where I workedfor 5 years in occupational health andcancer. But then we had children and, mywife being Catalan, we decided to moveto Barcelona.

How is it working at the PRBB?

Being in a big centre where there’s re-search on very diverse topics makes a

«La recerca ha de ser independent»MANOLIS KOGEVINAS, CREAL-IMIM

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme sponsored by the CRG and the PRBB Foundation

LOUISE POTVIN, Monday November 3. Potvin, fromthe Department of Social and Preventive Medicineof the Université de Montreal in Canada, is leadinga program of education and research into how peo-ple’s health is shaped by social circumstances and

how public health programs can affect the health of socially dis-advantaged people. The main objective is to train new re-searchers and facilitate exchanges and collaboration betweendifferent partners in the area of community health, with a viewto developing new strategies for reducing health inequalitiesand maximizing health benefits for marginalized populations.

JOEL VANDERKERCKHOVE, Monday, November 10.

Joel Vanderkerckhove, from the Department of Bio-chemistry of the University of Ghent, Belgium focus-es on the further development and biomedicalapplication of proprietary peptide-centric (gel-free)

proteomics techniques. This repertoire of techniques is knownunder the COFRADIC acronym, which stands for COmbinedFRActional DIagonal Chromatography. Using COFRADIC a widevariety of peptide classes can be chromatographically isolatedand, following mass spectrometric analysis, each peptide classmonitors one aspect of dynamic and complex proteomes.

JUDY LIEBERMAN, Friday November 14. Lieberman,from the Immune Disease Institute of Harvard Med-ical School in Boston, USA, is interested in under-standing the molecular basis for CTL cytotoxicity,how CTL induce apoptosis in their target cells. In par-

ticular, she is studying the mechanism of action of granzymes Aand B, the major proteases contained in the cytotoxic granulesof CTL. She is also working on the antiviral response to virus-es, especially HIV, and has helped develop two candidate vac-cines designed to elicit T cell immunity to prevent HIV infection.Recently, she has also been investigating the translation ofthe technology of RNA interference for prevention or therapy, in-cluding the development of a topical RNAi-based microbicide toprevent sexually transmitted diseases, and the role of microRNAsin cancer and viral infection.

P E R F I L / P RO F I L E

Manolis Kogevinas és una autoritat en les associacions entre l’expo-sició ambiental i ocupacional i el càncer. Aquest epidemiòleg grec estàa l’IMIM des de fa 14 anys i actualment és un dels directors del CREAL.

Manolis Kogevinas is a leading authority on the associations between en-vironmental and occupational exposures and cancer. This Greek epi-demiologist has been based at the IMIM for the last 14 years and he isnow one of the directors of the CREAL.


Diversitat5 novembre de 2008 | www.prbb.org

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED


La investigació biològica d’avui endia és a gran escala. Encara és es-sencial fer experiments específics

per entendre com funciona una deter-minada proteïna o què li passa a unacèl·lula o teixit concrets en un momentdeterminat. Però a la investigació pun-tera, els experiments biològics no trac-ten d’un gen o d’una proteïna tan sols,sinó de milers. Es tracta de les tècni-ques que en anglès es coneixen com«omics».

La genòmica (l’estudi de milers degens alhora) i la proteòmica (la deter-minació de totes les proteïnes d’unacèl·lula) ja comencen a ser avui dia co-muns a molts laboratoris. Però no estansoles. Comencen a fer aparicions cadavegada més freqüents la transcriptòmi-ca (l’anàlisi de tots els gens expressatsen un moment donat), la metabolò-mica (l’estudi del metabolisme de l’or-ganisme a gran escala, analitzant lesdiferents vies alhora), la farmacogenò-mica (l’estudi quantitatiu de com la ge-nètica d’un individu afecta la seva res-posta a les drogues) o la fisiòmica (la

L’era dels «omics»

dinàmica de la fisiologia de tot l’orga-nisme).

Estem preparats pel devessall d’in-formació que obtindrem d’aquestesdisciplines? Aquesta és una de lesqüestions que fan que els bioinformà-tics siguin cada vegada més necessa-

ris en la recerca biomèdica, que al seutorn està esdevenint més multidiscipli-nar.

