REVISTA D'INFORMACIÓ CULTURAL I LOCAL DE V A L L F O G O N A DE BALAGUER, LA RÁPITA, L'HOSTAL NOUILACODOSA

J U L I O L 2 0 1 3EL XOP Núm, 80 ■ PREU1,50 €

Q2 EDITORIAL 26 EL POBLE EN IMATGES

0 4 VALLFOGONA AL DIAEL DEUTE MUNICIPAL, SOTA CONTROL RECULL DE PREMSA

28 INNOVACIÓ ALS FQGONS EL RACÓ DE L'ENOLEG

20 ESTALVIA AIGUA!06 CONEIXEM LES NOSTRES ENTITATS

CORAL VALLFOGONINA MANS UNIDES L'ESCOLA DE LA RÀPITA DES DE L'ESCOLA LLAR D'INFANTS LA MAINADA AMPA LLAR D'INFANTS CLUB ESPORTIU PONENT CF VETERANS CF VALLFOGONA

21 SALUT

3 2 DOLORS MATEU

3 3 ABC CUINA

3 4 DITES D'AHIR... I D'AVUI?

3 5 DESGRANANT L'ACTUALITAT20 REPORTATGE

JOAN BOLADERES 26 EL RACÓ DE LA POESIA

2 3 INFORMACIÔ MUNICIPAL 2 y CARTES AL DIRECTOR

OÀ ELS RENOMS DE LES CASES28 PER PERDRE EL TEMPS

39 AL SEU SERVEI

E D IT AEl Xop - Apt. de correus 1 Vallfogona de Balaguer

D IR E C C IÓ Lourdes Cardona

Ç O N SELL DE R E D A C C IÓ Àngels C am arasa, Antonieta Gázquez, Esther Piqué, M eritxell Rosselló, M ontse Montoliu i Teresa Balasch.

C O L.LA B O R E N EN A Q U E S T N°: Lourdes Cardona, M eritxell Serret, M eritxe ll Rosselló, Coral Vallfogonina, M ans Unides, Natal C om unicado, C laustre de m estres de l’escola Salvador Espriu, Llar d’In fan ts La M am ada, AMPA Llar d’in fan ts , CEPonent, CF Vétérans, CF Vallfogona, David M arín , Ajuntament, M ercé Plens, Enríe Mlllá Novau, Rosa Abad, Dolors M ateu, La Padrina, Neus Glli M asagué i Oscar Hernando.

Estrenem pàgina web

http://revistaxop.wix.com/revista

%

Busca’ns al Facebook i uneix-te a la riostra página

estarás al dia de les novetats de la revista

Si us voleu anunciar

en propers números de la revista o

col.laborar-hi, truqueu al 605 585 806 o

envieu un correu electronic a

revistaxop@gm ail.com

✓

D IS S E N Y , C O M P O S IC IO I M A Q U E T A C IÓ

creaciógráficadissenygráficcarrersantlluís, 70 baixos 25600balaguer te l./ fa x9 7 3 4 4 50 16 m ob il6 25 39 77 39 w w w .creaciografica .com info@ creaciografica.com

C O R R E C C IÓ M ontse Olivart

D IP Ô S IT LEGAL L-136-1992.

La revista El Xop sortira els mesos de març, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l'heu d'adreçar a EL XOP, apartat de correus, 1, a la Secretaria de ÍAjuntament o a l’adreça electrónica: revistaxop@gmail.com sempre durant els darrers 25 dies del mes anterior a la publicació.

El Xop, és una publicació plural. La direcció respecta la llibertat d'expressló deis comentaristes i no es fa responsable deis criteris exposats en els articles firmats ja que són d'exclusiva responsabilitat deis autors i no necesariáment l'opinió d'aquesta revista.

L I 1 1 I j G e n e ra litä t d e C a ta lu n y a «SJ-Ufi D e p a r ta m e n t d e C u ltu ra

H INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS

F u n d ac ió P ú b lic a d e la D ip u ta c ió d e L leidaAJUNTAMENT DE

VALLFOGONA DE BALAGUER

fe«-----

fo S S

EditorialCop de timó a la dreta

Més a la dreta que mai. Aquesta és la posicié que ostenta el Partit Popular (PP) en l'actualitat. En són una bona prova les politiques que aplica i les modificaclons de llels que impulsa. Mantenir Immune la seva ideologia potser sigui una de les poques coses que ha aconsegult complir des que Mariano Rajoy va guanyar la cursa electoral al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) l'any 2011.Durant aquests dos anys escassos de govern, l'executiu popular sosté que s'ha vist "obligat“ a Incompllr bona part dels punts del seu programa electoral, per no dir gairebé tots, a causa de la crisi econòmica que assota l'Estat espanyol des de 2009. Corn és sabut, fins I tot pels pobres Ignorants que no entenem ni un borrall d'economia, les decisions que en aquest afer es refereixen fa temps que no es prenen a Madrid, ni enlloc de la geografia espanyola, sinó que corn s'ha d'encarar la sltuació ve dictât extramurs per la senyora Merkel, cancellera alemanya, i els seus. sequaços Delxant de banda corn de bé ens va seguint les directrius économiques europees (noti's la ironia), el cas és que les soluclons adoptades per sortir del pou tenen un clar accent: són de dretes. No pretenen altra cosa que beneficiar els que més tenen I castigar, per no dir subjugar, els que menys tenen. Ara per ara els únics que han guanyat alguna cosa amb les mesures adoptades fins al moment han estât els bancs i les grans empreses i grans fortunes. Les entitats bancàries perqué milions i millons de dîner públic i el famós reseat europeu han anat a parar a les seves mans, si bé hores d'ara encara no han obert l'aixeta del crèdi. Fins i tot el govern de Rajoy ha hagut de posar en marxa una campanya, el cost de la quai hem pagat entre tots, per incentivar la concessió de préstecs. Una mesura que ajudaria les empreses a crear llocs de treball i a incentivar el consum, dues de les coses que necessitem per començar a reflotar.En segon Hoc les grans empreses perqué amb la darrera reforma laboral (que ha résultat nefasta per a la classe treballadora. Només cal consultar les xifres d'atur rècord que es registren mes rere mes, exceptuant algun période anomal corn l'lnici de la temporada d'estiu) tenen el carni més planer per acomiadar treballadors, si els cal, i per convertir en esclaus del segle XXI els "afortunáis" que vulguln mantenir corn a assalariats. Quants treballadors trobariem avui dia que ens diguin que cobren més o el matelx que fa un any treballant el igual o menys? Ens hi juguem ambdues mans que són l'excepcié que confirma la regla. Finalment, les grans fortunes per a les quais es van crear mesures corn la coneguda amnistia fiscal (publicitada a bombo i plateret per l'escàndol del cas Bárcenas) perqué poguessin blanquejar milionades a cost zero.

Per a la gent humil, la gent del carrer, els que gairebé suen sang per arribar a final de mes, els que temen per no perdre casa seva, els que les passen magres per ompllr la boca dels seus fills... tot plegat és una vergonya. Però no s'atura aqui, perquè les retallades que el govern aplica amb l'objectiu de "reduir el dèficit public" i "complir amb els compromisos amb Europa" no fan altra cosa que desvallestar l'Estat del benestar tal com el coneixem. Però el nostre delicat regne de Babel no només trontolla per culpa de les tisorades, sinó també per la Ideologia d'aquells que governen. En són un exemple fefaent la reforma de la Justicia o de la Ilei de l'avortament impulsades pel ministre Alberto Ruiz-Gallardon (que finalment s'ha tret del damunt la disfressa de "progre") o la famosa LOMCE del ministre José Ignacio Wert.

#WERTGONYA

Totes elles no responen a cap altra finalitat que minvar la nostra autonomia personal i fer saltar pels aires coses que fins ara no funcionaven del tot malament, perqué no ens titllln d'exagerats si diem que anaven com la seda.L'exalcalde de Madrid va haver d'aguantar critiques de totes bandes, també provinents de fora de l'estat, per l'increment de les taxes judlcials i la seva reforma, que no han fet altra cosa que limitar l'accés a la Justicia i convertir-la en alió que no hauria de ser: un dret tan sois a l'abast dels adinerats. Des que va entrar en vigor, són nombrases les veus que denuncien que la nova normativa dinamita l'accés universal a la Justicia, cosa que converteix en una mentida com una catedral aquella frase que diu que “tots som iguals davant la Llei", perqué n'hi ha que ja no es poden permetre accedir-hi.Peí que fa a la reforma de la Llei de Salut Sexual i Interrupció Voluntaria de l’Embarás, el més calent és a l'aigüera. Partidaris i detractors de l'avortament esgrimeixen els seus arguments a favor de modificar factual marc legal o deixar-lo com está. La controvérsia está servida i tothom, tota la socletat, vol dir-hi la seva.

Tothom es creu amb el dret d’opinar sobre un afer que només afecta un sector de la societat: les dones. El PP defensa el dret a la vida de tota criatura i l’anteposa al dret a decidir de la mare (ja se sap que aixó de “decidir lliurement” ais peperos els provoca urtlcária). Un cop més la nostra llibertat com a persones, com a dones en aquest cas, está amenaçada per un president, un ministre o la cùria eclesiástica (tots ells homes, éssers que mai no podran donar vida!).L'excusa que cal modificar la Ilei perqué amb una normativa més permissiva es produeixen més avortaments és només aixó: una excusa. Les xifres demostren que les interrupcions voluntáries de l'embarás no s'han dlsparat des que es va aprovar la Ilei del PSOE. Tot el contrari. Restringir la llibertat d'una mare a decidir si vol tenir un fili, passi el que passi, no és garantía de reduir el nombre d'avortaments o es pensen que si una dona voi avortar no ho farà encara que la Ilei no li'n reconegui el dret? Modificar aquesta Ilei era un dels punts del programa electoral del PP en les passades eleccions generals, certament, però vist l'elevat nombre de promeses incomplertes no vindria d'una. Ais que no els van votar, no els importará i ais seus votants ja no els ve d'aquí! I per si encara no tenim prou coses de les que preocupar-nos, va el ministre d'Educació i es treu de la mániga una reforma de la Ilei educativa que també vira cap a la dreta. Aquí a Catalunya aquesta Ilei és coneguda per posar en tela de judici la immersió lingüística i per pretendre que tota una classe hagi de rebre lliçons en castellò encara que només ho vulgui un alumne o, més ben dit, la seva familia. Però no hem d'oblidar que aquest és tan sols un dels punts qüestionables d'aquesta norma que, entre altres, instrumentalitza les legitimes aspiracions de millora del sistema educatlu per imposar una contra re fo rm a segregadora i intervencionista, que resulta inútil per resoldre els problèmes reals de l'educació; conculca el principi d’igualtat d’oportunitats en produir la segregado prematura, permetre la publicació de ránquings i afavorir l’exclusió de l’alumnat amb dificultats; promou un sistema de reválides amb efectes punitius enlloc de formatius, que genera desconfiança envers el professorat i limita la formació integral de l’alumnat; devalúa el sistema de Formació Professional o imposa la recentralització educativa en promoure un canvi en la distribució de les competéncies i atorga al govern de l’Estat el control total de certes árees estructuráis i una major capacitai per determinar el curriculum i les noves reválides. En fi, l'estat espanyol ha canviat, i molt, en els últims dos anys i malauradament no podem pas dir que hagi estât cap a mlllor, en cap aspecte. No creuen que convida a la reflexió?

al díaEl deute municipal, sota control per Lourdes Cardona

Actualment el deute municipal de l’Ajuntament de Vallfogona se situa en els 205 euros per habitant, perd quatre anys endarrere aquesta xifra era de 250 euros per habitant. Per tant, durant aquest période de temps l’Ajuntament ha aconseguit redulr el seu deute en un 18%. Només l’any passai, el consistorl va retallar el que dévia als bancs un 8,9%, el doble que un any abans (quan va reduir aquesta xifra un 4,3%). De fet, el 2012 va ser l’any que més deute es va eixugar des del 2009, l'any en què l’endeutament municipal es va dlsparar.Segons dades facilitades per l’Ajuntament, el deute municipal a data 31 de desembre de 2012 era de 357.000 euros, mentre que just un any abans es devlen 392.000 euros. L’any rècord pel que fa al nostre endeutament va ser el 2009. Aquell any, el consistori tancava els comptes devent a les entitats bancàrles 435.000 euros, una xifra que multiplicava per quatre el que es dévia en acabar el 2008. Aleshores el deute estava fixât en 104 euros per habitant, és a dir, rondava els 180.000 euros.El 2009, l’anterlor equlp de govern municipal va concertar un crédit per import de 288.000 euros a fi de finançar les aportacions munlcipals de diverses obres. Les actuacions que es van finançar amb aquest préstec -que s'havia retornar en 15 anys van ser el desdoblament de la canonada d’aigua, el canvl de l'enllumenat I la reforma de les voreres del carrer Major de Vallfogona juntam ent amb les obres complementàries al projecte, el cobrlment de la pista poliesportiva de La Ràpita i la pavimentaciô d’un tram del carrer 11 de Setembre.

Dels 288.000 que es van demanar als bancs fa quatre anys, amb data 31 de desembre de 2012, en quedaven pendents d’amortitzar 270.700 euros. I és que justament l'any passai es va començar a retornar aquest préstec, que tenia dos anys de carència, és a dir, que si bé es va demanar al 2009, no s'havia de començar a retornar fins al 2012. Vet aquí el motlu pel quai el consistorl va redulr tant l'endeutament municipal l'any passai, ja que no va aplicar cap altra mesura addicional per retallar el seu deute corn podría ser Incrementar els ¡mpostos. “Respon a la vida normal del crédit perqué l'Ajuntament va congelar els tributs”, afirmen fonts municipals.Per obtenir la xifra de 357.000 euros pendents de retornar als bancs, hi hem de sumar els 86.800 euros que encara quedaven pendents d'amortitzar de dos crédits més que es van sol-licitar fa deu anys. El primer tenia un import de 126.000 euros per tal de finançar les obres de l’embassament d’aigua potable d’abastament als nuclis del municipi, una obra pressupostada en més de 230.700 euros; mentre que el segon era un préstec de 79.165 euros per costejar part de les obres de la primera fase de la Sala Social de l’Hostal Nou i la Codosa (una obra que ascendia a 183.000 euros).Segons ha explicat l’alcaldessa, Maria Sarret, el deute del nostre ajuntament és “perfectament assumible”, ja que “la càrrega financera que tenim és del 22,95% i el màxim permès per llei és del 75%”. Per tant, l'endeutament municipal queda molt lluny dels limlts que obliguen els consistons a consultar el Departament d’Economia i Finances de la Generalltat perqué els autoritzi abans de sol-licitar diners als bancs. “Els résultats économies de l’Ajuntament en tancar el 2012 son positlus a tots els nivells. Hem tingut un romanent de tresoreria amb superávit, uns résultats pressupostaris positlus, un equilibri pressupostari positiu i un estalvl net positiu”, afegeix Sarret.

