EL COMERÇ JUST

COMITÉ OSCAR ROMERO

EL MERCAT Què entenem per mercat?

• INTERCANVI: El mercart és aquell lloc on s’intercanvien béns i serveis a canvi d’uns diners.

• DIFERENTS ESCALES: Aquests intercanvis es realitzen a nivell local, nacional i internacional. Existeix un mercat mundial.

• DIFERENT CIRCUITS:En els mercats hi ha una intensa activitat on les mercaderies passen per diferents circuits, més o menys complicats

• MOLTA VARIETAT DE PRODUCTES: d’aquesta forma funciona la nostra economia de mercat, posant a la nostra disposició tota classe de productes.

• PERÒ ES UN MERCAT JUST?

El mercat perfecte: Adam Smith

• El mercat s’autorregula, sempre arriba a un preu d’equilibri.

• Primer supòsit: molts venedors oferint el mateix

Per a vendre més que els altres: baixaran preus.

Tots baixen els preus

Molts es retiren, no guanyen diners!

Els preus tornen a pujar: PREU EQUILIBRI

• Segon supòsit: pocs venedors oferint el producte

Preu alt: només jo ho venc

Altres ho voldran vendre: jo també vull guanyar

Augmenta l’oferta: comença la competència

Baixen els preus: PREU EQUILIBRI

El mercat imperfecte: la realitat

• MANCA D’INFORMACIO. Quan anem a comprar no disposem de tota la informació de tots els venedors possibles i els preus que ofereixen.

• ENS DEIXEM INFLUIR. Ens deixem influir per eficaces campanyes de publicitat, sense valorar altres alternatives.

• ELS VENEDORS NO DISPOSEN D’INFORMACIO. Tampoc els venedors disposen de tota la informació sobre què volen en cada moment els consumidors. Sobretot els venedors petits.

• HI HA PARTICIPANTS QUE JUGUEM AMB VENTATJA. Existeixen moltes irregularitats, participants que juguen amb “ventatja” respecte els altres. Com? Acaparant la venta d’un determinat producte imposant d’aquesta manera les seves condicions (sobretot amb el preu)

nosaltres

Els més febles

multinacionals

LES MULTINACIONALS

• GRANS EMPRESES. Tenen molts recursos

• OBJECTIU: CREIXER. Sempre més que l’any anterior, avançar-se als seus competidors i obtenir beneficis.

• TECNOLOGIA. Utilitzen tecnologia punta.

• EXPLOTACIO. Explotació del recuros naturals sense cap control i de la mà d’obra.

• MOBILITAT. Economia global.

– Les petites empreses compren a una ciutat i venen a una altra, les multinacionals, compren a un país i el venen a un altre).

• PODER DE NEGOCIACIO.

ELS MES FEBLES: el tercer món

• Depenen de la venta dels productes que la seva terra els procura: matèries primes (cafè, blat de moro, sucre, tè)

• No disposen de tecnologia , ni ajuds al desenvolupament

• Ignorats pels seus governs

• Els costos de producció són elevats

• El preu de venta no el determinen ells, sinó el mercat “global”.

• Preus molt baixos

– Sobreproducció

– Pressió de les multinacionals

– Procés de liberalització de les seves economies. Augmenta la competència en el seu mercar interior

NOSALTRES: els consumidors

• Incrèduls

– Ens deixem convèncer fàcilment

• Vivim d’espatlles a la pobresa

– Ens autoconvencem que no es tracta del nostre problema.

– Ho veiem molt lluny

EL COMERÇ JUST: una esperança

• El comerç just lluita per a que les regles del joc siguin justes i que es permeti jugar a tothom en igualtat de condicions.

• Si tots partissin de la mateixa sortida i tinguessin les mateixes oportunitats, el joc seria just

EL COMERÇ JUST: una esperança

• L’any 1964, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i Desenvolupament va realitzar una reunió sota el tema “comerç, no ajuda”

• Es varen proposar noves relacions comercials entre els països del primer i tercer món.

• El moviment del Comerç Just va ser el resultat d’aquesta reunió i va néixer per promoure relacions comercials entre els rics i els més pobres.

• Però les resolucions no van ser aprovades, van ser vetades pels 8 països més rics del món.

EL COMERÇ JUST: una realitat

• L’any 1969, es va obrir la Primera tenda de Comerç Just a Holanda.

• Quatre anys més tard, Europa importava el primer cafè de preu just procedent de diverses cooperatives guatemalteques.

Diferents productes de Comerç Just

La xocolata

Sucre

Anacardos

Artesania

Roba

Cafè

etc..

Diferents productes de Comerç Just:EL CAFE

Aquest és el cafè, un cop madur.

S’empren mètodes naturals i no

s’empren pesticides

El cafè quan està vermell com ara

ja es pot tallar.

Després de la recol.lecció se li trau

al café una primera closca i després

una segona (el trillat), després es

torra i queda el color negrós del

gra de café que coneixem

Diferents productes de Comerç Just:EL CAFE

Els treballadors de la cooperativa “tallen” el gra vermell, el recol.lecten.

Les dones i homes estan en igualtat de condicions (igual treball-igual sou)

No treballen nens.

EL CAFÉ

Qui hi ha darrera?

• NESTLE

• KRAFT GENERAL

FOODS

• SARA LEE

BONKA, BRASILIA,

ESTRELLA

SAIMAZA

MARCILLA, SOLEY

nosaltres

http://www.tinet.org/~cortgn/indexesp.htm

tarragona@sjtar.org

Bibliografia

La llei del més fort

Alberto D.Prieto. Intermon Oxfam

El mercado y la globalización

José Luis Sampedro. Destino