Per entendre com funciona un orga-nisme de forma global són necessàriestotes aquestes disciplines. L’anomena-da biologia de sistemes és un campemergent dins la biomedicina que bus-ca precisament la integració de totesaquestes dades (dels milers de gens,trànscripts, proteïnes i metabòlits) percomprendre finalment com som i comfuncionem.

The “omics” era

Biological research is nowadaysdone at large scale. It is still es-sential to do specific experiments

in order to understand how a proteinworks or what happens to a specific cellor tissue in a given moment. But at thecutting edge, experiments are done notonly with one gene or protein, but withthousands of them. This is possiblethanks to the techniques known with thesuffix “omics”.

Genomics, the study of thousands ofgenes at a time, and proteomics, the de-termination of all the proteins in a cell,

DANIELA RHODES, Monday No-

vember 17. Rhodes, from the MRCLaboratory of Molecular Biology inCambridge, UK, is focused on twomain problems. One is how the

structure of chromatin is involved in transcrip-tional regulation. For this, she is focussing ondetermining the three-dimensional structure ofthe first level of folding of nucleosome arrays,and how this folding is modulated by histonemodifications involved in transcriptional regu-lation. The second question is how the tipsof chromosomes, the telomeres, are involvedin preserving chromosome integrity. She aimsto elucidate the three-dimensional structure ofthe protein-DNA and multi-protein complex-es of human telomeres to give insights intotheir precise function.

XOSE BUSTELO, Friday November

21. Bustelo, from the Centro de In-vestigación del Cáncer (USAL-CSIC)in Salamanca, Spain, works on thefunctional characterization of onco-

genic molecules involved in signal transduction.In particular, he is characterising the oncoproteinfamily Vav, a group of conserved proteins that ac-tivate the GTPases Rho/Rac. He is also studyingthe different members of the family of the GT-Pases Rho/Rac and other positive and negativeregulators of these GTPases. He is also inter-ested in the relationship between the cytoskele-ton regulation and other cellular processes. Forthese studies he uses a combination of bio-chemistry, structural biology, genetics, molecularbiology and genomics and proteomics, as well asdifferent animal models.

MARÍA DEL PILAR GARCÍA MORA-

LES, Monday November 24. GarcíaMorales from the Hospital GeneralUniversitario de Elche in Spain,works in the study of the molecular

mechanisms associated to chemorresistanceacquisition in cancer treatment. She is partic-ularly interested in the identification of themechanisms mediating the apoptosis induc-tion by histone deacetylase inhibitors in pan-creatic cancer cells. Data from her laboratorysuggest that histone deacetylase inhibitors in-hibit cell growth and induce apoptosis in pan-creatic cancer cell lines through a caspase-in-dependent and serine-dependent mechanism.The histone deacetylase inhibitors could beuseful as antineoplasic agents for the treat-ment of human pancreatic adenocarcinoma.

are starting to be common techniques inmany laboratories. But they are not theonly ones. We see more and more ap-pearances of transcriptomics (the analy-sis of all the genes expressed at a giventime), metabolomics (the large scalestudy of the metabolism of an organism,analysing all the metabolic pathways atthe same time), pharmacogenomics (thequantitative study of how the geneticbackground of an individual affects his orher response to drugs) or physiomics(the dynamics of physiology in the wholeorganism).

Are we ready for the avalanche of in-formation that we will obtain from thesedisciplines? This is one of the reasonsthat make bioinformaticians more andmore needed in biomedical research,which, in turn, is also becoming more andmore multidisciplinary.

In order to get a global understand-ing of how an organism works we doneed a whole set of disciplines. Systemsbiology is an emergent field within bio-medicine that aims to integrate all thesedata (from the thousands of genes, tran-scripts, proteins and metabolites) in or-der to finally comprehend how we areand how we function �

Els efectes nocius del consum d’èxtasi perduren en el tempsRosa Manaut / Marta Calsina

Segons els resultats d’un estudi pu-blicat recentment per investiga-dors de l’IMIM-Hospital del Mar, el

consum d’èxtasi ocasiona problemes enla fluïdesa verbal, la memòria i la veloci-tat en el processament de la informació.Aquests efectes es mantenen en eltemps i fins i tot podrien no desaparèixerquan s’interromp el consum.

