REVISTA D'INFORMACIO CULTURAL I LOCAL DE V A L L F O G O N A DE BALAGUER, LA RÁPITA, L'HOSTALNOU IDVCOTOSA

FEBRER 2014ELXOPNúm, 81 ■ PREU 1,50€

la Cursa de la Vaca de Vallfogona

SumanQ 2 EDITORIAL 2 3 MODA I COMPLEMENTS

Q 4 VALLFOGONA AL DIAUNA ESCOLA QUE CREIX,UNA ESCOLA QUE ES QUEDA PETITA

3 0 INNOVACIÔ ALS FOGONS

Q fi RECULL DE PREMSA W ESPLAI DE LA GENT GRAN LA VALL

3 f EL RACÔ DE L'ENÔLEG

f)Q CONEIXEM LES NOSTRES ENTITATS wu LLAR D'INFANTS LA MAINADA

ASSOCIACIÓ DONES EL ROSER VIDA SOCIAL

32 ALIMENTACIÔ

3 3 SALUTA c LA CORAL VALLFOGONINA * v AECC VALLFOGONA

CEP PONENT3 4 L'ABC DE LA CUINA

DITES D'AHIR... I D'AVUI? EL RACÔ DE LA POESIA

O í) ENTREVISTADOLORS MATEU

o o DES de d e s c o laEL POBLE EN IMATGES11 DE SETEMBREVIA CATALANAELS REIS MAGS D'ORIENT

3 7 DESGRANANT L'ACTUALITAT

3 3 PER PERDRE EL TEMPS

3 9 AL SEU SERVEI

EDITAEl Xop - Apt. de correus 1 Vallfogona de Balaguer

DIRECCIÓ Lourdes Cardona

ÇONSELL DE REDACCIÓÀngels Camarasa, Antonieta Gázquez, Esther Piqué, Meritxell Rosselló, Montse Montoliu i Teresa Balasch.

COL.LABOREN EN AQUEST N°: Lourdes Cardona, Esplai de la Gent Gran La Valí, Cansallebres, Escola Salvador Espriu, Lia d’ infants La Mainada, Associació de Dones El Roser, Esther Piqué, Antonieta Gàzquez, Coral Vallfogonina, AECC Vallfogona, Ajuntament, David Marin, Josep Farreres, Olga Arias, Antonio Fuertes, La Padrina, Àngels Camarasa, Enric Millà, Diana Mejia, Laura Rubio, Rosa Abad, Dolors Mateu, Meritxell Serret, CE Ponent, Meritxell Rosselló i Oscar Hernando.

Estrenem pàgina web

http://revistaxop.wix.com/revista

Busca ’ns al Facebook i

uneix-te a la nostra página

estarás al dia de les novetats

de la revista*

Si us voleu anunciar

en propers números de la revista o

col.laborar-hi, truqueu al 605 585 806 o

envieu un correu electronic a

rev istaxop@gmail.com

i

DISSENY, COMPOSICIO I MAQUETACIÓ

creaciógráficadissenygráficcarrersantlluís, 70 baixos 25600balaguer tel./fax973 44 50 16 m6bil625 39 77 39 www.creaciografica.com info@creaciografica.com

CORRECCIÓ Montse O livart

DIPÔSIT LEGAL L-136-1992.

La revista El Xop sortira els mesos de març, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l'heu d'adreçar a EL XOP, apartat de correus, 1, a la Secretaria de l'Ajuntament o a l’adreça electrónica: revistaxop@gmail.com sempre durant els darrers 25 dies del mes anterior a la publicado.

El Xop, és una publicado plural. La direcció respecta la llibertat d'expressió deis comentaristes i no es fa responsable dels criteris exposais en els articles firmats ja que son d'exclusiva responsabilitat dels autors i no necesariàment l'opiniô d'aquesta revista.

Generalität de Catalunya Departament de Cultura

I N S T I T U T

D 'E S T U D IS

I I LI ILER D EN C SFundado Pública de la Diputado de Lleida

AJUNTAMENT DE VALLFOGONA DE BALAGUER

EditoriaFil a l'agulla

L’any que acabem d ’estrenar està destinât a escriure una d ’aquelles pàgines de la historia que cap mestre passa per alt, un d ’aquells episodis que ningú oblida. El 2014 no será fàcil, ans al contrari, es planteja pie de reptes, farcit de murs que cal tombar. Enguany és l’any del Tricentenari i to t Catalunya es vestirà de gala, un dia o a ltre al lla rg de 12 m esos, per commemorar els fets de 1714, un fatfdic capítol de la nostra historia re ce n t que cobra e sp e c ia l rellevància ten in t en compte el context polític i social en qué vivim. L ' l l de setembre del 1714 va marcar la fi de la lluita al Principat i l’arrencada d'una época, en molts aspectes encara vigent, en la qual vàrem perdre les nostres llibertats seculars. Europa sortia aleshores d'un deis conflictes bél-lics més importants de la seva historia, la Guerra de Successici espanyola, en qué Catalunya havia ju g a t un paper protagonista. La derrota del 1714 va tenir conseqüéncies que van afectar tothom. Els Décrets de Nova Planta, el conjunt de regles promulgades per Felip V després de la guerra per implantar l'absolutisme en els seus dominis, van significar l'abolició de les cons tituc ions ca ta lanes i de les institucions pròpies amb la intendo de reduir els territoris de la monarquía hispánica a les liéis de Castella. Els catalans van perdre drets seculars com les garanties processals, mitjançant les quals ningú no podia ser em- presonat sense l'exprés manament del jutge i s'assegurava que tothom tingués accès a la ju s tic ia . També va ser suprimit el dret que permetia que el dany que provoqués un empleat publie a un ciutadá fos im m edia tam ent reparat, i la legislado a propésit de la in v io la b ilita t del dom ic ili i de la correspondéncia. En conclusió, els Décrets de Nova Planta van suposar per a Catalunya la pérdua del control economie, fisca l, jud ic ia l, duaner i monetari propi i d 'una capac ita t legislativa tradicionalment avançada a la seva época. Les seqüeles encara es perceben en ámbits com el cultural, ja que va ser aleshores quan la llengua castellana va passar a ser oficial i obligatoria a l'Administració i a la judicatura, i el fiscal, atés que el país no ha tornat a tenir en aquest aspecte la sobirania an te rio r a is esm enta ts décre ts.

Han passai très segles, però el panorama no ha canviat pas gaire.

N’és la prova el procès sobiranista emprès pel poble català i la reaccio negacionista, primer, i abolidora i aterridora, després, del govern espanyol. Però tampoc no ha canviat l’esperit del poble que habita aquest pais, que avui més que mai no està d isposât a renunciar a la seva

1714

autonom ia. És més, desitja la llibertat.El 9 de novembre és la data escollida per sondejar els catalans sob re la in d e p e n d è n e ia de Catalunya. Se celebrará? Aquesta és la gran incògnita hores d ’ara, ja que l’executiu de Rajoy diu del dret i del revés i una vegada i una altra que la consulta és il-legal perqué la sobirania no recau en el poble cata là sino en to ts els espanyols.

Sorprenen, però, els esforços que dediquen a deslegitimar el procès i a convèncer, po tse r a e 11 s m ateixos, de l ’ hecatombe que patiria Catalunya si se separa d’Espanya (o potser el daltabaix el pa tir ie n e ls nos tres ve ins?). Un de ls darrers exem ples és l ’ informe de més de 200 pàgines que el m inistre d ’Exteriors, José Manuel García-Margallo, va enviar a tots els ambaixadors espanyols arreu del món per donar-los arguments “contra les aspiracions secessionistes” . Calia? 0 potser el que feia fa lta era fa rc ir els motius pels quals el govern centrai nega que part dels seus ciutadans puguin elegir democràticament quin carni han de prendre? Europa calla, adduint que es tracta d ’un afer intern d ’Espanya, però quin país que es t i t i I i de d e m o c rà tic s ’empassarà que es negui celebrar una consulta?

Mentre escrivia les darreres ratlles, la Generalitat va anunciar que el président Mas havia enviat una carta als principals liders europeus informant-los del procès català i demanant-los el seu suport. Es tracta d ’una mesura per lluitar contra la pressió diplomàtica espanyola i faltarà veure com hi responen els mandataris europeus. De moment, ben pocs s ’hi han posicionat, bé sigui en un sentit o altre. Veurem què passa les properes setmanes

després que la Comissió Europea (CE) hagi évitât mullar-se i hagi respost que es tracta d ’un “afern intern” .L’any serà mogudet, no en tingueu cap dubte. No tan sols per motius po litics , sino també per raons économiques i socials. El 2014 hauria de ser el trampoli que, amb poca força (això si), ens impulsi cap al creixement economie. És clar que

em p itjo ra r el 2 0 1 3 resultava força complicat. De moment, la borsa espanyola està de festa i la prima de rise ha abandonat aquells nivells estratosfèrics que feien pensar en l ’ imminent rescat d’Espanya. Tampoc s ’haurien de practicar noves retallades, excepte les tisorades en llibertats i drets que pretén imposar el govern de Rajoy a cop de décret (en fem un repàs més ampli a la secciô ‘Desgranant l’actualitat’).Però, el 2014 no tan sols serà rellevant a nivell nacional o estata l. També serà important al nostre municipi, que celebra els 250 anys de la Carta de poblament i el 25è aniversari de la revista local. El calendari d ’enguany estarà farcit d ’actes per commemorar el nostre aniversari com a pob lac ió . L’A juntam ent ens n’ informarà en el seu moment. Ara bé, demana la coMaboraciô ciutadana i de les entitats locals per dibuixar un programa d ’allò més complet, una celebració digna, el pal de pa lie r de la quai serà la presentacié d ’un llibre sobre la nostra h i s tò r ia , que ens permetrà conèixer anècdotes d ’allò més sorprenents. Per tant, si sou creatius i teniu qualsevol idea per commemorar aquesta efemèride, no dubteu a contactar amb el consistori. Quant al primer quart de segle de ‘El Xop’ , la voluntat del Conseil de redacció és elaborar un numero monogràfic que repassi la història de la publicació. No cal dir que hi teniu la porta oberta tots aquells que hi heu col-laborat al llarg d’aquests 25 anys. Posem, tots plegats, fil a l ’agulla perquè acomplim les expectatives.Feliç i apassionant 2014!

al diaUna escola que crelx, Zurdes car*™

una escola que es queda petita

La façana de I’Escola Salvador Espriu

Només cal passejar pels passadissos de l’escola per adonar-se de la gravetat del problema: la sala de material és plena de gom a gom, els passadissos han perdut superficie de pas en acollir els armaris on emmagatzemar el material, la sala de professors s ’ubica en un antic lavabo, els infants que juguen a la sorra comparteixen espai amb els que juguen a fútbol... La manca de metres quadrats és tan évident que el Departament d ’Ensenyament té ciar que de cara al curs vinent ha de moure fitxa, corn ha confirmât l’alcaldessa, Maria Sarret.D’entre les tres propostes que hi ha sobre la taula per resoldre la problemática, la que més agrada el director i el professorat passa per ampliar l ’edifici aprofitant el solar contigu a l’escola, propietat municipal. Amb tot, la manca de finançament de la Generalitat, que és qu¡ hauria d ’assumir la construcció de les noves instal-lacions, fa que sigui la proposta menys factible hores d ’ara. La segona opció consistiria a ins ta i■ lar un módul prefabricat, coneguts popularment com barracons, en aquest solar. “Creiem que aquesta opció és la més raonable per a tothom, ja que el seu cost no és ni de bon tros tan elevat com fer obra nova i ens permetria guanyar l ’espai que necessiterà” , argumenta el director. Per la seva banda, el consistori ha assegurat que també lluitará per aconseguir que aquesta sigui la via que triï el Departament per dotar de l’espai necessari el centre.

Només cal fer un cop d’ull ais darrers números d ’aquesta revista per adonar- se que a Vallfogona estem de baby boom. Entre els anys 2009 i 2012 van néixer al nostre municipi un to ta l de 109 criatures (l’any 2009 en van néixer 25; el 2010 fou l’any més prolific amb 31 naixements; el 2011 se’n van registrar 24; i el 2012, 29), la majoria de les quals aniran a l’escola al poblé. Però mentre la demografia del municipi de Vallfogona de Balaguer ha anat en augment, el col-legi ha patit el procès invers: cada cop que guanyava més alumnes s’anava fent petit per encabir-los a tots sense haver de sacrificar espais.Segons el director de l’Escola Salvador Espriu, Èric Berga, “ja fa quatre anys que el nombre d’alumnes del centre augmenta i en els propers cursos es disparará” . “Tenir una mitjana d’entre 10 i 15 infants per quinta es podria considerar una situació normal en un poblé de les caractéristiques de Vallfogona, és a dir, que a l ’escola rondariem els 70-80 alumnes, 90 a to t estirar. Però aquest curs som 102. Mai haviem arribat a les xifres actuals” , explica Berga.Tot i que d’aqui a quatre anys és previst assolir el sostre de 139 escolars, la tendència no s ’ha de revertir del tot, atès que l ’escola calcula que la població escolar del centre s ’estabilitzarà al voltant del centenar d ’alumnes.Una xifra prou alta com perqué l’escola deixés de formar part de la ZER El Jonc, pas que ja ha donat aquest curs en superar el centenar d ’escolars.