ARXIU .tre vada e: d i- - » — * 201381» SEGRE .com

EC O N O M IA ; F IN A N C A M E N T

Vaques lle te re s de llo gue rUna explotado de Vallfogona de Balaguer

S f f l S K r a í K S S -am b un lísing

3. M A R TÍN E Z i L L E ID A

Lísing de vagues o Ib g u » ™ ^ u n * n ^ e « ^ * b

a W S t t S S S t <** a" ibar a tancar ,es p0rt8Sal ramader.

Aquesta és l '^ ^ m a d a per

bnx»M osi?^va^eure obligada a sacrificar el 50 per centdel bestiar de la seua explotado lactia. reoc« r l e s v a q u e s sacrificades, l'empresa

dei lísing o lloguer ambof? ° aductor ^ queda en propietat.'•animal, de manera que el productor se que ^ , Xroc al

‘ Î 2 5 É

aet iismu « ~ - ”, nrrsf\ft(t « r se l queda en1‘antmal, de maneta que P ^ ^ ^ repoblar les quadres de

Aixi a través d aquesta empresa,

. 130 vaques pel métode del lísing, encara que ara només en tenim 30, -0 2003 vam fer un “ « « X r" ^ S e n t posseeix uns 800 an,mais.adquiridas l’any passai, va explicar Serret, q a

.. . ._.__la "aua itat del animal,adquirides l’any passât", va explicar serret, que _ ^ ^ opd¿ que - surt a

cada vaca surt m eso m e n y s a l e u r o ^ * eS ésafà t ìd !aConseBuir.compte al ramader" en un mqment en que nga am0rtlt2ant ranimai amb la

producció de la llet mentre es comercalitza . exp . ^ ^ ^ rassegurança

A més, amb el de'vallfogori de Balaguer.co ntra cta d a per e m p re s e s c o m A g ro s e g u ro , ^ lisjng encara que

- - - rtants de bovî de l. raei ittat«.

L A VA N G U A R D IASEQR&D-.joyi. 14 d« f-rix« dei 2013

S O C IE T À '! '

E l — O P IN IOMODA PROMOCIÓ

O\

Eric Berga Sesé° S l i i ' e” laSal*äto[sPn»i(e

■ y *> öalaguer (Noguera)• ts u"a te molt ideològica ni u « c°nsens politic ni ?realitai d V t e feñ “ amb la , ,es families. Priorityatornara r f08,3 SUperada> voi

S l ' * “ asëàSS?«

coro s'/ia oramc/ai poiempènKer 3 lat o í e f a r á a s V r o v l T ' al : 2 p,obl™ '

aa,8re>tipmde'deSo £ i i S n ,'er

27 02 2013 R a o o B a l a s u s s

L 'e q u ip d e l Clu b d 'E s c a c s V a ilfo g o n a es s itú a l íd e r e n s o lita ri de la c a te g o r ía p re f e re n t , c a te g o r ía m á x im a d e la d e le g a c ió de L le id a .

L'equip del Club d'Escacs Vailfogona s'ha srtxiat líder en solitari de la categoría preferent, categona máxima de la delegació de Uetda.

L'equip ha arribat a la 6a ronda imbatut amb 5 punts de 5 possibles. empatats a punts amb l’equip d ’Almenar, úntcs líders de la categona,

Aquest passat diumenge van desem patar a favor del Vailfogona per una victoria de 6 a 4, quedant com a máxim favorit per assolir l ’ascens a la categoría de Segona Catalana per la próxima temporada,

Aquest equip está format peis jugadors 1 jugadores de casa amb la mcorporadó deis joves del club, que amb la seva bona projecció stian guanyat el ser titulars de l'equip A . El Vailfogona també participa amb dos equips més, un a segona territorial i un a tercera territorial.

D'altra banda, al campíonat de Sub lO , ja finalitzat, el jugador Jaume Foíx va quedar tercer empatat amb el segon, to t 1 ser deis més joves de la categoría.

Peí que fa al campíonat de S u b ió , els jugadors Sergi Fábrega 1 Joel Solani Hurtaran aquesta última ronda per assolir els prímers llocs de la categoría, al igual que els companys de la categona Sub l4 , amb els jugadors Mariona Clua, Aleix Martí i Pau Ros, que també lluiten peí pódium en aquesta última ronda.

També cal destacar el meritón campionat que están fent Oscar López i Robert Tarragó a la categoría S u b ió , 1 els més joves de categoría de menors de 8 anys, Toní Rubíes, Ariadna Marin i Joan Martí, to ts ells essent el primer any que participen en el campíonat.

E C O N O M IA : S ER V EIS

Factu ren per e r ro r 300 .000 € de Hum a una fa m ilia de L le ida

, a s s u m e * el problem a i anubla la "m egafacturació" I

Moda nupcial a l'estacio del Pía de la VilanovetaAmb el dissenyador Jordi Dalmau i el fotògraf Julián García

S. DIEGO .IIUIOM Les in s ta llac io n s fer­roviarios del Pía de la Vilano- veta de U cida es van convertir ahir en un cstudi de fotografía a Paire lliure per promocional una marca de vestits de nuvia. Les velles m aquines de ferro­carril de vapori Pantiguitat de lia vics van contrastar amb mó­dem s disseriys nupcials exage- rats i atrevits. 1.a idea va ser d ’un fotógraf orig inan de Vall- íogona de Balaguer, Jutem Gar­cía, clegit juntam ent amb un.

una prácüca real que van valo­rar de forma m olt positiva, ja que tambe van tenir Poportu- nitat d ’imm ortaUttar Pespai i la model.

sas aagBt a«sss=KG ranollew Jt»rdi D alm au pcr oromocionar les ¡»eues creaci- ons.A ixi, cada Colograf insta­lla amb très vestits de nuvia éla­borais pcr Dalm au. Les fotos inxlraii vcurc’s a partir delprp- xim mes de maig al web del dis- senyador i en aîtres webs de pu-bücacions dém oda.

La sessiô fotogràfica d ahir també va comptar amb la pre-sendz d’uns 25 alumnes de se-t-on cun> del eide d’imatge de

Tres detinguts en sersorpresos robanten un edifici nou i encara deshabitat de l’Hostal Nou

Noguera - SuccessosBONDIAQcat I

La com panyia ;

I L L E IO A

Els usuaris veuen en els últims anys com s’incrementa ,a

com una familia d‘un poblé agregat *ad£ .o ta í9ä m b ^ ra ^ rre ^ d “ fad:úres’'que sumaven la xjfra decompte bancal, el passat : 15; d abnl es1 « i t r o b a ^ # ^ exp|¡que M3na| y,larde Hel seu i

1 Maria AntoniaVasfifiO 63 euros. ‘ Ni que tinquéssim una central eléctrica ;285.660,63 euros, re q ^ |a ^ tgnen contl

les molésties causad « al ^ ' " ^ ¿ ^ n el mateix“ com "pk La familia afectada la possibilitat que aquestaJnodénoa pupu,

tinguessim un« --------------- r ûnomia plèctrica. va assumir Terror i vaGarcia. La companvia Gas Natural, amb la dual tenen contracta Q je |a incidència es va resoldre en

-Pícara ^ " ^ m U ^ e k d e ' / " S X -troba especialment p re o c u p a d a ^ conforma el matrimoni i

j la comptabilitat.

menys de vint-iSs5säa»iÄ is»«--‘Aquest no és l’unie conflicte que mantenen amb rem prf j ¡ ^ ¡ ^ ’i ^ s ^ s s q u iQfan Vi ngons Phorari, cosa queun any aproximadament, 3 l'— 5a ' 3 ,ndÙStna'

,a le c tu ra d ,fe re n c ia d a p e r h o ra n s '

Els Mossos dEsquadra van détenir djous passat dos véins de Tremp, de 29 i 33 anys, i un vei de Lleida, de 35, com a presumptes autors d'un delie te de robatori amb força i un altre de danys.

Cap al migdia, una patruSa del cos va sospitar en sentir uns sorol i veure que la porta forçada d'un edifici en un edifici de nova construcció però encara sense habitar situât al carrer Prat de la Riba de IHostal Nou, a Vaifogona de Balaguer,

Els agents van sorprendre très homes a l'interior, on els ladres van arrencar radadors, sanitaris, aixetes i al très objectes de valor, material bona part del qual va ser localitzat pels agents en una altra part de l'edtfid ja préparât per poder-sel ertdur.

En accedr a l'edifici els mossos van sorprendre els très ladres amb tornavtsos, tenales i al très anes que haurien usât en Passait. Els dednguts, amb antécédents, van passar divendres a dtsposiciô judtaal al jutjat de Balaguer.

Enviar Q| Compartir link Afegir a preferita

http://j.mp/WmwgLA

Coneixem les â e Jnostres entitats

Nova Junta de la Llar de Jubllats de Vallfogonaper Meritxell Serret i

Merltxell Rossellô

Un deis objectius de la revista El Xop és el de donar a conèixer les dlferents entitats i assoclacions que hi ha al municipi, per tal de fer-les més properes a tothom. Per aquest motiu hem volgut fer una entrevista ais membres de la Junta de l’Associaciô de Jubilais de Vallfogona, que recentment s ’ha rénovât.

Quan va ser escollida la nova Junta de la l’Associaciô de Jubilats de Vallfogona?El 14 de desembre de 2012 es va celebrar l’Assemblea general de socis amb l’objectiu d’escollir la nova Junta, que cal renovar cada 5 anys. Deis 192 socis que té, només una cinquantena hi van assistir, de manera que es va decidir que el 21 de desembre es repetirien les votacions col-locant una urna durant 3 hores al Local Social, per facilitar que el màxim de sòcies i socis votessin a qui consideressin per presidir l’Associació. La persona més votada va ser en Francese Balasch, seguit de la Josefina Moreno i del Jeroni Gàzquez. El nou président, Francese Balasch Abella, va escollir com a membres de la Junta , Josefina Moreno Garret (secretària), Jeroni Gàzquez Moreno (tresorer), Dolors Canals Guimet (vocal), Jordi PuigOtó (vocal), Rosa M. Pallisé Mas (vocal) i Teresa Farré Prat (vocal).

Quines són les accions que us heu proposât i que esteu tirant endavant? Com valoreu el seu résultat fins ara?D’entrada volem mantenir totes les activitats que es venien fent, com la gimnástica, fer un ram als difunts, el dinar d’homenatge a la gent gran que organitzem cada 4 anys, o el viatge cultural que es fa cada any. Però també ens hem plantejat noves activitats. Fins ara hem organitzat el taller de memoria, que ha tingut molt d’èxit i mirarem de repetir a l’octubre; també hem fet una sortida al Museu Cal Trepat de Tàrrega, a Mollerussa al Museu del Canal d’Urgell i al Museu de Vestits de Paper, i una altra sortida a veure una exposició de momies d ’Egipte al Caixaforum de Lleida.

Al mes de juny es fa un taller d’elaboració de sabó i també es va organitzar la Revetlla de Sant Joan, al Local Social i a la plaga deis Setze Jutges. D'altra banda, s’ha comprat un DVD tant per a la música de gimnástica com per poder veure pel-lícules alguns diumenges, activltat que ha estat molt ben acollida. Algunes de les pel-lícules que mirarem de projectar properament són La vida es bella, Soldados de Salamlna, Bienvenidos al Norte o Nunca es tan fácil. També volem que se sápiga que les actlvltats són obertes a tothom, pero que es prioritzen els socis i sócies, tant en les places com en el preu. Fins al moment, la nova Junta valorem positivam ent la rebuda de les activitats que s ’organitzen. Flnalment, cal dir que grades a 1’aportació de l’Ajuntament, al bar del Local Social hi ha un rentagots nou i a la sala gran s’hi ha posat de manera permanent una senyera a petició de la Junta. L’Ajuntament també ha cedit un ordinador i una fotocopladora, que están a l’oficlna i que han ajudat a millorar la gestló de l’Associacló. La Junta els estem molt agraíts.

Els i les sócies us poden fer arribar peticions? Com ho feu per a recollir les diferents demandes i propostes?La Junta és oberta a tothom I les persones que en formem part estem predlsposats a escoltar les propostes i ¡dees que ens facln arribar. A més, també hi ha l’oficina de l’Associació i tenim una bústia de suggeriments, on animem que ens les facln arribar.

Com es financen les activitats que s’impulsen?La font de finangament principal de l’Assoclacló són les aportacions de socis i sócies a través de la quota, que actualment és d’uns 12[j anuals. A més, per part de l’Ajuntament es paga part de la gimnástica, que també paguen en part els qui hi van, i es dóna algún ajut puntual a alguna activitat. Pero peí que fa a altres ajuts, actualment amb el context de la crisi no h¡ ha subvencions de la Generalitat i els que donaven les entitats financeres també han desaparegut. Per aixó en algunes activitats els socis també han de pagar-ne part, perqué no hi ha prou recursos per a tot. La Junta farem tots els esforgos perqué no es deixln de fer activitats I es priorltzará i s ’anirá fent en la mesura de les posslbllltats. Per ajudar a fer-ho possible creiem que és important que l’Associació creixi en nombre de socis. Per aixó, volem vetllar perqué sigui oberta i que totes i tots ens ho passem bé al Local i amb les activitats, i animem a tothom de més de 60 anys a sumar-s’hi. Un canvi important que hem fet en aquest sentit és a nivell d'Estatuts; fins ara era obligat que en els matrimonis els dos havien de ser socis. A partir d’ara ja no i s’és soci a títol individual, independentment que la parella ho vulgui ser o no. També s’ha modificat en el sentit que poden ser socis persones de fora del municipi.

Esteu en contacte i/o relacions amb altres Associacions de Jubilats d’altres pobles?Fins al moment hem tingut contactes amb les associacions de Balaguer i de Corbins,I ens ha anat molt bé per a agafar idees i orientar-nos en alguns temes. Ho veiem com una cosa bona i no descartem que en el futur puguem organitzar alguna activitat conjuntament, que ens pot ajudar a compartir costos, com per exemple el lloguer d ’un autocar per a alguna excursió.

Com us relacioneu amb les altres entitats del poblé?Des de l’Associació volem tenir contacte amb les altres entitats del poblé. De fet, el mes passat vam col-laborar amb la Llar d'lnfants per fer una activitat per acostar infants i avis. L’activitat va consistir en en una visita conjunta a l’Església i l’Ajuntament, i després al Local Social es van fer jocs i un esmorzar, que vam pagar conjuntament amb l’AMPA de la Llar i 1’Assoclació. Amb les altres entitats tenim plena predisposlcló a col-laborar i estar en contacte, també per no trepitjar-nos les activitats. Per exemple, amb l’Associacló de Dones col-laborem I ens coordlnem les activitats.