Estudis en animals havien mostrat laneurotoxicitat que la droga causava pe-rò, fins ara, estudis realitzats en humansno havien arribat a resultats concloents.

Les proves de neuroimatge i les anà-lisis bioquímiques realitzades durant dosanys a 60 consumidors i 34 controls,

coincideixen en què els consumidorsd’èxtasi presenten nivells baixos delneurotransmissor serotonina. L’estuditambé ha mostrat que tots els dèficitscognitius observats es potencien quanel consum d’èxtasi té lloc juntamentamb el de cànnabis.

Segons Rafael de la Torre, autor del’estudi, «la memòria és l’aspecte cog-

Studies in animals had shown theneurotoxicity that the drug caused but,until now, studies done in humans hadnot reached conclusive results.

The neuroimaging and biochemicalanalyses of 60 ecstasy consumers and 34controls during two years showed that thedrug consumers present lower levels ofthe neurotransmitter serotonin. They alsoshow that all cognitive deficits observedare increased when the consumption ofcannabis is added to that of ecstasy.

According to Rafael de la Torre, authorof the study, “memory is the cognitiveaspect more altered as the doses of ec-stasy are increased. These deficits, eventhough they are subclinic, tend to persistthrough time, especially in people witha higher consume” �

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

nitiu més alterat a mesura que s’aug-menten les dosis d’èxtasi consumits.Aquests dèficits, tot i ser subclínics, ten-deixen a persistir en el temps, especial-ment en aquelles persones amb un ma-jor consum».

The harmful effects of ecstasy

consumption last through time

According to the results of a studyrecently published by researchersat the IMIM-Hospital del Mar, the

consumption of ecstasy causes prob-lems in the verbal fluidity, the memoryand the speed of information processing.These effects are maintained in timeand could even not disappear once theconsumption is interrupted.

MARÍA MACÍAS, Friday November

28. Macías, from the BiomolecularNMR Spectroscopy, Structural& Computational Biology laborato-ry at the IRB Barcelona, Spain,

aims to characterise the structure of biomol-ecules by Nuclear Magnetic Resonance (NMR).In particular she is interested in the structuredetermination of protein domains involved insignal transduction pathways and in proteinfolding and stability. In order to do thesestudies, she is also developing new softwareto facilitate the assignment of NMR data. Sheis designing a software package that allowsprotein resonance assignments with the min-imum of human intervention, which is usuallythe main bottle-neck of the NMR process.


www.prbb.org | novembre de 2008 6Diversitat

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

The best cities for conferences

Scientists spend a great amount of time going to international scientific con-ferences, meetings in which the latest discoveries in a specific field are dis-cussed. These conferences have a very intense scientific content, but they

also have an important social part in order to get new contacts and possible collab-orations. El·lipse has asked researchers at the different centres of the PRBB whichis the best city to go for a scientific conference.

ferència estigui pròxima a una ciutatculturalment interessant. Per això elPRBB a Barcelona és adalt de tot de lameva llista! Vienna també m’agradamolt. Els workshops són particular-ment exitosos a llocs més naturals, jaque les ciutats dispersen les ments.Però necessitem ser més innovadors iincrementar les reunions virtuals, jaque la impremta de carbó dels viatgesés molt substancial.»

“I prefer places which offer good ac-cess by public transport and proximi-ty between the conference venue anda culturally interesting city. Thus,PRBB in Barcelona is on the top of mylist! Vienna also scores high. Work-shops can be particularly successfulin ‘natural resorts’, as cities disperseminds. But we need to become moreinnovative in replacing some meetingswith ‘virtual conferences’, since theCO

2footprint of travelling is very sub-

stantial” �

Les millors ciutats per a conferènciesEls científics passen gran part del seu temps assistint a conferències in-

ternacionals, encontres on es discuteixen les útlimes troballes en un campespecífic.