Alumnes en una de les aules del centre

Només cal passejar pels passadissos de l’escola per adonar-se de la gravetat del problema: la sala de material és plena de gom a gom, els passadissos han perdut superficie de pas en acollir els arm aris on em m agatzem ar el material, la sala de professors s ’ubica en un antic lavabo, els infants que juguen a la sorra comparteixen espai amb els que juguen a fú tbo l... La manca de metres quadrats és tan evident que el Departament d’Ensenyament té clar que de cara al curs vinent ha de moure fitxa, corn ha confirmât l ’alcaldessa, Maria Sarret.D’entre les tres propostes que hi ha sobre la ta u la per re so ld re la problemàtica, la que més agrada el director i el professorat passa per ampliar l ’edifici aprofitant el solar contigu a l ’escola, propietat municipal. Amb tot, la manca de fin a n ça m e n t de la Generalitat, que és qui hauria d’assumir la construccié de les noves instal-lacions, fa que sigui la proposta menys factible hores d’ara. La segona opció consistiría a in s ta l-lar un mòdul pre fabrica t, coneguts popularment corn barracons, en aquest solar. “ Creiem que aquesta opció és la més raonable per a tothom, ja que el seu cost no és ni de bon tros tan elevat corn fer obra nova i ens p e rm e tr ia guanyar l ’ e sp a i que necessiterò” , argumenta el director. Per la seva banda, el consistori ha assegurat que també lluitarà per aconseguir que aquesta s igu i la via que tr iï el Departam ent per dotar de l ’espai necessari el centre.

L’estat que presenta la sala de material

D’acord amb Èric Berga, el Departament és molt curós a l’hora d ’emprendre ampliacions d ’escoles, ja que n’ha fe t en altres centres i després han quedat en desús. “Tenen por que el boom de la natalitat que patim al poble sigui temporal, però a mi em sembla que com a mfnim la propera década l ’escola m a n t i n d r à el c e n t e n a r d ’alumnes” , explica.De moment, el centre, gràcies a l ’Ajuntament i l ’AMPA (que ha ajudat a finangar les despeses), ha pogut adequar el solar contigu a l ’escola per guanyar pati.

Nenes jugant a la pista. Al fons podem veure la reixa que separa l’ampliació del pati

De fet, n ’ha doblat els metres quadrats, tot i que encara no en pot gaudir, ja que está pendent que Ensenyament prengui una decisió sobre com resol la manca d’espai al col-legi per acabar-lo d’enllestir. “Necessitem saber si s ’hi col-locará un barracó o no i on aniria, perqué també volem fe r un hort al nou e sp a i” , comenta el director del centre, que a principis d’any-juntament amb l’Ajuntament- s ’ha de tornar a reun ir amb e ls Servé is Territoria ls d ’Ensenyament a Lleida per saber per quina via opta el Departament.

Actualment el pati de l’escola no disposa d’un sorral i els nens juguen al camp de fútbol

Ara bé, com seria el barracó que s ’ instal-laria al c o s t a t de I’escola i quines n e c e s s i t a t s cobriria encara és una incògnita.“ L’ idon i seria que acollfs un m en jador/au la polivalent, ja que ara el menjador és un d e l s restaurants del poble, cosa que desag rad a el D e p a rta m e n t, q u e b u s c a abaratir el cost del servei” .F in a lm e n t, la darrera proposta seria ubicar el menjador o una altra aula a la Casa dels Mestres, és a dir, damunt de la Liar d’ Infants. Però aquesta opció no agrada ningu al poble, perquè “ divideix I’escola en dos” .Amb tot, “ la consigna d’Ensenyament és clara. No disposen de finangament i sostenen que prioritzaran la utilització de les dependències municipals lliures per acollir aules” , explica l’alcaldessa.És per aquest motiu, que els tècnics del Departament van mirar-se curosament l ’edifici que acuii la Llar d ’ Infants.Sigui com sigui, el temps passa i Ensenyament ha de prendre una decisió per assegurar que el curs vinent l ’Escola Salvador Espriu sigui prou gran per acollir en condicions to ts els alumnes que esperà.

Recull de prem saELPUNTiWUr

SEGRE .comcoh«<^»“ hk*°“‘ mem bres di'una

intoxicáis qu atre _ ¡ Ca»ut investiga sfamilia a és salmone!*!

Vaüfogona i Salut

DOLORS MATEU AUTORA DEL BLOG LA CUINA DE LA DOLORSS

“Adapto la cuina de sem pre a les necessitats d 'avu i”2£V11f13 0200 - dsvhs marím

Balaguerina nascuda a Vallfogona (Noguera),50 els filis lí van regalar un blog d'lntemet perqué hi poses les receptes. Es va convertir aviat en un deis blogs de cuina més visitats.Acaba de publicar 'La Cocina de Dolors Maleu (Planeta).

, quatre evolucionen!ablement sense

, u ® * ; “ 1' ™“ 1” ~ M e, ««fogona da Bata*;«. ataixa I » * ' "

mambnlimentàri* q«*

i'entorn investiga* yallfogonadescartar a »»— ^ rtar més inform a«^- — encai

ALLf OGOHA O

a mateíxa

i Noguera ilitat » oB

. ■ = £ * = £ r aliments o

, £ )» « P 1» 1 d* « S i ÚSma;»" • ^ í .’s s s s . * *a possibles focus

MÚ.I i ti°anaj '?.. -oídemiotóg«¡s preseí afectats,

fatta de culmi

,irl- íntoxicació

d«d«'s a “L Ï Ï L r l . de * f e

ijJS " w <*eque supo» *•

estudij •„ „ „«s informaci* »

. cia descartar aporta a pOSSible, co«*»«"» « de aguert episodi. , , „ r B actats per Posóte

n començat a ser tngressat. ldescartar la — — * £ 5 .7cea ma<eiKes fon» onen ' ^ “ T f ^ o m í indiquen » desgios»me« latera ).-rnn-.-—— rr^-ar— —eituar-seforadelmun, P- d W icaci4 afectadas.

. , i'.'.ttim cas conegut d . de persones van meitat en ruttim-s i'entorn de en qué m.» «" te n ^ a « “ ¡ ^ « U o n e l l a ais al.m.nf

«„ e r i , de Saint. . 1» « ■ £ T p in c r e m e n t del control de De fat. seqnns la sament) a causa, en dMcartar la près*«

S S S 2 S Í augmentat « — — _ Í S S S - ■ - C‘">Se,VaB-, , admin¡s«aclO¡i>rodu«'s ha(. . lé e le s avicoles I

^ r ^ -t i d u e e s t io d a . p r in r t p a lm . n .

,gi més afectats e

a familia v

n especies a

BONDIA@cat

Quatre restaurants de Lleida, contra la fam

Valí d'Aran - Societat

Escrit per Sondía.cat

Dimecres 28, Agost de 2013 12:51

Accio contra la Fam i la Federació Fspanyola dUostaleria s'han unit per quart any consecutlu per eradtcar la desnutrido Infantil arreu del món amb la Campanya Restaurants contra la Fam.

La campanya pretén superar les xifies de la passada edició que van ser tôt un éxit, Ja que van participar 535 establiments que van recaptar més de 110.000 euros, destinats ínteqrament a la lluita contra la desnutrició infanbl.

A data d'avui a Lleida Ja foimen part de la campanya quatre restaurants: el Restaurant Cal Farré de Vallfoqona de Balaquer i les Tauériies Urtau de Aries, Vielha i Bossóst. Aquests quatre restaurants lleldatans Ja har escollit plats o menús solldans de les seves cartes amb els qual: participaran en la campanya. Durant els dos mesos que dura la campanye els restaurants participants destinaran una petita quantitat (entre 0,5 i 2 euros) per cada plat solidan consumit que anlrá desbnada a tractaments contra la desnutrició infantil.

SEGRE .com

aoVs Pe„rta O'o rtde d<

° CO iar es" 3 V a U Í 0 9 ° n ."» »•*“ ‘"s" ' tc tc tts te s

ua f is c a " 3

r .B ÍO S '

t'aceti

e l * ° <eV

t \ n ^ re

1 v> *mr. e* '■ 'd'6«ua ,a a***9“ L e «\\OC

_ \s #eoveii que

aáores Aoe ó ^ ' ü r ' loan„nan »*

va pcí e : va veuf® Ja el* "Pedros*

e*p'"íSt ‘

m°rir

a va a<,donar'

alaquef-

« “ recullen od usat per

r r r “ " -C ontenid .fs especial, a V .llfo C 0" 0' °*'Castedó i A lo e '"

. ..O N E L L I BALAGUCRt. fa rn e ll ealaguer, |

transformar lo en brodrései

cosmétics. necia's on es

■’ “ *13 Ínñ * . 'X c O « t més do 250 quilos d'olr

Roben a (’in terior de 3 vehicles i s 'em porta un quad a Vallfogona de Balaguer

Moquera - Successor

Escrii per Bondia.cat

Divendres i l , Octubre de 2013 15:12

Com van tes vendes del llibre?No en conec les xifres exactes, però en dos mesos s'ha esgotat te primera edició i ja anem per la segona. Des de setembre fins ara no paro de fer entrevistes i presenlacions i la reacciô veig que és molt positiva Estic molt contenta Qué li diuen, els tectors?Molts ja eren seguidors del blog i ja tenia contacte ant) efe. Nhi ha que agraeixen tenir les receptes en paper perqué no toîhom pot tenir l’ordirtador a la cuina, ès molt pràctic A mi el que m’agradana és que aquest Bibre s'embruiès, que es taqués d’oft, que es fes anar mentre es treballa als fogons. Els libres de cuina no han d’ostar quiets i nets en ma prestatgeria. S’han de consultar mentre es cuna I a mi em fa il lusió que la gent s'animi a cunar arrb les meves receptes.Com va començar?El blog va ser un regal que em van fer els meus fils. Jo el que velia era deixar constància per a ells de les receptes i els trucs de cuina per quan haguessin de cunar sois. Això ès ma cosa que em sap molt greu: quan perdem informació ciínána d'una generació a la segitent No recordar com la pedina feia un plat déterminât Són conefxenents cpje hem de mantenir i transmetre i ara les tecnolo es ens ho posen fácil De seguida la va seguir més gent, a part de la familia.El primer any tenia entre 600 i 700 visites al da, després vaig superar les tres mil, ara ja tinc una nttjana de 20.000 visites dáries S'ho esperava?Tot això te superai les meves expectatives Era un blog personal però a poc a poc va anar creixent el nombre de seguidors. Crac que a la geni li a grada que les explicacions sigun senziiles i que ho pugui cutnar tothom arte te cuina de casa, sense excessives compfccacions. I sempre hi poso te foto. Vteig haver cfaprende a fer anar bé fa càmera dgital per fer-ho He miraf sempre de mantenir m ritme constant de publicacions, ant) cinc receptes a la setmana i seguint sempre el calendan escolar Fins i tot quan he tingut imprevistos he mirat d’organitzar-ho per no faltar mai a la cita amb el blog.Arran del blog, ja fi han ofert treballar com a xef en algún restaurant?Si, algún cop nrfho ten proposal. Però sempre he dit que no. Ara irai Fa anys, si estigués començant, potser nthauria irteressat Però no, ara com a molt participo en algún taller de cuina o fent alguna xerrada Res més M’agrada cunar per ptaer, i compartir-ho amb els lectors del blog i de! llibre Després de cinc anys, té més d'un miler de receptes al blog. Com n'ha fet la tria per al llibre?Ha costati Fina&nent, amb f editor van acordar de posar-ne 344, que són maltes, però amb uns fndexs (fie ajudn el lector a trabar alió que necessita, ordenadas per diferente temátiques Per exempte, per temps efeteboradó. Amb el ritme que portem tots actuaiment, a vegades el que necessitem és saber quin plat podem fer en vint minuts.Prefereix la cuina tradicional a la innovadora?Jo sóc creativa, nYagrada fer els plats a te meva manera. Però tí encara conservera El que intento és transformante i fer-la a la m plats de sempre s'adaptin a tes necessitats de la gent d’avui.També a la crisi?També! Una de les coses que sabien fer molt bé les nostres padrines era reaprofitar els ingredients ( sobreven per elaborar un plat nou fendente A les cases no s’fti fençava resi Això és un valor positiu i hi molts plats fantàstics que podem fer seguint acuesta norma Un afee valor dels nostres podrins és el que ¡ s’anomena ’quilómetre zero': fer servir ingredients de proxirritat És el que es fera de manera natu aprofitant els aSments cte Phort, del rebost, del rrercat.La gastronomia està de moda.Potser si, durant un temps el més important e Ara es valora més Si manges sa, pots viure it

Els Mossos d'Esquadra han dednqut aquesta setmana 2 veins de Molterussa, de 24 i 25 anys, com a pnesumptes autors del robatori a l’intenor de 3 cotxes I pel furt I üs d’un quad, que van tenir lloc entre la nit I matinada de dimarts I dimecres a Vallfoqona de Balaquer.

Després de trencar-ne els vidres, els Itadres v«i robar dels vehides objectes de val» com ma ulletes de sol, telèfons môbils o dîners. Postenorment, es van endur també de la mateixa poblacrô un quad, que posteriorment va ser localltzat pels mossos al carrer Arbeca de Mollerussa. Aixi, la investigado policial va permetre la detencio entre dimecres i dijous dels pnesumptes autors dels fets a la capital del Pla d'Urgeil.

BONDI A O cat

Roben a ig iie res i v itroce ram iques d ’un bloc de sh a b ita t de V a llfo g o n a de B alaguer

N o g tie ra - S ucce ss o s

Escrit per Bondia.cat

Dimarts 24, Setembre de 2013 15:19

Els Mossos d'Esquadra van détenir diumenqe 2 homes per un robatori amb força en una edifìci nou però encara deshabita!, propietat d'una entitat bancària, situât al carrer Prat de la Riba de Vallfoqona de Balaquer.

Cap a les 4 de la tarda uns veins van avisar la policía en sentir uns forts cops que provenien de l'inteiior de l'immoble. Els mossos es van despiaçar fins a Cedifici, kxalttzant a Centrada del mátete 8 aïgüeres 1 15 vitroceràmiques. També van observar que ais pisos els faltaven els etectrodomèstics atei com altres objectes de parament per a la llar. Finalment, els agents van localitzar dos homes amagats a feditici, que van ser detinquts.

Es dona el cas que un deis attestais, tot i que els dos tenen antécédents, va cometre Cassait mentre qaudia d'un permis penitencian.

vallfoqona, 1'emP™*» ha

■«età recidant nornés el 30% ictualment s esta re a x g|s vems

» - “ nten,dors 1mumaprs de 'a no»convertir-lo en sabo.