Quines considereu que són les principals inquietuds, necessitats i preocupacions de la gent gran de Vallfogona? Qué creieu que des de l’Associació de Jubilats, podeu i voleu aportar al poblé? L’objectiu de l’Associació és que les persones que es puguin sentir soles participio en activitats i es trobin en un entorn on estiguin acompanyades i s’ho puguin passar bé. El Local Social és molt cómode i está ben climatitzat, tant per a l’estlu com per a l’hivern; per aixó és fácil i agradable estar- s ’hi i fer-hi activitats. La gent vol que s’organitzin activitats per sentir-se actius, per no estar sois i passar-ho bé plegats. Hi ha molta feina i tenim moites ganes i bona voluntat per tirar endavant l’Associació i les activitats, encara que a estones es faci dur. La nostra ¡Musió és que les sócies I els socis ens ho passem bé I estlguem dinámlcs. Per aixó també insistim en el fet que ens cal i agraïm la col-laboració de tothom per fer més coses. Com més sócies i socis siguem, i més ens impliquem en les activitats, millor. Per nosaltres, el fet que siguis gran no vol dir que tot s’ha acabat, i creiem en aquella frase que diu “La vida és una o p o rtu n lta t; a prof i ta - la !” .

Coral Vallfogonina

Una nova trobada per Coral Vallfogonina

El passat 16 de juny, el nostre municipi va acolllr una nova edició de la Trobada de Coráis, i amb aquesta ja en van 14. En aquesta ocasió, la coral convidada a cantar al poblé va ser la Coral de Saidí, a la quai agraïm la seva preséncia.La Coral Vallfogonina va iniciar la seva trajectória fa gairebé 17 anys. Des d 'a leshores ha anat organitzant, amb la d'enguany, 14 edicions de la trobada.En aquest curs,, així com durant tota la nostra trajectória, hem cantat en escenaris d 'estils diferents com l'Auditori Enric Granados de Lleida, l ' I ns t i tu t d ' Es tud i s llerdencs o la plaça Paeria de Lleida i diverses e s g l é s i e s ( p e r a celebracions religioses o cul turái s , com per exemple, el més recent, l'acte de celebració de la diada de Sant Jordi al municipi).De la mateixa manera hem organitzat trobades i intercanvis amb altres coráis.Al llarg d'aquests anys hem anat innovant, adaptant-nos ais nous temps i tendències del cant coral. Actualment aixó és possible gràcies a la direcció de Blanca Julià que, en bona part deis récitals, compta amb la col-laborado al piano de Meritxell Vidal. Us en vam oferir una mostra en la passada Trobada de Corals.

Mans Unidesper Mans unides Una altra tómbola

El passai dia 16 de marg es va realltzar la tradicional tómbola. El projecte al qual voi ajudar Mans Unldes té com a finalitat l'enfortlment de la cobertura de Radio Sistema de Estaciones Tezulutlán, que forma part de la Diòcesi de Veroplaces, al nord de Guatemala, i que és majoritàrlament per a indigenes amb un alt index de pobresa.L'any 1975 es va crear aquesta emissora amb les següents finalitats: avis d'emergèncles, defensa deis drets deis ¡ndígenes, programes de promoció humana, capacitació en agricultura i medicina, programes educatius i l'anunci de l'Evangeli.

Dur a terme aquest projecte costa la quantltat de 31.580 euros.Aquest any la tómbola de Vallfogona va recaptar 1.800 euros que es repartirán a parts iguals amb Cáritas.El número 615 va ser el primer premi, que consistía en una batedora i una amassadora, i l'afortunada va ser la senyora Mercè Badia de Santa Linya. El segon premi amb el número 755 era una vaixella que va guanyar Carme Porta de Vallfogona. L'Associació voi agrair la col-laborado I l'assistència de tots els participants. Gràcies i fins l'any que ve si Déu vol!

per Natal Comunicado

L'escola de La RápitaEl Col-legi de la Rápita gradua als alumnes que van fer possbile la seva reobertura ara fa vuit anys

En total són quatre els nens que finalitzen aquest primer cicle escolar després que l’escola tornés a obrir les seves portes l’any 2005 El Col legi Públic de la Rápita (term e de Vallfogona de Balaguer) gradúa avui als quatre nens que van fer possible la reobertura del mateix, després que aquest romanés tancat durant uns anys.L’escola, que va tancar portes al juny de 2002 degut a la manca d’alumnes, va tornar a obrir-les al setembre del 2005, amb Jordi Palaci com a mestre i director, “en total van ser set nens els que és van matricular aquell curs, d’aixó ja fa vuit cursos. D’aquells set avui se’n gradúen quatre, queja tenen 12 anys i están a punt de comenqar l’ESO”, explica el director.La reobertura de l’escola va ser possible grades a l’esforg deis pares deis graduats avui, qui després d’anys de negociacions amb Ensenyament van aconseguir que el departament tornés a autoritzar la seva obertura si el poblé podía aportar un mínim de cinc alumnes.

Teresa Carbonell, mare Júlia Giménez, una deis alumnes, recorda que quan van començar el primer curs, el col-legi no disposava ni de taules ni de cadires a les aules, “Varem aconseguir que ens vingués a visitar Josep Cuní, llavors presentador del programa els Matins de TV3, aquella mateixa tarda ja teníem els mobles a l’escola”, recorda Teresa. “Com que només hi havia un usuari del menjador, cada dia es quedava un nen diferent per a fer-li companyia per a que no mengés sòl”, explica la mare. El Col-legi compta avui amb un total de 35 alumnes Inscrits.

Des de l'escolaper Claustre de mestres deUn curs pie de sortides i celebracions “ Salvador

Un cop començat l’any 2013, es va celebrar el Dia de La Pau. A l’escola, els grans vam conèixer la figura de Gandhi i els petits vam treballar el conte Em die Pau, que parla sobre la guerra. A la tarda, vam fer omplir un gran cor de desitjos que cada familia havia formulât a casa i tôt seguit vam cantar tots junts una cançô per la Pau. Ara aquest mural ens décora l’escala de l’escola i ens fa pensar en quant bonic séria que tots aquests desitjos esdevinguessin realitat.

Aquest curs 2012-13 ha estat pie de sortides i celebracions. Un cop vam estar tots i totes adaptats, la primera festa va ser la de la Castanyada. Vam preparar unes quantes danses i poemes i els nens i nenes de cicle superior, una obreta de teatre. Després de les diverses actuacions, vam poder menjar les castanyes que havien cuit els pares i mares de l’AMPA i els panellets que van fer els nens i nenes d ’educació infantil.

Més endavant, va venir la festa grossa, la de Nadal. El dia 20 de desembre a la tarda vam preparar un festival, on cada classe va recitar un poema i va cantar una o dues nadales. L'ultima actuació va ser de tots els nens, nenes i mestres de l’escola junts, cantant la cançô Un mon millor. El divendres 21, abans de les vacances, petits i grans vam fer cagar la soca. Corn que ens haviem portât molt bé, va ser m olt generosa!

Peí que fa al dia de Sant Jordi, essent el 2013 l’any Espriu, havíem de retre homenatge a l’escriptor que dóna nom a l’escola. Així, a part de treballar alguns poemes seus, entre totes les classes hem elaborat una auca narrant la vida de l’escriptor. Aquesta auca va estar exposada a l’Ajuntament durant el dia de Sant Jordi. Aquell dia, a más, al matí els nens i nenes vam fer una visita a la parada de llibres de l'AMPA i a la tarda vam convidar persones properes a l’escola a explicar-nos algún conte. Val a dir que ais alumnes els van agradar molt aqüestes visites!

El dia 22 de març, rültim dia abans de les vacances de Setmana Santa, vam fer una sortida tots els nens i nenes de l’escola. Vam passar el mati a Verdü, per conèixer corn es treballa el mon de la ceràmica i visitar el poble i el castell. Vam dinar a l’Estany d'Ivars i Vila-sana tots junts, i corn a postres vam gaudir de la mona que van fer els nens i nenes d’educaciô infantil. A la tarda, vam fer una passejada per l’Estany i el guia ens va explicar moites coses sobre les aus que per alli viuen.

A més de totes les celebracions d'escola hem fet diverses sortides amb els Companys de la ZER. Aixi, al primer trimestre els d’educaciô infantil van gaudir d’una visita a la granja escola La Manreana, els de cicle mitjà i superior a Menàrguens van veure una obra de teatre en anglès i van fer una visita a Les Franqueses i els de cicle inicial a Agramunt van conèixer de prop del món del torró i la xocolata. Al tercer trimestre, els petits vam fer una sortida a Lleida, visitant el Museu i la Seu Vella i els grans vam anar a veure l’espectacle Acaba’t la sopa i a conèixer La Mitjana. El dia 7 de juny, vam fer tots plegats una sortida a Camarasa, ja que amb el projecte L’escola adopta un monument hem treballat el riu Segre al seu pas per

Per finalitzar, voldríem donar a conéixer que l’escola el curs vinent ja no formara part de la ZER El Jone, ja que anem creixent. Tot i que trobarem a faltar els Companys i companyes de la ZER, amb els que encara es mantindrá el contacte, també estem il-lusionats amb el nou camí que ara ens espera.Bon estiu a tothom!

CURS 2012-2013 Llar d'infants

Llar d'infants La Mainada

LA PASQUA:TALLER DE XOCOLATA: Vam experimentar amb la xocolata tôt fent bombons, fils de xocolata i plaques de xocolata barrejada. Aquest taller el van dur a terme les mares i padrines amb els nens/es de la llar. Ens ho vam passar superbé i és que n’hi havia per llepar- se'n els dits!

A la Llar d’infants hem procurât, des de sempre, integrar les activitats dins de l’entorn més immédiat. Aquest curs 2012/2013, hem intentât, a més a més que la implicacié de les famílies en tallers i esdeveniments fos més estreta encara. De manera que, dins del Pía Anual del centre, aprovat en conseil escolar, s’hi van especificar unes activitats encarades a fomentar aquesta relació.A la Llar d’infants treballem a partir d’unes unitats de programado quinzenals i dins d’aquestes hi estan incloses unes sortides i tallers dels quais us en fem cinc cèntims.

ELS TRANSPORTS 1 EL CARNAVAL:Ens vam divertir molt tôt confeccionant les disfresses, un avió, amb la que vam fer la rua del poblé, i una altra de bruixa.

ELS ANIMALS:Els nens/es de P2 de la Llar ens vam apropar a la vaquería Cal Serret per veure les vaques, els vedells i la sala de munyir.

EL MERCAT I EL MENJAR:CA L’ENRIQUETA:Tot el grup de P2 de la Llar vam anar a la botiga i vam reconèixer i diferenciar verdures i fruités, embotits, cam i peix, tôt pipus de congelats i aliments envasats i en llauna. Ui si en vam aprendre de coses!CAL MARXANT:Vam veure trinxar la cam per fer llonganisses, les canals dels porcs, l’amassadora de earn, la caldera, la cam cuita per fer bulls, les càmeres frigorifiques amb els penjats de les llonganisses i botifarres. No tenien prou u I Is per veure-ho tot!

EXCURSIÔ AL PARC DE BOMBERS:Aquest curs corn a sortida anual de tota la Llar d’infants, ens vam apropar al Parc de Bombers de Balaguer. Vam sortit des de la llar amb autocar fins al parc. Alli vam poder fer un tomb amb el camiô de bombers (camiô- cisterna), vam fer sonar la sirena i tôt! Ens van deixar vestir com els bombers, ens van ensenyar totes les instal-lacions i també el funcionament del camiô escala. Abans de marxar ens van regalar un cômic per a cadascü. Va ser tota una experièneia!

TROBADA AMB ELS AVIS:L’activitat estrella d’aquest curs i la que ens ha fet més il-lusiô de totes, ha estât la trobada conjunta de les dues Mars (la del jubilât i la d’infants). Els padrins/es van venir a buscar els infants a la Llar i els van portar a conèixer el poble. Vam anar a l'Església, a l'Ajuntament i per ültim vam arribar a la Llar del Jubilât, on vam esmorzar, jugar i ballar. Una trobada entranyable per repetir cada curs. Des de la Llar volem fer extensible el nostre agraïment a totes les entitats, empreses i comerços, aixi corn a tots els pares i mares en général per la seva col-laboraciô i per fer possible que la nostra feina sigui més enriquidora. Bones vacances!

AMPA LIar d'infantsLa Mainada

per AMPA LIar d'infants Contes, müsica i anglès per als nostres infantsL'AMPA de la LIar d'infants La Mainada és una entitat jove, encara no ha complert 3 anys, que comença a caminar. Per aixô els actuals membres de la Junta, renovada tot just encetar el curs, han dedicat molts esforços a oferir una oferta ludicoeducativa de qualitat per complementar les excel-lents propostes que ofereix el centre en el marc del seu programa educatiu, motiu pel quai vàrem decidir incrementar la quota anual que paguen les families sôcies. Malgrat aquest augment, estem molt contents de la resposta que vàrem obtenir, ja que el 86% de les families amb fills a l'escola bressol del nostre municipi es van fer sôcies de PAMPA.Disposar de més ingressos no tenia altra finalitat que oferir més activitats a la mainada. Un dels nostres objectius era incrementar les hores lectives d'anglès que s'ofereixen als infants de P-2.Aquest curs tots els nens que ho desitgessin podien rebre mitja hora de classe integrament en anglès a la setmana de la mà de Marina Farràs i Azahara Vera, totes dues amb un ait coneixement de la llengua anglesa.Pel que fa a les activitats destinades a tota la comunitat del centre (nens de P I i P2), enguany corn a novetat l'AMPA va organitzar una sessió musical, que va fer les delicies dels infants i que es va celebrar la vigilia de la Festa Major del Roser per anar fent boca per a la ce le b ra d o . La resta d'activitats organitzades per l'Associaciô de Mares i Pares del centre aquest curs sempre anaven vinculades a celebracions. Enguany, a peticio d'alguns pares del centre, la LIar d'infants va celebrar per primer cop la festa de Nadal al marge de l'escola. Juntament amb les mestres del centre, l'AMPA va acordar oferir un berenar gratuit a tots els nens del centre (socis o no) i convidar un patge reial per tal que els nens li lliuressin les cartes que prèviament havien préparât a classe. La festa va començar amb el festival de cançons de la canalla i va culminar amb la cagada de la soca.Per Sant Jordi, la contacontes de Balaguer Neus Caballer va explicar els seus originals contes, aixi corn la llegenda de Sant Jordi, als infants, que van gaudir d'allô més. Segons confirma la directora de la llar, Maite Piñol, van participar en tôt moment i van estar més que atents.La darrera de les activitats organitzades enguany no podia ser altra que la festa per acomiadar el curs, gratuita per a tots els nens i nenes socis de l'AMPA.Cal afegir que l'AMPA també va subvencionar la meitat del cost de la sortida al Pare de Bombers de Balaguer que va tenir Hoc el 31 de maig, aixi corn part de l'esmorzar que la Llar de Jub ila ts del poblé va o ferir en la jornada intergeneracional organitzada per la direcció del centre. Aprofitem aquest espai per recordar als pares i mares dels infants que el curs vinent aniran a la llar que l'AMPA és oberta a tothom i no té altra finalitat que contribuir a l'educacio dels nostres fills. Si bé el proper curs no toca renovar la Junta, us volem recordar que si teniu propostes o voleu col-laborar amb nosaltres, teniu les portes obertes. Bon estiu a tothom!