Aquestes conferències solen tenir un contingut científic molt intens, peròtenen també una part social molt important a l’hora de crear nous contactesi possibles col·laboracions. El·lipse ha preguntat a investigadors dels cen-tres del PRBB quina és la millor ciutat on han anat a una conferència cientí-fica.

Cedric Notredame (CRG)

«Una de les meves millors memòries deconferències és una a Halkidiki (Grècia)fa alguns anys. El lloc era en una loca-lització fantàstica, molt remot i al cos-tat de la platja. Això vol dir que no hi ha-via enlloc on escapar-se (la qual cosa ésbona per a les interaccions científiques),i alhora el lloc era superb. Això va ferque tothom estigués relaxat i disposat adiscutir i intercanviar idees.»

“One of my best memories from confer-ences is of one in Halkidiki (Greece) afew years ago. The place was a bit re-mote and right by the beach in an out-

standing location. This meant that therewas nowhere to escape (which is goodfor scientific interactions), while at thesame time the place was just superb.That made everybody relaxed and eagerto discuss and exchange ideas.”

Jordi Alonso (IMIM-Hospital del Mar)

«Per treballar, recomanaria qualsevol ho-tel bo en el triangle Durham-Raleigh-ChappelHill (Carolina del Nord, EUA): pots dedicar-te plenament a la feina, sense angoixar-te perquè t’estàs perdent l’oportunitat devisitar una ciutat interessant. Ben pensat,potser preferiria Oslo: en acabar la reu-nió, fosc des de gairebé migdia, pots es-

quiar per pistes amb llumetes per anar aqualsevol altre lloc de la ciutat.»

“To work, I would recommend any good ho-tel in the area Durham-Raleigh-Chappel Hill(North Caroline, US): you can concentratefully on your work, without worrying that youare missing the opportunity of visiting an in-teresting city. Or perhaps I would preferOslo, where it’s dark nearly after midday. Af-ter the meetings, you can go skiing toany place in the city on lit trails.”

Nino Kuenzli (CREAL)

«Prefereixo llocs accessibles ambtransport públic, i on la seu de la con-

Ferran Sanz, nou membre del comitè

científic de la Iniciativa Tecnològica

Conjunta de Medicaments Innovadors

(IMI JU). El vicerector de Política Cientí-fica de la UPF i director del GRIB (IMIM-UPF) serà un dels quinze membres ex-perts d’aquest comité, que al llarg delspropers 7 anys administrarà un pressu-post de més de 2.000 milions d’euros.La IMI JU és un organisme promogut perla Comissió Europea i la Federació Eu-ropea de la Indústria Farmacèutica ambla finalitat d’impulsar la recerca farma-cèutica precompetitiva, és a dir, aquellaorientada a la millora del procés gene-ral de desenvolupament de fàrmacs.

Ferran Sanz joins the scientific commit-

tee of the Innovative Medicines Initia-

tive Joint Undertaking (IMI JU). Thevice-rector of scientific policy of the UPFand coordinator of the GRIB (IMIM-UPF)will be one of the 15 members of thiscommittee that, within the next sevenyears, will manage a budget of more than2,000 million euros. The IMI JU is an or-ganism promoted by the European Com-mission and the European Federation ofPharmaceutical Industries and Associa-

tions with the aim of foster pre-competi-titive pharmaceutical research, that is di-rected to improve the general process ofdrug development.

Esther Barreiro distingi-

da pel seu treball. La Eu-ropean Respiratory So-ciety (ERS) ha premiatenguany la investigado-ra de l’IMIM-Hospital delMar i professora del CEXS-UPF amb el Premi Anualde Recerca en el camp de la MalaltiaPulmonar Obstructiva Crònica (MPOC)2008, dotat amb 50.000 euros. EstherBarreiro ha rebut aquesta distinció perles seves rellevants aportacions dinsl’àmbit de l’estrès oxidatiu relacionatamb la disfunció dels músculs respirato-ris i perifèrics.