Espiai de la Gent Gran La Valper Espiai de la

Gent Gran La Val

Torronada i cagada del Tió

Per primera vegada ens dirigimi ais lectors de la revista El Xop amb un nom diferent d’aquesta associació. Abans s’anomenava LLAR DE JUBILAIS, i ara ESPLAI DE LA GENT GRAN “ LA VALL” , un nom aprovat en l’Assemblea General del dia 8 de juliol de 2013 .1 més endavant, aprovat en els estatuts pel Departament de Justicia. El canvi ha estât degut que no tots els socls ja están jubilá is, ja que s ’hi poden associar persones a partir de 60 anys i alguns més joves sempre que siguin pensionistes. Per tant, hem cregut que és un nom més adient per a tots. També en la mateixa assemblea es va aprovar un canvi de membre de la junta. Jordi Puig es va donar de baixa, i en el seu Hoc entrà com a vocal Bàrbara Gazquez.

Us presentem les activitats que hem realitzat durant l'any:Febrer: Taller de memòriaMarç: V ia tge al M useu de C aixa fo rum de Lle ida Abril: Viatge a Cai Trepat a Tàrrega, al Museu de l'Aigua dels Canals d'Urgell i al Museu dels Vestits de Paper de Mollerussa Juny: Sortida de padrins/es i els nens de la Llar d ’ Infants per rememorar jocs i esmorzar conjunt a L'Espiai.Taller de sabó.Revetlla de Sant Joan.Agost: Viatge Cultural a Berga i al Museu de les Mines de Cercs.Setembre: Festa de les Cassoles.Octubre: Segon torn del Taller de Memòria.Presentado del llibre de cuina de Dolors Mateu.La Castanyada.Novembre: Viatge a Barcelona I Montserrat.Desembre: Confecció del Pessebre de L'Espiai pels nens de 4t del col-legi Salvador Espriu.I per acomladar l'any, Torronada.Donem les gràcies a tots vosaltres que hi heu participât, col-laborat i ajudat que tot això fos possible.BON ANY NOU 20J4!

Revetlla de St. Joan

Viatge a Barcelona

Coneixem les nostres entltats

Els Cansallebres de Vallfogona per Meritxell Serret Meritxell Rosselló

Un dels objectius de la revista ‘El Xop’ és donar a conèixer les diferents entitats i assoclaclons que hi ha al municipi, per tal de fer-les més properes a tothom. En aquesta ocasió hem fet l’entrevlsta a una entitat “jove” , el Club Esportlu de Vallfogona Cansallebres, queja s ’ha fet sentir amb l’organització de la la Cursa de la Vaca el passat 22 de setembre de 2013.

D’on surt la iniciativa de crear aquest Club?Tot va començar cap al 2010 quan uns quants del poblé ens trobàvem per anar plegats a curses i competicions d ’atletisme; el 2011 se’ns va acudir el nom un dia fent pluja d ’ idees, perqué necessitávem decidir-ho perfer una camiseta que fos igual per ais del grupet, I “Cansallebres” ens va semblar slmpàtlc I encertat. A partir d ’aquell moment ens vam anar engrescant més per a tirar endavant el Club, fins que aquest 2013 ens hem constituid oficialment com associació esportiva.

Qui esteu al davant del Club?A la Junta ens hi hem posât alguns deis que ens anàvem trobant des d'un principi i ens hem repartit els càrrecs: Oriol Clop Manuel, Manel Martínez Asenslo (Secretan), Toni Parrot Plens, Jordi Puigfel Palacín (Tresorer), Jordi Sarret Baldomá, Joan Térmens Canals i Jaume Torra Mateu (President). Però to ts els socis i companys participera activament al Club i ho fern to t entre tots. Som un club obert.

Què dieu a lectors i lectores perqué s ’animin a fer-se 'n socis/sécies?Per descomptat que els ha d ’agradar practicar esport, sobretot l ’atletisme. Les persones que estem al Club mirem de fer entrenaments plegats, tot I que no sempre podem ja que resulta complicat compaginar horaris i disponibilitats, perqué és quelcom que es fa per aflció fora d ’horaris de feina i familia. El que sí que fem és anar junts a les curses. Corn a Club es participa a la majorla de curses del circuit de les Terres de Ponent, també a altres com Sltges, la Marató de Barcelona, o fins i to t s ’ha anat a Donosti. Anem a curses d ’atletisme, però l’objectiu principal que ens marquem és participar en tria tlons [1 .900m nedant + 90km en bicicleta + 21km correntj. De fe t, les curses d ’a tle tism e vénen a ser l’entrenament per participar a les triatlons. Per ser soci/sócia es paga una quota simbòlica de 10a l’any, que es destina bàslcament a les poques despeses de mantenlment del Club.

Tot i ser una entitat tan jove us vau engrescar a organitzar enguany la la Cursa de la Vaca a Vallfogona. Com us ho vau fer?Després de participar en moites curses i anar a molts pobles, ens vam engrescar a organitzarne una al nostre. Se’ns va acudir relaclonar-la amb el sector lleter I anomenar-la de “ la Vaca" perqué ha estât una mica el signe d ’ identitat del poblé els últims anys i ens semblava també simpàtic.

Ens vam plantejar de fer un circuit de 10km i després un de 5km. El p rim e r rep te era tro b a r el finançament suficient i per aixô ens vam proposar des d ’un princlpi implicar el màxlm d ’empreses i p ro fessiona ls. Aixi, a més de ramaders, vam comptar amb el suport de comerços, tallers, bars i restaurants, etc., tant del poble corn de fora. Al final més de 70 em preses i p ro fessiona ls van col-laborar I van fer possible la la Cursa de la Vaca de Vallfogona de Balaguer. Estem més que agraïts perquè en to ts vam tro b a r predlsposiciô, i som conscients del valor de la seva contribuciô tenint en compte els temps que corren.

Perô l’altre gran repte i patiment per nosaltres era si seriem prou mans per a tô t el muntatge, per aixô vam fer correr la veu i vam demanar vo lun ta rls /à ries . En aquest punt també ens va sorprendre i estem molt agraïts per la resposta del poble, perquè més de 60 persones van ajudar que tô t anés rodât.

També cal destacar l’esforç de dlfuslo que vam fer, participant a totes les altres curses els mesos abans per a donar a conèixer als corredors la Cursa de la Vaca, i a través de la página web i les xarxes socials. Fins i tô t vam fer un video de promoclo, que va ser tô t un èxit i segurament en farem un altre per a la 2a Cursa de la Vaca.

Quantes persones van participar a la la Cursa de la Vaca?Hl va haver un total de 300 persones apuntades a les 2 distàncies, de 10km i de 5km, cosa que ens va sorprendre molt gratament per ser el primer cop. De fet podrien haver estât més perquè uns dies abans ja vam haver de tancar inscripcions, perô a nlvell logístic i d ’organltzaciô ja no podiem assumir-ne més perquè no teníem suficients camisetes i ens feia por que acabéssim desbordáis I se’n ressentis la qualitat de la cursa. A nlvell esportiu també vam quedar s a t is fe ts p e rq u è van venir corredors/res de nivell que participen al circuit català.

I quins són els objectius de futur que us heu marcat amb el Club Cansallebres?El principal objectiu que ens marquem és el d ’organitzar la Cursa de la Vaca cada any, mirant de mantenir el bon nivell i en la mesura que es pugui millorant-lo. Ens plantegem algunes novetats, corn per exemple ampliar el nombre d ’ Inscripcions o fer curses infantlls. Volem que Vallfogona sigui una cita fixa dins el circuit català de curses i que vagi aga fan t renom i so lera . Un altre objectiu és anar augmentant amb el temps el nombre de socis i especialment de sôcies, perqué no hi ha massa dones encara al Club. Des d ’aquf fem un crida perqué s ’animin.Tam bé v o le m m a n te n ir la p á g in a web (http://www.cansallebres.cat) i que sigui una bona eina de comunicado del Club. Allí s'hi pot trabar el formulad per a fer-se soci/sécia i informado sobre el Club i les nostres activltats.Ara estem mirant de fer-nos una equipatge nou, més complet i amb un disseny més elaborat, que ajudi que se’ns identifiqui millor a les curses en qué participem. Amb el temps esperem poder anar fent més coses i assumint nous reptes. Per exemple, ens proposem mirar de trabar incentius per ais socis en alguns servéis o productes, o ens agradaría ajudar que en el futur hi hagi un circuit per fer atletism e a la zona esportiva de Vallfogona.

Els guanyadors d’aquesta primera edició van ser:

A la cursa de lOkm :■Pr¡mer:SERGI RODRIGUEZ BATISTA

(ESPORTS QUEROL)•Primer local:

MANEL CAMPILLO BETBESE •Primera:

ROSA MARI CARULLA ARGILES (LA GUINEU)

■Primera local:ARANTXA GARCIA GAITE

A la cursa de 5km:•Prlmer:MANEL OLIVA LEAL

(LAST ZANCADA)•Primer locaLMARC GABALDON RONDA ■Primera:EVA BALART CUCÓ

(MIRANDA GYM)■Primera local:ANAl'S SERRET ALEU

Algún apunt més....?Només volem Insistir a agrair de nou a tots e ls v o lu n ta r is i col-laboradors de la Cursa de la Vaca, perqué sense ells no s ’ h a g u é s fe t i t a m p o c e n s animaríem a repetir­la. Confiem que per al 2 0 1 4 podrem to rna r a celebrar aquesta festa.I finalment, esperem que es consideri el Club com una entitat o b e r t a q u e representa el poblé a les curses, arreu de Catalunya I també a fora.

1 r local Vedella Participants

1 a local Vaca

1a local Vedella

Participant més edat Sergi Escobar

i

Llar d'infants La Malnadaper Llar d'infants

LA CASTANYADA 2013 Fem els panellets Mesclem i pastern els ingredients

Fem panellets d'Oreo

Festa de Nadal

Associació de Dones El RoserDos anys d'Associació

L’Associació de Dones El Roser de Vallfogona des del gener de l’any passai ha anat complint els seus objectius, i trimestralment ha anat organitzant actes als quals la participació i coHaboracló per part de les sòcies ha estât exltosa.S’han organitzat dlversos cursos i xerrades Intéressants, com el curs de maqulllatge amb Raquel Jordan o el d ’aprendre a decorar una taula amb Josefina Moreno, o la xerrada amb Mercè Sànchez entre altres.A l'agost, es va organltzar la revetlla amb una exhlbició de balls de country a càrrec del Grup de Country Punta-Taló de l'Ho stai Nou I la Codosa I berenar, el temps aquest cop ens va acompanyar I vam passar una vetllada d ’allò més entretlnguda.També va ser molt Intéressant l’excursió a les Avellanes i l’Observatorl d ’Àger, allf, vam gaudlr d ’una bona tarda amb amies, descobrlnt coses Intéressants.El curs d’informàtica, Impartit per David Segarra, ha estât un any més to t un èxit, I hem aconsegult que to ts els participants siguin seguldors actius de les xarxes socials.Aquest any 2013, al mes d ’octubre, vam tenir el plaer de ser les elegides per organltzar la Trobada d’Associaclons de la Noguera, en la qual es va gaudlr d ’una visita al municipi, amb diversos actes i un dinar de cloenda.Després de la participació de l ’any passat a la festa de final d ’any amb xocolatada i bingo, es va decldlr repetir- ho aquest any i, Igualment, ha estât un èxit, les dones van poder partlclpar als bingos que es van organltzar i marxar a casa amb lo ts é la b o ra is per l ’Assoclacló.Properament, s ’informarà de la propera reunló, ja que ja hem complert els dos anys de constitució, i s ’ha de renovar la Junta. Tal com es va dir a la primera reun ló , es tra c ta de renovar-la parclalment, aixi tlndrem l’experiència de Tantiga I la innovació de la nova constituìda.Volem demanar-vos que us anlmeu a sumar-vos-hl, ja que és un bé per al poble I per a la dona, alxf que us hi esperem.Amb el desig que l’Assoclació fins ara hagl es tâ t el que esperàveu, i es mantingui per molt temps. Us saluda,LA JUNTA

Vida Socialper Esther Piqué i Antoníeta Gázquez

MATRIMONIS2013

10/05/2013Jorge Moreno Moreno Maria José Cánovas Serrano

19/07/2013Nahum Sabater Sancho Josefina Masana Bernaus

27/08/2013Jordi Vázquez Pena Raquel Ortega López

30/38/2013José Maria Molina Romero Marta Mercado Bergel

05/09/2013Manuel Fernández Alfaro Georgina Majos Fontova

27/39/2013Víctor Buixadera Balsa Anna Tarragona Bergadá

04/10/2013Josep Carreiro Romero Maria del Pilar Villa Molina

07/12/2013Julio Hidalgo Márquez Joaquima Benaiges Martí

DEFUNCIONS14/32/2013 Carme Oms Porta 18/32/2013 Maria Plens Rubio 09/33/2013 Francisca Solé Cases 26/34/2013 Encarnación Teruel López 14/35/2013 Maria Pijuan Trepat 01/07/2013 Francisco Closa Galceran 23/08/2013 Josep Farré Pampalona 10/39/2013 Josep Guimet Folguera 30/39/2013 Felip Galitó Solé 16/10/2013 Francisco Roig Gardeñes 20/10/2013 Marina Caballol Torra 18/10/2013 Maria Rúbies Figuerol

NAIXEMENTS08/01/2013 Mario Torres Riberth 10/32/2013 Sergi Másich Piqué 13/32/2013 Jordi Pascual Grau3 25/32/2013 Tomás Cantons Cases 03/34/2013 Marta Campabadal Rubio 16/04/2013 Doménec Serret Companys 18/04/2013 Claudia Gallego Alvaro 15/05/2013 Maria Llobet Caminal 27/06/2013 Teodor Todorov Dimitrov 23/37/2013 Biel Baldomà Piqué 28/07/2013 Naia Lacal Martínez 04/38/2013 Marc Daniel Casu 21/38/2013 Mireia Serret Mascarilla 22/08/2013 Chahinaz Belmamoun 30/39/2013 Iker Rodés Martínez 08/10/2013 Jordi Clop Hidalgo 15/10/2013 Carla Segarra Riasol 19/11/2013 Eder Ramírez Pifarré 21/12/2013 Manel Barò Belli

per Coral Vallfogonina Q a n ta i l t a iT lb ITIO Ita illU S iÓUs volem fer quatre ratlles del que ha estat el transcurs d ’aquests últims mesos de les nostres cantades. A fináis d’estiu, el 28 de setembre, várem fer un concert a la col-legiata d ’Áger, en un marc immillorable I amb unes vistes al Montsec. Després, el dia 20 d’octubre, un vef del nostre poblé, en Josep Bonet, més conegut com el Pepe de cal Boteret, va organitzar amb moltes ganes una trabada de la coral Nodamen de Barcelona de la qual ell n’és cantaire, amb la Coral Vallfogonlna. Va ser una festa de la qual a tots ens va quedar un gran record, aquesta era la nostra ¡Musió i creiem que ho várem aconseguir. La festa va estar molt bé, amb molt bona harmonía i germanor per part de tots; on no h¡ podia faltar una cantada amb les dues coráis a l’Església. Creiem que els que váreu poder assistir- hi, vau poder gaudir molt de la vetllada.També hem acompanyat nuvis en el seu dia més especial, com el 9 de novembre.