Club Esportiu Ponent

Temporarda 2012-2013 C.E.PONENT

JÚLIA MARTÍ I MERCÈ TELLA, NOMINADES A MILLOR JUGADORA DE LA TEMPORADAEl divendres 14 de juny, el pavelló Municipal de Bellpuigva acollir la Festa del Bàsquet Lleidatà 2013 Com ja és tradicional i com a cloenda de la présent temporada, s’ha celebrai el lliurament de trofeus i guardons ais clubs, directius, tècnics, jugadors/es i col-legiats de les diferents catégories: dues jugadores deis nostres equips han estât nominades a millor jugadora de la temporada. En Cadet Femení, Júlia Martí Trilla; i en Júnior Femení, Mercè Telia Vila.Felicitats a ambdues.

L'EQUIP PREMINI FEMENÍ, CAMPIÓ DE LUGAFelicitem l’equip Premini Femení del CEP, que ha culminât una brillant temporada proclamant-se campionesde la Higa provincial de nivell “B”. A més a més, no han perdut cap partit en tota la temporada!La campanya l’hem acabat disputant un torneig organitzat pel Club Joventut de Badalona i en el quai ens hem enfrontat a equips com ara La Salle de Maó, el Casal Catalá d’Hostalets de Pierola, o el propi Joventut de Badalona.

Premini F Cep Vallfogona 2012- 13: Dretes al darrere, d’esquerra a dreta: Rosa Bonet (delegada d’equip), Laura Agelet, Joana Torreguitart, Aida Cotes, Ivet Blanch (entrenadora) i Constance Ogbeide. De genolls, d’esquerra a dreta: Naila Blanch, Mariona Oms, Berta Torreguitart, Júlia Fondevi la i Ariadna Marín. Abséncies: Noélia Reñé, Laila Laarim i Sara Snoussi

TRES EQUIPS A LES FINALS A 4Fins a tres equips del CEP ens hem classificat enguany per disputar les Finals a 4 de les seves respectives categories:1- L’equip Cadet F, que corn a campiones de la fase regular van portar la Final a 4 al poliesportiu de Vallfogona. En aquesta fase final, després de superar en semifinals al Guissona per 6 punts, vam estar a punt de guanyar la final, però una remuntada de les nostres rivals, el Maristes de Lleida, ens va portar a ser sotscampiones per només 3 punts de diferència.2- L'equip Júnior F, que defensàvem el títol aconseguit l’any passât, vam disputar la semifinal contra el Tárrega, i aquesta vegada no ha pogut ser, perdent de 19 punts contra les que després es van proclamar campiones.3- El Cadet M, que va protagonitzar una apassionant eliminatoria de quarts de final contra el CB Pardinyes, a qui vam guanyar a casa de 3 punts, però després vam perdre a la tornada al seu camp de 7 contra els qui a posteriori es van proclamar campions de la Higa. Felicitats ais 3 equips!

EL NOSTRE PRESIDENT HOMENAJAT PEL F.C. BARCELONASi l’any passat la Federació Catalana de Basquetbol atorgava el premi a la constància i abnegació al nostre président,Estanis Orrit Escoda, aquest any ha estât el Fútbol Club Barcelona qui s ’ha volgut sumar al reconeixement. Així l’Estanis ha estât convidat amb la seva esposa, la Mariana, conjuntament amb altres premiats/des per la Federació, a presenciar el partit de la Higa ACB entre el FC Barcelona i el CB Fuenlabrada.Felicitats i continua així, Estanis!

Estanis saludant el president de la secció de bàsquet del FC Barcelona, “Chichi” Creus

Estanis rebent la felicitació del president del FC Barcelona, Sandro Roseli

Estanis amb la foto de l'ùltima Eurolliga del Barga de bàsquet

CF VétéransL'equip revelado de la categoria per CF Vétérans

Aquesta temporada que tot just hem deixat enrere, el Club de Fútbol de Vétérans de Vallfogona ha estrenat nova categoria, la l a divisió del torneig Telègrafs de les comarques de Lleida. Ara q u e ja hem finalitzat la Higa, ens agradaría fer una mica de balanç de corn ha anat la temporada.El primer que volem destacar és que tot i el respecte que ens feia aquesta nova categoria, al final, hem assolit una més que meritòria quarta posició, la qual cosa ens ha convertit en l’equip revelació d ’aquesta lliga. A part deis bons résultats obtinguts, voldriem rem arcar que aquests s 'han assolit sent fidels als nostres principis, intentant practicar un bon fútbol i respectant els oponents per damunt de tot. No en va hem tornat a quedar entre els equips més nets de la categoria.Deixant de banda els résultats, val a dir que el més important continua sent el bon ambient que es respira dins del vestidor, ja que, exceptuant alguns moments de tensió que es poden donar en el transcurs d ’algun partit i que entren dins de la normalitat de qualsevol com petido de grup, la relació entre els intégrants de l’equip és més que bona, i sens dubte això ens ha ajudat a obtenir els bons résultats que hem aconseguit.

Des d ’aqui volem fe lic itar tots els jugadors, el cos tècn ic i directiva, per l’esforç que han fet per tirar endavant aquest equip, que en els tem ps que corren, no és fácil. També volem felicitar de forma especial el Genis, per haver aconseguit el titol de màxim golejador de la categoría.Finalment volem agrair als seguidors que ens han donat suport durant la temporada, així corn als patrocinadors i a l’A juntam ent de Vallfogona, que s ’han gratat les butxaques en temps de crisi perqué sigui possible tirar endavant amb l’equip dels Vétérans. I no ens oblidem de les nostres families, especialment les “abnegades” esposes, ja que sense la seva comprensió i paciència seria difícil continuar amb les sortides de cada diumenge al matí i els nombrosos sopars i dinars que anem fent durant la temporada. Encara que... perdre de vista els homes un pareil de cops la setm ana, tam bé es deu agrair una mica ;-)

Un cop acabada la temporada 2012-2013, i fent balanç de tot el succeït, arribo a la conclusiô que ha estât un any mémorable.Corn ja deveu saber, l'equip del nostre poble s'ha proclamât Campió del seu grup i, corn a conseqüència, ha ascendit a la 3a Catalana. No us penseu que ha estât fàcil, hi ha hagut bons i mais moments, però hem remat tots junts cap a la mateixa direcciô, amb treball, constància i sobretot molt bon rotilo. Corn a conseqüència del titol de lliga, hem obtingut el premi de jugar la Primera Ronda de la Copa Catalunya, i vàrem guanyar al Rosselló, campió de l’altre grup. En la següent eliminatòria ens va tocar amb el totpoderós Alpicat, campió i recent ascendit a la la Catalana.Després d'un gran partit i de posar contra les cordes l’equip del Segrià, es va fer palesa l’experiència i la forma fisica dels visitants i, el résultat final fou d’1-5. Ha estât sens dubte una experiència molt bona i, per què no dir-ho, històrica. M'agradaria donar les gràcies a tots els que ens heu vingut a veure al Camp de Futbol Municipal de Vallfogona, hi ha hagut dies que el camp feia reaiment molt goig.Un altre aspecte a destacar és la creaciô de l'Escola de Futbol de Vallfogona, aquest any representada per un unie equip de Babies. Crée que ha estât una temporada molt enriquidora per a ells i molt divertida per als pares els dies de trobades.Els animo a tots a que l'any que ve apuntin els seus fills a l'escola, i descobreixin el mon de l'esport. Tinc l'esperança i les ganes de fer-la créixer.

Respecte a l'any vinent, ja estem treballant per reforçar l'equip, amb la ¡Musió de poder cursar una bona campanya. Cal destacar l'arribada de Robert Alamàn i de Marc Montoliu, al qual vaig anar a veure personalment a Nova York. A la imatge apareixen tots dos al meu costai, a dalt de l'Empire State Building, on vam tancar el traete fotografiant-nos amb la samarreta del club. A més a més, i després de passar un any al C.F. Balaguer, tornen a l’equip els jugadors Roger Sarret i Josep Sarret. Fa poc, també, hem tancat les incorporacions del porter Josep Maria Clarisó, provinent del C.F. Mollerussa, del davanter de Térmens Sebastià Altisent, i del migeampista Xavier Serra, que cursava a les files del Balaguer. Esperem que us animeu i renoveu el vostre carnet de soci, ho podeu fer durant tot l’estiu al Bar de les Piscines. Estic convençut que l’any que ve es veurà bon futbol al nostre poble.Molt bon estiu a tothom , i fins l ’any que ve!

per Toni Piñol, Presisent del CF Vallfogona

CF VallfogonaUna temporada memorable

Del temps dels Olivers per David Marin

Joan Boladeres Roger és un deis habitants més grans de la Rápita. Ha acceptat la invitació d'EI Xop per parlar sobre la seva vida i sobre la historia del poble amb un esperii didàctic:

“Miri, li e rise ny a ré: en aquesta casa hi havia un forn; en aquesta del costat, una carnisseria: hi mataven un be cada setmana, ho recordo molt bé; i aquí al davant hi havia una báscula petita, just aquí, a la via pública; i allá, l'escola”,

explica mentre caminem pel carrer de Prat de la Riba, on viu.Podria dir la historia casa per casa. Eli té 88 anys, els ha viscut tots a la Rápita excepte un breu periode durant la guerra civil, en qué va haver de marxar mentre el front s'estancava ais pobles de la Sentiu, la Rápita i Vallfogona. Molts anys després, amb el cap molt ciar, amb bastó i gorra per protegir-se del sol, en Joan Boladeres acompanya el visitant per mostrar-li els seus records. De tant en tant s'atura per parlar, per deixar més dar allò que voi dir. Que no es perdi ni una coma:

“La primera professora es deia Anton ieta . Tenia familia aquí, però vivia a Baiaguer. Era una bona dona".

En Joan Boladeres ens ensenya dos fotografíes escolars. En cadascuna hi ha un grup d'uns quinze o vint marrecs de la Rápita. Donya Antonieta, la mestra, al centre de l'ùltima filerà, mira endavant amb mirada seriosa però bondadosa. En la primera fotografia en Joan Boladeres és un nen d'uns set anys amb mirada inquieta. Era cap a l'any 1930 o 1931, no es pot dir amb precisió. Els anys de la República estaven a punt de comengar.

En la segona, Joan Boladeres ja és un xiquet fort que sosté ais bragos una nena petita.

“És la meua germana Horténsia. Aquell dia la mare va insistir que la nena sortís a la foto. Jo la vaig alqar a coll”,

diu amb orgull. La instantánia és de cap a l'any 1934: quan els anys de la República enfilaven la convulsa recta final.

“Aquí a la Rápita, quan hi havia votacions, guanyaven de poc les esquerres. Pero a Vallfogona guanyaven les dretes. I com que allá eren més, dones a l'Ajuntament governaven les dretes”, explica. L'any 1934 es van celebrar les eleccions amb les urnes al poble mateix, sense haver d'anar a Vallfogona a votar. El resultat va ser molt repartit. Hi va anar de catorze vots a favor de les esquerres. No obstant aixó, la divisió política no alterava en aquells anys la vida del poble.

“Recordó potser alguna conversa que podia pujar de to, pero en general s'hi parlava amb tranquil-litat, si és que se'n parlava. Érem un poble ben avingut, tothom es respectava. Igual que ara”.

La familia de Joan Boladeres era pagesa. Eli ho ha estat tota la vida. Als anys trenta no hi havia tant de panis i cereal, sino sobretot olivers. En Joan Boladeres assenyala el carni que surt cap al nord del poble, en direcció la Sentiu:

“És el Carni del Moli. El moli era un moli d'oli, propietat d'un home molt rie: el Llobet, de cal Marino. És tan antic que ni tan so/s jo e l v a i g v e u r e en funcionament.Però encara hi ha la casa, les piques de l'oli, el pou, l'aigua”.

No era l'unic moli del poble. “En direcció contrària, per aquell carrer que baixa, hi havia el moli de Gaspar Lluch. Només hi ha l'edifici, el moli ja no hi és. Però aquest si que el vaig veure funcionar.Hi portaven les olives i feia o li” . Els olivers anaven molt bé en aquells temps, eren un producte senzill i barat de fer produir, tot i que laboriós a l'hora de la collita. La familia de Joan Boladeres tenia llavors molts olivers. Fins que no va arribar la mecanització de l'agricultura, i amb eli el panis i el cereal d'alta productivitat, les oliveres eren el producte més treballat a la zona.

Com tam bé ho era la ram aderia. “A la part baixa del poble hi havia una bassa que li dèiem la Bassa Roja. Tenia aquest nom perqué es trobava en una terra argilosa i l'aigua agafava un color vermellós. Aquella aigua servia per abeurar les ovelles i les someres”, explica en Joan. Però no només servia per a això, és dar. A l'estiu, la canalla de la Rápita hi anava a banyar-se. “No s'hi podia nedar, perqué era poc fonda, és dar. Però a l'estiu és el que hi havia i els nens ho aprofitàvem, ens hi banyàvem, anàvem a caçar granotes, el que fos”, recorda en Joan Boladeres.Avui hi ha un solar construit sobre els terrenys on hi havia la bassa.No gaire lluny de la bassa, separat del poble, hi havia un grup de cases que van batejar com La Barceloneta.“Li deien així perqué allà hi vivia una dona, la Barceloneta, que tenia aquest nom perqué una germana seua vivia a Barcelona, al barri de la Barceloneta.

Ella anava molt a Barcelona a visitar sa germana. Quan es va construir en aquella zona, ella es va fer una casa allá. I a aquell grup de cases li va quedar aquell nom, fins ara".Però un dels records més vius que té Joan Boladeres és al voltant del turò del castell. Als anys trenta allà hi havia l'església.