Esther Barreiro distinguished for her

work. The European Respiratory Society(ERS) has awarded Barreiro, a researcherat IMIM-Hospital del Mar and a professorat the CEXS-UPF, its Annual Award inResearch in the field of Chronic Obstruc-tive Pulmonary Disease (COPD) 2008,with a value of 50,000 euros. Esther Bar-reiro has received this distinction for herexcellent contributions to the field of ox-idative stress related to the dysfunctionof respiratory and peripheral muscles.

Luis Serrano obté un ERC Advanced

Grant. Aquests ajuts que atorga el Con-sell Europeu de Recerca, han estat con-cedits per primera vegada aquest any a

investigadors sènior d’ex-cel·lència i estan valoratsentre 2,5 i 3,5 milions d’eu-ros. De les 766 sol·licitudspresentades en la modali-tat de Ciències de la Vida,se n’han concedit 78, cincd’elles a Espanya. La proposta delcientífic del CRG consisteix en el re-disseny d’un bacteri mínim per crear elque s’anomenaria una «píndola viva»,un vehicle capaç d’introduir-se en l’or-ganisme humà, detectar anomalies icorregir-les.

Luis Serrano obtains an ERC Advanced

Grant. These grants, awarded this yearfor the first time by the European Re-search Council to senior researchers, arevalued between 2.5 and 3.5 million eu-ros. 766 applications were presented inthe life sciences section, and only 78have been approved, five of them inSpain. Serrano’s proposal consists in theredesign of a minimal bacterium in orderto create what would be called a “livingpill”, a vehicle that once introduced inthe human organism would detect anom-alies and correct them.

IMIMa’t, el nou bloc de divulgació de

ciència. L’IMIM ha creat un bloc d’ac-tualització setmanal, actualment en ca-talà i castellà, amb l’objectiu d’explicar,compartir i intercanviar coneixements iinformacions sobre temes de ciència. Elbloc (www.imim.es/imimat) compta ambla participació dels professionals del’IMIM-Hospital del Mar, que explicaran

els temes científics en els que treballeni que poden ser d’interès general, sem-pre amb un llenguatge entenedor.

IMIMa’t, a new blog on science com-

munication to the public. IMIM has cre-ated a weekly updated blog, currently inSpanish and Catalan, with the aim ofexplaining, sharing and exchangingknowledge and information about scien-tific issues. The blog (www.imim.es/imi-mat) counts with the participation of pro-fessionals from the IMIM-Hospital delMar who will explain, in a simple lan-guage, the scientific subjects in whichthey work and that can be of general in-terest.

El PRBB guanya un premi de Barcelona

Meeting Point. El PRBB ha estat escollitcom a mereixedor del premi al «Millorprojecte nacional» que atorga el saló im-mobiliari Barcelona Meeting Point. Aquestpremi ha estat decidit per un jurat d’on-ze persones, incloent l’arquitecte Ricar-do Bofill. L’entrega de premis per aquestedifici de Manel Brullet i Albert de Pine-da té lloc el 6 de novembre.

PRBB wins an award from Barcelona

Meeting Point. The PRBB has been se-lected the “Best national project” by thereal estate fair Barcelona Meeting Point.This award has been decided by a jury of11 people that included the architect Ri-cardo Bofill. The award ceremony for thisbuilding, designed by Manel Brullet andAlbert de Pineda, takes place on Novem-ber 6 �

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS


7 novembre de 2008 | www.prbb.org Edifici

REPORTATGE ESPECIAL / SPECIAL NEWS ARTICLE

Jornada de Portes Obertes: les imatges de l’èxitOpen Day: images of the success

Fotografies: Jordi Casañas, Laure Weill, Núria Pérez, Patxi Fernández i Esther Melo.

Edifici www.prbb.org | novembre de 2008 8

Direcció:

Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor:

Manuel Lamas

Redacció i edició:


Comitè editorial:

Rosa Manaut (IMIM-HMar/CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Laia Cendrós (CRG)

Carme Guardi (IAT/CRC Corporació Sanitària)Maribel Pérez (Hospital del Mar)

Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres:

Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat

Pompeu Fabra (CEXS-UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)

Institut d’Alta Tecnologia (IAT)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)

Adreça:

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona

E-mail: [email protected]: www.prbb.org

Disseny i impressió:

ALTÉS arts gràfiques, s.l.

Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari si us plau contacteu-nos a

[email protected]

ART AL PRBB / ART AT THE PRBB

In the General Director’s office the-re’s a portrait of Francesc Pujols, paint-ed by Salvador Dalí, who once said “weshall travel around the world and justfor being Catalan we’ll have everythingpaid for”. Dalí also said that only two badthings could happen in life, being bornPablo Picasso or not being born Sal-vador Dalí. It’s hardly surprising that theywere such good friends. Experts say thatsurrealism isn’t the adequate word todefine this vanguard; they say that isbetter to say suprarealism, over the re-ality. Dalí is a diamond with a thousandfaces, in this work of art he doesn’t painthis dreams, but his reality. What’s thedif ference? Today you must do the cri-tique! �

Avui un exerciciIsabel Ràfols

Retrat: descripció minuciosa i exten-sa d’un personatge. Emperador: So-birà de nacions extenses, que do-

mina amb poders personals absoluts.L’escollit dels déus per dur el seu poble ala glòria. Megalomania: estat psicopato-lògic caracteritzat per deliris de grandesa,riquesa, poder i omnipotència. Els exem-ples més comuns són Cal·lígula i Neró.Nom de l’obra que ens ocupa, «FrancescPujals vestit d’emperador romà».

Al despatx del director general hi haun retrat de Francesc Pujols, fet per Sal-vador Dalí, que un dia va dir «anirem pelmón i pel sol fet de ser català ho tindremtot pagat». Dalí també va dir que a la vi-da només podien passar dues coses do-lentes, néixer Pablo Picasso o no néixerSalvador Dalí. No és d’estranyar quefossin tan amics. Els entesos diuenque surrealisme no és el mot adequatper definir aquesta avantguarda, diuenque és millor anomenar-la suprarealis-me, per damunt de la realitat. Dalí és undiamant de mil cares, en aquesta obrano pinta els seus somnis, sinó la sevarealitat. Quina diferència hi ha? Avui lacrítica la feu vosaltres!

An exercise for today

Portrait: thorough and extensive de-scription of a character. Emperor:sovereign of lengthy nations, who

dominates with absolute and personalpower. The one chosen by the gods tolead his nation to the glory. Megaloma-nia: psychopathologic state typified bydelusions of grandeur, power and om-nipotence. The most recognized exam-ples are Caligula and Nero. The nameof the painting that today occupies us,“Francesc Pujals dressed as a Romanemperor”.

Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to:[email protected]

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

Fotografia de / Photography by Joaquín Rodríguez (CMRB)

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

El PRBB s’obre de nou al públic el 20

de novembre. La visita està programadadins la «Setmana de les professionscientífiques», organitzada per l’espai deNoves Ocupacions de Barcelona Activa,Porta22. La Setmana compta amb unseguit d’activitats que permetran abor-dar des de diferents visions i perspecti-ves les oportunitats professionals queproporciona el món de la Ciència, ambespecial atenció a un sector emergentde l’economia com són les Ciències dela Vida. A més de la visita al PRBB, espodrà visitar el Parc Científic de Barce-lona i hi haurà unes jornades per conèi-xer les noves oportunitats professionalsque ofereix el sector de Ciències de la Vi-da així com un taller pràctic per descobrirels canals de cerca de feina més efica-ços per trobar feina en aquest sector.

Per a més informació i inscripcions: www.porta22.com.

PRBB opens again to the public on No-

vember 20. The visit is programmedwithin the “Week of scientific profes-sions”, organised by the space for newoccupations of Barcelona Activa, Por-ta22. This week consists of a series ofactivities that will allow one to learn,from different perspectives, about theprofessional opportunities that scienceoffers, specially the emerging sector oflife sciences. Apart from the visit to thePRBB, there will be a visit to the ParcCientífic de Barcelona, a conference, anda practical workshop to discover themost efficient ways for finding a job inlife sciences. For more information andregistration: www.porta22.com �

El·lipse 16: "The PRBB Open Day"

Documents

Transcript of El·lipse 16: "The PRBB Open Day"