Elements propis del llenguatge fotografic

Click here to load reader

  • date post

    07-Aug-2015
  • Category

    Documents

  • view

    41
  • download

    2

Embed Size (px)

description

Elementos propios del llenguaje fotografico

Transcript of Elements propis del llenguatge fotografic

2.3. ELEMENTS PROPIS DEL LLENGUATGE FOTOGRFIC Si b els elements abans esmentats ens permeten fer una correcta anlisi duna imatge, quan aquesta s una imatge fotogrfica cal que a ms tinguem en compte els segents aspectes, que anomenem codis fotogrfics. 2.3.1.- Codis fotogrfics 2.3.1.1.- Angle de visi La variaci del punt de vista aporta perspectives diferents a una imatge que es vol fotografiar , emfatitzant alguns elements per captar ms latenci sobre ells.. Cada angle de visi respon a un propsit i t un efecte diferent . Els tres angles possibles de la camera son: 1) Normal : mantenint anivellada la camera. T un efecte neutre perqu l'sser hum est acostumat a veure les coses des de aproximadament 1,60 m. de altura y frontalment. Les imatges aix, es capten de forma clara i descriptiva

2) Picat : de dalt a baix .Fa ms petit lobjecte, lescura. En el cas del cos hum pot deformar les proporcions del cap respecte al cos. Quan langle s totalment perpendicular respecte al terra ( s a dir 90) lanomenen cenital.

1

3) Contrapicat :de baix a dalt. Magnifica a l objecte. S'acostuma a emprar per fotografiar edificis o monuments tot i que tamb deforma la perspectiva . .

2

2.3.1.2.- els objectius i la distncia angular Lobjectiu fotogrfic t com a missi recollir els raigs lluminosos que, en el cas de les cameres de suport fotoqumic, trasllada o projecta sobre una placa o pellcula amb emulsi fotoqumica i, en el cas de les cameres digitals, trasllada o projecta sobre fotosensors del CCD (Dispositiu de carrega acoblada). Existeixen dos tipus: la focal fixa i la focal variable o zoom. La focal fixa est formada per objectius que mantenen constant el seu angle de visi classificant-se en: gran angular, objectius normals i teleobjectiu La focal variable o zoom est formada per objectius que poden variar langle de visi . Lobjectiu de la camera est format per un joc de lents que sacosten o sallunyen per formar una imatge. La seva funci s la de concentrar la llum a la pellcula per formar la imatge. La distncia focal s la distncia que hi ha entre el centre de la lent i el punt focal ( punt de l eix ptic, situat en el pla focal, on convergeixen els raigs de llum quan lobjectiu est enfocat a linfinit).

ANGLE DE VISI EN FUNCI DEL TIPUS DOBJECTIU

Existeixen diferents tipus d objectius segons la seva distncia focal

3

: ull de peix (de 5 a 18 mm) : t un angle de visi extremadament gran, uns 180 o ms. La seva distncia focal est entre els 6 i 16 mm. Transformen l escena en una imatge circular amb distorsions

4

Gran Angular (de 18 a 35 mm) Distncia focal curta ( entre 18 i 35 mm) . Angle de visi gran (cap els 63) . Son objectius que produeixen distorsi als marges, per tamb dependr de la qualitat de lobjectiu. Ofereixen molt realisme , perqu quasi tot surt ntid, s a dir, tenen molta profunditat de camp. Per cal tenir en compte que contra ms sacosti la camera a lobjecte ms distorsi es veur. S acostumen a emprar per fotografiar espais oberts com la fotografia de paisatge o la fotografia darquitectura en espais interiors, i sn ser objectius fora lluminosos..

5

Normal (de 36 a 55 mm) Visi comparable a la de lull hum, s adir entre 50 i 45 . El fons i el subjecte /objecte sengrandeixen digual forma. I a ms no produeixen cap distorsi a les lnies. El ms normal s que siguin de 50 mm. Tamb sn els ms lluminosos

Teleobjectiu (a partir de 70mm ) Distncia focal gran. Angle de visi petit (inclou menys fons). Sutilitzen principalment per apropar la imatge al fotgraf , s a dir, per fer fotografies des de lluny, per exemple en fotografia esportiva. Langle de visi s fora redut, de 30 cap a baix. A diferncia dels grans angulars, els teles acostumen a comprimir els plans (aplanen la imatge) obtenint fotografies poc realistes on les distncies entre els objectes es redueixen de forma considerable. Sacostumen a emprar per fotografia de retrat, perqu permeten fer enfocaments selectius, s a dir, enfocar el model mostrant la cara ntida mentre el fons s borrs o desenfocat (efecte bokeh o absncia de profunditat de camp), amb la qual cosa aconseguim dirigir latenci de lobservador on ens interessa. Tamb s un objectiu per fotografiar fauna salvatge, detalls arquitectnics de difcil accs i, en general tot all al que ens s difcil poder-nos acostar.

6

7

Objectius Macro. Acostumen a ser objectius preparats de forma especfica per poder fotografiar des de molt a prop, permeten un enfocament fins a un centmetre de l objectiu, aconseguint fotografiar objectes realment petits , per aix sn molt emprats per fotografiar la natura

En aquest enlla podeu veure una demostraci prctica entre una focal i el seu angle de visi ( ver este enlace )

Objectius zoom : sn objectius de distncia focal variable. Acostumen a emprarse per fer cops de zoom que consisteixen en desplaar la distncia focal mentre dura l exposici, donant com a resultat un efecte d explosi. La velocitat d obturaci ha de ser llarga. Es dispara la fotografia mentre desplacem lanella de distncia focal de lobjectiu.

8

2.3.1.3.- Profunditat de camp La profunditat de camp s la distncia ntida que ofereix una imatge entre els diferents elements que la composen . Aix, la profunditat de camp determina la major o menor nitidesa de tots els elements d una fotografia des del primer pla fins a lltim . Si tots els elements tenen la mateixa importncia tots hauran destar ntids i, per tant, necessitarem una gran profunditat de camp mentre que, si es vol donar importncia a un motiu particular, poca profunditat de camp el destacar entre els altres. Per tant, parlem de presncia de profunditat de camp quan tota la imatge est enfocada, tant el primer terme com el fons I anomenem absncia de profunditat de camp quan hi ha un punt enfocat i al davant i/o al darrera daquest punt la imatge est desenfocada La profunditat de camp varia en funci de lobertura del diafragma, de manera que contra ms sobre el diafragma, menor es la profunditat de camp. Mentre que a mesura que es tanca el diafragma, va augmentant la profunditat de camp. Aix provoca que quan fotografiem espais amb molta lluminositat, augmenta la profunditat de camp i, per tant, els objectes que apareixen a la imatge queden enfocats.

9

En canvi, quan treballem en condicions de escassa lluminositat, s ms fcil que apareguin objectes desenfocats. diferent profunditat de camp associada a dues posicions del diafragma: 1,4 en el primer cas: diafragma ms obert, menor profunditat de camp 5,6 en el segon: diafragma tancat, major profunditat de camp

-

Imatges amb profunditat de camp

10

-

imatge sense profunditat de camp ( absncia de prof. de camp). Primer terme enfocat, fons desenfocat.

McCain, en un mitin en Miami, Florida. En la mueca lleva la pulsera de un soldado muerto en Irak que la madre del militar de regal. El Pas, octubre de 2008

-

imatge sense profunditat de camp ( absncia de prof. de camp). Primer terme desenfocat, fons enfocat.11

12

Breu esquema dels comandaments del diafragma

Breu esquema dels comandaments de lobturador:

13

14