A un quilòmetre i escaig del poble. “És allà, al costai del castell, allà al turò”, ens assenyala des del carrer de Prat de la Riba. “Llavors el castell no semblava un castell, no tenia les torres sino una teulada normal”, explica. “Allà hi anàvem des del poble els dies de festa, per fer les celebracions. Llavors celebràvem Santa Margarida, el 20 de juliol.

Ara és també el dia de la festa del poble, però ho celebrem a l'església nova, que es va construir aquí al centre del poble després de la guerra”, explica. I allá al turó del castell, a prop de l'església, hi havia el cementiri. Però ara ja no hi és. Joan Boladeres canvia el to de veu i es torna més lúgubre quan explica que el cementiri el van traslladar fa un quart de segle fins al Hoc on és ara, a la carretera de Bellcaire. “Això no s'hauria d'haver fet mai”, explica dolgut. “El cementiri feia nosa a la senyora del castell, ella no el volia allá. I és dar, al final els van fer cas i el van traslladar. Però cree que la majoria de la gent del poble ens hi oposàvem. A mi em va saber molt greu: hi tenia tota la meva familia i avantpassats enterrats, i van desmuntar-ho tot de dalt a baix i van moure els seus ossos per trasladar­los al nou cementiri. Allò no va estar bé”.

Malgrat aquest episodi, Joan Boladeres creu que, en generai, la relació del poble amb els habitants del castell és molt bona. “Sobretot els pares i els padrins freqüentaven molt el poble i eren una gent molt accessible a tothom”, recorda en Joan Boladeres.Però els moments més durs en els records de Joan Boladeres són els de la guerra civil. Els primers dies d'esclatar la guerra no es va notar especialment a la Rápita. Tothom estava a l'espectativa i continuava amb les seves feines confiant que no passaria res greu. Però va passar. I també a la Rápita. El conflicte va irrompre al poble el 6 d'agost del 36. De bon mati es van presentar al poble un grup de soldats. Van preguntar per Gaspar Lluch, el van anar a buscar i se'l va endur detingut en una camioneta cap a Balaguer. “Jo sé el que va passar després perqué un oncle meu que era capellà també hi era amb aquell grup de detinguts”, recorda Joan Boladeres. Un germà seu hi va anar a parlar amb ells mentre s'esperava la camioneta. Deien que no sabien cap a on els portaven però ho sospitaven: “No sentirem tocar les 12”, va predir el seu oncle. Els milicians el van veure parlar amb els detinguts i van estar a punt d'endur-se'l també detingut, però els veins del carrer van intercedir a favor seu i se'n va salvar.

La camioneta va deixar Balaguer al cap d'unes hores, va enfilar la carretera de Tàrrega, i al quilômetre 13 va parar. Van baixar els detinguts, uns dinou, i els van matar allà mateix.

"Les seves restes són ara al cementiri de Bellmunt”,

explica en Joan Boladeres.Després d'aquest episodi, res va tornar a ser igual a la Rápita. Alguns veins van marxar, altres es van quedar però amb l'ai al cor pel que pogués passar de nou. Els homes joves eren cridats a files. En Joan Boladeres tenia 13 anys i se'n va salvar. Ajudava a casa a les feines del camp tot esperant que passés aquell conflicte. L'any 1938, l'exèrcit feixista va fer-se amb Balaguer i va convertir la Sentiu, la Rápita i Vallfogona en cap de pont per a la defensa de la ciutat. Algunes families que no havien marxat ho van fer llavors, d'altres van tornar però la situado era igualment molt inestable: el front bél-lic era allá mateix. “Un tinent coronel de l'exèrcit franquista es va instal lar al castell. Després de fer-ho, va baixar fins al poble i va parlar amb uns quants veins, entre ells el meu pare, per tal de coordinar la seguretat al poble. Tots s'hi van negar, tothom tenia prou feina i maldecaps, però finalment un home, en Carbonell, ho va haver d'acceptar”.

La precaució no era gratuita: estaven, efectivament, en plena zona de guerra.I el 20 de maig aquell tinent coronel va fer un avis perqué organitzessin el desallotjament del poble: s'esperava un atac imminent de l'exèrcit republicà per reconquérir el poble i avançar cap a Balaguer. Aquella tarda, tots els habitants que quedaven a la Rápita van enfilar la carretera cap a Balaguer fugint de la zona de guerra.

“Vam tenir problèmes per entrar a Balaguer, ens van tenir tres o quatre hores a la nit al pont veil. No ens deixaven passar perqué fèiem una fila molt penosa i no estaven segurs de qui érem realment”.

Finalment, van poder entrar a Balaguer i van passar la nit a l'Ajuntament. A partir de llavors, cadascú es va buscar la vida com va poder. La familia de Joan Boladeres es va poder reallotjar amb uns familiars a Castellò de Farfanya, a on hi va viure durant uns nous mesos, mentre el front estava estancat justament al poble.

“Quan vam tornar al poble, l'espectacle era desolador: les cases s'havien quedat sense bigues ni teu lades”.

Els soldats d'un bàndol i d'un altre havien utilitzat les bigues de les cases per fer llenya durant les hores de combats i atrinxerament al poble.

“Va costar molt tornar a reconstuir-ho tot i posar- ho en marxa de nou, però amb el temps ho vam fer”,

explica. Ja en la postguerra, el govern del bàndol guanyador va construir l'església, el campanar i una nova escola, tot al centre del poble.Malgrat els morts i malgrat les ferides i les cicatrius deis sobrevivents, la Rápita es va anar récupérant fins assolir finalment una nova Prosperität les darreres décades. En Joan Boladeres es va casar amb la Rosa Mata, han tingut tres fills (en Josep, en Daniel, que viuen a la Rápita, i la Maria Teresa, casada a Linyola), i diversos néts, una de les quais trobem durant el passeig en una sortida amb l'escola.

“Ara ha crescut molt, tota això”,

explica en Joan Boladeres.

“I ja m'agrada, ja. Ara hi viu molta gent i molts no fan vida al poble, treballen fora i només vénen a dormir. Però aquí s'hi viu molt bé, som un poble ben avingut i no ho canviaria per res del món”.

Informaci Munlcipa

PUOSC 2013-2016 PLA D'OBRES I SERVEIS DE CATALUNYARelació de les obres presentades a la convocatòria del Departament de Governació i Relacions Institucionals --Cooperació Locai.Acord adoptat per l'Ajuntament Pie en la seva sessió de data 20 de febrer de 2013

per Ajuntament

PLA LJNIC D'OBRES 1 SERVEIS 2013-2016AJUNTAMENT PLE 20,02,2013 DOTACIO PRESSUPOSTANNEX 2 -GENERALITÄT LÌNIA INVERSIONS POTABILITZADORA DE 60 M3/H - I I I FASE POTABILITZADORA MPL. CANVI CANONADA

103.868,28102.543,39

ANNEX 3 - GENERALITÄT LÌNIA MANTENIMENT I CONSERVACIÓ Obres reparació,mant. i conservaci) art. 21 REFERM PLATAFORMA-PLAÇA DELS SETZE JUTGES 21200 ARRANJAMENT SAFAREIG MPL./APORTACIÓ MUNICIPAL (50.461,58) REFERM ACCÈS A VALLFOGONA C.ESTACIÓ

102.543,3921.200,0030.461,5855.699,00

ANNEX 6 - DIPUTACIÓ.LLEIDA PLA ACCIÒ LOCAL-INVERSIONS MANTENIMENT SERVEIS- ADQUISICIÓ ELEVADOR

23.758,8526.620,00

ANNEX 7 DIPUTACIÓ.LLEIDA PL7\ ACCIÒ LOCAL PROGR.ARRENDAMENTS 1 SUBMINISTRAMENT art. 20, 22 arrend. 1 subministraments Subministr. Elèctric enll.publics nuclis Vallfogona

23.758,85 23.758,85

TOTALS 150.061,09 417.545,69

ENLLUMENATS PUBLICS / TREBALLS PER A SEVA ADEQUACIÓ 0 ESTALVI ENERGÈTICL'Ajuntament durant els mesos d'octubre 2012 a març 2013 ha dut a terme els treballs de condicionament i adequació dels enllumenats publics de Vallfogona, la Ràpita i l'Hostal Nou i la Codosa, aixi com instai.lació de reguladors de flux en cada un dels transformadors. S'han passai les respectives révisions per part de T'entitat de control de l'administració, amb résultat sense defectes i vàlida fina a l'any 2018.En aquest moments es compta amb 4 dels 5 reguladors de flux per a l'estalvi energètic instai.lats a la xarxa d'enllumenat public, en pie funcionament amb la regulació màxima que suposa un 30-35% d'estalvi en el consum energètic. En quan al 5è regulador,amb una reducció actual del 10% d'estalvi energètic, caldrà fer un canvi de làmpades existents de vapor de mercuri a làmpades especials de vapor de sodi, en aquests moments en estudi.

Els renoms de les cases

Cal Marxant per Meritxell Rossellô i Mercé Plens

Ens trobem una tarda plujosa del mes de maig a Cal Marxant, entrem per la botiga i, amb tota confiança, passem cap a les escales que porten al pis de dalt, al fons veiem una penjada de llonganisses espectacular, ens arriba l'oloreta natural de la earn de porc, amanida només amb sal i pebre, que ho envaeix tot. Ens asseiem en una sala gran amb vistes a la terrassa i al jardí i comencem a parlar amb el Joanet i la M. Teresa, primer del nom cal marxant i poc a poc anem desgranant els records de transmissió oral que han anat passant de generació en generado.A finals del segle XIX (1898) el Ramon Mas, un noi d'Artesa de Segre, i la Teresa Serrano, del Palau d'Anglesola es van casar i van venir a viure a Vallfogona, van comprar un tros de terra de set jornals a la partida de l'Era Velia i una caseta molt petita que en deien cal marxant (en conserven les escriptures). Quan van arribar a la casa encara hi van trobar restes de teles i mercaderies, canes que servien per mesurar i altres estris propis deis marxants que anaven venent les seves mercaderies de poblé en poblé. Van tenir 4 fills: el Pau, que es va quedar a casa, l'Aleix que va marxar a América i la Dolores i la Mundeta que es van casar al poble. En Pau es va casar amb la Teresa Joval Valls, filia de cal Mingo el duler (actualment cal Ramon Sarret/Maria del Camilo) i van tenir una filia, la Roseta Mas. El Pau va resultar ser una mica tronera ja que ais anys 20 va abandonar la familia i se'n va anar a França, deixant la dona i la filia soles. Va ser fora un pareli0 tres d'anys i quan va tornar va emmalaltir1 al cap de poc temps va morir ais 41 anys.De França va portar una flauta d'ivori amb una anella d'or que duia un gravai amb “Paris 1921”; en morir va deixar dit que volia que li posessin dins el taüt “per poder tocar a l'altre costai”. Aixó ho van poder certificar anys més tard la familia que la van tenir a les mans en obrir la tomba.A la mort del Pau es van quedar tres dones a casa: la seva mare, la seva dona i la seva filia. La seva mare, ja vídua i sense el fili, va optar per marxar i es va casar amb un cunyat seu que vivia al Poal i que havia estât el marit de la seva germana. Aixó era un fet habitual en aquells temps.

LA BOTI G ATenim dones la Teresa i la seva filia la Roseta que novament es van quedar soles i es van haver d'espavilar, així el 1929 van obrir una botigueta, molt petita, per poder subsistir. Anaven a comprar els queviures a Balaguer amb una somera a cal Teixidó (actual Pigot del qual són propietaris la familia Gené) i des de llavors i sense interrupció els Gené han estât els seus proveïdors.I va arribar la guerra Civil i el front es va establir a Vallfogona i la Roseta i la seva mare es van haver de refugiar a Castellò de Farfanya, corn moites altres families que van patir els estralls de la guerra. De nou a casa el 1942 la Roseta es casa amb el Joan Pallisé de cal Coronel i incorporen a l'economia familiar els ramats de bestiar, que era el negoci principal de la casa pairal del Joan i posteriorment també una vaquería. El matrimoni va tenir dos fills: el Joanet i la Rosa Mari. El 1951 arriba la primera remodelació de la botiga per engrandir-la, aixó va ser possible perqué van comprar una part de cal Manel, la que donava al davant i la van permutar per una casa del carrer del Sol, posteriorment també van comprar la part del darrere.

Aquí farem un breu ¡neis per parlar de la figura del Mingo de cal Manel, el cassoles personatge apreciat per tot el poblé tot i que, tot i la seva rauxa, era incapaç de fer mal a ningú i tenia sempre tota la canalla del poblé al darrere, era molt amie del Joan i la Roseta que el van aixoplugar durant molts anys.La Roseta era l'ànima de la botiga, la seva dedicació era completa, obria tota la setmana i a qualsevol hora estava disposada a atendré la gent. A la canalla mai ens faltava un caramelet d'aquells de “rubi” i més tard un “sugus”, si algú passava una mala època sabia que hi podia acudir i sempre hi havia un tallet gratis extra afegit a la compra deis més necessitats. Ais anys 70 (1972) arriba la segona remodelació més important de la botiga quan l’hereu el Joanet Pallisé es casa amb la Maria Tresa Gardenyes de Camarasa, i a partir de llavors prenen la batuta de la botiga, sempre ajudats per la Roseta. L’esperit emprenedor del matrimoni farà que novament es tornin a fer obres el 1982, l’excusa va ser la comunió deis nens, el Joan Francese i la M Teresa. El 1984 mor Joan Pallisé Oms.La M. Teresa ha estât la segona ànima de la botiga, la gent de fora es ben pensava que no era pas la jove sinó la filia de la Roseta, perqué té el mateix saber fer i la mateixa dedicació plena, amb un valor afegit d'humilitat i servei.El Joanet per la seva banda se centra en el procès d’elaboració de tots els productes del porc, eli mateix tria i porta els porcs a l'escorxador i controla la qualitat i elaboració artesana tant de la carn fresca corn deis embotits que han fet conèixer la botiga arreu.En acabar la carrera d'empresarials el seu fili Joan Francese decideix quedar-se al negoci familiar i continuar la tasca deis pares. El 2004 en obrir la botiga a Balaguer serà eli qui se n ’encarregarà més directament. Aquest mateix any es fa la darrera remodelació important de la botiga habilitant tots els baixos de la casa per a ùs exclusiu del negoci.El 2004 va ser però un any on les alegries i les tristeses es donaven la mà, va néixer el primer nét, però morí la Roseta, per altra banda la Maria Teresa, la filia, que havia fet periodisme marxà a Anglaterra i finalment, en una edat que no tocava encara, mor el Josep Oms (de cal Corulla) l'home de la Rosa Mari Pallisé.