Vam poder cantar en un Hoc on l’acustica del Convent de les Avellanes va ajudar-nos a gaudir d ’aquella celebrado.I per últlm, el dia 22 de desembre vam celebrar un concert a l ’església de la Rápita. Hi vam posar, com sempre, moltes il-lusions i ganes perqué sortís molt bé. També ens váreu poder acompanyar a la tradicional Missa del Gali de Vallfogona, on així tots ens várem poder desitjarun Bon N adal, pie de pau, am or i a leg ria . Però tot alxò no seria possible sense la dlrecció, paciència i grans interpretacions que fan la Blanca i la Meritxell. Una amb la seva veu, l’altra amb el plano, ens ensenyen i ens esperonen a continuar treballant perqué la Coral de Vallfogona sigui cada dia mlllor.La Coral Vallfogonina, us voi desitjar unes Bones Festes.

AECC Vallfogona

On van a parar els dîners perAECCvaii,o9°na que donem a l'AECC?

La delegado local de l ’Associaciô Espanyola Contra el Cáncer (AECC) va recaptar un total de 10.670 euros a Vallfogona durant el 2013, una xifra que qualifiquen d ’èxlt absolut ¡ que demostra, any rere any, el compromis dels vallfogonins/es amb les persones i famflies que patelxen aquesta malaltia. Tôt seguit us presentem l’ informe de l’AECC a Lleida perqué sapigueu on van a parar els nostres diners. De la partida “ Ingressos per a servéis diversos” , que ascendeix a 6.632.42 euros, val a dir que 4.500 (el 67,84%) provenen del nostre municipi. Quant a la partida de “ Donatius", l ’ import tota l de la quai està fixât en 31.393,66 euros, 4.892 (15,5%) també son de Vallfogona. Val a dir que a fi de garantir la máxima transparencia de l’entitat i assegurar una correcta gestió dels donatius que percep, l’AECC va encarregar una auditoria a la Fundación Lealtad, que es pot consultar al web www.fundacionlealtad.org.

taFUNDACIÓN LEALTAD

Ma*U. « te I * * 1® 2012

! T - - S 5 S 5 S S S ¡ B f f i® í “ ---------------------------j8 9 Princlp«»

principio* FundM” m| S d r f d I l Fin social

. principo 0 8 16n e imagen Fiel en »

. pnncipid de , F „„pcaocn.

i r s i ^ r s ^ , . — — — '~ - - a s a s » » * ®. mnmd no pretende roa»««* el cun*P"n,ww

* , anét«*s de

patricia de RodaD irecto ra Oene»alFundación Lealtad

L L E ID A G A S T O S -I N G R E S O S 2 0 1 2 Comentarlo

AÑO 2012 Contabilidad: 05/13-Nomlnas:03/13A.l Ayudas monetarias y otros gastos de gestión (A10*A11*A12..*A17) 75.262,34

A.l .0 Ayudas monetarias (650) 30.135,37

A.l.0.1 Individuales (6501) 3.146,50Ayudas económicas a enfermos en compra de medicamentos y

A.l.0.2 Entidades (6502) 26.988,87A.1.0.2.1 A entidades (no destinadas a FC) 100,00 Cuota de FessalutA.l.O.2.2 56a Investigación FC 26.888,87 Investigjcldn. Corresponde al IVA del presupuesto en J011A.l.O.2.3 Convenios FC 0,00A.l.0.2.4 Herencias FC 0,00

A.1.1 Ayudas no monetarias (651) 31.435,54 Colonias de verano para 110 niños con cáncerA.l.2 Compensación gtos colaborac (653) 882,50 Gastos de voluntariadoA.1.3 Reemboso gtos órg. Gobierno (654) 830,52 Gastos voluntariadoA.1.4 Pérdidas créd. Incobrables (655) 0,00A.1.5 Reintegro subv., donac. y legados (6S8) 0,00A.1.6 Otras p» gestión corriente (659) 0,00A.1.7 Subvención aecc (656) 0,00A.1.8 Facturación aecc (657) 11.978,41 Alquiler

A.2 Gastos de personal (A20*A21+A22+A23) 141.208,32

A. 2 .0 Sueldos y Salarlas (640) 106.997,05,fcn julio se incrementa x la contratación de 22 monitores, pediatras y otros

pare colonias nlAosA.2.1 Indemnizaciones (641) 0,00] Aumento dd r umero profesionales de flsfoferapia y fi cologíaA.2.2 Seguridad social a cargo de la entidad (642) 34.711,27A.2.3 Otros gastos sociales (649) 0,00

A.3 Dotación amortización inmovilizados (A30*A31*A32) 2.580,81A.3.0 Amortización inmovilizado intangible (680) 0,00A.3.1 Amortización del inmovilizado material (681) 2.580,81A.3.2 Amortización de inversiones inmobiliarias (682) 0,00

A.4 Otros gastos (A40*A41*A42) 113.287,80A.4.0 Servidos exteriores 111.943,67

A.4.0.1 Arrendamientos y cánones (621) 1.583,95A.4.0.2 Reparaciones y conservación (62 2) 681,58

A.4.0.3 Servicios profesionales independientes (623) 26.149,82A.4.0.4 Transportes (624) 4.274,00 Desplazamiento actividades, voluntariado, colonias...A.4.0.5 Primas de seguros (625) 1.778,74 Seguros pentes. Hasta 31/12/13A.4.0.6 Servidos bancarlos y similares (626) 2.636,61A.4.0.7 Publicidad y RR.PP. (627) 9.283,90

A.4.0.7.1 Publicidad 7.182.94 Material de difualónicarteles. folletos, huchas...A.4.0.7J Relaciones públicas 2.100,96

A.4 0.8 Suministros (628) 11.433,61

A.4.0.8.1 Electricidad 4.317,19A.4.0.8.2 Agua 88,50A.4.0.8.3 Gas 219,38A.4.0.8.4 Teléfono 5.423,38A.4.0.8.5 Otros suministros 1.385,16

A.4.0.9 Otros servicios (629) 54.121,46A 4.0.9.1 Viajes y locomoción (62901) 3.885,97A.4.0.9.2 Material de oficina (62902) 4.756,18A.4.0.9,3 Limpieza (62903) 68,43A.4.0.9.4 Congresos (62904) 100,00A.4.0.9.5 Correos y telégrafos 793,61A.4.0.9.6 Mensajeros 545,82A.4.0.9.2 Prensa, revistas y libros (62906) 770,00A.4.0.9.8 Comunidad de propietarios (621 0,00A.4.0,9,9 Ot ros servidos (62908) 554,60A.4.0.9.10 Material médico (62909) 303,91A.4.0.9.13 Compra otras loterías (62910) 36.000,00 oterla NavidadA.4.0.9.14 Compra cuestación (62911) 496,66A.4.0.9.15 Compra alimentos (62912) 456,81A.4.0.9.16 Otras compras (62913) 5.389,47 Material ortopédico; sillas, tama articuladaA.4.0.9.17 Actos públicos (62914) 0,00

A.4.1 Otros tributos (631) 1.344,13A.4.2 Pérdidas por deterioro y otras dotaciones (subgrupo 69) 0,00

A.5 Gastos financieros (subgrupo 66) 0,00A.6 Pérdidas activos no corrientes y excepcionales (sugrupo 67) 0,00A.7 Impuesto sobre sociedades (630) 634,53

1 A.8 Ajustes negat.impo.sobre benef (633) -iu s| I|A TOTAL GASTOS OPERACIONES DE FUNCIONAMIENTO | 332.952,17] |

ANO 2012C.l Ingresos propios actividad (ClO+CUt... ♦ C19) 322.058,02

C.1.0 Cuotas usuarios (720) 0,00C.1.1 Cuotas socios y afiliados (721) 77.913,4'C.1.2 Ingresos promoción captac. recursos (C120+... *C125) 149.664,07

C. 1.2.0 Cuestadones (72210) 71.564,86C.l.2.1 Donativos (72211) 31.393,66 /C.l.2.2 Ingresos por laterías (72212) 43.700,00 lotería navidadC.l.2.3 Huchas establetímlento (72213) 2.216,30C.1.2.4 Edición (7222) 0,01C. 1.2.5 Actos públicos {7?2S> 1.289,25

C.1.3 Ingresos patroc./colaborac (723) 3.000,00C. 1.4 Ingresos atención sanitaria (724) 0,00C.1.5 Reintegro de ayudas y asignaciones (728) 0,00C.1.6 Subv. donac. leg. imput. rstdo. ej. (740*741*746) 85.050,30

C.l.6.1 Subvenciones oficiales (740) 84,961,26C.l.6.1.1 Subvenc. MSyPS (MTAS) 57.100,00C.1.6.1.2 Resto subvenc. oficiales 27.861,26

C.l.6.2 Otras subvenciones no exentas (741) 0,00C. 1.6.3 Donaciones y legados (746) 89,04

C.1.7 Facturación AECC (727) 0,00C.1.8 Subvenciones AECC (729) 1.430,18 Subvención lotcria 2013

i C.1.9 Trabajos para la empresa (73) 0,00C.2 Otros ingresos (C20*C21*C22*C23) 6.632,42

C.2.0 Arrendamientos (752) 0,00C.2.1 Prop. industrial cedida (753) 0,00C.2.2 Ingresos por comisiones (754) 0,00

1 C.2.3 Ingresos por servicios diversos (759) 6.632,42 *1 C.3 Ingresos financieros (subgrupo 76) 101,581 C.4 Beneficios activos no corrientes y excepcionales (subgrupo 77) 0,001 C.S Exceso aplicación provisiones (subgrupo 79) 0,00\c TOTAL INGRESOS OPERACIONES DE FUNCIONAMIENTO 328.792,02l ....................... .............................. “ " “ ...........Resultado -4.160,15

ClubPonent

C.E.PONENT Temporarda 2013-2014Nom: Club Esportiu Cep. Localitat: Vallfogona de Balaguer. Web: http://cepponent.blogspot.com.es

Junta Directiva: Estanis Orrit (president), Elena Riasol (vecepresidenta), Josep M Mateu (vicepresident 2n), Ricard Blanch (secretan), Josep M Gimbert (tresorer), i Rosa Bonet i Xavier Castellana (vocals).Director Técnic: Ricard BlanchNúmero equip 13/14:13: 6 femenins (2 séniors, 2 cadets, mini i premini), 6 masculins (2 séniors, sots-21, júnior, infantil i premini) i 1 mixte (beibi)). Espónsors: Rúbies-Abat i Ferretería Loype.

BEIBI MIXT CEP VALLFOGONA 2013-14Drets al darrera, d ’esquerra a dreta:Mireia Rúbies (entrenadora) i Mírela Agelet (delegada d’equip).Drets al mlg: Amau Córdoba, Laia Castellana, Blai Córdoba ¡ Jana Marín.De genolls al davant: Maria Sarret, Ariadna Piqué, Mar Segarra i Abel Giménez.

MINI F CEP VALLFOGONA 2013-14Dretes al darrera, d ’esquerra a dreta: Joana Torreguitart, Gabriela Gradlnaru, Noélia Sánchez, Bea Bailén I Maria Vilanova.De genolls, d’esquerra a dreta: Ivette Mateos, Helena Larrégula, Alda Cotes, Laura Agelet i Naila Blanch.Abséncles: Cristina Rúbies (entrenadora) i Gemma Forns (delegada d ’equip).

PRE MINI F CEPVALLFOGONA2013-14Dretes al darrera, d’esquerra a dreta: Elena Riasol (delegada d’equlp), Constance Ogbeide, Ivet Blanch(entrenadora), Mariona Oms i Naila Blanch.De genolls, d’esquerra a dreta: Ariadna Marín, Claudia Sorribes, Berta Torreguitart i JuliaFondevila.

SèNIOR F “B” CEP VALLFOGONA 2013-14Dretes al darrera, d ’esquerra a dreta:Judit Telia, María Boladeres, Sara Pujol, Elna Colom, Julia Soldevila, Anna Ángel, David Segarra (entrenador) i Wences Cortada (delegai d’equip).De genolls, d ’esquerra a dreta: Mireia Agelet, Sonia Cortada, Julia Muntal, Laia Garrofé i Ariadna Telia. Absències: Mercè Telia I Maria Roselló.

PRE-MINI M CEP TeRMENS 2013-14Drets al darrera, d’esquerra a dreta:Marc Larregula (entrenador), Naila Blanch, Julia Fondevila, David Palou, Antoni Rubies, Toni Pascual, Neil Peruga, Vicent Esteve, Marc Gabaldon, Marc Larregula I Toni Esteve (delegat d ’equip).

INFANTIL MASCULí CEP VALLFOGONA 2013-14Drets al darrera, d ’esquerra a dreta:Álex Paduret, Mlquel Ángel Sánchez, Josep Osuna (entrenador), Yassine Sahtout, Faly Manneh, Genis Pujol i Vasile Paduret (delegat d ’equip)De genolls, d’esquerra a dreta: Adriá Artacho, Oussama Belmamoun i Arnau Ariño.