La Llonganissa de cal marxant Si hi ha un producte estrella de la casa és la llonganissa, tôt i que en destacariem molts més: la botifarra negra, el bull de la llengua, la llonganissa seca.... L'èxit es deu a la qualitat i la mateixa recepta de tota la vida, res de colorants ni conservants, recorda el Joanet que passaven viatjants de productes per conservar els embotits frescos i que davant les seves reiterades négatives a utilitzar-los un li va sentenciar:” has perdut el tren i no te'n sortiras” i ell va dir: “de trens en passen molts i s'ha de saber en quin has de pujar”.I mireu si ténia raô que ara hi ha algunes setmanes que fan més de 1000 kg de llonganissa, i sabeu quins son els mesos més fluixos? Doncs els de maig i juny.La llonganissa ha estât objecte d'articles corn el de Vidal-Vidal i actualment en podeu trobar a la carta en diversos restaurants. Podem dir que a cal marxant han estât ambaixadors de la marca llonganissa de Vallfogona.

JOANETNo podem arrodonir l'article sense fer uns breus apunts de la personalitat del Joanet Pallisé. Ja des de ben petit era un trapella, un dia no el trobaven enlloc, vinga buscar-lo i resulta que el van trobar a les golfes covant els ous enlloc de la lloca. Tenia curiositat per veure què passava.El seu pare, home serios i de fermes conviccions, en vista que no s'acabava d'arrenglerar el va enviar a l'escola Pia per adreçar-lo, allí en feia de sonades, era capaç de canviar la ruta del passeig del cap de setmana de tots els alumnes interns perqué estava cansat de fer sempre el mateix i volia passar per la Rosaleda. De copies ni ell mateix porta el compte de les que va arribar a fer. Curiosament tot i les malifetes li van oferir una beca a la mateixa escola Pia per anar a estudiar a California acompanyat d'un pare escolapi.La mili la va fer a Mallorca, us imagineu a finals del 60, les turistes nordiques amb aquells biquinis espectaculars i desinhibides...Quants cop no va saltar la capterrera del quartell per passar les nits fora i gaudir de tot el que l’illa li oferia.El 1968 se’n va anar a Paris amb el Josep Torra i el Manolo, el fili del Sr Manolo el mestre. Allí va viure en primera persona la “Primavera del 68”: Déu n’hi do per un noi de poble passar una experiència d'aquest tipus! I no acabariem de contar-ne.Tot i aquesta joventut tan piena de vivències sempre ha tingut molt dar els fonaments de la seva vida i acompanyat per la M Teresa que sempre li ha fet costat en tot, ens revela quins han estât aquests puntáis: la familia, la pàtria i el treball.La familia a la qual ha tingut i té una dedicació piena, el treball que l’ha portât a forjar una de les empreses familiars més solides i de més prestigi a la comarca i finalment l'amor a Catalunya i a la defensa dels seus símbols i drets. Fa 37 anys que és m ilitant de Convergència democràtica de Catalunya. Qui no recorda la porta pintada amb les quatres barres, això li va costar una declaració a la guàrdia civil i també va ser ell qui va posar la primera bandera catalana al xop juntament amb el Manolo de cal Bassa que va portar els claus i el martell.Va anar a la primera manifestació autoritzada de I ' l l de setembre de Sant Boi el 1976; l'any següent acudeix a la manifestació multitudinària (1.000.000 de persones) i va regalar banderes a tothom del poble que en demanés. I ha continuât anant-hi any rere any sense cansar­se perqué ho porta al cor.

en imatqesPintada d'un mural

/ ’ \ i '-í ¡i f * • *■' *\a

*■

Sant Jordi

Innovadoais

Meló cruixent amb sardines marinades i amanida de pebrot escalivat

per Enric Milla Novau

En els anteriors números del Xop hem fet diverses receptes d’entrants, carns i postres, avui proposo un aperitiu original i diferent amb un deis productes de la nostra térra: el meló.

Ingredients:Va de melô,8 sardines,250 aigua,125 vermut blanc,125 de vinagre de vi blanc, 100 grs de pebrot escalivat, 20 de sucre de canya,10 canonges,10 begonies,011 d’oliveres trobades,Salde Vilanova, Farina

Elaboracló:PER A LES SARDINES:Netejar les sardines i filetejar-les, deixar- les marinar a la nevera amb l’aigua, el vinagre i el vermut durant 8 hores, posteriorment assecar amb paper de cuina i guardar amb oli, amb les espines, enfarinar-les i fregir-les fins que estiguin ben cruixents, reservar.

LA CONFITURA DE PEBROT:CarameMitzar el sucre de canya, afegir els pebrot escalivat i 40 cc de vermut, reduir i afegir aigua, bullir uns 50 minuts fins que redueixi, triturar aquesta melmelada i deixar refredar.

EL MELO:Talar el melô en rectangles de 2 cm x 8 cm amb un gruix de 3 cm, escalfar una paella amb oli d’oliva i marcar el melô fins que quedi daurat, el propi sucre del melô ens farà agafar un color caramel-litzat.

ACABAT FINAL:Ficar el melô al plat, damunt d’ell dos filets de sardina amb la pell cap dalt, ficar uns quants canonges, les flors de begònia, una llàgrima de melmelada de pebrot, un raig d’oli d’oliveres trobades, unes escames de flor de sal de Vilanova i clavar l’espina cruixent de sardina a la confitura.

raco de l'enòleo

per Enríe Millà Novau Els còctelsJa hem parlai en alguna ocasió dels còctels (el més de moda actualment el Gintónic), però en tenim des deis més clàssics con el Mint Julep, el San Francisco o el Royal Kir, entre molts altres, com els que possiblement marcaran tendèneia en un futur con els Vodktônics “vodka tònica”.Però fem un repàs dels conceptes en el món dels bartenders o “barmans”. Dins les categories de còctels podrem trobar segons els seus components: Els After Dinner són els còctels fets amb la barreja de destiHats i licors digestius: els Cobbler son glops llargs a base de vins, destiHats o licors amb sucres i fruités; els Collins son els refrescants preparats directament al vas on la base son els destiHats afegint sucres, sodes i es decoren amb cítrics o guindes; els Cooler, preparats directament al vas on es poden posar qualsevol tipus de destil-lat afegint cervesa o cava; els Cup que són barreges preferentment per a festes a base de fruités, sucres, licors aromàtics i acabats amb vi o cava; podriem seguir explicant més categories com els Sou, Julep, Hig Ball, Flip, Fizz... però abans de parlar d’algunes de les receptes recomanades, per preparar un cóctel hem de tenir a part de la coctelera, el gobelet, que és un vas petit on es fica la mida d’alcohol ideal per a cada cóctel, és un vas amb dos mides que ens marca el cóctel curt o llarg, un espremedor i un ratllador fi.

Alguns dels còctels que és recomanat provar sónEl Royal Kir:E s p r e p a r a directament en la copa de cava amb 2/10 parts de crema de cassis i 8/10 parts de cava brut. És ideal a b a n s d e c o m e n ç a r a menjar.

El Chicago 1934:Es p r é p a r a directament amb un vas baix i ample amb 4/5 parts de conyac, 1/5 parts de Grand Marnier, el suc de mitja llimona, 4 glaçons i s’acaba d’omplir el got amb soda, es décora amb una rodanxa de taronja.

El B.G.T.És un cóctel que e s p r e p a r a directament a la copa amb l’ajuda d ’ una cu l l e r a perqué els licors ca igu i n am b suavitat i no es barregin, porta Va part de Ginebra, 2/4 parts de tia Maria i Va part de curaçao blau.

El Dry Martini:És un clàssic, que es prépara amb vas mesclador i se serveix amb copa freda amb pell de llimona, 3A parts de ginebra i Va part de vermut sec.

El Kl kl:És un coctel que es prépara amb coctelera amb força gel, se serveix en copa alta i es decora amb rodanxes de llimona, daus de pinya i 1 cirera. Perfer-lo necessitem: 1/5 parts de rom blanc, 175 parts de suc de pinya, 1/5 parts de suc de taronja, 1/5 parts de suc de llimona, 1/5 parts de Grand Marnier, 1 cullerada de sucre i 2 gotes de granadina.

Per ültim us en recomanem un de collita prôpia, li podriem dir el Vodktonic dels Pirineus.

El Vodktonic dels Pirineus:Directament al vas molts glaçons, 2 gotes d’angostura, 1/5 part de Vodka Danzka,4/5 parts de tônica, 1 branca d’espigol i 1 de romani fresc.

ESTALVIA L AIGUA!

CONSELLS PER ESTALVIAR AIGUA Diputació de Lleida

ALACUINA• Si neteges els plats a mà, no ho facis amb la canella oberta. Utilitza una pica per ensabonar i l ’altra per esbandir.

• Utilitza el rentavaixelles i la rentadora només a plena càrrega.

• Descongela els aliments a temperatura ambient, mai sota la canella.

• No rentis la fruita i les verdures sota la canella, utilitza un recipient adéquat.

• Instal-la un atomitzador que barreja l’aigua amb aire a la boca de la canella. Pots estalviar un 50% d’aigua.

TENS FUITES?

• Anota la lectura que marca el comptador d’aigua abans d’anar a dormir, quan no hi hagi cap element que consumeixi aigua funcionant.

• Al matí, abans de fer servir l’aigua, mira la lectura del comptador; si ha variat, tens alguna fuita que cal reparar.

ALBANY• Es preferible dutxar-se en lloc de banyar-se, per qué es consumeix la quarta part d’aigua.

• No deixis la canella oberta mentre et rentes les dents, pots malgastar quasi 20 litres d’aigua.

• Estira la cadena només si és necessari, podeu estalviar entre 6 i 8 litres d’aigua.

• Repara les canelles que gotegen i revisa la cisterna de l’inodor per si té fuites d’aigua. Són r e c o m a n a b l e s l e s c a n e l l e s “monocomandament”. Són dissenyades per evitar que gotegin.

• A l’inodor, instal-la sistemes de doble descárrega o d’interrupció de descárrega, pots esta lv ia r un 45% del volum d ’aigua.

• Instal-la reductors de cabal a la dutxa i atomitzadors a la canella del lavabo. Estalviarás un 50% d’aigua.

ALJARDÍ

• Dissenya el jardí de tal manera que les plantes amb més nécessitais hídriques es posin a les zones amb més ombra.

• Convé assessorar-se deis sistemes de reg més eficients i agrupar les plantes d’acord amb les seves necessitats.

• Rega les plantes i la gesta de bon matí o al vespre i evitarás que l’aigua s ’evapori abans d’arribar a les arrels.

• Les plantes autoctones no necessiten tanta aigua i s ’adapten millor a la sequera.

• Ajusta correctam ent els aspersors i concentra el reg a les zones verdes, fora d’aquestes, l’aigua es perd.

• Per regar més, no es conservará millor la gespa. La majoria de jardins reben més aigua de la que necessiten.

HEM DE SER CONSCIENTS...

ELECTRODOMESTICS• Al comprar un electrodoméstic, mira l’etiqueta d’eficiéncia energètica: estalviarás aigua i energia.

w w

IT

• Només el 3% de l’aigua del món és dolga i únicament el 0,03% del total és disponible per a l’ús humé.

• El consum adient i responsable equival a: 100 litres/persona i dia.

• Si som uns consumidors responsables, vetllarem per un ús més racional d’aquest recurs, ja que l’aigua és present en els diferents cicles productius.

• Cal estalviar aigua sempre, només a casa.

SABES QUE...?Una canella gota a gota perd 1.000 litres d’aigua al mes.

Una canella oberta gasta més aigua de la que t ’imagines: de 5 a 10 litres van al desguàs cada minut.

Si et rentes les dents amb la canella oberta, pots malgastar quasi 20 litres d’aigua.

Si et dutxes sense tancar la canella en tota l’estona, es perdran fins a 60 litres d’aigua.

Netejar els plats amb la canella oberta, suposa un consum d’uns 100 litres d’aigua.

Rentar el vehicle familiar amb una mànega, pot suposar un consum d’uns 500 litres d’aigua.

Si es rega el jardí en hores de sol, el 30% de l’aigua es perd per evaporació.

El consum d’aigua per client en un hotel és de 280 litres per dia, més del doble que a casa.

Salutper Rosa Abad Esquinç de turmell

L’esquinç de turmell és una distensiô, ruptura parcial o total del lligament del turmell. Els esquinços de turmell son el résultat del desplaçament o torçada cap a dins o cap a fora del peu, distendint o trencant els lligaments de la cara interna o externa del turmell, el lligament serveix d’estabilitzador d’una articulaciô. A més, també hi pot haver lésions per una contusiô que provoquen lésions directes sobre el lligament. L’esquinç de turmell représenta el 38% de lésions de l’aparell locomotriu. I un 40-50% de les lésions del bàsquet, 16-23% de les lésions del futbol i un 20% de les lésions d’atletisme. El 85% dels esquinços de turmell es produeixen al lligament latéral extern, és a dir, a la part externa del turmell.

CU\SSIFICACIO ESQUINQS DE TURMELL:- Esquing de primer grau: es produeix una distensió lligamentosa, amb alguna ruptura fibril.lar, amb poc dolor, sense hematoma o bé amb un hematoma mínim, molt poca inflor i sense inestabilitat.- Esquing de segon grau: ruptura parcial del lligament, inflor immediata moderada, hematoma i dolor localitzat a la zona externa. Algún grau d’inestabilitat en caminar o estar de peu.- Esquing de tercer grau: són els més greus. Suposen la ruptura completa del lligament i inestabilitat important de 1’articulació. Els signes inflamatoris (hematoma, edema) i el dolor són importants. Rares vegades necessiten cirurgia.

CAUSES DELS ESQUINÇOS:L’esquinç es produeix per un estirament per so b re del lim it d ’e la s t ic ita t del lligament, ja que el lligament és el primer a a b s o rb ir e ls estiraments als quais estan sotmeses les articulacions.

SIMPTOMES MES COMUNS: PREVENCIO:

- Dolor intens a l’articulació, que pot derivar en la impossibilitat de moure l’articulació afectada.- Inflamado de la zona afectada.- Aparicio d’hematomes, menys freqüents, i implica la ruptura d’algun vas sanguini de la zona afectada.- Dolor local, és a dir, un augment de temperatura de la zona a causa de la inflamació.- Alteració de la Sensibilität localitzada a la zona del lligament lesionat.

- Escalfament: és vital preparar el nostre eos per a realizar qualsevol activitat física, per poder evitar al máxim el rise de patir qualsevol tipus de lesió.- Propiocepció del turmell: es tractaria de realizar exercicis per a u g m e n ta r I 'e s ta b iI ita t del turmell.

TIPUS DE TRACTAMENT DE L'ESQUINÇ:Els 3 tipus de tractament de l’esquinç de turmell es poden combinar si és necessari, en funció de la gravetat de l’esquinç.

1) Tractament primari: aquest tractament es basa en accions senzilles, podent-se realizar en el domicili de la persona lesionada, encara que en esquinços greus caldrá combinar-ho amb altres tipus de tractaments.Consta de 4 procesos:- Repós: elim inar les posibles cárregues sobre l’articulació durant les 24-48 hores següents a la lesió.- Aplicació de fred: el gel és un antiinflamatori natural. Podem aplicar fred varíes vegades al dia, durant uns 15 minuts, amb un drap o toballola per evitar el contacte directe sobre la peli.- Compressió: comprimir la zona lesionada amb un vendatge elástic, per protegir el lligament lesionat i reduír la inflamació. No és convenient mantener el vendatge compressiu passades les primeres 48 hores.- Elevació: les primeres hores és recom anable e levar la zona lesionada.

2) T r a c t a m e n t F a r m a c o l o g i e : Existeixen una sèrie de medicaments pel dolor, com pot ser el pa racetam o l. Els antiinflamatoris no esteroideos són igual d’efectius pel control del dolor, encara que tinguin més efectes se cu n d a ris , però tenen la ventaja de puguer reduír el temps de curació.L ’ ús d ’ a q u e s t s medicaments s’ha de fe r sem pre sota prescripció mèdica.

3) Tractament de fisioterapia: aquest tractament s’ha de realizar sota la supervisió d’un fisioterapeuta.- Mobilitzar aviat: per anar augmentant l’arc de moviment.- Banys de contrast (aigua freda/aigua calenta): junt amb l’aplicaciô de gel, ens ajudarà a disminuir la inflamació.- Reduír la inflamació: principalment realitzant un bon massatge, ja que ho podem combinar amb diverses tècniques d’electroteràpia.- Manipulado fisioterapéutica, en cas de trovar restriccions de mobilitai: els óssos del peu acostumen a patir bloquejos ôssis causats pel mécanisme lesionai de l’esguinç, per aconseguir una bona recuperació del peu cal alliberar aquest bloquejos mitjancant la manipulació.- Reeducació propioceptiva: la propiocepció és la qualitat que ens permet apreciar la nostra posició, l’equilibri i els seus canvis en el sistema muscular. La situació de les nostres carnes i peus es controlada de manera automàtica pel nostre sistema nervios, que en un esguinç es veu alterada. Per fer un treball propioceptiu realitzarem una sèrie d’exercicis de fisioterapia.

Està demostrat que la fisioteràpia és més eficaç en el tractament de l’esguinç de turmell que la simple immobilitzaciô. El tractament ha de ser amb l’objectiu curatiu i preventiu durant el période de rehabiliteiô, ja que existeix el risc de patir un nou esguinç durant els 12 mesos següents. El temps de tractament ve indicat segons el grau de lesiô del lligament.

TIBIA

PE R O N É

LIGAM ENTOSPE R O N EO -ASTRAGALINOS

J i L'ültim pessicDolors Mateu "fitxa" per

L’I de febrer de 2008, la nostra col-laboradora Dolors Mateu va publicar el primer post al seu bloc: el Bloc de cuina de la Dolors. Ara, cinc anys després d’iniciar la seva aventura a Internet empesa per la seva familia, la Dolors s’ha convertit en una de les blocaires sobre gastronomia de referència al nostre pais i més enllà de les nostres fronteres i és a punt de publicar el seu primer llibre. I ho farà de la mà, ni més ni menys, que de la prestigiosa éditorial Pianeta, que no ha estât aliena a la “carrera” culinària d’aquesta vallfogonina de naixement.La intencié de la Dolors en aprofitar el particular regai d’aniversari que va rebre en el seu cinquantè aniversari no anava més enllà de l’àmbit familiar (segons em va explicar ella mateixa en una entrevista que vaig publicar al diari BONDIA l’any 2011, el seu objectiu era fer un recull de receptes per als seus fills, per evitar que els seus trucs de cuina es perdessin si a ella li passava alguna cosa), però avui són molts els internautes que naveguen pel seu bloc abans de posar-se als fogons o que esperen amb candeletes la proposta que hi publica dia rere dia. De fet, en poc temps el bloc va trascendir l’àmbit privât i va arribar a les 3.000 visites al dia. 3.000! Us imagineu?Quina és la clau de l’èxit? Sens dubte el fet que la immensa majoria de les receptes que ens proposa la Dolors són senzilles d’elaborar i amb els ingrédients que qualsevol de nosaltres acostuma a tenir al rebost o ben a mà, corn bé podem comprobar en els articles que elabora per a aquesta revista numero rere numero. Heu agafat mai una de les seves receptes i l’heu intentât de cuinar? Oi que el résultat ha estât excel-lent? Vet aqui la senzilla clau del seu èxit. Tal com va anunciar la Dolors, evidentment, al seu bloc el passai 28 de juny el llibre sortirà a lavenda al setembre i inclourà algunes de les receptes més visitades del bloc, receptes per a vegetarians, per a celiacs... aixicom noves propostes per sorprendre els centenars de seguidors que la Dolors té arreu del món.Enhorabona!

v i e r n e s , 2 8 d e j u n i o d e 2 0 1 3

Quiero com partir con vosotros esta buena noticiaCuando uno tiene una buena noticia ie gusta compartirla con sus am igas, vosotras me habéis

demostrado día tras día que lo sois: visitando esta cocina, mirando mis recetas, comentándolas,

“cogiéndolas" para hacerlas en casa y ponerlas en vuestra mesa.

Pronto publicación del libro.

te cocina de Dolors - Mateu

Planeta per Lourdes Cardona

La cocina de Dolorss Mateu

Recetas prácticas y sencillas

q ue siempre salen bien

Docnttéc do varine mocee trahaianrln on oeto n rn vo rtn lloort la hnra rio rnn ta rin

L'ABC: L'Aprenentatge Basic de la Cuina

per Dolors Mateu Classificació de les verdures i hortallsses segons htp:nbiogdecuina.biogspot.comcom es COnserven: Les gammes

És intéressant saber unes nocions bàsiques dels productes que tenim al nostre abast emprats per a l’elaboracié dels nostres àpats de cada dia. També és important saber com podem trobar-los al mercat, si han patit elaboracions i/o transformacions i com es classifiquen.

Segons el grau de sofisticado en la conservado de les verdures i hortalisses, a l'hora de presentar-les al consumidor, se les classifica en 5 grups o “gammes”.Primera gamma: hortalisses i verdures fresques conservades amb mètodes com el dessecat, la deshidratado, salaó i fermentado. Així es poden obtenir hortalisses dessecades com la nyora o fermentades con la col en vinagre o els adobats.Segona gamma: hi pertanyen les conserves enllaunades, sotmeses a un procès d’esterilització amb un tractament térmic, en la majoria dels casos, per garantir una Marga vida útil al producte. Podrien ser les conserves de fruita i verdura.Tercera gam m a: són verdures i hortalisses congelades. Quarta gamma: hortalisses i verdures netes, pelades, trossejades i envasades a punt per al consum, s ’envasen en atmosferes modificades controlares. Seia el cas de les amanides variades, pastanaga rallada crua, entre d’altres.Cinquena gamma: són els productes cuinats com ara salses de verdures, sofregits, etc., a punt per a menjar. Aquesta gamma és diferencia de les anteriors en el fet que els productes están cuinats i no crus com els anteriors.

Receptes fetes amb verdures i hortalisses de diferents gammes:

S ALS A R O M E S C O O SALVITXAD A PER A C A L Ç O TS

( Ingrédients per a unes 8 persones:200 g. d'ametlles torrades500 g. de tomáquets2-3 nyoresVi cabeça d'alls60 cc. de conyacsal, vinagreoli d'oliva verge extra.

Posar en remull les nyores, quan estiguin toves separar la carn de la peli rascant amb una cullerà. Reservar. Rostir els tomàquets i també els alls fins que estiguin tous al tacte sense desfer-se. Pelar i reservar. En un got alt posar les ametlles, tomàquets pelats i sense llavors, la carn de les nyores, els alls pelats, el conyac, una mica de sai, un got d'oli i triturar-ho tot bé. Es pot afegir més oli fins a aconseguir la densitat desitjada en la salsa. Fer la vigilia i deixar reposar. Provar de nou i ajustar al nostre gust. Si és massa espessa afegir oli; si és sosa, afegir sai; amb més sabor, afegir vinagre o conyac; si és fort, afegir unes gotes de llet; si es voi més picant, posar all cru i si se li voi donar color, afegir julivert picat.

AM AN IDA TEB IA AM B TO F U I C O D O N Y

Ingrédients per a 4 persones:1 bossa de brots tendres variats8-10 xampinyons mitjans 250 g. de tofu 100 g. de codony sai, julivert 1 gra d'ali vinagre de vermut oli d'oliva verge extra.

C O N ILL AM B SALSA D 'ALLS I PESOLS

dolorss

Netejar, tallar en 4 parts i saltejar amb una mica d'oli els xampinyons, deixen anar la seva aigua i quan la tornin a absorbir afegir sai, julivert i l'all picats. Unes voltes i retirar. Reservar. Col-locar en els plats brots d'enciam, uns daus de feta, els xampinyons i uns daus de codony. Amaniu amb una vinagreta feta amb un mica de sai, una part de vinagre de vermut i 3 d'oli, barrejar i abocar per sobre.

dolorss

Ingredients per a 4 persones:1 conili a trossos 10-12 alls8-10 ametlles torrades 1 c/p piena de farina 50-60 cc. de conyac Vi litre d'aigua 1 fulla llorer sai, julivert pèsols congelats oli d'oliva verge extra

En una Cassola amb oli calent daureu els alls que posarem després en el got de la batedora juntament amb les ametlles, el julivert, la farina i el conyac, ho triturem tot bé. Reservem. En aquest mateix oli fregirem el conili salat i enfarinat. Afegirem la picada reservada, el llorer, els pèsols i l'aigua, taparem la Cassola i ho deixarem a foc lent uns 25-30 minuts. Rectifiquem de sai. **c7p= cullerà de postres

En una paella amb una mica d'oli, daurar l'all laminat. Reservar. En el mateix oli fregir el peix havent de quedar daurat per fora i cuit per dins. Reservar. En aquesta mateixa paella posar unes 10 cullerades soperes de sofregit, cuinar dos minuts, afegir l’arengada i els alls laminats per sobre. Apagar el foc, deixar reposar un parell de minuts i servir.

A R E N G A D A AM B T O M À Q U E T

dolorss

Ingredients per a 2 persones:2 arengades sofregit de tomáquet casolà 2 allsoli d'oliva verge extra

Que passeu un bon estiu!

Benvolgut lector/lectora,

Des d’aquest racé de la revista volem recordar aquelles expressions i dites que hem sentit dir als vostres pares i padrlns, i que formen part de la nostra riquesa lingüística i cultural. Si saps alguna dita o expressió i vols donar-la a conéixer, envía­la a la revista.

Dites d'ahir... i d'avui?

per La Padrina

. Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou;que quan ja t ’han escarmentat una vegada ja no ets tan confiât.. Ha corregut la seca,la meca ¡ la Valí d’Andorra; que ha viatjat molt.. Que li vagin al darrere amb un flabiol sonant;ha aconseguit el que desitjava encara que estigui qüestionat.. No hi cauen totes a la borrassa;que algunes coses no han anat tan bé com es confiava o s’esperava.. N’ha fet una de l’alçada d’un campanar;que l’ha feta molt grossa, tant pot ser bona com dolenta.. No se li posará cap pedra al fetge; no ser patidor, tenir molta gansoneria.. De les culpes deis pares, els filis en van geperuts;que sense tenir-ne cap culpa han de pagar-ne les conseqüéncies.. És a la quinta força; molt, molt lluny.. No n’hi ha ni un pam de net;quan les persones fan accions o actuacions poc ètiques o correctes.. Val més un ai que cent gemecs;recapacitació abans de fer alguna cosa que et pot fer mal o perjudicar.. Hi ha mala maror; quan hi ha mal ambient o s’està enfadat.... Estar carregada de romanços; ser molt primmirat.

Tu poses el PREU i nosaltres ens ADAPTEM

a la teva DISPONIBILITAT o la teva HIPOTECA

Construcclons Pere VillarCarrer Major, 59

25680 Vallfogona de Balaguer Tel. 609 352 040

pere@perevillar.net

■ Especialitat claus en má.Porta’ns el teu projecte, i si no el tens, comença amb un 25% de descompteen el nou projecte.

■ Petites reformes, obra pública i civil.

C0NSTRUCCI0NS

PEEE ;

do 113TEL: 609 352 040 e *v > frv & 'íe w

Obra realitzada el 2012 per construccions Pere Villar

per Meritxell Serret

'actualitatDe l'atur a la creacló d'ocupació i de perspectives de futur

Un dels pitjors aspectes de la recessió econòmica actual és l’atur, que a nivell català ja és d'un 24,5% i en els menors de 25 anys suposava el 52,7% al primer trimestre de 2013 (per al futur del pais no és cap bon auguri!). La dimensió de la tragèdia escapa al context del moment, perquè en el futur pròxim costa veure una dinàmica socioeconòmica que pugui donar tanta feina i perquè fa trontollar els fonaments del nostre Estât de Benestari l’aportació solidària dels rendiments del treball per sostenir un sistem a de prestacions que asseguri a les persones uns ingressos quan no siguin actius (és a dir, quan siguin massa grans o no tinguin facultats per traballar).A la vora del bombardeig de dades, els experts coincideixen a dir que la cosa va per llarg i que pot empitjorar més. Ningu gosa a donar missatges positius per por que després se li llencin al coll... Tret del Govern espanyol, que potser considera que ja no li ve d’aqui (amb reformes éducatives, judicials, de la Ilei d’avortament o els casos de corrupció que van esclarint-se entremig). Estem en un escenari amb un index d’atur elevat i un descens conseqüent dels ingressos de la Seguretat Social, que serà sostingut en el temps per la incapacitat del teixit empresarial i productiu de generar activitat per crear llocs de treball per a tanta població desocupada; i amb aquest teixit que alhora veu complicat de créixer pel descens en el consum a causa de la menor renda de la població, per manca de capacitai financera i d ’inversió i per la manca d’estimuls des d’un sector public cada cop més retallat i amb menys ingressos. En definitiva, és una mena de cercle viciós.Per desllorigar-lo s’han plantejat reformes laborals (facilitar l’acomiadament, crear llocs de treball “mini” que són pitjors que els mitics “basura”, etc.), però que de poc serviran si no es creen llocs de treball i que si se’n van de mare podem perdre molt i guanyar poc. Potser cal reformes, però ens podem trobar amb unes condicions laborals més precàries, que frenin més el consum, estimulin la fugida de “cervells” i generin més desigualtat social (Espanya és un dels països d’Europa on més desigualtat hi ha entre els pocs que tenen molt i els cada cop més que tenen poc).