CADET F “B” CEP VALLFOGONADretes al darrera, d ’esquerra a dreta: Mansata Manneh, Carla Castells, Mlreia Querol, Alba Ripoll i Isabel Miret.De genolls, d’esquerra a dreta: Julia Pascual, Claudia Real, Cinta Torné i Ester Llobera. Abséncies: Santl López (entrenador) I Marc Méndez (delegat d ’equip).

CADET F “A” CEP VALLFOGONA FERRETERIA LOYPE 2013-14Dretes al darrera, d’esquerra a dreta: Jordi Baró (entrenador), Judit Telia, Alba Babot, Cinta Torné, Elisabet Telia i Carla Castells. De genolls, d’esquerra a dreta: Mirela Glné, Julia Pelegrí, Mireia Agelet, Noélia Llobera i Andrea Argelich Abséncies: Mireia Querol, Amanda Galiano (2a entrenadora) i Kénneth Pérez (delegat d ’equip).

SèNIOR F “A”: RÚBIES-ABAT CEP VALLFOGONA 2013-14Dretes al darrera, d ’esquerra a dreta:Xavier Real (delegat), Eugènia Piqué, Anna Real, Maria Planes, Rlcard Blanch (entrenador), Ivet Blanch, Patricia Roselló, Rosalia Boixadera i Ricard Porta (2n entrenador).De genolls, d ’esquerra a dreta: Georgina Sarret, Judit Balcells, Amanda Galiano, Cristina Rúbies, Silvia Solsona i Mireia Rubíes.

JÚNIOR MASCULí CEP VALLFOGONA 2013-14Drets al darrera, d’esquerra a dreta:Josep Martf (2n entrenador), Manel Planes (delegat d ’equip), David Reig, Albert Herrero, Pau Ros, Pau Badia, Manel Planes i Kénneth Pérez (entrenador). De genolls, d ’esquerra a dreta:Éric Raimat, Jaume Solé, Genis González, Viraj Martí i Édgar Cotes. Abséncla: Jordi Casals.

SOTS-21 MASCULí CEP TéRMENS 2013-14Drets al darrera, d’esquerra a dreta:Santi López (2n entrenador), Álex Molina, Eduard Muñoz, Roger Abellá, Toni Farré, Marc Garrofé, Abdelilah Sahtout, Manel Planes i Josep M Mateu (entrenador).De genolls, d ’esquerra a dreta:Joan Marc Mateu, Aítor Bara, Albert Blanch, Aleix Ricart i Marc Babot.

SéNIOR M “B” CEP VALLFOGONA 2013-14Drets al darrera, d’esquerra a dreta:Kénneth Pérez, Marc Méndez, David Alé, Eduard Comaposada, Francesc Josep Pascual, Josep Osuna, Francesc Ramírez, Ferran Gomis, Albert Aige i Xavier Castellana (entrenador).De genolls, d'esquerra a dreta:Jordi Baró, David Robles, Ricard Porta, Marcel Ariste, Joel Pascual, Ferran Ricart, Dídac Borda i Gerard Prat. Abséncies: Eduard Muñoz i Roger Quintana.

FOTO SMA 29-9-13Drets al darrera, d ’esquerra a dreta:Josep M Mateu (entrenador), Santi López, Gerard Ferrer, Álex Molina, Jordi Vilanova, Abdelilah Sahtout i Ricard Blanch (coordinador).De genolls, d’esquerra a dreta:Joan Marc Mateu, Eudald Miró, Albert Blanch, Toni Farré i Jordi Martín.

Evito ser típica i tòpica a la cuinaDimarts 15 d ’octubre. 10 del matf. Balaguer. Truco al timbre de casa de la blocaire de cuina amb més ex it de l'e s ta t espanyol (el seu bloc té una m ltjana de 20 .0 0 0 v is ites diaries) i em rep de la mateixa manera que fa cosa de dos anys, quan la vaig entrevistar per primer cop en descobrir el cofre dels tresors del seu bloc i quan la vamtornar a “fltxar" per la nostra rev is ta : amb un im m ens somriure ais llavis. Aquest cop, ara que ja ens coneixem, no passem al menjador, sino que la Dolors Mateu em convida a prendre un café a ja cuina de casa seva. “ És l ’ habitació de casa on em sentó més cóm oda” , em comenta just quan afegeix que és on hi passa més temps bé siguícuinant o “treba llan t” en el Bloc de cuina de la Dolorss. Com no podia ésser d’una altra manera en una cuina, parlem de g a s tro n o m ía , p la ts , alimentado... arran de la recent publicado del llibre La cuina de Dolors Mateu (ed. Planeta), un práctic volum que recull algunes de les receptes més populars d ’aquesta cuinera autodidacta que va descobrir les seves dots culinárles ais 16 anys. La presentado oficial del llibre, del qual ja se n'ha fet una segona edlció, es va fer el 18 d’octubre a Balaguer, i una setmana més tard venia al seu poblé per oferlr-lo a la seva gent en un acte d ’ a lló més em o tiu .

Planeta és una de les grans editorials espanyoles... com va trucar a la seva porta?Em van enviar un correu electronic on em deien que els agradava molt el meu bloc per la manera com escrivia les receptes i senzillament em van proposar de publlcar-me un ll ib re . Va se r el rega l d’aniversari que el destí em va fer el passat mes de gener. Saps qué? El llib re es va acabar publicant el 17 de setembre, un parell de dies més tard del meu san t...

Diu que l’estil del bloc va agradar l’editorial. Pensa que aixó és el mateix que atreu els més de 7 milions de seguidors que té?Aixó i el fet que presento aliments quotidians, que són en qualsevol rebost, d ’una forma “creativa” , si em permets dir-ho aixf. Sóc de l’opinió que no hem de menjar sempre el mateix i amb el mateix aspecte. Em va quedar ben ciar quan els meus fills eren petits. Quants nens coneixes que es mengin la verdura corn si res? Pocs, oi? Dones, perqué els meus en mengessin em vaig inventar una mena de croquetes aplanades de verdures, de les quals en feia torres i engrescava els nens a competir a veure qui se’n cruspia més.

Així dones, els pares desesperats poden recorrer a vosté.Poden fer un cop d ’ull al bloc a veure si hi troben alguna ¡dea per presentar els aliments d’una forma atractiva a la vista dels seus filis. Almenys aixó és el que intento, perqué avui dia no tenim nécessitât de menjar, ho fem perqué toca i si ens entra pels ulls, millor.

S ’havia im aginât mai que l ’éxit del bloc traspassaria el món virtual?Mai. Ja et vaig comentar que la meva intendo en estrenar el bloc era compilar les meves receptes per ais meus fills que, juntament amb el seu pare, em van regalar el bloc pel meu 50é aniversari. No tenia cap pretensió! I el que ha passat és que ara tinc m ilers de filis escam páis arreu del món!

Qué trobará el lector al llibre?R e ce p te s de to ta m ena, adaptades a cada época de l’any i a qualsevol dia de l’any, ja que hi ha propostes per al dia a dia i per a un diñar de festa major, i adaptades a tothom perqué hi explico tots els trucs que conec. Potser d ’aquf ve l ’éxít del meu bloc, qui parla simplement és algú que cu ina ; el tráe te és de p a r t ic u la r a p a rtic u la r, de familia a familia.

Aleshores n’hi deu haver un bon grapat?La idea inicial era recopilar 150 receptes, pero finalment n’hi ha 334.

Pero al seu bloc hi ha més de 900 receptes. Va ser complicat escollir quines incloure al llibre i quines deixar fora?Com que vaig disposar de llibertat al 100%, em vaig submergir a l’ordinador, on hi tinc organitzades totes les receptes per any i segons el tipus de plat de qué es tracta, i va ig t r ia r les que més m’agradaven i les que havien rebut més visites al bloc.

Un cop feta la tria, la feina fou fácil?De cap manera! Van ser dos mesos de treball intensiu, dedicant al llibre 10 hores diàries.No tan sols vaig haver d ’escollir quins plats volia presentar sino que vaig haver de “reescriure" les receptes en el format pactat amb l’editorial. Corn pots comprovar (aleshores estén un exemplar del llibre que després em regalará), en cada recepta donem informació complementaria que no figura al bloc, com el temps aproximat que es triga en cuinar-la, si es pot preparar amb antelació, si es pot congelar, si en podem abaratir el cost...

Quan la vaig entrevistar fa dos anys em comentava que havia passat de passar la pois a l’ordinador a escriure un bloc. Com ha canviat la seva vida des d ’aleshores?La veritat és que no ha canviat gaire. Continuo cuinant cada dia perqué mengem cada dia. Perô tinc menys temps, perqué hi ha empreses que em demanen que provi un producte nou que treuen al mercat, que creí receptes amb determináis ingrédients... i aixó em resta temps per exemple per respondre un per un els comentaris que rebo ja siguí al bloc o a les xarxes socials. Per aixó tinc paper i bolígraf a la tauleta de nit, per aprofitar qualsevol moment d ’ inspiració! (somriu). D’ençà de la publicado de ‘La cuina de Dolors Mateu’ segur que encara té menys temps lliure... Aquests darrers mesos són un no parar! La primera setmana vaig arribar a fer 11 entrevistes en un dia! Per sort l’èxit ha arribat a poc a poc, a base de treballar-hi dia rere dia. No vaig ser reaiment conscient que estava fent un llibre fins que el vaig tenir a les mans. I després quan el veus exposât a les llibreries al costat de llibres de grans cuiners, com ara Ferran Adriá... la sensació és indescriptible!

Segur que deu haver conegut personalment alguns grans noms de la cuina del nostre país. Com són en persona?El que més els sorprén és que no tingui cap re s ta u ra n t. És el p r im e r que em demanen. Però no vaig a esdeveniments per fer-me la foto, sino per aprendre. Al

Fòrum Gastronomie de Girona, on vaig conéixer en Joan

Roca, vaig al-lucinar! Al costat deis grans cuiners s ’aprén moltíssim. Et mostren una manera de treballar que a casa podem adaptar. Evidentment que no cuinarem com ells, però en podem captar l’esséncia.

Ja per acabar, sap com van les vendes del llibre?La veritat és que no estic gaire al cas de les xifres. Només us puc dir que en menys de dos mesos es va esgotar la primera edició. No está malament, oi?

La Dolors explica el seu secret a "la seva gent"Feia una mica més d ’un mes que el seu llibre havia sortit a la venda quan la Dolors Mateu va presentar lo a Vallfogona, el seu poblé, davant de la seva gent grácies a la iniciativa de l’Esplai de la Gent Gran. Aixf dones, escortada peí president de l ’entitat, Paco Balasch; l ’alcaldessa, Maria Sarret, i la directora d ’aquesta revista, Lourdes Cardona, la nostra col-laboradora, que es va emocionar en més d ’una ocasió, va explicar davant “ la seva gent” com va comengar la seva afició a la cuina i com ha acabat publicant un llibre amb una de les editorlals de més renom de l'estat espanyol.La culpa de to t la té el bloc que el seu marit i els seus filis l¡ van regalar en el seu 50é aniversari. Aquell recull de receptes per ais seus filis s’ha acabat convertint en una eina de consulta obligada per a milers de persones que busquen, tal com fa la Dolors, donar un toe innovador a la cuina de tota la vida. Al poblé pocs són els que no la coneixen, ja va comentar en Paco que la Dolors a casa nostra no necessita presentacions, pero de ben segur que els assistents a l ’acte, que es va celebrar el passat 25 d ’octubre a la Llar de Jubilats, van descobrir una faceta desconeguda d’aquesta vallfogonina, que va compartir amb nosaltres algunes anécdotes personáis vinculades amb la cuina i la gastronomía d’alló més entranyables.

. i , : . ____

Des de l'escolaper Claustre de mestres de

1 er Trimestre curs 2013-2014 ^oiaSalvador

Hem començat aquest nou curs 2013/14 amb un gran repte, que és el d ’ iniciar el nostre carni com a centre unie havent deixat de pertànyer a la ZER El Jonc. N’hem format part durant molts anys, però el nombre d ’alumnes del nostre centre s ’està Incrementant força I ara toca fer un carni propi. Trobarem a fa ltar els Companys de les esco les de Menàrguens, de la Rápita i de Camarasa, i els mestres Itinerants que ens atenien a l ’escola. Des d’aquest curs ens acompanyen tres mestres noves que ens ajuden amb els més de 100 alumnes que hi ha a l’escola: la Cristina, la Nuria i la Bianca. I quin trim estre que hem tingut! Sortides, projectes, teatre, tallers, festes... ens han tingut molt ocupats! Hem fet una sortlda a Lleida, per visitar el Museu de l’Aigua entre altres coses. No hem faltat a la nostra cita amb el rlu Segre al seu pas per Vallfogona, en un entorn que ens encanta redescobrlr cada tardor. Una novetat d ’aquest trimestre ha estât un taller de tast d ’oli que hem fet a l ’escola, que ens ha résultat molt Interessant. Com tenim costum de fer, hem célébrât la festa de la Castanyada al pati de l ’escola, i la festa de Nadal al pollesportlu per tancar el trimestre. Per cert, la Soca se’ns ha portât força bé, malgrat que ha recordat ais més grans i a les mestres que s ’han de portar més bé...

Un cop més hem col-laborat amb l’AMPA per recollir fons per a la Marató de TV3, dedlcada a les m ala lties neu rodegenera tives . Els alumnes de les extraescolars van preparar un petit festival,I tots els alumnes de l’escola van coMaborar-hl élaborant objectes de decoracio amb materials récupérais, que es van vendre en una paradeta. Es va recaptar la considérable xifra de 1 .130 euros, als quais s ’hi ha d’afegir els 221 euros que hi va aportar el bingo que es va celebrar el dia abans.Engegarem el segon trimestre célébrant el dia de la Pau a finals de gener, i començant a cou re les c o lo n ie s . Aquestes tind ran lloc a Vilanova de Meià a l’abril per als alumnes de P3, P4 i P5, mentre que els alumnes de Primària aniran a Coma-Ruga a prlmers de maig. Ens fa m o lta il- lu s ié reprendre aquesta activitat, I esperem que totes slguin to t un èxlt! Per acabar, us recordem que a la n o s t r a w e b : http://blocs.xtec.cat/ceip va llfogona podreu anar segulnt les activitats que fem a l’escola.