Ara comencen a dir que el que cal són estimuls a l’activitat empresarial, al teixit productiu. Això ja sona més assenyat! La discussió és sobretot amb la Merkel insistint que primer s’asseguri el pagament del deute ais bancs. De moment el Govern espanyol ha tret la “ley de Emprendedores” amb la intenció de facilitar la creació d’empreses i ocupació. Això voi dir que tots els aturats es faran empresaris? És evident que no. I quines empreses i en quins sectors crearan ocupació? A aquesta pregunta no hi pot haver una resposta que valgui per a tots els territoris (amb la construcció ja vam cometre aquest error). Al final cal basar-se en el sentit comú; la creació d ’empreses i d’ocupació d’un territori anirà en funció dels seus factors i potencialitats, és a dir, del que li permet l’entorn i els recursos de qué disposa.I, evidentment, tindrá més oportunitats com més innovació (i no només tecnològica) es posi a disposició de les persones per desenvolupar-se.Al municipi de Vallfogona de Balaguer no escapem de l’atur i a principis de 2013 hi havia 105 veins i veines sense feina, de les 1.174 persones que al 2012 érem actives entre 16 i 60 anys.De cara al futur, el més important i positiu és que a Vallfogona hi ha molta gent jove i formada, tot i que actualment molts acabem treballant fora.

Si mirem dels 731 afiliats a la Seguretat Social del municipi al 2012, 336 ho estaven al sector servéis i comerç, 172 a la indùstria, 155 a l’agrari i 69 al de construcció. És cert que tots els sectors depenen de dinámiques “generals”, però és amb iniciatives concretes i locals, siguin individuals o en cooperado, que es crearan llocs de treball i a c tiv ita t. El que cal és el convenciment que hi ha futur i poder visualitzar-lo.Amb l ’atur i les d ificu lta ts économ iques és com plica t, certament! Però cal no deixar de pensarhi i mirar d ’apartar el desànim (i sobretot, els derrotistes).

I need ■ ■

jo b

El racó de la poesia

per Neus Gili Masagué (2013)

Amor, quina paraula més bella i més gran de contingut. De poques Metres, ja per si sola demostra una gran senzillesa. Però si ens hi fixem bé, veurem que consta de dues vocals ben obertes, de la mateixa manera que ho és també l’Amor: Obert a donar i a rebre. L’encapçala una lletra “A”. Una “A” que representa l’aptitud a estimar, un acte voluntan i enriquidor i alhora temptador. Amor i estimació són una mateixa cosa, sempre van units, no pot existir l’un sense l’altre. Però quan diem amor, a què ens referim? No tan sols ens referim a la sensació, sentiment, atracció o impuls que tenim cap a un altre persona. L’amor va molt més enllà. Podriem dir que és infinit. Primer de tot, per això, hem de pensar que l’amor neix de nosaltres, és una llavor que l’hem de sembrar i fer créixer, perqué primer de tot per poder donar amor, ens hem d’estimar a nosaltres mateixos. Si un s’estima pot compartir aquest amor, sino difícilment podrà donar-lo, és allò que es diu “d’allà on no n’hi ha no en pot rajar”. Com més en dones més en reps: És reciproc. A més l’amor no és egoista, és l’acte més voluntan i altruista de la nostra vida. Ningú ens obliga a estimar, però sentim la gran nécessitât de fer-ho. L’amor ens fa sentir bé per dins i per fora. Ens vesteix. Ens fa feliços. Podriem comparar-lo com el cicle de I’aigua, sent l’amor, l'aigua que s’evapora i arriba al cor que serien els núvols i que una vegada plens i en forma de pluja, reparteixen de nou en altres cors. En aquest cas de més amor.L'amor té un principi però mai té un final. No s’acaba, es projecta. És corn un forât que omples i omples i que mai està pie. Sempre hi ha nécessitât de més amor. I de la mateixa manera, buides i buides i sempre en queda una mica per poder donar. L’amor és un començar sempre, un despertar cada dia amb una il-lusió per estimar. Despertar i sentir amor per un nou dia, per un petó dels teus fills o parella, per un somriure d’una amiga, per un respirar ampli i per un sí a la vida. Amb l’amor agrai'm tantes coses...L'amor transforma les coses d’una manera que fa que la vida tingui un sentit totalment pie. Amb amor naixem, vivim i també morim. Ens acompanya en tot el carni de la nostra vida, i tot i així després de la mort també recordem amb amor. L’amor no té un fi. Fins i tot, sobreviu en el record de les persones que hem estimât i estimem.L’amor és immortal.L’amor ens uneix.L’amor ens estima!

Silenci SomiaréLa meva ment está calmada, Somiaré entre escletxescontemplant la bellesa que m’envolta. que m’obrin a la llum.Un respirar suau, Enmig d’un oasiun batee tranquil, de verdes palmeresun silenci pie de poesía a on l’aigua flueixi,a má de la consciéncia aparcaré la meva ment.inflada de fantasia. Hi tornaré cada nit,

al meu bell refugi,Purgant veritats de les mentides, allunyada del desertobro portes sense claus. de la soledat.Omplint la boca de paraules belles, I la pols escombraréno en deixaré escapar-ne cap de mals pensamentssense engolir res que em faci mal. i només deixaré que brotin

somnis nets i bells,I els vents passaran quasi gelats que em portinentre rius corrent avail, a somiar de nou.i jo, enmig de benestardins del meu propi silenci,aprendré a descansar i reflexionar.

I no diré paraulafins que aqüestes siguin,millors que el meu silenci.

Cartes al director

Escrit de comiat a la meva estimada mare: Carme Oms Porta( 1 9 4 0 - 2 0 1 3 )No va ser possible acomiadar-me de tu i avui em veig amb l'obligació de dir-te quant vares significar per mi. És per això que vull escriure't aquestes paraules, que em surten sense ni tan sois pensar-les.Quina sensació més estranya m'ha quedat després de la teva pèrdua... Estic buida, sembla com si algu m'hagués robat quelcom que tant estimava. Tu marna, que eres el puntai d'aquesta familia, vas ser qui no va permetre que casa nostra davallés, qui em va donar l'educació necessària per poder-me defensar, qui em va ajudar a qualsevol hora sempre que he passai etapes dificils...Tu marna sempre hi has estât per a tot i en tot. Ara desperto del que va ser la meva infantesa, la meva adolescència, la meva vida fins avui i tu sempre hi eres.He d'aprendre i respectar que ja no ets entre nosaltres, que si per tu hagués estât continuaries recolzant-me i ajudant- me en tot.Puc dir que per mi no has estât una mare, sino una marassa, amb totes les lletres; i a part d'això, una gran persona per a moltissima gent, que amb el teu caràcter agradable, senzill i amigable has sabut entrar al fons de molts cors. Mai no tindré prou dies de vida per agrair-te tot el que has fet per mi. I si jo sóc com sóc és perquè tu ho has fet possible.Gràcies per haver estât la meva mare. No n'hagués volgut una altra.Amb tu per sempre. T'estimo.

per Annabel Sol Oms

El carrer i els qossosDesprés de molt pensar-m’ho i de parlar-ho, he decidit queja ha arribat l'hora de manifestar el malestar de molta gent i, en especial, de molts veins del passeig, pel que fa a la bruticia dels carrers; la prudència d’uns no pot suposar la permissivitat per a altres.No tine res en contra dels animals, però sí del poc civisme dels seus propietaris. És una vergonya com estan els carrers i places del poblé de “cagades”, no pot ser que anar pel carrer es converteixi en una “cursa d’obstacles” per no trepitjar tifes de gos.Em sembla perfecte que qui vulgui tenir animals a casa els tingui, però que se’n faci responsable. Les placetes són per jugar els nens i gaudir-ne els veïns, no perquè els gossos hi vagin a fer les seves nécessitais. Propietaris i propietàries de gossos, som una comunitat i entre tots hem de veti lar per Testât dels nostres carrers i places. Dit això, us recordo que és responsabilitat vostra replegar els excrements dels vostres animals, ells no tenen la culpa que hi hagi carrers que fan mania, vosaltres si.

per una veïna

: .

Per perdre el temos4 ■ i

In Memoriam, en record del meu pare mort recentment. Mariano Hernando per Oscar Hernando

"Quan la meva veu calll amb la mort, el meu cor et seguirá parlant" (Tagore)

LaberintEs comença des del costat dret i cal aconseguir sortir per l’esquerre

Mots encreuats matematlcTracteu d’omplir els números que falten. Utilitzeu els números de l’l al 9 per completar les equacions. Cada número s’utilitza només una vegada. Cada fila és una equació matemática. Cada columna és una equació matemática. Recorda que la multiplicació i divisió es realitzen abans que la suma i la resta.

X + 6 0

X X X

X - 4

+ + +

+ / 4

1 0 6 9 2 3

Solució

£3 69 OT

P £ / 9 + 2

+■ * ■ +

P S 6 X I

X* X ■ X

09 + L X 8

Al S6 U sgtvgìwww.vallfogona.net

Ajuntament de Vallfogona de BalaguerMajor, 29 Tel. 973 43 20 08 Fax 973 43 21 80

ATS Practicant Tel. 973 43 23 60

\Casa del Metge Major, 1Tel. 973 43 23 60

Collegi Salvador Espriu Plaga Sant Miquel, 4 Tel. 973 43 22 14

Regidoría d'esportsMajor, 29Tel. 973 43 20 97

Farmàcia Tel. 973 43 21 51

Funerària Borràs Tel. 973 43 22 84

Ràdio Vallfogona Major, 29 Tel. 973 43 22 68

Llar d’infants Escoles, 2 Tel. 973 43 22 75

Poliesportiu Tel. 973 43 22 00

Centre Cívic - LLar de Jubilá is Miquel M artí i Pol, 1 Tel. 973 43 22 75

Casa Parroquial Tel. 973 43 20 63

Funerária Torné Tel. 973 43 20 13

Escola C. Agrária Tel. 973 44 36 50

Servéis Assistència SocialTots els dijous de 10.00 h a 12.00 h a l'Ajuntament de Vallfogona

CD 41CD

" O

CO

CD

OX

Sortides Arribades Sortides ArribadesBALAGUER LLEIDA LLEIDA BALAGUER06.20 (De di. a dv.) 06.49 05.50 (De di. a dv.) 06.1308.00 08.30 07.15 07.4409.50 10.19 09.10 09.3912.25 12.45 11.45 12.1414.16 14,46 13.45 14.1916.00 16.29 15.15 15.4418.30 18.59 17.50 18.1919.25 19.55 20.30 20.59

BALAGUER LA POBLA LA POBLA BALAGUER09.39 11.00 06.40 08.0014.19 15.40 12.56 14.1620.59 22.20 18.05 19.25

SERVEIS BALAGUER

Ajuntament Tel. 973445200

Alsina Graells Tel. 973445476

Bombers Tel. 973445080

CAP I ITel. 973446028

CAP I I - Demanar hora Tel. 902111444

- Consell Comarcal Tel. 973448933

- CorreusTel. 973445826

- Creu RojaTel. 973445796

- Guardia Urbana Tel. 973450000

- IN Seguretat Social Tel. 973450408

Urgéncies088

Jutjat, num. 1 Tel. 9^3451353

Jutjat, núm. 2 Tel. 9^3451162

Mossos d’Esquadra Tel. 973457700

RENFETel. 973445503

Teatre Municipal Tel. 973445252

Moraris d’autobús f¡BB&Sort. Balaguer Destinació

07.40h Lleida De di. a dv. feiners)07.41h Lleida diari)08.20h Lleida lectius)09.05h Lleida feiners)09.15h Lleida feiners)10.50h Lleida De di. a dv. feiners)12.00h Lleida De di. a dv. feiners)13.10h Lleida De di. a dv. feiners)13.30h Lleida lectius)13.55h Lleida feiners)13.59h Lleida diari)14.45h Lleida De di. a dv. feiners)15.15h Lleida lectius)ló.OOh Lleida dc.i dv.lectius i feiners no lectius)18.00h Lleida lectius)19.00h Lleida DI. dm. i dj. lectius)19.10h Lleida de di. a dv. feiners)09.50h Ponts diari)16.35h Ponts diari)13.35h Tiurana-Solsona (feiners)19.50h Tiurana-Solsona (de di. a dv.feiners)13.17h Agramunt-Cervera (de di. a dv.feiners)19.47h Agramunt-Cervera (de di. a dv.feiners)08.40h Almenar (de di. a dv. feiners)12.00h Almenar (dissabtes)12.45h Almenar (dissabtes)15.15h Almenar (de di. a dv. feiners)12.30h Albesa (dissabtes)08.30h Vilanova de la Sal (dissabtes)13.15h Vilanova de la Sal (dissabtes)Oó.lOh Tárrega (feiners)07.10h Tárrega (feiners)07.50h Tárrega (de di. a dv. feiners)12.00h Tárrega (feiners)15.00h Tárrega (feiners)19.30h Tárrega (feiners)06.40h Mollerussa (de di. a dv. feiners)19.00h Mollerussa (de di. a dv. deiners)17.15h Alfarrás (dv. feiners)18.58h Barcelona (diumenges)

Sort. Lleida Destinació

07.00h Balaguer (De di. a dv. feiners)07.45h Balaguer (De di. a dv. feiners)09.10h Balaguer (feiners)09.15h Balaguer (diari)09.30h Balaguer (diumenges)lO.OOh Balaguer (De di. a dv. feiners)ll. lO h Balaguer (De di. a dv. feiners)11.30h Balaguer (De di. a dv. feiners)12.30h Balaguer (feiners)13.00h Balaguer (feiners)14.10h Balaguer (De di. a dv. feiners)15.30h Balaguer (lectius)ló.OOh Balaguer (diari)18.30h Balaguer (De di. a dv. feiners)19.00h Balaguer (De di. a dv. feiners)19.30h Balaguer (De di. a dv. feiners)20.00h Balaguer (De di. a dv. feiners)07.00h La Passarel.la (de di. a dv. fora curs escolar)08.30h La Passarel.la (de di. a dv. fora curs escolar)09.10h La Passarel.la (feiners fins a la Pobla)lO.OOh La Passarel.la (de di. a dv. fora curs escolar)ll.OOh La Passarel.la (diari)15.00h La Passarel.la (lectius)16.45h La Passarel.la (feiners)18.30h La Passarel.la (lectius)

V ) O O8 5^3=- ü> '''I fD

CO Q)

8°

X I< < ri'i i T3I I Ot í soí g» #* 3 y. tn CQ O V*¿ Q) (Q _ | <v o 3 CD \A

% o F? oo 8 1 n

■Vccr

o o 3 3