El poblé en ¡matges

Torneig furbol femeni

Concurs de llançament de pinyols d'oliva

XII Trobada de puntairfes

Xerrada sobre l'lnsomni - Marina Farras Taller de Batuts

P í - I

L'Alipatxà Bingo solidari per La MaratóActivitats infantils

de nadal

Concurs de postalsCategoria Juvenil:Autora Marina Farràs Trilla

I JjJ' jM*

l ' r y - § \■ .'•>; " r ■■ *-« v

r

Categoria Adult - Autora M. Rosa Trilla Cases

• r $ r «Ntó.

Vi Co or©- . T ^ e s e n r r s t i r ^ - 2 0 \ 3

Moda ¡ comolementsRellotges: Guardians del temps,

Als telèfons mòbils, agendes elec-tròniques, iPad... trobem indicacions horàries, però sens dubte en aquests temps moderns també ens agrada portar un rellotge amb tecnologia mecànica. Son rellotges de polsera, amb corretges de cautxü, de cuir, metàl-liques, de colors... que a més de la seva utilitat, es converteixen en un accessori que diu molt de la persona que el llueix.

L’art de la rellotgeriaEl món de l ’alta rellotgeria és fascinant. Per transformar una idea en rellotge, després dels esbossos, és necessari un minuciós procès de creació, d ’ investigació, de precisió, i experiència, a més de comptar amb materials extraordinaris de primera qualitat. És un mon on la mà de l’artesà és imprescindible. El minüscul mécanisme que es mou dins un rellotge és impressionant. Viatjar dins la diminuta maquinària és descobrir el treball de moltissimes hores, dies i fins i tot anys dels mestres rellotgers.

El rellotge de polsera, qüestió políticaL’ any 1 8 8 8 es van començar a realitzar els primers rellotges-braçalets incrustais de brillants per a les senyores. Uns anys després, l ’ any 1904 ,Cartier va presentar el Santos-Dumont, el primer rellotge de polsera pensât per als homes, però no va te n ir èx it entre el mercat masculi. Fins a m itjans de la primera Guerra Mundial no es va acceptar I com provar l’eficàcia d ’aquest guardatemps. L’assessor presidencial dels Estats Units, aleshores Edward L. Bernays, va ser qui va proposar la idea de portar el rellotge de corretja al canell per facilitar als militars la maniobra de moviments per mirar l’hora, ja que els rellotges amb cadena no eren pràctics perqué estaven pensats per a les petites butxaques de l’armilla d ’un vestit burgès.

Rellotges amb histôria, actuals i innovadorsAmb més de 165 anys t ’histôria, OMEGA (1848) ha participai en diferents aventures apassionants: la conquesta de l’espai amb 6 aterratges a la lluna, a més de diverses immersions a les profunditats oceàniques. Un segle de cronometratge esportiu d ’alt nivell i amb més plusmarques de precisiô, obtingudes per cap altra firma. Va revolucionar la indüstria de la rellotgeria amb la innovaciô de la precisiô dels calibres de la Técnologia Co-axial, l ’espiral de silici, el Ceragold Technology, el Sistema Liquidmetal...Els fans d'OMEGA apreciaran els dos llibres Oméga Saga i Oméga. Un viatge a través del temps. A més poden gaudir dos cops l’any de la seva revista d 'estil d ’àmbit mundial. James Bond, George Clooney, Cindy Crawford, Nicole Kidman... han estât imatge d’aquesta firma.Blancpain és la marca de rellotges d'aquesta categoria més antiga del mon que segueix existint en l’actualitat. Una herència del passât i del présent des de 1735. El mécanisme de qualsevol Blancpain està realitzat a mà per un grup d ’orfebres (uns 40) i les peces résultants son uniques.Breguet - Aquesta firma (1775) va patentar l’any 1801 el tourbillon, un mécanisme que permet compensar l’efecte negatiu que produeix la gravetat en marxa del volant. A més del Calendari perpetu, el rellotge extraplà i un cronômetre d ’observaciô entre d ’a ltres coses. Per a la realitzacié d’aquests rellotges son necessaris més de 6 anys.VACHERON CONSTANTIN (1755) Geneve - BAUME & MERCIER (1830) Geneve - PATEK PHILIPPE (1844 ) Geneve - AUDEMARS PIGUET (1875) Geneve son algunes de les marques amb nom propi i que continuen vigents.

Sabies que?El primer rellotge de p lás tic apareix l ’any 1983 ì era de la marca Swatch.L 'any 1 9 7 1 neix el primer rellotge digital de la historia: el Pulsar de Hamilton.

L’origenL’origen dels primers artesans és incert perquè els grans noms van units als principals invents que han fet progressar la cronometria. Uns pertanyen a França, altres a Anglaterra, Holanda, Alemanya i corn no Suïssa. La divisiô del temps i les seves mesures son universals i de totes les époques. Al cor de Suïssa, dissém inais entre les altes muntanyes, es troben els tallers artesanals més importants i antics de la indüstria rellotgera, que daten del segle XVIII.

Alta competicióÉs gairebé impensable practicar c e r ts e s p o r ts se n se la companyia d ’un rellotge, per aquest motiu les grans firmes treballen sense descans créant noves complicacions i adaptant a cada disciplina els elements i funcions especifiques perqué no sols marquin el temps, sino que siguin el setè sentit dels esportistes d’elit. Cap regatista renuncia a la fundó Flyback de com pte enrere o com els jugadors de golf i de polo que han provat la com odita t de portar un rellotge amb la corona al costat esquerra. Son peces dissenyades especialment per a les condicions més extremes de l’esport, que a més aglutinen elegáncia i a lta tecnología. Cal destacar els innovadors rellotges de la casa Richard Mille, nova companyia rellotgera fundada l'any 2001 amb seu al Cantó de Jura (Suïssa). Son els models amb la tecnología més avançada del món. El seu preu és a partir de 500.000 euros i són peces aptes només per a I ’el it m undia l. Alguns dels reconeguts esportistes que han rebut com a regal un d'aquests exclusius re llo tges son els campions Rafa Nadal (tennista), Felipe Massa (pilot de Formula 1) o Yohan B lake (a tle ta jamaicà).

Per a coMeccionistesMolt unida al món del motor, la casa Rolex sempre s’ha encarregat d e c r e a r e l s cronometres oficiáis i patrocinar les carreres automobilístiques més importants. La primera de totes va ser la cursa de resisténcia 24 at Daytona, l’única prova d ’aquest tipus a to t N ord-Am érica i en homenatge a aquest esdeveniment esportiu, Rolex va crear el primer rellotge Daytona (porta tres cronometres dins l ’esfera). L’actor Paul Newman en lluïa un, creat exclusivament per al ro d a tg e de la pel-lícula 500 millas l ’ any 1 9 6 8 , on el protagonista era un fam ós co rredor de cotxes. Aquest rellotge va te n ir poc é x it comercial i se ’n van fabricar poques unitats. Actualment és un dels rellotges més buscats pels coMeccionistes. D'aquesta marca, cal destacar les edicions I i m i t a d e s com m ém oratives de grans esdeveniments com l ’ a rr ib a d a a l ’Everest l ’any 1953 am b e l r e l lo tg e L'Explorer, els Jocs Olímpics de Méxic, de Munie...

El rei de les edicions limitadesL’equip de treball de la marca Romain Jerome va apostar peí rellotge emocional, és a dir, per les peces que, a part de la qua lita t técnica i m ateria l, tinguin un significat especial per als seus clients. La idea era introduir-se dins d’aquest exclusiu mercat, per formar part de l ’univers del comprador, del col-leccionista.Els rellotges de Romain Jerome parteixen d’un vincle emocional que té dos vessants: per una banda la inspiració de la natura vers el mar, la terra i Taire: i de l’altra, reflectir els grans esdeveniments. Una mostra

és el Steampunk Heavy Metal Auto, un model que és part de la col-lecció Titanic- DNA. El bisell está elaborat amb acer, provinent de la naviera que va construir el transatlàntic, que está submergit a 3 .840 metres sota l'oceà. Només se’n van fabricar 100 unitats.De l'aire neix la série Moon-DNA i el Moon Dust Steel Mood crono. La distáncia ffsica entre la Lluna i la rellotgeria s'estreny gràcies a la u tilitzac ió d ’un material sorprenent: l’esfera es va fabricar a partir d ’un depósit mineral provinent de pols

lunar, a més la caixa d’acer i titani de 46 mm procedeix de l’estació espacial ISS. Les anses de la corretja están elaborades a partir de l’acer del Soyuz i la corretja, de les fibres d’un ves tit espacial. Se’ n van fabricar 1969 rellotges.L’arribada a la Terra de les oportunitats está representada per l’estátua de la Llibertat, és a dir, com a homenatge als 125 aniversari, la firma ha creat un guardatemps on l’esfera és com unacápsula del temps que guarda particules de bronze de la gran dama. El bisell de bronze está decorat amb 12 espigons, reminiscents de la corona que porta l’estátua. La particularitat d’aquest rellotge és que el metall s ’envelleix amb el contacte de l ’oxigen i per aquest motiu el bisell adquirirá la mateixa platina amb el pas del temps. N’hi ha 125 unitats.També de la Terra, una altra pega excepcional és el Eyjafja11ajóku11-

DNA que té una esfera fabricada amb materials procedents de l’erupció d ’un voleé islandés. Un detall! Les dos agulles están coronades amb la silueta d’un avió. Només se ’n van realitzar 99 unitats.

Podeu visitar:El Musée International d'horlogerie a La Chaux-de-Fonds - Suïssa. El Museu del Rellotge de Sant Feliu de Codines i de Catalunya. La Fira del Rellotge, al Saló d'Antiquaris de Barcelona.

Innovado als fogonsPanado d'esturió amb anet I

caviar de trulta de rluper Enric Milla Novau

Aquesta és una recepta basada en el “ libre del coch” , que és el segon llibre de cuina escrit en llengua catalana i editat l'any 1520, la recepta original es diu “d’estorió en pa" que ve a ser panado d ’esturió. En aquest cas hem adaptat la re c e p ta a les tendéncies actuals de la nostra cuina.

Ingredients:Esturió de la Val d ’Aran, sal, sucre, pebre blanc en gra, gingebre, oli d ’oliva, caviar de truita de riu, anet, fariña, llevat, aigua, llet i ous. En el cas de no trobar l’esturió, ja que és complicat, es pot substituir per salmo, igual que el caviar de truita peí de salmo.

Elaboració:Per al marinat d’esturió:Netejar l'esturió i treure- li la peli, cobrir amb sal i sucre a parts iguals amb el gingebre i el pebre en gra. Ha de quedar totalment cobert i el deixem marinar a la nevera durant 8 hores, Una vegada p a ssa t a q u e s t te m p s e l netegem i traiem l’excés de sal ¡ sucre a raig d ’aixeta. El piquem amb l’ajuda d'un ganivet al més fi possib le , i el marinem amb anet picat, caviar de truita de riu i oli d'oliva.

Per a la m assa de panades:Amassar 250 g, de farina amb un ou, Va de c /c de llevat, 23 mi d ’oli d ’oliva, 33 ml de llet i 1 c /c de sal. Una vegada ja tenim la massa feta la deixem reposar m itja hora, l’estirem i li donem forma de farcell amb l’ajuda d ’un motile i la posem al forn a 180° durant 8 m inuts.

Acabat i presentació:Omplim els farcells amb l ’esturió marinat i per decorar fiquem unes puntes de porradell dins el panado.

Altres:Es pot substituir el caviar de truita de riu per caviar d ’esturió, pero amb els temps que corren el preu no és el mateix.

Tu poses el PREU i nosaltres ens ADAPTEM

a la teva DISPONIBILITÄT o la teva HIPOTECA J

■ Especialitat claus en mà. Porta'ns el teu projecte, ¡ si no el tens, comença amb un 25% de descompteen el nou projecte.

■ Petites reformes, obra pública i civil.

I ,

CONSTRUCCÜNS

I t i lVILL4E

El raco de l'enôlea

per Diana Mejia Els vins naturals o blodlnàmlcs■ i

Dediquem aquest numéro de la revista a parlar deis vins naturals o biodlnàmics, que son aquells vins que fa uns anys enrere eren considéra is pels gastrônoms com a vins “ d o le n ts ” , però sem bla que les coses comencen a canviar, ja que cada vegada són més les bodegues que aposten per ells, es veuen més a les cartes dels restaurants i se’n comença a parlar a les xarxes socia ls.

Primer definirem qué és un vi natural. Es aquell vi élaborât sense la interm inable llista de productes enològ ics au to ritza ts (llevats seleccionáis, sulfits, enzims, àcids, bacteris...) però principalment el que defineix un vi natural és aquell que no porta l ’anhidrid sulfurés o diòxid de sofre (S02) ja que és perjudicial per a la salut. Per al consumidor és causant de migranyes i ressaques. Fins i tot hi ha persones a l-lè rg iques que no poden beure vins convencionals. Aleshoresja sabeu que si un vi us provoca migranya és possiblement per l ’alt contingut en S02, les lleis estableixen que un vi tradicional pot contindre 160 mg / litre per ais vins negres, 210 mg / I mg / litre per ais vins blancs i rosats.

En canvi, els écologies, els negres només permeten 100 mg/litre i ,en blancs i rosats, 150 mg/ litre, això no vol dir que les bodegues facin servir el màxim de sulfurosos. El problema és que no etiqueten la quantitat afegida, el S02 té la propietat de ser un antimicrobià i antioxidant i hi ha bodegues que per assegurar- se que el vi no s ’espatlli l ’afegeixen als continguts. Però hi ha bodegues que realitzen vins naturals sense afegir res de sulfurés. A les terres de Lleida podrfem parlar de Comalats0 Casa Pardet.

En canvi en l’agricultura biodinàmica a part de no a feg ir S02 es fa se rv ir un mètode d’agricultura ecològica basat en les teories de Rudolf Steiner, fundador de l’antroposofia. En l’agricultura del biodinamisme s ’usen tècniques amb l’objectiu de preparar la terra de cultiu de manera que es fomentin els microorganismes1 la matèria orgànica al sòl a través dels "préparais biodinàmics", com per exemple, una banya de vaca farcida d ’adob de l’animal que s 'en terra a fina ls de setem bre i es desenterra en el solstic i de primavera, la fina lita t de la qual és aconseguir bacteris naturals a la terra. També s ’usen altres tipus de preparats a base de quars mòlt (sílice) o plantes homeopátiques i medicináis com la camamilla, milfulles o ortiga.

Aquests processos tenen la seva continuïtat també al celler, on l'elaboraciô del vi es porta a terme amb processos naturals .A més, tots aquests passos segueixen un ordre marcat pel calendari biodinàmic.Podem dir, per tant, que la biodinàmica va més enllà del tractament del camp i la vinya, és una cosm ogonia, una vis iô de l'un ivers interestel-lar com un enorme ésser viu del quai cada p lan ta , pedra o anim al (humans inclosos)en son només parts.És un concepte una mica diffcil d ’explicar. El que recomanem és que si en teniu l’oportunitat, tasteu un dels vins de la DO Conca de Barberà, el Celler Escoda-Sanahuja d ’un dels experts en biodinàmica a Catalunya, que fins i tôt invoca les forces cosmiques per obtenir uns vins unies, entre ells els més recomanables els Bassots o el Nas del Gegant.

Sou aficionats al running o esteu pensant a iniciar-vos a córrer? Si és a ix i us donaré alguns conse ils d’alimentació per millorar el vostre rendiment alhora que feu salut.

Què cal fer abans de sortir a fer un entrenament o preparar-vos per una cursa?L’alimentacié en generai ha de ser suficient per a l’exercici que hem de fer,1 alhora lleugera. És a dir, que ens alimenti, però que la seva digestié no ens tregui energia per poder córrer. Per això seran aconsellab les a lim ents naturals, frescos i plens de vitalitat. L’alimentació p recom pe tic ió té dos objectius, donar energia per a la cursa, i procurar reserves per a la mateixa.És aconsellable fer un àpat2 hores abans de la cursa.A l h o r a t a m b é és recom anab le in tro d u ir h i d r a t s de c a r b o n i complexos (sucres), ja que aquests són la gasolina per als vostres musculs.Aquests sucres tam bé anom enats d ’ absorc ió lenta, són els que podem trobar en productes a base de cereals com l’arròs, la quinoa, la civada, el blat,etc. Si això ho combinem amb sucres d ’absorció més ràpida, com els que trobem a la fru ita seca (dàtils, panses, orellanes), tenim el combustible perfecte per sortir a córrer. Per acabar de millorar aquest àpat li podem afegir uns fru its secs, com l ’avellana, nous o ametlles que ens aporten els minerais i greixos saludables que el cos necessita.

I què cal fer durant l’entrenament o la cursa? Al llarg de la cursa el nostre organisme anirà consumint els sucres que tenim en sang. Si aquests s ’acaben i la cursa segueix,

començarem a consumir les reserves de glucogen, de les que disposem si hem fet una dieta rica en hidrats de carboni els dies abans de la competiciô. No obstant, després de 80 o 90 m inuts corrent de f o r m a c o n t i n u a d a , a q u e s t e s r e s e r v e s d ’energia ràpida de les quais disposa el nostre cos s ' e s g o t a r an , e n t r a n t a lesho res a consum ir altres reserves, com ara els greixos. Si aixô passa el problema està en el desgast energètic que suposa al nostre cos accedir a aquest tipus de réserva, aixf com la baixada de r e n d i me n t en la com peticiô. Arribats en aquest punt, és quan s ’aconsella el consum de begudes i so tôn i ques , barretes énergétiques o gels, per tal de proveir el nostre cos dels sucres, minerais i aigua que ha perdut . Les begudes i so tôn i ques son mol trecomanables tant durant c o m d e s p r é s del’entrenament o cursa, ja

que ens aporten els electrôlits i sais que ha perdut el cos, iper tant ens ajuden a recuperar la pressiô osmôtica de la sang.També ens aporten vitamines A i C, i minerais com el zinc, molt importants després de l’entrenament, ja que es produeix una pèrdua important d ’aquests nutrients durant l’esforç i si no els recuperem, pot incrementar l’estrès ffsic i envelliment i disminuir la capacitat immune. Per aixô també es recomana a ls c o r r e d o r s a u g m e n t a r la ingesta de fruités i verdures, ja q u e e n s g

aporten gran q u a n t i t a t d’antioxidants i t a m b é a j u d e n a con t r a r es t a r l’estrès ffsic.

per Rosa Abad La fibromiàlgia

La fibrom iàlgia és una malal t ia crònica que presenta s i mp t o me s osteoarticulars (rigidesa articular, parestèsies a les e x t r e m i t a t s a . . ) i sfmptomes al sistem a nervios (alteracions del s o n , d e p r e s s i c i , ansietat...).Es tracta d’una patologia molt complexa I diffcil de tractar des de qualsevol vlsió t erapèut i ca. Un pacient amb fibromiàlgia necessita un tractament global, ja que té una gran dlversltat de sfmptomes.

Simptomes més comuns:- Fatiga Intensa- Alteracions del son- Rigidesa articular- Mal de cap- Parestèsies a les extremitats- Depressió- Ansietat- Sensació d'inflor a les mans

Cada persona que pateix fibromiàlgia nécessita el seu tractament individualitzat, perè ens centrarem a aconsellar diversos canvis en el pacient:- Canvis en l’estil de vida.- Desintoxicació de Porganisme.- Alimentado saludable.- Psicoterapia.- Teràpies diverses: fisioteràpia, osteopatia, acupunturac; segons les nécessitais del pacient.

El sedentarisme és una de les causes de l'autointoxlcacié de l’organisme, aixf corn la ingesta d’aliments processats (que c o n t e n e n a d d i t i u s : c o l o r a n t s ,conservants...).Per al tractament de la fibromiàlgia és necessari reconduir Festil de vida en general i insistir en la práctica d’exercici ffsic, segons les capacitats individuáis de cadascú. Caminar a l’aire lliure, que ens toqui el sol, realitzant una inspirado completa i conscient, pot ser suficient activ itat física si ho fem regularment. L’alimentacio és, actualment, la principal font de toxines en l’organisme humà i, per tant, s ’haurà de modificar en afectats en fibromiàlgia.

Es calcula que la fibromiálgia afecta un 2% de la poblado adulta, pero és un 80% més freqüent en les dones que en els homes.L’edat mitjana de l’inici de la malaltia és entre els 30 i 50 anys, encara que els símptomes també els podem trabar en persones de més de 60 anys.

Diagnóstic:Per diagnosticar la fibromiàlgia s’utilitzen els criteris del Col-legi Americà de Reumatologia.Segons aquests, ha d’existir dolor quan es realitza pressió amb els dits en, aproximadament, 11 deis 18 punts situats de la manera específica al eos, tal i com mostra el dibuix.El dolor és generalitzat i crónic (més de 3 mesos de durada) i cal descartar altres malalties que podrien provocar-lo.

Recomanacions generáis a un pacient amb fibromiálgia:

- Alimentació saludable

- Exercici físic (millor a l’aire lliure)

- Control de Ifestrés

- Son nocturn reparador

- Activitats recreatives

- Relacions ínterpersonals

- Realització personal

- Vida sexual

- Terápies diverses: segons les necessitats de cada persona

L'ABC: L'Aprenentatge

Basic de la CuinaLa congelado dels aliments per Dolors Mateu

http://blogdecuina. blogspot. comEs intéressant saber unes nocions bàsiques dels productes que tenim al nostre abast emprats per a l’elaboració dels nostres àpats de cada día.

També és important saber com podem trabar­los al mercat, si han patit elaboracions i/o transform acions i com es c lass lflquen .

Per congelar els aliments no es tracta de posar-los al congelador i ja está, h¡ ha d ’haver una série de condiclons de seguretat I cal tenir en compte algunes normes:

- Els aliments han d ’estar molt frescos i han de ser de bona qualitat.- Qualsevol aliment cru pot, en principi, congelar­se, abans de congelar-lo s ’ha de netejar i ex t reure ’ n les par t s no comest i b l es .- Les verdures millor escaldar-les i les fruités s ’han de coure.- La cam, si és picada, cal congelar-la de seguida i consumir-la el més aviat possible.- Carn i peix a file ts o en porcions, m illor congelar-los tapats sigui en recipients o envo lta ts de film per ev ita r poss ib les contaminacions.- Els plats cuinats no es poden congelar calents, hem d’esperar que es refredin i cal ferho en recipients tapats per evitar contaminacions i pèrdua de liquids si és el cas.- Si congelem liquids, cal no om plir els recipients, hem de deixar un espai lliure per la seva dilatacié.- Millor congelar per racions, és més pràctic.- Tenir diferents compartiments al congelador per a l iments crus, cui ts, i per t i pus d ’ i ngred i en t s : verdures , earn, peix.- Cal anotar el producte, les racions i la data de congelado amb etiquetes.- Cal congelar d ’una manera rápida així es conserven millor les propietats del producte.- Per t e n i r una bona c o n g e l a c i é l’electrodomèstic ha de tenir 4 estrelles (és aixi corn es mesura el grau de congelacié en un aparell).- No congelar massa productes alhora.- Cal f e r ne t ege s p é r i od i qu e s de l’electrodomèstic a no ser que sigui no frost, és a dir, que no faci gebre, tôt i aixô cal netejar- lo.- Temps que podem ten ir un a lim ent al congelador?Depèn de diversos factors: el tipus de producte, la qualitat i frescor inicial., encara que per mitjana es pot dir que es poden ten ir al congelador dos o tres mesos.

Receptes fetes que es poden congelar

Ingredients per a 20 canelons:20 plaques de canelons 1 kg d'espinacs nets i trossejats 400-500 g. gambes pelades 4 alls pinyons100 cc. de crema de llet sal, sucre, pebre negre

Per a la beixamel:90 g. de farina 500 cc. de llet formatge ratllat oli d'oliva verge extra

Fem el farcit, per això cal coure al vapor els espinacs durant uns 6-8 minuts amb l'olla tapada. Escórrer i reservar. En una paella amb oli salteu les gambes pelades trossejades. Reservar. A la mateixa paella posar els alls picats, 1 minut després afegir els espinacs ben escorreguts, salpebrar, escampar-hi una mica de sucre i deixar-ho to t junt uns 8 minuts. Afegim els pinyons i les gambes reservades, barregem bé i aboquem la crema de llet, deixar coure uns 5 minuts, es rectifica de sal. Posar el contingut de la paella en un escorredor i amb una cullerà prémer la barreja d'espinacs perqué deixin anar to t el liquid que puguin tenir, cal guardar el suc que desprenen. Bullir les plaques de canelons seguint les instruccions del fabricant. En un casso posem a escalfar uns 30 cc. d'oli d'oliva, aboquem la farina i remenem bé, afegim el suc que han deixat anar a la paella la barreja d'espinacs i gambes i anem remenant, afegim la llet necessària fins que ens quedi una beixamel no gaire espessa, uns 10 minuts. Salpebrar. Esteses les plaques dels canelons sobre d'un drap de coto, les anem omplint amb la massa d'espinacs preparada, enrotllar i posar en una safata en la quai haurem posât una cullerada de la beixamel perfumada. Tapeu bé amb la beixamel, escampar- hi el formatge ratllat, ruixar amb oli i una vegada fred, tapem el recipient o el posem embolicat amb film i el congelem. Caldrà gratinar una vegada el vulguem consumir, prèvia descongelació.

C AN ELO N S D 'ESPIN A C S I GAM BES AM B BEIXAM EL PERFUM ADA

doJorssy

MAR I MUNTANYA: POLLASTRE AMB GAMBES I PICADA DAM ETLLES

BESCUIT DE TARONJA

dolorss

Tallar els bigoti, antenes... de les gambes els bigotis per no trobar-ho després a la salsa. Enfarlnar el pollastre tallat a vuitens. En una cassola amb oli calent freglr les gambes, mig minut per costat. Salpebrar i reservar. En aquest mateix oli daurar el pollastre per tots els costats. Salpebrar i reservar Incorporar a la cassola la ceba I la pastanaga plcades, sofregir durant uns 5 minuts. Afegir el tomàquet fregit i la mel, donar unes voltes i abocar el brou de peix calent. Afegim el pollastre réservât, abalxem el foc, semltapem la cassola I deixar coure una hora, aproximadament.

Ingredients per a 8 persones:1 pollastre de pagés de poc més de 2 kg 24 gambes grans 1 ceba gran1 pastanaga3 c / s de tomàquet fregit casolà 750 -1 0 0 0 cc. de brou de peix i marisc2 alls20-25 ametlles 1 Mesca petita de pa torrat 75 cc. de conyac ju liv e rt, pebre negre, sal oli d'oliva verge extra

Rec-tifiquem de sal i pebre. Picar en un morter els alls pelats, el pa torrat, les ametlles i el julivert, afegir-ho a la cassola, remenar bé i abocar el conyac, flamejar, afegir les gambes i coure 5 minuts. Deixar refredar, col-locar en recipients per les racions adients (2-3-4... persones), tapar i al congelador.

Ingredients per a 4 persones:100 g. de sucre 2 ous 1 taronja60 g. de mantega150 g. de bizcochona (farina amb el llevat incorporai)1 iogurt natural

Ratllar una mica de peli de taronja ben rentada i extreure el sue. Reservar.Batre els ous amb el sucre fins a obtenir una barreja b lanqu inosa, uns 8-10 m inuts. Afegir la mantega fosa, el sue de la taronja i la ratlladura, remoure bé.Incorporar la bizcochona tamisada i barrejar. Posar el iogurt i integrar-lo en la barreja. Abocar en un motile de silicona petit i introduir en forn p reesca lfa t a uns 180 graus durant uns 30-35 minuts.Temperar, desemmotllar i un cop fred embolicar- ho amb film o dins una bossa de plástic i al congelador.

Benvolgut lector/lectora,

Des d’aquest racé de la revista volem recordar aquelles expressions i dites que hem sentit dir a is vostres pares i padrins, i que formen part de la nostra riquesa lingüística ¡ cultural. Si saps alguna dita o expressió i vols donar-la a conéixer, envia-la a la revista.

d'ahir... d'avuí?p e r La Padrina

.Qui fa el que pot, no està obligat a més.

.No s ’aguanta un pet: voi dir que tot ho explica, ho xerra tot, és un xerraire.

.La casa només dona estada.

.La casa és el cel d’aquest món.

.L’home fa la casa i la casa fa l’home.

.Qui res no té, res no vai.

.Qui res demana, res no voi.

.Val més una bona Mengua que una bona hisenda

.Tocar cau i fugir.

.A mal fat i a bon fat, ajuda-t’hi la meitat: la sort l’has de buscar tu mateix.

.Feina feta no fa destorb.

.Si sóc per Nadal al carrer, per Pasqua tremolaré.

.Si per Nadal fa estiu, per Pasqua, prop del caiiu.

.Si per Nadal fred no fa, per la Pasqua bé en farà.

rae ó de la poesía

Prec de NadalMira com vine per la nit del meu poblé, del món, sense cants ni ja somnis, ben buides les mans: et porto sois el meu gran crit.

Infant que dorms, no l’has sentit?Desperta amb mi, guia’m la porde caminant, aquest dolor ^d’uns ulls de cec dintre la nit.

ANY ESPRIU 1913-2013

• A N Y ' ^ r , r fcSPRIU

Ens rruintindremJideU

Desgranant l'actualitat

perMeritxenser,et Qanv¡ d 'any ¡ desig de progrès

S’ha acabat el 2013 amb un regust de boca estrany. Encara estem patint la crisi i sembla que la tinguem ja galrebé assumida I asslmllada, que estlguem aprenent a vlure enmig de la ¡ncertesa i la precarletat. És per subsisténcla... Pero alxô no vol pas dir necessáriament que hi hagl conformisme, que no hi hagi ganes de canvlar, que no hi hagi opinions en desacord amb moites coses que han passai I moites que encara duren.Al 2013 hem vlst com han continuât les retallades i el desmantellament de l’Estat del Benestar, com l’atur ha arribat al máxlm historie, com les relacions laboráis s ’han precarltzat i els drets laboráis s ’han réduit, com els salaris no han crescut i fins i tot han baixat, com s’ha disminuït la capacitat adquisitiva I la classe mitjana ja gairebé és minoría, com ha augmentât el preu de l’electricitat, com la pobresa ha crescut fins a extrems que fa pocs anys ens haurien semblât impossibles (ja tenim la “ pobresa energética” per no poder tenir llum ni gas). Alhora, hem vist com la borsa ha tingut un deis seus millors anys, com grans empreses han tingut beneficls prou sucosos (énergétiques i financeres sobretot), com ha crescut el nombre de milionaris I multlmlllonarls del país i més encara la seva rlquesa, com la diferencia social creix entre els pocs que tenen molt i els molts que tenen poc, i com molts lladres de “guant blanc” o de “coll de camisa" encara ronden impunes. També hem vist com des del Govern d ’Espanya, a cop de majoria absoluta, s ’han augmentai ¡mpostos I s ’han impulsât Neis sense els mínims consensos que afecten aspectes essencials de la convlvéncia i de la cohesió social: la reforma de la llei d ’educacló, la reforma del poder judicial, la reforma del govern local i deis servéis socials, la reforma de la llei hipotecária, la reforma del sistema eléctric... i darrerement les propostes de reforma de la llei de l’avortament i de reforma de la llei de seguretat ciutadana que lim ita el dret de manifestado.Cadascú fará la seva valorado i análisi de tot plegat, més o menys crítica, pero per a mi al 2013 s’han fet passos endarrere en molts aspectes. Em fa la impressió que es governa a partir de l’oportunisme per fer una Espanya grisa, dividida de dalt a balx, mancada d ’un projecte que cohesioni, engrescador i que estimuli el dinamisme i la creativitat.

S’han donat més que motlus per continuar alimentant l’apatia política i el distanciament de part de la ciutadanla amb les que han de ser estructures démocratiques i de representació. Potser comença a anlmar-se l’economia I ja no es destruirán tants llocs de treball, pero el panorama no convida a pensar en progrès.Potser to t aixo també ha contribuït que a Catalunya el 2013 s ’hagin fet més passos cap a un canvi en el marc de relacions amb Espanya. Per part de moites persones hi ha un ciar desig de canvi, que ¡mpliqui noves maneres de fer, de representar i de gestionar els interessos de la ciutadania, i pressionen perqué els partits polítics entomin aquest objectlu. L’aposta per a construir un Estât propi está esdevenint el projecte que cohesiona, engresca i que vol estimular el dinamisme i la creativitat a Catalunya, com ho va demostrar la celebrado de la Via Catalana l ’ l l de setembre. Aixé no vol dir que siguí un camí clarament traçat, perqué per definido democrática s ’ha de concretar entre to ts; ni tampoc fácil, perqué per voluntat política hi ha l ’oposició de les institucions de l’Estat espanyol a qualsevol canvi.L’anunci de voler celebrar una consulta a la poblado catalana el novembre de 2014 sobre el model de govern que es vol, propi i ¡ndependent, o no, és un pas més en aquest procès de canvi; segurament un deis més transcendents, fet a partir d ’un acord majoritari de les forces politiques catalanes i no excloent. Si se celebra será una gran fita que significará un canvi en les maneres de fer i en les relacions entre Catalunya i Espanya, i demostrará un progrès en la cultura democrática perqué implicará la predisposició de totes les parts a acceptar el résultat, siguí quin sigui, i a dialogar en la translació d ’aquell résu lta t a la política defugint postures de vencedors que imposen i vençuts que son reprimits. Pero de moment el Govern espanyol no mostra cap ¡ntenció de deixar que se celebri.La participado democrática i el diáleg són símbols de maduresa d’una socletat i la millor manera de progressar, per aixo no han de fer por ni s’han de reprimir. Dependrá de tots i totes que s ’avanci en aquest sentit, i tant de bo que al final de 2014 puguem dir que ha estât un any de progrès.

CIÓ PÚBLICA, CAP RETALLADA WIUNITAT tuüCATIVA ®

Per perdre el temos

per Oscar Hernando

Ho va dir,..PITÁGORES. Has de col-locar cada Metra en el requadre que l¡ correspon. Consell: fes-ho per columnes, algunes tenen poques lletres (els requadres on hi ha signes no contenen Metra). Et regalero la primera paraula “Més” i la catorzena “Altres”.

U L SL O E A L AQ I C C R E IB M É S E T E

X I A U S C I AA A D A E S E É Q Q E M E V B E A R T Q S

N C L L M H L U N S H O O N L T N I I R R E A E N V A T R P O I E S U C E E O E R N L N L L U I

Salt de cavaliPartint del requadre central, i usant el moviment de la figura del cavali en els escacs, haurà de descobrir el nom d'un emblemátic edifici ubicat dins el terme municipal de Vallfogona de Balaguer, que pot estar dins o fora del poblé (és un nom compost, els asteriscs indiquen una separació entre paraules).

LaberintHas d’escapar del laberint partint del requadre central.

* S S ME * * A GS L AE T U L *

E E D N Q

Solucíód o x t u i x o j d |B 9 |o n |O S : | |B a b o |0 p } | b s

sa oi| anb u p u a A u o o sa saj}|B s|a anb i ep juq o anb 'a id iu ix um ßajo |a saj;ie s|a anb i 'b pb ou b i Booq B| jjuaj a iuoq un b iba \\ ssiaj : " J|p ba o h

Al seu servelwww.vallfogona.net

Ajuntament de Va llfogona de Ba laguerMajor, 29 Tel. 973 43 20 08 Fax 973 43 21 80

ATS Practicant Tel. 973 43 23 60

Casa del Metge Major, 1Tel. 973 43 23 60

Collegi Salvador Espriu Plaça Sant Miquel, 4 Tel. 973 43 22 14

Regidoria d'esports Major, 29 Tel. 973 43 20 97

Farmàcia Tel. 973 43 21 51

Funerària Borràs Tel. 973 43 22 84

Ràdio Vallfogona Major, 29 Tel. 973 43 22 68

Serveis Assistència SocialTots els dijous de 10.00 h a 12.00 h a l'A juntament de Vallfogona

Llar d’in fan ts Escoles, 2 Tel. 973 43 22 75

Poliesportiu Tel. 973 43 22 00

Centre Cívic - LLar de Jubiláis Miquel M artí i Pol, 1 Tel. 973 43 22 75

Casa Parroquial Tel. 973 43 20 63

Funerária Torné Tel. 973 43 20 13

Escola C. Agrária Tel. 973 44 36 50

CU

cu" O

co

c u

Sortides Arribades Sortides ArribadesBALAGUER LLEIDA LLEIDA BALAGUER06.20 (De di. a dv. 06.49 05.50 (De di. a dv.) 06.1308.00 08.30 07.15 07.4409.50 10.19 09.10 09.3912.25 12.45 11.45 12.1414.16 14,46 13.45 14.1916.00 16.29 15.15 15.4418.30 18.59 17.50 18.1919.25 19.55 20.30 20.59

BALAGUER LA POBLA LA POBLA BALAGUER09.39 11.00 06.40 08.0014.19 15.40 12.56 14.1620.59 22.20 18.05 19.25

SERVEIS BALAGUER

• Ajuntament Tel. 973445200

- Alsina Graells Tel. 973445476

- BombersTel. 973445080

- CAP I ITel. 973446028

- CAP I I - Demanar hora Tel. 902111444

- Conseil Comarcal Tel. 973448933

- CorreusTel. 973445826

- Creu RojaTel. 973445796

- Guardia Urbana Tel. 973450000

- IN Seguretat Social Tel. 973450408

Urgéncies088

• Jutjat, núm. 1 Tel. 9^3451353

■ Jutjat, núm. 2 Tel. 9^3451162

• Mossos d’Esquadra Tel. 973457700

■RENFETel. 973445503

• Teatre Municipal Tel. 973445252

Horaris d’autobúsSort. Balaguer Destinado

07.40h Lleida (De di. a dv. feiners)07.41h Lleida (diari)08.20h Lleida (lectius)09.05h Lleida (feiners)09.15h Lleida (feiners)10.50h Lleida (De di. a dv. feiners)12.00h Lleida (De di. a dv. feiners)13.10h Lleida (De di. a dv. feiners)13.30h Lleida (lectius)13.55h Lleida (feiners)13.59h Lleida (diari)14.45h Lleida (De di. a dv. feiners)15.15h Lleida (lectius)ló.OOh Lleida (dc.i dv.lectius i feiners no lectius)18.00h Lleida (lectius)19.00h Lleida (DI. dm. i dj. lectius)19.10h Lleida (de di. a dv. feiners)09.50h Ponts (diari)16.35h Ponts (diari)13.35h Tiurana-Solsona (feiners)19.50h Tiurana-Solsona (de di. a dv.feiners)13.17h Agramunt-Cervera (de di. a dv.feiners)19.47h Agramunt-Cervera (de di. a dv.feiners)08.40h Almenar (de di. a dv. feiners)12.00h Almenar (dissabtes)12.45h Almenar (dissabtes)15.15h Almenar (de di. a dv. feiners)12.30h Albesa (dissabtes)08.30h Vilanova de la Sal (dissabtes)13.15h Vilanova de la Sal (dissabtes)Oó.lOh Tárrega (feiners)07.10h Tárrega (feiners)07.50h Tárrega (de di. a dv. feiners)12.00h Tárrega (feiners)15.00h Tárrega (feiners)19.30h Tárrega (feiners)06.40h Mollerussa (de di. a dv. feiners)19.00h Mollerussa (de di. a dv. deiners)17.15h Alfarrás (dv. feiners)18.58h Barcelona (diumenges)

Sort. Lleida Destinado

07.00h Balaguer (De di. a dv. feiners)07.45h Balaguer (De di. a dv. feiners)09.10h Balaguer (feiners)09.15h Balaguer (diari)09.30h Balaguer (diumenges)10.00h Balaguer (De di. a dv. feiners)ll.lOh Balaguer (De di. a dv. feiners)11.30h Balaguer (De di. a dv. feiners)12.30h Balaguer (feiners)13.00h Balaguer (feiners)14.10h Balaguer (De di. a dv. feiners)15.30h Balaguer (lectius)ló.OOh Balaguer (diari)18.30h Balaguer (De di. a dv. feiners)19.00h Balaguer (De di. a dv. feiners)19.30h Balaguer (De di. a dv. feiners)20.00h Balaguer (De di. a dv. feiners)07.00h La Passarel.la (de di. a dv. fora curs escolar)08.30h La PassareLla (de di. a dv. fora curs escolar)09.10h La Passarel.la (feiners fins a la Pobla)10.00h La PassareLla (de di. a dv. fora curs escolar)ll.OOh La PassareLla (diari)15.00h La PassareLla (lectius)16.45h La Passarel.la (feiners)18.30h La Passarel.la (lectius)

>IDO

- >-vj

I ^ CDi >I c o g ^ o4^ an

CD t j ,

CD g CD g

■a co o an" .$ CD®X (Q Ä P

| | S l -” 5 TJ Q-® ® m /-p.'w - , CD CD

>

§c

■ C/3

gL 03 N CO =3 CD

03. Q_ CD

CÛ C/3 03

:<n>

: oj

S » ! £ 1 * 1 1 l i l i

Í ?5 S

I I V) O W CD

< | g

i s f o= - > --J (0öTr-co .CD G ) 03 03b e g o 'O mS-’’3 73 ->J N3